El Passat Ocult (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Obi-Wan observava esperant una oportunitat d'escapar, però això era impossible. Una part del seu entrenament en el Temple s'havia centrat en la paciència, però aquesta havia estat la seva pitjor assignatura.

La caserna estava ple de guàrdies. El primer que li van fer va ser treure-li la túnica cuirassada i el visor.

-No és un phindià -va dir sorprès un dels guàrdies. L'aprenent de Jedi no va dir res.

L'altre guàrdia va agafar el sabre làser. Va intentar activar-lo, però no va poder fer-ho.

- Què és això? Una arma primitiva?

Obi-Wan va continuar callat.

Els dos guàrdies es van mirar nerviosos.

-Serà millor portar-lo amb Weutta.

Weutta va resultar ser el cap de seguretat. Escanejà l'iris del noi per comparar-lo amb el de l'autèntic guàrdia K23M9. A la pantalla van aparèixer les paraules "No hi ha equivalència". No va aparèixer res més.

-No tenim cap registre teu, rebel -va dir el cap de seguretat, apropant el seu rostre al del presoner-. Qui són els teus contactes? Per què has vingut a Phindar? Què li ha passat al guàrdia K23M9.

Obi-Wan va seguir sense dir res. Weutta li va donar un suau cop amb una pica de força. Aquest toc va ser suficient per fer-lo caure de genolls. El cap li donava voltes i tenia el costat cremant per la descàrrega elèctrica.

-El portaré a Baftu. S'ha declarat l'estat de màxima seguretat. Vol veure personalment a tots els rebels -va dir en Weutta, procedint a empènyer bruscament al debilitat noi pel que li van semblar quilòmetres de passadissos.

Finalment van arribar fins a unes enormes portes laboriosament tallades. Un guàrdia els va fer passar a una sala gran i completament buida amb pesats tapissos tapant les finestres. A l'altre extrem hi havia dues enormes portes.

Weutta va caminar cap a elles i es va aturar. Va obligar al seu presoner a agenollar-se i li va empènyer el cap cap avall.

-Espera aquí, cuc -grunyí-. I no aixequis la mirada.

Mentre mantenia el cap baix, el jove Kenobi va moure els ulls per veure com el gros phindià s'ajustava al visor, s'allisava la túnica i s'aclaria la gola abans de prémer un botó situat a un costat de la porta. Era obvi que Baftu posava nerviós fins i tot al cap de seguretat.

La porta es va obrir un instant després per descobrir un molest Baftu al llindar del seu despatx.

- Per què em molestes? -va bordar, desdenyós.

-He portat un rebel... -va balbucejar en Weutta.

- Per què se'm molesta amb aquestes coses? -va rugir.

-Perquè vostè m'ho va ordenar -va respondre amb una veu que gairebé era un gemec.

-Em desagrades. Deixa el rebel i vés-te'n.

-Però...

-Disculpa, Cap de llimac, com és que segueixes davant meu? -Va dir Baftu amb to assassí-. O és que he d'empalar-te en un electropunxó perquè et sacsegis fins a la mort?

-No -va murmurar el cap de seguretat, i va córrer fins a les portes de l'altre costat, creuant i desapareixent per elles.

- Baftu! -Era la Terra, encara que l'aprenent de Jedi no podia veure-la-. Encara no he acabat!

Baftu es va tornar, deixant la porta lleugerament entreoberta, i sense mirar ni un cop en direcció a l'Obi-Wan. Aquest es va arrossegar cap endavant, forçant l'oïda. Va cridar a la Força perquè li aguses els sentits i així poder sentir la conversa entre la parella. Parlaven en furiosos murmuris.

- Jo vaig estar des del principi en contra de l'aliança amb el príncep Beju -va dir la Terra-. Què en sabem nosaltres d'ell? Encara hem de conèixer-lo o veure'l en persona. Tots els nostres tractes amb ell s'han realitzat mitjançant intermediaris. No em fio d'algú a qui no he vist.

-Vindrà demà matí i llavors podràs veure'l. Deixem ja aquesta conversa.

- I per què penses ara en expansions? -va continuar la dona, ignorant-lo-. Hauríem de consolidar el nostre poder a Phindar. Els actes rebels van en augment. El poble té gana. Els centres mèdics necessiten més subministraments. Has creat una escassetat massa gran, Baftu! El poble està a la vora de la revolta.

- I què importa que sigui així? Està famolenc i malalt. En cas que pogués aconseguir armes, estaria massa feble per mantenir molt de temps l'alçament.

- Això no és cosa de broma, Baftu!

-Ah, t'estàs estovant, bonica Terra. Per què no t'ocupes tu de l'estat de les coses a Phindar, ja que tant t'importa? Apaivaga aquesta setmana al poble amb una mica de menjar extra. No és mala idea, estant Beju de camí. Això els distraurà. Però no els donis bacta... La hi he promès gairebé tota a Beju.

-No confio en aquest príncep...

-Això ja ho has dit. Una vegada i una altra. Jo m'ocuparé de rebre'l. Tu ocupa't de Phindar. I ara deixa'm, tinc coses a fer.

- Què fem amb el rebel?

-Ocupa't tu d'ell. Ara Phindar és la teva responsabilitat, recordes?

Obi-Wan va escoltar el taloneig d'unes passes, seguits d'obrir i tancar d'una porta a l'habitació del costat. Va retrocedir ràpidament sobre mans i genolls abans de prémer el rostre contra les mans.

Una bota li donava cops a l'espatlla un instant després. Per la catifa tova, no havia sentit a Terra apropar-se.

-Aixeca el cap, rebel.

Va aixecar la mirada, estranyant-se de veure els amistosos ulls de Guerra i Paxxi en un rostre tan cruel.

-Així que no ets phindià. Qui ets? -va preguntar impacient la dona.

-Un amic -va respondre el jove Kenobi.

-Meu no -bufà ella-. Has suplantat a un guàrdia. Ja saps quin és el càstig per això. Encara que potser no el coneixes. Potser els teus amics phindians no t'ho expliquessin. Seràs renovat i transportat a un altre planeta.

Obi-Wan no va moure ni un múscul, però en el seu interior va llançar un crit d'horror. Renovat! No hi havia imaginat això. Estava preparat per suportar tot tipus de tortures. No perquè li esborressin la memòria! Era una cosa massa dolorosa per concebre-la.

Terra va llançar un sospir. Semblava cansada, i l'aprenent de Jedi va veure per un moment un indici de la nena que havia estat una vegada. Ella va apartar la mirada.

-No et preocupis, rebel. No és tan dolent com diuen.

Obi-Wan es va arriscar a fer una pregunta, potser mogut per veure en els seus trets una ombra dels seus amics.

- Trobes a faltar a la teva família?

Ella es va encarcarar per un moment. Ell va esperar un cop, es va preparar per a ell. Però, en comptes d'això, la phindiana es va tornar per mirar-li amb una mirada tallant tan trista com plena d'espais buits.

- Com es pot trobar a faltar el que no es recorda?

Següent