La profecia final (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

La Qelah Kwaad va adorar el tron ​​de pòlips mentre la banyava el soroll sord de la veu d'en Shimrra. Ella va adoptar una postura de temor i vergonya.

-Aixeca't, adepta Kwaad -va dir en Shimrra.

Ella va obeir, amb els genolls tremolosos.

-Temible Senyor què puc fer per agradar-vos?

-Ja ho has fet. Els mabugat kan eren creació teva, oi?

-Ho eren, Senyor Shimrra.

-La Mestra Yim me'ls va donar a conèixer. Va dir que eres la més brillant dels seus deixebles.

-Això va dir?

La Qelah es va sorprendre. Sempre havia cregut que la mestra Yim sentia gelosia d'ella.

-Els hem emprat amb molt èxit. Ara, els infidels no tenen en gran mesura comunicacions a llarga distància. Ha estat una ajuda preciosa per a la nostra empresa bèl·lica.

-Gràcies, Senyor. M'alegro d'haver servit d'alguna cosa.

-És clar que t'alegres -va grunyir en Shimrra en to de retret; i el seu bufó Avergonyit va fer una alegre cabriola.

La Qelah va estar temptada de postrar-se de nou; però, com el temible senyor li havia manat que es posés dempeus, ella va mantenir la postura.

-La pèrdua de la mestra Yim ha estat un cop dur -va seguir dient en Shimrra-. Però el seu treball s'ha de dur endavant. Seràs ascendida a Mestra.

La Qelah va desitjar que no se li notés l'alegria febril.

-No sóc digna d'aquest honor, Gran Senyor; però faré tot el possible per brillar -Sabia que estava parlotejant, però no era capaç de callar-. He desenvolupat un nou tipus de nau capaç de contrarestar moltes de les noves estratègies dels infidels. Quant als Jeedai...

-Què passa amb els Jeedai?

Les paraules es van proferir amb tal força, que la Qelah va sentir com si li escombressin cap enrere els palps; però aquesta vegada no es descoratjà.

-Crec que tinc una resposta per a ells -va dir-. A més del mabugat kan, porto desenvolupant des de fa algun temps un conjunt nou i poderós de bioformes dissenyades expressament per contrarestar l'amenaça dels Jeedai. No estic lluny d'aconseguir-ho.

-Això ja ha estat promès abans -va dir en Shimrra-. Però la promesa no s'ha complert mai. Els que em fallen, perden el meu favor.

Encara que la Qelah comprenia que perdre el favor d'en Shimrra equivalia a perdre la vida, va seguir parlant.

-Estic segur que quedaràs content, Temible Senyor -li va dir.

-Molt bé. Ascendiràs a Mestra demà. Treballaràs a les ordres directes de l'Ahsi Yim.

La Qelah va respirar fondo. Tenia la possibilitat d'aspirar a més. Podia deixar d'aprofitar-la?

No.

-Sí, Senyor -va dir-. Una membre del domini de la Nen Yim.

Els ulls de mqaaq d'en Shimrra van brillar d'un color vermell més viu.

-Què vols dir amb això, Qelah Kwaad? Vols donar a entendre alguna cosa?

-Res, Senyor -va dir ella-. He dit paraules sense sentit.

-Escolto alguna cosa en les teves paraules, Qelah Kwaad -va dir en Shimrra perillosament-. Vols que t'obri la ment per veure què hi trobava?

-Només que les coses han estat estranyes -va dir ella, precipitadament-. La mestra Yim es mantenia apartada de nosaltres i treballava sola. Estava completament absorta en un projecte nou que cap coneixíem. I, llavors, van arribar els Jeedai i se la van endur, i jo no sé què va passar, però l'Ahsi Yim...

Qelah va callar.

-Segueix -va dir en Shimrra en veu baixa.

-Ahsi Yim... no va semblar sorprendre's. I vaig sentir que deia algú: «s'han endut la nau».

La veritat era que l'Ahsi Yim havia semblat tan sorpresa com qualsevol, i que no havia dit res semblant. En realitat, havia estat un guerrer qui li havia dit que havien vist sortir volant una nau estranya del damutek. En aquells dies, ja ho sabien tots.

-Creus que l'Ahsi Yim ha tingut alguna cosa a veure en el segrest de la Nen Yim.

Ella va aixecar el cap i va parlar amb més empenta.

-Si és que va ser un segrest, Senyor Shimrra. Les defenses del damutek van fallar. No sé com podrien aconseguir allò dels infidels.

-També van intervenir els heretges Avergonyits -va observar el gran Senyor.

-Amb tot el respecte, Senyor, sabrien ells desactivar les defenses d'un damutek, sense deixar cap rastre de com es va fer? Jo mateixa no sabria. Hi havia algun cuidador més gran que la Nen Yim que hagués estat Avergonyit, perquè aquests coneixements estiguessin a l'abast de la xusma?

D'alguna manera, va semblar que en Shimrra planava més alt encara, omplint la sala, el món, l'univers.

-Què és el que saps? -tronà; i ella va comprendre de sobte que havia donat un pas en fals-. Què saps de la nau?

Li va semblar com si una gran urpa invisible li agafés el cap i li estrenyés cada vegada més. Va sentir unes convulsions estranyes en les conjuntures del seu cos. Els nervis se li van tornar de foc, i va buscar alguna cosa a dir, el que fos, qualsevol cosa que apartés d'ella la seva mirada. Si ell li hagués preguntat en aquests moments si mentia, ella ho hauria reconegut, hauria confessat que les seves paraules no eren més que insectes atordidors llançats contra l'Ahsi Yim perquè Qelah Kwaad pogués ser mestra cuidadora.

Però no li havia preguntat allò. Li havia preguntat per la nau.

-Només sé que hi existeix! -va gemegar ella.

-La Nen Yim no et va dir res del seu origen ni de la seva naturalesa?

-Res, Temible Senyor! -va panteixar ella, tremolant-. Treballava sola! No parlava d'allò!

La pressió es va retirar de sobte. El dolor va tornar a recollir-se en el seu cervell.

-La teva ambició està clara -va murmurar en Shimrra-. Però planteges alguns punts interessants. Mereixen ser investigats.

En Shimrra va fer una mirada a l'Onimi. Després, va tornar la vista cap a alguna cosa invisible, per sobre d'ella.

-Vés-te'n -li va ordenar-. Torna demà, i coneixeràs el teu destí.

Ella va marxar. Quan va tornar al dia següent, van tornar a dir-li que prengués la seva mà de mestra, i no va tornar a veure més a l'Ahsi Yim.

Següent