La Marca de la Corona (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Obi-Wan no va dubtar. Si les seves sospites eren certes, no hi havia temps per perdre. Ràpidament va córrer a través dels jardins. Va espiar a un ancià vestit amb les robes platejades dels membres del Consell que donava voltes entre els arbres, posant ocasionalment la seva mà en l'escorça a manera de suport. Els seus lletosos ulls blaus estaven tornats cap a la lluna. Obi-Wan va retrocedir abans de ser vist. No volia cridar l'atenció de ningú.

Va córrer sense fer soroll a través dels passadissos de palau fins a l'estada de la Reina. Va trucar suaument a la porta.

-Sóc Obi-Wan -va anunciar.

Jono va obrir la porta.

-La Reina està prenent el seu refrigeri nocturn -va dir.

- Qui el porta? -va preguntar l'Obi-Wan.

Quan va veure la cara estranyada d'en Jono va afegir ràpidament:

-Em preguntava si podria demanar un te i una mica de menjar aquesta nit.

-Els servents de la cuina el preparen -contestà en Jono-. Els hi diré que te'n facin un. -va somriure obertament-. M'encarregaré d'aconseguir els millors dolços que hi hagi a la cuina.

- Podria veure la Reina? -va preguntar l'Obi-Wan-. Només necessito dir-li un parell de paraules.

Jono va assentir i es va retirar a una habitació interior. Després d'un moment, la porta es va obrir i el va conduir a l'interior.

La Reina estava reclinada sobre un divan, amb una safata que tenia una tassa de te, un plat amb fruites i dolços, situada prop d'una taula. Un petit gerro amb flors estava situat a prop d'ella.

-Volia assegurar-me que estava bé -va dir l'Obi-Wan apropant-se-. Semblava cansada a l'hort.

-Què amable -la Reina li va dedicar un somriure trist-. Estic una mica més cansada del que és habitual, em temo. Però no et preocupis per mi, Obi-Wan Kenobi. Tens coses més importants de què ocupar-te.

-Crec que no -va afirmar gentilment-. El seu benestar és molt important per a mi, Reina Veda.

Va allargar la mà cap avall i agafar la tassa de te. Quedava molt poc.

-El seu te està fred. Vol que li'n porti un altre?

La Reina va tancar els ulls amb dolçor.

-No vull més -va dir suaument-. Pots dir-li a Jono que el retiri.

-Descansi ara -va dir gentilment Obi-Wan.

Va agafar la safata i es va dirigir cap a la porta. Quan la va traspassar, l'habitació exterior estava buida. Bé. No volia involucrar a Jono en els seus plans.

Ràpidament, es va emportar la safata a la seva habitació. Allà posà el te en un tub del seu maletí mèdic medpac. Després col·locà aquest i la resta dels dolços en una bossa i se'l va guardar en una butxaca de la seva túnica. Després va portar la safata de tornada a les cuines.

Demà hauria d'analitzar el menjar. I ho faria sense comptar amb Jono.

* * *

-Estic preocupat per la meva Reina -va comentar Jono quan caminaven al dia següent pels carrers de Galu-. La veig més feble cada dia que passa. Els metges no poden fer res per ella. Res.

-Estàs prop d'ella -va observar l'Obi-Wan.

Hi havia notat l'afecte amb el qual la Reina tractava a Jono. Hi havia més calor que el que demostrava Qui-Gon amb Obi-Wan. Però en aquest moment, Jono portava servint-la ja vuit anys.

Jono es va mossegar els llavis. Va assentir.

-És molt dur. El Príncep Beju no ve a veure-la. Està enfadat amb ella. I diu que li fa mal veure-la tan malalta. Necessita concentrar-se en les eleccions. Com pot ser tan cruel? Només es preocupa de si mateix!

Van parar a l'exterior d'una zona de votació que havia estat habilitada dins d'un espai comunitari. Obi-Wan havia visitat diverses àrees com aquesta a Galu, parlant amb els encarregats de portar els votants als terminals de dades privades on podien dipositar els seus vots. Hi havia comprovat que els aparells funcionessin correctament. Però sentia que el seu esforç era inútil. Ell no era un expert en processos electorals.

Després de la seva primera sortida, havia contactat amb Qui-Gon per dir-li quan inútil se sentia. Qui-Gon no l'havia compadit.

-La teva presència és suficient -va dir breument-. Han de pensar que el procés electoral està sent vigilat per una força exterior. Això donarà a la gent confiança en el sistema.

Obi-Wan es va girar cap a Jono.

-Jono, et faria res esperar fora? Crec que seria millor. Després de tot, la gent sap que ets un representant de palau. He de semblar neutral o ells no es fiaran en el procés de votació.

-És veritat -va dir Jono dubitatiu-. Però se suposa que jo he d'estar tot el temps al teu costat... -La seva veu era cada vegada més baixa, però va somriure-. Per descomptat que tens raó, Obi-Wan. No vull posar en perill les eleccions. T'esperaré allà, a la plaça.

Obi-Wan li ho va agrair i va entrar al centre comunitari. Se sentia culpable per haver mentit a Jono. Però no podia involucrar-lo en el que anava a fer a continuació. Si la Reina estava sent enverinada, ningú a palau hauria d'assabentar-se que ho sabia. Havia de desemmascarar a l'enverinador. Si necessitava l'ajuda d'en Jono després, ja la hi demanaria. Primer necessitava consultar amb Qui-Gon.

Obi-Wan es va encaminar pel centre comunitari i va sortir per una porta lateral. Ràpidament va baixar per un carreró fins a un carrer lateral. Després va girar en direcció contrària.

De camí al centre, Obi-Wan s'havia fixat en unes cabines d'informació. Estaven repartides per Galu, i els ciutadans les utilitzaven per buscar dades i serveis disponibles a la capital. Només estava a unes poques illes del centre.

La lluent llum verda situada a sobre de la cabina brillava per indicar que estava lliure. Ràpidament Obi-Wan es va introduir a l'interior. Va teclejar "analitzador de substàncies" al tauler. En uns segons la pantalla va mostrar diversos noms. Obi-Wan va accedir a un mapa de la ciutat en què es marcava on podia trobar cada analitzador. Un d'aquests noms, Mali Errat, estava prop d'on ell estava situat. Va tocar la pantalla i un camí verd lluminós li va marcar el camí.

Obi-Wan va córrer pels carrers abarrotats. Jono començaria aviat a preguntar-se per què trigava tant. El noi coneixia bé els carrers de Galu i podria trobar-lo.

No va obtenir resposta a la seva trucada a la porta, i no hi havia cap signe a l'exterior. Obi-Wan va empènyer la porta amb cura i es va trobar en una petita i desordenada habitació. Una llarga i resistent taula d'acer creuava l'estada, anant d'una paret a una altra. La taula estava plena de materials: tubs, provetes, circuits, xips, instruments de mesura i fitxers. Caixes de metall omplien terra, algunes apilades en precari equilibri, altres gairebé tan altes que arribaven al sostre. Papers plens de dades cobrien també el sòl.

Això era un laboratori o una zona d'emmagatzemament dels trastos d'un llunàtic?

- Hola? -va preguntar l'Obi-Wan.

- Qui és?

Un cap va sorgir darrere d'un munt de caixes. Era un vell galacià. Brins de pèl platí cobrien el seu cap calb i els seus ulls gris clar miraven guerxo.

- Què vols?, vinga -va dir amb impaciència i fent petar els seus dits-. Explica'm què vols.

Obi-Wan es va acostar i va mirar al voltant de les caixes. L'home estava assegut a terra. Rotlles de paper impresos amb dades estaven escampats al voltant seu i penjaven dels seus genolls.

-Estic buscant a Mali Errat...

- Parla alt, noi, no murmuris!

-Mali Errat -va repetir Obi-Wan, aquest cop en veu més alta.

- No cridis! Jo sóc Mali. Sembles sorprès de trobar-me en el meu laboratori, noi. Bé, què vols?

-Tinc una cosa que necessito analitzar -va començar a dir Obi-Wan.

Mali el va interrompre de nou.

-És sorprenent. Estàs en un laboratori que es dedica a analitzar substàncies. Per descomptat que sé que vols que analitzi alguna cosa. Òbviament sóc més llest del que semblo.

L'ancià va riure entre dents.

Obi-Wan va mirar el desordre regnant al laboratori, amb els rotllos de paper tirats per terra com serps.

-Potser estigui molt ocupat...

-És cert -Mali dir sobtadament-. Així que no malgastis el meu temps. Mostra'm el que portes.

No tenia elecció. No hi havia temps per buscar un científic més convencional. O un més educat. Obi-Wan va treure la bossa de la seva túnica. La hi va donar.

El vell va treure la proveta amb el te i els petits dolços rodons.

- Vols que analitzi el teu menjar?

Obi-Wan va estirar la mà.

-Puc anar a un altre lloc.

-Jove susceptible... -va murmurar Mali-. Quan necessites els resultats?

-Ara mateix -va dir l'Obi-Wan.

-Et costarà car -li va advertir.

-Tinc diners -va dir Obi-Wan mostrant-los-hi.

Mali va agafar alguns crèdits de la seva mà.

-Això serà suficient. D'acord.

Es va posar dret. Era un home petit però àgil, i Obi-Wan s'hi va adonar quan Mali es va doblegar per sobre d'una pila de caixes i va acostar un tamboret a la taula d'acer.

Xiulant entre dents, Mali va agafar primer algunes engrunes dels pastissos i les va introduir en un escàner de raigs.

-Pastís -va dir passat un moment, llegint els resultats-. Endolcidor, muja, carn, llevat...

- Res més? -va preguntar Obi-Wan.

Mali va xarrupar els residus que havien quedat en els seus dits.

-Deliciós.

Va ficar la resta a la boca.

Obi-Wan va sospirar.

-Provi amb el líquid.

Mali va abocar una gota del flascó dins de l'escàner.

Segons més tard, l'aparell es va il·luminar i va expulsar un paper amb gràfics plens de nombres i símbols.

-Ah -va murmurar Mali-. Fascinant.

- Què hi ha? -va preguntar Obi-Wan tirant-se cap endavant.

-Te -Va dir Mali.

- I? -va interrompre'l.

-Aigua -va contestar Mali.

- I? -va tornar a preguntar Obi-Wan.

Mali el va mirar de reüll.

-Jove impacient. Hauries de dir-me què és el que estic buscant. Hi ha alguns components d'herbes aquí, alguns àcids i alguns colorants. Però res fora del normal. Llevat que em diguis què és el que sospites que pot haver-hi.

-Verí -va dir Obi-Wan de mala gana.

-Bé, això era! És millor dir-ho al principi. D'una altra manera perdem el temps. No hi ha verí en el pastís. Que bé, no? Me l'he menjat!

Taral·lejant una cançó, Mali va mirar al gràfic una altra vegada. Va pressionar uns quants botons de l'analitzador. Va aparèixer un altre gràfic, i després una tira de números i símbols.

- I bé? -va preguntar Obi-Wan.

-Interessant -va comentar Mali-. Hi ha una substància que no pot identificar-se.

- Això és habitual? -va preguntar l'Obi-Wan.

Va arronsar les espatlles.

-Sí i no. És qüestió de buscar altres camps d'informació, localitzant components químics que tinguin la mateixa estructura. Però això requereix temps.

-No tinc temps -va dir Obi-Wan amb tristesa.

Mali mirà el flascó. Va deixar escapar una xiulada entre les seves dents.

-Ah, ja veig. He de cercar, jove impacient. Però per altre crèdit, la recerca serà més ràpida.

Obi-Wan li va donar els diners. Se'n va anar cap a la porta i després es va tornar.

- Podria dir-me només si això podria ser verí? -preguntà-, com una de les seves hipòtesis encertades.

-És possible -va admetre Mali-. El que sí puc dir-te, jove, és que, sigui el que sigui, no pertany al te.

* * *

Abans de trobar-se amb Jono, Obi-Wan va trobar un carreró apartat en el qual comunicar-se amb Qui-Gon. No volia arriscar-se a fer-ho en públic. I se sentia millor fora de les parets del palau.

Va esperar durant uns minuts. Però Qui-Gon no respondre. Estava fora de contacte.

Obi-Wan estava sol.

Va tornar al centre comunitari. Jono estava assegut a dalt de la paret que envoltava la plaça. Tenia els ulls tancats i amb la cara volta cap al sol, que brillava tan pocs moments durant el dia galacià que els ciutadans aprofitaven qualsevol raig per prendre'l.

-Em sap greu haver trigat tant -va dir Obi-Wan a Jono-. M'he trobat amb algunes dificultats. Res seriós.

Jono va saltar del seu seient.

-Sabia que tornaries. No passa res. Estic acostumat a esperar. Porto esperant molt de temps per tenir un amic, Obi-Wan.

Següent