El Monstre (I)

El Monstre

Daniel Wallace

I

El monstre ara estava més amunt. Feixos de llum blanca s'obrien pas des de la superfície. Un gruix banc de dagüeles es va separar en el corrent generat pel monstre com vapors escampats en el vent.

Un opee va nedar prop i va treure amb força la seva llengua enganxosa. Un instant després, la cua del monstre va retrocedir a meitat del seu moviment, colpejant al peix més petit en un costat del cap. L’opee mort es va enfonsar, abdomen amunt, a les fosques aigües de les profunditats.

El segon opee va continuar la cacera, seguint-lo de prop en l'estela deixada pel monstre. Van nedar sobre una sèrie de columnes rocoses que guardaven un paisatge submarí de cims i fossats. Cortines de glie verd flotaven a la deriva, atrapant la llum exterior que les feia brillar com si estiguessin teixides amb maragdes.

L’opee va nedar cap amunt i després es va llançar en picat com un ocell bombarder, arrencant un tros del llom del monstre. El seu crit de dolor faria ressò fins a la meitat de l'oceà abans de dissipar-se. Encegat per la ràbia i el dolor el monstre va ascendir violentament amb un esforç delirant.

Estava una mica sorprès quan va trencar la superfície.

El monstre va volar en l'aire, la seva pell mullada brillant. Caure va ser una sensació estranya per a ell. Aterrar amb força sobre una plana sòlida va ser una sensació completament nova.

Cent vuitanta tones de carn van colpejar la platja amb un punyent soroll sord. Ossos es van partir com branques sota un llençol mullat. Atordit, el monstre va aspirar el desconegut aire profundament en els seus pulmons compostos. Esgarrapava la sorra amb les seves urpes davanteres, però no es podia moure’s per si mateix.

El monstre sempre havia estat una criatura de misteri i amenaça. Ara estava indefens.

Tot i així una cosa més era visible, on el monstre havia esquinçat la sorra. Profundament a la terra, brillant contra el fosc llit de roca, el platejat del duracer esgarrapat centellejà amb el sol del matí.

La mítica criatura havia revelat un cau d'ombres. Cap dels dos havia estat vist mai per forasters.

Abans que acabés el dia, això canviaria.

***

- Panaka! Ho veig!

La trucada es transmetia agudament a l'orella del Tinent Panaka mitjançant el comunicador incorporat al casc. Pesats passos apurats sonaven sobre el cap d’en Panaka a través del pis, acompanyat per l'inconfusible brapp brapp d'una pistola blàster. Panaka va maleir silenciosament. Suposadament havien de capturar el sospitós, no matar-lo. Bialy coneixia el seu entrenament millor que això.

Panaka va baixar amb cura per la desballestada escala de fusta, lluitant per veure en la foscor del soterrani de perfums. Ara que la situació havia degenerat en un tiroteig, es va penedir de no haver estat a dalt per actuar com a reforç de la Bialy. Però va ser la seva decisió la de separar-se i conduir l'objectiu cap a una emboscada. Va ser instruït en aquesta tàctica en el Gremi de Rastrejadors de Tolan per un disciplinat zabrak al qual encara recordava amb respecte. Panaka odiava pensar que la tàctica pogués tenir un error. No, va pensar, la tàctica és sòlida. Si falla, és només perquè jo em vaig equivocar en aplicar-la.

Les botes d’en Panaka tocaven suaument els graons. El cuir del seu uniforme de Seguretat Reial va cruixir quan va aixecar la pistola blàster S-5 fins a sota de la seva orella dreta. A dalt, les coses s'havien tornat inquietantment silencioses. Va considerar utilitzar el comunicador amb la Bialy, però no va voler interrompre qualsevol avantatge que el silenci pogués proporcionar.

De dalt va venir un estrèpit, un cop sord i una crida de pànic en el comunicador... - "Panaka, aquí ve, aquí ve" -... i fortes petjades en les taules del sòl. Panaka va treure el seu blàster apuntant per la porta del soterrani cap al límit de l'escala. El seu dit índex suspès sobre el gallet del disparador del dard anestèsic.

La violència pura de l'impacte li va sorprendre. Amb un gran cop, la porta va volar de les seves frontisses. Panaka es va tirar de cara a terra i va alçar el seu braç sobre el seu cap alhora que la porta va caure sobre ell. L'aclaparador pes d'un cos va caure a sobre de la porta, després sobtadament es va alçar. Panaka va grunyir de dolor per l'encaixada contra el terra, llavors va empènyer la porta a un costat de l'escala. Es va posar a la gatzoneta, arma en mà. La porta va colpejar el sòl del soterrani amb un sotragueig.

No hi havia senyal del sospitós. El soterrani de la Perfumeria de Port Landien era fosc, amb moltes cantonades ocultes entre les altes prestatgeries. Però com totes les perfumeries, aquest soterrani estava equipat amb una depressió per al desguàs, el mateix pel qual Panaka, va entrar a l'habitació en primer lloc per preparar la seva emboscada. Si no aconseguia la depressió abans que la seva presa, el perseguit s'hauria escapat.

Panaka va saltar del costat de l'escala. Sostenint el seu blàster amb les dues mans va avançar ràpidament a través dels prestatges, plens de fragàncies que s'estaven envellint.

Estava a meitat de camí cap a la depressió del drenatge quan va venir l'atac. Conforme va passar un buit format per la intersecció de tres prestatges, en allò que podria haver passat per una pila de draps al terra de pedra li van créixer braços llargs amb dits ganxuts. Saltant de la seva posició fetal, un gungan es va llançar contra el seu pit.

Panaka va girar la seva arma al voltant, però el gungan va agafar els canells d’en Panaka abans que pogués apuntar. Panaka va caure d'esquena, relaxant el seu cos a meitat de la caiguda. Esperava poder fer-li donar una tombarella a l'aire al gungan, però inesperadament va xocar contra un prestatge de perfums. Vidres i líquid van ploure sobre ell mentre lliscava a terra.

El gungan, amb cridaneres ratlles marrons i grogues definint el seu eixut físic, va colpejar els canells d’en Panaka contra el fred terra. La S-5 va rodar fora del seu abast. Els dos oponents van forcejar enredant-se a terra, els seus músculs es van esforçar per fer palanca. Panaka sobtadament va tirar de la seva mà esquerra cap a dins i va posar el seu pes cap al mateix costat, fent un gir que el va deixar sobre del gungan. Tot i l'avantatge encara no podia lliurar els braços de la viciosa adherència del seu atacant.

Panaka sabia que els gungans eren forts. Aquest era aparentment més fort que la majoria. Els seus canells van fer un soroll sec quan el radi i l'húmer es van unir. La cara d’en Panaka era una màscara deforme d'esforç i patiment. El gungan li va fer una ganyota. Els seus rostres estaven separats per mers centímetres.

Amb un cruixit humit, la llengua prènsil del gungan es va disparar cap a fora. Va colpejar el nas d’en Panaka amb un agonitzant espetec i es va contraure bruscament. Una segona llampegant punxada va aixafar la tova carn de sota l'ull esquerre d’en Panaka, emportant-se un tros de pell amb ella. La tercera punxada de llengua va colpejar l'ull esquerre d’en Panaka i es va quedar enganxada allà. El gungan veient que l'adhesiu va quedar fix, va començar a succionar la llengua de nou a la seva boca.

Panaka va fer l'únic que podia, va llançar el seu cap cap endavant amb totes les seves forces, xocant directament contra el musell del gungan. La força del cop va aixafar l'elàstic cartílag facial del gungan, xocant les dents superiors contra els inferiors amb un sonor espetec. La llengua va ser atrapada entre ells.

El gungan va udolar de dolor. Panaka va llançar el seu cap cap endavant per segona vegada, colpejant al seu atacant al bell mig dels circells oculars. El gungan va relaxar la seva encaixada i el seu cos es va posar flàccid.

Sostenint una mà sobre el seu polsant ull. Panaka es va asseure lentament. Darrere d'ell va venir l'escandalós descens de la Bialy per les escales.

Trossos de transpariacer trencat jeien a terra com un camp minat de gel. Una llacuna de perfum entollat al voltant dels seus genolls. Panaka va arrugar el nas per l'olor, i va ser recompensat amb un fresc degoteig de sang provinent de les seves fosses nasals.

Havien atrapat al seu objectiu, però per ara tot en el que Panaka pensava era en una bena i una dutxa.

***

La sergent Bialy va carregar l'atordit gungan a la part posterior del velotransport Flash i el va assegurar amb una xarxa de contenció. Grillons electrònics van inutilitzar el sospitós als turmells i canells.

Panaka esperava que la frescor del dia l’animés, però el sol del matí només irritava el seu inflat ull mentre la calor va treure la pudor de perfum en onades que el van deixar marejat. Les essències que portava el seu uniforme de la Força de Seguretat Reial podrien costar les riqueses d'un monarca si es compraven individualment, ja que la gent de Naboo cobejava els perfums en la manera en què altres cultures valoraven vins fins. Però les aromes de la perfumeria acuradament fets d'almesc i flors milla estaven secs en una enganxosa barreja d'un extrem a un altre de l'armilla de cuir d’en Panaka. Exhalant una essència definitivament desagradable i impossible d'identificar.

La Bialy es va treure el casc i es va netejar la cara amb una mà mentre caminava cap a Panaka.

- No creus que hauríem de tornar a Theed? Estem començant a atreure públic.

Panaka va mirar al voltant. La Perfumeria de Port Landien estava localitzada a la zona menys poblada de les afores del poble, però un granger estava guiant a un nen petit sobre el turó més proper, sens dubte per fer una ullada a aquest inusual criminal. Panaka va arrufar les celles. Ell era un oficial de la Força de Seguretat Reial, no un presentador d'un carnaval. Panaka es va posar darrere del timó del velotransport i va encendre els motors. En el moment en què la Bialy el va acompanyar al seient de tret, ell va prémer l'accelerador i va sortir cap al camí de terra deixant un núvol de pols.

El vent va ajudar a treure el tuf aromàtic que tenia enganxat. Panaka va mirar enrere. El seu presoner contemplava el paisatge amb desànim.

- Creus que tenia un còmplice? -li va preguntar a la Bialy.

-Panaka, ja et vaig dir que no ho sé -va dir la Bialy alçant les mans palmells amunt-. Jo mai vaig disparar. Algú em va disparar a mi dues vegades. Si va ser el gungan d'alguna manera va fer desaparèixer l'arma. I si va ser un còmplice, no el vam trobar enlloc.

Panaka va fer un grunyit. Odiava deixar l'assumpte sense resoldre, però les instruccions de l'oficina de Força de Seguretat Reial en Theed eren molt clares. La Capitana Magneta volia el sospitós sota custòdia de seguida.

Mig quilòmetre més endavant, la petita figura d'un pastor de shaak es va fer visible, aturat al mig del camí i fent senyals perquè s'aturessin. Panaka va escodrinyar les muntanyes verdes cuidant-se d’una emboscada. Va dirigir el velotransport a uns vint metres del ramat del pastor i va reduir la velocitat a un gairebé imperceptible avanç, a punt per accelerar els motors al primer senyal de problemes. Donant-li un senyal al pastor que continués, Panaka va observar els animals amb cos de globus del pastor arrossegar-se creuant un per un el camí davant d'ell.

-Ni tan sols ho pensis, gungan -va dir cap a la part posterior. El gungan no va respondre. Panaka es preguntava si la ferida de la seva llengua li impediria parlar.

Els shaak, escabellats i amb llana de meitat d'estiu, deambulaven a través del camí, el pastor va alçar la mà donant les gràcies mentre Panaka tornava a velocitat de creuer. Bialy es va tornar al seu seient per tornar el gest al pastor.

- Llavors, gungan? -Va dir en Panaka- Tenies un amic enllà al Port?

El gungan va mantenir la seva veu baixa.

-Misa no diri re.

- Tenies un amic amb un blàster? -Panaka flexionava les seves mans al timó-. Tractar de matar un oficial de la Seguretat Reial està a anys llum del vandalisme i robatori, amic. Podem presentar càrrecs d'intent d'assassinat a un protector Reial. Per a un jutge de Naboo, això està a un pas del regicidi.

El gungan mirà la Bialy, després a Panaka.

-Misa no té blàster, missa no ha fe re.

-Tenim testimonis que van informar sobre un gungan deambulant sospitosament pel seu poble -va respondre Panaka-. Aquells crims van ser comesos al mateix temps. Molta gent et vincularà com el seu probable sospitós.

El gungan va riure.

-Per ellis, misa únic crim és ser un gungan.

Panaka va sacsejar el seu cap. Típic.

L'ànim cínic va desaparèixer de la cara del gungan. Va escopir una mica de sang cap a fora.

-Vosties no saben que istan fen -va dir amb tristesa.

Bialy es va tornar al seu seient.

- Què vols dir?

-Vosties pensien que fian bé. Però el que vosties fian és terridolen.

-Et faria res ser específic -va oferir en Panaka.

-No a tusa, no confio en tusa.

-Com vulguis.

El gungan es va recolzar al seient del darrere i va deixar anar un pesat sospir.

-Muito muito muito dolent peral seu muon. Muito muito dolent pera vosties.

Panaka va arrufar les celles.

- És això una amenaça?

-Non non, nonés ameniaça. És la verità. Ningú pue fe vosties per canviar ixo -Mirà cap als grillons que lligaven els seus canells-. E ara, missa no pue fe re tampioc.

***

Scrip scrip scrip

Panaka va sostenir el ganxet entre el seu polze i el seu índex, torçant-lo per assolir el contingut de cable líquid del cilindre. El petit cartutx normalment contenia una substància en esprai que s'enduria en un continu rodet de corda en disparar-lo. Desafortunadament, el cartutx s'encallava amb facilitat.

Scrip scrip scrip

El so semblava bastant sorollós, aquí en els buits confins del departament de les oficines de la Força de Seguretat de Naboo. Panaka estava assegut en un banc davant del seu caseller, el tauler d'assignacions de la setmana passada recolzat en els seus genolls com una improvisada taula. Diversos components de la seva pistola blàster S-5 descansaven dispersos sobre la superfície del tauler.

De fet, Panaka no sabia que semblava més sorollós, la rascada del ganxet o el xiulet que ell feia en exhalar mitjançant l'embolcall de bacta sobre el seu nas trencat. Un pegat de bacta més petit cobria l'àrea envermellida sota del seu ull esquerre. El metge del Palau que el va tractar va ordenar a Panaka prendre’s la resta del dia lliure. Però Panaka no tenia cap raó per anar a casa. Estava assegut sol a l'habitació, content de moment amb el senzill repte de desembussar un artefacte. La llum es vessava cap a l'habitació per una fila de finestres obertes, que donaven a una estreta avinguda i a un embarcador a la costa del riu Solleu.

Panaka va col·locar el cilindre entre les seves palmes i les va fregar ràpidament cap endavant i cap enrere. Escalfar el cartutx normalment afluixava la seca substància de dins. Va agafar el ganxet i va continuar el scrip scrip scrip de la neteja.

Amb una acurada esgarrinxada Panaka va sostreure un fil de l'esprai sec dels mecanismes interns del canó. Amb la neteja completa, va començar a enganxar les peces del trencaclosques del seu S-5. La pistola blàster era ja una arma pesada, carregada amb dues mires més grans del normal i un cartutx de dards anestèsics. Si el prototip del disparador de cable líquid d’en Panaka fos convertit alguna vegada en equip estàndard hauria de ser prou petit perquè no interferís en apuntar i disparar amb l’S-5. I hauria de deixar d’embussar-se.

Panaka estava decidit a fer-ho. Un ganxo d'adherència en una línia de cable líquid permetria als oficials fer ràpel pels edificis i evacuar al Rei en cas d'emergència. Les seves classes antiterrorisme li van ensenyar que la diferència entre la vida i la mort és usualment cosa de segons.

La porta del despatx va colpejar fins al sostre lliscant cap amunt. DuKane, un atractiu i bigotut oficial amb ulls foscos i expressius, va caminar a través de l'entrada portant un somriure. La seva cara es va il·luminar quan va veure a Panaka.

-Acabo de veure al teu gungan, Panaka, així que per descomptat havia de venir a veure’t- Va cridar DuKane entre rialles-. I és veritat! Et veus pitjor que ell!

Panaka li va fer un somriure ràpid, premut i fals. No va dir res.

DuKane va agafar el seu casc del seu caseller.

-El perfum va ser un toc perfecte. Encara puc olorar-lo des d'aquí. Em recorda a la meva àvia.

-Aquesta perfumeria va perdre dotzenes d'ampolles d'existències de l'era Monticana. –Panaka va lliscar la mira auxiliar de l'S-5 en el seu suport-. És dur per als amos.

-Sí, bé, Panaka, no et fiquis en problemes. -DuKane es va dirigir cap a la porta-. El Rei Veruna rebrà un visitant de Coruscant. L'estranger està amb la Capitana ara mateix. I semblen molt interessats en el teu gungan. -Llegint l'escepticisme d’en Panaka, va afegir-: Fora bromes aquesta vegada. Estigues tranquil. -La porta es va segellar darrere d'ell, deixant l'habitació en silenci un cop més. Les espatlles d’en Panaka visiblement més relaxades.

Per la seva naturalesa, els oficials de seguretat eren un equip ferm. Forçats a mantenir una imatge professional entre els ciutadans de Naboo, oficials reunits en les hores lliures per rebentar en acudits vulgars i salvatges bromes pesades. Aquesta era la cultura oculta de l'estació principal. Una cultura que Panaka trobava completament aliena.

No era perquè no ho hagués intentat. Però mentre la Bialy llançava insults juganers amb facilitat, Panaka es posava summament rígid i fals quan discutia alguna cosa que no fos relacionada amb el seu treball. Els oficials i companys d’en Panaka el frustraven d'una manera que cap enemic podia. No importa com de dur estudiés, ell mai seria el seu company de gresca. No importava com de llarg entrenés, mai podria regalar-se amb inversemblants històries bevent en una taverna.

Si no podia guanyar la seva amistat, llavors guanyaria el seu respecte. Panaka va tenir anys d'educació d'elit fora del planeta. Molts d'ells mai havien sortit de Naboo. Mitjançant el pes total de la seva competència ell inspiraria la seva admiració, i la reforçaria tots els dies mitjançant el fet que mai més es desviaria de donar un excel·lent exemple. Ell era un tinent ara, però no ho seria per molt temps. I la Capitana Magneta, amb totes les seves habilitats, no podria ser el cap de les Forces de Seguretat per sempre.

Panaka va alinear el pern magnètic del cartutx de cable líquid i el va calçar al seu lloc. La càmera prototip de l’S-5 brollava com un pontó aparellat just sobre el canó i lleugerament fora de centre perquè no bloquegés la mira. Panaka va elevar l'arma acoblada i la va observar al llarg deixant-li clar del pes afegit.

El seu comunicador crepità.

-Aquí Panaka -va anunciar, enfundant l’S-5.

-Tinent, sóc la Capitana Magneta. Vingui a la meva oficina immediatament.

***

Com la dona que l'ocupava, l'oficina de la Capitana Magneta era austera i intransigent. Completament escarida excepte per un escriptori, una cadira i un holograma familiar, l'habitació semblava més una cel·la que un lloc de treball. Panaka estava dret en posició de ferms, sense ser pres en compte, mentre Magneta parlava en veu baixa amb un home vestit de negre.

Finalment Magneta es va girar i el va tenir en compte. Una dona alta amb trets semblants als d'un falcó, mantenia el seu cabell blanc recollit en una curta i ajustada trena. Les plaques metàl·liques del seu uniforme de Capitana, lluïen recentment polides.

-Primerament, Tinent, deixeu-me felicitar-lo pel seu arrest. Naboo està fora de perill gràcies a les seves accions.

-Gràcies, Capitana -va respondre degudament-. Per descomptat no ho vaig fer sol. La sergent Bialy va ser la meva companya en aquesta missió.

-Esperava que digués això, Tinent, però sé que no ho diu de debò -Magneta li ho va recordar sagaçment-. Bialy és una excel·lent oficial, però conec la seva educació, Tinent. Jo reconec les seves qualitats: El crèdit de la captura és seu.

No es requeria una resposta, així que Panaka es va mantenir en silenci. Magneta va fer un gest a l'home que estava a la seva esquerra.

-Aquest és Sate Pestage de Coruscant, assessor especial del Senador Palpatine de Naboo.

Acomodat i digne, amb fi cabell negre i una premuda i cruel boca, Pestage semblava un instructor d'exercicis forçat a vestir per a un funeral. El seu capejat vestit negre de negocis semblaria bojament fora de lloc en una de les acolorides avingudes de Theed.

Pestage va saludar amb el cap a Panaka.

-Tinent. El gungan que es troba en custòdia ha estat identificat com Kroke Modbom, sol·licitat per diversos crims incloent traïció i assassinat. Serà detingut preventivament sota la meva custòdia i serà transportat fora de Naboo dins d'una hora. El Senador Palpatine li agraeix la seva valentia i cooperació. -Pestage es movia ansiosament, buscant un lloc on seure, però l'oficina de Magneta no tenia cadires com a visitant.

Panaka es va tensar i va mirar a la Capitana Magneta.

-S’emportaran al gungan fora del planeta?

-Això és correcte.

-Però això és un assumpte de Naboo.

-I continuarà sent portat com a tal -va respondre la Magneta amb un toc de disgust-. El Senador Palpatine és natiu de Naboo, en cas que aquest fet se li hagi escapat mentre vostè mateix estava fora del planeta.

-Amb el degut respecte, Capitana, el Senador és un polític. Això és un assumpte de la Força de Seguretat Reial.

-Vagi amb compte, Tinent. -Magneta va alçar un dit en senyal d’advertència-. Vostè al·lega respecte, tot i així no el demostra cap a mi o al meu càrrec. L'ordre d'extradició va ser signada pel Rei Veruna. Jo serveixo al Rei. Si vostè ja no obeeix al sobirà de Naboo, llavors no té cap dret a portar posat aquest uniforme.

-Les meves disculpes, Capitana -va dir Panaka en una veu baixa, però no va trencar la mirada amb Magneta.

Pestage es va aclarir la gola per trencar el silenci.

-Jo sé que parlo en nom del Senador Palpatine quan dic que les víctimes d’en Kroke seran venjades. L'assassí serà portat a la justícia.

Panaka no va veure avantatges en seguir discutint la qüestió.

-La Sergent Bialy va pensar que hi havia una segona persona en l'escena. Un possible còmplice.

-Sí, vaig llegir el seu informe -va respondre Magneta-. I vostè conduirà una investigació a fons d'aquest assumpte tan aviat acabi la seva assignació immediata.

- Assignació immediata?

-Control de trànsit. Ja sé que els metges l’han posat fora de servei, però una criatura marina ha encallat en una aïllada extensió de la costa al nord del Port Landien. M'agradaria que comandés un petit grup d'oficials per desviar el trànsit de vianants i vehicular de l'àrea per a la seguretat pública, fins que puguem organitzar una tropa d'eliminació.

-Sona bastant simple. Un altre opee?

-Això suposo, si. -Magneta va estendre la mà i Pestage li va posar en ella un datapad-. El seu esquadró no estarà en l'àrea de neteja. El cadàver hauria de ser retirat cap al vespre, així que mantingui els voltants segurs fins aquell moment. Les ordres estan en aquest datapad. Ja pot marxar.

Panaka va agafar el datapad i es va girar per anar-se'n.

Pestage es va avançar i li va estendre la mà.

-Bona sort, Tinent, i gràcies de nou. Tornaré a Coruscant al matí.

Panaka va acceptar la mà de l'home i la va estrènyer fermament. Pestage es va acostar, estudiant les benes a la cara d’en Panaka.

-Aquestes ferides, li fan mal?

Panaka va negar amb el cap.

-Jo no les hi deixo.

***

Els grinyols dels paràsits de les arrels eren suficients per tornar-lo a un boig. Petits turons de gram nola flanquejaven la calçada en la qual estava parat Panaka, es tenyien d'ocre a l’esmortidora llum crepuscular. La base de cada tija de nola estava envoltada d'un paràsit de les arrels de la mida d'un dit. Panaka no podia veure'ls però podia sentir-los tots, quant aquests absorbien aire a través dels petits orificis en les seves closques amb l'esperança d'atreure una parella. Els paràsits només s'aparellaven durant uns dies cada any però els seus xiscles eren sempre més forts al vespre.

Panaka va mirar cap a la seva allargada ombra mentre aquesta s'estirava al costat del camí, gairebé estenent-se tot el camí fins al seu velotransport de les Forces de Seguretat Reial. Estacionat lateralment per bloquejar el tràfic, el velotransport li va parpellejar amb una llampant llum d'advertència instal·lada sobre el capó.

No és que el trànsit sigui un problema, va pensar en Panaka. Aquesta regió no només estava despoblada, sinó que estava massa lluny de Port Landien per atraure ximples curiosos. Només un carrer li servia a l'àrea, i Panaka no havia vist ni un sol vehicle passar per allà en una hora.

Darrere d'ell el terreny es feia més rocós com més s'acostava a l'aigua. Panaka va fer un cop d'ull sobre la seva espatlla. Monticles dentats de terra llançaven punxegudes ombres negres en la llum taronja, mentre flocs de pastura de platja de vores filoses creixien entre les pedres planes. El carrer en el qual ell estava parat s'estenia cap a aquesta direcció per un quilòmetre, després girava a l'esquerra per seguir la costa oceànica fins a Port Landien. Evadint així una paret natural de serrada roca negra de cinquanta metres d'alçada. Darrere d'aquesta barrera, Panaka sabia, estava embarrancada la criatura marina que era la raó d'aquesta avorrida missió.

Tres oficials de la Força de Seguretat Reial, incloent la Bialy, també havien tret a la llum aquest detall. Panaka els havia situat en un improvisat semicercle envoltant la zona però ell no podia veure a cap darrere dels turons. Una brisa temperada que bufava des de la riba li va fer pessigolles en el seu cuir cabellut, i Panaka va decidir que estava content d'haver deixat el seu casc al seient del passatger.

Va veure el núvol de pols apropar-se abans de veure l'altre velotransport. Un maltractat model civil de color verd, el velotransport va reduir la velocitat quan el seu conductor aparentment va albirar el bloqueig. El sol ponent es reflectia en el seu parabrisa. Panaka es preguntava si el conductor podria veure entre els centelleigs. Va alçar els seus braços, palmes cap a fora, i va fer un gest a l'altre velotransport perquè s'aturés mentre ell caminava lentament cap al seu vehicle estacionat.

A diverses dotzenes de metres de distància, el velotransport va acabar per aturar-se. El núvol de pols es va assentar.

Panaka va arribar al seu propi velotransport i va buscar en el compartiment posterior el seu datapad. Els passatgers -no, el conductor i únic ocupant, es va corregir Panaka mentre donava un cop d’ull- podrien necessitar indicacions de rutes alternatives cap a Port Landien.

Una onada de pols es va alçar de sobte. El velotransport verd es va disparar cap endavant com si hagués estat copejat per una bota gegant. Panaka es va quedar immòbil per una fracció de segon, considerant si desenfundar i disparar, però no hi va haver temps. Va saltar fora del carrer, va colpejar la pastura i va rodar.

Amb un cruixit de metall esquinçat més fort que l'estrèpit dels paràsits de les arrels, el vehicle suïcida es va enterrar a un costat del velotransport d’en Panaka. El velotransport de la Força de Seguretat Reial va suportar obstinadament l'empenta. Un invisible raig tractor va fer un solc al terra mentre el vehicle derrapava lateralment. La resistència del sòl del camí ràpidament va sobrecarregar el raig, i el velotransport d’en Panaka de cop i volta es va balancejar sense resistència sobre les roques.

L'altre velotransport, amb el front arrugat i traient fum, va fer saltar trossos de runa i va accelerar carrer avall cap a la costa. Panaka es va aixecar sobre un genoll i va disparar sis ràpids trets. Diversos trets van donar a la part posterior però el velotransport no es va aturar.

Blasfemant, Panaka es va posar dempeus i va córrer cap al seu velotransport, el qual havia surat fins aturar-se a una dotzena de metres més enllà.

- Bialy! -va cridar, activant el comunicador enganxat al coll del seu uniforme-. Pestrak! Dunni!

No podia sentir res amb els xiscles dels paràsits.

-Aquí Panaka -va anunciar de totes maneres, esperant que algú pogués escoltar-lo-. Estic en persecució d'un velotransport que va xocar amb la barrera. Model SoroSuub verd, part davantera danyada, un conductor. Aturin-lo i vinguin aquí ja!

Va arribar fins al destrossat velotransport de la Força de Seguretat Reial i va saltar dins, colpejant el botó d'encesa i respirant alleujat quan els motors es van encendre amb un sotrac. Estrenyent el volant com si pogués arribar a l'altre conductor només amb desitjar-ho, va rebotar sobre la gespa irregular i va saltar cap al carrer. Panaka va accelerar i els motors van rugir. L’espurnejant llum d'advertència sobre el capó encara parpellejava dèbilment.

Panaka tractava de veure a través de l'esquerdat parabrisa algun senyal de l'altre velotransport. S'estava preparant per afrontar el gir brusc a l'esquerra cap a la línia de la costa quan de sobte va veure el velotransport verd, estacionat darrere de dues pedres negres de carbó als peus del pendent. Panaka va sacsejar bruscament el volant i, colpejant els frens, girant amb violència el velotransport, es va aturar amb un xiscle colpejant el costat del passatger contra les roques. Va fer una ganyota de dolor per pur hàbit, però tot just podria fer-li més mal a un vehicle que ja era una pèrdua total.

Va saltar fora, però l'altre velotransport estava buit. Panaka va mirar cap a la cresta de la muntanya, la llum solar color robí cremava les cantonades dels seus ulls. Més enllà d'aquesta vora hi havia l’embarrancat animal.

Les negres pedres s'apilaven per sobre d'ell, algunes coronades amb una capa de molsa, altres dividides per espinosos grups de pastura de platja. No hi havia senyal del conductor del velotransport, tot i que Panaka va admetre que les atenuades ombres eren prou profundes per amagar a un petit exèrcit.

Va començar a escalar la costa, grimpant sobre les polides roques amb mans i peus. L'estrèpit dels paràsits va ser gradualment suplantat pel tranquil·litzador so de les ones. Deu metres amunt, la seva bota va relliscar en una roca plena d'excrement d'ocell. Panaka va caure amb força sobre un pal sobresortint que va parar la seva caiguda i gairebé li va partir una costella. Per al moment en què va assolir el cim, les seves benes estaven xopes amb suor salada i li picava en el seu ull irritat. Passant una mà sobre la seva cara, Panaka va pestanyejar i mirà per sobre de la vora del cim cap a la vall.

De mig quilòmetre d'ample, la conca de la marea estava voltada per alts penya-segats en una forma d'U ampla. Durant la marea alta els penya-segats formen una petita badia, però en aquest moment la conca seca revelava un fons de sorra negra i tolls brillants. I just al mig, inhòspit contra la catifa color indi.

Era fantàstic. I esgarrifós.

Panaka no podia comprendre la mida de la criatura. Els seus ulls recollien detalls familiars -una onada interrompuda, una au volant en cercles- però, com una il·lusió òptica en la qual les línies rectes semblaven corbes, no podia conciliar-la contra l'escena de fons que era aquella cosa. Va experimentar un breu moment de vertigen mentre els seus ulls lluitaven contra el seu cervell.

La cosa descansava escampada de costat a la conca, llarg i serpentejant. Els seus submergits membres posteriors eren parcialment visibles sota les agitades onades. La resta de la criatura estava estesa cap per avall a la sorra, la seva carn penjava pel pes desacostumat de l'aire. A Panaka li recordava els esperits demoníacs del folklore de Naboo, que lliscaven des de l’inframón i morien quan eren tocats pels raigs del sol.

Un monstre, va pensar, i un feble record el va corregir.

No, un sando aquamonstre.

Els criptozoòlegs havien creat llargues teories sobre ell però mai basades en evidències sòlides, el sando tenia una atracció poderosa per a la fantasia popular. Per a alguns era un mite, per a altres, realitat. Fins ara, Panaka no havia tingut opinió en cap dels dos casos.

El monstre encara estava estès amb un moribund fil de vida. L'escuma trencava sobre les seves submergides aletes posteriors. Les seves extremitats superiors, llargues i ganxudes, descansaven tranquil·lament a prop dels profunds solcs que havien fet abans a la sorra. El coll semblant al d'una serp estava tort com un llevataps, deixant el cap –de la mida d'una casa- invertida en la clàssica posi de mort. La boca del monstre oberta de bat a bat, dents increïblement blanques brillaven com grans blocs de sal.

De sobte el monstre es va moure. Estremint-se, es va girar i es va deixar caure pesadament sobre el seu estómac amb un tremend soroll sord. Un grup d’espantades aus marines van volar cap al cel.

El monstre va girar el cap al seu voltant com si anés a la recerca del sol. Aigua tapada queia per la seva esquena com petits rierols. Els músculs de les seves extremitats es movien en espasmes, i lluny a la riba Panaka va veure un xipolleig en resposta quan una aleta posterior va trencar la superfície d'una tirada. Les seves arpes furgaven feblement en els solcs que ja havien fet abans, i després el sando aquamonstre es va col·lapsar amb un vibrant rugit.

Panaka no sabia quant temps va estar parat aquí. Però l’ataronjat i inflat sol ja s’estava submergint darrere del perfecte horitzó oceànic.

Panaka va començar a baixar la costa interior, buscant amb els ulls punts de suport segurs per als seus peus i senyals que algú ja hagués passat per aquí. El descens va ser més perillós que l'ascens, ja que les roques al llarg de la part interna de la conca estaven tacades de salnitre.

A meitat del descens, va fer una pausa. Panaka va treure la vista dels seus peus per un moment i va observar la sorra que envoltava al monstre. Si el fugitiu creuava aquest tros descobert Panaka podria ser capaç d'immobilitzar-lo amb un tret de llarg abast. Però encara que la idea va entrar en la seva ment, Panaka estava atònit amb l'absurditat de tot això. Què feia el fugitiu allà baix? Esperava perdre a Panaka en els voltants del cos? Va entrar en pànic, va raonar Panaka.

Panaka no va veure ningú creuant l'extensió. Ell, però, va notar que la sorra que cobria el sòl de la conca no s'estenia del tot cap al peu del vessant. Aquí, entre aglomeracions de roques que havien caigut al fons després de segles d'onades i vent, cavitats fosques perforaven l'escorça. Més profundes que cap ombra, lluïen com boques badallant cridant a l'inframón.

Panaka va recordar els laberints de passadissos no cartografiables que infestaven Naboo. El planeta sencer era com un meló rosegat per una colònia de cucs famolencs. Túnels de roca corren sota de tota aquesta extensió de la costa, va pensar. Si se'n va anar per aquest laberint mai el trobaré.

Com si ho hagués incitat el pessimisme interior d’en Panaka, una figura vestida de blanc va aparèixer a baix per darrere d'una roca, una silueta en contra d'una obertura com un fantasma.

Panaka va desenfundar el seu blàster.

- Atura't! -va cridar, i va deixar anar un tret a l'aire. La figura es va girar ràpidament i va mirar cap a ell, però la distància i la foscor eren massa grans per reconèixer algun tret identificable-. Atura't! -va cridar Panaka de nou.

La figura es va aturar com avaluant les seves opcions, després va fer un pas cap a l'enorme boca del túnel. Va caure directe cap avall i va desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls.

Panaka va enfundar el seu blàster ràpidament i va gatejar la resta del descens pel pendent. Va reduir la velocitat en arribar prop de la boca del túnel. El seu objectiu, a baix en la foscor, estava protegit per l'ombra i podria donar-li amb un sol tret.

Però Panaka també era aprensiu per raons menys tangibles. Malgrat el seu entrenament i el seu natural desdeny per la superstició, la idea de saltar de peu a una foscor infernal el posava nerviós. I travessar els freds canals directament sota de la panxa d'un ésser enorme i moribund representava la por en la seva forma més primària. Panaka va saltar a l'abisme ocult.

***

Següent