La profecia final (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

La Nen Yim va sentir una commoció quan va trepitjar el terra de Zonama Sekot, cobert de fulles. La sensació li va recórrer des dels dits dels peus fins a les puntes del seu tocat amb palps, i la va deixar bocabadada. Va recordar la primera vegada que havia posat el peu en un planeta de veritat, de pedra i terra, amb biosfera. Era la lluna de Yavin IV, poc abans del seu ascens a la categoria d'adepta. S'havia omplert de sorpresa, de fascinació i d'emoció. A primera vista, Zonama Sekot no era molt diferent de Yavin. Un alt dosser de vegetació planava sobre ella, i els sorolls estranys dels animals i els insectes produïen un brunzit constant. Malgrat tot... era diferent. Yavin IV hi havia estat absolutament diferent de tot el que havia conegut ella en la seva vida, i fins i tot Yuuzhan'tar, tot i estar ja bioformat amb plantes i animals del món d'origen perdut, produïa una sensació equivocada.

Però aquell lloc li produïa una sensació correcta, com no l'havia produït tan sols la mónnau en la qual s'havia criat ella. Era com si li haguessin amputat una part del seu ésser, sense que ella l'hagués trobat a faltar si més no fins que se l'havien retornat.

Va advertir que tenia la boca oberta, i la va tancar. Va mirar als seus companys; tots havien baixat ja de la nau sekotana avariada. Harrar i el Profeta semblaven atònits, com havia de semblar-ho ella també. Els dos Jeedai tenien aire de curiositat, però estava clar que el planeta no exercia sobre ells l'impacte que li havia causat a ella. És clar que li costava interpretar els rostres humans, malgrat les seves semblances d'estructura.

Va intentar treure's de sobre aquella sensació per poder observar de manera objectiva. Podia existir en l'aire algun tipus de pol·len, algun microbi que afectés els yuuzhan vong però no als humans? Era possible. Una cosa que adormia la ment pensant i produïa sentiments d'integració. A les mónnaus s'havien emprat drogues així perquè la població no es tornés boja entre la llarga foscor.

-He de començar immediatament -va dir.

-Aquest és el lloc -va afirmar el Profeta. Cosa estranya, semblava sorprès. Harrar no va dir res, però la mirada que va dirigir al Profeta només podria interpretar-se com de respecte.

la Nen Yim, molesta de sobte, va tornar a la nau per recollir alguns dels seus instruments. Al cap d'un moment va advertir que Yu'shaa la seguia.

-Què vols? -li va preguntar.

-Voldria ajudar-te.

-No necessito ajuda de... -va replicar ella, sense concloure la frase.

El Profeta es va aixecar davant seu.

-D'un Avergonyit? -va dir-. Vinga, Nen Yim. Tu penses, i crec que en certa manera ets heretge també. No ets capaç de veure més enllà de les meves desfiguracions i de comprendre que tu i jo hem vingut aquí amb la mateixa finalitat?

A la Nen Yim la va recórrer una sensació càlida que li resultava poc familiar, i els seus palps van tremolar de consternació.

-Està bé -va dir-. Aquesta nau ja no està en condicions de servir de laboratori. Vull treure els meus aparells i improvisar algun tipus de refugi. Pots ajudar-me amb això si vols.

-No ho lamentaràs, Mestra Yim.

Ella va assentir amb el cap i va seguir caminant cap a la part posterior de la nau. Parlar amb un Avergonyit la molestava, encara que ella sabia que no hauria de molestar-la.

* * *

En Corran es va assecar la suor del front.

-Després d'això -va dir-, la nostra prioritat següent és trobar al Luke.

Va tallar un altre arbret per la base amb el seu sabre de llum i el va afegir al munt. La Tahiri, a prop seu, feia el mateix.

-Ja està. Amb això hauria de ser suficient per la carcassa.

-No sé com t'anirà a tu, però el planeta em segueix interferint els sentits. Com podrem trobar al mestre Skywalker sense la Força? -va preguntar la Tahiri-. El planeta és gran. No podem posar-nos a caminar sense més, amb l'esperança de donar-nos de morros amb ell.

-No; però se suposa que aquest planeta està habitat; per ferroans, si no ho he entès malament; i aquests seran capaços d'ajudar-nos a posar-nos en contacte amb els altres.

-No he vist cap indici de civilització.

-Jo tampoc -va reconèixer en Corran-. Però començaré a buscar demà. Faré només exploracions curtes, i potser pugui convèncer a Harrar i al Profeta perquè m'acompanyin.

-I jo? -va preguntar la Tahiri-. Què faig jo?

-Vull que vigilis a la cuidadora. Tu la coneixes millor que jo. El que no vull és que cap d'ells es quedi tot sol massa temps.

-Entesos -va respondre la Tahiri.

Corran es va tirar els troncs a l'espatlla i va emprendre el camí de tornada cap a la clariana del bosc proper a la nau, on la Nen Yim estava dipositant diversos biotos estranys.

-Què heu fet? -va preguntar en Harrar quan els va veure, amb un to carregat de retret.

-La Nen Yim va dir que necessitava un refugi -va explicar en Corran-. La nau està bastant deteriorada, i segurament no serà molt agradable quan comencin a deteriorar-se els seus components orgànics; per això cal construir una barraca. Aquests troncs ens serviran d'armadura.

-Heu matat a éssers vius per construir un refugi? Hem d'allotjar-nos sota vida morta?

-Sí, llevat que hagueu portat els mitjans per fer créixer el vostre propi refugi. No sé tu, però jo no vull dormir sota la pluja. A menys que tinguis una idea millor.

-Jo... Tingues-ho en compte -li va suplicar el sacerdot-. Hem vingut en aquest lloc seguint les llegendes que parlen d'un planeta viu, d'un planeta diferent de tots els altres. Si aquestes llegendes són certes, fem bé començant per matar éssers? I si el planeta s'enfada?

-Mai vaig creure que sentiria dir a un yuuzhan vong una cosa que s'assemblés remotament a això -va dir en Corran-. Vosaltres vau començar aquesta guerra, no talant uns quants arbrets, sinó ecosistemes complets. Te'n recordes de Belkadan? Te'n recordes d'Ithor?

-Sí -va dir Harrar rotundament. Semblava que volia dir alguna cosa més, però no ho va dir.

En Corran va fer una mirada als arbrets.

-Per desgràcia, tens raó -va reconèixer-. Ho vaig fer sense pensar. Suposo que això vol dir que hem de trobar algun tipus de refugi natural. Potser una cova o un abric rocós. Hi pot haver algun en aquest terreny elevat que està cap a l'est. Vols acompanyar-me, Harrar?

-Sí, vull -va dir el sacerdot-. I... gràcies per tenir en compte les meves paraules.

-I tu, Yu'shaa? -va preguntar en Corran, amb esperança d'animar-lo.

-Jo vaig a emprendre una expedició de recol·lecció -va dir la Nen Yim-. Ell m'acompanyarà.

-Això sona bé -va dir la Tahiri-. Puc anar jo?

«Ben fet, noia», va pensar en Corran.

La cuidadora va arronsar les espatlles amb gest ambigu.

La Tahiri va intercanviar un ràpid somriure mental amb Corran. En aquest li va meravellar la rapidesa amb què la Tahiri havia convertit un pas en fals en una oportunitat, resolent els seus problemes més urgents de manera força hàbil. Tant de bo sabés ell mateix resoldre tan bé les situacions socials.

* * *

En Nom Anor observava la Nen Yim, que es movia entre plantes d'aspecte de canyes, les acariciava amb la mà de cuidadora i gravava de tant en tant dades misterioses en un qahsa portàtil. La mocosa Jedi estava asseguda en un tronc caigut, a certa distància, fent veure que allò no li interessava; però, en realitat els estava vigilant.

La cuidadora portava hores senceres «recollint», però en Nom Anor no l'havia vist recol·lectar res. Hi havia examinat amb intensitat singular els arbres, arbusts, molsa, fongs i artròpodes. No hi havia comentat cap de les seves idees, encara que les expressions que sorgien al seu rostre, habitualment impassible, indicaven que sí li'n venien moltes d'idees.

Però una cosa sí que hi havia quedat clara. Shimrra tenia raó en tenir por en aquell planeta. Nom Anor havia llegit en els rostres dels seus companys yuuzhan vong que aquests sentien la mateixa afinitat cap a aquell món que ell. Quan hi havia ideat la seva profecia, s'havia basat en algunes dades soltes espiades i en llegendes molt antigues (i molt prohibides). Ell mateix no l'havia cregut, és clar. L'únic que intentava era donar als seus seguidors un raig d'esperança en temps difícils. Donar-los alguna cosa concreta pel que lluitar: un món d'origen i una redempció.

Ara, havia de replantejar-se tot allò. Zonama Sekot era real, i no semblava impossible en absolut que es tractés del planeta de les llegendes.

Naturalment, en les llegendes apareixia com un lloc prohibit. Les llegendes prohibien entrar ni tan sols a la galàxia on es trobava aquell planeta. Què volia dir allò? Haurien perdut els yuuzhan vong una guerra contra Zonama Sekot en el passat? Havia conegut Shimrra la presència del planeta en aquella galàxia fins i tot abans que comencés la invasió? Havien corregut rumors que Quoreal no s'havia atrevit a envair-la. Després, Quoreal havia mort, i Shimrra havia ascendit al tron. Hi havia desafiat el gran Senyor a les profecies, als Déus mateixos?

O estava equivocada la llegenda en algun sentit? Per descomptat que Zonama Sekot no produïa la sensació de ser un lloc prohibit.

No importava. Havia arribat el seu moment. S'havia demostrat la realitat de la seva profecia, i els Avergonyits acudirien a ell cada vegada en major nombre. El seu exèrcit creixeria, es faria imparable, fins que caigués Shimrra, i s'alcés Nom Anor...

Sí. No s'alçaria per governar als gloriosos yuuzhan vong, però sí un estat d'Avergonyits.

Bé. Era millor que morir, era millor que res.

Una exclamació de la Nen Yim el va arrencar de les seves fantasies. Va mirar cap a ella, i la va veure inclinada sobre una nova planta, una planta amb llargues frondes filamentoses. O pot ser que no es tractés d'una planta, ja que semblava que les frondes tenien moviment propi.

-Què és? -va preguntar.

-Un arbre lim -va murmurar ella. Semblava sorpresa-. O un parent molt pròxim.

En Nom Anor no havia sentit parlar mai dels arbres lim. Abans que hi hagués tingut temps de preguntar-li què eren i per què li causava allò tanta sorpresa, la Nen Yim es va tornar cap a ell amb ulls gairebé ferotges.

-Creus de veritat que aquest és el planeta de la teva profecia?

-És clar -va respondre en Nom Anor-. Per què, si no, hi hauria corregut tants perills per trobar-lo?

-D'on va sortir aquesta profecia? -li va preguntar ella.

-D'una visió que vaig tenir... d'aquest món, que brillava com un far, com una estrella nova al cel de Yuuzhan'tar.

-En els cels de Yuuzhan'tar?

-Així era la meva visió -va dir ell-. Però les profecies no sempre són literals. Ara mateix estem en el cel de Yuuzhan'tar, tot i que a tanta distància que ni tan sols serà visible l'estrella mateixa al voltant de la qual gira aquest planeta. Crec que volia dir que Zonama Sekot era aquí, a les estrelles, esperant que el trobéssim i que fóssim dignes d'ell. I això hem fet.

-I creus que serà la redempció dels Avergonyits?

-Sí. Però no només dels Avergonyits. Quan aquests es redimeixin, ens redimirem tots.

-Però... Aquesta visió... d'on va sortir? -va insistir ella.

-No conec la font veritable de les meves visions -va dir en Nom Anor prudentment-. Només sé que sempre es compleixen. És possible que les enviïn els déus. És possible que les hagi enviat aquest planeta mateix. Quina importància té?

-Importa, perquè això és un arbre lim -va dir ella.

-No et comprenc.

-L'arbre lim era una planta del nostre món d'origen. Porta extint molt de temps, excepte com a codi conservat al Qang qahsa. Jo vaig cultivar un per adornar la meva estança a la cort d'en Shimrra.

-I ara en trobes un aquí. És curiós.

-No; no és curiós. És impossible.

En Nom Anor va esperar que ella s'expliqués més.

-Aquestes altres coses, aquestes plantes i criatures que ens envolten -va dir-, comparteixen moltes coses amb la nostra pròpia biota, a nivell cel·lular i molecular. Aquesta és una de les coses que he vingut a confirmar. La nau sekotana podia ser una casualitat, una semblança falsa fruit d'una enginyeria semblant a la nostra. Però tota aquesta vida que ens envolta aquí ha evolucionat de manera natural, o almenys en la seva major part. No porta cap mostra d'haver estat conformada. I encara que, com he dit, hi ha motius per creure que nosaltres mateixos estem relacionats biològicament amb tot això, no hi havia vist cap altra espècie que es correspongués directament amb alguna de les formes de vida extintes del món d'origen.

-Però aquest arbre lim sí que és una de les nostres espècies.

-Sí. Les diferències entre aquest arbre i un lim són tan petites, que han de compartir un avantpassat comú que va viure fa només uns quants mil·lennis.

-Segueixo sense entendre la importància que té això.

Ella li va dirigir una mirada d'impaciència.

-Les relacions a nivell molecular es poden explicar per l'existència d'un avantpassat comú fa milions d'anys, o fins i tot milers de milions. No resulta tan aventurat suposar que en aquest temps va poder arribar aquí vida de la nostra galàxia d'origen, portada per alguna raça de viatgers espacials extingida fa molt de temps, o simplement en forma d'espores arrossegades per la lleu empenta de la llum i dels corrents gravitacionals. Però alguna cosa tan complexa i tan concreta com un arbre lim no es pot explicar d'aquesta manera. Indica un contacte més recent entre aquest món i el nostre.

-És possible que el comandant Val es deixés un exemplar.

-Quan vaig buscar en el Qang qahsa el codi genètic per conrear el meu arbre lim, portava mil anys sense ser consultat. La planta no té cap utilitat per a una raça de viatgers a l'espai.

-Llavors, quina explicació li dónes?

-No puc donar-li'n cap. És possible que existís una nau anterior, una mónnau que partís de la nostra galàxia molt abans de la flota principal. Potser van venir aquí... -es va interrompre-. No, això no pot ser més que conjectures. Necessito més dades abans de poder dir coses així.

En Nom Anor va somriure.

-Però he de dir que és un plaer sentir-te dir coses així. La teva passió resulta evident. Ets l'honra del nostre poble, Nen Yim. Trobaràs el nostre bon camí.

Això va arrencar a la Nen Yim un somriure.

-Vaig pensar que aquesta era la teva tasca -va dir.

-Jo vaig tenir la visió, però tu ets la que l'estàs fent realitat. En aquest viatge faig poc més que el paper de passatger.

-No obstant això, la teva visió ha resultat interessant.

-Voldria entendre una mica millor la teva feina per poder ajudar-te de veritat.

-Pots ajudar-me, si estàs disposat a aprendre.

-Estic desitjós -va dir ell.

-Bé. Porta tu el qahsa i registra el que et vagi dient. Vaig a recollir alguns exemplars vius dels artròpodes que viuen en aquest tronc podrit que hi ha allà.

I, dit això, va posar en mans d'en Nom Anor tot un món d'informació. Ell el va contemplar, amb la sensació d'haver obtingut una victòria però sense saber ben bé què fer amb ella.

Següent