La Marca de la Corona (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Obi-Wan havia endevinat que la Reina estava sent enverinada a través de la safata del sopar, però no podia estar absolutament segur. No tenia manera d'esbrinar en quant temps actuava el verí. No podia jugar amb la vida de la Reina.

Corregué a les estances de la Reina. Estava asseguda a l'habitació exterior vestida amb el seu vestit de demà. Tenia ombres negres sota dels seus ulls i els cabells llargs queia al llarg de la seva esquena. La taula estava preparada per esmorzar: te, fruita i un proteínic pastís. Estava justament portant-se la tassa als llavis amb una tremolosa mà...

- No! -va cridar l'Obi-Wan.

Es va llançar sobre ella i va tirar la tassa. Es va fer miques a terra.

La Reina es va tornar a poc a poc cap a ell i se'l va quedar mirant fixament.

-Això era part del meu esmorzar -va dir.

-Crec que l'estan enverinant, Reina Veda -deixà anar de sobte Obi-Wan.

La Reina va moure el cap amb dificultat. El va mirar fixament als ulls

- Què has dit?

-No sé qui és el responsable -va dir Obi-Wan desesperadament-. No tinc proves, encara no. Però és veritat, no ha de beure o menjar res que li preparin.

-Això és impossible -va xiuxiuejar la Reina.

-Impossible -va anunciar el Príncep Beju, entrant amb grans gambades. Giba seguia els passos d'en Beju-. La Jedi menteix!

- Per què va a mentir, fill? -va preguntar la Reina sense forces.

-Per embrutar el bon nom del palau -contestà el Príncep Beju-. O per alguna altra raó que encara no hem descobert. No em refio de cap dels dos, mare!

- I on és l'altre? -va preguntar Giba sibil·linament-. Una vegada i una altra he intentant veure'l i sempre m'han dit que està descansant o caminant sol pels jardins. No m'ho crec! Crec que aquest Jedi ja ens ha mentit. Per què no hauria de mentir-nos una altra vegada?

-Els dos no heu fet res més que acusar-me. Em resulta estrany que ni tan sols m'heu concedit la possibilitat que el que estigui dient sigui veritat -va assenyalar Obi-Wan-. Si el que dic fos veritat, us afectaria. Mireu a la Reina. Cada dia està més feble.

El Príncep es va tornar cap a la seva mare. El seu rostre enfadat es va relaxar un moment i va avançar un pas cap a ella. Després es va recobrar i es va girar cap a l'Obi-Wan.

-La malaltia de la meva mare no és assumpte teu. I anar dient mentides per aquí no l'ajuda. Només aconsegueixes que es preocupi! Potser Qui-Gon Jinn estigui ficat en aquest embolic d'enverinaments de què parles. Giba té raó. És estrany que no l'haguem vist. Primer va semblar acceptar les nostres condicions i després va trencar el seu compromís. És capaç de fer qualsevol cosa!

-Qui-Gon ha anat a les muntanyes per intentar convèncer a l'Elan i que porti la seva gent a votar -va dir l'Obi-Wan.

Era una mitja veritat, però almenys donava una explicació a la seva desaparició. No podia revelar el secret de la Reina.

- Quina història tan ridícula! -Es va mofar el Príncep Beju-. Per què podria ser important l'opinió de la gent de les muntanyes? Per què ens ha de preocupar el que pensin? Òbviament, estàs mentint una altra vegada.

La Reina es va inclinar per intentar posar-se dreta. Semblava que realitzar aquest moviment li costava un gran esforç.

-No menteix, Beju -va dir-. Ho sé. Jo li vaig demanar a Qui-Gon que la trobés. Ho va fer per mi.

-Però, per què? -va preguntar el Príncep Beju mirant a la cara de la seva mare.

-Perquè és la teva germanastra -va contestar la Reina-. És el moment que ho sàpigues. El teu pare va tenir una filla d'un matrimoni anterior al meu. Es va divorciar de la seva dona i va abandonar la seva filla. Va ser una dura decisió...

- No m'ho crec! -Negà el Príncep Beju amb el cap-. Ara ets tu la que estàs mentint. El meu pare no va poder fer una cosa tan poc honorable. La família és la pedra angular de la vida a Gala. Ell ho repetia sovint.

Ell no deshonraria el nom dels Tallah casant-se amb una persona de les muntanyes. I mai abandonaria a un fill! I tu ho saps!

-Em sap greu haver hagut d'explicar-te això, Beju -va dir la Reina Veda amb afecte-. És veritat. Ell es va penedir. Li hauria agradat fer-ho bé.

-Estàs tacant la memòria del meu pare -murmurà horroritzat el Príncep Beju-. Vas a seguir avergonyint-me?

La Reina es va girar cap a Giba.

-Digues-li tu -suplicà-. Tu hi eres. Saps que és veritat.

Giba va negar amb el cap.

-Ho sento, Reina. Jo faria qualsevol cosa per la seva majestat. Excepte mentir.

La Reina va caure cap enrere. Obi-Wan va anar a subjectar-la.

-Ja veig el que passa -va bramar el Príncep Beju-. Estàs associada amb els Jedi. Heu conspirat en contra meva. Faràs el que sigui necessari perquè no sigui Rei.

-No, Beju, fill -va dir la Reina amb veu feble-. No...

-Vaig a cridar als guàrdies -va dir fermament el Príncep Beju.

Es va moure cap als tubs que penjaven de la paret.

Obi-Wan encara estava subjectant els braços de la Reina. Podia sentir com tremolava. Estava a punt de desmaiar-se. Tot d'una, amb una arrencada de força es va separar de l'Obi-Wan. Va tenir temps de llançar una mirada que significava que corregués. Després va fer un pas cap endavant i es va desmaiar en els braços del seu fill.

El Príncep Beju va perdre l'equilibri. Va agafar a la seva mare perquè no caigués. Giba va anar a ajudar-lo.

En aquest moment Obi-Wan va sortir corrent per la porta.

Següent