CAPÍTOL
33
-Recorda, se suposa que m'estàs
instruint -va comentar la Tahiri quan Corran i ella es van posar en actitud
defensiva, esquena contra esquena-. Què fa el savi Jedi en una situació com
aquesta?
Els guerrers avançaven cap a ells en
un cercle que s'anava tancant. Al lluny, prop d'on es veien les parts superiors
de les aletes, el cel era una massa de vapor blanc.
-El savi Jedi evita les situacions
com aquesta -va dir en Corran.
-Ah -va dir la Tahiri-. Llavors,
suposo que no conec cap savi Jedi. Quina desil·lusió.
Va comptar trenta guerrers.
-Això és -va dir en Corran-. I
aquesta serà la teva lliçó d'avui: no t'aferris a les teves il·lusions.
-Esperava, més aviat, un curs
accelerat sobre «com guanyar quan et superen 30-2»...
-Bé, si et vas a posar exigent sobre
el que t'ensenyo...
-De pressa! -va cridar en Nom Anor
des de prop de la nau-. Queda poc temps.
El cercle es va reduir amb més
rapidesa. El sòl va tornar a tremolar, i el dolor va palpitar a través de la
Força. El dolor, i una altra cosa. Una cosa que resultava familiar.
La Tahiri no havia tingut temps
d'entendre-ho, quan una flamarada de foc làser verd va recórrer als guerrers
que tenien a la dreta; després, als de la seva esquerra, i de sobte es va fer
visible una nau espacial lluent. Va descendir, i va quedar suspesa a pocs
metres del terra.
-L'Ombra de Jade!
-Són la Mara i en Luke! -va exclamar en
Corran amb goig.
Mentre ho estava dient, va descendir
la rampa de desembarcament i van saltar a terra Luke Skywalker i Jacen Solo,
seguits de la corpulenta figura rèptil de la Saba Sebatyne. Tres nous sabres
làser es van il·luminar. Després, l'Ombra
va tornar a ascendir, va girar, i va començar a ploure foc sobre la nau yuuzhan
vong. Els guerrers que havien quedat van sortir del seu estupor i van atacar;
però la Tahiri no els hi va fer cas i va arrencar a córrer a través d'un dels
espais lliures que havia deixat entre ells l'Ombra.
En Nom Anor no estava pendent d'ella;
s'ocupava d'esquivar el foc de làser mentre intentava arribar a la rampa de
desembarcament de la nau yuuzhan vong. Va arribar amb pocs metres d'avantatge
respecte la Tahiri; però, quan va haver pujat, la rampa va començar a
recollir-se.
Deixant anar un crit de guerra, la Tahiri
es va abalançar per l'aire i va caure a la rampa, llançant un tall al cap de l'ex-Executor
amb el seu sabre làser.
En Nom Anor es va ajupir en l'últim
moment, i el sabre de llum fendí el casc de corall. Va fugir de la Tahiri, i
ella va intentar seguir-lo, però la nau va ascendir de sobte d'un salt, girant
alhora. La Tahiri va perdre l'equilibri i va caure. Va intentar agafar-se de la
vora de la rampa que es recollia, encara que no la va atrapar, va aconseguir
subjectar-se amb la mà esquerra de la vora d'un canó de plasma. Va colpejar
furiosament el casc amb el seu sabre làser. El casc va suportar els cops, i el
pes de la Tahiri es va triplicar de sobte quan la nau es va posar en marxa. La Tahiri
es va deixar anar i va caure a terra donant voltes per l'aire. Va aterrar amb
un cop tan fort que li va fer perdre la respiració. Es va quedar estesa,
intentant recuperar-se, veient amb impotència com ascendia per l'atmosfera la
nau de corall Yorik, perseguida de prop per l'Ombra de Jade.
La va assotar una nova onada de dolor
procedent del planeta, i el terra es va desplaçar de nou. Es va esforçar per
posar-se dempeus, respirant penosament.
Corran, Luke i Jacen corrien cap a
ella. La Saba estava a la vora de la clariana, contemplant les torres. Semblava
que tots els guerrers yuuzhan vong eren morts.
-Tahiri, estàs bé? -li va preguntar
en Jacen.
-Em sembla que no tinc res trencat
-va dir ella.
Jacen la va embolicar en una abraçada
que li va resultar gairebé tan dolorosa com agradable. Les llàgrimes amenaçaven
de nou amb sortir.
-He deixat que se m'escapi -murmurà-.
Després de tot el que ha passat, he deixat que se m'escapi. I, ara, Sekot
morirà.
-Que morirà? -va dir el Mestre
Skywalker-. Enteneu els dos el que està passant aquí? Li passa alguna cosa
dolenta a Sekot?
La Tahiri va veure per sobre
l'espatlla d'en Jacen que un feix de llum blava saltava de sobte del sòl al
cel, brollant de les proximitats del motor d'hipervelocitat. Només va durar un
segon.
-Cos a terra! -va cridar en Corran-.
Tapeu-vos les orelles.
L'ona expansiva va arribar un segon
més tard, seguida d'un vent tan calent que li va cremar l'esquena.
-Què ha estat això? -va preguntar en Jacen.
-El motor de la nau -va explicar en Corran-.
En Nom Anor deu haver-lo sabotejat d'alguna manera.
-Nom Anor? -va dir el Mestre
Skywalker-. Com...?
-La història és llarga -va dir en
Corran-, i voldria viure per explicar-la. Però crec que no podré si no marxem
d'aquesta zona ràpidament.
-La Mara ja torna -va dir en Luke.
Quan l'Ombra va baixar prou com per recollir-los, la superfície de Zonama
Sekot vibrà com la corda polsada d'un instrument; i la Tahiri sentia en la
Força que s'anava acumulant una mica descontrolada. Va pujar a bord amb els
altres.
-Hi vaig tornar quan vaig veure
l'explosió de plasma -va dir la Mara-. És una arma?
-No -va dir en Luke-. Treu-nos d'aquí,
Mara... i de pressa.
-Em sembla bona idea.
-Què hi ha d'en Nom Anor? -va
preguntar la Tahiri.
-He donat avís a l'Enviduadora -va dir la Mara-. Ells
tindran la potència de foc suficient per fer front a la nau vong.
El sòl s'anava fent petit, i es feien
visibles les aletes gegants del motor d'hipervelocitat. Tota la vall en què es
trobaven era negre; i, davant els seus ulls, van recórrer l'atmosfera tres
feixos de llum blaus brillants com el que havien vist feia un moment.
Els hi va arribar l'ona expansiva, i l'Ombra es va posar a girar sobre si
mateix desenfrenadament, mentre la Mara intentava controlar-ho, entre
malediccions.
-Agraeixo que ens hagueu salvat -va dir
en Corran al Mestre Skywalker quan la nau es va estabilitzar-. Però com ha
estat que us vau passar per aquí?
-No sabíem que éreu vosaltres -va dir
en Luke-. Sekot estava patint... vam venir aquí per assabentar-nos de què
passava, i vam veure la nau yuuzhan vong. La veritat és que ens vam portar una
sorpresa trobant-vos aquí -va afegir, enarcant una cella.
-Sí -va dir en Corran-. I
l'explicació que et vaig prometre...
Quan van deixar enrere l'atmosfera, la
Tahiri va veure aparèixer les estrelles a través del finestral superior de la
cabina. Després, bruscament, es van perdre de vista.
* * *
En Nom Anor era al pont de la nau de
transport Qurang Roig, observant com
es perdia de vista el planeta, amb un dur somriure de satisfacció. L'Ombra de Jade havia deixat de
perseguir-los.
-S'aproxima una nau infidel gran -va
grunyir un dels subalterns.
-És la fragata imperial que vaig dir
a Shimrra -va dir en Nom Anor-. Hauries d'haver-te ocupat d'ella amb la resta
de les teves naus.
-No hi ha més naus -va grunyir Ushk
Choka-. El Senyor Shimrra les necessita en una altra part -va tòrcer el gest en
veure la nau que s'aproximava-. És massa gran per fer-hi front -va dir-. Podem
deixar-la enrere?
-Haurem d'aguantar el seu primer
assalt -va dir el subaltern-. Després, podrem deixar-la enrere. La seva massa
li impedirà canviar el rumb prou ràpid per atrapar-nos abans que entrem a
l'hiperespai.
-Podrem aguantar? -va preguntar Ushk
Choka.
-Pot ser -va dir el subaltern amb
inseguretat.
-Maniobra evasiva, llavors.
En Nom Anor seguia observant el
planeta, sentint una calma estranya tot i el perill que corria. Veia encara el
punt on es trobaven les guies d'hiperones, al costat de núvol bullent, i mentre
observava, va aparèixer de sobte un con blau brillant, i va tornar a
desaparèixer amb la mateixa rapidesa.
Alguna cosa marxava malament. Se
suposava que el nucli esclataria, no posaria en marxa els motors. Hi havia
fracassat? Hi havia alguna cosa que no havia entès en el protocol de la Nen
Yim? O havia infravalorat les possibilitats de Sekot? Potser l'Skywalker i els
altres Jedi havien aconseguit reparar d'alguna manera els danys que havia
provocat ell.
El planeta es va perdre de vista i va
ocupar el seu lloc la nit de l'espai i una falca blanca d'abominació. Semblava
que en Choka pretenia anar amb rumb directe cap a les bateries de proa de la
nau de guerra.
-Mantingues el nostre rumb actual -va
dir en Choka-. Preparats per al bombardeig.
-Aconseguint distància de tir -va
murmurar el subaltern.
La nau va començar a sacsejar-se pels
impactes dels canons de la fragata, però en Nom Anor no va fer cas i es va
dirigir, trontollant, a l'anàleg de pantalla de visualització de la part
posterior, quelcom semblant a la mica, per on seguia visible Zonama Sekot.
A la seva esquena, el pilot i en Choka
es grunyien mútuament. Una cosa va explotar, i l'aire es va omplir d'una
boirina de fum acre. En Nom Anor clavà els dits a la vora esponjosa de la
mampara, incapaç d'apartar la vista del planeta que estava per sota d'ells. Del
planeta de la seva profecia.
Van sorgir d'ell no un, sinó tres
cons blaus que van travessar la seva atmosfera. Era un espectacle bonic.
Una detonació ensordidora li va
aixafar la cara contra la mica. Va caure a la coberta, veient taques negres
davant els ulls, però amb dura constància es va tornar a aixecar penosament,
observant al mateix temps que tot s'havia sumit en un silenci estrany, tot i
que la nau seguia agitant-se sota el foc de la fragata imperial. Va pensar
durant un instant absurd que la nau havia perdut la seva atmosfera i es trobava
en el buit. Però llavors estaria mort, no?
Es va netejar la sang dels ulls,
advertint que tenia un tall al front, i va tornar a mirar per la pantalla de
visualització, a temps de veure que acabaven d'acabar de fer la seva passada al
llarg de la nau imperial. Es feia visible la secció de motors d'aquesta. La nau
imperial li ocultava la visió del planeta, mentre començava a girar lentament,
intentant perseguir-los. Els seguia disparant des de la torreta del darrere. En
Nom Anor va advertir que el Qurang Roig deixava
enrere un núvol de corall vaporitzat.
-Ja no podem suportar més -va dir el
subaltern-. Un altre impacte més, i...
Tot d'una, totes les estrelles van
caure cap a Zonama Sekot. La fragata es va estremir i va girar, es va estirar
en una franja de llum i va desaparèixer amb les estrelles. En Nom Anor va deixar
anar un gemec, es va agafar amb força...
I les estrelles van tornar a
aparèixer. Al lluny, el gegant de gas taronja rotava com sempre. On hi havia
estat Zonama Sekot, només hi havia espai buit.
«No és el que jo esperava -va pensar en
Nom Anor mentre sentia que el cos se li alleugeria amb alleugeriment-. No és el
que jo esperava, però servirà».
Però, va passar una llarga estona
mirant fixament el punt on havia estat el planeta, pestanyejant per netejar-se
la sang dels ulls, tot i que no hi havia res a veure.
Va ordenar als seus músculs que es
relaxessin. Encara li quedava la part més perillosa del seu viatge. Ushk Choka
i els seus homes estaven condemnats, sens dubte. Probablement, Shimrra els
faria executar quant aterressin. En Nom Anor viuria més temps, almenys fins que
hagués explicat al Summe Senyor tot el que sabia. Llavors sabria si la seva
aposta havia estat encertada. Aniria a servir d'aliment als Déus, amb Choka i
la seva tripulació? O seria perdonat, i fins i tot ascendit potser?
Només el temps ho diria. Però el
perill havia valgut la pena. D'una manera o una altra, tornava a la fi al lloc
que li corresponia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada