La profecia final (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

En Han Solo va arrufar el nas i amenaçà la Tahiri amb el dit doblegat.

-Noia -va dir pausadament-, espero que no tornis a comptar amb la bona sort en tota la teva vida, perquè acabes d'esgotar tota la que tenies en servei.

-Tranquil, Han -va intervenir la Leia-. En tot cas, no sé per què dius res precisament tu. Per alguna cosa parlen de la sort de Solo.

-No saben el que es diuen -va replicar en Han-. Jo no he necessitat sort mai. Sempre he funcionat gràcies a la meva habilitat.

-Naturalment, estimat -va dir la Leia, enarcant les celles.

-Sí, bo, jo... en tot cas, joveneta, anar-te'n tu sola, sense fer cas dels bons consells, per anar a un planeta on els d'aquesta família hem tingut problemes sempre; passar al costat d'una fragata yuuzhan vong en un Ala-X...

-No em quedava una altra opció -va assenyalar la Tahiri-. La fragata estava com... entre la sortida i jo.

-És clar que tenies una altra opció. Segons el que dius, és probable que ni tan sols sabessin que hi eres... estaven perseguint els seus propis fugitius. Tenies tot un planeta per amagar-te'n. Podies haver esperat un moment millor per marxar... després que s'haguessin marxat ells, per exemple. És un veritable miracle que aconseguissis sortir del sistema, amb un motor mig cremat... és increïble que no hagis acabat a Tatooine. O a Ylèsia. O a Bonadan. Quina condemnada pressa tenies?

-Hi havia fet una promesa -va dir la Tahiri.

-Una promesa? A qui? A una aranya de les maresmes?

-No. A un Avergonyit.

-A un yuuzhan vong? -va replicar en Han amb to d'incredulitat; però tot seguit la seva expressió va manifestar que reconeixia el seu error. A tothom li estava costant treball acostumar-se al fet que la Tahiri fos qui era ara.

Però allò no volia dir que l'anés a perdonar sense més.

-Hi havia fet una promesa a una persona -va dir ella-. Perquè era el que havia de fer.

En Han va tancar els ulls i per un moment va semblar cansat, molt cansat.

-Si pogués comptar les vegades que m'han vingut amb això que era el que havia de fer... Tahiri, tu ets massa jove per això. Has sofert molt. No podries... simplement... prendre't un descans?

-Un bon consell -va intervenir la Leia, prenent a la Tahiri de les espatlles-. No veus com de cansada que està? Per què no ho deixem fins que hagi anat a la unitat de neteja i hagi fet una migdiada? Podrà esperar fins llavors, oi, Tahiri?

-Sí -va dir la Tahiri.

-Però... -va començar a dir en Han; però la Leia el va interrompre.

-El que vol dir-te el meu marit és que estava preocupat per tu, i que s'alegra que hagis tornat a casa.

-Ja ho sé -va dir la Tahiri-. I ho agraeixo.

Al Han se li va suavitzar l'expressió, i va adoptar després, de mala gana, un gest d'acceptació.

-Bé, sí. Però segueixo creient que...

-Per què no vas a netejar-te, Tahiri? I, després, soparem alguna cosa. Llavors podrem seguir parlant.

-M'alegro que tornis a estar amb nosaltres, senyoreta Tahiri -li va assegurar l'androide daurat, mentre ella es dirigia a la unitat de tocador.

-Gràcies, 3PO -va respondre ella-. Jo m'alegro d'haver tornat.

I ho deia de veritat. Encara que s'havia criat a Tatooine i en un viver yuuzhan vong, encara havia estudiat el camí dels Jedi a Yavin IV, cada vegada considerava més que el Falcó Mil·lenari era casa seva. Era una sensació còmoda i inquietant alhora; però, pel que deduïa, així era en gran mesura la sensació associada al concepte de llar.

-Espero que no patissis cap lesió en els teus viatges -va seguir dient C-3PO.

-No; només estic una mica apallissada. I cansada.

-Doncs ara puc descansar. I, si em permet que li ho digui, Onih k'leth mof'qey.

Això li va produir un lleu sotrac.

-No... -va començar a dir; però es va interrompre. Allò no era una abominació. Era C-3PO.

Així i tot C-3PO havia captat la ira sobtada de la seva veu.

-Ho lamento enormement, senyoreta Tahiri. Només pretenia...

-Donar-me la benvinguda, com humana i com yuuzhan vong -aventurà ella.

-Sí, senyoreta.

-No hi fa res, 3PO. Encara m'estic intentant acostumar. Només que, sentir a un droide parlar aquesta llengua...

-Ah, sí. Em faig càrrec del que opinen els yuuzhan vong dels droides. A partir d'ara, no...

-No. Ja t'he dit que no fa res. Són precisament aquesta mena de coses a les que he de fer front.

«I espero que pugui».

-Molt bé -va dir C-3PO, amb mostres exagerades d'alleugeriment-. Així i tot, si em permet la pregunta, la integració de les seves antigues personalitats és... completa?

La Tahiri somrigué.

-És completa. Però és com... com haver-te criat amb uns pares que t'han ensenyat uns valors, i després haver après altres valors diferents a l'escola. Quins són els correctes? La majoria de les persones tenen conflictes en els seus sentiments i creences. En aquest sentit, jo no sóc diferent, només que potser una mica més extremada. M'entens?

-Crec que si.

-Una part de mi va créixer en la creença que les màquines, i sobretot les màquines pensants, són abominacions. Però això no és més que una cosa que m'han ensenyat. No és una part del meu ésser. No forma part dels yuuzhan vong a nivell intrínsec; no és més que una cosa que ens ensenyen els líders i els sacerdots quan som criatures al viver. És una cosa que es pot desaprendre, que es deu desaprendre, perquè és errònia. Tu, 3PO, ets amic meu, o això espero. I si tinc amb tu una reacció irracional de tant en tant, espero de debò que ho puguis entendre i perdonar-me.

-Oh, amb molta facilitat -va dir C-3PO-. Li agraeixo que m'ho hagi explicat -novament, amb una veu de consternació, va afegir- ai, mare. Li estic entretenint, quan hauria d'estar descansant. Ja me'n vaig.

-Espera, 3PO.

-Vol res més?

-Només això -va dir ella; i li va fer un abraçada.

-Ai de mi -va dir C-3PO. Però semblava content.

* * *

Es va despertar sense saber on era exactament. Es va quedar estesa a la foscor, deixant que el món tornés a ella, que es va solidificar al seu voltant, tement alguna cosa però sense saber què.

«El Falcó Mil·lenari va pensar. Això és. Aquí és on sóc».

Va mirar el crono de taula i va advertir que havia passat adormida gairebé un dia estàndard sencer. Es va treure de sobre el mantell de son, es va posar la túnica de Jedi, va visitar la unitat de neteja i va sortir a buscar al Han i la Leia.

Els va trobar al saló. Discutien alguna cosa en veu baixa i una mica acaloradament. Va tossir lleument, ja que no tenia intenció de tafanejar.

Els dos es van tornar cap a ella.

-Veig que t'has aixecat per fi -va dir la Leia, amb una veu que sonava una mica rara.

-Sí -va respondre la Tahiri-. Suposo que estava més esgotada del que creia.

-I amb raó -va grunyir en Han.

-Estic disposada a parlar ara, si us sembla bé.

-Per què no? -va murmurar en Han-. Seu.

La Tahiri es va acomodar al costat de la Leia i va unir les mans davant seu, intentant pensar la manera de començar.

-Vas dir alguna cosa d'una promesa -li va apuntar la Leia.

-Així és -va dir la Tahiri, i es va posar a resumir el que havia passat.

-Els Avergonyits buscaven un planeta -va dir, quan hi va haver conclòs la narració-. Un planeta que el seu Profeta creu que pot portar-los la redempció.

-A Dagobah? Per què a Dagobah?

-Aquests Avergonyits rendeixen una mena de culte als Jedi. Es van assabentar d'alguna manera que l'Ànakin i en Luke hi havien estat; que tenia alguna cosa a veure amb la seva formació.

En Han va arquejar una cella.

-Això és interessant -va dir-. Com poden saber-ho, exactament?

-No és difícil -va dir la Leia-. Els yuuzhan vong han estat obsessionats pels Jedi des del principi mateix. Sabem que tenen un bon servei d'informació. En tot cas, la història de la trobada d'en Luke amb Yoda allà no és precisament un secret ben guardat.

-Però s'equivocaven -va dir la Tahiri-. Dagobah no és el món que buscaven.

En Han tenia la mateixa expressió que solia adoptar quan jugava al sàbacc.

-Ah, no? I quin món et sembla que buscaven?

-El mateix que buscava el mestre Skywalker. I que va trobar. Zonama Sekot.

En Han va obrir una mica més els ulls. A continuació, va deixar anar un esbufec ​​i aixecà les mans amb gest de impotència.

-Digues-li tu, Leia -va dir.

-Que em digui què?

La Leia va arrufar els llavis.

-Mentre dormies, es va posar en contacte amb nosaltres Kenth Hamner, per un canal d'alta seguretat. Vol parlar amb tu.

Kenth Hamner.

-L'enllaç entre els Jedi i l'exèrcit?

No arribava a imaginar la seva cara. Li semblava recordar que era llarga.

-Això és.

-Va dir de què es tractava?

-No exactament -va dir la Leia amb prudència-. Però té a veure amb Zonama Sekot... i amb un moviment dissident dins dels yuuzhan vong.

En Han la va mirar amb gran serietat.

-Tahiri, sigui el que sigui, no estàs obligada a fer-ho.

-És clar que sí -va dir la Tahiri-. Li ho vaig prometre a l'Avergonyit.

-Li vas prometre que parlaries al seu Profeta de Dagobah -la va interrompre en Han-. No li vas fer cap promesa sobre Zonama Sekot.

La Tahiri va somriure lleument.

-La meva promesa va ser d'izai, no de legalitat estricta.

-Què?

-L'izai és l'essència d'una promesa. L'Avergonyit creia haver trobat el planeta profetitzat. Jo li vaig prometre que portaria la notícia al seu Profeta. Però Dagobah no és el planeta profetitzat. Per això, l'izai, l'essència de la meva promesa, m'exigeix ​​que porti la notícia que s'ha trobat el planeta de la profecia.

En Han es va estrènyer la cara amb els palmells de les mans.

-Això m'està donant mal de cap -va dir.

-Crec que he de parlar amb Kenth Hamner -va dir la Tahiri amb fermesa.

-Ja anem cap allà -va grunyir en Han-. Però espero que sàpigues el que fas.

-Ho sé.

-No -va dir en Han, una mica enfadat- només creus que saps el que fas. És la supèrbia pròpia de la joventut. La Jaina creu que sap el que fa. L'Ànakin creia que sabia el que feia.

-L'Ànakin sí sabia el que feia -va dir la Tahiri amb suavitat-. Si no ho hagués fet, potser no quedés un sol Jedi viu avui dia. Sé que jo mateixa no seria aquí. No sabies tu el que feies quan vas tornar a salvar el mestre Skywalker a l'Estrella de la Mort, fa tants anys?

-Tenia més anys que tu -va dir en Han, aixecant-se de la taula. Es va dirigir al lloc de comandament. Però es va aturar i es va tornar, amb una mà a l'escotilla.

-I, per respondre a la teva pregunta -va dir-; no, no tenia ni la més remota idea del que feia.

Va deixar anar una breu riure pel baix, va sacsejar el cap i es va perdre de vista pel passadís.

* * *

En Kenth Hamner tenia la cara llarga, efectivament. També tenia una encaixada de mans forta, i un despatx tan auster que podia semblar un magatzem. Però la vista era interessant. La seva finestra dominava un paisatge on s'arremolinaven el vermell i el negre, adornats de volutes platejades i meandres d'estanys i rierols. Al fons, les muntanyes negres i abruptes esquinçaven un cel del mateix color metàl·lic de l'aigua.

A Mon Calamari escassejava la terra, però la que hi havia solia ser espectacular.

-Sals -va dir en Hamner, advertint el seu interès-. Quan es formava aquesta illa hi havia molta activitat volcànica, i guèisers de la mida de volcans. Aquests dipòsits tenen milions d'anys.

La Tahiri va assentir amb el cap, preocupada. Què li hauria semblat aquella vista a l'antiga Tahiri? O a la Riina? Ella la trobava bella, però d'on procedia la bellesa? De la Força, no; perquè els yuuzhan vong no coneixien la Força, malgrat tot tenien idea del que era bell i lleig.

A la Tahiri se li va ocórrer pensar que, des de la seva integració, havia vist moltes coses que li havien semblat boniques, però res que hagués considerat veritablement lletja. Era estrany allò? Probablement. Però era possible que el concepte de lleig fos menys ampli que el de bonic, i que el ventall combinat de gustos del seu origen dual ho hagués anul·lat pràcticament.

Veient que en Kenth estava atenent al Han i la Leia, la Tahiri va seguir contemplant el paisatge.

-Serà una gran ofensiva -deia en Kenth-. Tampoc tinc llibertat de dir amb exactitud com de gran que serà.

-Tan aviat, després de Fondor?

-Els yuuzhan vong estan desequilibrats. És bon moment.

-Sí -va dir en Han amb incertesa-; estan intentant defensar massa mons amb massa poques forces. Jo espero que l'Aliança no estigui a punt de cometre aquest mateix error.

-No et preocupis. Aquest objectiu és factible.

-No es tractarà d'un atac al propi Coruscant? -va preguntar la Leia.

-No és res tan ambiciós -va dir en Kenth.

La Tahiri va sentir a través de la Força l'alleujament de la Leia, i també el d'en Han. Un atac contra Yuuzhan'tar suposaria un cost terrible de naus i de personal, i passés el que passés en aquells moments, era segur que els Sols Bessons (i la Jaina) estarien al centre de l'acció. Després de les seves «vacances» de l'exèrcit, la Jaina s'havia entestat a tornar al combat. La Tahiri només hi havia tingut notícies en una ocasió després de la seva partida, immediatament després de la Batalla de Fondor.

Trobava a faltar la Jaina. Va compartir l'alleujament d'en Han i de la Leia.

-Bé, sembla que ja és aquí la resta de la banda -va intervenir una nova veu.

La Tahiri es va tornar des de la finestra. Allà hi havia un home de més aviat poca alçada, amb una perilla ben cuidada.

-Corran!

-En carn i ossos envellits -va dir-. M'alegro de conèixer-te, Tahiri.

L'onada d'alegria que hi havia sentit en veure l'antic oficial del Seguretat Corelliana se li va apagar una mica en sentir aquelles paraules una mica estranyes. De manera que ell sabia que ella havia canviat, estava clar... i se li llegia als ulls una certa precaució. Així era Corran: la desconfiança li resultava tan natural a ell com li ho resultava a ella.

«S'està preguntant si sóc amiga o enemiga», va comprendre la Tahiri. Això li feia força més mal.

-Et recordo, Corran -va dir, procurant que no se li apreciessin en la veu el dolor i la ràbia-. Però m'alegro que em segueixis parlant després de l'embolic en què us vaig ficar a Eriadú.

Havia confiat que aquella al·lusió a una experiència comuna el fes sentir-se més tranquil.

-Hi va haver molts culpables -va dir en Corran-. A tot cas, vaig sortir ben parat. Els givin han compost un teorema poètic sobre tu, ho sabies?

-No vull ni imaginar-me'l -va dir la Tahiri.

En Hamner es va escurar la gola.

-Em sap greu interrompre aquesta reunió de vells coneguts, però...

-Sí -va dir en Han-. De què és tracta, exactament?

En Hamner va deixar alguna cosa sobre la taula.

La Tahiri la va reconèixer a l'instant.

-Un qahsa yuuzhan vong -va dir.

En Hamner va assentir amb el cap i va acariciar els embalums coberts de cilis que tenia el qahsa a la part posterior. Va treure el cap tot d'una una cara per la part frontal, un rostre yuuzhan vong en miniatura. Tot i que no tenia el detall d'un holograma, encara s'apreciava amb claredat que la cara estava horriblement desfigurada, i no de la manera que preferien els yuuzhan vong.

-Un Avergonyit -va murmurar la Tahiri.

-Això ho vam obtenir d'un missatger yuuzhan vong fa dos dies -va dir en Hamner.

-Interceptat? -va preguntar en Corran.

-No -va respondre en Hamner-. Ens ho van enviar.

-Que ens ho van enviar? -va repetir en Han-. De què es tracta? Un altre ultimàtum?

-No. No procedeix de l'estructura oficial de comandament. Ja sabem des de fa temps que hi ha un moviment clandestí dins dels yuuzhan vong.

-És del Profeta -va dir la Tahiri.

En Kenth va arquejar una cella.

-Sí -va dir-. Ja havíem sentit parlar d'ell, és clar, però no teníem clars exactament quins eren els seus objectius. Si bé tot el que sigui divisió dins dels yuuzhan vong serveix per debilitar-los, no havíem sabut fins ara quina era l'actitud dels rebels cap a l'Aliança Galàctica. Sabem que els Jedi figuren en les seves creences, però poc més.

-Va ser l'Ànakin qui el va posar en marxa -va dir la Tahiri-. Almenys, en certa manera. Van ser Vua Rapuung i ell, quan em van rescatar a Yavin.

En Hamner fer que sí amb el cap.

-Després d'allò, hi va haver moviments esporàdics, sí; però la resistència sols ha adquirit veritable pes en temps més recents, amb l'ascensió d'aquest profeta, d'aquest tal Yu'shaa. Sembla ser que ha unificat als descontents. Fins i tot es parla que s'han produït sabotatges i atemptats, sobretot a Coruscant -Hamner va ajuntar les mans-. El que ens preocupa ara mateix no és l'origen de la secta, sinó més aviat els motius del propi Profeta. No hem tingut moltes dades, fins que ha arribat això -va dir, assenyalant el qahsa amb el cap.

-I les teniu ara? -va preguntar la Leia.

-Deixaré que ho jutgeu vosaltres mateixos.

Va tornar a tocar el qahsa, i la cara es va animar i es va posar a parlar en Bàsic amb accent.

-Us saludo -va dir la cara-. Em diuen Yu'shaa, el Profeta. Potser hàgiu sentit parlar de mi, potser heu sentit a dir que sóc el líder dels Avergonyits, dels maleïts pels déus. Això és veritat fins a cert punt. Els nostres germans, o molts d'ells, ens tracten com Avergonyits. Així i tot no estem maleïts. Molts de nosaltres vam ser honrats i lloats pel nostre poble. Molts vam fer grans sacrificis per al Summe Senyor Shimrra. Però ens tracten amb menyspreu, perquè els nostres cossos rebutgen les modificacions i els implants que els yuuzhan vong han escollit com a símbols d'orgull i de categoria.

»Abans d'arribar en aquesta galàxia, teníem poc a esperar, excepte una mort deshonrosa. Crèiem les mentides que ens explicaven els nostres líders. Però, ara, se'ns han tret les membranes dels ulls. Veiem que podem redimir-nos, en redimir al nostre poble.

»Això ens ho van ensenyar els Jedi. Els Jedi ens mostren el camí. Ells no lluiten per exhibir la seva força, sinó per ajudar els febles. Potser sapigueu que l'Ànakin Solo va combatre al costat d'un dels nostres, Vua Rapuung, i li va tornar la seva honra. Gràcies al Jedi, no estem Avergonyits. Són més aviat Shimrra i els altres que ens dirigeixen els que estan maleïts, els que han dirigit al nostre poble (i als pobles d'aquesta galàxia) en un rumb que només ens pot produir Vergonya a tots.

»Els Jedi ens han ajudat en el passat. Ens han ensenyat un indici del camí veritable. Jo he vist, en somnis i en visions, on condueix aquest camí. Condueix a un planeta, a un planeta que pot sanar-nos i redimir-nos, que pot fer caure els poderosos i aixecar als humils, i posar fi al terror en què tots ens veiem sumits. És el planeta de la profecia. És Zonama Sekot.

»Jo he vist aquest planeta; però els déus no m'han atorgat el do de trobar-lo. No desespero, perquè crec que els Jedi saben on és.

»Heus aquí el que us suplico: que em porteu a mi, a mi sol, al planeta de la profecia, perquè pugui veure'l per mi mateix, perquè pugui saber que la meva visió va ser veritable. També voldria parlar amb els Jedi i sol·licitar el seu consell i la seva saviesa.

»Malauradament, no tinc mitjans per anar i venir al meu gust. Visc dins el puny tancat de Shimrra, i necessitaré ajuda per fugir. Al planeta que vosaltres dèieu Coruscant, espero la vostra decisió. Aquest qahsa conté un pla dels moments en què podreu reunir-vos amb mi en un lloc ocult. També conté el que he pogut recopilar sobre les defenses planetàries de Yuuzhan'tar. Us ho entrego com a gest de bona voluntat; però, compte: no estic segur de com de completa que serà la informació.

»Confio en les estrelles, Jedi. Confio en vosaltres. Estic segur que tots els nostres mons poden ser millor. Tinc informacions que poden ser beneficioses, que poden posar fi a la guerra; però no puc fer-les servir si no arribo a Zonama Sekot. No puc parlar-ne aquí; si això caigués en males mans, el perill seria enorme, i no vull fer caure a uns altres. Us prego que atengueu la meva humil súplica».

Dit això, va semblar que la figura s'inclinava cap endavant, com fent una reverència; i després la imatge es va quedar immòbil.

-És un truc -va deixar anar en Han entre el silenci que es va produir a continuació.

-Tots ho veieu així, oi?

-Podria ser -va dir en Hamner-. Però el Profeta és real. La seva oposició a Shimrra és real. Això podria ser una oferta autèntica.

-No ens està oferint res -va dir en Han-. No fa més que demanar. Ens ha demanat que anem al cor de l'imperi yuuzhan vong i que intentem una mena de rescat boig. És un muntatge. No podria estar més clar.

-No és un muntatge -va dir la Tahiri.

Totes les mirades es van tornar cap a ella.

-Tahiri... -va començar a dir la Leia.

-Els seus seguidors ja estan buscant Zonama Sekot -va seguir dient la Tahiri-. Em vaig trobar amb alguns a Dagobah.

-Això no vol dir res -va respondre en Han-. Com sabem si més no que el tipus que surt en aquesta cosa és en realitat el «Profeta»? Shimrra té muntada una xarxa d'espionatge bastant bona entre nosaltres. No creus que serà millor encara entre els seus? Es figura que aquest tal Profeta ens interessaria, i ara l'ha posat com a esquer de la seva trampa.

-No ho crec -va dir la Tahiri-. Crec que això era de veritat.

-En què et bases?

-En una sensació.

-En una sensació -va dir en Han, alçant els ulls al cel-. En una sensació...

-Kenth -va dir la Leia-, i la informació en el qahsa? Les dades sobre les defenses planetàries. Podem comprovar-les?

-Les he comprovat fins a cert punt. Té bon aspecte. Vam ser capaços de posar i treure una sonda per alguns dels punts febles que ens descriu. I tenim la nostra pròpia arma secreta: una nau yuuzhan vong capturada.

-De veritat penses picar amb això? -va preguntar en Han amb incredulitat.

-Creiem que un equip ben triat podia provar-ho.

-Quin equip? -va preguntar la Leia.

-Vol dir, Corran i jo -va asseverar la Tahiri.

-Així és.

-Espera un moment -va dir en Corran, abans fins i tot que el propi Han hagués tingut temps d'objectar-hi-. Vaig creure que havíem acordat que ella es limitaria a assessorar prèviament.

La Leia es va tornar cap al corellià.

-Ja t'havien parlat d'això, Corran?

-Sí -va reconèixer el pilot-. L'almirall Sorr em va destinar a la missió; però això no ho havíem debatut.

-Ho estic posant ara sobre la taula perquè ho puguem debatre -va dir en Kenth-. Tahiri parla la seva llengua i coneix els seus costums. Ja ha pilotat naus com aquesta. Dubto molt que aquesta missió pogués tenir èxit sense ella.

-Doncs haurà de tenir-ho sense ella -va dir en Corran-. O no compteu amb mi.

-Ho faré -va dir la Tahiri.

-No ho faràs -va esclatar en Han.

La Tahiri va sospirar.

-Signifiques molt per a mi, capità Solo -va dir-. Els dos signifiqueu molt per a mi. En realitat, mai he tingut pares, almenys pares humans, i us respecto. Però això és una cosa que he de fer. Jaina i Jacen fan la seva missió. L'Ànakin va fer la seva missió.

-I mira com va sortir -va dir en Han, intentant parlar amb lleugeresa; però la Tahiri va sentir el dolor que li havia produït al Han el record del seu fill menor.

-És el risc que assumim -va dir ella amb suavitat-. És el risc que has estat assumint tu durant tota la teva vida. Sé que no vols perdre a ningú més. Sé que et preocupes per la Jaina i en Jacen, i que no vols haver de preocupar-te per mi també. Però aquesta guerra s'ha allargat massa. Si les coses segueixen així, només acabarà amb l'extermini total d'un dels bàndols. Hem de trobar un altre camí. Per això van sortir Luke i Jacen a la recerca de Zonama Sekot.

-Sí; parlant d'això -va dir la Leia-. A ningú se li ha acudit que això podria ser alguna cosa més que un parany per a un o dos Jedi? Que podria ser el preludi d'un nou atac contra Zonama Sekot?

-Per això sóc aquí -va dir en Corran-. Si adverteixo que aquest «Profeta» no està actuant de bona fe, faré el necessari per arreglar les coses.

-Luke hauria de poder dir la seva.

-He intentat posar-me en contacte amb ell -va dir en Kenth-. Però hi ha algun problema amb l'HoloRed en aquest sector.

-Acabem de reposar aquest repetidor -va dir en Han-. Hauria de funcionar.

-Però no funciona -va dir en Kenth-. Hem enviat un equip perquè el revisi. En tot cas, no podem parlar amb Luke.

-Llavors, haurem d'aplicar el nostre sentit comú -va dir en Han-. Cauràs en un parany si et deixes guiar pels yuuzhan vong, Corran.

-Pot ser. Per això vull fer-ho jo sol.

-Potser no te'n refies de mi.

En Corran va somriure.

-No em fiava de tu, ni tan sols quan sabia qui eres. Els teus actes impulsius van estar a punt de costar-me la vida un parell de vegades, recordes? Sé que ho fas amb bona intenció.

«S'ha acabat allò de "haver-hi molts culpables"», va pensar la Tahiri.

-Ja he ajudat una vegada a trair als yuuzhan vong -va observar.

-Vas ajudar a trair a un comandant militar, per salvar-te tu mateixa i als teus amics. Digues-me, si descobríssim que l'única manera de guanyar aquesta guerra és matar tots els yuuzhan vong, ho faries?

-No. Ni tampoc ho farien Luke ni en Jacen.

En Corran va assentir amb el cap i es va acariciar la barba.

-No esquives la pregunta. I si veritablement fos qüestió d'ells o nosaltres?

-No hi ha ells o nosaltres, Corran. Creus de veritat que els Avergonyits volen aquesta guerra? Creus que els yuuzhan vong tenen integrada la maldat en els seus gens?

-La tenen integrada en la seva cultura.

-Exactament. I la cultura pot canviar.

-A vegades -va dir ell-. Quan la gent ho vol, i s'esforça per aconseguir-ho.

-I d'això és tracta aquesta missió, no és així? Si deixem que es tanqui aquesta porta, potser no se'ns torni a obrir una altra mai més.

-Espera un moment -va dir en Han-. Ens hem desviat una mica. No hem arribat a acordar que la Tahiri pot fer això.

-Sí, ho hem acordat -va dir la Leia. La seva veu era d'orgull i de tristesa a parts iguals, i va produir un calfred a la Tahiri. En contemplar al Han, la seva frustració, i la Leia, en la seva acceptació, va sentir un amor tan fort per ells que va estar a punt de fer-la plorar.

-Gràcies -va dir.

En Han es va creuar de braços i va deixar anar un esbufec.

-Bé, d'acord. Llavors, anirem nosaltres també.

-Preferim que us quedeu aquí, en reserva, quan emprenguem la nova acció -va dir en Kenth.

En Han va arrufar les celles de consternació, i la Tahiri va sentir una sobtada sensació nova d'ambivalència. Fos quin fos el curs de la guerra, el més probable seria que la Jaina participés. Estaria disposat el Han a estar lluny, en territori poc familiar, per protegir-la a ella, quan podria necessitar-li la seva pròpia filla?

Però ell era en Han, i ja s'havia posat en marxa.

-Ei -va dir-li a Kenth-. No comencis a pensar coses. Estic a l'exèrcit regular. Si en Corran no vol anar...

-Apa, maleïda sigui -va dir en Corran-. Aniré. Ara, vegem aquesta nau que utilitzarem.

 Següent