CAPÍTOL
18
Wila Prammi va sortir escollida
Governadora de Gala per un ampli marge de vots. El Príncep Beju va renunciar a
la seva candidatura per recolzar-la. Li va explicar el que sabia d'en Deca
Brun, revelant el seu pacte amb Giba i amb Offworld. Després de parlar amb
Wila, Elan va decidir recolzar-la també, aconseguint-li tots els vots de la
gent de la muntanya.
Els carrers de Galu es van omplir de
gent que celebrava la victòria de la Wila. La gent de la ciutat i de les muntanyes
cantaven i cridaven junts. Tot i que Gala havia tingut el seu perill de revolució,
havien aconseguit fer una transició de poder pacífica.
No quedava res que retingués ja als
Jedi a Gala. Qui-Gon estava preocupat en assabentar-se que Xànatos estava
implicat en el que havia passat en aquest planeta. El seu antic aprenent ja
havia de saber que Qui-Gon i Obi-Wan eren els Jedi enviats com a Guardians de
la Pau. El seu vell enemic podria venir-los a buscar. Qui-Gon no volia posar en
perill la pau de Gala. El millor era desaparèixer a la galàxia.
Qui-Gon va anar a les estances de la
Reina per celebrar la seva última audiència. Es va trobar a la Reina dreta a la
finestra mirant cap a Galu. Lluïa un vestit blau fosc amb brillantors de plata.
No portava joies i el seu pèl llarg estava pentinat amb senzillesa. Els signes
de la seva malaltia encara entelaven la seva bellesa, però Qui-Gon va veure'n
de nous, de salut en el lleuger color de les seves galtes i en la claredat dels
seus ulls.
-Se m'ha regalat una cosa única,
Qui-Gon, una cosa que no esperava -va dir-. Estaré viva per contemplar el meu
llegat. Beju trobarà un camí millor -va dir amb un ampli somriure-. Encara no se
n'ha adonat, però jo estic segura d'això. Gala serà lliure i viurà en pau.
-Vaig parlar amb l'Elan -va dir en Qui-Gon-.
Torna a les muntanyes, però ha establert un llaç d'unió amb Wila. No crec que
s'aïlli de nou completament.
-Jo també vaig parlar amb ella -va
dir la Reina-. És una dona jove molt destacada. De moment, ha refusat prendre
el cognom Tallah, però ho considerarà. L'afegiria al cognom dels seus pares, és
clar. Tossuda fins al final.
- I Jono? -va preguntar Qui-Gon-.
Obi-Wan està preocupat per ell.
-Encara que Jono ens ha traït -va dir
la Reina-, és millor per a tots oblidar-ho. Jono ha de ser castigat, o almenys
el noi ho entendrà com un càstig. Se li ha tornat a la seva família i aprendrà
a ser granger. Serà un més ara.
-I pot ser que aprengui alguna cosa
sobre la llibertat -observà en Qui-Gon.
-Això espero -coincidí la Reina-.
Espero que tots ho fem. -Va estudiar un moment a Qui-Gon-. Tot ha acabat bé.
Has complert la teva missió. I, no obstant això, sembles trist.
-És veritat -va admetre en Qui-Gon-.
Estic intentant comprendre per què. De vegades els dictats del nostre propi cor
són un misteri.
La Reina va assentir.
-Pregunta-li-ho a Beju -va dir-. El
meu fill està començant a comprendre's a si mateix.
-He estat pensant en el que deixaré
quan em mori -va dir en Qui-Gon-. Viatjo de món en món. La meva connexió amb
cada un d'ells és molt feble. Quin serà el meu llegat?
La Reina va somriure. Va estendre els
braços per abastar a la ciutat de Galu que podia veure sota d'ella. A fora,
Qui-Gon veia la gent que anava a treballar, que es parava a parlar en els
carrers o es trobava en girar una cantonada. Era una escena amb molta vida,
pacífica.
-Això -va dir ella amb amabilitat.
No va dir més. Però Qui-Gon va
entendre el seu silenci. Des del primer moment en què havia aterrat a Gala, un
sentiment de resolució li havia colpejat dins d'ell amb força. Com a Jedi,
havia de deixar al seu pas justícia i honor. No importava si les seves petjades
desapareixien, o si anys després ningú a Gala recordava què dos Jedi havien
aparegut per ajudar que la transició fos pacífica al seu planeta. Recordarien
la pau, i això era suficient.
I tenia a l'Obi-Wan. Després de cada
missió, estava més convençut que el seu padawan s'estava convertint en un ésser
sorprenent, fins i tot entre els Jedi.
El que li ensenyava perduraria. Això
era suficient llegat.
I a més, segur que hi havia llegats que
encara havia de trobar.
* * *
En Qui-Gon portava ja una estona amb
la Reina. Obi-Wan estava assegut a la Cambra del Consell amb Elan i Beju. No
parlaven entre ells. Viso els hi havia demanat que es trobessin. Obi-Wan
s'estava preguntant què és el que el membre del Consell planejava.
En Viso va entrar a l'habitació. Va
tirar cap enrere la seva caputxa i els mirà amb els seus ulls blau lletosos, ulls que no podien veure però que encara sabien com mirar.
-Gràcies per haver vingut -els hi va
dir-. Vull ensenyar-vos alguna cosa. A tu també, Obi-Wan.
Li van seguir a l'avantcambra de
parets blaves. En Viso va conduir a l'Elan fins a situar-la en la meitat del quadrat
que era al centre.
Tan aviat com els seus peus van
fregar la marca, la font de poder de les parets va començar a brillar. Va llançar
rajos de llum. El pèl platejat de l'Elan va acollir la llum, creant un halo
platejat al voltant de la seva cara.
Els raigs daurats de sobte la van
envoltar, passant cada vegada més i més de pressa. Després es van dispersar en
una explosió de llums centellejants.
Semblava que l'Elan brillés. I
llavors, l'Obi-Wan ho va veure. La silueta d'una corona es va dibuixar en el
seu cor.
- Ho veus, Elan Tallah? -va preguntar
en Viso-. Tu ets la Princesa Elan.
Elan va mirar cap a baix a l'ombra
que es perfilava en el seu pit. La va tocar, la va agafar amb una mà i va
observar la llum daurada movent-se en la seva pell. Després va sortir del quadrat.
Els raigs es van recollir. Les parets es van enfosquir. L'habitació va passar a
ser una simple estada buida altra vegada.
-La darrera Princesa -va dir l'Elan.
En Viso es va girar cap a Beju.
- Vols que t'escorti fins a les teves
habitacions, Príncep?
En Beju va empassar saliva. Va negar
amb el cap.
-El meu nom és Beju -va dir.
Elan va somriure i li va agafar de la
mà.
-Anem, germà. Anem-nos junts.
Obi-Wan va veure com Elan i Beju
sortien de l'habitació alhora, seguits per Viso.
Elan i Beju havien canviat
completament la seva idea del que havien heretat dels seus pares. Havien forjat
un camí nou, prenent com a llegat els seus propis caràcters, no les seves
posicions socials.
Això, va decidir l'Obi-Wan, era la
veritable marca de la grandesa.
Ell, a més, estava en un camí que no
podia preveure. El Codi Jedi era una part d'ell tan important com l'herència
Tallah ho era per a l'Elan i Beju. Els seus lligams no eren menys
transcendentals.
Obi-Wan es va adonar que havia après
alguna cosa inesperada en aquesta missió. Tenia un nou sentit del propòsit.
Quan es va girar, es va trobar a
Qui-Gon dret en el marc de la porta, esperant. Li hauria agradat parlar al seu
Mestre del seu nou propòsit, de les preguntes que s'havia fet quan Qui-Gon era
a les muntanyes, les preguntes sobre el seu llegat i el que significava.
Però el seu Mestre semblava tan
sever. Obi-Wan sabia que Qui-Gon tenia moltes ganes de marxar de Gala. La seva
pròxima missió els esperava. Qui-Gon li diria que havia de concentrar-se en
ella. Davant tindrien noves preguntes, noves complicacions.
Sempre
més preguntes que respostes hi ha, Yoda els hi havia dit.
Qui-Gon va interrompre els pensaments
de l'Obi-Wan.
-És el moment de marxar -va dir.
Obi-Wan va assentir.
-Estic preparat.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada