Invencible (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Quina és la diferència entre un sabre de llum i una barra lluminosa?

Un sabre de llum impressiona a les noies!

-Jacen Solo, edat 14 (poc abans de tallar el braç de la Tenel Ka en una pràctica d'esgrima)

Havia comès alguns errors. Caedus ho podia veure ara.

Hi havia caigut en la mateixa temptació que tots els Sith, s'havia separat a si mateix de tot el que estimava -la seva família, la seva amant, fins i tot la seva filla- per evitar ser distret per les seves traïcions. Ara podia veure que encegar-se al seu dolor també l’avia encegat al seu deure, com havia començat a pensar només en si mateix, en els seus plans, en el seu destí... en la seva galàxia.

Auto-embrancament.

Això va ocasionar la caiguda dels Sith, sempre. Havia estudiat les vides dels grans antics -com Naga Sadow, Freedon Nadd i Exar Kun-, i sabia que sempre cometien el mateix error, que tard o d'hora sempre oblidaven que existien per servir a la galàxia, i arribaven a creure que la galàxia existia per servir-los a ells.

I Caedus havia caigut en el mateix parany. S'havia oblidat de per què estava fent tot això, la raó per la qual havia pres un sabre de llum en primer lloc i el motiu pel qual s'havia lliurat als Sith, la raó per la qual havia pres el control exclusiu de l’Aliança Galàctica.

Per servir.

Caedus ho havia oblidat perquè estava feble. Després que l’Allana l'havia traït en escapar-se d’amagades de l’Ànakin Solo amb els seus pares, el seu dolor s'havia convertit en una distracció. Hi havia estat incapaç de pensar, de planejar, de comandar, de llegir el futur... de liderar. Així que havia tancat els seus sentiments per l’Allana, s'havia convençut a si mateix que en realitat no estava fent això per ella i els milers de milions de nens com ella, que estava fent això pel destí... pel seu destí.

Tot havia estat una mentida. Fins i tot després del que havia fet Allana, Caedus encara l'estimava. Ell era el seu pare, i sempre l’estimaria, sense importar quan de mal li fes. S'havia equivocat en tractar d'escapar d'això. Caedus havia d’aferrar-se en aquest amor sense importar el que li costés, aferrar-se en aquest amor tot i que li trenqués el cor.

Perquè així era com els Sith es mantenien forts. Necessitaven el dolor per mantenir l'Equilibri, per recordar-los que encara eren humans. I el necessitaven per no oblidar-se del dolor que estaven infligint als altres. Per fer a la galàxia més segura, tothom havia de patir, fins i tot dels Lords Sith.

I així no hi hauria atacs d'ira quan s'enfrontés als Moffs per les seves aventures no autoritzades, ni execucions de demostració, ni estrangulacions de la Força ni amenaces de fer que les flotes d'ell ataquessin les seves, cap intimidació. No hi hauria cap conseqüència en absolut, perquè com anaven a saber de les coses preocupants que últimament havia estat veient en les seves visions de la Força -els maniàtics mandalorians i els asteroides en flames, la ineludible mirada del seu oncle- si ell no els ho explicava? Ja fos per equivocació o toc Mestre, la presa del sistema de Roche va ser tant obra seva com dels Moffs, Caedus ho veia ara, i ja no era propi d'ell castigar als altres pels seus errors. A partir d'avui, Darth Caedus anava a governar no a través de la ira o la por, ni tan sols el suborn, sinó com tot veritable Lord Sith hauria de fer, a través de la paciència, l'amor i... el dolor.

Caedus finalment va coronar la sinuosa rampa de vianants que havia estat ascendint i es va trobar mirant per un túnel tubular cobert d’espumacret groc grisenc que els verpins reservaven per als seus caus reials. A l'altre extrem -fent guàrdia al costat d'una de les brillants noves escotilles blindades d'aliatge de beskar que no havien servit absolutament de res per aturar l'atac en aerosol del Romanent- hi havia un escamot de soldats d'assalt cuirassats de blanc. Les ratlles grises en les seves muscleres els identificaven com a membres de la Guàrdia Imperial d'Elit, i els dos E-Webs muntats sobre trípodes alineats al costat de les parets suggerien que es prenien seriosament el fet d’impedir l'accés no autoritzat a la càmera de més enllà.

Els soldats d'assalt seguien girant-se en la seva direcció, sens dubte tractant de decidir si l'única figura vestida de negre caminant cap a ells era una cosa per la qual alarmar-se, quan Caedus va aixecar una mà enguantada i va fer un moviment d'agafada. El líder de l'esquadró va aixecar la seva pròpia mà com si tornés la salutació... llavors va perdre peu quan els cables d'alimentació de tots dos E-Webs es van arrencar dels generadors d'energia i van sortir volant pel passadís amb l'arma i el trípode rebotant darrere d'ells.

La resta de l'esquadró ràpidament es va posar en posicions de tret, caient sobre un genoll al mig del passadís o estrenyent-se contra la paret del túnel, i es van emportar els rifles blàster a les seves espatlles. Caedus va enviar una onada d'energia de la Força espetarregant pel corredor, reduint les òptiques electròniques dins dels seus cascos a una tempesta d'estàtica. Van obrir foc de totes maneres, però la majoria de les sagetes van sortir desviades, i les que no Caedus les va tornar amb un ocasional cop de mà.

Encara estava a deu passes de distància, quan el líder de l'esquadró es va treure el casc i, preparant la seva arma, va començar a cridar als altres que fessin el mateix. Caedus va aixecar el braç, atrapant les sagetes del líder al palmell de la mà i desviant-les inofensivament pel túnel. Quan el segon i tercer home es preparaven per obrir foc, ell lliscà un dit cap al blàster del líder i el va llançar girant cap a ells. Va estavellar al segon home contra la paret i va fer caure l'arma de les mans del tercer.

Caedus va invocar el líder amb dos dits, fent servir la Força per portar volant fins al seu abast al sorprès soldat.

-No tinc la intenció de fer de mal a ningú més enllà d'aquesta porta -va dir Caedus, fent que la veu sonés profunda i dominant-. Però no tinc temps per perdre, així que no dubtaré en matar-lo a vostè o als seus homes. Confio que no serà necessari?

Els ulls del sergent es van inflar com si la seva gola en realitat estigués sent comprimida -el que no succeïa- i el seu rostre empal·lidí al color de la seva armadura.

-N-N-no, senyor. P-per a res. -El sergent li va fer senyals als seus homes perquè baixessin les armes-. H-h-o s-sento.

-No cal disculpar-se, sergent -va dir Caedus-. Òbviament, vostè no ha estat informat de la nova cadena de comandament.

Caedus va tornar a deixar tocar al terra del túnel les botes del sergent i després es va tornar per mirar a cada un dels altres membres de l'esquadró. Va fer que semblés que estava demanant a cada home que el mirés als ulls grocs, però en realitat estava sondejant les seves emocions amb la Força, a la recerca de qualsevol indici d'ira o ressentiment que suggerís que podria haver algun heroi en el grup. Només li faltaven els dos últims quan va sentir un puny de determinació estrenyent dins d'un.

-No ho faci, soldat -va dir-. L'Aliança ja compta amb massa pocs soldats.

El puny de determinació va començar a afluixar-se immediatament, però el soldat no estava massa sorprès per dir:

-Amb el degut respecte, coronel, nosaltres no som soldats de l'Aliança.

-Encara no. -Caedus li va dedicar un càlid somriure i es va girar cap l'escotilla blindada, donant-li l'esquena a tot l’esquadró-. Els meus acompanyants vindran en poc temps. No comencin un tiroteig amb ells.

Quan va sentir al cap d'esquadró fer el senyal de baixar les armes a l'heroi i a tots els altres, Caedus va fer que sí amb el cap sense donar-se la volta. Llavors va traçar un cercle amb la mà davant de la porta blindada, usant la Força per enviar una onada d'energia a través dels seus circuits interns fins que una sèrie de marcats clics van anunciar que els mecanismes de bloqueig s'havien retret. Un moment després, un fort xiulet va sonar des de l'interior de la pesada escotilla, i va lliscar a un costat ficant-se en la paret.

Caedus la va travessar sense vacil·lar i es va trobar mirant cap avall a un pou de conferències enfonsat on un parell de dotzenes de Moffs imperials -la majoria dels supervivents de la massacre a bord de l’Aleta de Sang- s'estaven posant drets, alguns traient les armes de mà i altres buscant un lloc per posar-se a cobert. Enfront d'ells, un petit eixam d'administradors insectoides d'altres ruscs verpins estaven a la gatzoneta, amb els brillants caps inclinats de confusió i les mandíbules molt obertes en una exhibició d'amenaça instintiva.

-No, si us plau. -Caedus va estendre els braços cap als Moffs i els va fer senyals perquè tornessin als seus seients, utilitzant la Força per compel·lir l'obediència. No es posin drets per mi.

Els Moffs es van deixar caure gairebé com una sola persona. La majoria van aterrar a les cadires que havien estat ocupant, però hi va haver un parell que van errar i van aterrar a terra. Diversos dels assistents dempeus darrere de les cadires dels Moffs apuntaven en la seva direcció amb els seus blàsters de mà, mirant als seus superiors a la recerca d'alguna pista de si havien d'obrir foc o relaxar-se. Caedus va escombrar amb el braç i els va enviar a tots volant fora del pou de conferències al pis de servei que l'envoltava.

-Em temo que aquesta serà una conversa confidencial -va dir-. Deixin-nos.

Quan els assistents no van obeir a l'instant, va fer un gest a un dels que havien estat apuntant un blàster i va enviar a l'home donant tombs per l'escotilla.

-Ara.

La resta dels assistents van sortir ràpidament per la porta, molts d'ells sense molestar-se a posar-se dempeus. Caedus els va veure marxar, amb l'atenció dividida entre ells i els Moffs, a punt per immobilitzar a qualsevol que pensés en aixecar una arma. Una vegada que els assistents es van haver anat, una simple mirada va ser tot el que va fer falta per enviar als administradors verpine escapolint-se darrere d'ells, deixant a ell i als Moffs sols amb l'enorme verpine amb els bulbs oculars platejats per l'edat i un pegat translúcid en el seu tòrax, on el cuirassacuir s'estava tornant cada vegada més fi. Ella no va mostrar cap inclinació a aixecar-se de la seva posició a l'extrem de la taula de conferències, on jeia estirada sobre un tron ​​pedestal molt encoixinat.

-Jacen Solo, d'on podran els ruscs reunir les riqueses per saldar el nostre compte? -La verpine parlava amb una veu anciana i brunzinaire que semblava ressonar des del fons del seu llarg abdomen. Com l'Alta Coordinadora de l'asteroide capital del sistema Roche, ella era efectivament la mare del rusc i principal oficial executiu de tota la seva civilització, sobrepassant fins i tot a la cara pública, el portaveu Sass Sikili-. Primer, ens rescates dels Antics, i ara véns amb la teva flota a fer fora els cuirassesblanques. Benvingut.

-Gràcies, Sa Matricelència. Però ara el nom és Caedus. Darth Caedus.

La mare del rusc va inclinar el cap.

-Hem sentit que vas travessar una metamorfosi. És difícil creure que eres només una larva quan ens vas salvar abans. –Descreuà un braç doblegat per l'edat i va fer un gest cap als moffs-. Els ruscs estaran feliços de desfer-se d'aquestes vespes. Procedeix.

-Tant de bo fos així de simple -va dir Caedus. Va dirigir la seva atenció cap als Moffs, que l'estaven estudiant amb expressions que anaven des de la impaciència a la molèstia, depenent de si eren valents, astuts, o simplement insensats-. Però estàs interpretat malament la nostra presència. La meva flota i jo no estem aquí per alliberar al sistema Roche, estem aquí per mantenir-lo.

Era difícil dir qui estava més indignat, la mare del rusc que espetegava la mandíbula o els Moffs que rondinaven. Caedus va aixecar la mà i -quan no va produir el silenci esperat- va usar la Força per fer callar el clam.

Tan aviat com va poder estar segur fer-se escoltar de nou, va dir:

-Això serà el millor per a tots. La conquesta del sistema Roche li ha donat una importància que va molt més enllà del valor de les seves fàbriques de municions.

La mare del rusc va aixecar el seu tòrax de la butaca i va preguntar:

-Quin significat? Els ruscs són neutrals! No tenim res a veure amb la seva guerra.

-Li han estat venent municions a tots els bàndols... i beneficiant-se amb escreix -va interrompre un Moff amb uniforme de combat i curt cabell gris-. Això els converteix en un objectiu legítim.

-El Moff Lecersen té un bon punt -va dir Caedus-. I jo els vaig advertir que els mandalorians no tenien la força per protegir-los. -Abans que la mare del rusc pogués argumentar, es va tornar cap a Lecersen-. Però el Consell de Moffs m'hauria d'haver consultat abans d'actuar. Hi ha hagut indicacions en la Força des de fa molt que aquesta invasió seria un error.

-Per què desitges les fàbriques de municions de Roche per a tu mateix? -es va burlar un jove Moff.

Caedus el va reconèixer dels holos d'intel·ligència com Voryam Bhao. Amb la seva pell color mel, cabell negre arrissat, i un llavi superior en gest de menyspreu que simplement demanava a crits que l'hi arrenquessin de la cara, semblava encara més jove que els vint-i-tres anys que mostrava el seu arxiu.

-Estalviïn-nos les seves fosques profecies, coronel Solo -va continuar Bhao amb audàcia-. Tots en aquesta taula poden veure el que està tractant de fer.

La bilis va començar a pujar per la gola d’en Caedus, però es va recordar a si mateix de la seva resolució, i va resistir el desig de trencar el coll del jove Moff... com havia fet amb la tinenta Tebut feia no gaire temps.

En el seu lloc, va dir en una calmada veu de duracer:

-Realment hauria d'escoltar més acuradament, Moff Bhao. -Va fer un moviment cap avall amb el seu dit índex, i el cap d’en Bhao va caure cap a la taula, com si estigués fent una reverència-. Ara és Caedus. Darth Caedus.

Si els col·legues de més edat d’en Bhao ho van trobar divertit, no ho van demostrar, ni tan sols en la Força. Simplement van mirar a Caedus, i un altre dels Moffs -aquest era un home de cara rodona amb una papada rodanxona penjant sobre el coll de la seva túnica embotonada- va sacsejar el cap en obert gest de desaprovació.

-Tots som conscients que vostè és molt poderós en la Força, Darth Caedus -va dir-. Però sembla oblidar que nosaltres som molt poderosos per dret propi. Si no fos per nosaltres, la catàstrofe de Fondor hauria estat el seu final i el de l'Aliança Galàctica.

-Ni necessitem consultar sobre cap cosa -va afegir el Moff Lecersen-. L'última vegada que ho vaig comprovar, l'Imperi era un aliat de l'Aliança Galàctica, no el seu territori. No necessitem del seu permís per dur a terme les nostres operacions... i segur que no necessitem les seves flotes per mantenir el que hem pres.

Caedus va posar la seva ira sota control recordant-se a si mateix que es mereixia aquest retret. No hi havia fallat a Fondor per la traïció de la Niathal, o la manca d'audàcia dels seus almiralls, ni tan sols a causa de l'atac per sorpresa de la Daala. Hi havia fallat a causa de la seva pròpia ceguesa, perquè havia permès que la seva angoixa sobre la traïció de l’Allana el tornés arrogant, egoista i venjatiu.

I després, un cop que el seu pensament es va haver buidat, va començar a veure com havia de veure la situació per a algú que no tenia la Força. Per a algú que no podia mirar cap al futur i veure al Luke caçant-lo, o veure mandalorians bojos brollant de les parets i asteroides cremant tan brillants com les estrelles, l'afirmació d’en Caedus seria difícil de creure. Sense aquesta premonició, podia ser fàcil convèncer-se que aquest solitari grup de roques no podria ser tan important com tot això... que el saldo d'una guerra interestel·lar mai podria dependre del que anava a succeir aquí.

Després d'un moment de silenci, Caedus va dir:

-No em creuen. –El seu to era més decebut que enutjat-. Creuen que es tracta de botins.

Lecersen va intercanviar mirades sospitoses amb diversos dels altres Moffs, llavors li va preguntar:

-No espera realment que ens creguem que va venir aquí per protegir-nos, oi?

Caedus va haver de reprimir una riallada. Mentre que no hi havia estat pensant en aquests termes, es va adonar que això era exactament el que ell estava fent aquí: protegir els Moffs i les seves crucials flotes.

-Suposo que això sí sona absurd. –Comprenent que només els mateixos esdeveniments convencerien als Moffs de la seva sinceritat, Caedus es va girar i es va dirigir cap a la sortida-. Sovint la veritat ho fa.

Ben havia sentit a funcionaris de l'Autoritat de Reconstrucció parlar de la Plaça dels Monuments com el seu millor èxit... un final apropiat per a la comissió de l'agència com la reconstructora de la civilització galàctica. Els seus tècnics havien passat tres anys llevant amb cisells sònics una escorça de dos metres de corall Yorik yuuzhan vong de l'arquitectura clàssica de l'Antiga República que envoltava la plaça, i els seus artesans havien dedicat cinc anys per replicar-la amb mètodes i materials originals- les milers d'estàtues antigues que havien donat el seu nom a la plaça.

Fins i tot la Cap de Pom, l'aflorament de roca nua del cim d'una muntanya que era un dels únics llocs de Coruscant on es podia tocar la veritable superfície planetària, havia estat rescatada: un equip de geòlegs de l'AR havia passat més de un any fregant un mantell de liquen que dissolia la pedra que podria o no haver estat un dispositiu de terraformació yuuzhan vong. Per la pròpia i sorollosa proclamació de l'AR, el projecte va ser un èxit estel·lar, un exemple més de la feina que s'havia fet per restaurar la galàxia a la seva glòria pre-yuuzhan vong.

El que Ben veia, però, era una gran plaça de duracer plena de turistes avorrits i oficinistes vagues, sembrada d'escombraries i amb molta necessitat d'una pluja de neteja. El cel perlat d’smog es mantenia feliçment lliure de trànsit aeri gràcies a una zona de seguretat aèria, i l'única ubicació possible per a un post d'observació era dins dels mateixos monuments, tots els quals estaven envoltats de sorollosos rius de turistes que tornarien inútils fins i tot als equips d'espionatge més sofisticats. En resum, el que veia Ben era el lloc perfecte per evitar ser vist sense ser obvi, un formiguer de vida tan gran que ni tan sols la GAG podria identificar a tots els éssers que contenia.

No era d'estranyar que a Lon Shevu li agradés reunir-se aquí amb els seus informants.

Ben va trobar una de les estàtues favorites d’en Shevu -un monòlit gris que representava a un droide mecànic i va seure en un extrem buit d'un banc de visualització. Un holograma d'una atractiva dona sullustana es va alçar de la tarima de la plaça i va començar a explicar que el tècnic Devot era el monument més recent i més gran a la plaça, un merescut homenatge als milers de milions d'éssers dedicats que havien treballat tan dur sota l'autoritat de Reconstrucció per a reconstruir la galàxia després de la guerra contra els yuuzhan vong.

L’holograma va continuar, llançant un corrent de propaganda adulatòria sobre el notable treball que l'AR havia fet amb recursos limitats i en un clima polític molt difícil. Si Ben no tingués coses més importants en què pensar -com per què els borrissols del seu clatell estaven eriçats quan ell sabia que no havia estat seguit des de l'espaiport Mizobon- hauria estat badallant d'avorriment.

Ben havia experimentat la mateixa sensació mil vegades des que havia deixat el Moment Dolç, el iot espacial KDY modificat que l'equip d'atac estava fent servir com a base d'operacions. Es va estendre en la Força, buscant algú que pogués estar vigilant-lo. Lon Shevu podria ser un capità de la GAG, però si algú l’atrapava parlant amb Ben immediatament s'adonaria que Shevu també era un espia, un traïdor que volia fer caure a Caedus tant com Ben... bé, gairebé tant. Caedus no havia assassinat a la mare d’en Shevu, després de tot.

Ben estava sent vigilat, és clar. La tia Leia i la seva cosina Jaina estaven entre la multitud, servint com el seu suport, però mantenint la distància per evitar dirigir l'atenció cap a ell o Shevu. I va poder sentir al voltant d'una dotzena de dones joves mirant-lo de reüll, excessivament interessades però sense mostrar cap indici d’intencions nocives... probablement admirant el vestit arkanià que la tia Leia havia triat com a part de la seva disfressa de noble. També hi havia diverses presències que se sentien atentes però no enfocades, sens dubte només agents de seguretat vestits de civil buscant un comportament nerviós, una conducta irracional, o qualsevol de les altres mil conductes que generalment delatarien un atemptat terrorista en preparació.

El que Ben no va percebre va ser cap curiositat ni sospita dirigida en la seva direcció, cap indici que estaria portant algun perill quan fes contacte amb Shevu. Tranquil·litzat, es va aixecar i va anar a la cantonada oposada del monument.

Shevu estava parat darrere d'un banc de visualització, fent-se passar per un turista. Portava l'uniforme ara sense sentit de la Patrulla Espacial de l'Autoritat de Reconstrucció, i usava una petita camvid per gravar un altre holograma, aquest narrat per una atractiva dona falleen. El seu cabell estava tenyit de gris, i portava per barba un masclet fals del mateix color. De fet, s'assemblava tant a un pilot retirat de la PEAR que malgrat la seva presència familiar en la Força, Ben no estava del tot segur de tenir l'home correcte.

O potser eren els canvis que no formaven part de la disfressa d’en Shevu el que el despistava: els ulls enfonsats i la pell pàl·lida i les línies de preocupació que semblaven haver aparegut del no-res. Ben es va aturar un pas endavant i una mica al costat d'ell, fingint estar interessat en el mateix holograma. Era una mica més interessant que l'anterior. La falleen estava explicant com l'Autoritat de Reconstrucció havia alliberat el cinturó miner maltorià del famós capità pirata Tres-Ulls.

Shevu el va sorprendre en parlar primer.

-Així no va ser realment com va succeir, saps? -va dir-. Jo t'ho podria explicar tot sobre Tres-Ulls, si t'interessa.

Ben es va tornar casualment i va trobar a Shevu somrient-li darrere de la seva camvid, i alhora tenint les celles arrufades de preocupació i curiositat.

-Va estar vostè allà, senyor? -va preguntar Ben, encara representant el paper d'un educat noble jove.

Shevu va sacsejar el cap.

-Conec algunes persones que ho van fer. Segons el que jo vaig escoltar, la lluita havia acabat per quan vam arribar. En realitat Tres-Ulls ens va ser lliurat per un parell de cavallers Jedi. -Va abaixar la seva camvid i va mirar directament a Ben-. Els Jedi tenen una curiosa manera de fer això: simplement apareixen quan ningú els espera.

-Estic segur que tenen les seves raons -va dir en Ben-. Va servir amb la PEAR molt de temps, senyor?

-Els deu anys -va dir en Shevu-. Els millors de la meva vida.

Quan Shevu no va suggerir un entrepà o un esmorzar com a preludi d’anar a algun lloc on poguessin parlar més lliurement, Ben es va adonar que el seu amic també estava preocupat per la seva seguretat. Va tornar a estendre la seva percepció de la Força, i aquest cop sí va sentir un parell de presències enfocades... però estaven enfocades en Shevu, no en ell. Els observadors podrien haver estat un equip de suport de la GAG, per descomptat, però Ben ho dubtava. Shevu va venir aquí a trobar-se amb informants, i un cap d'espies acurat no arriscava els seus recursos en permetre que un equip de suport els veiés. Si algú tenia a Shevu sota vigilància, era perquè era sospitós de traïció.

El primer instint d’en Ben va ser endur-se al seu amic i fugir, però això seria una estupidesa. Encara que poguessin sortir lluitant de la plaça, la deserció d’en Shevu seria considerada una emergència de seguretat. Per quan arribessin al Moment Dolç a Mizobon, la GAG tindria en marxa una missió de «recuperació» a gran escala, amb tots els espaiports del planeta fermament segellats i divisions completes de soldats de la GAG registrant cada escletxa dins d'un centenar de quilòmetres de la plaça.

Ben finalment havia identificat als vigilants d’en Shevu, una parella de rodians de musells prims a uns trenta metres de distància. Estaven pressionant les ventoses dels seus dits contra les galtes verdes de l'altre, corrent una camvid i generalment esforçant-se massa per assemblar-se a una parella de vacances. Ben va començar a espetegar subtilment els dits en la seva direcció, enviant un flux constant de centelleigs de la Força que inutilitzaven l'equip d'espionatge cap a la camvid.

Una vegada que Ben es va sentir segur que l'equip de gravació dels rodians era inútil, va tornar a mirar a Shevu.

-Saps el que va passar amb ell... vull dir Tres-Ulls? -va preguntar Ben, encara parlant de forma vetllada però anant directament al gra. Si ell i Shevu corrien risc, era millor acabar i anar-se’n -. Tinc uns amics als quals els hi agradaria reunir-se amb ell. Estic segur que trobaràs productiu ajudar-nos.

Les celles d’en Shevu es van aixecar.

-Quant de productiu?

-Podríem fer-te un home molt feliç en molt poc temps -va respondre en Ben-. De fet, ja estem fent els preparatius per a una reunió amb ell.

La mirada que va aparèixer a la cara d’en Shevu era a parts iguals de sorpresa i temor. Per un instant, Ben va pensar que havia mal interpretat al seu amic tot el temps, que o Shevu no volia involucrar-se tan directament en les accions contra Caedus, o que havia estat agent doble d’en Caedus des del principi.

Llavors Shevu va somriure.

-No es pot saber quant temps portarà posar-nos en contacte cara a cara -va dir-. Però puc dir-los on trobar-lo. Això els servirà d'alguna cosa?

Ben va assentir.

-Probablement. Quant dependrà de la dificultat que sigui organitzar una reunió.

-Hauria de ser més fàcil que a Coruscant -va respondre en Shevu-. He sentit que la nova banda de Tres-Ulls ha estat causant problemes a Níquel U. L'últim que vaig sentir és que ell anava de camí per posar-los en línia.

-Estàs segur? -va preguntar en Ben. Dos serveis d'intel·ligència diferents, el hapani i el wookiee, havien confirmat que l’Ànakin Solo estava en el seu hangar a la Base Crix sobre Coruscant-. Hem escoltat que el seu iot espacial encara està en el seu amarrador.

-Precaució de seguretat -va respondre Shevu-. Va fer enutjar a alguns bothans fa un temps, i li resulta convenient viatjar en una cosa una mica menys visible. Definitivament va anar a Níquel U.

-Níquel U? -va repetir en Ben. Tot d'una, la fàcil conquesta del sistema Roche per part del Romanent va semblar més convenient que alarmant. Els asteroides eren llocs petits, i si els Jedi actuaven ràpidament, serien capaços d'infiltrar un equip d'atac abans que els imperials tinguessin l'oportunitat de depurar la seva operació de seguretat. Va agafar un xip de crèdit-. Això hauria de valer alguna cosa per a nosaltres. Què tal...?

Ben va deixar la frase a mitges quan va sentir que Jaina s'estenia a ell en la Força, advertint-li que els problemes venien de camí. Va mirar més enllà d’en Shevu i va veure venir a la parella rodiana, lliscant les mans a les butxaques de les seves túniques exteriors.

-Deu mil? -va preguntar Shevu, mal interpretant el sobtat silenci d’en Ben i encara tractant de mantenir la cobertura-. Aquest tipus d'informació no és fàcil d'aconseguir, i si Tres-Ulls s'assabenta...

-Seccer! -va cridar en Ben, utilitzant la paraula en argot utilitzat per tota la galàxia per a un agent de seguretat pública. Va colpejar a Shevu en totes dues espatlles, però més fort en la dreta perquè es donés la volta i veiés als rodians que s’aproximaven-. Seccer mort!

Esperant que semblés que ell es resistia a l'arrest, i que, per tant, Shevu no estava involucrat en res deslleial cap a Caedus o la GAG, Ben va treure el seu blàster de mà i va disparar al costat del cap del seu amic. La primera sageta es va acostar prou per causar una marca de calor a la mandíbula d'en Shevu i fer que semblés que l'intent de matar-lo havia estat sincer. Els altres tres trets no van passar tan a prop, dispersant la multitud i enviant als dos rodians a terra per protegir-se.

-Ho sento! -va xiuxiuejar Ben, acostant-se al cap d’en Shevu-. Crec que t’estaven vigilant. Potser hauries de venir...

Shevu li va donar un cop de colze a les costelles, aixecant l'ai al cor i fent-lo llançar un autèntic grunyit de dolor.

-No. Vés-te’n tu! -Shevu va donar la volta, al mateix temps tractant d'aconseguir agafar la seva arma i aferrant-se a la solapa de la capa d'en Ben-. Fes que sembli... aaargh!

L'ordre va acabar en un crit sorprès quan Ben va posar una mà sobre el canell d’en Shevu i va pivotar, enviant al seu amic en un salt mortal volador que li va fer acabar estirat sobre la seva esquena.

-Ens veiem! -va xiuxiuejar Ben-. Bona sort!

Va disparar un parell de sagetes làser a través de la tela fluixa de la túnica d’en Shevu per si de cas, després es va posar a córrer.

Es va trobar mirant fixament per un passadís de cent metres que semblava obrir-se espontàniament davant d'una dona que corria cap a ell a tota velocitat a través de la multitud. Vestida amb una armadura i capa fosca de la GAG, tenia el cabell ros, l'empunyadura d'un sabre de llum a la mà, i una dotzena de comandaments de la GAG la seguien trepitjant-li els talons.

-Oh, kriff! -va dir en Ben-. És la Tahiri!

El brunzit creixent de ventiladors de refrigeració de repulsors va començar a udolar sobre la plaça, i Ben va aixecar la vista per veure un grup de vol de trineus de tropes negres de la GAG descendint des del cel lletós.

-Vés-te’n! -va ordenar Shevu-. Fes que això compti!

Ben va obeir a l'instant, carregant cap a una massa d'éssers que pressionava en direcció oposada al monument de l'Autoritat de Reconstrucció en un intent d'escapar de la baralla a punt d'esclatar enmig d'ells. Suposant que Shevu estaria a prop darrere d'ell, va començar a utilitzar la Força per aclarir el camí per davant, al mateix temps, arrencant-se la perruca i les pesades vestidures de la seva disfressa arkaniana.

Ben estava viatjant en la direcció oposada a la de la Jaina i tia Leia, tractant de protegir la missió, allunyant l'acció del seu equip de suport. Quan les probabilitats es posaven tan malament, era millor separar-se i evitar que els teus companys també fossin capturats o assassinats. D'aquesta manera, almenys quedaria algú que presentés l'informe.

La multitud va esclatar en crits quan les sagetes d'energia van començar a volar d'anada i tornada per la plaça darrere d'ell, i va ser llavors quan Ben es va adonar que Shevu no era amb ell. Es va aturar i es va girar, però l'únic que podia veure era el flaix constant del foc blàster parpellejant a través de la paret de turistes terroritzats que retrocedia cap a ell.

Ben es va arrencar els mitjons de dit -part de la seva disfressa- de les mans i va començar a empènyer de nou cap a la lluita, llavors va recordar l'últim que Shevu li havia dit abans d’acomiadar-lo. Fes que això compti. Si Ben tornava ara, estaria fent just el contrari, robant al sacrifici d’en Shevu del seu significat, i el més probable encara sent incapaç de salvar-lo.

Deixant que el seu sabre de llum pengés al cinturó per sota de la seva túnica, Ben va treure de la butxaca el comunicador. Va permetre que la pressió de la multitud l’empenyés lentament cap enrere, allunyant-se del que ara sonava més com una baralla en un caf que un tiroteig, decidit a fer que això compti i després tornar a pel seu amic.

No va obrir un canal directe al Moment Dolç. Això li donaria als droides d'escolta de la GAG els preciosos segons que necessitaven per rastrejar el seu senyal i identificar a la resta del seu equip. En canvi, va gravar un ràpid missatge descrivint el que havia esbrinat sobre la ubicació d’en Caedus, acabant amb un informe de la captura d’en Shevu i, molt probablement, la seva pròpia. El formatejà perquè es transmetés en una ràfega de cinc mil·lisegons que seria massa ràpida per rastrejar, després va obrir el canal al Moment Dolç... i va sentir un fred formigueig del seu sentit del perill corrent per la seva espina dorsal.

Una familiar veu femenina va sonar un pas darrere d'ell.

-No el transmetis, Ben. No vacil·laré en matar-te.

-Acabes de fer-ho.

Ben va pressionar el botó de TRANSMETRE, i després va llançar el comunicador a l'aire i va buscar el seu sabre de llum... només per trobar que la mà de la Tahiri ja hi era.

-Mala idea -va dir ella.

Ben girà cap a la mà, aixecant un braç i colpejant amb el colze al costat del cap. Va començar a dir-li que parlava massa, i després va sentir l'espetec-xiuxiueig de l'encesa d'un sabre de llum i es va adonar que ell acabava de cometre el mateix error.

Una línia de dolor ardent va esclatar creuant la part baixa de la seva esquena, i va veure la brillant resplendor de la punta de la fulla de la Tahiri brillant al costat i una mica per darrere d'ell. Quan el seu cos no va caure al terra de la plaça en dos trossos, va suposar que ell encara era viu i continuava el seu gir, girant la mà en una ganivetada invertida amb el dors de la mà que li hauria encertat just sota l'orella i gairebé amb tota seguretat l'hagués noquejat... si ella no l'hagués bloquejat.

Quan el cap d’en Ben va anar cap enrere, va aconseguir veure la cara plena de cicatrius i el cabell ros, després va sentir les seves dents mossegant la seva llengua i els seus peus volant de sota d'ell, i es va adonar que la Tahiri li havia donat per sota de la barbeta amb el puny o el colze o un martell hidràulic, i poc importava quin, perquè tot el que podia sentir era la ineludible foscor d'un forat negre atraient-lo cap a baix a la singularitat de la inconsciència, la indefensió, la derrota i la mort.

Ben es va negar a anar-se'n. Va atacar amb la Força, agafant-la en l'últim lloc que l’havia vist, tirant amb totes les seves forces i va sentir... notar que alguna cosa cedia, va sentir que una cosa com cames, turmells o peus venia volant cap a ell, després va escoltar a la Tahiri cridant d'ira , mal o potser només de sorpresa.

Un agut so metàl·lic va ressonar a la terrassa de la plaça quan l'armadura d'ella va xocar, i la foscor va començar a retirar-se del cap d’en Ben. Va percebre a la Tahiri caiguda als seus peus, jaient igual que ell sobre la coberta. Ella va maleir, profanant la mare morta d’en Ben i prometent fer-li pagar per fer que això fos tan difícil, llavors ell va veure el seu propi sabre de llum tirat sobre el duracer no molt lluny de la seva mà, envoltat per una dotzena de parells de botes negres, però encara dins del seu abast de la Força.

Ben es va estendre a la Força. Mitja dotzena de soldats van cridar de sorpresa quan l'arma va rebotar contra les seves botes, girant i regirant a través de l'espessor de canyelles i turmells per arribar a la seva mà a l'inrevés, amb el filtre emissor assenyalant directament cap als seus ulls.

La veu de la Tahiri va sonar des d'un metre més enllà dels seus peus.

-Ja vaig tenir suficient d'aquest kreetle!

Ben va girar el sabre de llum al voltant i es va asseure. Ara la Tahiri també estava asseguda, mirant directament cap a ell. El rostre d'ella estava més prim i amb més línies del que recordava, però seguia sent tan bonic com sempre, emmarcat per l'halo d'una llarga cabellera daurada i arruïnat només per les tres cicatrius en diagonal sobre el front i la fúria en els ulls.

-Abateu-lo -va ordenar Tahiri-. Ara!

Ben va encendre el seu sabre de llum, i va ser llavors quan -finalment- va veure el negre mur de soldats de la GAG disposats en un anell al seu voltant, tots apuntant rifles blàster en la seva direcció. Es va lliurar a la Força i es va sentir posant-se dempeus d'un salt, la seva espasa es movia per bloquejar, i després la va sentir fent un un-dos-tres rebotant sagetes blàster a un costat abans que una pluja de forts cops de puny li donés de ple a l'esquena. El seu cos va esclatar en un dolor paralitzant, i la foscor elèctrica es va elevar per empassar-se’l de nou.

Següent