La profecia final (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

La sirena que anunciava una fissura del casc va sonar sorollosament quan el Mon Mothma s'aproximava a la flota yuuzhan vong perseguidora.

-La coberta vint-i-quatre, senyor -va informar la Cel-. Està continguda. Danys mínims.

-Torneu a pujar aquests deflectors -va ordenar en Wedge-. Desviar potència des d'estribord si cal.

El Mon Mothma avançava presentant l'amura de babord als navilis que s'acostaven; els seus làsers i els seus canons d'ions disparaven amb ritme constant; els míssils i les mines sortien amb tota la rapidesa que ho permetien els sistemes d'armament de la nau. Wedge sabia que no podria mantenir aquest bombardeig durant molt de temps; però no li preocupava esgotar el nucli d'energia i les municions... l'enemic els hauria dominat molt abans. Mentrestant, però, la seva maniobra desesperada estava obligant als navilis capitals en cap a reduir la velocitat o a prendre rumbs més llargs; no tant per por a la potència de foc del Mothma com per evitar la col·lisió. Naturalment, no succeïa el mateix a tota la línia enemiga: les naus dels flancs l'havien envoltat sense més. Però aquelles no eren les que l'inquietaven. La seva preocupació principal era entretenir al grup dels quatre navilis que anaven en punta, ja que si els hi provocava un retard significatiu, el segon interdictor hauria de prendre un curs parabòlic i, per tant, més lent, per arribar fins a la resta dels navilis de l'Aliança. Així, l'estació de combat tindria tant més temps per incapacitar el generador de pou de gravetat de la part exterior del sistema, i la seva flota tindria més oportunitat de saltar a l'hiperespai, lliurant-se d'aquella situació que havia resultat un veritable fracàs.

I, per la seva sorpresa, donava resultat.

Els yuuzhan vong havien tingut un comportament estrany durant tota la temptativa de batalla. Semblava que l'aparició sobtada de la Golan II els havia tornat més estranys encara. Tot i el fet d'aproximar-se al seu destructor estel·lar solitari, els vong semblaven gairebé cauts. Era gairebé com per riure. Allò d'Ebaq IX devia haver-los impressionat molt, si seguien creient que aquella sèrie de desastres en què s'havia convertit l'ofensiva de Bilbringi podia seguir sent l'esquer d'un parany enginyós.

Pensant-ho bé, aquella podia ser la causa per la qual intentaven mantenir-se relativament allunyats del Mon Mothma. Potser esperaven...

Pestanyejà. Allò podia donar resultat.

-Comandant Raech -va dir.

-General -va dir el comandant del Mon Mothma.

-Evacua els sectors adjacents al nucli d'energia i redueix l'eficiència d'escut del nucli en un dos per cent cada trenta segons.

-Que redueixi l'eficiència, general?

-Així és -va respondre en Wedge.

-Molt bé -va dir en Raech.

-Mantingues-me informat de la marxa de la maniobra, tinent Cel.

-Sí, senyor -va dir la tinent, que estava clarament tan confusa com el comandant.

En Wedge va tornar a centrar la seva atenció en la batalla. La major de les naus havia aparegut per sobre del seu horitzó i estava bombardejant els seus escuts superiors des de mitja distància, mentre que una nau menor, anàloga a fragata, venia per sota.

En Wedge va ordenar un canvi de rumb. La nau, entre cruixits, va tornar la proa cap al dreadnought i els tres creuers que tenia aquest darrere seu.

El Mon Mothma ja estava rebent foc d'un hemisferi sencer.

-Els deflectors davanters fallant, senyor.

-Aguanteu -va dir en Wedge-. Manteniu aquest rumb.

La superfície del dreadnought, plena de senyals, s'anava acostant. Semblava una lluna molt accidentada. Tot d'una, es van apagar els llums del pont de comandament, i no van tornar a encendre's.

-L'escut del nucli d'energia reduït en un quinze per cent, senyor -va dir la Cel-. Senyor, les cobertes pròximes anuncien contaminació.

-Prossegueix segons les ordres -va dir en Wedge.

«I esperem que els yuuzhan vong no tornin de sobte a la seva forma habitual».

* * *

L'interdictor es va tallar per la seva juntura central, vessant plasma com una font de plom fos al vermell blanc. Girant sobre si mateix per la reacció, va rodar com un estrany foc d'artifici, i després es va obrir en dos, amb centelleigs de llum en el seu interior com llampecs dins d'un núvol fosc.

La Jaina, subjectada encara pels grillons atordidors, va tenir ganes de deixar anar aclamacions. I alguns membres de la tripulació d'en Prann van sentir el mateix desig, pel que semblava, perquè de fet les van deixar anar.

En Prann no era un d'ells.

-Situació? -va dir amb veu tallant.

El barabel que s'encarregava de l'operativa de sistema la va consultar.

-Hem patit greuz danyz en la graella del deflector zud-oest. A part d'això, eztem en baztant bona forma.

-Bé.

Va tornar el cap cap a la Jaina, amb foc en la mirada, i després es va girar completament i va avançar unes passes cap a ella.

-I bé, Jedi -va dir-. Ja tens el que volies. Ara, ho tindré jo.

Va treure la pistola làser i la hi va apuntar al cap.

-Escolta, Prann, espera -va dir un dels humans-. Cap ens hem apuntat en això per cometre assassinats, ni molt menys per assassinar un Jedi. L'estació està en bon estat; ja no tenim interdictors... fotem el camp d'aquí sense més, seguint el pla primitiu.

-Res d'això -va dir en Prann amb ràbia-. Ningú se'm fica en la ment d'aquesta manera. No està bé. I si intentem saltar, tornarà a fer-ho, ens farà caure al costat de l'altre interdictor. Quan estigui morta, donarem el salt.

-Deixa'm que l'atordeixi -va dir en Vel-. Així no podrà fer res.

-No... Fins que es desperti. Qui sap quins trucs mentals tornarà a treure's de la màniga llavors? Serà millor d'aquesta manera.

La Jaina va contemplar amb calma el canó de l'arma.

-Ara mateix, heu quedat com a herois -va dir-. Ningú sap que no pensàveu col·laborar. Ningú ha de saber-ho. Si em mateu, tot això canviarà.

-Ei, té raó -va dir el rodià, que es deia Jith.

-No; no sigueu ximples -va dir en Prann-. Tenim a bord a tots els altres pilots. Algun parlarà.

-Bon detall -va dir la Jaina-. Penses matar-los també a tots?

-Vinga, Prann -va insistir en Vel.

-Jo seguiria el seu consell -va dir una veu infinitament més familiar, a l'esquena de la Jaina.

En Prann va aixecar la pistola i va disparar mentre la Jaina girava el cap. Va arribar a temps de veure que una gran massa peluda bloquejava el tret amb un sabre de llum brillant de color bronze i l'enviava xiulant a perdre's en la mampara, sense donar en el blanc... el pare de la Jaina.

Lowbacca (la massa peluda) va deixar anar un grunyit i es va abalançar sobre Prann, seguit de prop per l'Alema Rar, que també tenia encès el sabre làser. L'aire es va omplir llavors de foc de les pistoles de làser. Lowbacca va tallar en dos l'arma d'en Prann i derrocà en aquest d'un cop de colze. La Rar va saltar sobre la tripulació del pont. La Jaina es va trobar de sobte davant del seu pare i la seva mare. La Leia bloquejava tots els trets que venien cap a ells, i en Han apuntava amb cura per no fer malbé les consoles.

La gent d'en Prann no va trigar molt de temps a rendir-se davant aquell atac furiós i inesperat. Al cap d'uns moments, tots estaven desarmats.

La Jaina va deixar anar l'alè amb un llarg sospir.

-Hola, pare; hola, mare. Em preguntava quant de temps anàveu a trigar.

En Prann s'estava aixecant de terra, fregant-se la mandíbula.

-Ens vam aturar a recollir reforços -li va dir en Han, assenyalant a Alema Rar i la resta dels Sols Bessons.

La Leia va acudir al seu costat.

-Estàs bé? -li va preguntar, recolzant una mà a l'espatlla de la Jaina.

-Millor que mai -va dir la Jaina.

El seu pare llançava a Prann una mirada assassina.

-Mira, Solo -va dir en Prann, que havia perdut gairebé tota la seva fanfarronada-. No vull problemes amb tu.

-Estaves apuntant a la meva filla amb una pistola làser. Què volies, que et fes un petó i unes flors?

-Ah, sí -va murmurar en Prann, gairebé a dintre seu-. Estava... enfadat, saps? En realitat, no li faria res.

-Els altres -va cridar en Han-. Vull veure-us una altra vegada en els vostres llocs, perquè aquest trasto no va enlloc fins que s'hagi posat fora de perill fins a l'última nau de l'Aliança, entesos?

La tripulació va obeir a l'instant, i els Bessons van començar a recollir les armes abandonades.

-Aquesta estació és nostra -va dir en Prann-. Ens l'hem guanyat.

-Tu -va dir en Han-. Com et dius?

-Erli Prann.

-Erli Prann. No em sembla haver sentit parlar de tu mai. Però, Prann...

-Què?

El puny del seu pare va saltar de sobte, clavant l'empunyadura de la seva pistola làser a la templa d'en Prann. Aquest va caure derrocat com si en Han li hagués disparat amb l'arma.

-Si tornes a tocar a la meva filla, et mataré -va dir en Han.

Quan va aixecar la vista, els membres de la tripulació d'en Prann l'estaven mirant fixament.

-I bé? -bramà-. És que no teniu res a fer?

Van tornar a les seves tasques precipitadament, com si portessin tota la vida treballant a les ordres d'en Han Solo. Els canons de làser i d'ions van començar a disparar una vegada més, cobrint a la flota de l'Aliança mentre prenia velocitat per dirigir-se a l'hiperespai.

-I que algú em doni el codi d'aquests grillons atordidors! -va ordenar.

* * *

Tot d'una, el dreadnought retrocedia en comptes d'apropar-se. El mateix feien els altres navilis capitals.

-Bé, mireu això -va dir en Wedge-. Ha donat resultat.

-Creuen que estem sobrecarregant el nostre nucli, oi, senyor? -va preguntar la Cel.

-Sí, tinent; exactament -va respondre en Wedge-. Però no s'ho empassaran durant molt de temps.

Es va tornar cap als pilots.

-Mitja volta. Dirigiu-nos cap a aquesta plataforma espacial. I torneu a pujar l'eficiència del nucli de potència.

-Senyor, l'interdictor està desconnectat -va observar la Cel.

-Genial. Control, ordena que totes les naus prenguin velocitat de llum.

Els yuuzhan vong es van treure de sobre la incertesa de seguida quan van veure que el motor del Mothma es tornava cap a ells. Van emprendre la persecució com una colla de voxyns.

En Wedge va tenir la satisfacció de veure que, per davant d'ell, la resta de les seves naus desapareixien entre la llum de les estrelles.

-Nosaltres mateixos podem arribar a velocitat de llum, general -va dir el comandant del Mothma-. Dono l'ordre?

En Wedge es va mossegar els llavis. Si marxaven ara, la Jaina i tots els altres que estaven a l'estació de combat estarien perduts. Seria mal pagament al que havien fet; però, si intentava evacuar-los, la tripulació del Mon Mothma podia acabar com ells.

Va deixar anar un sospir.

-Prepareu...

-Senyor, rebo una trucada, prioritat u, del Falcó Mil·lenari.

-Passa'l.

Al cap d'uns segons, la Leia Organa Solo va parlar pel canal.

-Wedge -va dir- pot fer el salt el Mothma?

-Sí. On ets?

-A l'hangar de la Golan II. Wedge, ja t'ho explicaré, però aquí estem bé. Et cobrirem quan surtis.

-Amb això en tinc prou -va dir-. Comandant, treu-nos d'aquí.

Adéu, Bilbringi, va pensar. Encara que no et torni a veure, t'hauré vist dues vegades de més.

* * *

-Quan ens vam haver tret de sobre els coris, va ser bastant fàcil ficar-nos en un embarcador -va explicar en Han-. Amb tants trets, suposo que ningú vigilava l'hangar.

La Jaina, la seva mare i el seu pare, i Wedge Antilles estaven asseguts al voltant d'una taula al menjador de l'estació de combat Golan II, confiscada per l'Aliança i que ara ocupava una òrbita en un sistema deshabitat, amb el que quedava de les naus d'en Wedge i la flota de l'almirall Gilad Pellaeon. Algunes naus yuuzhan vong havien fet el salt després d'ells, seguint el seu vector, i ho havien pagat car.

Ara esperaven ordres que els indiquessin com dispersar-se i cap a on. La tripulació d'en Prann estava presa en espera de judici, i els sentinelles del sistema pròxim no havien detectat res que pogués semblar un atac imminent dels yuuzhan vong. La flota combinada seguia en estat de màxima alerta, però hi havia temps de relaxar-se una mica.

En Wedge va servir una altra ronda de brandi corellià.

-Si aquesta estació tingués llavis, els hi faria un petó -va dir en Wedge-. Com no els té, vaig a brindar per la teva salut, coronel Solo.

-Això, això -va dir la Leia, i tots van alçar les copes.

-En certa manera, tots hem de sentir-nos agraïts cap a Prann i la seva gent -va dir la Jaina quan hi va haver conclòs el brindis-. O sigui, no és que pensessin ajudar, però si no hagués estat per ells...

-Sí; si no hagués estat per ells, hauríem mort tots -va dir en Wedge-. I la veritat és que hem perdut massa aquí. A Pash Cracken, Judder Page... -capcinejà-. Vells amics; joves als quals no vaig arribar a conèixer...

Va mirar als altres, i la Jaina el va trobar vell de sobte.

-Ja hauria d'estar acostumat.

-Mai s'acostuma un -va dir en Han.

La Jaina va veure de reüll el moviment d'un uniforme, i després una cara humana d'edat avançada amb bigotis de color gris acerat. Es va posar ferms ràpidament.

-El gran almirall Pellaeon, senyor -va dir, saludant. Els altres es van posar drets més a poc a poc. En Han va ser el que més va trigar.

-Si us plau -va dir en Pellaeon-. Descansa, coronel Solo. Amb tot el que has passat, mereixes un descans.

Es va girar cap a Wedge i li va fer una salutació solemne.

-General Antilles, he vingut a presentar-te les meves disculpes. L'enviat del capità Devis ens va trobar, però no vam tenir temps de preparar la flota per assolir velocitat de llum abans que hi arribéssiu vosaltres aquí. Hi hauria d'haver acudit amb vosaltres en qualsevol cas, però quan van fallar les nostres comunicacions...

-Vas fer exactament el que hauria fet jo, gran almirall -va dir en Wedge-. El pla de batalla ho deia amb claredat. Només que no tenia en compte que podien fallar totes les nostres comunicacions.

-Molt generós per part teva, general Antilles. Tant de bo jo pogués ser tan comprensiu si em trobés en la teva situació.

-Algú té notícies de l'almirall Kre'fey? -va preguntar en Wedge.

En Pellaeon va assentir.

-Els missatgers que va enviar el capità Solo van establir les comunicacions entre nosaltres, amb cert retard. Pel que sembla, general, les naus que van donar el primer salt des de Bilbringi quan veu arribar allà, es van trobar amb la flota d'en Kre'fey. Es van enfrontar durant algun temps.

«Jag?», Va pensar la Jaina. L'havia enviat a caure en una batalla d'artilleria?

-Almirall -preguntà-, sap si el coronel Fel va arribar fins a l'almirall Kre'fey?

-No ho sé, coronel Solo, però m'assabentaré.

-Estic segura que està bé -va dir la Leia-. El trobarem.

En Wedge es va escurar el coll.

-Gran almirall -va començar a dir-, no sé si voldrà fer una copa amb nosaltres. Crec que el brandi és del teu món.

En Pellaeon titubejà.

-Tindria molt de gust, general Antilles, però de moment el deure em crida. Voldria fer una pregunta, per la meva part. El capità Devis no ha tornat al seu comandament. Coneixeu els seu parador?

En Han es va regirar, una mica inquiet.

-Ho sento, almirall. No... no ho va aconseguir. Va morir ajudant a abatre l'interdictor.

Una expressió estranya va passar pel rostre d'en Pellaeon com un núvol, i va desaparèixer ràpidament també com un núvol. Però la Jaina va captar alguna cosa amb la Força, una cosa inconfusible.

-Ja veig -va dir en Pellaeon.

-Em va demanar que li digués que feia el que considerava millor.

En Pellaeon va creuar les mans a l'esquena i va baixar la vista a terra.

-Vaja, sí; semblen paraules pròpies d'ell -va dir. Va dirigir la mirada al Han-. Tinc entès que era un gran admirador teu, capità Solo, tot i que en els holos imperials gairebé sempre apareixes representat en el paper de dolent. O pot ser que t'admirés precisament per això.

Va fer un cop de taló.

-Dames, Cavallers... fins que tingui temps d'agafar-me aquesta copa.

Va fer una salutació militar i va marxar... semblava que gairebé amb pressa.

-De dolent? -va murmurar en Han-. Potser hauria de veure alguns d'aquests holos.

-Ha estat una mica estrany, no us sembla? -va dir la Leia.

-Sí -va dir en Han a poc a poc-. Devis era un bon tipus, per descomptat, però...

-Està casat el gran almirall? -va preguntar la Jaina.

-No -va respondre la Leia-. Diuen que mai va tenir temps. Per què ho preguntes?

-Perquè... -va dir la Jaina, recordant el que acabava de sentir en la Força -crec que en Devis era fill seu.

Tots van guardar silenci un moment, fins que en Han alçà la seva copa.

-Per tots els nostres fills i totes les nostres filles -va dir-, estiguin amb nosaltres, o més enllà.

Següent