La Marca de la Corona (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Obi-Wan va fugir. Va desaparèixer a través de la porta cap als jardins i va veure el flaix d'un vestit platejat dels que usaven els membres del Consell i uns ulls blau lletosos movent-se entre els arbres. Obi-Wan es va girar i es va internar a l'hort.

Havia de sortir de palau i no podia fer-ho per la porta principal. Estava segur que Giba tenia alguna cosa a veure amb l'enverinament de la Reina. El que no tenia tan clar és si el Príncep Beju també estava implicat. El Príncep semblava haver-se commogut realment per la situació de la seva mare.

Va sentir passos que corrien darrere d'ell. Obi-Wan va abandonar el camí que portava. Estava prop de l'alta paret de pedra que delimitava els contorns del palau.

- Obi-Wan! Espera, amic!

Obi-Wan va dubtar. Podia confiar en ell? Li hagués agradat poder-ho fer. Li queia bé. Però, havia estat una coincidència que Giba i Beju haguessin entrat a l'habitació quan ell estava parlant amb la Reina? Li havia perseguit Jono pels jardins i després havia anat a delatar-lo? L'advertència d'en Qui-Gon li pesava com una llosa en el seu cor.

- Si us plau! -va cridar Jono.

En altres circumstàncies, Obi-Wan hauria sortit al camí anterior. I si anava acompanyat de guàrdies? Obi-Wan encara tenia temps per córrer.

Sabia que regressaries. He estat esperant molt de temps a tenir un amic, Obi-Wan.

Va recordar la mirada d'en Jono aquell dia, pensativa i sincera. Jono s'havia fiat d'ell. Havia de tornar-li el favor. Obi-Wan es va aturar.

Jono va aparèixer a la vista, amb el seu pèl ros surant en l'aire. Gairebé cau a sobre d'Obi-Wan, però, altrament, va ensopegar i va sortir pels aires.

- Oug! -va cridar, fregant-se un genoll. Es va treure el pèl dels ulls i va somriure-. Això m'ajudarà a aprendre com caçar un Jedi.

Obi-Wan va ajudar-lo a posar-se dret.

-Pots córrer més ràpid.

-Per això és pel que em necessites -va dir Jono-. Has de deixar que t'ajudi. Venia de camí a atendre la Reina i vaig sentir el que va passar. Creus que la Reina està sent enverinada? -Va acabar gairebé en un murmuri.

-Sí, ho crec -va dir l'Obi-Wan.

-Beju ha cridat a la guàrdia. No estàs segur aquí, Obi-Wan. T'estan buscant.

-Estava a punt d'anar-me'n -va dir l'Obi-Wan.

-Però, a on anaves a anar? -va preguntar Jono arrufant les celles.

-M'amagaré a la ciutat -va dir Obi-Wan-. I esperaré que torni Qui-Gon.

-Et trobaran -va dir Jono-. Hi ha espies per tot arreu. Aniré amb tu. Sé a on hem d'anar.

- A on? -va preguntar Obi-Wan.

-A veure a Deca Brun -va dir amb fermesa Jono-. Ell ens ajudarà.

* * *

Les casernes generals d'en Deca Brun estaven situats en una populosa i animada àrea de Galu, al mig de la zona de botigues i de les altes torres residencials. Anuncis lluminosos vermells proclamaven el seu nom des de gairebé totes les finestres. Enormes pòsters d'un somrient Deca ocupaven les parets. A sota, amb lletres majúscules manuscrites per Deca es podia llegir: "Jo sóc tu! Tots som un!".

-Va ser Deca qui ens va demostrar que tots érem part de Gala -li va explicar Jono segons s'aproximaven a l'edifici-. Abans, el llinatge familiar era el vincle més important de Gala. Els Tallah, els Giba, els Prammi, i altres rebien els favors als tribunals. Va ser Deca qui va dir que tots ens devíem lleialtat entre tots nosaltres, els galacians.

La cara del noi demostrava orgull

-Em va fer adonar-me que existia el món fora de palau.

Jono va empènyer i va obrir la porta. L'oficina estava plena de treballadors de la campanya. Alguns estaven ocupats en els terminals de dades, altres parlaven en grups.

Un galacià alt i ossut el va veure. Va somriure i el va saludar amb la mà.

- Jono! Has vingut a fer de voluntari, no?

Jono es va dirigir a l'home.

-Sila, aquest és el meu amic Obi-Wan. Necessitem veure a Deca ara mateix.

Sila va somriure.

-Tots ho necessitem, Jono -va dir-. És difícil enxampar-lo. Està per tot arreu. Fent discursos, aconseguint nous simpatitzants...

-Però és important -va insistir Jono.

El somriure d'en Sila va desaparèixer.

-Ja veig -va dir-. Pot ser que estigui en els seus allotjaments privats. -Dubtava-. Vine amb mi.

Obi-Wan va fer que sí i Jono se'n va anar. Va prendre seient. De sobte una dona jove va treure el cap per una porta que tenia davant.

-Manifestació al carrer Thrush. Aneu a venir tots? Necessitem ajuda.

Els treballadors d'en Brun es van posar drets, agafant anuncis lluminosos i senyals làser.

-Vigila la fortalesa -li va cridar un d'ells a l'Obi-Wan. Ell va assentir.

En uns segons l'habitació s'havia quedat buida. Algú s'havia deixat obert un fitxer electrònic en un escriptori proper a ell. Obi-Wan es va inclinar per llegir-lo.

Un nom familiar va cridar la seva atenció. "Offworld".

Un calfred va recórrer el seu cos. Qui-Gon i ell havien tingut una topada amb Offworld recentment. L'empresa era una organització que reclutava esclaus perquè treballessin en les seves mines. Havien arrasat planetes, destrossat els seus recursos naturals i després s'havien marxat d'allà.

I Offworld estava liderat per un enemic d'en Qui-Gon, el seu antic aprenent, Xànatos.

Obi-Wan va examinar més a fons el dispositiu.

Pel que va poder deduir, Offworld havia donat una gran suma per finançar la campanya de Deca Brun. Els diners havien arribat a través d'altres empreses galacianes.

Obi-Wan va tancar el fitxer i va mirar en d'altres, però no hi havia ja més mencions a Offworld. Va veure un titulat "Corporació Minera Galaciana".

El va examinar. Contenia un pla detallat per obrir mines a la meitat del territori del petit Gala. Això inclouria el mar Galacià, la major font d'aigua potable del planeta i les cases dels pocs galacians que es dedicaven al mar.

Obi-Wan va llegir ràpidament els plans, que incloïen portar emigrants d'altres mons, construir aeroports espacials per albergar els enormes transports que eren part del negoci d'Offworld i el "reclutament" de galacians per a les seves activitats.

La companyia era una tapadora d'Offworld.

Deca Brun havia acceptat els plans a canvi de finançament, va suposar l'Obi-Wan. Deca s'ufanejava que el seu capital provenia de les petites donacions dels galacians. Això provava que tenia un gran suport social. Però el que realment passava és que la major part de la campanya estava finançada per Offworld.

Obi-Wan va tancar ràpidament el fitxer. Es va girar i va córrer a través de la porta per la qual havia desaparegut Jono. Havia de trobar el noi, sortir d'allà, advertir a Qui-Gon.

En comptes d'això, es va trobar amb quatre pistoles làser apuntant-li al pit. Quatre guàrdies estaven drets a l'entrada. Darrere d'ells hi havia una altra porta. Obi-Wan va sentir el clic del tancament de la porta per la qual havia vingut.

-Dóna'm les teves armes, espia -va dir un d'ells.

-No sóc un espia... -va començar a dir l'Obi-Wan.

Van començar a disparar els seus làsers. Obi-Wan els va sentir xiular al costat de la seva orella i estavellar-se a la paret que tenia al darrere. Van saltar trossos de pedra. Un d'ells li va tallar a la galta.

-Dóna'm les teves armes, espia -va repetir el guàrdia.

Un altre guàrdia es va avançar. Li va treure a Obi-Wan el sabre làser i el comunicador.

- Tu saps -va dir el guàrdia iniciant una conversació -quant menjar es necessita per alimentar l'organització d'en Deca?

Sorprès per la pregunta, Obi-Wan va negar amb el cap.

-Deixa'm mostrar-t'ho -li va convidar el guàrdia.

Va empènyer a Obi-Wan bruscament cap endavant amb la seva pistola làser.

Li van portar a una àrea molt gran de cuines. Després van obrir una gruixuda porta d'acer i li van empènyer a dins. Era un dipòsit de menjar. Les caixes s'amuntegaven en diverses files en els aparadors i la carn penjava de ferros en una paret llunyana. Feia fred. Obi-Wan va caure a terra de l'enorme congelador. Va sentir com es tancava la gruixuda porta i posaven el forrellat.

Següent