CAPÍTOL
5
Agenollada en presència del Summe
Senyor Shimrra, Nen Yim creia en els Déus. Era impossible no creure-hi. En
altres moments, tenia els seus dubtes. La seva antiga mestra, Mezhan Kwaad,
havia negat obertament la seva existència. A la llum clara de la lògica, la
mateixa Nen Yim no veia cap motiu especial per donar-los crèdit. El fet que
ella mateixa havia creat, amb la seva ment i les seves mans de cuidadora, coses
que gairebé tot el seu poble considerava dons dels Déus, donava a entendre que
totes les proves semblants de la seva existència estaven viciades de la mateixa
manera. Però en presència d'en Shimrra, la seva ment no era capaç de tolerar
els dubtes. Les hi arrencava a la força una presència tan poderosa, que no era
possible que tingués origen mortal. El seu pes la despullava dels seus anys
d'aprenentatge, de cinisme estudiat, de tot el que pogués semblar-se a la
lògica, i la deixava convertida en un insecte insignificant, en una criatura de
viver terroritzada per les ombres dels seus majors i pel misteri terrible que
era el món.
Més tard, la Nen Yim es preguntava
sempre com ho aconseguia Shimrra. Seria per alguna modificació de la tecnologia
dels yammosk? Per alguna cosa que estava esborrat per complet dels protocols? O
seria una invenció d'algun predecessor heretge d'ella mateixa?
En Shimrra era ombra i temor, era
imponent i inabastable.
Ella es va posar a la gatzoneta als
seus peus, i va quedar reduïda a res.
L'Onimi li va dirigir una mirada
lasciva, gairebé delicada, quan ella es va incorporar, tremolant, per parlar al
seu senyor.
-Has estudiat aquesta cosa?
-Això he fet, Temible -va respondre la
Nen Yim-. No molt a fons, ja que no hi ha hagut temps, però...
-Hi haurà més temps. Digues-me què
has descobert de moment.
-És una nau -va respondre la Nen Yim-.
Com les nostres pròpies naus, és... un organisme viu.
-En absolut -la va interrompre
Shimrra-. No té dovin basal. Els seus motors són com els motors dels infidels,
metall mort.
-És veritat -va assentir la Nen Yim-.
I algunes parts de la seva estructura no estan vives. Però...
-Llavors, és una cosa d'infidels! -va
bramar en Shimrra-. No té res a veure amb les nostres naus.
La força d'aquesta afirmació va
arribar a fer trontollar la Nen Yim, que es va quedar paralitzada, incapaç de
pensar, durant un moment. Contradir Shimrra...
Va fer apilament de força dins seu.
-Així és, Temible Senyor -va
reconèixer-. Es tracta, en efecte, d'una abominació. No obstant això, en el
fons, la biotecnologia és semblant a la nostra. Els motors enemics, per
exemple, podrien retirar-se i substituir-se per dovin basal. Es podria fer
créixer una nau com aquesta al voltant de l'estructura vivent d'una de les
nostres. Aquesta biotecnologia és compatible amb la nostra.
-Compatible? -va grunyir en Shimrra-.
M'estàs dient que aquesta és una de les nostres naus, transfigurada d'alguna
manera pels infidels?
-No -va respondre la Nen Yim-. En la
seva forma externa, aquesta cosa és molt diferent dels nostres navilis. El casc
no és de corall Yorik. Les arquitectures de les nostres naus es van
desenvolupar a partir de diverses criatures del nostre món d'origen, i aquestes
estructures encara es poden reconèixer en el seu disseny. La tecnologia
alienígena és diferent. Comença per uns organismes relativament no
diferenciats, que es van especialitzant a mesura que creix la nau. Sospito que
ha d'intervenir algun tipus de manipulació en el procés ontològic per guiar el
resultat final. Per això es van servir d'una carcassa rígida per fer créixer la
nau al seu voltant. Quant al seu desenvolupament, no disposava d'un codi intern
per a produir una estructura així per si mateixa.
-Però encara sostens que és semblant
a les nostres naus, lliurades pels Déus?
-Al nivell més bàsic, ho és. A nivell
cel·lular. Molecular. I aquest és el nivell on la semblança resulta més
inesperada.
-I bé, és possible que els infidels
hagin robat la nostra tecnologia i l'hagin distorsionat?
-És possible. Però, segons el qahsa,
el seu planeta d'origen és, en si mateix, un organisme viu...
-Això és mentida -va dir en Shimrra-.
És mentida, perquè és impossible. Ekh'm Val es va enganyar. El van enganyar els
infidels.
La Nen Yim titubejà, però no ho podia
debatre directament, fins i tot suposant que ho hagués volgut debatre.
En comptes d'això, va abordar la
qüestió d'una altra manera.
-M'alleuja sentir-ho -va dir-. A mi
mateixa em va semblar poc probable aquesta història. Amb tot -va afegir,
alçant-se una mica més-, en els protocols no es troba res que pogués explicar
una nau com aquesta, ni crec que aquesta tecnologia sigui resultat de la
manipulació de la nostra. És extraterrestre i, alhora, similar a la nostra.
En Shimrra va guardar silenci un
moment. Després, va tornar a sonar la seva veu terrible.
-No és superior.
-No, Temible Senyor. Només és
diferent.
-És clar. I pots desenvolupar armes
contra ella?
-Sí puc. De fet, Senyor, en els
protocols ja existeixen armes que resultarien molt eficaces contra tecnologia
com aquesta. Cosa estranya, són armes que no hem construït mai ni les hem
necessitat.
-Com si els Déus haguessin previst
aquesta necessitat.
La Nen Yim va procurar fer callar els
seus pensaments.
-Sí -va respondre.
-Excel·lent. Designaràs a un equip
perquè desenvolupi immediatament aquestes armes. I seguiràs estudiant la nau.
-Gran Senyor, em resultaria útil
comptar amb altres exemples d'aquesta tecnologia.
-No existeixen. El planeta va quedar
destruït. Tens tot el que va quedar.
«Llavors, per què vols armes
contra...», va començar a pensar la Nen Yim; però es va interrompre a si
mateixa brutalment.
-Sí, Summe Senyor.
En Shimrra la va acomiadar amb un
gest de la seva mà immensa.
Un cicle més tard, la Nen Yim va
seure en una hamaca al seu hort privat i va contemplar a Ahsi Yim. La cuidadora
més jove era més prima que la Nen Yim en totes les seves dimensions, i la seva
carn gris blavosa tenia una brillantor opalescent. Els seus ulls atents tenien
un to bronzí poc comú.
La seva mà de mestra era molt nova,
però eren companyes.
-Com vas arribar a l'heretgia, Ahsi
Yim? -li va preguntar amb suavitat.
L'altra mestra va reflexionar en
silenci un moment. Els fins palps platejats dels arbres lim es movien feblement
per l'estada a la recerca d'aliment. Era unes plantes procedents del món
d'origen sense cap utilitat visible, però la Nen Yim les havia ressuscitat a
partir de les pautes genètiques del Qang qahsa perquè li agradaven.
-Vaig treballar en el canvi de Duro
-va dir per fi-. A primera vista, a nivell oficial, treballàvem de manera
estricta, cenyint-nos als protocols. No obstant això, els protocols no
resultaven adequats en molts casos. No tenien la flexibilitat suficient per al
que calia fer. Alguns de nosaltres vam fer... el que era necessari. Més tard,
em van destinar aquí, a Yuuzhan'tar, on van sortir malament tantes coses.
L'estranya plaga de picors... bé. Amb això, els mestres van ser molt ortodoxos.
Jo em vaig adonar dels inconvenients de treballar així. Alhora, vaig veure
indicis de la capacitat dels infidels per adaptar-se, per modificar la seva
tecnologia abominable, no només de maneres petites, sinó grans. Vaig arribar a
la conclusió que, amb el temps, i gràcies en això, vencerien en últim extrem si
nosaltres no fèiem el mateix. Per això vaig practicar l'heretgia.
-I et van descobrir. T'haurien
sacrificat als Déus si jo no t'hagués portat aquí.
-Serveixo al meu poble -va dir l'Ahsi
Yim-. Els protocols, no. Estic disposada a morir per això.
-Jo també -va dir la Nen Yim-. Per
això torno a arriscar les vides de les dues. M'entens?
-Sí -va respondre Ahsi Yim sense
parpellejar.
-Potser hagis sentit a dir que el
gran Senyor em va portar una cosa perquè l'examinés.
-Sí -va dir Ahsi Yim, amb ulls en els
quals es llegia la curiositat.
-És una nau -va dir la Nen Yim-; una
nau basada en una biotecnologia molt semblant a la nostra. El fenotip és
radicalment diferent, però el genotip és similar. Més similar que res del que
ens hàgim trobat fins ara en aquesta galàxia. I els protocols contenen certes
armes que semblen dissenyades especialment bé per fer-la-hi front. En Shimrra
afirma que els Déus han hagut de preveure la nostra necessitat. Què et sembla?
Un nou llarg moment de reflexió, però
acompanyat aquesta vegada d'una agitació excitada dels palps del seu tocat.
-Crec que no és cert -va dir l'Ahsi
en veu baixa-. Els protocols no han variat en centenars d'anys, en milers
potser. No havien «previst» cap altra cosa en aquesta galàxia. Per què anaven a
preveure això?
-És possible que aquí no hi hagués
altra cosa que precisés de la intervenció dels Déus.
L'Ahsi va fer un gest de negació.
-Aquí hi ha moltes coses per a les
quals ens hauria calgut l'ajuda dels Déus. Els Jeedai, per exemple. Però en els
protocols no hi ha res que apunti a ells ni pel més remot.
La Nen Yim fer que sí amb el cap.
-Reconec que crec el mateix que tu.
Llavors, quina explicació proposes?
-Els nostres avantpassats es van
trobar amb aquesta tecnologia en el passat. Nosaltres li vam fer la guerra, i
les armes d'aquella batalla van quedar al Qang qahsa.
-Malgrat tot, no queda cap registre d'aquest
fet.
Ahsi Yim va somriure lleument.
-Fins i tot al Qang qahsa se li pot
fer oblidar -va dir-. Has intentat mai consultar les dades sobre l'ascens d'en
Shimrra al lloc de Summe Senyor?
-Sí -va respondre la Nen Yim.
-Els registres sobre l'assumpte
semblen increïblement concisos.
La Nen Yim va arronsar les espatlles.
-Hi estic d'acord en què és possible
esborrar els registres. Però per què esborrar els coneixements sobre una
amenaça?
-Creus que aquesta nau és una
amenaça?
-Doncs, sí. Vols que t'expliqui una
cosa?
-Serà un honor.
-Tinc en el meu poder el qahsa
personal de l'Ekh'm Val, el comandant que va portar aquesta nau al Senyor
Shimrra. El van enviar fa anys a explorar aquesta galàxia. Es va trobar amb un
planeta anomenat Zonama Sekot.
L'Ahsi Yim aclucà els ulls.
-Què? Et diu res?
-No -va dir l'Ahsi Yim-. Però el nom
m'inquieta.
La Nen Yim va indicar el seu
assentiment amb el cap.
-Ekh'm Val va dir que el mateix
planeta era viu, que les seves formes de vida eren simbiòtiques, com si les
haguessin donat forma perquè visquessin juntes.
-Donen forma a la vida com fem
nosaltres?
-Sí; donen forma a la vida. Però no
com nosaltres. I la raça intel·ligent que hi viu no s'assembla en res als
yuuzhan vong. De fet, en vista dels registres, em sembla que deuen ser una raça
natural d'aquesta galàxia, els ferroans.
-Llavors, retiro el que he dit abans.
No és possible que els nostres avantpassats s'hagin trobat abans amb aquest món.
-Sembla poc probable. No obstant
això, i al mateix temps, sembla l'única solució possible d'aquest misteri.
-Què va ser del comandant Val?
-Va ser atacat i repel·lit; però va
aconseguir capturar la nau abans de marxar d'aquell sistema.
-I el planeta?
-Shimrra assegura que va ser
destruït.
-No el creus?
-No. M'han encarregat que faci armes
que puguin afectar-li. Per què havia de fer-ho, si ja no existís el perill?
-Potser tem que hi hagi més mons com
aquell.
-Potser. O potser, simplement, tingui
por.
-De què?
-Si ens hem trobat abans amb aquesta
raça, i hem lluitat contra ells... pot ser que ells ho recordin millor que
nosaltres. Si nosaltres tenim la clau per atacar la seva biotecnologia, pot ser
que ells tinguin també la clau de la nostra. Al cap i a la fi, Ekh'm Val va
quedar derrotat.
-Eren unes poques naus contra tot un
planeta.
La Nen Yim va somriure lleument.
-Digues... Quin tipus de record es
més probable que hagin eliminat del Qang qahsa els nostres avantpassats
gloriosos? Una victòria gloriosa, o una derrota ignominiosa?
L'Ahsi Yim va arrufar els llavis.
-Ah -va dir-. I creus que en Shimrra
sap alguna cosa que nosaltres no sabem.
-Crec que sap moltes coses que nosaltres
no sabem.
Els palps de l'Ahsi Yim es van
enroscar en senyal d'assentiment. A continuació, va clavar la seva mirada
líquida en la Nen Yim.
-Per què m'estàs explicant això?
-Perquè crec que tu saps coses que jo
no sé -va respondre la Nen Yim-. Que tens contactes que jo no tinc.
-Quina mena de coses? -va preguntar l'Ahsi
Yim, tensa.
-Per començar, crec que ja havies
sentit a parlar de l'Ekh'm Val.
El silenci va ser llarg aquesta
vegada.
-M'estàs demanant res? -va dir l'Ahsi
Yim, per fi.
-Si existeix aquest planeta, he de veure'l
jo mateixa. Amb la nau no en tinc prou per si sola. He de saber-ne més.
-Per què?
-Perquè crec que, en cas contrari, la
nostra espècie està condemnada a perir.
L'Ahsi va arrufar els llavis. Els
seus palps es van embullar i onejar.
-No puc prometre res, però veuré què
es pot fer -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada