CAPÍTOL
11
-El dovin basal és mort? -va
preguntar en Corran.
-Mort no -va dir la Tahiri-. Però
està molt malmès. Estic intentant animar-lo a què faci alguna cosa, però ara
està com en estat de xoc.
«És clar que, també podria estar-se
morint», va pensar; però no ho va dir. En comptes d'això, va dir:
-Anem més de pressa. El que hi ha a
l'altre extrem d'aquesta canonada està tirant més fort.
-Com de de pressa? -va preguntar en
Corran. Ara parlava amb una calma embogidora. Li estava atribuint a ella la
culpa?
-Només a uns seixanta klics per minut
-va dir ella.
-Això és bastant de pressa quan no es
té res per mitigar la inèrcia, i suposo que ara no el tenim. Si xoquem amb
alguna cosa en aquesta velocitat...
-Amb un altre depredador, per
exemple?
-Més bé estic pensant en una paret o quelcom
així -va dir en Corran, teclejant en el datapad-. Aquest túnel acabarà per
bifurcar-se una vegada i una altra; rius menors que desguassen en el principal,
afluents que van als rius, clavegueres que van als afluents... tard o d'hora,
arribarem a canonades massa estretes per passar per elles.
-Això anava a passar en qualsevol cas
-va observar ella-. Havies d'haver tingut des del primer moment algun pla
perquè sortíssim d'aquesta cosa.
-És que més aviat donava per fet que
tindríem força motriu -va dir en Corran amb ironia.
-Potser tinguem una mica de força
motriu. Començo a sentir alguna cosa al dovin basal.
-Torna a encendre's?
-És un ésser viu. No s'encén ni
s'apaga.
-Bé. Està tornant en si?
-Una mica. Potser és capaç d'animar-se
a respondre, però no podré mantenir-lo molt de temps; de manera que hauré de
triar bé el moment. O els moments. Crec que serà capaç de proporcionar diversos
impulsos breus.
En Corran va estudiar la seva carta
de navegació arrufant les celles.
-En un principi havia per aquí una
intersecció d'on arrencaven sis canonades menors. Segurament arribarem aviat.
Si pots prendre la tercera a l'esquerra, fes-ho.
Gairebé no havia acabat de parlar
quan van irrompre en una esfera aplatada plena d'aigua. Una cosa negra amb
molts tentacles passà al costat d'ells assotant furiosament l'aigua, lluitant
contra el corrent. La Tahiri es va mossegar el llavi, intentant interpretar
entre les tenebres les impressions dels sentits de la nau, que no funcionaven
bé.
-Un, dos, tres... pot ser la quarta
-va murmurar.
-Ja no hi ha temps per tornar a comptar.
La Tahiri va enviar una ordre
delicada al dovin basal, que va tremolar i després va fer un esforç. No va fer falta
molt, el just per desviar-los cap al corrent desitjat.
-Crec que ho he aconseguit -va dir
ella.
-Bé -va dir en Corran-. Ara...
-No! -va exclamar la Tahiri. La vora
de la canonada planava davant d'ells.
Un cop sobtat va estar a punt
d'arrencar-la dels seus seients antixocs, i la cabina es va inundar d'un
grinyol diabòlic d'impacte. Es va sentir després una sèrie de cops menors
mentre la nau queia donant tombs i girant sobre si mateixa per la canonada
menor.
A la Tahiri se li regirava l'estómac;
i l'últim que havia menjat va fer tot el possible per tornar a fer acte de
presència.
-Ho sento -va dir.
-Pots fer que deixem de donar voltes?
-va preguntar en Corran.
-Podria -Va dir ella-, però és que
m'agrada donar voltes.
És que ell es pensava que no ho estava
intentant?
-On prenem el desviament següent? -va
preguntar.
-A la pròxima intersecció prenem la
segona de la dreta.
El dovin basal començava a sortir del
seu estat de commoció, encara que la Tahiri notava que estava molt feble. No
podien resistir-se al corrent, però va començar a controlar millor el moviment
d'avanç. Van prendre el desviament següent sense xocar amb res, i un altre més
després. La canonada s'havia estretit tant, que només tenien uns pocs metres de
folgança.
-Gairebé hem arribat -va dir en
Corran-. La intersecció següent era una torre de refrigeració. Podríem entrar
en el conducte de refrigeració. Podem deixar-hi la nau i fer la resta del camí
a peu.
-Esperem que no hagin substituït la
torre de refrigeració per, no sé, per una membrana lorqh -va dir la Tahiri.
-No m'expliquis el que és això,
d'acord? -va dir en Corran. Als pocs moments, la nau va sortir surant a la
superfície en una zona àmplia i oberta. La Tahiri va percebre una superfície
plana, d'aspecte resistent, a un pis per sobre d'ells, i va animar suaument a
la nau a ascendir fins allà.
-Bon treball -va dir en Corran.
-Gràcies. Estem on pensaves?
En Corran va estudiar la carta.
-Sí -va dir-. Des d'aquí podem trobar
túnels d'accés que donen al lloc on se suposa que hem de reunir-nos amb aquest
Profeta. Ara, l'únic que hem de fer és trobar-lo, portar-lo fins aquí i repetir
el procés al revés.
-I busquem una altra nau -va dir la
Tahiri amb un sospir-. Amb aquesta no crec que puguem posar-nos en òrbita, ni
tan sols, si més no, fer un salt per l'hiperespai.
En Corran serrà les dents i després
va arronsar les espatlles.
-Bé; ja hem robat naus abans. Podem
tornar a fer-ho.
Però la Tahiri notava que estava
preocupat. Parlava en to de broma per tranquil·litzar-la, perquè seguia
prenent-la per una nena.
-Lluita contra el que tens davant -va
dir la Tahiri-. Anem a assabentar-nos una mica millor de qui és aquest Profeta.
* * *
-No es pot dir que els vong hagin
millorat això gran cosa -va comentar en Corran mentre recorrien un camí tortuós
per les cavernes fosques que havien estat abans el món subterrani de Coruscant.
Ara eren un garbuix de metall rovellat, d'organismes vius estranys i pàl·lids i
de líquens luminescents. Semblava com si portés segles sencers abandonat, en
comptes de només uns mesos. Malgrat els entrebancs que els havia posat Jacen
per mitjà del dhuryam (el Cervell Planetari), semblava que els cuidadors
yuuzhan vong anaven avançant.
-És clar que, això tampoc va ser mai
acollidor precisament -va afegir en Corran.
-Es diuen yuuzhan vong, no vong -li
va corregir la Tahiri-. Vivia aquí gent abans?
-Molta -va dir en Corran-. La gran
majoria de la gent que vivia a Coruscant no estaven molt còmodes precisament.
La Tahiri es va estremir.
-No m'imagino el que seria viure
aquí, sota terra, envoltada de metall, sense cel, sense estrelles.
-Això ho diu la Tahiri, o la Riina?
La seva veu tenia un cert matís
inquisitiu.
-Això no hauria agradat a cap de les
dues -va dir ella. Tahiri es va criar al desert i en les selves de Yavin IV.
Riina es va criar en una mónnau. Les dues estaven envoltades de vida.
-Riina no es va criar enlloc -va dir
en Corran-. Riina va ser creada en un laboratori.
-Et sembla que això canvia alguna
cosa? -va preguntar ella, picada-. Com saps tu que tots els teus records són
reals? Si descobrissis que els teus records de la Mírax se t'havien implantat,
que no existia tal persona, deixaria ella de ser real per a tu?
-Justa la fusta -va dir en Corran-.
No m'empasso la filosofia d'aficionada. Una part de tu va ser una persona
autèntica. Una altra part va ser creada, com un programa d'ordinador.
-Creus que 3PO no és real?
-Tu m'entens.
-Sí que t'entenc -va dir la Tahiri.
Ja estava bastant farta de tot allò, i no sabia si posar-se a plorar o fotre-li
un mastegot-. I estic segura que he pensat en això molt més que tu. El que no
sé és per què insisteixes en el tema aquí i ara. Vaig creure que ja ho havíem
deixat tancat abans de sortir de Mon Calamari.
En Corran es va aturar i la va mirar
a la llum de les làmpades dels dos.
-No; no ho vam deixar tancat.
Almenys, no va quedar resolta del tot cap de les meves preocupacions. Em vas
preguntar si confiava en tu. No és que no confiï en tu, Tahiri; és que no sé
qui ets. No sé què és el que pot estar dormit dins teu, esperant el moment de
despertar-se quan es presenti l'estímul adequat. I no em puc creure que tu
mateixa puguis saber-ho amb seguretat.
Allò va ser un tu'q, un cop de ple.
-No, és clar que no puc saber-ho -va
dir per fi-. Però no és que sigui en part Tahiri i en part Riina. No és que
tingui dues veus al cap. Aquestes dos van lluitar entre si, i es van unir, i
vaig néixer jo. És com si fossin els meus pares, en certa manera. Res de cap de
les dues està en mi perfectament. Encara que hi hagi heretat una cosa dolenta
de la Riina, estarà incompleta. Podré lluitar contra això.
-Suposant que vulguis. Suposant que
no es tracti d'alguna cosa que pogués agradar tant a la Tahiri com a la Riina.
Ella ho va reconèixer assentint amb
el cap.
-Ja has assumit el risc, Corran. Per
què no hem parlat això fa uns dies?
-Perquè jo volia veure una mica en què
t'has convertit.
-I en què m'he convertit?
-Ets llesta, tens talent, i massa
confiança en tu mateixa. Em sembla que no tens por de res, i això és dolent.
-Tinc por -va dir ella.
-A què?
-A la por. A la ira.
-Al Costat Fosc.
-Ànakin veia en mi a una Jedi Fosca
amb petjades de yuuzhan vong. Ell era fort en la Força -va dir, i va sacsejar
el cap-. El que et deu preocupar de mi no és alguna part yuuzhan vong que
estigui amagada dins meu. El que t'ha de preocupar és la meva part de Jedi.
Tahiri va ser entrenada com a Jedi des de la seva infància. Jo... la persona en
què m'he convertit, no ho ha estat.
Ell va arquejar les celles.
-És una observació interessant -va
dir-. No ho havia vist així.
-Gairebé ningú ho ha vist així.
-Està bé -va dir en Corran-. Ja
seguirem amb això, quan no haguem de guardar silenci.
-Hem de guardar silenci?
-Sí, perquè ja gairebé hem arribat al
nostre destí. Si hi ha algú esperant-nos, prefereixo que no interrompin una
conversa tan interessant.
Als pocs moments van passar al costat
d'una espècie de pou immens. Estava il·luminat per una tènue llum diürna, que
va permetre a la Tahiri estimar el seu diàmetre en uns dos quilòmetres. Alçant
la vista, va percebre un lleu cercle de llum rosada.
-Quina profunditat té aquest pou? -es
va preguntar en veu alta.
-Uns tres kliks.
-Què galàxies era això?
-Un pou d'escombraries -va dir ell-.
Des d'aquí, disparaven amb acceleradors magnètics dels residus perillosos per
posar-los en òrbita.
-Això són moltes escombraries -va dir
la Tahiri-. És aquí on ens reunirem amb ell?
-Sí. Més o menys en quinze minuts, si
és puntual.
* * *
Mentre esperaven, la Tahiri va mirar
als voltants. Al pou hi havia aparegut molta vida yuuzhan vong.
-Com es diu això? -li va preguntar
Corran. Assenyalava una planta de tiges gruixudes, semblants a joncs, que
brillaven amb un color blau viu.
-No tinc ni idea -va reconèixer ella-.
No ho havia vist mai. Aquí sota hi ha moltes coses així; coses del món d'origen
que en les mónnaus no calien ni es volien. O pot ser que siguin coses noves,
dissenyades per viure del metall.
Va tocar els cilindres brillants.
Estaven freds, i se li va estarrufar el borrissol del dors de la mà.
Deu minuts més tard, van sentir un
lleu ressò de passos. La Tahiri va posar la mà a l'empunyadura del seu sabre
làser. Podia ser el Profeta, però podia ser qualsevol altra cosa. Va aparèixer
una lleu luminescència verda, portada per un guerrer alt i ben format.
-És un parany! -va murmurar la Tahiri.
Va encendre el seu sabre de llum. El d'en Corran es va il·luminar al cap d'un
instant.
El guerrer es va aturar, ja
il·luminat del tot.
-Jeedai!
-Mira-te'l -va dir la Tahiri-. No
està deforme. No és un Avergonyit!
Però el guerrer havia caigut de
genolls.
-Jeedai -va dir en bàsic-.
Benvinguts. Però no esteu en el cert. Sóc veritablement un Avergonyit.
Després de la primera impressió, la Tahiri
havia començat a advertir alguns altres detalls, com el fet que el guerrer no
portava cuirasses, i que algunes de les seves cicatrius i tatuatges estaven
incomplets.
-Parles bàsic -va observar en Corran.
-Per la vostra comoditat, estic
proveït d'un tizowyrm.
-Ets tu el Profeta? -va preguntar en
Corran.
-No ho sóc. Arribo abans que ell, per
comprovar que tot és segur. Em dic Kunra.
-I ho és? -va preguntar en Corran-.
És segur?
-Sou Jeedai. No puc menys de confiar
en vosaltres. El meu temor era que ens haguessin interceptat d'alguna manera
les comunicacions, i que em trobaria aquí amb guerrers.
La Tahiri va passar a parlar en
yuuzhan vong.
-Per què vas ser Avergonyit? -li va
preguntar.
El guerrer va obrir més els ulls.
-La-que-va ser-conformada! -va
exclamar. Després, va mirar a Corran i va tornar a parlar en bàsic-. El matador
d'en Shedao Shai! Esperàvem rebre a Jeedai, però no als més notables de tots.
-Ah, encara hi ha alguns per sobre de
nosaltres en la nostra escala -va dir en Corran-. Luke Skywalker, per exemple.
-Però ell no figura en els nostres
relats sagrats!
La Tahiri no estava d'humor per
consentir que el guerrer desviés la conversa.
-T'he fet una pregunta -va dir amb to
tallant. El guerrer va humiliar el cap.
-Vaig ser covard -va dir.
«Un guerrer covard? -va pensar la Tahiri-.
No m'estranya».
-Sembla que tens una mica de valor
-va dir en Corran-. Has baixat aquí sense saber si ens trobaries a nosaltres, o
una emboscada.
-Ara estic al servei de la veritat.
Em dóna valor, tot i que segueixo sent indigne.
-Amb tot, ets el més digne dels meus
deixebles -va dir una nova veu.
La Tahiri va aixecar la vista. Una
figura alta acabava d'entrar a la cambra. La seva cara era una massa de
cicatrius obertes i d'úlceres purulentes; li faltava l'orella dreta. Les bosses
sota els seus ulls estaven dilatades, groguenques i...
No; allà hi havia alguna cosa que no
estava bé. La Tahiri va observar amb més atenció.
«No és real -va comprendre-. Porta
posat un emmascarador».
-Ets Yu'shaa? -va preguntar en Corran.
-Ho sóc. És per a mi un gran honor conèixer
als grans Tahiri Veila i Corran Horn.
La Tahiri va agrair la salutació amb
una lleu inclinació de cap.
El Profeta va fer una reverència.
-Aquest és, en veritat, un dia
benaurat -va dir.
-Així és -va dir en Corran-. Encara
que, per tractar-se d'un dia benaurat, hem tingut algunes ensopegades força
malaventurades. Entre elles, el que la nostra nau hagi quedat destruïda pel
camí.
-Us han descobert? -va preguntar el
Profeta amb certa brusquedat.
-No. Almenys, no crec.
Mentre Corran li explicava el que havia
passat, la Tahiri l'observava atentament.
Quan Corran va haver acabat de
parlar, el Profeta va assentir amb el cap.
-Tens raó, Beneït; és poc probable
que us hagin descobert. Sospito que, en disparar l'arma de plasma, veu provocar
algun tipus de fallada dels reflexos de les gargamelles Luur. Tots els dies es
produeixen centenars de fallades de funcionament com aquesta, milers fins i
tot, i dubto que estudiïn molt de prop aquesta en concret. Pel que fa a la
resta, veiem de nou que l'univers afavoreix la nostra causa. L'últim membre del
nostre grup afirma que té una nau a la seva disposició.
-L'últim membre del grup? -va dir en
Corran, amb el mateix to amb què podria haver dit «vols que besi a un
gundark?».
-Sí. Una cuidadora que posseeix el
secret de la nostra redempció.
-Jo creia que tu...
-Jo sóc el Profeta. Dic la veritat, i
predic el que està per venir. Però jo mateix no sóc la clau de la redempció...
em limito a veure-la.
En Corran va fer una ullada a la
Tahiri.
-Molt interessant -va dir-; però la nostra
missió, tal com l'havia entès jo, era venir aquí i emportar-te a tu a Zonama
Sekot. Ara vols que modifiquem la missió portant a una altra persona. Segons la
meva experiència, els canvis en la missió poden conduir a resultats
desagradables.
-Ho sento -va dir el profeta-. Però,
com has dit tu mateix, la teva missió ja ha canviat: necessitem una nau. Pel
que fa a la cuidadora... no podia parlar-ne pel qahsa. Ocupa un lloc molt
proper a Shimrra... així és com va poder descobrir a Zonama Sekot.
En Corran va sospirar.
-Explica't.
-Un comandant anomenat Ekh'm Val va
anar a Zonama Sekot -va dir en Yu'shaa-. Allà va lluitar i va ser derrotat.
Però va tornar amb una cosa del planeta, una cosa que ha estudiat aquesta
cuidadora. Ha descobert una certa relació de parentiu inexplicable entre la
biologia de Sekot i la nostra pròpia biotecnologia.
-També és molt interessant, però...
-Nosaltres som d'una altra galàxia,
Jedi Horn. Solquem la nit sense estrelles durant segles i segles. Encara que
les nostres llegendes es remunten molt enrere, no s'al·ludeix enlloc a una cosa
així, almenys que jo hagi sentit. No obstant això, en aquests temps foscos, ens
han estat lliurades dues coses. A mi, una visió de Zonama Sekot com a signe de
la nostra redempció. A la cuidadora, la revelació que tenim una relació
anterior amb aquest planeta, una relació que produeix por a Shimrra. Jo no sé
què signifiquen aquestes coses, però no poden ser meres coincidències. Però,
com jo, aquesta cuidadora ha de veure amb els seus propis ulls el món de la
salvació, conèixer la veritat... saber exactament què significa tot això.
-I com saps que no t'està traint? -va
preguntar en Corran-. I dius que forma part del cercle interior d'en Shimrra?
-Estic segur que a Shimrra li agradaria
posar-te la mà a sobre, almenys tant com a nosaltres dos ell.
-Sens dubte. Però jo la crec. Ekh'm
Val va ser assassinat al seu retorn de Zonama Sekot, juntament amb tots els
supervivents dels seus guerrers. Shimrra tem fins i tot els rumors sobre aquest
planeta. La cuidadora ja es pot donar per morta, simplement per saber el que
sap. Shimrra no consentirà mai que surti del seu complex, ni molt menys que
viatgi lliurement el planeta mateix que ell tem.
-De manera que, estàs dient que hem
de treure-la del complex d'en Shimrra? -va dir la Tahiri amb incredulitat.
-Sí; em temo que és l'única manera.
-Yu'shaa -va dir la Tahiri-, per què
portes un emmascarador?
Va sentir per la Força la reacció d'en
Corran, un avivament sobtat de la seva desconfiança. Però Corran no va dir res,
i la Tahiri observava al Profeta per veure la seva reacció.
Però el Profeta no va donar cap
mostra de sorpresa, ni tenia per què. Qualsevol yuuzhan vong veuria en l'emmascarador
el que era: un organisme que presentava al món un rostre fals.
-Ja coneixes les nostres costums -va
dir ell-. Porto aquest emmascarador pel meu poble. He jurat no treure-me'l
mentre no arribi la nostra redempció. Podria treure-me'l per tu, però ho he
adherit amb Dhur qirit. El procés de retirada és molt llarg.
De manera que, en essència, el tenia
suturat a la cara. Allò tenia sentit, en certa manera. En les sectes yuuzhan
vong del passat se solia portar emmascaradors dins dels ritus diaris. De fet,
els emmascaradors s'havien creat en un principi per a aquests fins, més que per
disfressar la identitat.
Però aquí, en aquell context, a la
Tahiri no li agradava. Era evident que a Corran tampoc.
-Sense ànim d'ofendre, Yu'shaa -va
dir-, Tahiri i jo hem de comentar això a soles un moment.
-Per descomptat.
Es van apartar fins trobar a una
distància prudencial.
-Quina olor et fa això? -li va
preguntar Corran.
-La veritat és que no m'agrada -va dir
la Tahiri-. Però això pot ser degut, en part, al fet que em desagraden
instintivament els Avergonyits.
-Creus que això afecta la teva
interpretació de la situació?
-Espero que no. Intento resistir-me en
això. Però està clar que hi ha alguna cosa en ell que no m'agrada.
-Bé, doncs ja en som dos. Però la
qüestió no és si ens agrada, o ni tan sols si confiem en ell. La qüestió és ens
està dient ara mateix la veritat, la seva veritat?
-No puc saber-ho exactament -va dir
la Tahiri-. Però tot això sembla bastant complicat per tractar-se d'un parany.
-Això mateix penso jo. No té sentit.
Si haguessin pensat fer-nos alguna cosa, per què no aquí mateix? No; això dóna la
impressió de ser un pla de veritat, encara que força barroer. La veritat és que
això em tranquil·litza, en certa manera -va afegir, somrient-. Segueixes
animada a seguir endavant?
-És clar. Vaig pensar que series tu
qui posaries objeccions.
-Ja estem bastant ficats en això.
M'has demostrat que ets capaç de tenir cura de tu mateixa. I Kenth va tenir raó
en enviar-te. Jo no hauria pogut adonar-me d'això de l'emmascarador. Anem a
veure, almenys, en què consisteix el pla.
* * *
-El de Shimrra té entrades ocultes
-els hi va explicar Yu'shaa-. Algunes s'han descobert, però hi ha una de la
qual estic segur que segueix existint. No he volgut fer-la servir fins ara, ja
que en quan la utilitzi una sola vegada, no podré tornar a usar-la. Quan
estiguem dins, haurem d'arribar al complex dels cuidadors.
-Si té una nau, per què no pot
anar-se'n volant sense més? -va preguntar la Tahiri.
-No ho sé -va respondre el profeta-.
Només sé que necessita una defensa important, ja que en cas contrari la fugida
serà impossible.
-Això no és tot el que hi ha -va
grunyir en Corran-. Vol que sembli un segrest, no és així? Per poder-ho negar
tot més endavant.
-Sembla possible -va assentir en Yu'shaa.
-Hum. Tens un diagrama d'aquest
complex?
-Sí.
-A quants guerrers haurem de fer
front?
-Els meus seguidors ajudaran, és clar
-va dir en Yu'shaa-. Produiran en els voltants un enrenou que haurà d'atraure
els guerrers a una altra part del complex del palau. I tindreu amics dins el
damutek, és clar.
-Tot això està molt bé -va dir en Corran-,
però a quants guerrers haurem de fer front?
-Només puc donar-te una estimació,
però sospito que deu, com a mínim.
-I com a màxim?
-Si tot surt molt malament? Diversos
centenars.
-Ah -va dir en Corran-. Llavors, la
teva gent, els que produiran la distracció...
-És probable que els matin, si. Però
estan disposats a morir.
-Però jo no estic disposat a
deixar-los morir -va dir en Corran-. A què morin per mi.
-Moriran per la seva redempció, Jedi
Horn, no per tu. Només si fracassa la nostra missió hauran mort en va.
-Amb tot jo... espera.
La Tahiri va sentir llavors alguna
cosa en la Força, una idea sobtada per part d'en Corran. Aquest mirava fixament
les plantes lluminoses que havien comentat feia una estona.
-Crec que se m'ha ocorregut una cosa
-va dir. A la Tahiri li va semblar que no ho deia molt de bona gana-. Podria
aportar l'avantatge que necessitem, i de pas serviria perquè sortissin mal
parats menys dels teus.
-Els Jedi ens guiaran -va dir el
profeta-. Explica'm el teu pla.
-Preferiria que deixessis de dir
coses com aquesta -va dir en Corran-; però el que he pensat és això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada