El Passat Ocult (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Qui-Gon va desaparèixer darrere de Pilot. El seu deixeble els va seguir, desconcertat, sense imaginar com havia pogut saber el seu Mestre que Pilot els trobaria o per què es fiava ara d'ell perquè els servís de guia.

El phindià galopà entre serpentejants carrerons i estrets carrers laterals. Es movia amb rapidesa, mirant sovint a dreta i esquerra, o cap a les teulades de les cases, com si tingués por que algú els seguís. El noi va estar segur que havien passat diverses vegades pel mateix lloc. Per fi, Pilot es va aturar davant d'un petit cafè amb un aparador tan esquitxat de brutícia que l'Obi-Wan no aconseguia entreveure l'interior.

Pilot va obrir la porta i els va fer entrar. Els ulls del jove Kenobi van necessitar un moment per ajustar-se al canvi de llum. Hi havia unes quantes halo-llums a les parets, però que amb prou feines aconseguien il·luminar la penombra. Mitja dotzena de taules buides estaven disperses pel local. Una vella cortina verda penjava d'una porta.

Pilot va apartar la cortina i va conduir als Jedi per un passadís, a través d'una petita i atapeïda cuina fins arribar a una sala més petita situada al fons. Aquesta sala estava buida a excepció d'un únic client assegut donant l'esquena a la paret, al costat més allunyat de l'entrada.

El client es va aixecar i va obrir els seus llargs braços de phindià.

- Obawan! -va cridar.

Era Guerra, l'amic de l'Obi-Wan!

Els ulls ataronjats d'en Guerra es van clavar en l'Obi-Wan.

- Per fi has vingut, amic! Quant m'alegro de veure't, i no és mentida!

-Jo també m'alegro de veure't, Guerra. I em sorprèn veure't.

- Era una sorpresa, ja! Però jo no he tingut res a veure. Que va, és mentida! Crec que coneixes al meu germà Paxxi Derida.

Pilot els hi va somriure.

-Ha estat un honor haver-vos portat fins aquí. Ha estat un bon viatge, eh?

Qui-Gon va arquejar una cella i va mirar al seu deixeble. Els dos alegres germans actuaven com si els Jedi haguessin acceptat una invitació per a una visita amistosa, quan en realitat els havien segrestat, disparat i abandonat.

El Cavaller Jedi es va col·locar al centre de l'habitació.

-Així que Pilot va deixar anar deliberadament aquest combustible, oi?

-Digues-me Paxxi, si us plau, Jedi-Gon -va dir amb amabilitat-. És clar que vaig deixar anar el combustible. No esperàvem que diguéssiu per què sí a un viatge a Phindar.

- Tu sabies tot això? -li va preguntar Obi-Wan a Guerra.

-No, jo no estava al corrent -va respondre aquest amb gest seriós.

- Que va, és mentida, germà! -va dir en Paxxi, clavant-li un colze a les costelles.

- És veritat, és mentida! -va manifestar en Guerra-. Jo anava en la nau, amagat al celler de càrrega. En escapar de la plataforma minera, alguns volien portar-me de tornada a les mines, però jo sentia nostàlgia de Phindar. Així que aquí estic!

- I per què t'amagues? Ets natiu de Phindar, per què no et vas limitar a aterrar?

-Bona pregunta, molt intel·ligent, Obawan -va dir amb serietat en Guerra-. En primer lloc, perquè hi ha un bloqueig. I, en segon, perquè els criminals no són benvinguts, encara que siguin nadius.

- Ets un criminal? -va preguntar el noi sense poder creure-s'ho.

-Oh, sí, però molt poc important.

- Que va, germà! Han posat preu al teu cap! -Clacà en Paxxi-. Igual que al meu! Els androides assassins tenen ordres de disparar res més veure'ns!

- És veritat, germà! Tornes a tenir raó, per primera vegada!

- Qui ha posat preu al teu cap? -va preguntar en Qui-Gon. Obi-Wan va poder veure que els germans Derida li irritaven tant com li divertien-. I per què?

-Va ser el Sindicat -va contestar en Guerra, deixant que la seva amistosa cara es tenyís de gravetat-. Una gran organització criminal que té el control de Phindar. Les coses estan molt malament aquí, Jedi. Segur que ho has notat, fins i tot en el breu temps que portes aquí. Ha imposat un bloqueig. Ningú pot anar-se'n, ningú pot aterrar. Però vam creure que ni tan sols el Sindicat atacaria a dos Jedi en dificultats. Que us deixarien aterrar, carregar combustible i tornar a enlairar-se. El meu germà i jo aprofitaríem llavors per baixar i quedar-nos a Phindar. Era un pla molt senzill! I molt intel·ligent! Però, què va. No va passar així...

-No, no va passar així -va comentar l'Obi-Wan-. Primer vam ser atacats per androides assassins, i ara estem encallats a Phindar sense manera d'escapar.

- Ah, però jo ja he pensat en això! És cert, sembla que esteu encallats aquí. Però, encara que el principal espaiport està controlat pel Sindicat, sempre hi ha maneres de treure la gent del planeta, si es té prou diners.

-Som Jedi -va respondre impacient el jove Kenobi-. No tenim molts diners. Això ho hauries de pagar tu, ja que si estem atrapats aquí és per culpa teva.

- És veritat, Obawan! Hem de pagar nosaltres! Has sentit això, Paxxi? -va preguntar divertit en Guerra.

El seu germà i ell es van agafar per les espatlles i van riure sonorament l'un a la cara de l'altre. Quan van deixar de riure, Guerra es va eixugar les llàgrimes dels ulls.

-Què bon acudit, Obawan. Molt graciós. No tenim diners. Però no et preocupis, si us plau. Tenim una manera d'aconseguir diners. Molts diners. I podrem fer-ho amb facilitat. Bé, no amb molta facilitat... igual es necessita una mica d'ajuda dels Jedi.

-Ah. Per fi arribem a la veritat -va dir en Qui-Gon en to alegre, clavant la seva penetrant mirada blavosa al phindià-. Per què no ens dius quin és el veritable motiu pel qual ens heu portat aquí... i per què vols que ens quedem?

Següent