La Marca de la Corona (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

"El respecte és la pedra angular on se sosté la relació Mestre i Padawan", deia Obi-Wan entre dents. La veu retrunyia a les parets de l'habitació, i sonava estranya a les seves orelles. Encara necessitava aquest recordatori. Cada dia, sol al palau, qüestionava la decisió d'en Qui-Gon.

El sol del matí feia cremar la fusta de l'enorme llit on dormia. Un tapís penjava a la paret de davant, fet amb fins fils metàl·lics daurats, platejats i verds. Roba de llit teixida amb materials preciosos, que tenien el color de les joies, li protegien del fred de la nit. Era la millor habitació en la qual havia dormit mai. Però els dos últims dies passats a palau no havien estat un regal.

Qui-Gon li havia encarregat una tasca impossible de realitzar. Cada matí, abans que sortís el sol, Obi-Wan passava a través de la porta que li connectava amb les estances d'en Qui-Gon i desfeia els llençols del seu llit. Es posava sobre el seu coixí per deixar l'empremta del seu cap. Cada matí, Jono Dunn trucava a la seva porta portant te i fruita. Obi-Wan li havia explicat a Dunn que en Qui-Gon s'aixecava d'hora per anar a meditar al jardí. Esperava que Jono se n'anés, i després es prenia el seu esmorzar i el d'en Qui-Gon. Això no li costava molt d'esforç, perquè Obi-Wan sempre tenia gana.

Per al Príncep Beju i per a Giba, també havia Obi-Wan d'inventar-se constantment excuses per justificar l'absència d'en Qui-Gon: el Jedi estava descansant o meditant, o passejant pels jardins, i tornaria en un moment si volien esperar-lo..., però mai ho feien; avui menjarà a la seva habitació...; ja s'ha retirat a descansar...

Potser sospitessin. Obi-Wan no sabria dir-ho. Tenia el pressentiment que ells s'adonaven que en Qui-Gon no es preocupava molt de les eleccions. Fins i tot, Obi-Wan li va comentar a Jono Dunn que el seu Mestre li havia deixat gran part de la responsabilitat a ell.

Obi-Wan va sentir un suau cop a la porta de la seva habitació. Un moment després, Jono la va obrir.

-Porto la safata per a Qui-Gon com cada dia -va dir en Jono.

Va deixar la safata a la petita taula que hi havia al costat de la finestra. Normalment, feia una reverència i se n'anava immediatament, però aquesta vegada va romandre en l'estada.

-No l'he vist en els jardins -va comentar-. Un dels meus treballs és recol·lectar flors per a la Reina al matí i a la nit. I mai m'he trobat amb el Jedi en els parcs.

Obi-Wan va estirar la mà i va agafar una peça de fruita.

-Els jardins són molt grans. El més segur és que t'hagi evitat. No li agrada que li interrompin durant la seva meditació.

Jono va romandre dret tranquil·lament. Era un noi guapo, de cabells rossos i amb la brillant pell dels galacians. Encara que havia acompanyat a l'Obi-Wan en força ocasions per inspeccionar els principals escenaris electorals de Galu, gairebé no havien parlat.

-Creus que sóc un espia -li va deixar anar de sobte-. I que treballo per al Príncep.

- I no ho ets? -va preguntar l'Obi-Wan amb calma.

-No he de donar-li comptes al Príncep -li contestà amb menyspreu Jono-. Serveixo a la Reina. Els Dunn hem servit als monarques de Gala des que es va implantar la dinastia Tallah.

-Així que pertanys a una família de servents reals, no? -va preguntar Obi-Wan amb curiositat.

Va apropar un plat de menjar cap a Jono.

El guardià el va ignorar. Va aixecar la barbeta, orgullós.

-Els Dunn tenen grans extensions de terra lluny de Galu. A mi em van escollir als cinc anys perquè vingués a palau. És un gran honor. Tots els nens de la família Dunn són ensenyats des que són molt petits. Només els més llestos i preparats són escollits.

Obi-Wan li va acostar una peça de fruita.

-Jo també vaig ser escollit quan era molt petit -va comentar-. Vaig deixar la meva família i em vaig anar al Temple Jedi. Va ser un gran honor. Però trobava molt a faltar la meva família, encara que no em recordava de moltes coses d'ells.

Jono va allargar una mà dubitativa i va agafar la fruita que li oferia Obi-Wan.

-El començament va ser el més dur -va dir, portant-se la fruita a la boca.

-El Temple Jedi és agradable i bonic. És la meva llar, encara que no és una llar com el que té la resta de la gent.

- Això és exactament el que jo també sento! -Coincidí Jono, asseient-se en la vora del llit prop de l'Obi-Wan-. El palau era massa gran al principi. I trobava a faltar l'olor del mar. Però ara em sento com a casa. Sé quin és la meva obligació i em sento orgullós de complir-la. És un gran honor servir a la meva Reina. -Es va trobar amb la mirada penetrant de l'Obi-Wan-. Però no sóc un espia.

* * *

A partir d'aquest moment, Obi-Wan i Jono es van fer amics. Jono continuà acompanyant-lo en les seves sortides a Galu, però en comptes d'anar un pas per darrere d'ell en silenci, Jono caminava al costat seu, explicant-li històries de la ciutat i d'en Deca Brun, el seu heroi.

-La Reina ha encertat en convocar eleccions -Jono li va dir-. Deca Brun farà que Gala prosperi una altra vegada. Vol governar per a tothom, no només per als rics.

Jono mai li va tornar a preguntar per Qui-Gon. Obi-Wan sabia que Jono sospitava que el seu Mestre havia deixat el palau. Apreciava el silenci del seu guia. No volia tornar-li a mentir, encara que el seu amic no feia preguntes.

Jono li parlava sovint de la seva família. Fins i tot encara que amb prou feines els veia, conservava un fort vincle amb ells. Obi-Wan va arribar a envejar aquest sentiment familiar tan fort en el seu amic. Ell havia perdut els vincles familiars quan va escollir el destí de ser un Jedi. Hi havia lleialtat al Codi Jedi. Hi havia triat l'opció correcta? Tot d'una, li semblava que aquest Codi era molt més abstracte que els llaços sanguinis.

Herència. Llegat. Li hauria agradat parlar del que estava sentint amb Qui-Gon. Però el seu Mestre no l'hagués entès, perquè estava fortament unit al Codi Jedi. No miraria cap enrere i reflexionaria sobre el que trobava a faltar.

I, a més, l'havia abandonat per anar a buscar un fantasma.

* * *

Les nits eren llargues a Gala. El sol s'amagava aviat i tres llunes s'alçaven a poc a poc en el cel. A Obi-Wan li agradava caminar pels jardins en aquesta hora, quan la pàl·lida llum de les llunes feia que la fruita dels arbres adquirís un color platejat.

Una nit es va sorprendre de trobar a la Reina Veda asseguda a la gespa, amb l'esquena recolzada en el gruix i ferm tronc d'un arbre muja. No portava el seu tocat, i el seu daurat cabell deixat anar li arribava fins a la cintura. Semblava una noia jove fins que l'Obi-Wan es va acostar el suficient per advertir el desgast de la malaltia a la seva cara.

-Seu, jove Obi-Wan -li va dir assenyalant un lloc al seu costat-. A mi també m'agrada veure els jardins en aquesta hora.

Obi-Wan es va asseure prop d'ella, amb les cames creuades i el cos estirat en una postura típica entre els Jedi. No havia vist a la Reina des de la seva primera trobada quan van arribar. Semblava alarmantment més malalta.

-M'agrada l'olor de l'herba -va murmurar la Reina passant les mans sobre ella-. Abans de posar-me malalta, solia mirar-la des de la meva finestra. Tot ho veia des de la finestra. Ara crec que prefereixo tocar i olorar i sentir-me part de les coses. -Va posar una mica d'herba al palmell de la mà de l'Obi-Wan i va tancar els seus dits sobre ella-. Agafa't a la vida, Obi-Wan. És l'únic que t'aconsello.

Obi-Wan va observar les marques de llàgrimes que hi havia a la cara de la Reina. Li hagués agradat que Qui-Gon hi fos. El caràcter calmat del Mestre suavitzava els més ferotges cors. Què hagués dit Qui-Gon en aquesta situació?

Hi hauria començat dient alguna cosa diplomàtica però cordial. Hauria deixat parlar a la Reina, sabent que necessitava desfogar-se.

-No es troba bé -va dir amb cura.

-No, em sento pitjor -va contestar la Reina deixant descansar el seu cap en el tronc-. Tinc molts dolors per les nits. No puc dormir. A meitat del dia em sento una mica millor, però a la nit el dolor comença una altra vegada. Per això surto ara, abans que el dolor sigui més fort. Vull recordar els dies en què em sentia bé. Els dies al camp... -la Reina va sospirar.

- En el camp? -Obi-Wan va preguntar sorprès.

-Els Tallah tenen un territori en el camp a l'oest de la ciutat -va explicar la Reina-. Just abans que caigués malalta vaig anar-hi per recuperar-me. Potser va ser l'aire pur. O potser- va dir mostrant penediment- que fos que hi descansava. El Consell de Ministres no em cridava per a les meves reunions i no tenia als servents brunzint al voltant meu. Només estàvem el meu cuidador i jo. Però semblava que el govern no podia funcionar sense mi i van venir a veure'm. Durant aquells dies, em vaig sentir més malalta que mai. Va ser el pitjor de tot -comentà tristament-. Sentir que millorava per després tornar a recaure.

- I per què no torna allà? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Les eleccions consumeixen el meu temps i són ara la meva prioritat -va dir la Reina-. Ara estic molt dèbil per viatjar. És el que em diuen els meus metges, i són els millors de Galu. Tots els dies són iguals per a mi, amb l'esperança de recuperar-me, però després aquesta esperança desapareix. Ara s'ha anat definitivament. Només em queda arribar al final.

Obi-Wan la va mirar. Les llunes havien pujat a dalt i feien que la cara de la Reina lluís d'un color platejat. Va poder tornar a veure que en el seu moment la monarca havia estat maca.

-No estiguis trist -va dir la Reina a Obi-Wan-. Ja ho he acceptat. M'ajudes a aixecar-me? És l'hora del meu te.

Obi-Wan es va aixecar i la va agafar de la mà. La pressió dels seus dits era feble. Va col·locar una altra mà sota del seu colze i la va ajudar a aixecar-se.

-Bona nit, Reina Veda -li va dir quan se n'anava, amb el seu vestit fregant l'herba-. Ho sento -va afegir en veu baixa, sabent que ella ja no el sentia.

Les paraules de la Reina l'havien commogut. No sabia si ella mentia sobre els drets de l'Elan per a la corona. Però sabia que havia parlat honestament de la seva malaltia i de les seves pors. Podia imaginar com de terrible que és sentir com s'acaba la vida lentament. Patir, després recuperar-se, i més tard tornar a sentir que l'esperança de viure s'esfuma cada vegada que les llunes s'alcen al cel cada nit...

Cada nit. Obi-Wan es va estirar. La Força li estava dient que es concentrés. No tenia la malaltia de la Reina un ritme estrany? No deia que es trobava millor en el camp?

Fins que van arribar els membres del Consell...

Aquest pensament va commocionar a l'Obi-Wan.

Hauria estat enverinada la Reina?

Següent