La profecia final (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Totes les mirades es van girar cap a Corran.

Yu'shaa ser el primer que va parlar.

-Beneït, què vols dir? Després de tot el que hem fet? Els meus seguidors van morir perquè poguéssim fer aquest viatge. Van dipositar la seva fe en tu.

-I jo vaig dipositar la meva fe en les teves paraules, Yu'shaa... la teva promesa que vindries tu sol en aquest viatge. Ara tenim una cuidadora i un sacerdot, i no sé res de cap dels dos.

-Ja et vaig explicar això de la cuidadora -va dir el profeta-. Del sacerdot no en sabia res.

-Pensa-ho -va intervenir en Harrar-. La Nen Yim i jo estem arriscant molt més que aquest... Profeta. Ell ja està perseguit, ja està condemnat. En aquest viatge té poc a perdre i molt a guanyar. Jo, per contra, sóc un sacerdot poderós i honorable. I ara no només he tingut tractes amb Jeedai, sinó que busco a Zonama Sekot, planeta que és absolutament innombrable entre nosaltres. Si Shimrra s'assabentés d'això, acabaria amb mi de manera deshonrosa.

En Corran fer que sí amb el cap.

-És probable. Llevat que hi hagi estat el mateix Shimrra qui hagi organitzat tot aquest fiasco.

-T'asseguro que mai faria una cosa així -va respondre en Harrar.

-Però jo només tinc la teva paraula al respecte, i recordaràs que pertanyem a bàndols enemics en una guerra.

«Massa poc diplomàtic», es va dir en Corran. Va tornar a intentar-ho altrament.

-Mireu, vosaltres tres no sou els únics que considereu que Zonama Sekot té importància. Allà ja hi ha tres Jedi negociant amb el planeta. La teva gent l'ha atacat en almenys una ocasió. Una cosa era portar-hi a un de vosaltres, sobretot si era un que buscava la pau. Però portar-ne a tres, ja és una altra qüestió.

-Posa't en contacte amb aquests altres Jeedai -li va instar el profeta-. Debat-lo amb ells. No tinc cap dubte que acceptaran que, si s'ha d'aconseguir la pau, la iniciativa ha de sortir tant dels Jeedai com dels yuuzhan vong.

-Té raó -va dir la Tahiri.

En Corran li va dirigir una mirada dura.

-Vull parlar amb Tahiri tot sol -va dir als altres.

-És clar -va dir en Harrar. Els altres no van dir res, però es van quedar on eren mentre Corran s'emportava la Tahiri fins al que semblava ser una zona comuna de descans.

-Corran... -va començar a dir ella; però ell la va interrompre.

-No -va dir amb veu tallant-. Escolta tu. Aquí estem en inferioritat numèrica. No puc consentir que em portis la contrària davant d'ells.

-Llavors, més valdria que deixessis de prendre decisions sense consultar-me a mi. Som un equip, ho recordes?

-I jo sóc el membre de l'equip de major nivell, amb molta diferència. Si em vols contradir, d'acord. Però fes-ho en privat. No podem consentir que creguin que tu i jo estem dividits. I, en última instància, tinc sens dubte poder de veto, perquè sóc l'únic dels presents que sap on està Zonama Sekot.

-Posa't en contacte amb Kenth. Pregunta-li què li sembla. O, millor encara, parla amb el mestre Skywalker.

-Bé, sembla ser que les naus sekotanes no estan dotades de transmissors de l'HoloRed -va replicar en Corran-. Si el tingués, això seria precisament el que faria.

-Podríem anar a Mon Calamari, que el consell prengui una decisió.

Corran va abaixar la veu.

-Allà és on els vaig a dir que hi anem.

-Però no és així? On anem en realitat?

-A Zonama Sekot.

-Com? Però has dit...

-He mentit. Volia veure la seva reacció.

-I?

-Encara no ho sé. Esperarem uns dies, a veure què passa.

-És perillós -va dir-. Jo estic força feble. Si cal lluitar...

-Si arriba el cas, me n'ocuparé jo -va dir en Corran amb serietat.

-Què vols dir?

-Perdona. El vell de bord ha de tenir els seus secrets. Però, si la cosa es posa lletja, ningú arribarà a Zonama Sekot. Ordres del quarter general. Entens el que et dic?

-Sí -va respondre la Tahiri-. T'entenc perfectament.

-Bé. Bé, i has notat alguna cosa fa uns moments? Alguna reacció que se'm pugui haver passat per alt a mi?

-Ho dubto. Però el sacerdot no m'agrada.

-Per què?

-Tant la Nen Yim com el Profeta són heretges. No m'imagino que un sacerdot d'alt rang pugui col·laborar amb cap dels dos.

-Si una cuidadora d'alt rang pot ser heretge, per què no va a ser-ho un sacerdot?

-Suposo que és possible -va dir ella. No semblava convençuda.

-Si sospites d'ell, per què creus que hauríem de seguir endavant amb la missió?

-Perquè és important. Crec que la Nen Yim i el Profeta són de fiar. Som més que el sacerdot, i no crec que aquest intenti res fins que arribem al planeta; sigui el que sigui el que té pensat, té tants desitjos com qualsevol de nosaltres d'arribar a Zonama Sekot.

-És possible que porti a sobre algun tipus de cercador?

-Pot ser. Això seria dolent.

En Corran s'ho va pensar un moment.

-Descansa -va dir per fi-. Tingues oberts els ulls i les orelles. Hem de pensar-ho. El viatge és llarg.

* * *

La Tahiri es va trobar la Nen Yim, que contemplava les estrelles des del lloc de comandament de la nau. Es va quedar al seu costat un moment, intentant controlar els seus sentiments.

Però havia de parlar amb la cuidadora.

-Jeedai -va dir la cuidadora sense girar-se.

-Mestra Yim -va dir la Tahiri. I ho va dir en yuuzhan vong.

-De manera que alguns dels nostres implants si van calar.

A la Tahiri va tornar a despertar-s'hi la ira, però la va contenir.

-Sí -va dir-. Ja no sóc humana, ni sóc yuuzhan vong. Felicitats.

-No me les donis a mi, sinó a la meva difunta mestra.

-Llavors, no et consideres culpable del que m'ha passat?

-Culpable? Quina culpa pot haver? Mezhan Kwaad era cuidadora. Ella et va conformar. Si hagués estat jo la supervisora ​​del projecte, no sentiria cap remordiment pel resultat.

-És clar -va dir la Tahiri-. Cap remordiment. Cap dolor. Cap passió. No tens res a dins, oi, Nen Yim? Excepte, potser, curiositat i sentit del deure.

-Del deure? -va murmurar la Nen Yim, mentre seguia contemplant l'espai-. Saps quant de temps fa que no mirava les estrelles d'aquesta manera?

-Què m'importa?

-Va ser a la mónnau Baanu Miir, una de les més antigues. Li estava fallant el cervell, i un espasme muscular li va esquinçar un braç. Jo vaig contemplar les estrelles nues des del buit, i em vaig jurar que, passés el que passés, salvaria aquella mónnau i als que anaven en ella. Per a això vaig haver de practicar l'heretgia, però vaig fracassar. No obstant això, la gent podria haver-se salvat, si els teus amics infidels no haguessin destruït la mónnau nova a la qual anàvem a transbordar-los.

Es va tornar per fi cap a la Tahiri i, malgrat el seu to calmat, els ulls li espurnejaven.

-He arriscat la meva vida; he tret vida, i he conformat coses terribles per a la meva gent, perquè no tornem a haver de viure mai més en l'abisme entre les galàxies. He arriscat més encara per veure els secrets que estan codificats en aquest univers que ens envolta, i per resoldre els seus enigmes. Potser tu no consideris que això sigui una passió. Però jo crec que l'odi sí que podria qualificar-se de tal. Tu, Jeedai, vas matar la meva mestra. Els Jeedai van destruir la mónnau nova i van condemnar a milers a una mort miserable i sense honor. He odiat als Jeedai.

-I encara els odies?

-M'he apartat del meu odi. La meva heretgia m'exigeix ​​veure les coses com són, no com jo vull que siguin, ni com temo que siguin. El misteri de Zonama Sekot bé pot ser la qüestió central de l'existència dels yuuzhan vong, i sembla que els Jeedai tenen alguna cosa a veure. Com he de posar el bé del meu poble per davant dels meus propis capricis, he de mantenir-me oberta a totes les meves possibilitats, fins i tot a la possibilitat que el credo d'aquest Profeta ridícul tingui importància.

-I sobre mi, personalment?

-Sobre tu? -La Nen Yim va arronsar les espatlles-. La Mezhan Kwaad es va llaurar la seva pròpia perdició. Practicava la seva heretgia massa obertament; gairebé l'exhibia. El que és pitjor, va perdre a un guerrer noble perquè temia que desvetllaria les relacions il·lícites entre els dos. Allò va ser el que la va fer caure. Tu vas ser l'instrument de la seva mort, i també allò arrencava del seu propi fracàs. Si t'hagués donat forma de manera competent, mai t'hauries tornat contra ella. Durant algun temps, et vaig odiar. Ara descobreixo que no. Tot just sabies el que feies.

-Ah, sí que ho sabia -va dir la Tahiri, recordant la fúria cristal·litzada d'aquell moment-. Ho recordo molt bé. Podria haver-la reduït en comptes de matar-la. Però després del dolor que m'havia provocat, en el qual tu li vas ajudar...

-I per això m'odies?

«Aquesta és una bona pregunta», va reflexionar la Tahiri.

-Des del punt de vista Jedi, cal evitar l'odi -va dir a la cuidadora-. Si en mi hi ha odi cap a tu (i pot ser que ho hagi encara), no el vull. Els yuuzhan vong m'han tret moltes coses... la meva infància, la meva identitat, a una persona estimada. Però ara tinc tant de vosaltres com de natural d'aquesta galàxia. Ara he reconciliat les meves naturaleses diferents. Ara vull contribuir a la reconciliació entre els meus dos pobles d'origen.

-Busques la fi de la guerra?

-Per descomptat.

La Nen Yim fer que sí amb el cap.

-He de reconèixer que jo no veig que les matances sense sentit aportin tanta honra com diuen els guerrers. Aquesta recerca de l'honra ha conduït a l'estupidesa. Hem conquerit molts més mons dels que necessitem, i probablement més dels que som capaços de defensar. A vegades penso que Shimrra està boig -decantà el cap, i els palps del seua tocat van fer un ball estrany, retorçant-se, i van adoptar una nova postura-. Com estan les teves ferides?

-Millor, gràcies a tu -va reconèixer la Tahiri.

-Ha estat força senzill. Has reaccionat bé a l'antitoxina -la Nen Yim va tornar a dirigir la mirada a les estrelles-. Has de convèncer a l'altre Jeedai d'anar-hi a Zonama Sekot. Si el que has dit dels teus objectius és cert, has d'ajudar-me.

-No puc -va dir la Tahiri-. Estic d'acord amb ell. Encara que pogués fiar-me de tu, i del Profeta, també hem de tenir en compte al sacerdot. Per què ha vingut?

-Crec que els seus motius són complexos. És un membre molt elevat de la seva casta. L'heretgia representa un gran perill per a aquesta casta, i aquí no només té l'ocasió d'estudiar a dos heretges de dues varietats diferents, sinó també als caps dels seus respectius moviments. Vol entendre al seu enemic. Però també té curiositat pel secret de Zonama Sekot, i potser estigui veritablement enfadat amb Shimrra per haver-li ocultat aquest coneixement. Però no sé què farà quan coneguem els secrets de Zonama Sekot. És probable que es torni contra nosaltres, així com contra Shimrra, per reforçar el poder de la seva casta sacerdotal. Si Zonama Sekot té veritable importància per al nostre futur, les castes es disputaran el seu control, fent-se la guerra no només ideològicament sinó en sentit literal.

-Dones moltes voltes per dir que no confies en ell.

-Crec que, sigui quin sigui el resultat d'aquesta expedició, maquina la mort de tots nosaltres.

-Llavors, per què l'has portat? -va exclamar la Tahiri sense poder contenir-se.

-Per assabentar-me del que pugui sobre ell. Entre el nostre poble hi ha altres faccions, saps? Shimrra té altres detractors; per exemple, els quorealistes, que donaven suport al predecessor al que va matar per aconseguir el poder. Potser Harrar sigui un d'ells. No hi ha dubte que els coneix. A més, no vull perdre'l de vista. D'aquesta manera és menys perillós per a mi.

-Bé, en això estem d'acord -va dir la Tahiri-. Jo tampoc em fio d'ell.

-Llavors, el vigilarem entre les dues.

El recurs de la cuidadora era elemental, però la Tahiri va sentir sobtadament una certa afinitat cap a ella.

«És una bajanada. És el que ella vol que senti».

Però les dues pertanyien a un mateix domini, i la lleialtat al domini era profunda, molt més profunda que la simple estima o desgrat personal. Seria allò pel que Corran no confiava en ella?

«Canviem de tema».

-Existeix alguna manera de saber si Harrar porta implantat un cercador o víllip?

-Hauria de ser molt rar per a representar un perill per a nosaltres -va respondre la Nen Yim.

-Per què?

-Perquè jo he alliberat un virus que ataca i mata ràpidament a totes les varietats conegudes d'aquest tipus d'organismes. Si algú a bord d'aquesta nau porta un implant d'aquest tipus, podem esperar que se senti malalt durant algun temps, quan els productes de rebuig resultants se li alliberin a l'organisme.

-Llavors, estaré atenta en això -va dir la Tahiri, i es va retirar del lloc de comandament, confusa. La ira li havia produït certesa; en haver-la perdut, ja no sabia el que sentia.

* * *

La Nen Yim va tornar de nou els ulls cap a les estrelles.

«És possible que es convenci amb això, va pensar. És possible que ara pugui convèncer el Jeedai major perquè posi rumb a Zonama Sekot».

Al cap i a la fi, era cert. Ella no volia que els agents d'en Shimrra la seguissin fins a Zonama Sekot, i havia pres mesures per impedir-ho.

Però el Jedi major sospitava d'ella; sospitava de tots ells. Bé, amb raó. La creença elemental del Profeta que Zonama Sekot era la salvació dels Avergonyits i, per tant, de tots els yuuzhan vong, no procedia d'ella. Estava convençuda que Zonama Sekot era la major amenaça que s'havia trobat el seu poble. Si les seves investigacions confirmaven aquesta creença, ella hauria de prendre les seves mesures.

Malgrat el seu origen orgànic, la nau sekotana estava construïda seguint principis més propers a les naus de metall i plastiacer que havia conegut la Tahiri que als navilis yuuzhan vong. Darrere de la cabina de comandament hi havia una cabina de descans per a la tripulació on cabien còmodament sis o set persones, i sis cel·les per dormir una mica més estretes. Més enrere, hi havia una zona de càrrega amb un disseny que semblava més yuuzhan vong. Quan la Nen Yim havia desmuntat el motor d'hipervelocitat original, li havia sobrat molt lloc. Ho havia omplert de coses que la Tahiri recordava haver vist al laboratori de cuidadors de Yavin IV. No va voler tornar a mirar-les.

Els aliments que hagués pogut portar la tripulació primitiva de la nau havien estat substituïdes per muur, un aliment fonamental dels yuuzhan vong a força de llevat. En Corran i la Tahiri es van disposar a menjar-se un plat de muur asseguts davant d'una taula que brollava del sòl com un fong quan s'acariciava un punt descolorit de la paret.

No semblava que pogués sentir-los cap yuuzhan vong; al Profeta no se'l veia enlloc, i la Nen Yim havia tornat a ficar-se en el seu laboratori improvisat, juntament amb Harrar.

-Ja han passat quatre dies, i cap manifesta cap símptoma -va dir en Corran-. Naturalment, això pot significar diverses coses. O cap portava implants, o el virus no afecta els implants que porten, o no ha existit tal virus.

-Bé, és el que passa quan, comptat i debatut, no et fies de ningú -va observar la Tahiri-. Senzillament, no se sap res.

-T'agrada aquesta porqueria? -va grunyir en Corran, prenent a contracor un altre mos.

-A ningú li agrada -va dir la Tahiri-. Els yuuzhan vong no s'ho mengen per gust. És, més aviat, per tradició, saps? Com menjar la carn d'un vua'sa que acabes de matar en combat ritual, o alguna cosa així.

-Segueix sense ser un plaer, precisament. Una fruïció, si vols.

-És clar -va dir ella, prenent un altre mos. Sabia que Corran intentava fer una broma, però ella no tenia ganes de riure. Corran estava difícil d'interpretar en aquells dies, com si s'esforcés per no deixar-se veure massa per la Força. Tots dos van sentir un lleu so a la porta i es van tornar. Allà hi havia Harrar.

-Espero no molestar -va dir el sacerdot.

-En absolut -va dir en Corran-. Puc fer alguna cosa per tu?

El sacerdot va assentir amb el cap.

-Fa quatre dies de viatge -va dir-. Puc preguntar quan arribem a Mon Calamari?

La Tahiri va dirigir una mirada a Corran.

«Quatre dies -li va transmetre amb la Força-. Cap indici de traïció».

Corran no va respondre pel mateix mitjà. Va arrufar els llavis i va assentir amb el cap.

-On és el Profeta? -va preguntar.

-Està tancat en la seva cabina... suposo que resant -va respondre el sacerdot.

-D'acord -va dir en Corran-. Anem a reunir-nos tots. Vaig a...

I llavors, la nau va cridar.

 Següent