CAPÍTOL
4
Llegat. La paraula havia
colpejat una fibra sensible d'en Qui-Gon. Necessitava temps per pensar per què
li havia calat tan profund. Va baixar l'escala exterior que conduïa cap als
jardins. Sens dubte, Obi-Wan s'hauria anat cap a la seva habitació.
Els arbres estaven a vessar de fruita
o de flors. Qui-Gon va reconèixer només unes poques espècies muja i tango.
Multitud de colors, blanc, vermell, porpra i groc ressaltaven als jardins
florejats que estaven una mica més enllà. El palau era ben conegut pels seus
immensos parcs. Qui-Gon sabia que en ells hi havia la representació de cada
planta, arbre o flor que existís al planeta Gala. Va fer un passeig pels horts.
Els arbres muja estaven en flor, i cada lleugera brisa feia caure una aurèola
de pètals roses que anaven a parar a l'herba que cobria el terra sota els arbres.
La Reina havia parlat del seu llegat.
Moribunda, ella reflexionava sobre el que volia deixar per quan no estigués. El
seu primer pensament s'havia dirigit al seu fill. Fins i tot podia sentir un
vincle amb una fillastra que mai havia conegut.
Els galacians eren gent que tenien
uns vincles familiars molt forts. Els treballs i la terra passaven sovint de
pares a fills. Els matrimonis eren triats amb molta cura per enfortir les
famílies.
Qui-Gon havia renunciat a tenir una
família i fills a canvi de portar la vida d'un Jedi. Ho havia escollit
lliurement. Cap Jedi estava obligat a fer-ho. Podia deixar-ho quan volgués.
Però sabia que no ho faria.
Qui-Gon es va ajupir per recollir uns
pètals del jardí. Els va deixar lliscar a través dels seus dits, perquè el vent
se'ls emportés. Aquesta seria la seva vida, va pensar. Deambularia per la
galàxia. Arriscaria la seva vida per ajudar a estranys. Però, què deixaria
darrere?
Els passos sense rumb d'en Qui-Gon li
van conduir cap als jardins de la cuina. Senyals de sembra li rodejaven: pales
i rastells, files de llavors acuradament plantades que s'obrien camí entre la
pols. Mirà a terra, gairebé sorprès de trobar les seves petjades allà. El vent
i la pluja aviat les farien desaparèixer.
Elan havia triat viure apartada de la
societat. Seguia una sèrie de lleis que no pertanyien al govern ni al seu món,
sinó als seus companys de viatge.
Es va adonar que s'assemblava a ell.
Mai l'havia vist, però la coneixia.
- Qui-Gon?
Es va tornar en sentir la veu de l'Obi-Wan.
El noi mirava dubtant, amb por de
molestar.
-Vas desaparèixer -va dir l'Obi-Wan-.
No sabia on trobar-te.
Qui-Gon no podia compartir amb ell
els seus pensaments. Obi-Wan era jove, estava començant la seva vida de Jedi.
No entendria la seva teoria sobre llegats, o sobre el que es deixa quan un ja
no hi és. Encara no.
- Per què vas accedir al tracte que
ens impedeix sortir del palau sense escorta? -la pregunta semblava haver-se
escapat dels llavis de l'Obi-Wan.
Òbviament, el noi creia que Qui-Gon
hauria d'haver rebutjat la proposta d'en Giba.
-És millor per a nosaltres que pensin
ara que poden controlar-nos -va contestar Qui-Gon.
- Creus que la Reina diu la veritat?
-Obi-Wan va preguntar-. De veritat que no vol que el seu fill guanyi les
eleccions? Què vol de l'Elan?
-Potser sigui com ella diu -va
replicar tranquil·lament -. O pot ser que vulgui utilitzar-nos per atraure Elan
aquí per matar-la. Qualsevol membre del Consell que visqués quan el Rei era jove
sap que en Beju no és l'hereu legítim. Jo esbrinaria el que sap Giba, per
exemple. És per això pel que ens té tanta por. Sempre hi ha el perill que el
secret es faci públic. Per descomptat, si la Reina menteix sobre les seves
intencions, podria estar associada amb Giba i haver fingit el seu desacord
davant nostre. Si poden desfer-se de l'Elan, la Reina Veda pot suspendre les
eleccions i proclamar Rei a Beju. -Qui-Gon va fer una pausa-. O podria estar
mentint sobre les seves intencions sobre Elan per alguna altra raó que encara
no coneixem.
- I llavors què creus tu que és el
que passa? -va preguntar Obi-Wan, tractant que la confusió i la impaciència no
es notessin en la seva veu.
-Crec que hi ha més secrets -va
respondre en Qui-Gon amb actitud pensativa-. Encara hem de seguir actuant com
si la Reina ens hagués dit la veritat. Aniré al país de les muntanyes a trobar l'Elan.
- Però la nostra missió és vigilar
les eleccions! -va protestar l'Obi-Wan-. I això no ho podràs fer des de les
muntanyes.
Qui-Gon va aixecar una banda dels
seus llavis i va esbossar un mig somriure.
-A vegades ets massa estricte en el
seguiment de les regles, Obi-Wan. Les coses canvien. Una missió de vegades no
està tan clara. Pot ser que el camí directe no sigui l'única manera d'arribar a
la solució.
-Però la seguretat de Gala està a les
nostres mans -discutí Obi-Wan-. Se'ns va enviar com a guardians de la pau, no
per buscar filles perdudes fa temps.
-Accepto que estiguis en desacord amb
mi, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon-. Estàs en el teu dret. Però hi aniré.
-No se'ns permet deixar la ciutat, o
fins i tot el palau, sense escorta -li va recordar Obi-Wan-. I tu vas ser el
primer a estar d'acord amb això! Giba i el Príncep Beju s'enfadaran. Per què no
deixem que un missatger de la Reina entri en contacte amb Elan?
-Ella no escoltarà un missatge -Qui-Gon
va respondre-. Cal convèncer-la. Si no veu la veritat en els meus ulls no
vindrà.
- Parles com si la coneguessis! -va exclamar
l'Obi-Wan.
-La conec -va respondre en Qui-Gon
tranquil·lament.
Es va apropar a l'Obi-Wan i va posar
la seva mà amb suavitat sobre l'espatlla del noi durant un moment.
-No et preocupis, padawan. Tu pots
portar sol la missió fins que jo torni. Roman alerta a les intrigues de palau.
-Qui-Gon va fer una ullada cap a l'edifici-. No et fiïs de ningú. Hi ha
interferències en la Força. I no sé exactament d'on vénen.
Obi-Wan el va mirar decebut.
- I què els hi diré quan em preguntin
on ets?
En comptes de respondre-li, Qui-Gon
va enfilar cap als jardins a mig plantar i va marxar cap als arbres. Segons
caminava, va estirar una mà i va agafar una fruita madura d'una branca que hi
havia damunt del seu cap. Sense girar-se, la va tirar per sobre de la seva
espatlla. No va haver de girar-se, perquè sabia que el seu padawan la
recolliria.
-És molt simple -li va dir-.
Digues-los que encara sóc aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada