El Passat Ocult (I)

El Passat Ocult

Aprenent de Jedi 3

Jude Watson

CAPÍTOL 1

El mercat de la ciutat de Bandor estava ple de gom a gom quan va passar l'Obi-Wan Kenobi. Li hauria agradat aturar-se a comprar una mica de fruita Muja, però Qui-Gon Jinn no afluixava el pas. Aquest es desplaçava per carrers plens de gent movent-se amb la fluïdesa d'un riu, creant un sender al seu pas, sense esforç, sense que semblés apartar-se o esquivar als altres. El noi se sentia com si fos un maldestre tractor de sorra desplaçant-se al costat d'un elegant caça estel·lar.

Es va esforçar per no minorar el pas, ja que sortia en la seva primera missió oficial amb un Cavaller Jedi que s'havia mostrat reticent a acceptar-ho com a aprenent. El Mestre seguia dubitatiu malgrat les batalles i conflictes viscuts junts, i només l'havia acceptat després de la seva última aventura, on es van enfrontar a la mort en les profunditats dels túnels miners de Bandor.

El jove seguia sense estar segur de l'opinió que tindria d'ell. Era un home callat que només compartia els seus pensaments quan era necessari. Obi-Wan no sabia res sobre la missió a la qual s'encaminaven, havia de tenir paciència i esperar que ell li expliqués els detalls.

Mentre no arribés aquest moment, només hi havia una pregunta crucial cremant-li els llavis, una que no s'havia atrevit a formular:

Sabria Qui-Gon que aquest era el dia del seu aniversari?

Complia tretze anys. Aquest aniversari és una data important per a un aprenent de Jedi. S'hi convertia oficialment en un padawan. La tradició dictava que aquest aniversari no donés lloc a celebracions, sinó que havia d'observar-se en silenci, reflexionant i meditant. La tradició també dictava que l'aprenent rebés un regal significatiu de mans del seu Mestre.

Qui-Gon no havia dit res quan es van aixecar. Tampoc mentre menjaven, o es preparaven per al viatge, o caminaven cap a la plataforma d'enlairament. Tot just havia pronunciat tres paraules en el que portaven de dia. Se li hauria oblidat? Ho sabia per ventura? El jove anhelava recordar-li-ho, però la seva relació era massa recent i no volia que el considerés avariciós o egòlatra o, el que era pitjor, una molèstia.

Segur que Yoda li ho hauria dit. El noi sabia que els dos Mestres Jedi estaven en permanent contacte. Tot i que era possible que la missió a la qual s'encaminaven fos tan important que també a Yoda se li hagués oblidat aquesta data.

Van esquivar l'últim venedor, van escurçar per un carreró i finalment van arribar a la plataforma d'aterratge. La governadora de Bandomeer havia arreglat un transport en agraïment per la seva tasca. Els hi havia trobat una petita nau mercant disposada a portar-los al planeta Gala. Obi-Wan sabia que en quant pugessin a la nau, la seva conversa se centraria en la missió a realitzar. Havia de dir-li ja a Qui-Gon que era el seu aniversari?

Davant d'ells hi havia un pilot alt i llargarut carregant caixes en la seva nau. El noi va reconèixer els llargs i flexibles braços del phindià i va accelerar el pas per arribar-hi, però el Cavaller Jedi va posar una mà a la seva espatlla.

-Tanca els ulls, Obi-Wan -li va ordenar.

Aquest va gemegar al seu interior. Ara no!, va suplicar. Sabia que el seu Mestre li anava a demanar que realitzés un clàssic exercici Jedi:

Fer atenció al moment atorga coneixement. En el Temple sempre se li havia donat bé aquest exercici, però portava tot el matí distret i amb prou feines podia recordar res que no fos el seu propi aniversari.

- Què hi veus? -va preguntar el seu Mestre.

El jove va tancar els ulls i va reunir els seus pensaments dispersos com plomes enmig d'una tempesta. Va treure observacions de l'aire, recordant coses que havien captat els seus ulls però no la seva ment.

-És una petita nau de transport amb una profunda esgarrapada en el flanc dret i diversos bonys sota la cabina. El pilot phindià porta gorra, ulleres i té les ungles brutes. Hi ha dotze caixes a punt de ser carregades, una bossa de viatge, una farmaciola...

-Ara l'hangar.

-És de pedra vella i d'ell sobresurten tres plataformes d'amarratge. La pedra té esquerdes verticals, hi ha una heura intentant créixer a l'esquerra, a tres metres del sostre, amb una flor porpra quatre metres més avall...

-Sis metres -li va corregir amb severitat-. Obre els ulls, Obi-Wan.

Aquest va obrir els ulls per descobrir la penetrant mirada blava d'en Qui-Gon clavada en ell estudiant-li, com sempre, produint-li la mateixa sensació que si estigués arrossegant el sabre làser per terra o portés tacada la túnica.

- Estàs distret per alguna cosa, Obi-Wan?

-És la meva primera missió oficial, Mestre. Vull portar-me bé.

-Faràs el que hagis de fer -va respondre el Jedi en to neutral, esperant que el jove continués parlant, sense deixar de mirar-lo. Un aprenent tenia prohibit mentir al seu Mestre, ocultar-li la veritat o fins i tot dissimular-la.

El noi va desitjar no estar removent els peus i que els seus ulls sostinguessin la mirada d'en Qui-Gon.

-Potser estigui distret per alguna cosa més personal, Mestre.

Una brillantor de diversió va il·luminar de sobte els ulls del Cavaller Jedi.

-Ah. Un aniversari, potser?

El jove va assentir, no podent amagar un somriure.

-Llavors estàs esperant el teu regal.

Semblava que al final sí que se li havia oblidat! Però un moment després, la seva mà gran i forta va buscar en la seva túnica per reaparèixer amb alguna cosa amagada al palmell de la mà.

Obi-Wan mirava impacient. Els Mestres solien pensar els seus regals durant setmanes o mesos, viatjant a vegades fins llunyans llocs per aconseguir un vidre curatiu o una manta, o una capa de les filadores del planeta Pasmin, que teixien robes molt càlides d'una tela tan fina que gairebé no té pes.

Ell li va posar a la mà una pedra llisa i rodona.

-La vaig trobar fa anys, quan no era molt més gran que tu.

El jove va mirar la pedra amb educació. Contindria algun tipus de poder?

-La vaig trobar en el Riu de la Llum, al meu planeta natal -va continuar en Qui-Gon.

I què?, es va preguntar l'Obi-Wan, però el Cavaller Jedi va guardar silenci. Va començar a pensar que el regal que li havia fet era el que semblava ser: una pedra.

El seu Mestre no era una persona corrent, i l'aprenent ho sabia, així que va tornar a examinar el regal. Va tancar els dits al voltant de la pedra. Estava llisa i polida i li agradava el seu tacte. Quan la llum del sol la va tocar va poder veure vetes de color vermell fosc en la seva brillant negror. Era preciosa, va pensar.

Mirà al Cavaller Jedi als ulls.

-Gràcies, Mestre. L'atresoraré.

- Has completat ja el teu ritual d'aniversari com a Padawan? Només recordant el passat es pot aprendre del present.

Quan un padawan complia els tretze anys, havia de dedicar un temps de repòs a reflexionar, a meditar sobre passats records, tant bons com dolents.

-No he tingut temps, Mestre -va admetre.

La missió que havien dut a terme en Bandomeer havia estat plena de perills i, entre altres coses, l'havien segrestat i abandonat en una plataforma minera. Qui-Gon sabia que no havia tingut temps de fer-ho. Per què li ho preguntava ara?

-Sí, el temps és una cosa esmunyedissa -va dir, inexpressiu-. Però sempre convé buscar-lo. Vinga, el pilot ens espera.

Obi-Wan el va seguir arrossegant els peus, combatent cert sentiment de desesperació. Aconseguiria agradar alguna vegada al seu nou Mestre? Just quan creia estar creant una base de mútua confiança, descobria que tornava a estar com al principi. Començava a veure que l'únic que li havia donat Qui-Gon fins a aquest moment era una pedra.

Següent