La profecia final (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

En Nom Anor es va anar endinsant silenciosament al bosc, per sobre de la cova. Cap de les femelles s'havia fixat en ell. Des d'aquell punt, no les veia, però havia sentit gairebé tota la seva conversa. Tant de bo l'hagués pogut entendre millor.

Què havia volgut dir la Nen Yim quan havia dit que havia descobert el secret de Zonama Sekot?

Va veure sortir a la cuidadora, que portava el seu qahsa, i la hi va perdre de vista entre els gruixuts troncs del bosc inferior.

La Tahiri no va aparèixer; pel que semblava, respectava el desig de soledat que havia expressat la Nen Yim.

Al cap d'un moment en Nom Anor pujà per la cinglera, es va desplaçar uns cinquanta metres en la direcció que li semblava que havia seguit la Nen Yim, i després va baixar el pendent cap a ella.

* * *

La Nen Yim va contemplar els arbres que l'envoltaven; es va submergir en el murmuri del vent entre les fulles, al ronc insistent dels insectes i en la xerrada dels animals. Va sentir que es relaxava alguna cosa que tenia tensa dins, que perdia les seves inhibicions i els seus prejudicis i que veia per fi aquell món vivent com a viu. Per fi se sentia viva ella mateixa.

Ella havia passat molts anys sent l'observadora per excel·lència. Dels seus propis actes, fins i tot dels actes extrems que l'havien portat fins aquell lloc, no havien estat més que al servei de l'observació. Tot i això, ella no s'havia concebut mai a si mateixa com a part d'allò observat, com a peça dins del gran misteri que era el món. Ella mateixa sempre havia estat fora... fora del seu poble, de la seva gent, dels seus companys.

Però ara se sentia al centre, com si tot fos el seu propi centre, i era... feliç.

-És el que hauríem d'haver estat sempre -va murmurar a dintre seu-. Zonama Sekot és...

-T'interrompo?

Es va forçar a si mateixa a sortir del seu somni, i després va somriure. Era el Profeta.

-Ho sabies des del principi -li va dir-. Ho sabies des del principi, d'alguna manera.

-Has descobert alguna cosa -va dir el Profeta.

-Una cosa meravellosa -va dir la Nen Yim-. Estic impacient per comunicar-vos-ho a tots.

-Es tracta de la nostra redempció? -li va preguntar ell. Ella va advertir amb sorpresa un cert sarcasme en la veu del Profeta.

-Ho és -li va assegurar ella-. I no només per als Avergonyits, sinó per a tots nosaltres. Però no serà fàcil. Shimrra es resistirà a la veritat.

-Comences a parlar com jo -va dir el Profeta.

-Suposo que sí -va respondre ella-. Però, quan es coneix la veritat...

-La veritat és una cosa absolutament relativa -va dir el Profeta, apropant-se una mica més-. I, de vegades, ni tan sols és això.

Es va dur la mà a la cara.

-Per què et treus l'emmascarador?

-Si avui és el dia de les revelacions, anem a presentar-nos tots davant Zonama Sekot tal com som de veritat. Però... m'has interromput. Estava parlant de la veritat. Les meves veritats, per exemple, eren totes mentides forjades amb molta cura.

La veu se li havia endurit mentre se li desenganxava de la cara l'emmascarador.

-Què? -va preguntar ella. Però la màscara va caure i va deixar al descobert, no la cara d'un Avergonyit, sinó la cara d'un administrador, perfectament normal, només que un dels seus ulls...

Va deixar anar una exclamació i va aixecar la mà de cuidadora. Al cap d'un instant va saltar del seu dit el fuet-agulló; però l'altre va ser més ràpid, molt més ràpid, i va aixecar el braç de manera que el fibló li va travessar. Va deixar anar una exclamació, va fer un gest de ràbia i va girar ràpidament el braç, enrotllant-hi el fuet-agulló, de manera que ella no el va poder recuperar per llançar-l'hi un altre cop.

Després, va clavar els peus a terra i la va atreure cap a ell. Ella va veure que la pupil·la del seu ull es dilatava increïblement, i que després li escopia.

«Un plaeryin bol», va tenir temps de pensar abans que els verins l'encertessin.

Els seus músculs es van contraure a l'instant, i va sentir que els batecs del seu cor li rugien a les orelles mentre queia a terra en un moviment que a ella li semblava a càmera lenta. Per contra, li semblava que els sons del bosc ascendien de timbre, i ho va veure tot distorsionat com si estigués mirant a través d'una fulla de mica. El seu cos caigut va girar sobre si mateix fins que va estar estesa d'esquena, i va veure que l'executor estava dret al seu costat. Ja no distingia els trets de la seva cara.

-Et conec... -va dir.

-M'afalagues -va respondre ell-. Em sembla que només ens havíem vist una vegada.

-Per què?

Tenia els llavis insensibles; li costava un treball immens pronunciar les paraules; però sabia que si era capaç de seguir fent-li parlar, els implants reactius que portava ella al cos elaborarien un antídot per combatre la toxina. Va observar que s'havia tret del braç l'agulló.

-Per què? -va repetir ell, apartant-se, buscant pel que semblava alguna cosa que hi havia al terra-. Et queda massa poc temps perquè t'ho expliqui, estimada.

-Però, Zonama Sekot. Jo... la resposta.

-La veritat és que no m'importa en absolut -va dir el fals profeta-. Harrar i tu us heu tornat bojos. El futur que poguéssiu posar en marxa des d'aquí, no crec que m'agradés. Un poble només pot canviar fins a cert punt sense perdre's.

-Ja... Perdut.

Havia de fer-li comprendre. Els yuuzhan vong havien perdut el seu camí molt abans d'arribar en aquella galàxia.

-La veritat és que no crec que siguis tu qui ha de jutjar-ho -va dir el Profeta amb menyspreu. Ella va recordar de sobte el seu nom veritable, Nom Anor-. En acabar amb tu -va prosseguir aquest-, li arribarà el torn a Zonama Sekot. Veuràs, em vas donar accés al teu qahsa; i, a diferència del que segurament creus, sóc molt capaç de comprendre el seu contingut.

-No. Estàs boig -va dir ella. Se sentia una mica més forta. Tornava a recuperar les sensacions en les seves extremitats. Sentia el fuet-agulló, lliure per terra, sense recollir.

Ell es va ajupir i va recollir alguna cosa del terra. Una pedra.

-Hauràs de disculpar-me si tinc la humilitat de dubtar que un verí fabricat per mi et pugui matar, Nen Yim. Ets una veritable geni. La teva mort és una gran pèrdua per al nostre poble.

Es va acostar portant la pedra en una mà. Els batecs del cor de la Nen Yim es van convertir en una vibració regular mentre ella, amb totes les forces que li quedaven, li llançava el seu fibló. Ell va baixar la pedra, i hi va haver com un tro, i ella va sentir que un costat del cap se li posava enorme.

El segon cop va semblar més suau. Va veure una altra vegada la inundació d'imatges que li havia ensenyat Zonama Sekot, la bellesa d'un món en harmonia, una harmonia tan sublim que no existia paraula per descriure-la en la llengua dels yuuzhan vong; encara que va haver d'existir en altres temps.

Va veure el dors de la mà, de la normal, d'aquella amb la qual havia nascut. Tot d'una, era molt petita, estava una altra vegada al viver, es fixava en ella per primera vegada, fascinada en veure que podia fer moure aquestes cosetes que tenia.

«Recorda també això la Tahiri?», es va preguntar.

Va moure els dits, tractant de suposar com funcionaven. Semblava que no podia moure'ls molt.

* * *

En Nom Anor va deixar anar un gemec quan li va travessar l'agulló, però es va impulsar en el dolor per colpejar-la per segona vegada al cap. El sòl del bosc ja estava negre de sang, i ell estava cobert d'esquitxades. També percebia el seu sabor, d'alguna manera, encara que no recordava haver obert la boca.

Li va assestar un tercer cop, i va caure d'esquena, tirant d'aquella cosa que tenia clavada, preguntant-se si la Nen Yim havia aconseguit matar-lo a ell també. Havia estat un estúpid... hauria d'haver-la matat més de pressa. Ben pensat, tenia sort que el verí del plaeryin bol hagués tingut efecte si més no. S'alegrava més que mai d'haver reposat l'implant perdut.

Va descobrir amb alleujament que l'agulló li havia travessat la carn del costat. No hi havia encertat en cap òrgan vital, i no creia que el fibló estigués enverinat. Però li feia mal, com li feia mal el forat que li havia fet al braç. Hi havia tingut sort... si no l'hagués pres per sorpresa, les coses bé podien haver sortit de manera molt diferent.

Sense fer cas de les seves ferides sagnants, es va ajupir i va recollir el qahsa, examinant-lo amb mirada crítica. Era aquell el qahsa original d'ella, o era la cosa que havia emprat per accedir als records de Zonama Sekot? Va desitjar ferventment que es tractés del primer, i que la Nen Yim l'hagués portat per registrar el seu nou descobriment. Si era l'altre, hauria de tornar a la cova i enfrontar-se a la Tahiri. Allò seria molt arriscat. Hauria de sorprendre-la per l'esquena. Només tenia un plaeryin bol mig buit i una pedra... allò no era res comparat amb els poders de Jedi d'ella i el seu sabre làser. Ella era capaç de treure-li la pedra i de triturar-lo amb ella a deu metres de distància.

Va descobrir amb alleujament que era el qahsa que buscava, aquell a qui li havia donat accés la Nen Yim. El va agafar, va sortir de la clariana i va ascendir ràpidament de nou pel cingle. Durant els últims dies havia anat robant la resta dels components que necessitava per dur a terme el seu pla. L'única cosa que li faltava era el protocol mateix, que era massa complicat per a aprendre-se'l de memòria. I ja el tenia.

Es va tornar cap a les guies d'hipervelocitat gegants. Encara tenia desafiaments per davant. Encara havia d'arreglar-se-les amb Corran i amb Harrar, i sens dubte la Tahiri vindria a per ell. I li quedava poc temps. Les naus que havia enviat Shimrra trigarien menys d'un cicle de dia en arribar. En aquells dies, Zonama Sekot havia d'estar mort, o com a mínim malferit. Es proposava encarregar-se'n.

* * *

Quan la Tahiri va veure que anava a fosquejar i la Nen Yim no havia tornat, va sortir a buscar-la. També portava temps sense veure al Profeta, i va témer de sobte que l'actuació de la Nen Yim hagués estat això mateix... un ardit per donar-los ocasió de marxar.

Va sortir en la direcció general que havia pres la cuidadora. Per sobre d'ella s'amuntegaven els núvols, i els alts boras cruixien amb el vent que s'avivava. Les fulles saltaven i ballaven, i en l'aire humit es percebia una olor com d'electricitat i resina.

Va trobar la Nen Yim en una petita clariana del bosc. Un rastre de sang indicava que s'havia arrossegat alguns metres abans d'esfondrar-se. Quan la Tahiri es va agenollar al seu costat, va veure que la cuidadora tenia destrossat el cap. Però tenia obert l'ull que li quedava, encara que no l'enfocava. Respirava amb lleus panteixos.

-Nen Yim -va dir la Tahiri amb suavitat-. Qui t'ha fet això?

-Profeta. No és... -l'esforç de pronunciar les paraules la feia estremir-se-... Nom Anor.

-Nom Anor?

La Tahiri va tornar la vista ràpidament al seu voltant, portant-se la mà al sabre làser. Havia tingut davant dels seus nassos a Nom Anor, al qual havia intentat matar-los a Yag'Dhul?

La Nen Yim va tremolar i va deixar anar un gemec.

-Jo... Tinc una unitat mèdica al campament -va dir la Tahiri-. Aguanta, torno de seguida.

-No... Ja he aguantat massa. No puc... em va deixar per morta. Vol matar Sekot. Has de detenir-lo.

-Matar a Sekot?

-Té el meu qahsa. Vaig portar protocols... per si Sekot era un perill per a nosaltres.

-On ha anat?

-Buscarà... Mecanisme impulsor. El centre que ho controla es pot sabotejar per provocar una avaria cataclísmica del motor. Motor artificial probablement, a jutjar per la nau. Atura'l.

-És clar que ho faré. Però hauràs d'ajudar-me tu.

-No -va dir la Nen Yim, aixecant la mà-. Deixa'm aquí. Deixa'm formar part d'això.

Les llàgrimes li impedien veure la Tahiri. Les hi va assecar amb el dors de la mà.

-Ja formes part d'això -va dir.

-Tu també. I de mi. No ho oblidis.

La Nen Yim va deixar anar un gemec i el cos se li va paralitzar.

-Volia explicar-te això de Sekot. És el que...

Però ja no va dir res més. Va seguir movent la boca algun temps, però sense proferir paraula. Al cap d'uns moments, va perdre el pols.

La Tahiri es va posar dempeus molt seriosa, envaïda pel dolor i per la ira. Jacen havia dit que era possible extreure energia de la ira sense tornar-se cap al Costat Fosc. Havia dit que el que era dolent era la praxi, no les emocions que la impulsaven.

Però allò devia tancar algun engany. Perquè el que més desitjava fer en aquell moment era arrencar-li el cor al Profeta... i no massa de pressa.

Aquest s'hauria dirigit cap a on havien anat Corran i Harrar. Estaria Harrar complicat en allò?

Perquè llavors hauria d'arrencar dos cors.

 Següent