El Monstre (i II)

Anterior

II

Panaka va aterrar amb un xipolleig, sostenint fortament el blàster en el seu puny dret. Immediatament, es va enrotllar com una bola i va rodar cap a la seva esquerra. Però no va escoltar res, i quan els seus ulls es van ajustar es va adonar que estava sol en una petita càmera de roca amb una sola sortida.

O no? Al llarg de les regalimants parets va veure diverses pàl·lides orbes brillants, cadascuna de la mida del seu cap. Uns ulls nebulosos i esmorteïts estaven enganxats a la roca i feien sons enganxosos mentre s'enfocaven en ell.

Panaka no tenia idea de quina classe de criatures eren, però li desagradaven per raons que no podia explicar. Un rugit queixós va retrunyir des del sostre de l'entrada. El monstre va colpejar alguna extremitat contra la sorra sobre el seu cap i les parets de la cambra van ressonar. Com sacsejades de la son, dotzenes de les criatures-ull es van revelar, descobrint els seus cossos fosforescents un rere altre amb un so de xuclades humides com de nadons alletant. Panaka va sentir un calfred i va acotar el cap mentre s'allunyava pel túnel.

La llum de les criatures-orbe va disminuir ràpidament en l'atapeït passatge. Panaka va pensar en encendre la seva llanterna de camp, però no va voler destruir la seva visió nocturna o ser un blanc fàcil per a la seva presa. Va avançar amb cautela, provant el terra amb cada pas.

Una prima pel·lícula d'aigua cobria el sòl rocós. A causa de la seva elevació per sota del nivell del mar, Panaka gairebé esperava que aquests passatges estiguessin completament inundats.

L'aigua feia impossible buscar empremtes. Panaka es va quedar immòbil, retenint l'alè, i va escoltar el ressò distant de clapotejants passos. També va escoltar un lleu brunzit mecànic. Una bomba?

En aquest punt es trobava en la foscor total. Mentre prenia la seva llanterna amb la seva mà lliure, va notar davant un pàl·lid brillant llunyà. La llum era esperançadora però entre allà i aquí podrien estar amagades estalactites excel·lents o fosses on torçar un turmell. Arriscat com era, necessitava una vista instantània del terreny que tenia davant. Amb la seva polze esquerre sobre el botó d'encesa, Panaka va activar la seva llanterna.

Un xiscle va esclatar darrere d'ell, com fum xiulant en sortir d'un tub en esclatar. Una cosa va colpejar-li entre els omòplats i va fer saltar la llanterna dels seus dits. Va caure a l'aigua i es va apagar, sumint el túnel novament en una foscor total. Panaka va moure a cegues el seu blàster al voltant.

Una segona cosa, dura i freda, es va enganxar al seu coll i va mossegar la pell amb dents esmolades com agulles, Panaka es va treure la criatura de sobre, però dotzenes se li van enganxar a la cara, al pit, a les seves mans, al seu pèl. Panaka va ensopegar cap a endavant, tractant de treure’s de sobre aquest malson amb maldestres escombrats dels seus avantbraços. Aguts xiscles retrunyien en el claustrofòbic túnel, desorientant-lo i posant-lo nerviós. El seu genoll va colpejar una roca i va caure, donant-se un fort cop al cap contra el terra amb tal força que va veure estrelles. Panaka va gatejar cap a endavant, gairebé inconscient, dirigint-se a la llum.

Criatures invisibles s'apilaven en la seva esquena, mastegant a través del cuir de la seva túnica i penjant de dos i tres, com si estiguessin muntant un kaadu. Panaka caminava com un borratxo a través de l'aigua, donant tombs cap a endavant amb les seves mans i genolls.

Subtilment, Panaka va veure que havia entrat al túnel il·luminat. Tot i que la llum era feble, semblava ser una cosa detestable per als petits mossegadors. Les rígides criatures xiuxiuejaren i van saltar de l'esquena d’en Panaka. Amb el sotragueig com d'un esquelet dins d'un envàs de roca, ràpidament van saltar de nou a la foscor.

Sacsejant el seu cap per aclarir-lo, Panaka s'aixecà de terra i va sentir la freda pressió d'un canó de blàster al clatell.

-Mans amunt -va dir una aspra veu masculina-. I tira el teu blàster. Em fas moure un mil·límetre i tu perds el cap.

Panaka va fer el que li van ordenar.

-Gira’t -va ordenar la veu.

Panaka es va girar a poc a poc i va mirar al seu capturador. Calb i panxut, però amb músculs evidents sota del greix, l'home era almenys un cap més alt que Panaka. La seva inflada cara estava dominada per la protuberància d'un nas que semblava trencat i restaurat diverses vegades sense el benefici del bacta. La seva folgada roba blanca, tacada amb sorra i suor, li penjava en el seu ampli esquelet.

L'home no va baixar el disruptor.

Curosament, Panaka va entrellaçar els seus dits darrere del seu cap.

- Planeges utilitzar això? -fent un gest assenyalant l'arma de l'home.

-No llevat que facis alguna cosa estúpida. Per la manera en què et portar amb aquests mossegadors vaig saber que no eres molt brillant.

Panaka no va mossegar l'ham.

-Qualsevulla que siguin les teves intencions aquí baix, retenir un oficial de la Força de Seguretat Reial a punta de blàster no farà la teva situació més fàcil.

-Vigila, Tinent -va dir l'home somrient sarcàsticament-. La seva companya no és aquí per cobrir-li l’esquena. Li podria disparar aquí mateix pel que li va fer a Kroke Modbom.

Panaka es va sobresaltar en sentir el nom, llavors va pensar en la confrontació d'aquest matí i el tirador invisible de la Bialy.

-Kroke és un criminal gungan -va respondre suaument-. Digues-me que ets tu.

L'expressió que va creuar la cara de l'home combinava disgust i llàstima.

-Tinent, tots som criminals. Gràcies a déu tenim oficials com vostè per mantenir a Naboo fora de perill en el nom del nostre rei.

El plor del sando aquamonstre va ressonar a través del metro de roca que hi havia per sobre d’ells, més fort aquesta vegada i ple de notes greus com si la majoria de les crides del monstre estiguessin per sota del llindar d'audició. Panaka va sentir la vibració a través de les seves botes.

Mentre el so s'esvaïa, un fort cop gairebé va tombar Panaka dels seus peus. El monstre s’estava sacsejant. Sorra... o potser roca polvoritzada... s'escorria a través d'esquerdes al sostre del túnel caient sobre el seu cap.

L’homenot va mirar cap amunt ansiosament. Panaka es va tensar, preparat per prendre avantatge de la distracció, però el seu capturador va tornar la mirada ràpidament i va sacsejar el seu cap en senyal d'advertència.

-Uh, uh -va fer un gest amb el disruptor-. Gira't i camina cap endavant. A poc a poc. -Més pols de roca es vessava des de dalt en corrents secs, fent cons de pols a l'aigua poc profunda-. Però no arrossegui’s els peus. No apostaria al fet que aquest túnel se sostindrà per sempre.

Panaka es preguntava com se suposava que faria les dues coses simultàniament, però es va quedar callat. En comptes d'això, va preguntar:

- Quin és el teu nom?

-Em diuen Veermok -va bordar l'home, i puntualitzà la declaració amb una brusca empenta amb la pistola disruptora a l'esquena d’en Panaka-. Comença a caminar.

Panaka va somriure per dins per l'àlies de so ferotge. Els veermoks eren simis assedegats de sang amb unes mandíbules que podien trencar ossos.

- El gungan et va donar aquest nom? -va preguntar mentre es movia avançant cap a la llum que es feia més brillant contínuament.

La veu de l'altre home va transmetre odi.

-Deixi'm endevinar, Tinent: vostè ha passat més temps muntat en turboascensors que parlant amb gungans. I el repto a contradir-me. -Va fer una pausa mentre recollia del terra l’S-5 d’en Panaka-. No sap res sobre gungans, i sap menys encara sobre en Kroke.

-Sé que és un criminal buscat. Què diu això sobre tu?

-No puc imaginar-m'ho. Digui-m’ho vostè.

Panaka va arronsar les espatlles.

-Ja coneixes la dita. "Els veermonks caminen en rajades".

-No és una cosa molt sàvia dir-li això a un home que té una pistola a la teva esquena.

-Jo no ho veig així. -Panaka va moure els seus dits dins dels guants de cuir-. Em tenies gairebé mort fa dos minuts. Jo penso que si anaves a matar-me ja ho haguessis fet.

L'home va riure fredament.

-Tinent, no té idea del que fem aquí baix, o sí?

-Jo sé què estic fent aquí -va respondre Panaka amb confiança. Van avançar fins a la completa llum del nou túnel. Panaka va veure les seves anteriors sospites confirmades. Bancs d'il·luminació artificial penjaven del sostre a intervals regulars. Almenys una dotzena il·luminaven el túnel fins que el passadís feia un gir. Panaka encara no veia evidència de la bomba, però el so subjacent de maquinària era evident. Plaques de metall ratllat a terra cobrien centímetres de l'aigua bruta entollada sota.

Ombres fosques en les parets de davant indicaven la presència de bifurcacions. Mentre Panaka passava el primer d'aquests passadissos secundaris, va notar que estava bloquejat per una pesada porta de duracer marcat amb un nombre en alfabet futhark.

-Baixa la velocitat -va ordenar l'home-. Camina cap endavant, acuradament, un pas cada vegada. Jo estaré parat just aquí. -Panaka va escoltar el familiar "clic" de l'ajust d'intensitat del seu blàster-. I recorda, ara tinc dues pistoles apuntant-te.

Les seves vísceres es van tornar fredes.

- Creus que el túnel pot tenir trampes?

-Punts per al tinent. Potser vostès els oficials no són tan maldestres.

-Així que si no avanço em disparen per l'esquena. Si avanço activo un aparell anti-intrusos i em disparen de front. Així que digues-me de nou, per què creus que he d’ajudar-te?

-Au, vinga, Tinent -es va burlar el seu capturador-. Tot aquest entrenament en la Força de Seguretat, i no pot vèncer una simple emboscada? Mogui’s, estem perdent temps.

Panaka va flexionar les seves mans. Mai va estar tan conscient de la pèrdua del pes de la seva S-5. Va donar un pas endavant amb cura, les botes fent un buit ressò en les plaques. A les parets, centenars de petits brots de fongs creaven patrons de puntillisme en verd fosforescent. Arrels peludes sortien per tota la cara de la pedra, creuant-se amb els pàl·lids fongs com xarxes de vasos sanguinis. Panaka va passar diversos túnels afluents a banda i banda, alguns tancats amb portes i altres que desapareixien en la foscor.

- Et faria res dir-me què estic buscant? -Panaka va veure una de les portes numerades amb recel.

- Què creu vostè que és aquest lloc? Què li diu el seu entrenament de les Forces de Seguretat Reial?

Panaka va estirar el seu coll per mirar darrere d'un grup de llums penjants sobre el seu cap. Una càmera de vigilància el va mirar en blanc per la seva única lent. Corroïda i gotejant, les parts electròniques de la càmera òbviament havien perdut la seva batalla contra l'omnipresent humitat del túnel.

-Un amagatall de pirates -va respondre Panaka-. Un magatzem de contrabandistes.

- Què passaria si li dic que això va ser encarregat pel Rei Veruna? Que conté documents relatius a corrupció en els més alts nivells del govern? Documents que farien sorprendre fins i tot a vostè?

En Panaka va esbufegar.

-No ho creuria. Tu veus el que vols veure. No ets l'únic en contra de la reialesa a Naboo.

- En contra de la reialesa? -va escopir l'home-. Nosaltres no estem allà fora portant pancartes. Kroke i jo i els altres, nosaltres lluitem per Naboo.

-Llavors mai he sentit res de vosaltres.

-M'alegro. No estem esforçant-nos perquè ens tinguin en compte. No som ni tan sols una organització. No tenim un líder, ni jerarquia. Però quan els seus amics comencen a desaparèixer, la gent té la curiosa mania de treballar junts. -Va fer una pausa, després va continuar amb veu més queda, però les seves paraules estaven embolicades en un nus de tristesa-. Els gungans van estar aquí abans que nosaltres. Ells poden dir quan el seu món està fora de la balança. Tota la meva vida he tractat de sentir aquesta balança. Ara tenim aquesta oportunitat d'arreglar-ho. - Veermok va sospirar com si es lliurés d'un gran pes-. Així que no, Tinent, no estem en contra de la reialesa. Estem en contra de les mentides, en contra dels secrets.

Panaka va sentir un lleu somriure néixer a les comissures de la boca. Idealistes.

-Això és el que tots volen -va dir, mantenint el seu to calmat-. Incloent Veruna, incloent-me a mi.

-Té bones intencions, Tinent, però és un mentider -la veu d’en Veermok sonava irritada amb amargor-. Kroke i jo hem estat buscant un dipòsit com aquest durant anys. Informació recent ens va portar a Port Landien, però no el vam poder trobar per nosaltres mateixos. Naboo ho va entendre. El mateix planeta finalment va revelar aquesta malaltia enviant al sando aquamonstre. Tinc l'honor d'acceptar el seu regal. Si vostè és realment sincer sobre voler la veritat, Ajudi’m a cercar-la. Ajudi’m a fer públic el que sigui que trobem.

-Baixi les armes i parlarem sobre això.

-Tinent, potser sóc una mica ingenu, però mai m'han dit estúpid. Així que deixeu-vos d’embuts.

Panaka va deixar la càmera morta enrere i va arribar a un altre parell de túnels secundaris. El passatge de la dreta estava tapat per una porta en què posava "MAGATZEM DE DEIXALLES" en pintura vermella descolorida. L'afluent a la seva esquerra s'estirava fins a la foscor. Tractant de veure a través de la penombra, Panaka creia discernir la silueta circular d'un buit ample al terra de roca. Preocupat pel que el pou podria contenir, Panaka va saltar cap endavant sobre les plaques com a mínim un metre i es va tirar a terra mentre un grup de llums del sostre va explotar en una pluja d'espurnes, escopint un raig d'energia que va esbufegar en passar per l'orella d’en Panaka. L’atrotinada llum va caure a terra amb un estrèpit, revelant una torreta làser en descans al sostre. Amb un grinyol hiperactiu la torreta va girar en cercles vertiginosament, ruixant-ho tot amb energia destructiva. Panaka va retrocedir sobre la seva panxa, fora de l’aparent rang d'acció de la torreta, fins a la intersecció dels dos túnels secundaris.

El seu capturador es va moure darrere d'ell.

- Què vas fer?

-Làser de defensa fixa Draconi -va dir en Panaka de pla-. No sé dir si és activat per pressió o per moviment, així que queda't quiet.

La torreta va girar esbojarradament en el seu tancat cercle, amarant l'aire amb míssils d'energia taronja. Dards làser metrallaven les parets del túnel, deixant fileres de fumejants forats negres, després cremant sobre els caps de les dues figures ficades al llit del terra de bocaterrosa sobre les plaques.

-No sé -va admetre Panaka, cridant sobre tot el guspireig-. Esperava que aquesta ens seguís, i no ho fa. És vella, i crec que està funcionant malament. -Com un aerolliscador atrapat en una espiral fatal, el làser donava voltes més ràpid amb cada revolució. La base de la torreta tremolava violentament amb cada gir. El patró de la rosada circular del làser va començar a zigzaguejar amunt i avall per les parets, en sincronia amb la sacsejada endavant-enrere de la muntura. Panaka va serrar les dents. Després va notar que la roca que envoltava la torreta al sostre brillava.

Plasma. Venes d'energia de plasma natural brollaven profundament a través del nucli de Naboo. Aquestes eren explotades amb pous trepats per generar energia per a grans ciutats. Quantitats localitzades de plasma algunes vegades penetraven la roca de la superfície, inútils per a qualsevol propòsit pràctic que no fos la diversió d'encendre un breu espectacle de llums. La torreta fora de control pel que semblava feia servir la seva pròpia font de plasma, i estava descarregant el seu excés de calor directament a la saturada roca. La roca per si mateixa no podia explotar, però mentre la temperatura del sostre ascendia, la coberta del motor es fondria, exposant la bateria de plasma pura a la calor directa. I quan això passés...

- Belluguem-nos! -Panaka li va anunciar al seu capturador-. Aquest làser explotarà.

L'home el va mirar. Una mica de brutícia tacava el costat de la seva cara amb el qual s'havia topat contra la ratllada placa.

-Tu no aniràs enlloc. -Encara sostenia les dues armes fortament a les mans.

- Fes un cop d'ull! -Panaka va sacsejar el cap cap a la torreta, enutjat. Línies vívidament blanques feien teranyines a través de la vermella roca sobreescalfada. Panaka s'esforçava a veure pel túnel a la seva esquerra, on anteriorment va veure un pou fosc-. Quan el làser giri cap allà -va fer un moviment cap al costat oposat de la seva posició- rodem cap a l'esquerra, i ens escapolim per aquest túnel el més ràpid que puguem. -Panaka va alçar la seva mà-. Al meu senyal. Un....

Panaka mai va acabar el seu compte mentre el món se'ls va ensorrar a sobre. Va ser capgirat d'un costat a un altre, escombrat sobre una pila de roques que el van colpejar a tot arreu. El temps es va posar en càmera lenta mentre Panaka es va fer agudament conscient dels seus voltants, en una mena d’hiperconsciència que envaïa els seus sentits en situacions de vida o mort.

Estava en l'aire, girant, caient. Tot i que no hi havia foc d'una explosió. La torreta làser no va explotar. Sobre ell va veure roques grans i petites, suspeses en l'aire al mig de la caiguda com ell. Més enllà de les roques va veure un pegat morat desigual esquitxat de petites estrelles. Perfilat contra el discorde cel nocturn hi havia una arpa enorme amb ungles de la mida de troncs d'arbres, cavant profund en la terra com a la recerca de cucs.

No li van fer volar pels aires, va ser desenterrat.

Panaka movia frenèticament els seus braços, intentant agafar-se a alguna cosa, alguna cosa amb què frenar la inevitable caiguda. Mentre torçava el seu cos enmig de l'aire va veure terra venint cap a ell. Panaka va aterrar amb força sobre els seus avantbraços. Les seves cames li van passar per sobre, voltejant-ho de cap per amunt i portant-lo en un polsegós tobogan cap al sinistre pou del túnel secundari. Panaka buscava desesperadament per una de les peludes arrels penjants que queien per la vora del pou, però era molt tard. Va caure en la foscor, després es va capbussar dempeus en una pel·lícula d'aigua gelada que ràpidament li va cobrir el cap.

Amb una colpidora alenada, Panaka va trencar la superfície, tractant desesperadament de mantenir-se mentre la seva roba amarada amenaçava d'estirar-lo de nou cap avall. Roques i trossos de runa seguien plovent des de dalt, colpejant l'aigua al seu voltant amb sonors xipollejos. Al seu costat, Panaka va veure un llistó rectangular enorme i va començar a enfonsar-se; amb sorpresa, Panaka va veure que era la porta del túnel secundari oposat, MAGATZEM DE DEIXALLES, la qual va ser arrencada completament de les seves frontisses.

Panaka es va treure les seves botes i va maleir silenciosament a qualsevol que hagués dissenyat els uniformes de les forces de seguretat real perquè inclogués una faldilla de tela que arribava als genolls i una pesada armilla de cuir. Mantenint-se a la superfície mentre es despullava dels seus guants, Panaka va mirar fixament cap a la vora del pou per sobre d'ell.

Veermok penjava de la vora, donant puntades de peu a l'aire inútilment amb les seves cames. Subjectat amb una mà a algun sortint fora del pou, sostenia amb l'altra l’S-5 d’en Panaka. Òbviament poc disposat a deixar anar l'arma, encara que incapaç de grimpar cap amunt amb una sola mà, el radical penjava en l'aire indefens abans de deixar anar finalment el blàster i agitar el seu braç lliure per agafar-se millor.

La pistola va caure directa cap avall. Panaka va nedar cap a ella, esperant atrapar-la, però va trencar la superfície amb un xipolleig suau i es va enfonsar fora de vista. Panaka va aspirar profundament i es va enfonsar a l'aigua, nedant furiosament. L'aigua gelada va induir una pressió en el seu pit. La visibilitat era nul·la, però a través de la sort o la providència Panaka va fregar el blàster amb els seus gelats dits. Subjectant-lo ansiosament amb les dues mans, va nedar cap a la superfície.

A prop de la superfície, Panaka va empènyer un obstacle flotant fora del seu camí. Després va prendre una altra glopada d'aire. Veermok ja no penjava de la vora del pou.

Panaka va arribar fins a l'objecte flotant que feia poc havia empès, esperant usar-lo com un salvavides mentre examinava l’S-5. El flotador tenia dos metres de llarg, aproximadament cilíndric. Va llançar els seus braços sobre ell i es va submergir en l'aigua en resposta. Panaka va virar el seu cap cap a l'extrem més proper.

Un cos sense ulls li va somriure.

Alguna vegada va ser un gungan, abans que el cos s'inflés i es podrís. Els circells oculars havien desaparegut, deixant només buits foscos mirant des d'una calavera. Carn gomosa s'estirava sobre el musell, escorxant-se de dues files de somrients i ennegrides dents. Dues orelles com ventalls flotaven a la superfície de l'aigua, encara que com la pell havia desaparegut, les xarxes cartilaginoses semblaven mans de llargs dits apuntant en direccions oposades.

Separant-se del cos amb fàstic, Panaka va colpejar alguna cosa darrere d'ell. Es va girar i va veure un segon cos, aquest cop humà. El seu estómac estava voluminós pel gas i la seva boca oberta com en un crit insonor. La bilis va pujar per la gola d’en Panaka quan es va recordar que s'havia empassat la mateixa aigua en la qual els cossos adormits nedaven. Mentre escopia la seva saliva, va veure com a mínim mitja dotzena més de formes flotants.

Panaka buscava a les palpentes en el seu cinturó el ganxo d'adherència de duracer. Trobant-lo, el va encaixar en el barril del seu S-5. Picant de peus amb força per no submergir-se sota l'aigua, va aixecar la pistola amb les dues mans i va apuntar directe cap amunt, passant la vora del pou, cap al sostre de roca del túnel. Estrenyent el gallet, va disparar el cable líquid.

Una fina línia d'esprai es va desenrotllar des del blàster, arrossegant el ganxo com un bri de seda de xoloròpode. Es va endurir en un cable irrompible en el moment en què va tocar l'aire. El ganxo va colpejar el sostre del túnel amb un so sec, les seves esmolades puntes mossegant profundament en la pedra. Panaka va accionar el control de retracció.

Els motors dins el mecanisme xiulaven mentre tiraven del cable de retorn al petit tanc de l’S-5. Panaka es va sostenir amb força al mànec de la pistola amb les dues mans. Mentre l’S-5 recollia el cable ell era hissat en l'aire, l'aigua li corria de la seva roba en grans dolls.

Panaka va detenir l'ascensió una vegada que va haver sortit del forat a terra, amb un parell de metres de cable encara. Necessitava guanyar velocitat lateral per arribar a la vora del pou. Va començar a balancejar-se cap endavant i cap enrere, fent que el ganxo es balancegés dins de la roca sobre el seu cap. Mentre Panaka finalitzava el llarg arc cap enrere va alçar els dos peus, preparat per saltar a la seguretat al final de l'arc de volta. Quan va passar el punt mig del balanç el ganxo es va deixar anar.

Panaka va caure, però la inèrcia encara el va portar a la vora del pou. Va colpejar la vora amb força, traient-li l'aire dels seus pulmons, però va aconseguir embolicar el seu braç al voltant d'una de les arrels peludes abans que rellisqués de tornada al pou. Panaka es va impulsar cap amunt al terra segur. Panteixant amb fatiga, va retreure el que quedava del cable líquid i el penjant ganxo d'agafada.

Panaka es va aixecar i va córrer cap al túnel principal, de tornada a on el sando aquamonstre va cavar des del món exterior. El seu uniforme se sentia com un vestit de fred, una armadura que regalimava aigua en els seus peus nus. Mentre Panaka s'acostava al lloc de la bretxa, la grisa foscor dels passadissos subterranis donava pas a l’indi pur del cel nocturn de Naboo.

El monstre de sobte va udolar i va colpejar amb el seu cos semblant a una serp contra la superfície de dalt. El túnel va vibrar com un tambor. Panaka va ensopegar, va perdre l'equilibri, i va conduir el seu taló esquerre cap a la punta d'una estalagmita petita. Roques soltes plovien des del sostre. Des de fora del túnel principal Panaka va escoltar un crit de sorpresa. Afavorint la seva cama dreta en una coixesa grotesca, Panaka va trontollar cap a fora de l'obertura, amb el blàster preparat.

El túnel principal era una devastació total, com si hagués estat destrossat per una bomba de pressió. Panaka encara no podia creure que hagués estat aturat a la zona zero. Diverses tones de pedra, la major part esmicolades en pedrots de la mida d'un shaak, cobrien el terra del que una vegada va ser un túnel, encara que ara que un tros del sostre no existia Panaka va suposar que era més aviat com una trinxera. Directe cap amunt, a través del forat, podia veure la constel·lació Beautitú parpellejant darrere d'una tremolosa i pesada massa que era més o menys una part de l'espatlla del monstre.

L'arpa del monstre havia palejat una muntanya de roques trencades, deixant dos munts rocosos en costats oposats marcant el seu pas. Una pila bloquejava completament la ruta que Panaka i el seu capturador havien travessat al començament de la seva exploració. L'altra pila embussava el túnel on la frenètica torreta làser va mantenir la guàrdia. Des de l'altre costat d'aquest poti-poti de roca venien grunyits i malediccions.

Llançant-se cap a la barrera de pedra, Panaka va enfilar i va observar sobre la vora superior. A sota d'ell, Veermok acabava de lliurar-se de l'allau de trossos de la mida de làmines.

- Atura't! -va cridar Panaka. Veermok va mirar cap amunt, sorprès, i va començar a córrer. Ja no tenia el disruptor. Panaka es va llançar sobre la vora i va lliscar cap al terra ple de roques. Va fer una ganyota de dolor en aterrar sobre el seu taló ferit-. Veermok! T’estic dient que t'aturis!

L'altre home no es va aturar. Panaka va apuntar a través de la mira principal del seu S-5 al genoll dret d’en Veermok i va prémer el gallet.

L’S-5 va fer una petita i desagradable explosió i va deixar anar un plugim d'espurnes com un foc d'artifici barat. En Panaka va esbufegar quan es va adonar que la capbussada en l'aigua gelada havia destruït els components electrònics del blàster.

Veermok va mirar enrere. El seu to de veu era fort i burleta.

- Problemes, Tinent? Sento veure això. -El túnel intacte davant d'ell estava lleument il·luminat per les llums restants. Passant això, un túnel recte portava cap a les portes numerades més altes... i a la llibertat-. No està en condicions de fer una carrera amb mi, així que crec que aquí és on ens separarem. Espero que ens tornem a trobar en millors circumstàncies. -Veermok va fer una irrespectuosa salutació-. Ens veurem aviat. -I va trencar en una lleugera carrera.

Panaka va fer un petit ajust al seu S-5, va apuntar de nou i va disparar.

El cable líquid va sortir com un raig de llum blanca. Les dents del ganxo de duracer van mossegar a través de la túnica d’en Veermok i mitjançant el múscul de sota del seu omòplat dret. Va ensopegar i va caure de front amb un grunyit.

Panaka va apuntalar el seu peu sa contra un robust tros de roca i va accionar el control de retracció de l’S-5.

La línia es va tensar, voltejant a Veermok sobre la seva esquena. Lentament però inevitablement la va retreure cap a la càmera de tret. Veermok se sacsejava com un peix en un ham mentre era arrossegat de retorn per terra, però el cable remolcava el pes amb eficiència mecànica.

Quan el cable s'havia retret gairebé del tot, Panaka va posar el seu peu sobre el pit de l'home.

-Abans del que pensaves.

Panaka va girar a Veermok sobre el seu estómac. Estirant el ganxo per alliberar-lo, Panaka va subjectar els braços de l'home amb una mà mentre buscava les manilles de la Força de Seguretat en el seu cinturó amb l'altra.

En un últim i desesperat moviment, Veermok va alçar el seu cap i les seves espatlles en un convulsiu arc com un presoner electrocutat. La part posterior del seu cap va impactar directament contra el nas embenat d’en Panaka. Panaka va grunyir de dolor i les seves mans van anar reflexivament cap al seu rostre. Prenent l'avantatge de la distracció de mig segon, Veermok es va arrossegar cap endavant i estava sobre els seus peus abans que Panaka pogués aturar-lo. Va sortir disparat pel túnel.

- Veermok! No facis això! -Panaka va apuntar el seu S-5, el ganxo de subjecció a punt per disparar.

El túnel es va il·luminar com un púlsar, punxant els ulls d’en Panaka. El cruixit que el va acompanyar era seguit de ressonants ressons amunt i avall per les parets del corredor. Veermok es va quedar quiet al lloc, amb un forat fumejant a l'esquena. Panaka va mirar astorat cap al seu S-5, sabent que era impossible que ell hagués disparat.

Veermok no es va desplomar cap endavant sinó que en canvi va caure cap enrere com un arbre talat. El seu cos va colpejar el terra amb un xipolleig buit, revelant una altra figura més enllà en el túnel.

Sate Pestage va avançar cap endavant, blàster en mà.

Panaka va maniobrar fins a arribar al costat de l'home ferit. El tret de blàster va passar directament a través del pit com si hagués estat trepat. No havia acabat de cauteritzar. La sang era vermella i espessa, sortint lentament de les vores de la ferida.

- Ajudi’m! -Panaka va exigir a Pestage, netejant les cendres de la ferida-. És sagnat venós, no arterial. Encara té una oportunitat.

Pestage es va acostar però no es va moure per ajudar.

Panaka el va mirar.

- Per què va disparar? Jo el tenia!

Pestage el va mirar fredament. Per primera vegada, Panaka va notar la llarga caixa forta que portava sota el braç.

-Vostè necessitava ajuda, Tinent, nosaltres vam rebre la seva trucada. -Va fer un gest cap al cos estès-. I vostè té el seu home.

Panaka va localitzar on la vena s'unia amb l'os i va posar dos dits contra la vena, detenint l'hemorràgia principal. El cor encara bategava, però Veermok no respirava.

-Vagi a la superfície -va dir bruscament Panaka-. Contacti amb Theed. I porti’m una farmaciola de primers auxilis. –Inclinant-se, va posar la seva boca sobre la d’en Veermok i va omplir els seus inerts pulmons amb aire.

Pestage es va quedar en on era.

-Massa tard per això.

La vibració humida contra els dits d’en Panaka va cessar de cop i volta com si algú hagués accionat un petit interruptor des de dins. Amb el so d'un tanc punxat, l'alè va escapar a través dels fluixos llavis d’en Veermok mentre els seus pulmons col·lapsaven. Panaka va veure els ulls d’en Veermok desenfocar-se com si estiguessin mirant a través del sostre del túnel cap al cel, i després se'n va anar.

***

La lluna Ohma-D'un estava alta en el cel, repartint la seva llum marró pàl·lid sobre la pell arrugada de la mar i les seves agitades onades. Panaka estava parat en un cingle rocós mirant l'oceà. Darrere d'ell, en el camí a Port Landien, mitja dotzena de velotransports de les Forces de Seguretat Reial s'agrupaven, amb els senyals centellejant il·luminant el seu propi velotransport destruït lligat a un carro recuperador. A la ma, la sergent Bialy i els altres oficials estaven donant part.

Panaka va col·locar la seva mandíbula preparada per respondre a la Capitana Magneta.

-No estic convençut, Capitana. L'evidència requereix més investigació. El que va fer Pestage és il·legal i indicatiu d'encobriment, amb immunitat diplomàtica o no.

-Sóc la Cap de la Força de Seguretat Reial, Tinent -va contestar Magneta secament. Lluïa una mirada de cansada resignació-. No m’hauria de convèncer de res. -Magneta va mirar per sobre de la seva espatlla cap al distant monticle de pedres que cobria la cala del monstre.

-Però els cossos. Humans i gungans. -Panaka fregava la tela xopa del seu uniforme per escalfar una mica les seves espatlles-. Vuit cossos, possiblement més.

-Regurgitats pel monstre. Potser no va poder suportar el seu últim menjar.

Panaka va suprimir un sospir.

-No ho crec.

-Ha passat abans amb opees. Vostè ho sap. Té cossos i té un monstre marí. Una connexió no és una coincidència.

-Ho sé -va admetre en Panaka-. Però aquests cossos estaven podrits, no digerits.

Magneta el va mirar amb duresa.

-Assassinats per un pirata. Emmagatzemats sota la terra perquè ningú els trobés.

Panaka va creuar els seus braços.

-Hi ha alguna cosa allà baix... Un complex. El revolucionari clamava que va ser construït pel Rei Veruna, però sospito que el seu origen és de fora del planeta. Pestage es va emportar una caixa forta de l'escena. Va matar un testimoni que podria haver sabut la veritat. Aquests cossos són més del mateix. El revolucionari va parlar d’"amics perduts". Hauríem de fer treball forense immediatament.

Els ulls de la Capitana Magneta centellejaven amb òbvia distracció, però Panaka va continuar.

-Si té raó, i va ser un pirata, llavors Pestage és un participant conegut. Podria estar protegint la seva participació financera en una operació il·legal de Naboo.

- Què està suggerint, Tinent?

-Vull posar a Sate Pestage sota arrest.

Magneta va assentir.

-Ho prendré com un consell. –El seu to era tranquil però tallant.

-I també m'agradaria informar a Veruna i al Senador Palpatine -va continuar Panaka aclucant els seus ulls-. Aquest assassí coruscantí no és una persona amb la que vulguin estar associats.

-Suficient. Això serà la meva responsabilitat, no la seva.

Panaka va arrufar les celles.

Magneta mirava distretament cap a Ohma-D'un. Panaka va seguir la seva mirada, però els seus ulls van veure alguna cosa al cel directament darrere d'ella. La llum de la lluna va brillar de manera poc natural contra un punt metàl·lic llunyà sobre la conca. Panaka va saber que només podia ser un caça estel·lar N-1.

-Es preocupa massa, Tinent -li va assegurar Magneta, posant una mà a la seva gola.

Dues agulles vermelles es van emetre des del distant caça estel·lar. Un brot taronja de foc va créixer ràpidament darrere de la paret de roca i va esquitxar rudement sobre una banda, com tractant d'aconseguir agafar famolencament als observadors distants.

-Ens estem encarregant de tot.

FI