IV
Tot
això va ocórrer fa molt de temps, diversos anys almenys, encara que el temps té
una curiosa manera de transcórrer de forma diferent aquí dins. A vegades, quan
estic estirat a la meva cel·la esperant adormir-me, em pregunto per què Nagma
em va fer cridar aquella nit. Potser va ser perquè jo era l'única persona a la
qual havia parlat sobre el Cuc, o potser jo era el més semblant a un amic que
tenia en aquest lloc... o simplement volia assegurar-se que hi hagués algú a
prop per acabar amb aquesta cosa. Algú que no dubtés en aquell moment, quan
realment importava.
Dues
setmanes després d'aquests horribles escassos minuts en el Costat Nocturn, el
seu nombre va ser aparellat per l'algoritme, i va haver d'enfrontar-se a un
altre reclús. La lluita no va ser gran cosa. L’oponent d’en Nagma el va matar
en qüestió de minuts. Mai vaig tenir una altra oportunitat de descobrir què
havia passat amb el Cuc, si hi havia quedat una mica dins.
Però
de vegades, a la nit, quan les hores s'allarguen i no puc agafar el son, penso
en això.
Penso
en l’holovídeo de la lluita d’en Nagma, l’he vist diverses vegades, i en el que
passava just al final, quan el seu rostre flàccid colpeja el terra. Penso en la
cosa que apuntava per la comissura dels llavis inerts, que bé podria no ser la
seva llengua. El detall i la resolució de l’holovídeo no són molt bons, i no
importa quantes vegades torni a veure-ho, no puc estar segur del tot.
Però
em fa pensar en aquesta cosa, el Cuc que va arribar des de Monsolar dins del
seu budell, i com va arribar aquí i va descobrir una cosa en el que la resta de
nosaltres només pensem en abstracte, una cosa que donades les circumstàncies
podria no ser bo en absolut per la resta de nosaltres.
I de
vegades penso en l'últim comentari que em va fer, abans de tornar a la seva
cel·la aquella nit. No una afirmació, sinó una pregunta, una que jo no podia
contestar... encara que ell tampoc semblés esperar resposta.
Em pregunto... I si no m'ho he tret tot? I
si part d'ell s'ha quedat en el meu interior?
I
llavors és quan penso en el Cuc dins dels foscos racons del Rusc, els murs i
les canonades, movent-se en silenci i engreixant-se amb la sang dels convictes
que moren en les baralles.
En el
que podria trobar aquí, a la foscor.
I penso
de nou en aquesta paraula. Aquesta terrible paraula.
Llibertat.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada