La profecia final (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

En Han Solo contemplava amb tristesa una de les postes de sol més boniques que havia vist en la seva vida.

I hi havia vist moltes postes de sol a molts mons diferents; però quan l'estrella primària de Mon Calamari va arribar a l'horitzó de l'oceà i va llançar la seva ombra sobre les ones, el cel es va tornar subtil i iridescent com la mareperla.

Era fàcil trobar postes de sol de colors vius, sobretot en mons amb atmosferes denses o polsoses; però era més difícil trobar la bellesa discreta; no només perquè era infreqüent, sinó perquè de vegades calia una vida sencera per aprendre a apreciar-la. I per això era una llàstima que en Han no estigués sent capaç de gaudir-la.

La culpa no era de la posta de sol; era el que ell estigués en Mon Calamari per veure-la.

-No podem lluitar en totes les batalles d'aquesta guerra -va observar la Leia.

-Què? -va rondinar en Han-. Jo no he dit res.

-No ha calgut. Estàs decaigut des que van marxar els Sols Bessons. Més exactament, des que va marxar la Tahiri.

-Hauríem d'haver anat amb ella -va opinar ell.

-Amb qui? Amb la Jaina, o amb la Tahiri?

-Amb la qui vulguis.

La Leia va sacsejar el cap.

-La Jaina és pilot de caça de combat. És la seva vocació. És on considera que es troba el seu deure. Fa mesos que està volant amb les forces de l'Aliança Galàctica. Si nosaltres intentéssim ficar-nos a la força d'alguna manera en l'ofensiva de Bilbringi, ella... bé, a ella no li agradaria. I la Tahiri... Corran podrà tenir cura d'ella. Sé que pot. Però... no és això, oi? -va concloure la Leia, creuant-se de braços.

-Què vols dir?

-Que t'avorreixes. Quant passen dues setmanes sense que algú intenti matar-nos, tu t'avorreixes de mort.

-No m'avorreixo -va respondre en Han-. És que... bé, és que podríem estar fent alguna cosa que no fos passar l'estona contemplant postes de sol.

la Leia va sospirar i es va instal·lar en un dels divans. Li va dirigir una mirada de les seves.

-Han passat, no sé, dies sencers, sense que succeeixi alguna cosa on se't necessiti a tu, Han. És clar que estan passant coses, però són coses de les que es pot ocupar gairebé qualsevol pilot competent. Però quan arriba una cosa que només en Han Solo és capaç de resoldre...

-D'acord, ja és prou sarcasme per a una nit -va dir en Han. Va fer malament. Va apuntar als ulls de la Leia una lluentor de dolor.

-Només estic sent lleugerament sarcàstica, Han -va dir la Leia-. Potser ni això. En la guerra, de vegades el més important (i el més difícil) és saber esperar.

En Han va torçar el gest.

-Tu sí que saps la manera de...

Ella va estendre una mà i va prendre la d'en Han.

-Calla ara mateix, i potser t'ensenyi una altra cosa que també sé fer -va dir en to suggeridor.

-No ho sé -va dir en Han-. La posta de sol és preciosa.

la Leia li va indicar amb un gest el lloc al costat d'ella al divan i va aixecar les celles.

En Han va arronsar les espatlles.

-Vista una posta de sol, les has vist totes.

* * *

Un xiulet el va treure del seu somni. Han es va incorporar i, somnolent, va buscar l'origen del so, que va identificar per fi com la unitat de comunicador que tenien a la seva habitació. Es va baixar del llit, es va dirigir a l'aparell i va obrir el canal.

-Sí? -va murmurar-. Més val que sigui una cosa bona.

-Em sembla que bona no és la paraula, Solo -va dir una veu distorsionada.

En Han va deixar anar un esbufec. No anava a caure en aquest parany altra vegada.

-Deixa't de contes, Droma, i digues-me què passa. A què es dedica ara la xarxa ryn?

-No tinc idea del que vols dir, Solo -va respondre la veu-. Però per descomptat que passa alguna cosa.

-Mira, és molt tard; millor dit, és molt d'hora -va dir en Han, fregant-se els ulls amb el palmell de la mà-. De què es tracta?

-Els vong han desplegat unes coses noves, potser... -va dir en Droma-. Les van llançar fa uns dies. Creiem que són una espècie de naus sense pilot, tret que hagin desenvolupat uns pilots molt petits.

En Han ja estava despert del tot.

-Quina classe de naus?

-No sabem el que fan, si és això el que preguntes. Però no pot ser bo. Vaig pensar que havia d'avisar. Tu podries dir-ho als militars, per la teva part.

-Sí, podria -va dir en Han-. És tot el que em pots dir?

-De moment, sí. Estem intentant localitzar un d'ells, però són esmunyedissos.

-Algun tipus d'arma?

-Si ho sabés, t'ho diria. Però els vong estan molt animats amb ells.

-Gràcies -va dir en Han. I va afegir amb veu més seriosa- i, Droma, si ets tu... no m'agrada aquest subterfugi. Ja sé que la seguretat és la seguretat, però creia que tu i jo...

Però estava parlant a un comunicador apagat.

-Qui era? -va preguntar la Leia, que estava a la seva esquena. En Han no l'havia sentit arribar, però allò tampoc li sorprenia.

-Crec que un dels nostres amics de la xarxa ryn. Potser fora en Droma. Ho has sentit?

-Sí.

Va buscar el comunicador.

-Serà millor que retransmeti això -va dir. Però quan va intentar trucar al centre de control, el van posar en espera.

TOTS ELS CIRCUITS RESERVATS PER A FINS MILITARS.

Va mirar l'aparell arrufant les celles, i després es va dirigir cap a on havia deixat els pantalons.

-Vaig a baixar-hi -va dir.

-Vaig amb tu.

* * *

Van arribar a una sala de comandament on hi havia tensió, però un relatiu silenci. Sien Sovv els va saludar breument.

-La primera onada està a punt d'entrar -va dir el sullustà-. Al comandament de l'Antilles. Haurà de sortir de l'hiperespai d'aquí a cinc minuts.

-Et fa res que ens quedem? -va preguntar en Han-. Quan tinguis un minut lliure, he de posar-te al dia en una cosa.

-Podeu quedar-vos, és clar. La teva filla està amb Antilles, oi?

-Sí, segons les meves noticies. Però no he baixat per això.

-Llavors, pot esperar?

-Això crec -va dir en Han.

Va veure que en Sovv tornava al lloc de control, i es va sentir incòmode. No havia passat molt temps en sales de comandament; ell havia estat sempre a l'altre costat de les coses, gairebé sempre fent cas omís del que li transmetien des del control. Sí, els ordinadors de batalla eren bons, però no sentien res. No estaven dotats d'instint per sortir de les situacions difícils.

-General Sovv! -va cridar algú.

-Què hi ha?

-L'almirall Pellaeon no ha informat, senyor. Havia d'avisar-nos quan hagués aconseguit arribar a les seves posicions per al salt a Bilbringi.

-Quin és el problema?

-Sembla que el repetidor de l'HoloRed en aquesta zona està caigut.

-Pots retransmetre el senyal des d'un altre proper?

-Puc intentar-ho.

El tècnic de comunicacions va arrufar les celles i va manipular alguna cosa.

-Senyor, arriba una transmissió des del repetidor de l'HoloRed Delta-zero-sis!

-Dóna-li pas.

Va sonar en el comunicador una veu nerviosa.

-... Una mena de naus molt petites. Semblen vong, però no s'ajusten a cap dels nostres perfils. No podem encertar-les a totes. Sis han...

La veu va quedar ofegada per forts grinyols d'interferències.

Naus petites? Serien aquestes de les que li havia advertit el desconegut que li havia trucat?

-Acabem de perdre el contacte amb Gamma -comunicà un altre oficial de comunicacions. Va teclejar desenfrenadament en els seus comandaments i va aixecar després la vista, molt pàl·lid.

-Senyor, l'HoloRed està caiguda. No trobo un repetidor actiu enlloc.

-General -va dir en Han-, crec que la notícia que havia de donar-li acaba de tornar-se molt més important.

-L'HoloRed està caiguda -va confirmar el general Sovv vint minuts estàndard més tard, en una reunió urgent del consell bèl·lic-. La causa no està determinada, encara que existeixen alguns indicis que es tracta d'una arma nova dels yuuzhan vong; d'alguna espècie de nau.

-Alguns indicis? -el va interrompre en Han-. Ja has sentit el que comunicaven des de l'estació de Tantiss.

Sovv ho va reconèixer amb un gest del cap.

-Estem suposant que les altres estacions han estat destruïdes de la mateixa manera -va dir-. Siguin quins siguin els detalls, sembla clar que això ha estat un cop molt ben coordinat contra el cor de les nostres comunicacions. Arriba en un moment sospitós.

-Però no és concloent -va dir en Bel Iblis-. Potser s'haguessin assabentat que pensàvem atacar. El més probable és que ho sabessin, però no on. En fer caure tota l'HoloRed posen en perill el nostre èxit sigui quin sigui el nostre objectiu.

-Vinc a estar d'acord -va dir en Sovv-. L'estudi de quan es van desconnectar els repetidors indica que els primers a fallar no van ser els més propers a Bilbringi. De fet, sembla que el procés havia començat feia algun temps, tot i que en sectors amb els que en general no manteníem comunicacions en tot cas. Amb tot, el teu supòsit segueix sent vàlid. A falta de l'HoloRed per coordinar les altres dues flotes, el general Antilles es troba sol en la pràctica.

«Jaina», va pensar la Leia. Però la seva filla seguia viva. Ella podia sentir-ho.

-Llavors, tot el que hem lluitat a Esfàndia, ha estat en va? -va dir la Leia.

-No sabem si Esfàndia està caiguda o no. Però no hi són tots els repetidors que l'uneixen amb el Nucli. Estem tan incomunicats com les flotes mateixes.

-El general Antilles no és cap ximple -va dir en Bel Iblis-. Les altres flotes tenen ordres de no fer el salt fins a Bilbringi sense la seva aprovació. Quan descobreixi que ha perdut les seves línies de comunicació, es retirarà, d'acord amb les seves pròpies ordres.

-Si pot -va dir en Han-. Però, si els altres estaven esperant l'atac... o encara que no ho esperessin, si tenen interdictors, haurà de lluitar per sortir d'allà.

-Podrà fer-ho?

-No -va respondre en Sovv-. Els nostres serveis d'intel·ligència ens diuen que la flota vong de Bilbringi és massa poderosa perquè Antilles la pugui vèncer sense reforços.

-I els vong no han perdut les seves comunicacions -va observar en Bel Iblis-. Ells sí que poden demanar reforços en qualsevol moment.

-Què faran Pellaeon i Kre'fey quan no rebin notícies d'en Wedge? -va preguntar la Leia.

-Mantindran les seves posicions durant algun temps, però quan estiguin segurs que no es rep cap comunicació...

-Ah, sí que es rebrà -va dir en Han-. Quina de les dues forces és més gran?

-La Beta... els imperials.

-On és?

-Aquesta informació és classificada, capità Solo -va dir en Sovv.

-Classificada? -va exclamar en Han-. Tot aquest assumpte s'ha anat ja a la porra, general. Jo diria que hem de salvar el que puguem.

-Què proposes, Solo? -li va preguntar Bel Iblis.

-No tenim HoloRed. Les hiperones no serveixen per a aquestes distàncies. L'única cosa que tenim més ràpid que la llum són les naus, i el Falcó Mil·lenari és la nau més ràpida que hi ha.

-Té raó -va dir la Leia-. Hem d'organitzar un servei de missatgeria, i de pressa. Tampoc es tracta només d'aquesta batalla. És segur que els yuuzhan vong aprofitaran la nostra manca de comunicacions per atacar. Podríem perdre sistemes estel·lars sencers sense assabentar-nos si més no.

-Sí; però ells ja estan massa dispersos per conservar els sistemes que tenen -va dir en Han-. En tot cas, la nostra preocupació principal en aquests moments...

-... És la flota -va concloure en Sovv-. Molt cert. General Solo, si estàs disposat, et posaré al comandament d'un servei de missatgeria per a la flota. Aconsegueix-te quatre naus; que siguin militars o no, però de gent a la qual confiïs. Restableix les línies de comunicació entre Antilles, Pellaeon i Kre'fey. També accepto suggeriments sobre a qui posar al capdavant d'un servei més general d'informació d'emergència. Tal com està ara la situació, ens trobem en un buit, i tot el que hem guanyat està en perill.

Següent