El Passat Ocult (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Qui-Gon es va posar dret d'un salt. No tenia cap ganes de tornar a enfrontar-se amb aquestes letals màquines de mort.

- Hi ha porta posterior?

-Millor que això, Jedi-Gon -va respondre en Guerra-. Seguiu-me, si us plau.

El phindià es va acostar a la xemeneia. Va pressionar quelcom que el Jedi no va poder veure i la paret es va desplaçar mostrant una obertura.

Van sentir que alguna cosa es trencava en el cafè.

-És moment de córrer, crec -va comentar Guerra alegre-. Tu primer, Paxxi. Mostra el camí a Obawan.

Paxxi va entrar en l'obertura, i els dos Jedi el van seguir. L'últim a entrar va ser Guerra, el qual va tancar l'obertura darrere seu. Els ascendents graons eren de pedra, amb una depressió al centre per la pressió de centenars d'anys de petjades. Paxxi es movia amb rapidesa, amb Obi-Wan trepitjant-li els talons. En arribar a dalt de les escales va empènyer una reixeta i els dos van desaparèixer de la vista.

Qui-Gon els va imitar i va sortir per descobrir que estaven a la teulada de la casa, tal com havia suposat. La sortida de l'escala secreta estava dissimulada com si fos una reixeta, part del sistema de ventilació. Guerra va tornar a posar la reixa al seu lloc.

El Cavaller Jedi es va acostar a la vora de la teulada i es va posar de genolls. A continuació es va estirar i es va arrossegar uns centímetres per mirar per la vora.

El carrer estava ple d'androides assassins que la patrullaven amb els seus moviments espasmòdics. Els dirigien els platejats guàrdies del Sindicat, armats amb pistoles làser. Els androides entraven per eixams en una botiga rere l'altra, en un negoci rere l'altre, i a mesura que es desplaçaven llançaven al carrer cadires, taules, prestatges i objectes personals. Semblaven una tribu d'insectes netejant la zona. Qualsevol phindià que tingués la desgràcia de trobar-se en aquest moment al carrer arrencava a córrer abans que androides o guàrdies poguessin colpejar-lo amb la culata d'una pistola làser o atacar-lo amb una pica de força.

-No sembla que registrin buscant alguna cosa concreta -li va dir Qui-Gon en veu baixa a Guerra, que s'havia tombat al seu costat-. Més aviat sembla que només volen propagar el terror.

- Sí, així és, Jedi-Gon! -va concedir l'altre nerviós-. I el seu pla està funcionant.

El Jedi es va tensar un moment.

-Passos -va dir a cau d'orella del phindià-. Vénen de l'altre costat de l'escala.

-Moment d'anar-se'n -va dir Guerra, aixecant-se i desapareixent de la vista.

Van fer un gest a Obi-Wan i a Paxxi perquè es moguessin en silenci. Els germans es van gronxar fins a la següent teulada emprant els seus llargs i poderosos braços. La separació entre les dues teulades era àmplia. Si el jove Kenobi no podia donar el salt sol, Qui-Gon hauria de carregar amb ell.

Li va fer la pregunta en silenci. Podràs aconseguir-ho? El seu deixeble va assentir a l'instant. Un cop més, el Mestre Jedi es va sentir impressionat davant els agusats instints del seu padawan. Sempre semblava saber el que es requeria d'ell.

El noi va vacil·lar només una fracció de segon. Qui-Gon va notar com la Força envoltava al seu deixeble, abans d'arrencar a córrer fins a la vora de la teulada amb ràpides gambades i donar el salt. La Força i l'energia natural de l'Obi-Wan li van propulsar sa i estalvi fins a l'altre costat.

Qui-Gon li va seguir. El valor del seu aprenent sempre acabava impressionant-lo, igual que els seus instints.

Els germans Derida ja anaven a mig camí de la segona teulada, usant els seus llargs braços per donar-se impuls, i augmentant la velocitat de la seva carrera. Guerra va mirar cap enrere per assegurar-se que els Jedi els seguien.

Mestre i deixeble van arribar fins a ells, i els quatre van saltar a la següent teulada. Sobre aquesta teulada hi havia una altra estructura: un petit generador. Van córrer fins a ell per ocultar-se darrere, parant un moment, escoltant, pregant per què els seus perseguidors no els haguessin seguit.

Però van sentir que alguna cosa saltava a la teulada. Encara no podien veure el seu perseguidor, però els hi estava guanyant terreny. Paxxi va emetre un grunyit. Es van moure silenciosament i ràpidament fins a la vora de la teulada. Guerra va arribar el primer, es va agafar a la vora i va acomodar els dits per donar-se impuls en el salt.

Tot d'una, va aparèixer una mà que li va agafar pel coll. Va proferir un so d'estrangulament i Qui-Gon va fer mitja volta, disposat a atacar la dona phindiana que subjectava al seu aliat.

- Sóc jo, Guerra! Kaadi! -va dir la dona.

-K-K-aaa... -va respondre en Guerra.

-Oh. Ho sento molt -va respondre ella, apartant la mà del seu coll-. Només volia agafar-te. Correu molt de pressa!

- No prou, ja veig! -Va dir en Paxxi amb alegria-. Per sort per a tots! T'hauríem perdut, Kaadi.

Guerra, Paxxi i Kaadi van entrellaçar els llargs braços en una abraçada phindiana, estrenyent-se tres vegades per demostrar gran afecte. Es van acostar les cares i es van somriure durant un llarg moment.

Guerra es va tornar cap al Jedi mentre es fregava el coll.

-Bon amics nostres Jedi-Gon i Obawan, aquesta és Kaadi, també bona amiga.

-Qui-Gon i Obi-Wan -va corregir el primer.

-És el que he dit -va assentir en Guerra-. El pare de la Kaadi és l'amo del cafè on gairebé ens capturen. Fa molt que serveix de lloc de trobada per als rebels. Ella també lluita contra el Sindicat.

Kaadi va somriure. Era una femella petita, amb els cabells negres atzabeja i ulls grocs amb vetes verdes.

-Jo treballo de transportista. Necessiteu alguna peça per a un lliscant? Una bateria energètica, potser?

-No, gràcies -va dir en Qui-Gon educadament. Li donava la impressió que en aquest planeta estava constantment envoltat de lladres.

- Hi ha alguna notícia del teu bon pare Nuuta? -va preguntar en Paxxi, acotant el cap per poder mirar-la als ulls.

El somriure va desaparèixer de la cara de la Kaadi, i ella va negar amb el cap.

-Però sabrem si deixa d'existir, suposo. Tindrem notícies.

Guerra i Paxxi van guardar un moment de silenci. Els dos van allargar un braç per envoltar l'esvelt cos de la Kaadi.

-El seu pare és un dels renovats -va explicar Guerra als dos Jedi-. El van enviar a Alba.

El Cavaller va assentir comprensiu. Alba era un món que estava patint una sagnant i caòtica guerra civil.

Ella el va mirar amb els seus clars ulls groc-verdosos.

-Sí, és mal lloc. Però ser phindià significa tenir esperances.

-Sí. Mai s'ha de perdre l'esperança -va assentir el Jedi.

-Però deixeu que us digui per què he vingut. Havia de dir-los als germans Derida que us havien localitzat. El Sindicat coneix el vostre retorn. Han redoblat els esforços per capturar-vos.

-No tenim por -va dir en Guerra-. Que va, és mentida!

- Vols dir que tota aquesta activitat de sota és per Guerra i Paxxi? -va preguntar en Qui-Gon.

Kaadi negà amb el cap.

-No només per ells. També busquen els Jedi i a qualsevol sospitós de ser un rebel. Terra i Baftu estan fent detencions en massa. Esperen una visita important i volen assegurar-se que no hi hagi problemes. Han proclamat que qualsevol acte de sabotatge o alteració de l'ordre ha de ser castigat amb la mort o la renovació. I que n'hi haurà prou amb que sigui sospitós.

- Qui ha d'arribar? -va preguntar el Cavaller Jedi.

-El Príncep Beju del planeta Gala -va respondre la Kaadi.

Mestre i deixeble es van mirar.

-Els nostres espies diuen que pretenen formar una aliança. El Sindicat pensa finançar al príncep perquè pugui recuperar el control del seu planeta. El príncep ja ha creat una falsa escassetat de bacta al seu planeta.

-Això és horrible -va dir l'Obi-Wan.

Qui-Gon va haver d'estar d'acord. El bacta era un miracle mèdic que curava fins a la més greu de les ferides.

-Els malalts de Gala patiran innecessàriament -va comentar.

-Sí... El príncep no té consciència. És com Baftu i Terra -va dir la Kaadi, pressionant a continuació la mà d'en Guerra per un moment-. Sento haver de dir això. El príncep pensa tornar a Gala amb el bacta que li proporcioni Phindar. Així es convertirà en un heroi per al seu poble, i serà llavors quan el Sindicat arribi al seu planeta. Controlarà Gala com ja controla Phindar. Aquest és el seu pla.

-I després s'apoderaran de la resta del sistema solar, planeta a planeta, eh? -va comentar Guerra en veu baixa-. Fent que escassegi allò que necessita la gent, esborrant els seus records i usant androides assassins que mataran a qualsevol oposició que no sigui renovada. -Parpellejà mirant a Qui-Gon-. Hem vist com de pressa que funciona aquest mètode.

Era un pla cruel i meditat. El Cavaller Jedi sabia que el phindià tenia raó en dir que Gala només seria el primer pas.

Hi havia procurat no comprometre's amb els plans dels germans Derida, però estava veient que hi havia molt més en joc del que suposava. Si aconseguien acabar amb el control del Sindicat sobre Phindar, la seva missió a Gala els hi resultaria molt més senzilla. Obi-Wan i ell estaven encarregats que les eleccions allà fossin lliures, i honestes.

Però no era només això. Sentia que li embargava una profunda ira. Li havia commogut la valentia de la Kaadi davant la situació del seu pare. Fins i tot Guerra i Paxxi li havien commogut. Sota aquest comportament de pallassos hi havia un profund sofriment. El notava. La Força ressonava en aquests germans amb força i puresa. No sabia si podria confiar completament en ells, però sí que sabia que es mereixien la seva ajuda.

A vegades és el destí qui et troba a tu, va recordar el Jedi.

-Us ajudarem -va dir als germans Derida, alçant una mà per callar abans que poguessin dir res-. Però heu de prometre'm una cosa.

-El que sigui, Jedi-Gon -Jurà Guerra.

-M'explicareu sempre tota la veritat -va ordenar amb gest sever-. No m'ocultareu informació, ni la dissimulareu, ni la retorcereu. Obeireu la regla Jedi de dir sempre la veritat de forma clara i veraç.

- Sí, així serà, Jedi-Gon! -es va apressar a dir Guerra mentre Paxxi assentia enèrgicament-. Per les cent llunes que no tornaré a mentir!

-Oblida les cent llunes i feu el que us dic.

Obi-Wan va dirigir una mirada inquisitiva al seu Mestre. Aquest es va adonar que el noi no comprenia la seva decisió. Encara interpretava les regles de manera massa estrictament. Tot i així, el noi acataria la seva decisió.

-Serà millor actuar amb rapidesa -va dir en Guerra-. Aquesta mateixa nit entrarem en la caserna general del Sindicat.

Kaadi va empal·lidir.

- Entrar al quarter general tenint preu posat al cap? A qui se li ha ocorregut això?

-A mi -van dir els dos germans a l'uníson.

-Un pla molt valent, eh? -va preguntar en Paxxi.

-Potser valent. I pot ser que boig.

-Ja veurem si és valent o si és boig -va dir en Guerra sense preocupar-se-. Què pot sortir malament anant amb veritables Jedi?

Qui-Gon va clavar en els germans Derida una mirada de pesada exasperació.

-Estic segur que aquesta nit ho descobrirem.

 Següent