CAPÍTOL
29
En Corran contemplava des de baix les
immenses aletes de metall, intentant imaginar-se el treball d'enginyeria amb el
qual s'havien produït. Ara que estaven a prop, veia millor els motors: tres
grans pous que devien ser les toveres de motors d'ions, o fins i tot de fusió.
Allò recordava a l'Imperi, on ho
feien tot de mida familiar. Seria tot aquell planeta una mena de superarma? Al
cap i a la fi, havia destruït bona part d'una flota yuuzhan vong, cosa gens
fàcil.
-Tu saps el que són aquestes coses,
oi? -va dir en Harrar, amb to acusador-. A mi em semblen coses artificials.
«Més valia deixar-ho clar d'una
vegada», va pensar en Corran.
-Sí. Formen part d'un motor d'hipervelocitat.
-D'un motor de... es pot moure el
planeta?
-S'ha mogut. Els Jedi hem trigat
força temps a trobar-lo, perquè s'havia marxat de l'últim sistema on havia
estat vist.
-Ara entenc per què no volies
portar-me fins aquí -va dir en Harrar-. No, no ho neguis. Està clar que has
volgut amagar això durant tot el temps possible.
-No ho nego -va dir en Corran-. Vaig
creure, simplement, que podria... ennuvolar la qüestió de Zonama Sekot.
-Infravalores la meva capacitat per
raonar -va dir en Harrar-. Per ventura creus que tots els yuuzhan vong
reaccionem sense considerar les coses? M'insultes.
-Ho lamento -va dir en Corran-. No
pretenia insultar-te.
En Harrar va arronsar les espatlles.
-Hauries d'haver-m'ho dit abans, però
no m'ho vas dir. Ara ja ho sé. La qüestió és purament acadèmica... llevat que
segueixis ocultant-me informació.
En Harrar va treure el cap al pou més
proper.
-Nosaltres movem planetes -va dir-.
Però fem servir dovin basal. No hi ha... com li diries tu? Contra-empenta?
-Contrareacció -va dir en Corran.
-Sí. Com pot suportar un planeta les
tensions dels motors com els que feu servir vosaltres?
-Suposo que no sense cost.
Li va venir llavors al cap una idea
sobtada.
-La Nen Yim va parlar d'extincions
massives recents. L'ocupació d'aquest motor va poder ser la causa.
-El perill del que fugien devia ser
gran -va dir en Harrar.
En Corran va riure. Harrar el va mirar
amb estranyesa.
-Nosaltres creiem que fugien de
vosaltres -li va explicar -. Dels yuuzhan vong.
El sacerdot va donar mostres d'estar-ho
assimilant.
-Shimrra té por de Zonama Sekot -va
dir-. Zonama Sekot té por dels yuuzhan vong. Quina pot ser l'explicació?
-No tinc idea.
-Tampoc jo comprenc com la
consciència d'aquest planeta, si és que la té, és capaç de suportar aquesta...
cosa clavada en la seva superfície mateixa.
-És possible que Sekot cregui que la
vida i la tecnologia poden coexistir en pau -va proposar en Corran.
-És possible -va dir en Harrar, poc
convençut-. O és possible que els infi... que els éssers sensibles que viuen
aquí tinguin esclavitzat al planeta i li hagin imposat aquesta tecnologia.
-És una possibilitat -va reconèixer en
Corran-. Però, com diria la Nen Yim, no anem a descobrir la veritat a força de
simples especulacions.
-Quin va ser el teu motiu per venir en
aquest lloc, si ja sabies el que era això?
-Estic buscant algun sistema de
comunicacions, per poder posar-me en contacte amb els ferroans o amb la nau que
està en òrbita. En cas contrari, podem quedar-nos molt de temps perduts aquí.
-Això també podies haver-m'ho dit -va
dir en Harrar-. Creies que anava a posar alguna objecció?
-A caure en mans de l'enemic? Pot
ser.
-Ja m'he posat a les teves mans -li
va recordar -. Confio que tindràs l'honor suficient per assegurar-te que no ens
fan presoners, sinó que se'ns permet tornar amb el nostre poble.
-Et prometo que faré tot el que pugui
-va dir en Corran-, però és possible que la cosa no depengui de mi. De totes
maneres, estàs segur que vols tornar? No sé si Shimrra estarà molt content amb
tu.
-És un risc que corro jo -va dir en Harrar-,
i els altres, si el volen córrer. Tinc la impressió que tu faries el mateix en
el meu lloc, Corran Horn.
-Probablement.
Harrar va buscar amb la mirada.
-On Buscarem aquest equip de
comunicacions que dius?
-No Ho sé. Suposo que deu existir
alguna entrada que doni accés al nucli del motor de hipervelocitat, per al
manteniment. Tinc l'esperança que allà trobarem alguna cosa... o algú. En cas
contrari, ja no em queden idees.
-On hem de cercar? Baixant per un
d'aquests pous?
Corran va deixar anar un riure
irònic.
-Baixar per la tovera d'un motor prou
gran per moure un planeta? No, gràcies. Hauria d'estar en algun lloc evident;
per exemple, a la base d'una d'aquestes aletes.
No els va costar massa feina trobar
l'accés. Hi havia una gran cúpula metàl·lica mig soterrada entre les roques, a
uns vint metres de la torre que estava més al nord. Corran va advertir que la part
superior estava construïda de tal manera que poguessin ficar-se i treure peces
i equips grans. Una entrada de dimensions més modestes, a nivell del sòl, no
s'obria; però Corran va ser capaç de resoldre el problema després de treballar
uns minuts amb el seu sabre de llum. Havia confiat que els ferroans no
castiguessin massa el vandalisme, si estava justificat.
Van trobar dins un pou immens que
descendia en vertical cap al centre del planeta. Unes llums tènues a baixa
altura van il·luminar el terra quan van entrar.
-La zona de manteniment estarà per
allà baix -va dir en Corran, assenyalant el pou-. Això pot trigar algun temps,
si és tan gran com sembla.
-En aquest cas, proposo que comencem
-va dir en Harrar.
* * *
En Nom Anor passà llarga estona
contemplant l'entrada de l'enorme motor d'hipervelocitat abans d'emprendre el
descens. Estava clar que el Jedi i Harrar havien aconseguit entrar emprant
l'arma del Jedi. El que no estava clar era on eren exactament i què feien.
Malgrat tot, a ell li venia bé que li haguessin obert la porta.
Va entrar i va escoltar amb atenció,
però no va sentir més que el brunzit maleït de la maquinària. Potser no
estiguessin dins, després de tot, sinó que haguessin anat a un altre lloc o
estiguessin tornant al campament per una altra ruta. Es feia de nit i
s'acostava una tempesta. No podia passar-se esperant tota la vida.
S'havia tornat a posar l'emmascarador.
Si es trobava amb ells, els diria simplement que els havia seguit per
curiositat. Amb aquesta determinació, va entrar a l'edifici i es va posar a
buscar la manera de baixar, per on l'hi indicava la lògica.
Va trobar una sèrie d'ascensors no
molt diferents dels que havia vist en una dotzena de mons d'infidels. Va entrar
en un, va localitzar el comandament per fer-lo baixar i es va disposar a
activar-lo.
En aquell moment, va sentir arribar
un altre ascensor que venia de sota. Es va quedar immòbil, desitjant tenir un
mantell de Nuun per tornar-se invisible.
La porta del seu ascensor es va
tancar en el moment en què s'obria la de l'altre, i va sentir les veus d'en Harrar
i d'en Corran. Va clavar ràpidament el dit en el comandament per interrompre el
descens.
-Potser sigui capaç de muntar alguna
cosa a partir d'això -deia en Corran-. Però tardaré algun temps.
-Potser hauríem d'encendre els motors
-va dir en Harrar-. Això els hi cridaria l'atenció.
Un calfred va pujar a Nom Anor per
l'esquena. El to de veu d'en Harrar donava a entendre clarament que parlava de
broma, però allò era una bogeria per dos motius. En primer lloc, perquè Harrar
no parlava mai de broma. En segon lloc, perquè cap yuuzhan vong faria bromes
despreocupades sobre la utilització de tecnologia de màquines. En allò no hi havia
humor possible.
El que volia dir que el que ell havia
dit a la Nen Yim era veritat: el planeta estava tornant boig a Harrar. No era
d'estranyar que Shimrra el temés.
Quan ja no se sentien les seves veus,
va prémer el comandament de descens i l'ascensor va començar a baixar pel seu
pou amb un brunzit. Va trigar un temps que es va fer molt llarg, tant que va
arribar a semblar que l'aire es tornava més dens. Ja començava a preguntar-se
si anava a seguir així fins arribar a l'altre costat del planeta, quan
l'ascensor es va aturar per fi en una sala immensa. Fileres de màquines i de
panells de control brillaven a la llum tènue que sortia del terra.
Va fer baixar tots els ascensors; els
va bloquejar deixant-los oberts amb unes caixes que va trobar allà a prop, i va
emprendre la seva recerca. Tenia molt pocs coneixements tècnics sobre els
nuclis de motors d'hipervelocitat, però en realitat no li feien falta.
El que buscava era una interfície, el
lloc on la biosfera de Sekot es connectava amb el metall fred de les màquines
infidels.
Es va asseure sobre una consola amb
les cames creuades i va treure el qahsa de la Nen Yim. Va buscar en ell les
dades sobre la nau sekotana. Hi havia un llarg article sobre els ancoratges
dels motors, l'anàleg era, sens dubte, el que ell estava buscant llavors. La
nau s'havia fet créixer al voltant d'una mena de xarxa neuronal. El motor d'hipervelocitat
estava connectat a alguna cosa semblant, probablement. On estaria allò?
Va sospitar que l'esperava una llarga
recerca.
* * *
A la meitat del camí de tornada al
campament, Corran va sentir un rumor entre els arbustos i va veure la Tahiri,
que avançava a trot ràpid. Portava el sabre de llum a la mà, i Corran va
percebre la seva ira com una torxa entre el vent, que ja bufava amb força.
-Tahiri -la va cridar.
Ella es va tornar en sentir el seu nom.
Tenia els ulls desencaixats.
-Què ha passat? -li va preguntar ell.
-La Nen Yim ha mort -va dir amb veu
tan pesada i inexpressiva com una xapa de durciment-. L'ha matat el Profeta.
-El Profeta? -va preguntar en Harrar-.
Estàs segura?
La Tahiri es va girar cap a Harrar
gairebé com si fos a abalançar-se sobre ell.
-M'ho va dir ella mateixa abans de
morir -li deixà anar-. Ella acabava de fer un descobriment sobre Sekot, una
cosa important. Em va dir que havia de quedar-se a soles per pensar. Va estar
fora molt de temps, i vaig sortir a buscar-la. La vaig trobar. Ell li havia fet
un bon treballet al cap amb una pedra. Però ella va poder dir-me que el Profeta
pensa matar Sekot.
-Matar...? -va començar a dir en
Corran. Després, va posar les mans sobre les espatlles de la Tahiri-. D'acord.
Tranquil·litza't. Explica'm tot el que et va dir la Nen Yim. I comença per
aquest descobriment seu.
Va escoltar amb atenció el que li
explicava la Tahiri. Aquesta no va donar mostres de tranquil·litzar-se per
haver-ho explicat.
-Però, si el Profeta creu que aquest
planeta és la salvació dels seus seguidors, per què voldrà destruir-lo? -va dir
en Corran.
-Perquè no és un Profeta -va
respondre la Tahiri-. És en Nom Anor.
-Nom Anor? -van repetir Corran i
Harrar a l'uníson. Harrar va tancar els ulls i es va clavar els punys al front.
-Nom Anor -murmurà-. És clar.
Corran sabia qui era en Nom Anor, per
descomptat, i no només de sentides. L'Administrador havia estat a punt de
matar-lo (i també a la Tahiri i a l'Ànakin) en el Sistema Yag'Dhul.
-Com que «clar»? -va preguntar.
-No ho entens? -va dir en Harrar-.
Nom Anor és el Profeta.
-No ho entenc en absolut -va
respondre en Corran-. Nom Anor ha estat l'agent que ha estat darrere de la
meitat de les invasions yuuzhan vong d'aquesta galàxia. Per què anava a fer de
Profeta dels Avergonyits?
-Perquè va tenir massa fracassos -va
respondre en Harrar-. Després del desastre d'Ebaq IX, Shimrra va ordenar el seu
sacrifici... però ell va desaparèixer.
-I es va fer Profeta dels
Avergonyits, pot ser que aspirant a apoderar-se del tron provocant una revolució -suposà la Tahiri.
-Què importa això ara? Hem de
trobar-lo.
-No, espera -va dir en Corran-.
Harrar, acabes de reaccionar com si haguessis hagut d'endevinar la seva
identitat.
-No ho sabia, si ho dius per això -va
respondre -. Però... no es comportava com un Avergonyit. Jo m'adonava que havia
estat administrador, i sospitava que portava l'emmascarador per por que la Nen
Yim i jo el reconeguéssim de la seva vida anterior. I de vegades em resultava
familiar. Em sembla increïble que m'hagi enganyat d'aquesta manera.
-Ens ha enganyat a tots -va dir en
Corran-. La qüestió és: per què voldria destruir Sekot?
-Per rehabilitar-se davant Shimrra
-va dir en Harrar amb menyspreu.
-Però ell seria aquí, com nosaltres
-va dir en Corran; però va comprendre immediatament que havia dit una ximpleria-.
No -va afegir-. Vindran a per ell, no és així?
-Aquest bony que té sota el braç -va
dir en Harrar-. Si es tractava d'en Nom Anor, no era cap desfiguració. Devia
ser un víllip.
-Però la Nen Yim va deixar anar un
virus per destruir qualsevol cosa així -va observar la Tahiri.
-Això va fer? -va dir en Harrar-. No
m'estranya. Era rica en recursos. Però si estava segellat en un q'et, una mena
de borsa vivent per conservar altres organismes, pot haver sobreviscut.
-El que vol dir que hem de trobar-lo
de seguida -va dir la Tahiri-. Llavors, què estem esperant?
-En primer lloc, al fet que tu et
tranquil·litzis -va dir en Corran-. No consentiré que una aprenent meva entri
en combat en l'estat en què estàs.
-Estic bé -va dir la Tahiri, a la
defensiva.
-No; estàs enfadada. Recorda el
nostre tracte. Sobretot, el fet que has d'obeir-me.
Ella va assentir amb el cap i va
respirar fondo.
-Ho intentaré -va dir-. És difícil.
-La creença yuuzhan vong en la
venjança és molt poderosa -va dir en Harrar.
-Sóc conscient d'això -va dir la
Tahiri-. A vegades no em sembla que estigui bé resistir-me a ella.
-La ira sempre fa que et sentis bé en
aquests moments -va dir en Corran-. Et fa sentir-te més gran del que ets,
sentir que tot el que fas està justificat. Però és una trampa.
Ella va tancar els ulls, i quan va
tornar a obrir-los semblava més tranquil·la.
-Gràcies -va dir.
-Està bé -va dir ell. Es va gratar la
barba, que ja no portava ben retallada, sinó que li cobria tota la cara-. No
hem vist al Profeta, ni a ningú més, a les instal·lacions del motor
d'hipervelocitat.
-Pot haver-nos fet el salt fàcilment
-va dir en Harrar-. Mentre buscàvem un equip de comunicacions.
-Tens raó. Serà millor que tornem.
* * *
Començava a ploure quan van registrar
la zona que envoltava les aletes. Van entrar després en el complex de
manteniment, amb els sabres làser disposats. No van trobar a ningú en el nivell
d'entrada. Però van veure que els turboascensors estaven bloquejats.
-Està allà baix -va dir en Corran.
-Bé, no podem esperar que torni a
pujar -va dir la Tahiri-. Per llavors, ja seria massa tard.
-Tens alguna idea del que pensa fer?
-li va preguntar en Corran.
-Cap -va dir la Tahiri.
-La Nen Yim va dir una vegada que els
cuidadors ja posseïen uns protocols que semblaven destinats a ser emprats
contra la biologia d'aquest planeta -va dir en Harrar-. No tinc cap dubte que
ella també va desenvolupar les seves pròpies armes.
-Estàs dient que la Nen Yim tenia
pensat destruir Sekot? -va preguntar en Corran.
-Em sembla que, en un principi, ella
creia, com Shimrra, que Zonama Sekot era una amenaça per al nostre poble -va
dir el sacerdot-. El mateix creia jo. Però em sembla que tant ella com jo vam
arribar a una conclusió diferent -sospirà-. Tant de bo pogués haver parlat amb
ella del seu nou descobriment.
-Va dir que tenia la solució de tots
els nostres problemes -va dir la Tahiri.
Corran va advertir que Tahiri tenia
humits els ulls.
-Potser cregués que la solució era
matar Sekot -aventurà.
La Tahiri va negar amb el cap.
-No ho crec, Mestre.
-Bé; en realitat només tenim una
manera de descobrir-ho, oi? -va dir en Corran, apuntant-se a pozo-. Hi deu
haver una manera manual de baixar, per si falla l'energia; però jo no veig res.
-El Més probable és que emprin algun
tipus de brunzidor o de aeroascensor -va observar Tahiri-. És massa profund per
baixar per una escala de mà.
-Sí Que ho és -va dir en Corran,
mentre seguia buscant amb la vista-. Però crec que sí que veig un camí. Només
que... no és dels que més m'agraden.
* * *
En Nom Anor va descobrir de bon grat
que la recerca no seria tan llarga com ell havia temut. De fet, el que buscava
era tan gran i evident, que se li havia passat per alt al principi. Al centre
de la càmera hi havia un bony que tenia aproximadament el doble de l'altura d'ell,
i el mateix diàmetre, més o menys. A primera vista semblava embolicat en una
mena de teixit bast; però observant-lo més de prop va veure que estava envoltat
d'una gruixuda capa de fils molt fins. A la seva base, els fils s'estenien com
fines arrels i penetraven a terra, de pedra humida i nua.
Ho havia trobat. Així de fàcil. Els
fils eren iguals als filaments de la xarxa neuronal de la nau. Només que eren
més, molts més.
Va desenvolupar ràpidament l'incubador,
un instrument humit i carnós que tenia aproximadament la mida de la mà. El va vincular
al qahsa i va accedir a un protocol que era un pla genètic i de desenvolupament
mental alhora. Un corrent de dades químiques i telepàtiques va passar del qahsa
a l'incubador. Aquest últim va tremolar i es va posar a vibrar molt lleument. En
Nom Anor es va permetre un somriure. L'incubador ja estava convertint plans
genètics en organismes vius. El resultat seria un virus-soldat que envairia els
teguments neuronals i corrompria la seva capacitat de transmetre dades. Això
produiria en el nucli una explosió per retroalimentació. Així, el planeta no
només quedaria incapacitat per viatjar, sinó que quedaria destruït un terç de la
seva biosfera. Si amb allò no n'hi havia prou per matar Sekot, almenys el
distrauria el temps necessari perquè ell pogués fugir. Shimrra podria enviar a
unes quantes naus perquè rematessin la tasca. El només havia d'amagar
l'incubador i marxar.
Va provar a empènyer els filaments.
Eren massa forts per trencar-los, però es van apartar amb facilitat, i va poder
enterrar profundament l'organisme entre ells. Quan va haver acabat, els
filaments van tornant a poc a poc al seu lloc, sense deixar empremtes del que
havia fet. Encara que l'estiguessin seguint els Jedi, no només haurien de saber
el que havia fet (i no se li ocorria com podien descobrir-ho), sinó que haurien
de trobar també l'incubador, tasca aquesta que podia portar-los unes quantes
hores. En aquells instants, ja seria tard. Els microorganismes ja estarien
sortint i envaint els fils. Deu hores més tard, les coses començarien a marxar
molt malament a Zonama Sekot. Però, en aquells moments, Nom Anor ja no estaria
al planeta. Es va treure la disfressa, va treure el víllip i el va acariciar.
Al cap d'un moment va aparèixer la cara ferotge d'un guerrer.
-Sóc Ushk Choka -li va informar el víllip-.
Ets el que he vingut a buscar?
-Sí -va respondre en Nom Anor-. Quina
és la vostra posició actual?
-En òrbita alta, al voltant del
planeta del qual procedeix el teu senyal. Sembla que no ens han detectat.
-Envia a buscar-me amb un vehicle de
desembarcament -va dir en Nom Anor-. Podeu seguir el senyal del víllip.
-Sí; tinc la teva posició -va
confirmar en Choka-. Està fet tot el que has promès a Shimrra? -va preguntar,
amb aparent escepticisme.
-Sí, comandant.
-No sembla que hagi canviat res. El
planeta està allà, i ben cobert de vida.
-Les coses canviaran aviat -va dir en
Nom Anor-. Però t'asseguro que no ens convé estar per aquí quan canviïn.
-Seria molt arriscat per a mi enviar
ara un vehicle de desembarcament -va rondinar en Choka-. M'han informat de les
possibilitats defensives del planeta. Tu vas prometre que estarien
desactivades.
-I ho estaran -va insistir en Nom Anor-.
No podrà evitar la nostra fugida.
-Però potser sí pugui evitar
l'aterratge.
-Quan arribi el vehicle, el planeta
estarà molt ocupat -va dir en Nom Anor. O, almenys, això esperava ell. No hi
havia estat capaç de pensar un altre pla amb el qual pogués destruir Zonama
Sekot salvant la vida. Tindrien poc temps de marge, però havia de funcionar.
-En qualsevol cas -va prosseguir-.
Què és el risc per al gran Ushk Choka? No és més que una ocasió per demostrar
el teu valor.
El guerrer va deixar anar un grunyit
d'enuig, i en Nom Anor va comprendre que havia posat el dit a la nafra.
-És clar -va dir en Choka-. El
vehicle arribarà d'aquí a set hores.
* * *
-Estàs mirant el cable
superconductor, oi? -va preguntar la Tahiri.
-Sí.
El cable era llis, i de la mida
suficient per poder-lo envoltar amb les mans. Semblava que arribava fins al
fons, i estava suspès a deu centímetres de la paret del pou.
-Vaig amb tu -va dir la Tahiri.
Corran negà amb el cap.
-No. Si Anor em sent baixar, es
limitarà a pujar en un turboascensor. Has de quedar aquí per si ho fa. En Harrar
no té cap arma.
«I també podia passar que Harrar no el
detingués. Encara era possible que els dos estiguessin aliats».
Allò significava deixar la Tahiri en
una mala situació. Però no hi havia manera d'evitar-ho. Allò era massa
important.
Es va treure la jaqueta. A l'exterior
va començar a sentir-se el flagell regular de la pluja. Va sonar un tro proper.
Corran va temptejar el cable, i després el va envoltar amb la seva jaqueta,
agafant-se fermament. Va passar per sobre de la barana i va tornar a agafar-se.
-Això serà divertit -va dir.
-Sí que ho sembla -va dir la Tahiri-.
Vés amb compte. Si et passa alguna cosa, no m'agradaria gens haver de dir-ho a
la Mírax.
-Tu vigila aquests ascensors -li va
recordar en Corran.
Després, va deixar el seu cos lliure
en l'aire.
Durant els primers segons va estar en
veritable caiguda lliure, accelerant cap al fons del pou a la velocitat
exponencial de la gravetat. Després, va començar a prémer el cable, produint
una fricció. La seva velocitat de caiguda es va reduir, però els braços li van
protestar i la jaqueta s'escalfava ràpidament. Va tornar a alleujar la pressió,
i després va anar alternant entre la caiguda lliure i la pressió per limitar la
velocitat.
Per sobre d'ell, la boca del pou ja
havia quedat reduïda a un cercle tan petit que amb prou feines veia la cara de
la Tahiri. Per sota, les fileres de llums de les parets seguien perdent-se de
vista. Li faltava molt, i no anava a aconseguir-ho d'aquesta manera. Se li
esgotarien els braços molt abans d'haver arribat al fons; o, el que era més
probable, se li cremaria la jaqueta. Ho havia sabut des del primer moment, però
havia hagut de provar el cable per fer el que es disposava a fer.
Va tancar els ulls, sentint el pas de
l'aire, sentint la Força viva que l'envoltava, la gran vida palpitant de Sekot,
el fons invisible, el seu propi cos, tot un a la Força...
I es va relaxar. Va deixar les mans
al voltant del cable, però sense fer cap pressió. Estava caient de veritat; el
seu cos tendia a adoptar una pressió horitzontal per l'empenta de l'atmosfera.
La por va intentar dominar-lo, però ell se la va treure de sobre. No hi havia res
a témer... ell sabia que podia fer allò. És clar que, la levitació sempre li
havia resultat una mica difícil.
Havia de calcular exactament el
moment; i havia de confiar que la Força li indiqués quan arribava aquest
moment.
Va arribar. Va prémer amb força la
jaqueta, i va sentir com si se li anessin a arrencar els braços. L'olor de sintecuir
li va omplir el nas, i va sentir que el terra s'acostava a ell encara massa de
pressa. Va empènyer, empènyer amb la Força... i es va donar contra el terra. Va
deixar que se li dobleguessin els genolls, va deixar anar la jaqueta i va
rodar.
-Ai -va murmurar.
* * *
En Nom Anor va sentir el cop d'alguna
cosa contra el terra, no molt lluny; i, sense haver de tornar-se a mirar si més
no, va comprendre que els Jedi venien a per ell i havien trobat algun mitjà per
baixar pel pou. Va deixar anar una maledicció entre dents i va córrer cap a
l'ascensor. Ja no podien arribar fins a ell; hauria d'ajudar-los a desfer el
seu sabotatge, o morir amb ells. I cap de les dues coses figurava especialment
en els seus plans. Seguia sense tenir cap més arma que el plaeryin bol.
Va arribar a la vista de l'ascensor,
però va sentir passos que corrien a la seva esquena. Es va aturar bruscament
davant la cabina, va treure d'una empenta la caixa que el tenia bloquejat, i va
prémer el comandament de pujada.
Només llavors va aixecar la vista per
veure com de prop que tenia al seu perseguidor. Corran Horn sortejava uns
equips, amb el sabre làser encès. Arribava de pressa, però no prou.
-Nom Anor! -cridava-. Queda't a lluitar
amb mi!
Allò va arribar a fer riure a Nom
Anor.
-No vaig voler lluitar contra la
mocosa dels Solo en Yag'Dhul -va cridar mentre es tancava la porta-. Per què
galàxies anava a lluitar amb tu?
L'ascensor va emprendre la pujada.
Comptava amb uns segons per pensar. En
Horn desbloquejaria un ascensor i li seguiria; però no hi havia vist la Tahiri.
Probablement, estava a dalt, esperant que s'obrís la porta de l'ascensor.
Potser estigués amb ella Harrar. Podria fer front als dos?
Havia de fer-ho, evidentment; en cas
contrari, tot allò hauria estat en va. Ja coneixien la seva identitat. La
cuidadora no havia degut de quedar tan morta com ell creia.
Va passar alguns segons fent reunir
totes les forces, sabent que aquell havia de ser el seu moment de triomf, o un
nou fracàs.
La porta es va obrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada