La profecia final (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

En Nom Anor donava voltes al missatge mentalment i el veia esmolat per tot arreu. Li resultava difícil embolicar-lo amb els seus pensaments sense sentir el tall, tan carregat que li semblava, de possibilitats de traïció.

-Qui t'ha enviat, Loiin Sool? -va preguntar amb suavitat al missatger. Aquest era un Avergonyit; les seves espatlles i el seu rostre eren una massa de teixit cicatritzat mal curat. Tenia els ulls embenats amb un pany d'uruun premut que li havien posat abans de començar la davallada als llocs foscos i humits del domini d'en Nom Anor. El domini del Profeta.

N'hi hauria prou que fes un gest amb la mà, i Loiin Sool no tornaria a veure res mai més.

-Vinc en nom de la cuidadora Nen Yim -va respondre en Sool-. Tot just sé més que això. Em van agafar del meu grup de treball, em van donar el missatge i em van enviar a buscar-te.

En Nom Anor fer que sí amb el cap. Havien comprovat que en Sool no portés implants, naturalment, encara no hi havia cap prova segura, com no fos fer-li una autòpsia completa. Estaria algú veient-lo en aquests moments, a través d'algun porus ocult en la pell del missatger?

En aquest cas, no veurien a Nom Anor sinó al Profeta Yu'shaa, ja que s'ocultava la cara darrere d'un emmascarador ooglith grotesc que no mostrava més que a un Avergonyit d'aspecte terrible, amb els ulls inflamats i ulcerats i amb unes lesions amb les que en el seu rostre amb prou feines es reconeixia a un yuuzhan vong.

El seu entorn no li diria molt més. Tot l'interior de Yuuzhan'tar estava ple de forats sòrdids com aquell.

-Per què no acudeix a mi la cuidadora en persona?

-No pot abandonar el complex del Senyor Shimrra, segons em van dir. Ja corre un gran risc en enviar aquest missatge.

Allò era cert, sens dubte. El poc que sabia Nom Anor sobre de la Nen Yim donava a indicar que complia una missió que Shimrra no estava disposat a consentir que es divulgués. Se l'havia prestat durant algun temps a Tsavong Lah; però després d'acabada aquesta relació, s'havia vist i sabut poc d'ella. En Nom Anor havia arribat a preguntar-se si l'haurien eliminat discretament.

I potser fos així. No hi havia manera de saber-ho, si aquell missatge procedia veritablement d'ella. Des que havia perdut la Ngaaluh, la seva espia a la cort d'en Shimrra, hi havia moltes coses incertes.

-Per què em busca? -va preguntar en Nom Anor.

-Ha sentit parlar de la teva profecia del món nou. Els seus estudis l'han convençut que la profecia és veritable. Vol veure aquest món en persona.

-Això ja m'ho has dit. Per què sol·licita la meva ajuda?

-Qui més podria donar-la-hi? Shimrra i els seus subordinats estan corromputs. Han fet tot el que han pogut per negar l'existència del nostre redemptor. Ell, i les elits, faran molt més, perquè saben que si es difon la veritat, se sabrà que ells són uns líders falsos. I es veurà en tu, Senyor, al veritable Profeta.

-Què li importa això a una cuidadora? -es va preguntar en veu alta Nom Anor.

-La Nen Yim només busca la veritat -va dir en Sool.

-Ja m'has dit que no la coneixes -va observar en Nom Anor-. Com pots parlar en nom seu, o pretendre entendre els seus motius?

-Aquest és el missatge, Profeta -va respondre en Sool-. Jo em limito a repetir-lo.

Els acòlits d'en Nom Anor havien començat a entonar un càntic confús. Nom Anor va començar a penedir-se de no haver rebut a Sool en privat, en comptes de davant de trenta i tants seguidors.

Una veu ferma es va deixar sentir per sobre de les altres.

-Lloat sigui el Profeta. A veritat que ha profetitzat bé. Ja tenim a l'abast de la mà el planeta de la nostra salvació, del nostre alliberament. I la pròpia cuidadora del Senyor Shimrra sap que és veritat! El nostre destí s'ha convertit en una força més gran que la gravetat.

-No et precipitis tant, Kunra -va dir una altra veu-. Això pot ser una simple trampa, un engany per aconseguir que el Profeta caigui a les seves mans.

-Si és així, fracassaran -va dir en Kunra. Es va tornar cap a Nom Anor-. Tu ets el Profeta, no és així? Que potser no vas veure això també? No et vas veure a tu mateix caminant pels boscos del món nou, preparant-lo per nosaltres?

-El vaig veure -va assentir en Nom Anor. No li quedava una altra opció. Havia adornat així la història feia pocs dies. Però què pretenia Kunra? Kunra havia estat al seu costat des del començament de tota aquella farsa. Sabia qui era en realitat Nom Anor; sabia que tant el Profeta com el seu planeta eren meres faules.

-Llavors, ha arribat el moment d'alçar-nos contra Shimrra.

-No -va dir en Nom Anor sense pensar-. No pretenguis interpretar la meva pròpia profecia, estant jo encara entre vosaltres. Encara no ha arribat el moment.

-Però ja hem trobat el planeta -va dir en Kunra-. Deixa'm anar-hi, Gran. Alliberaré d'en Shimrra a la cuidadora. Buscaré el nou món amb aquesta. Si es tracta d'una traïció, la nostra causa es ressentirà poc. Si això és veritat...

-La veritat ha de ser pràctica -va dir en Nom Anor-. Per alliberar aquesta cuidadora haurien de córrer rius de sang d'Avergonyits, i ella encara no coneix la situació del planeta.

-No ho entenc -va dir en Kunra-. És que tems a la teva pròpia profecia?

-Calla -va dir en Nom Anor, mentre les idees giraven bojament en el seu cap. Zonama Sekot tenia importància, per descomptat, encara que només fos per quant el temia Shimrra. També sabia que s'havia lliurat a la cuidadora les restes de la nau sekotana perquè les estudiés, i pel que semblava havia descobert una cosa molt important. Aquell missatge donava a entendre una de dues possibilitats. O bé Nen Yim deia la veritat, i necessitava ajuda exterior al sistema per escapar-se d'en Shimrra i trobar el planeta, o bé (el que era més probable) ells creien que en Nom Anor sabia on era el planeta. No podien saber que el que ell sabia sobre el planeta era el que havia sentit espiant a Shimrra i a Ekh'm Val; que no sabia més que el que els havia sentit dir a ells mateixos.

Bé, també hi havia quelcom més. Havia sentit rumors que els Jedi havien trobat el món.

I allò li va semblar, de sobte, una informació molt oportuna.

-La profecia està pròxima a complir-se, en efecte -va dir en Nom Anor als seus seguidors-. Però falta una cosa. Falta una part. Quan jo trepitgi el nou món, no estaré sol. M'acompanyaran els Jeedai.

En sentir això, va sonar una exclamació col·lectiva. Fins i tot el mateix Kunra semblava desconcertat.

-Gran...

-Ha arribat el moment -va dir en Nom Anor amb solemnitat-. Així com Vua Rapuung va lluitar amb l'Ànakin Solo, de la mateixa manera els Jeedai i jo alliberarem aquesta cuidadora i trobarem el nostre món.

Van sonar aclamacions, és clar.

Que els Jedi fessin la feina i corregueren amb el risc d'alliberar la Nen Yim. Si fracassaven, se'ls culparia a ells, i no a ell. Si ho aconseguien... llavors, potser pogués fer complir la seva pròpia profecia, en efecte. En aquells moments, no tenia gran cosa a perdre.

 Següent