La Marca de la Corona (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

L'Elan va dipositar el mocador del cap i la ballesta làser en el compartiment posterior de la seva motojet. Es va netejar la pols de les seves mans en els pantalons.

-Aquestes pedres són sagrades per a la gent de la muntanya -va dir a Qui-Gon-. I tu gairebé les destrosses.

-No era la meva intenció.

-Tu vas ser qui vas escollir el camp de batalla -comentà crispada l'Elan.

-Necessitava cobrir-me -li va replicar.

Flocs de neu van començar a centellejar al cel. Elan va aixecar una cella.

- Alguna vegada has sentit parlar del que és una roca sagrada? I un arbre?

Qui-Gon es va resistir a la temptació de discutir. L'estava posant a la defensiva deliberadament. En comptes d'atacar va preguntar:

- Coneixies als atacants?

Ella va arronsar les espatlles.

-Bandits dels afores de la ciutat. Fan les seves incursions per aquí ocasionalment. A Galu se senten rumors que la gent de les muntanyes té or. Els bojos avariciosos creuen que és veritat. Tant de bo ens deixessin en pau. Nosaltres no els molestem a ells. -Li va llançar una mirada glacial-. Qui et va manar a buscar-me i per què?

-Em va enviar la Reina Veda -va dir en Qui-Gon.

Va fer un gest despectiu amb la mà.

-Llavors torna a Galu. No reconec la seva autoritat.

- No vols saber el que ella vol?

Elan es va acostar a la motojet i passà una cama per sobre del selló.

-Alguna cosa sobre les eleccions, estic segura. No m'importa. -Va assenyalar el camí de tornada a Qui-Gon-. Has de tornar per aquí. No romanguis a les muntanyes. O ho lamentaràs.

No sabia si ella l'estava amenaçant o advertint dels atacs d'altres grups de bandits. Una altra motojet va arribar volant cap a ells i va parar sobrevolant en l'aire. Un home alt de pell blavosa va llançar una ràpida mirada a Qui-Gon i després es va girar cap a l'Elan.

-S'acosta una forta tempesta.

-Ho sé Dana -va dir l'Elan dirigint una mirada preocupada cap al cel-. Quan vénen, solen ser fortes.

Com per corroborar les seves paraules, va començar a caure de cop una nevada. Els flocs eren com vidres durs que ferien la pell descoberta d'en Qui-Gon. Es retirà a la recerca del seu equipatge d'emergència que havia abandonat quan va començar la lluita. El dolor feia efecte en ell i va deixar escapar un xiuxiueig de queixa.

-Està ferit -va dir Dana.

Elan arrufà enfadada les celles.

-Suposo que no puc enviar-te de tornada. Ferit, amb aquesta tempesta, no sobreviuries. I enfosqueix de seguida a les muntanyes.

Qui-Gon va esperar. Les ferides li feien mal. Però es curarien. Ara semblava que tenia sort d'haver-los trobat. La consciència de l'Elan no li permetria tornar sol.

-Una nit -li va advertir-. Això serà tot. Ara puja a la motojet darrere meu. I no caiguis. No vull haver de rescatar-te una altra vegada.

* * *

La gent de la muntanya no era especialment amistosa, però sí amable. El seu campament estava format per cúpules blanques de diverses mides construïdes amb un material flexible que permetia tancar-les. Dins de la seva petita cúpula, Qui-Gon va trobar tota la comoditat necessària: gruixudes catifes i mantes, un lluent escalfador, una cuina petita i un bany, i fins i tot un terminal de dades per al seu ús personal.

Dana li va dir que un sanador vindria a veure les seves ferides. Qui-Gon va fer tot el possible per curar-se a si mateix però no va poder arribar a la ferida que es va fer a l'esquena quan va caure. Es va treure la túnica i va esperar que el sanador arribés. Tot i que se sentien els forts sorolls de la tempesta a l'exterior, la construcció era sòlida i càlida.

Van trucar a la porta i ell va autoritzar l'entrada.

Elan es va ajupir per passar la porta. Portava una bossa petita. Va tancar ràpidament darrere d'ella perquè no entrés el vent i la neu.

-Bé, ja estàs preparat -va comentar.

- Tu ets el sanador? -va preguntar sorprès en Qui-Gon.

Va assentir mentre treia els instruments i rotllos de benes. Quan el va mirar, els seus ulls eren desafiants.

- Sorprès? No sóc el típic sanador, no és això?

-No, no és això -va respondre Qui-Gon-. Mai he conegut un sanador que pugui pilotar una motojet d'aquesta manera.

Un intent de somriure va aparèixer en els seus llavis.

-D'acord, vegem què tenim aquí. -Inspeccionà les ferides i es va aturar una mica més en una, després les embenà-. Vas fer una bona feina.

-Als Jedi també se'ns ensenya a ser sanadors -va dir-. No arribo a la que tinc a l'esquena.

-Dóna't la volta.

Qui-Gon va sentir el fred quan ella va posar un ungüent sobre la ferida. Això ajudaria a suportar la cremada.

-Gràcies per haver-me proporcionat un lloc tan agradable -va dir.

-No vivim com els animals, per molt que ho pensi així la gent de la ciutat -va contestar l'Elan.

Va desenrotllar una bena.

-No creia que ho féssiu -va dir Qui-Gon-. I és la meva experiència després d'haver estat en molts mons que la ignorància porta amb si la por. Els temorosos inventen històries sobre allò del que tenen por.

-Sí -va respondre l'Elan fredament-. La gent de la ciutat és ignorant i poruga. Estic d'acord. Així que, per què hauria de viure entre ells?

Qui-Gon va tractar de controlar la seva exasperació. Parlar amb l'Elan era com tractar d'agafar al vol un floc de neu. Digués el que digués, se les apanyava per fer que el seu veritable significat desaparegués.

-Així que, és per això que no vols participar en les eleccions? -va preguntar en Qui-Gon-. El suport de la gent de les muntanyes podria marcar la diferència per determinar qui seria el candidat idoni.

- I qui és? -va preguntar l'Elan.

Encara estava ocupada amb l'embenat de la seva esquena, pel que no podia veure-li la cara. Només podia sentir els seus freds i experts dits i ocasionalment el frec dels seus cabells sobre la pell.

- Deca Brun, qui crida eslògans i fa promeses? Wila Prammi, que ha estat un esclava del sistema monàrquic i ara parla de democràcia? Aquest jove boig, el Príncep Beju? No, gràcies, Jedi. No confio en les eleccions, no confio en la Reina i tampoc en els candidats. Estic contenta on sóc.

Va prémer l'embenat al seu lloc i el va tallar.

-Acabat.

Qui-Gon va tornar la seva cara cap a ella.

-Gràcies. No sents lleialtat cap a Gala?

Va tornar a posar els instruments i els embenats en la seva bossa amb ràpids moviments.

-Tinc lleialtat cap a la meva pròpia gent. Puc confiar en ells.

- I què hi ha del teu planeta? -va preguntar Qui-Gon tornant-se a posar la seva túnica-. Gala experimentarà un gran canvi. Un bon canvi. No hauria la gent de les muntanyes participar d'ell?

Elan va agafar les seves coses. Es va tornar cap a ell fent un gest d'impaciència.

- Per això t'ha enviat la Reina? Per demanar-me que doni suport al seu fill?

-No -va respondre tranquil·lament Qui-Gon. Observava acuradament la seva cara-. Em va enviar per dir-te que el Príncep Beju no és el legítim hereu del Rei Cana.

- I per què em vol dir això? -va preguntar l'Elan-. I per què hauria d'importar-me a mi?

-Perquè tu sí que ets l'hereva -va dir en Qui-Gon-. Ets filla del Rei Cana.

L'Elan va pestanyejar. Va veure la sorpresa a la seva cara i com tractava de controlar-la.

- Quina mena de mentida és aquesta? -va preguntar donant un pas cap enrere-. Per què has vingut aquí?

-Veritat o mentida, potser només tu ho pots descobrir -va dir en Qui-Gon-. Només dic el que m'han explicat i el que crec que és cert. La Reina Veda va descobrir fa poc que el Rei Cana va tenir un fill abans de casar-se amb ella. Aquest fill ets tu. La Reina diu que vol que tu sàpigues els drets que et corresponen.

-És un truc -va dir l'Elan fermament-. Un truc per portar-me de tornada a la ciutat. Vol arrestar-me i dispersar la gent de les muntanyes...

-No -va interrompre-la Qui-Gon amb fermesa-. Crec que ella només vol que ho sàpigues. I això és tot.

Elan va començar a donar voltes per l'habitació, amb els cabells color plata al seu voltant. Es va encaminar cap a la porta.

-No escoltaré això.

- Què hi ha dels teus pares? -va preguntar-li aixecant la veu perquè l'escoltés a través del vent que udolava a l'exterior-. On és la teva mare?

Elan es va girar i es va encarar amb ell.

-Això no és assumpte teu, Jedi. Però t'ho diré perquè no intentis confondre'm amb les teves mentides altra vegada. La meva mare va viure a les muntanyes tota la vida. Mai va anar a Galu. El meu pare va ser un gran sanador, reconegut per tota la gent de la muntanya. Estàs equivocat.

-Estic segur que les persones que et van criar valien molt -va dir Qui-Gon-. Però pot ser que la sang de Cana corri per les teves venes, Elan.

Va mirar el Jedi fredament.

-Potser ara mateix tu creguis les mentides de la Reina. Però et dic, Qui-Gon, que hi ha un pla darrere de les seves paraules. I de tu depèn descobrir-ho.

-S'està morint -va dir en Qui-Gon tranquil·lament-. Ella pensa en el seu llegat. És un regal que et fa.

-No m'ho crec i no el vull -va contestar amb fermesa -. Aquest és el meu llegat. -Gesticulà abastant la tenda i tot el que hi havia -. Aquesta és la meva gent. Són tots descastats. Hauràs vist com Gala està governada per famílies poderoses. La gent de la muntanya va començar a existir fa centenars d'anys quan els que eren diferents, és a dir, els que tenien els ulls massa foscos i la pell no prou clara, no tenien família i es van refugiar aquí. Creem la nostra pròpia societat, on la llibertat és la nostra primera regla. Els meus pares em van deixar aquesta herència. Estic orgullosa d'ella. No vull cap corona.

-Has pres una gran decisió en molt poc temps -va observar Qui-Gon.

Els seus ulls foscos l'estudiaven.

- I què és això per a tu, Qui-Gon Jinn? -preguntà suaument-. Has fet un llarg viatge, gairebé perds la teva vida, només per dir-me això. Però Gala no és el teu món. Aquesta no és la teva gent. Jo tinc lligams a alguna cosa. I tu? Per què hauria d'escoltar a algú que no té cap tipus de vincle amb res parlar-me de llegats?

Qui-Gon es va quedar en silenci. Elan estava tractant de ferir-li. Una mica del que s'havia dit era exactament el ressò dels seus pensaments.

-El meu comunicador no funciona -va dir Qui-Gon-. Hi ha alguna manera d'entrar en contacte amb el meu aprenent a Galu?

-Interceptem les comunicacions a les muntanyes per protecció -va contestar l'Elan-. Però et deixarem contactar amb ell tan aviat com la tempesta amaini. Parla amb Dana.

Va obrir la porta. El fort vent va fer volar el seu pèl i les seves robes cap enrere i va enviar un corrent gelat cap a Qui-Gon. Elan no es va acovardir.

-Digues al teu aprenent que quan el temps millori estaràs de tornada -va afegir.

Es va perdre en la tempesta.

Va tancar d'un cop de porta. Hi havia fet un llarg viatge per a res. La seva missió havia fracassat.

Següent