CAPÍTOL
15
El xiscle de la nau era una cosa
llunyana al fons de la ment d'en Corran. El cop sord d'una sortida sobtada d'hipervelocitat
era molt més tangible.
-Què diantre...
Es va aixecar d'un salt i es va
dirigir a batzegades cap al lloc de comandament.
-Ens ataquen? -va preguntar en Harrar.
En aquells dies, Corran ja veia
estrelles a través de la coberta transparent.
-No ho sé -va dir-. Però, en vista de
la meva sort en el que va de viatge, no ho dubto.
-Aquesta regió no figura en les
cartes de navegació -va dir la Tahiri-. Potser hem donat amb una anomalia
gravitatòria.
Corran va estar a punt de reprendre-la
per revelar-los allò, però va optar per seguir els seus propis consells i no
renyar a la jove davant dels yuuzhan vong.
-Estem en un espai que sí que figura
en les cartes -va dir en canvi. La qual cosa era cert, tècnicament.
-Llavors, què pot ser?
-Una mina d'interdicció de dovin
basal, potser. Els yuuzhan vong les han sembrat al llarg de totes les rutes
principals per treure a les naus de l'hiperespai.
-És veritat. Una d'elles va treure al
Falcó Mil·lenari a la Dorsal
Corelliana.
-Sí. Esperem que a nosaltres ens vagi
millor que... ai, fills de Sith...
Havia estat virant la nau per buscar
la causa de la reversió sobtada. Llavors, la va veure.
No era el que esperava.
Estava contemplant la punta d'una
falca blanca més gran que algunes ciutats planetàries, i de sobte es va sentir
més jove, encara que no en el bon sentit del terme.
-Sí que és un interdictor -va dir-.
Un interdictor imperial.
-Suposo que mai està de més no
arribar a conclusions precipitades -va dir en Harrar, no sense cert sarcasme.
-No em disculpo -va dir en Corran-.
Era el més probable. Mentre que això...
-Però no són amics nostres ara? -va
preguntar la Tahiri.
-Amics? -bufà en Corran-. No. Aliats,
si.
Va forçar els motors i va realitzar
una sèrie de maniobres inesperades mentre brillaven al seu voltant salves de
llum d'un coherent verd.
-En qualsevol cas, haurien de
disparar-nos?
-No; i pot ser que no ho fessin si no
fóssim a bord d'un aparell que s'assembla molt més a una nau yuuzhan vong que a
qualsevol altra cosa. O bé, podríem trucar-los i dir-los qui som; però no veig
un comunicador a bord d'aquesta cosa, tret que la nostra amiga la cuidadora l'hagi
amagat com havia amagat la resta dels comandaments. De moment, serà millor
distanciar-nos una mica d'aquesta cosa.
-Què fa en aquest lloc tan apartat?
-Ni tan sols estic segur de quin lloc
és aquest -va rondinar en Corran-; però sí que tinc bastant clar per què són
aquí.
-Per què?
-No ho puc dir. És molt secret.
«Kenth podia haver-me explicat una
mica més dels plans de guerra. Vaig haver de suposar que l'ofensiva tindria
lloc en aquest sector. Bilbringi, potser? Aquest interdictor ha de formar part
de les forces de l'Imperi. Però per què està sol? Està vigilant la porta del
darrere?».
No importava. No podien parlar amb
ell, ni menys lluitar contra ell, per la qual cosa no els quedava més opció que
fugir a tota velocitat.
-Què passa? -va preguntar la Nen Yim,
que va aparèixer procedent del fons de la nau.
-Els imperials acaben d'arrencar-nos
de l'hiperespai.
«Quina frase tan familiar, va pensar.
Gairebé acollidora».
Quina idea tan ridícula. És que
sentia nostàlgia de la guerra contra l'Imperi?
-Els imperials? -va dir la Nen Yim-.
Jo no entenc de tàctiques, però no són...? Ah. Creuen que aquesta nau és
yuuzhan vong.
-Premi per la senyora -va dir en
Corran. Un làser va fregar el costat de la nau, i Corran es va esforçar per
mantenir el control.
-Salta a l'hiperespai -va dir la Nen
Yim-. No veig cap planeta per aquí a prop.
-No puc. Això és un interdictor. Ens
tornaria a treure, i probablement cremaria també els motors.
-No necessàriament -va dir la Nen
Yim.
-No; els interdictors funcionen
perfectament amb els motors d'hipervelocitat yuuzhan vong. És física elemental.
-Sí, però... -va dir ella, però va
callar de sobte.
-Què? -va cridar en Corran, tornant
el cap cap a ella-. Si no recordo malament, vas intentar fer un salt des del
fons d'un pou gravitacional. Però, si saps alguna cosa, digues-m'ho.
-Has de prometre'm el secret -va dir
la cuidadora, el seu pèl inquietant feia coses especialment inquietants.
-No puc fer això -va dir en Corran-.
No puc, si saps alguna cosa que es pot fer servir contra nosaltres.
-Jo no puc revelar-te de cap manera
secrets de guerra si no em promets guardar el secret -va dir la Nen Yim.
-Per què no? És que no intentem posar
fi en aquesta guerra? No és aquest l'objectiu d'aquesta missió?
La nau tremolava i saltava sent
assotat el seu casc pel foc de làser.
-La guerra no ha acabat encara -li va
recordar la cuidadora.
-Mestra Yim -va exclamar en Harrar-.
Si morim, i si la nostra missió fracassa...
-Quina missió? -va replicar la Nen
Yim-. No ens vol portar a Zonama Sekot. Ens porta a Mon Calamari, probablement
per fer-nos presoners. Prefereixo morir aquí, sobretot si serveix perquè no
arribi a les seves mans una nova arma que poden utilitzar contra nosaltres.
-Anem a Zonama Sekot -va cridar en Corran-.
Ens dirigim allà ara mateix. Però el viatge serà molt curt si les coses no
canvien ara mateix.
La Nen Yim va arrufar les celles amb
expressió de desconfiança.
-És veritat això?
En Harrar va agafar del braç a la
cuidadora.
-No temo la mort més que tu, Nen Yim
-va dir-. Però si vols arribar a veure aquest planeta...
-La cosa no està provada -va dir
ella-. Es tracta d'una varietat d'una conformació que va desenvolupar una
aprenenta meva. La vaig crear per a emprar-la contra les naus yuuzhan vong que
poguessin seguir-nos, però ara veig que podria emprar-se contra un dels vostres
interdictors.
-Bé; anem a assabentar-nos-en! -va dir
en Corran-. Perquè, d'aquí a cosa de deu segons...
La Nen Yim va assentir amb el cap i
es va posar la caputxa de cognició.
Al cap d'un moment, Corran va sentir
que alguna cosa passava a través de la nau; i, després... es deixava anar.
-Què és el que acabem de fer?
La Nen Yim va arribar a somriure.
-Si això funciona, l'anomalia
gravitacional artificial haurà de desaparèixer en qüestió d'un moment.
Suggereixo que, quan arribi aquest moment, ens portis a l'hiperespai.
-Tahiri, prepara un microsalt -va dir
en Corran.
La jove va assentir i es va posar a
la tasca.
Un làser va travessar la cabina a la
seva esquena, un impacte directe que va perforar els dos cascs. L'aire va
sortir xiulant al buit, i Corran va sentir com si un filferro roent li estigués
perforant el ventre. Tot just podia imaginar el que sentiria un pilot que
estigués veritablement sintonitzat amb la nau.
Després, la ferida es va curar, i
l'aire va deixar de perdre densitat. Aquell era un bon truc. Però es va
preguntar quin seria el límit de la capacitat de guarir-se de la nau.
I la nau mateixa li va donar una
resposta, en certa manera. Un altre impacte com aquell seria massa.
-Ja no estem subjectes -va dir la
Tahiri.
-Què bonic que és viure -va dir en
Corran, i els va portar fins on no brillaven les estrelles.
-Suposo que no vas a explicar-me què
era aquesta cosa, oi? -va preguntar en Corran, mentre començava a normalitzar-se-li
el pols fins a un ritme semblant al normal.
-No, suposo que no -va respondre la Nen
Yim-. Però sembla que la seva prova sobre el terreny ha resultat força bé.
-Sí; felicitats -va dir en Corran.
«Quant de temps trigareu a usar-la contra nosaltres?». Bé, almenys ja coneixia
la seva existència, fos el que fos; i a menys que la Nen Yim mentís en dir que
es tractava d'un prototip, no era probable que s'estigués fent servir en
aquells moments contra l'Aliança Galàctica.
-Això m'està marejant -va murmurar.
-Què? -va preguntar la Nen Yim.
-Res.
-No pretenc interrompre -va dir en Harrar-,
però em pregunto si és cert el que vas dir sobre el nostre destí.
En Corran es va girar i va advertir
que el Profeta s'havia unit als altres.
-Sí -va dir en Corran-. Ha estat el
nostre destí des del principi.
-Ens vas enganyar -li va acusar la Nen
Yim-. Per què?
El Profeta es va aixecar com de llarg
era i va creuar els braços.
-Per veure com reaccionàvem -va dir-.
Si haguéssim intentat arrencar-li a la força la situació del planeta, ell
hauria sabut que no érem de fiar, i mai hauríem acabat el viatge. No és així,
Jeedai Horn? -va preguntar, mirant fixament a Corran.
-Això ve a ser -va respondre en Corran-.
És una anàlisi prou profund per haver-ho fet un religiós.
-L'enteniment és l'essència de la
il·luminació.
«I també és la base de l'espionatge
-va afegir en Corran a dintre seu-. Em pregunto quina era la teva feina abans
de ficar-te a Profeta».
Potser pogués saber-ho la Tahiri...
d'alguna manera. Es va dir a si mateix que hauria preguntar-li-ho més tard.
-Llavors, quant ens falta per arribar
al nostre destí? -va preguntar en Harrar.
-No estic segur, perquè haurem
d'avançar a força de salts curts durant algun temps. Uns pocs dies,
probablement.
* * *
El salt següent els va portar fins a
les rodalies d'un sistema estel·lar sense nom. L'estrella primària semblava una
esfera blava minúscula, però al seu voltant brillava un gran anell que
centellejava com si estigués fet de centenars de trilions de gemmes de corusca.
La Tahiri el va contemplar fascinada. A vegades semblava fet de núvols; altres
vegades, gairebé semblava líquid.
-Heu d'haver vist moltes meravelles
com aquestes -va dir la Nen Yim. La Tahiri havia sentit arribar a la cuidadora,
però no s'havia tornat.
-No hi fa res -va respondre-. Cada
sistema estel·lar té la seva bellesa pròpia.
-Aquesta la té, per descomptat. És
això gel?
-Em figuro que sí -va dir la Tahiri-.
No hi havia pensat en això; em limitava a gaudir de l'espectacle.
-Potser el sistema sigui pobre en
elements pesats. L'anell original de matèria es va condensar en boles de gel,
que després es van separar per les forces de marea.
-Potser que ho fes un gegant errant
com a regal de noces per a una nebulosa -va dir la Tahiri.
-Com pots proposar una explicació tan
ridícula? -va dir la cuidadora, que semblava veritablement confusa.
-Per què has d'esmicolar-ho tot? -va dir
la Tahiri-. A més, si creus que Yun-Yuuzhan va fer l'univers a partir de les
parts arrencades del seu cos, és que ets capaç de creure't qualsevol cosa.
La Nen Yim va guardar silenci durant
un moment, i la Tahiri va pensar que la conversa s'havia acabat, probablement.
-La fe és una cosa estranya -va dir
per fi la cuidadora-. Té una inèrcia immensa. La meva mestra no creia en absolut
en els déus.
-I tu?
Els palps del tocat de la cuidadora
es van nuar en senyal que estava reflexionant.
-Crec que la religió és una metàfora,
és una manera de relacionar-se amb l'univers que no requereix de la raó. No és
molt diferent de la teva apreciació d'aquest sistema estel·lar per la seva mera
aparença. Jo trobo l'alegria en entendre'l. Tens raó. Voldria ser capaç de
desmuntar l'univers i tornar-lo a muntar.
-Així et privaries de la meitat de la
capacitat de meravella -va dir la Tahiri.
La Nen Yim va deixar anar un esbufec de menyspreu.
-La meravella és que tu t'inventis
contes sobre gegants i regals de casament -va dir-. La meravella és que el meu
poble atribueixi la creació de l'univers a l'esquarterament d'un cos. És un
evitar el misteri veritable per mitjà de la fantasia. I si l'univers es nega a
cenyir-se a la teva fantasia, deixa de ser meravellós? Això és una gran mostra
de supèrbia.
-La teva explicació tampoc era més
que una hipòtesi.
-És cert. Però és una hipòtesi que es
pot investigar i posar a prova. És una hipòtesi que jo rebutjaria de bona gana
si es demostra que és errònia. És una hipòtesi que em pot servir d'eina per
descobrir la veritat. Per a mi, és una meravella molt superior a qualsevol cosa
que es crea per fe.
-Llavors, no creus en els déus? -va
preguntar la Tahiri.
-Crec que deu existir alguna cosa
veritable darrere d'ells. No crec que siguin veritables en el sentit ortodox.
-És interessant. Què creus que són?
-No tinc idea. Ni tan sols tinc una
hipòtesi que em pugui servir de punt de partida.
-Què et sembla això? -aventurà la
Tahiri-. Aquí tens una hipòtesi. Els teus déus són, en realitat, un mal
enteniment de la Força.
-D'aquest camp d'energia que
vosaltres, els Jeedai, afirmeu que us atorga els vostres poders? -va dir ella.
Semblava poc convençuda.
-No creus en la Força?
-Sí, crec. En el sentit que està clar
que us heu de basar en algun tipus d'energia per dur a terme els vostres trucs,
de la mateixa manera que les vostres màquines es basen en una font d'energia.
Això no vol dir que es tracti d'una energia mística i omnipresent, dotada de
voluntat pròpia, com sembla que creieu els Jeedai. Si ho fos, com explicaríeu
que els yuuzhan vong no existim a la Força?
-I bé, això és un misteri -va dir la
Tahiri-. Però la Força no és com una bateria. És una cosa molt més gran.
-Això creus tu. En aquest cas, és
possible que tant la vostra Força com els nostres déus siguin dolents enteniments
d'una cosa que, d'alguna manera, ens abasta a tots.
La Tahiri va sentir un lleu calfred.
Allò era el que havia cregut l'Ànakin, o alguna cosa molt semblant.
-Això creus? -va preguntar.
-I tant que no -va respondre la
cuidadora-. Però... gràcies.
-Per què?
-Ara, almenys ja tinc una hipòtesi de
partida. On és Corran Horn? -va afegir, buscant-lo amb la vista.
-S'està prenent un descans abans del
pròxim salt a l'hiperespai. Per què volies veure'l?
-No vull alarmar-vos sense
necessitat, però crec que alguna cosa marxa malament a la nau.
-Malament?
-Sí. En l'últim salt semblava que la
funció de plegat especial dels dovin basal era irregular. Els vaig comprovar, i
potser hi ha un problema.
-Quina classe de problema?
-Crec que s'estan morint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada