14
El missatger
del Senat que s'havia presentat davant la porta de la residència presidencial
estava tan decidit a ser admès com l'androide de seguretat ho era a impedir
l'entrada.
-Tant me fa
el que diguin els teus protocols; he vingut aquí per ordre del president en
funcions del Consell de Govern del Senat, i les meves instruccions no poden ser
més explícites -estava dient el missatger quan la Leia va sortir del camí
interior i va anar cap a la porta -. He de lliurar aquest missatge, i només puc
lliurar-li-ho a la princesa en persona.
-Molt bé -va
dir la Leia -. Sóc aquí.
-Princesa...
-Va dir el missatger, girant-se ràpidament sobre els seus talons i baixant el
cap en una lleu inclinació -. Li demano disculpes per haver interromput...
-No és culpa
seva -va dir la Leia, passant pel costat de l’androide de seguretat i allargant
la mà cap al gruix sobre adornat amb la insígnia reial de color blau -. La
programació de Dormilega no va incloure la possibilitat d'una convocatòria. Pel
que sembla algú haurà d'ocupar-se de remeiar aquest descuit.
El missatger
va tornar a inclinar el cap.
-Li demano
disculpes una vegada més, princesa -va dir, i va retrocedir un parell de passos
abans de donar-se la volta i marxar.
La Leia va
començar a caminar cap a la casa sense obrir el sobre. Dels molts departaments
-consells, comitès, comissions i contractistes -que formaven l'estructura
complexament organitzada del Senat de la Nova República, només un disposava del
poder de cridar a la presidenta perquè comparegués davant seu.
Aquest poder
pertanyia únicament i exclusivament al Consell de Govern.
El seu nom,
que es remuntava als dies del govern provisional, ja no descrivia adequadament
el seu paper. Una gran part del poder i la responsabilitat del Consell de
Govern de l'etapa de transició havia estat transferit al Senat, el Ministeri
General o el Departament de la Flota. La Nova República havia renunciat a
l'eficiència i l'oligarquia per substituir-les per la democràcia i la
burocràcia..., i havia obrat així voluntàriament i sent molt conscient del que
feia. Una confederació de més de deu mil sistemes no podia ser governada
justament per un grapat de líders que s’haguessin triat a si mateixos.
Però un
element del seu antic poder que el Consell de Govern havia conservat portava
aparellada una responsabilitat especial respecte a la presidència. Els
legisladors que van redactar la Carta no volien crear un executiu massa fort
que, en no estar sotmès a cap tipus de control, pogués ser capaç d'anar
acumulant més i més poder amb el pas del temps i acabés convertint-se en un
dictador de fet, ja que no de nom. Ningú havia oblidat la temible veritat que
el regnat d’en Palpatine no havia començat amb un cop d'estat, sinó amb una
llarga acumulació de poder obtingut, en la seva major part, a través de mitjans
legítims.
Com a mesura
de seguretat per evitar que aquesta història es repetís, la Carta havia
preservat al Consell de Govern sota la forma d'un súper comitè compost pels
presidents dels diferents consells del Senat. Els fundadors li van atorgar el
doble poder d'anul·lar l'elecció d'un president i d'iniciar el procés
d'expulsió d'un ocupant del càrrec. L’Ackbar havia definit al Consell de Govern
com «el fre de velocitat de la nau de l'Estat». Però encara que es parlava
d'ell molt sovint, el Consell de Govern poques vegades es reunia, i mai havia
estat utilitzat per al propòsit que va motivar la seva creació.
Fins aquell
moment...
El Consell
ja feia gairebé una hora que estava reunit, segons sembla discutint a porta
tancada, quan la Leia va ser acompanyada a l'interior de la sala. Encara que se
li va proporcionar un seient, la Leia va preferir romandre dempeus en l'estret
pou de les càmeres tot i que això només la situava a l'altura dels ulls dels
set senadors asseguts al llarg de l'arc de la consola. En el centre estava
Doman Beruss, amb la piràmide de vidre i el martell d'ordre a l'abast de la mà.
En Behn-kihl-Nahm estava assegut a la seva esquerra, però no va mirar a la
Leia.
-Senyora presidenta...
Princesa Leia, segons la rotació normal li hauria tocat presidir aquesta reunió
al senador Praget -va dir en Beruss -. No obstant això, i a causa de les
presents circumstàncies, el Consell de Govern ha decidit avançar la rotació al
següent seient designat per així evitar qualsevol possible conflicte de
procediment. Té alguna objecció que jo presideixi
aquesta reunió?
«Així que aquesta era la
raó del retard», va pensar la Leia.
-No tinc cap objecció.
-Molt bé -va dir en
Beruss-. Presidenta Leia Organa Solo, se l'ha fet comparèixer davant el Consell
de Govern per discutir una petició d'expulsió del càrrec presentada contra
vostè.
»Un membre degudament
constituït d'aquest consell ha presentat articles sol·licitant un vot de manca
de confiança i basant-se en els següents motius: un, haver sobrepassat els
límits de l'autoritat que li confereix la Carta. Dos, haver posat en perill
temeràriament la pau i les vides de ciutadans de la Nova República. Tres, haver
emès ordres il·legals per iniciar hostilitats contra un estat sobirà. Quatre,
incompetència per exercir adequadament els deures del seu càrrec.
«Comprèn quins són els
seus drets i obligacions pel que fa a una petició d'expulsió del càrrec? Si
és així, tingui la bondat d'explicar-se usant els termes que li semblin més
adequats.
-Tinc dret a sentir una
especificació de la causa que ha motivat l'acció. Tinc dret a presentar
qualsevol testimoni i proves que triï en defensa de les meves accions i del meu
exercici de la presidència -va dir la Leia-. Tinc l'obligació de respondre de
manera completa i veraç totes les preguntes que se’m puguin arribar a formular,
així com l'obligació de comparèixer davant el ple del Senat en el cas que els
membres d'aquest Consell de Govern votin donar suport a la petició.
-Molt bé -va dir en Beruss -. El senador Praget ha presentat la petició, i
s'encarregarà d'exposar els articles específics que la componen.
Això va sorprendre bastant
a la Leia, que havia esperat que la queixa procedís d’en Borsk Fey'lya.
-Senador... -Va
dir amb una lleu inclinació de cap.
Krall Praget la va
contemplar en silenci durant uns moments abans de començar a parlar, i la seva
mirada la va mesurar, la va jutjar i va acabar decidint fer cas omís de la seva
presència. Durant tot el temps que va durar la seva presentació, en Praget va
mantenir els ulls girats cap a l'extrem dret de la taula, dirigint-se a Beruss
i els altres membres del Consell de Govern i ignorant a la Leia.
En Praget va parlar durant
poc menys d'una hora i després va tornar l'ús de la paraula al senador Beruss
sense fer ni una sola pregunta a la Leia, qui no va saber decidir si en Praget
havia arribat a la conclusió que no era probable que aconseguís que es traís a
si mateixa, o si creia que el seu cas era tan sòlid que no creia necessari fer
preguntes.
El senador Rattagagech, en
canvi, tenia una llarga sèrie de preguntes molt concretes a fer, però el seu to
va ser molt menys acusatori que el de l'exposició feta per en Praget, o fins i
tot que les seves mirades. L’elomin estava intentant reconstruir els càlculs
que havien motivat les decisions de la Leia d'una manera tan meticulosament
detallada que fins i tot en Praget va acabar perdent la paciència.
-O la princesa Leia sap
per què està sent sotmesa a aquest procés de recerca, o no ho sap -va dir en
Praget-. Rellevància, senyor president,
rellevància... Tingueu la bondat d'explicar al
senador que si les seves preguntes no són rellevants, llavors ha de deixar de
fer-les. La petició ha estat presentada basant-se en accions i
resultats, no en motius o intencions.
En Rattagagech es va
arronsar sobre si mateix, visiblement sorprès.
-Senador Praget, la seva
quarta acusació, la d'incompetència, exigeix una conscienciosa avaluació
de la capacitat de judici de la presidenta... -Va
començar a dir així que es va haver recuperat una mica.
-Sol·licito permís per
esmenar la petició -el va interrompre en Praget.
En Beruss va assentir.
-Com vulgui.
-Anul·lo i retiro el quart article,
eliminant-lo en la seva totalitat de la petició -va dir en Praget, i després va
mirar a Rattagagech -. I ara, ha acabat?
-A la vista de l'esmena,
senyor president, no tinc més preguntes que fer a la princesa Leia -va respondre
l’elomin, emprant un to entre displicent i irritat.
-Molt bé -va dir en Beruss-. Senador Fey'lya...
Des que va entrar a la sala, la Leia havia
estat esperant que el veritable atac a gran escala i el cop mortífer arribessin
de Borsk Fey'lya. L’obvi desig de cedir la
paraula al bothan que havia donat mostres Praget només havia servit per
confirmar les seves expectatives. Però Fey'lya va canviar bruscament de
direcció, i el que la Leia esperava veure que passés va caure a terra convertit
en una nuvolet de pols.
-Presidenta Organa Solo, lamento que li
haguem robat tant temps en uns moments tan crítics -va dir en Fey'lya, somrient
educadament-. Només tinc una pregunta que fer aquest matí. Si li fos possible
tornar a prendre qualsevol de les decisions que ha pres durant els últims dies,
i sense disposar de més coneixements dels què tenia a la seva disposició quan
les va prendre per primera vegada, canviaria alguna d'aquestes decisions?
La Leia va parpellejar, molt sorpresa, a
efectes pràctics, era com si en Fey'lya acabés de llevar-se la jaqueta i
l'hagués estès sobre un bassal perquè la Leia pogués creuar-lo. En Praget es va
quedar bocabadat, i després va patir un atac de tos.
-No, senador -va dir la Leia, no podent
veure cap trampa en la pregunta d'en Fey'lya-. Crec que obrem correctament a
exigir als yevethans que es retiressin, i que vaig consultar amb el Consell de
Defensa de la manera adequada abans de fer-ho. Crec que obrem correctament
tractant de posar en vigor l'ultimàtum mitjançant un bloqueig, i que vaig
consultar amb el Comandant Suprem de la manera adequada abans de fer-ho. Crec
que obrem correctament responent a l'emboscada yevethana immediatament i amb
les forces disponibles, i que el general Àbaht va actuar dins dels límits de la
seva autoritat fent-ho. El desenllaç de la batalla no va ser el que desitjàvem,
però això no es va deure a raons que tinguéssim motius per preveure.
En Praget va acollir les seves últimes
paraules amb un esbufec despectiu,
però en Fey'lya va acceptar la seva resposta amb una inclinació de cap.
-Gràcies, princesa. President Beruss?
L'equilibri de la discussió va ser breu i
sense conseqüències, i el Consell de Govern va votar amb la Leia encara present
a la sala. La votació va donar un resultat de dos vots contra cinc, i en
Rattagagech va ser l'únic conseller que es va unir a Praget.
-La petició no ha prosperat -va dir en
Beruss-. Sent aquest l'únic assumpte que havia d'exposar-se davant el Consell
de Govern, s'aixeca la sessió.
En Praget va anar directament cap a Fey'lya
amb les mandíbules estretes i una lluentor amenaçadora als ulls. La Leia,
surant sobre un núvol d'alleujament, va anar cap al passadís. En Behn-kihl-Nahm
s’hi va acostar abans que hi hagués arribat, i els dos es van allunyar de la
sala junts.
-Pensava que seria en Fey'lya -va dir la
Leia.
-I serà en Fey'lya -va dir en
Behn-kihl-Nahm -. Krall Praget se li va avançar.
- Per què?
-Perquè havies violat el seu territori -va
dir en Behn-kihl-Nahm -. No vas consultar amb Praget abans d'actuar, i les
dades d'intel·ligència en què et vas basar per prendre la teva decisió no van
arribar a través d'ell.
- I per què Fey'lya no li va donar suport?
Algú es va oblidar de portar la soga per al penjament?
-En Fey'lya no li va donar suport perquè
havia actuat massa aviat, i perquè sabia que la petició no seria aprovada ni
tan sols comptant amb el seu vot -va dir en Behn-kihl-Nahm -. El desenllaç ja
havia estat decidit molt abans que et fessin comparèixer davant seu.
- Com?
-Pel resultat de la votació per decidir qui
presidiria la reunió. Quan Fey'lya va veure que en Praget no podria dirigir la
sessió, va comprendre que aquest no seria el seu dia.
- I violaria el secret dels procediments
dir-me qui va treure a col·lació aquest tema?
L'ombra d'un somriure delator va tirar de
les comissures dels llavis d’en Behn-kihl-Nahm.
-Em temo que no puc revelar la seva
identitat.
El somriure amb què la Leia va respondre a
la d’en Behn-kihl-Nahm estava plena d'afecte.
-Fos qui fos, Bennie, et prego que li donis
les gràcies en nom meu.
-Estic segur que ell no ho consideraria
necessari. Estic segur que diria que estava actuant en bé de la Nova República.
-Dona-li les gràcies de totes maneres -va
dir la Leia-. Bé, i què passarà ara?
-Disposes d'una mica de temps -va dir en
Behn-kihl-Nahm -. Però no de tant com t'agradaria o, probablement, no de tant
com es necessita. Quan l'aire està saturat de por, n'hi ha prou amb una llavor
al voltant de la qual pugui començar a solidificar-se. Això només és el
començament dels desafiaments, Leia. I si tot segueix igual, potser la propera
vegada no sobrevisquis.
El reproductori del virrei Nil Spaar, que
havia estat expandit recentment, es trobava situat en el nivell superior de les
estances palatines i ja ocupava setze alcoves. Tret d'una d'elles, totes
contenien un receptacle de naixement, flexible i fèrtil, o un niu en fase de
maduració, inflat i fecund.
L'espai buit havia estat ocupat en el
passat pels Maranes de la Kei, que
havia estat la seva primera consort. Del seu receptacle de naixement havien
sorgit dos atractius nitakkes i una
robusta marasi que van acabar
sucumbint a la mort gris. En Nil Spaar havia deixat buida aquesta alcova en
senyal de respecte al lloc que la Kei ocupava com a dama de la seva família, i
per proporcionar-li un cert consol que la protegís de l'enveja que li
professaven les seves companyes més joves.
El reproductori era, tant per disseny com
per tradició, un lloc tranquil i silenciós. Però en Nil Spaar havia ordenat que
el seu visitant fos portat allà.
-Així que tu ets Tal Fraan -va dir.
-Sí, Darama
-va dir el jove guardià, agenollant-se en senyal de submissió.
-Aixeca't -va dir en Nil Spaar-. M'han dit
que ets l'arquitecte de la gran derrota que les feristeles han patit a Freza.
-M’honra que el Darama s'hagi fixat en mi -va dir en Tal Fraan, i la seva mirada va
anar veloçment més enllà del virrei per posar-la a les alcoves que hi havia
darrere d’en Nil Spaar -. Però l'oportunitat d'obtenir aquest èxit va ser
creada pel Darama amb l'ajuda dels
nostres constructors de naus, que ens han proporcionat unes armes tan
esplèndides.
-La modèstia excessiva delata un càlcul
ocult, i demana una atenció igualment excessiva -va dir en Nil Spaar-. Recorda
i que això et serveixi de guia, si és que esperes continuar el teu ràpid
progrés.
-Només desitjo servir el Darama en la noble missió de reclamar el
Tot per als Purs... -Va començar a dir en Tal Fraan.
En Nil Spaar va alçar un dit en un gest
d'advertència.
-No et vas mostrar tan disposat a rebutjar
el mèrit que pogués correspondre't quan el primat del Glòria et va ascendir al
teu nou rang. Penses potser que m’envolto d’afalagadors mancats de talent? No,
no... La intel·ligència em resulta molt més útil. I tu ets intel·ligent, oi,
guardià Tal Fraan?
-Intento no permetre que se m'escapin les
oportunitats, virrei.
En Nil Spaar va recompensar amb un
assentiment d'aprovació el fet que en Tal Fraan s'hagués dirigit directament a
ell, i després va girar i va començar a avançar lentament al llarg de la filera
d'alcoves. L'olor de la sang i l'aroma de la reproducció impregnaven
l'atmosfera amb la seva tonificant potència.
- I com se't va arribar a ocórrer aquest
enginyós pla que va donar tan bon resultat contra les feristeles?
-La directiva enviada per les feristeles
parlava de presoners -va dir en Tal Fraan, seguint al virrei a un parell de
passos de distància -. Això em va fer creure que podíem influir sobre les seves
accions utilitzant aquesta preocupació pels presoners.
-Vas córrer un gran risc renunciant a
l'avantatge sobre la força de bloqueig amb l'esperança d'atreure a les seves
reserves -va dir en Nil Spaar, detenint-se i lliscant les puntes dels dits
sobre la superfície d'un receptacle de naixement que ja estava a punt
d’obrir-se per alliberar el seu esquer -. Aquest pla teu, aquesta preocupació
pel destí dels presoners que senten les feristeles..., no hauria detingut uns
yevethans. Si el pla hagués fracassat, podries haver acabat perdent a totes les
teves forces.
-Les feristeles no saben enfrontar-se a la
mort -va dir en Tal Fraan -. Sabia que el pla donaria resultat.
- Ah! Així doncs, creus haver comprès els
misteris de les seves costums prou bé com per arriscar deu mil vides en un
experiment que et proporcioni la prova del teu encert o el teu error, oi?
-Va ser el primat que va prendre aquesta
decisió, virrei.
-Una resposta imprudent, Tal Fraan -va dir
el virrei, tornant-se cap al jove guardià -. Arriscaries la teva vida basant-te
en alguna d'aquestes certeses teves?
El jove guardià es va remoure nerviosament,
i després va acabar movent el cap per aixecar les seves crestes.
-Sí, virrei.
-Excel·lent -va dir en Nil Spaar-. No puc
respectar a qui no està disposat a arriscar la seva pròpia sang.
Un cuidador del reproductori s'havia estat
mantenint discretament allunyat durant tota la conversa. En Nil Spaar es va
tornar cap a ell per fer-li un senyal, i el cuidador va desaparèixer a
l'avantsala. Va tornar uns moments després, seguit per un nitakka preparat per
al sacrifici.
-No et moguis d'aquí -va dir en Nil Spaar a
Tal Fraan, i va anar cap al nittaka,
que s'havia aturat damunt de la reixeta que cobria el pou de drenatge.
El jove mascle va aguantar la mirada del
virrei sense que en els seus ulls aparegués la més mínima ombra de por.
-Et demano la teva sang per als meus fills
-va dir el virrei en veu baixa i suau.
-El Darama
m'honra -va dir el nittaka, caient de
genolls -. Ofereixo la meva sang com a regal.
-Accepto el teu regal -va dir en Nil Spaar.
Les seves urpes de matar van sortir de les seves càpsules i fengueren l'aire i
la carn amb silenciosa precisió. Mentre el sacrifici s'ensorrava sobre la
reixeta, el virrei es va tornar cap al seu visitant, que havia empal·lidit de
sobte -. Jo també t'he estudiat, Tal Fraan, i els teus costums no tenen secrets
per a mi-va dir en Nil Spaar-. De fet, em resulten molt familiars. Contemples
el que tinc, i et veus a tu mateix. No, ja t'he advertit... No ho neguis.
Respecto la intel·ligència i el coratge i, per sobre de tot, respecto l'èxit.
Et mantindré aquí, al meu costat, perquè em serveixis. Si comprens
l'oportunitat que se t'ofereix, obtindràs grans beneficis d'ella. -Nil Spaar va
somriure-. I si no saps servir-me adequadament, llavors prestaràs un últim
servei als meus nous fills.
-Sí -va dir el tinent Davith Sconn, donant
una pipada al seu cigarret d'herbes hoatianes i deixant escapar un nuvolet de
fum. La brisa que bufava a través del pati nord del Centre de Detenció de
l'illa de Jagg va dissipar el fum i es va emportar l'acre olor de les herbes -.
He estat a N'zoth.
-He llegit la transcripció de
l'interrogatori a què et va sotmetre l'examinador del Servei d'Intel·ligència
que va venir a veure’l fa uns mesos -va dir la Leia-. En la seva avaluació
final l'examinador deia que, al seu parer, vostè només estava intentant obtenir
favors inventant-se coses..., i que sabia que no podíem confirmar o refutar el
que ens digués.
-Llavors està clar que el seu Servei
d'Intel·ligència va una mica escàs d'intel·ligència -va dir l’Sconn, girant-se
cap a la Leia. La seva mirada va lliscar veloçment sobre ella per acabar
posant-la en el Rastrejador i el Tirador-. Deu ser algú molt important, eh? És
la primera vegada que deixen entrar una arma aquí. Què passaria si un de
nosaltres, els molt perillosos criminals de guerra, li traguéssim el pal del
tro a aquest tipus i la prenguéssim com a ostatge?
La Leia va somriure amb dolçor.
-Oh, crec que els hi encantaria que algú ho
intentés. Ha passat més d'un any des de l'última vegada en què un idiota va
permetre que els meus guardaespatlles poguessin usar un grau letal de força.
-Ja veig que no hi ha justícia en la
galàxia -va dir l’Sconn, i es va asseure davant de la cadira ocupada per la
Leia -. Els paguen per fer exactament el mateix pel que jo estic sent castigat.
Bé, qui és vostè? Em recorda una miqueta a la princesa Leia, només que més
vella.
La Leia va ignorar el seu sarcasme.
-Tinent Sconn...
-Davith -la va corregir l'oficial imperial
-. Vaig haver d’abandonar l'Armada Imperial. Va ser un cas de retir forçós, ja
sap...
-També he examinat les actes del seu
judici, Davith Sconn -va dir la Leia sense perdre la calma -. Vostè era oficial
executiu del Destructor Estel·lar Farga quan la seva nau va suprimir una
rebel·lió a Gra Ploven creant núvols de vapor que van abrasar a dos-cents mil
plovenians en tres ciutats costaneres.
-Obeint ordres del Gran Moff Dureya -va dir
l’Sconn-. No sé per què, però la gent sempre s'oblida d'aquesta part. Ah,
vostès els rebels... És que no creuen en la disciplina? Segueixo sense entendre
com van aconseguir derrotar-nos.
La Leia va intentar contenir-se, però no va
aconseguir reprimir l'impuls de contestar-li.
-Potser això tingués alguna cosa a veure
amb el fet de disposar de la llibertat de negar-se a obeir una ordre immoral.
- Immoral? Escolti, els peixets s'havien
negat a pagar les seves contribucions de defensa, i això va posar de força mal
humor el Gran Moff. –L’Sconn va donar una profunda calada al seu cigarret
d'herbes i va retenir el fum dins dels seus pulmons durant uns segons que es
van fer interminables -. Però, naturalment, tampoc cal oblidar que l'Imperi ja
anava costa avall, i el Gran Moff Dureya gairebé sempre estava de molt mal
humor.
-I suposo que un dia el Farga va fer escala
a N'zoth.
-Oh, no. En aquell temps jo prestava servei
al Moff Weblin: era comandant del segon torn al pont d'un navili
d'aprovisionament de la Flota -va dir l’Sconn, recolzant una cama damunt de
l'altra -. Escolti, per què hauria parlar de N'zoth?
- Per què li va parlar de N'zoth
l'interrogador de l’INR?
- I què més donava que li parlés de N'zoth
o que no ho fes? -Va replicar l’Sconn, arronsant les espatlles -. Li vaig
parlar de N'zoth perquè era una novetat, i perquè l'agent Ralis era tan jove i
estava tan verd que vaig pensar que podia divertir-me horroritzant-lo amb
històries dels meus viatges amb el papà Vader. -Es va inclinar cap endavant-.
Però vostè és diferent. Vostè és algú important. Sigui per la raó que sigui,
està realment interessada en el que sé..., i horroritzar-la amb les meves
històries no resultaria gens divertit. Així doncs, em temo que haurà de mostrar
una mica més de consideració del que va ser capaç de fer en Ralis.
-Però s'oblida d'una cosa, Sconn, ja compto
amb la seva declaració -va dir la Leia-. No li queda gran cosa que vendre.
-Oh, però no sap què he pogut callar quan
vaig fer aquesta declaració...
-Sconn, hauria d’advertir-lo que la meva
quota anual de mentides ja s'ha esgotat fa temps -va dir la Leia, mirant-lo
fixament -. Si vol ser tractat amb consideració, ha de donar-me alguna cosa
abans. Tinc algunes preguntes que fer-li sobre N'zoth..., i sobre el que li va
dir a l'agent Ral·lis. Respongui a les meves preguntes sense mentir, tan bé com
pugui i sense jugar als espies, i llavors li diré quina part del que m'ha dit
té algun valor per a mi.
L’Sconn es va recolzar en el seu seient.
-No tinc cap raó per confiar en vostè -va
dir -. I ara que ho penso, tampoc tinc cap raó per ajudar-la.
La Leia va haver de recórrer a totes les
seves reserves d'autocontrol per no creuar l'espai que els separava amb els
seus pensaments, lliscar per darrere d'aquesta façana burleta despectiva amb
tot el poder de la Força i buscar algun lloc fràgil que pogués agafar i
retorçar fins que alguna cosa es trenqués. El que va fer va ser recollir els
plecs de la seva túnica a les mans i aixecar-se.
-Sempre es pot escollir, Sconn..., fins i
tot quan estàs a la presó -va dir -. Si aquesta és la seva elecció, d'acord.
Va girar i es va disposar a marxar,
totalment convençuda que l’Sconn no faria res per aturar-la.
-En, esperi un moment -s'apressà a dir
l’Sconn-. Escolti, podria trobar un lloc on hi hagués una mica més d'intimitat
perquè hi parléssim? Algun lloc que estigués lluny d'aquí... Estem al centre
del pati, per l'amor del cel. No puc permetre que vegin com coopero amb els
carcellers..., i especialment no amb vostè.
-Potser no s'hagi assabentat, però la guerra
va acabar fa anys.
-Aquí dins no -va dir l’Sconn-. Aquí dins
mai acabarà. Faci que m'enviïn a un cubicle d'aïllament, com si m'estiguessin
castigant per no haver volgut cooperar amb vostè. Després podran treure’m
d'allà sense que ningú se n'adoni.
- Vol que li traguem de l'illa de Jagg? -Va
preguntar la Leia, aixecant una cella en un gest ple d'escepticisme-. Apa,
Sconn... De tant en tant tinc dies en què sóc capaç de creure qualsevol cosa,
però avui no és un d'ells.
-És l'únic que vull. De tota manera, és
l'únic que anava a demanar. Només vull estar fora d'aquí durant unes quantes
hores.
-Per poder posar en pràctica aquest pla de
fuga en què ha estat treballant, sens dubte.
-Per molt que em disgusti haver de
confessar-ho, les seves gorres blaves semblen capaces de seguir el rastre allà
on anem -va dir l’Sconn -. Dimonis, si vol em poden treure d'aquí ficat dins
d'un calaix d'atordiment... Tant me fa.
- Estava pensant d’anar a algun lloc en
particular?
-Ja que m'ho pregunta... -El cap de l’Sconn
es va alçar cap al cel en un moviment curiosament convulsiu -. Què li semblaria
tres-cents quilòmetres cap amunt, amb un paisatge el més espectacular possible
inclòs?
-Pari..., si us plau.
Amb els canells immobilitzats sobre del
pit, Davith Sconn va mantenir els ulls clavats a la pantalla del petit navili
mentre l'alba avançava veloçment cap a ells.
-Durant quatre anys de servei a l'armada,
el període de temps més llarg que vaig arribar a passar en la superfície d'un
planeta va ser un permís forçós de quaranta dies a Trif -va dir, parpellejant
per expulsar dels seus ulls la silenciosa inundació de llàgrimes que havia
aparegut en ells -. Mai vaig trobar una raó prou bona per no reincorporar-me
immediatament. Ara... Bé, porto dotze anys presoner en aquesta roca, i estar
lluny de l'espai ha acabat fent que em sentís molt més a prop d'embogir del que
mai hauria cregut possible. Mai vaig imaginar que pogués fer-ho, però estava
començant a oblidar-ho. Ja ho havia oblidat gairebé tot excepte aquesta
sensació..., aquesta sensació...
L’Sconn es va tornar cap a la Leia.
-Assegui’m en un lloc on pugui contemplar
l'espai -va dir-. Faci’m totes les preguntes que vulgui, i jo intentaré
respondre-les-hi.
La Leia va moure la mà en un gran arc per
guiar l'almirall Ackbar cap una butaca a la sala de reunions presidencial.
-Aquesta és la part que m'ha semblat que
havia de veure -va dir quant l’Ackbar es va haver assegut, i connectar
l’holoprojector.
La cara de Davith Sconn va aparèixer davant
d'ells.
-Negre Quinze era usat bàsicament per
construir noves naus i per a treballs d'acabat, i no com a centre de
reparacions. Però tenia la reputació de ser la millor instal·lació de tot el
sector -va començar dient l'antic tinent imperial -. Si podien, tots els
capitans triaven Negre Quinze. Portàvem el Moff Weblin allà perquè
reconstruïssin la cèl·lula d'energia número quatre després que hagués esclatat.
»Això significa passar més d'unes quantes
nits allà per molt bona que sigui la drassana, així que el capità em va dir que
m’informés sobre les possibilitats de concedir alguna mena de permisos.
L'oficial de règim intern de l'estació es va encarregar de fixar les regles:
els soldats només tindrien accés a la drassana i a l'estació, i pel que fa als
oficials... Bé, ells podrien baixar al planeta, però s'intentaria dissuadir-los
de què ho fessin.
»Li vaig preguntar a què venien tantes
precaucions, ja que aleshores Negre Quinze feia tres anys que estava funcionant
i normalment les tropes d'assalt no necessitaven tant de temps per controlar
les poblacions locals. L'oficial de règim intern em va dir que un de cada dos
integrants del personal imperial destacat al planeta pertanyia a les tropes
d'assalt.
»-Portem uns quants mesos sense tenir massa
problemes, però no em fio d'ells,- em va dir. -Estan bojos... Abans que
arribéssim aquí hi havia molta més sang que pluja corrent per aquests carrers,
i això tornarà a ocórrer quant ens anem.
Un instant després la Leia va sentir la
seva pròpia veu sorgint de l’holoprojector.
- Què volia dir amb això?
-És just el que li vaig preguntar. Però va
resultar que no estava intentant presumir de metàfores, sap? Volia dir just el
que acabava de dir. Més sang que pluja...
- Tan freqüents eren els enfrontaments
entre els yevethans?
-No. Els yevethans tot just lluiten entre
ells..., o almenys, no es tracta del que nosaltres anomenem lluitar. Després
vaig parlar amb un capità del departament de seguretat al qual li agradava
creure que era una cosa així com un xenobiòleg professional en les seves
estones lliures, i que havia estat moltes vegades a la superfície. Em va parlar
de l'assassinat de domini i de la sang sacrificial, i em va exposar algunes
idees bastant estranyes que tenia sobre la sang i el sistema de reproducció
yevethà.
- L'assassinat de domini?
-Tal com m'ho va explicar ell, els
yevethans només consideren que hi ha hagut un assassinat quan un mascle de
posició social inferior mata un mascle de posició social superior. Però si
passa a l’inrevés... Bé, això és d'allò més normal. Cada vegada que t'acostes a
algú que es troba una mica més amunt de l'escala que tu li ofereixes el teu
coll, i has de ser conscient que l'oferta va realment de debò..., perquè els
que es troben més amunt tenen tot el dret del món a acceptar el que estàs
oferint i obrir-te en canal amb aquestes urpes seves. I a més hi ha alguna cosa
relacionada amb fer-ho de la manera correcta que reforça la teva posició
social.
- Urpes? –La Leia va torçar el gest quan va
sentir la sorpresa en la seva veu -. De què m'està parlant? En Nil Spaar no
tenia cap mena d'urpes...
L’Sconn es va fregar un canell amb l'altre.
-Sí que en tenen, són just aquí. Les vaig
veure amb els meus propis ulls, sap? Tots els mascles les tenen... Es retreuen
fins a quedar convertides en un embalum que amb prou feines es pot veure, i
després surten cap enrere, o almenys això és el que em va semblar, per
esquinçar i subjectar. Suposo que aquesta és la
raó per la qual cap mascle porta roba de màniga llarga. Només servirien per
destorbar-los quan volguessin utilitzar les urpes, comprèn?
-Durant les
nostres converses en Nil Spaar sempre portava una túnica de màniga llarga -va
dir la Leia -. I també portava guants.
-Aquí ho té
-va dir l’Sconn -. Després d'haver sentit tot això, havia d'anar a la
superfície i fer una ullada. Hi havia yevethans per tota la drassana, i ni
rastre de res del que m'havien explicat. El cap de la drassana li va dir al
capità que els yevethans eren uns treballadors magnífics..., especialment des
que havien esbrinat que no trigaríem a anar-nos-en.
-I després
va passar algun temps a N'zoth, no?
-Un total de
cinc dies en tres visites curtes. –L’Sconn va baixar els ulls i va respirar a
fons -. Vaig veure com un mascle posava les mans sobre les espatlles d'un
altre, enfonsava aquelles urpes en la seva carn i alçava en suspens al pobre
diable, que no parava d’udolar. Vaig veure com el tipus al que ells anomenen el
guardià, suposo que és una espècie d'alcalde, de Giat Nor gairebé li arrencava
el cap a un nitakka que havia trigat un segon de més a agenollar-se. Devia
haver uns cinquanta yevethans presents... Ni un sol d'ells va dir una paraula,
i ni tan sols van semblar sorprendre’s.
L’Sconn va
moure el cap.
-Quan la
drassana va començar a perdre treballadors yevethans a causa d'aquestes
carnisseries i els capatassos es van trobar que sempre havien d'estar
ensinistrant nous treballadors, suposo que el governador imperial va ordenar
als soldats de les tropes d'assalt que intentessin posar fi als seus rituals.
Però en realitat mai ho van aconseguir, llevat que tinguessin més sort després
que el Moff Weblin se n’anés d'allà. I jo vaig acabar sent l'únic tripulant que
va baixar a la superfície, naturalment... Després d'haver sentit el meu
informe, el capità no va permetre que cap altre oficial sortís de la base.
-Assegureu-vos
que no se li passa per alt res d'aquesta part -va dir la Leia, girant-se cap a
l’Ackbar.
- Se li acut
alguna cosa més que cregui que pot ser-nos útil? -Va preguntar la veu de la
Leia en la gravació hologràfica.
-Només una
altra cosa que em va dir l'oficial de règim intern durant el meu primer dia a
la drassana -va respondre l’Sconn -. «Estan bojos, però són molt llestos», em
va dir. «No els hi ensenyi res que no vulgui que comencin a construir pel seu
compte.» Escolti’m amb atenció: el que ha d'entendre és que els índexs de
qualitat que obtenia Negre Quinze no tenien res a veure amb el personal
d'enginyeria o els capatassos, sinó que depenien en tot i per tot dels artesans
dels gremis yevethans. Els yevethans posseeixen el do de comprendre com ha
estat construït un artefacte pràcticament al primer cop d'ull. Després el
dibuixen de memòria l'endemà, i al tercer ja han descobert tots els seus
defectes i han començat a crear un artefacte millor.
«Oh, per
totes les estrelles -va pensar la Leia sentint-ho per segona vegada -. Els
androides de la granja-factoria imperial...»
- També va
veure això amb els seus propis ulls?
L’Sconn va
assentir.
- Recorda
aquesta cèl·lula d'energia número quatre que havia quedat totalment
destrossada? Va ser substituïda per una que havien reconstruït els
yevethans..., i la nova cèl·lula funcionava a un vint per cent més de la
capacitat anterior i a cent graus per sota de la línia vermella de perill, i no
hi havia absolutament cap descàrrega d'arrencada inicial. El cap d'enginyers
solia dir que aquesta cèl·lula d'energia seguiria funcionant quan la resta de
la nau s'hagués convertit en pols d'òxid.
- I quina
mena de treballs feien aquests yevethans reclutats a la força? Els feien servir
per reparar tots els sistemes de les naus que acudien a la drassana, fossin els
que fossin?
-No,
naturalment que no -va dir l’Sconn -. L'Imperi adorava els secrets. Dimonis,
però si a bord del Moff Weblin hi havia sistemes considerats tan secrets que ni
tan sols jo estava autoritzat a saber com funcionaven... Els treballadors
reclutats a la força mai podien apropar-se a cap sistema que estigués inclòs en
la relació d'alta seguretat, i aquesta regla s'aplicava a tots els espais. I el
cap de la drassana de Negre Quinze estava obsessionat amb la seguretat, i feia
el que podia per impedir que els yevethans poguessin acostar-se al material més
delicat: hiperimpulsors, bateries turbolàser, generadors d'escut, reactors...
Els llavis
de l’Sconn es van anar corbant lentament fins a formar un somriure ple de
sarcasme.
-I si jo
estigués al seu lloc, resaria perquè aquest cap de drassana hagués fet bé la
seva feina. Si acaben havent de lluitar amb els yevethans, i descobreixen que
l'armament de què disposen s'assembla ni que sigui una mica al què fèiem servir
nosaltres... Bé, l'únic que puc dir és que m'agradaria ser-hi per veure-ho. No
és res personal, entengui’m -va afegir -. Diguem que... Sí, diguem que és un
vell hàbit del qual encara no he aconseguit lliurar-me.
-General
Àbaht...
El dorneà li
va aguantar la mirada sense immutar-se.
-Senyora
presidenta...
-General,
abans que comencem a parlar tinc una informació que vull comunicar. El Gol
Storn i l’Espessor partiran cap a Galantos dins d'una hora. El Jantol i el Llum
Distant seran rellevats de les seves missions actuals amb la Tercera Flota per
partir cap a Wehttam no més tard de les vint hores, i la Quarta Flota enviarà
dos creuers a Nanta-Ri abans que acabi el dia.
-Són unes
notícies magnífiques, senyora presidenta. Fins al moment encara no he rebut cap
informe que s'hagin produït incursions yevethanes en aquests sistemes. Espero
que podrem aconseguir que tot segueixi igual.
-Jo també
-va dir la Leia -. Què necessita de nosaltres, general?
-Això depèn
per complet de quins objectius vulgui marcar. Però abans de poder començar a
pensar en un curs d'acció, he de disposar d'informació més precisa i àmplia
sobre l'enemic. Puc suposar que l'almirall Drayson no es troba en situació
d'ampliar l'ajuda que ja m'ha estat prestant?
-Em temo que
sí -va contestar la Leia -. En Drayson m'ha dit que tots els recursos
informatius de què disposava a l'interior del Cúmul de Koornacht s'han
«extingit».
-Llavors
necessito que m'autoritzi a enviar els meus propis efectius exploratoris -va
dir l’Àbaht.
-Expliqui
què es proposa fer.
-La Lliga de
Duskhan està formada per onze membres. Que nosaltres sapiguem, hi ha tretze
mons habitables des dels que poden haver atacat els yevethans. Vull enviar una
nau perquè faci una passada ràpida sobre cadascun d'ells a mil quilòmetres de
la superfície.
- Disposa de
les unitats automatitzades suficients?
Les fures
sense pilot sempre eren la primera elecció per a les missions d'exploració en
territori enemic.
-No -va dir
l’Àbaht -. He hagut d'utilitzar a tots els meus rondaires..., i m'he vist
obligat a usar caces ala-X de reconeixement per substituir-los en les seves
missions de patrullatge. També puc enviar aquests caces de reconeixement a
l'interior del Cúmul de Koornacht, naturalment, i preferiria aquesta opció.
- Per què?
-Una ala-X
de reconeixement és una mica més ràpid que un rondaire, i espero que això
incrementi les seves probabilitats de sobreviure, i una ala-X de reconeixement
té una tripulació més reduïda que un rondaire, la qual cosa minimitzaria les
baixes.
-Bé...
Resulta obvi que el seu personal tàctic ja ha estat treballant en aquest
assumpte, no? -Va dir la Leia-. Disposa d'alguna projecció?
-L'única
manera raonable de fer-ho és sincronitzant tots els contactes. Caldria calcular
les partides perquè tothom saltés cap a l'interior del sistema al mateix temps:
cinc minuts després, tothom executaria el salt de sortida.
- Cinc
minuts! És una exposició molt llarga per a una passada ràpida.
-Hem d'obtenir
una cobertura màxima dels primaris -va dir l’Àbaht-. Hem de ser capaços de
veure què hi ha en òrbita a l'altre costat.
- Quin
aspecte tenen les estimacions generals?
-Els càlculs
indiquen que el setanta-cinc per cent de les naus aconseguiria transmetre com a
mínim un informe parcial d'un minut de durada. El percentatge de supervivència
total de la missió seria d'un quaranta per cent.
-Oh, per
totes les estrelles...
-Aquestes
estimacions corresponen al perfil de missió sense retorn directe, que redueix
el risc al mínim. La majoria dels exploradors seguirien avançant en un vector
més o menys recte cap a l'altre costat del Cúmul de Koornacht i tornarien pel
camí més llarg. Aquesta és una altra bona raó per utilitzar una ala-X de
reconeixement en comptes d'un rondaire; aquesta opció reduiria el nombre
d'hores durant les que hauríem de prescindir d'aquesta capacitat de detecció en
el nostre perímetre.
-Planeja
enviar vint-i-quatre aparells d'exploració, i espera perdre catorze o quinze
d'ells.
-Tenint en
compte amb què ens trobem a Doornik-319..., si. Si emprem caces X de
reconeixement, la velocitat i la mida probablement faran que les pèrdues siguin
més elevades que si utilitzéssim unitats automatitzades. Compto amb la seva
autorització, senyora presidenta?
-Hi ha una
altra possibilitat, i potser no hagin pensat en ella. Què em diria de retardar
l'operació fins que puguem enviar més unitats automatitzades?
-Ja hem
pensat en això, senyora presidenta. Si vol que li sigui sincer, la idea
d'esperar no m'agrada gens. Necessitem obtenir aquesta informació el més aviat
possible, i el fet de no disposar d'ella fa que siguem molt vulnerables.
La Leia, que
estava pensant en els pilots d'aquests caces X de reconeixement, va fer una
profunda inspiració i la va deixar escapar molt lentament.
-Molt bé.
Pot seguir endavant amb l'operació, general -va dir -. Què més necessita de
nosaltres?
-Caces per
substituir els que hem perdut -va respondre l’Àbaht sense vacil·lar -. Quina és
la situació actual del primer comboi d'aprovisionament?
-S'està
reunint a la Zona Noranta Est -va dir la Leia, fent una ullada a l'informe que
li havia lliurat l’Ackbar -. Estarà format per vint-i-quatre ales-E, ales-X i
ales-B que cobriran les pèrdues sofertes a Doornik-319.
-Aquesta
missió d'exploració de la qual hem estat parlant pot ajudar una mica, però
seguim necessitant cobrir les pèrdues el més aviat possible. De fet, donaria
qualsevol cosa perquè aquests aparells ja estiguessin aquí... -Va dir el
general Àbaht-. A més, he d’advertir-los que ja es poden anar preparant per
enviar-nos uns quants caces més.
- Quant
trigarà a iniciar l'operació?
-M'he pres
la llibertat de desplaçar algunes unitats automatitzades fins a posicions
d'aproximació -va dir l’Àbaht-. El llançament del primer navegador que enviarem
a Koornacht tindrà lloc dintre de noranta minuts.
El caça
yevethà, un esvelt aparell del model ala delta, va executar un viratge més
pronunciat del que havia esperat en Plat Mallar i es va llançar sobre la tovera
de babord de l'ala-X d’en Mallar. El canvi de trajectòria havia estat tan ràpid
que en Mallar es va veure atrapat. Cap de les maniobres que coneixia -cap tirabuixó
o ris, cap ascens o picat -podria treure’l de la zona de foc de la nau
yevethana.
En Mallar,
desesperat, va dirigir la seva popa cap el caça enemic i va intentar fugir
d'ell. Vint segons després una andanada d'energia làser disparada amb una precisió
impecable va travessar el blindatge de la seva cua. Tot l'extrem posterior del
fuselatge va esclatar, i l'ona expansiva va fer que els quatre estabilitzadors
comencessin a girar vertiginosament en un incontrolable frenesí rotatori. Uns
instants després, totes les pantalles del tauler de control d’en Mallar es van
ennegrir de sobte.
En Mallar es
va arrencar el casc d'un cop amb la mà i es va assecar la transpiració de la
cara mentre la puntuació apareixia a la pantalla.
MÒDUL
SIMULADOR 82Y - COMBAT INDIVIDUAL T-65 CONTRA TIPUS-D YEVETHÀ
PILOT: MALLAR, PLAT 9938
DURADA DEL
COMBAT 02.07
TRETS DE
CANÓ LÀSER EFECTUATS: 0
IMPACTES: 0
TORPEDES
PROTÒNICS DISPARATS: 0
IMPACTES: 0
TRETS
EFECTUATS PEL CONTRARI: 6
IMPACTES : 3
RESULTAT DEL
COMBAT: VICTÒRIA YEVETHANA
En Mallar,
molt disgustat, havia començat a baixar per l'escaleta del simulador quan va
descobrir que l'almirall Ackbar l’estava esperant al final d'ella.
-Veig que ha
estat provant la nova simulació.
En Mallar va
fer cara de consternació.
- I m'ha
estat observant mentre ho feia?
L’Ackbar va
assentir.
-Durant les
seves tres últimes seqüències d'exercicis. No està sol, sap? Alguns dels
nostres pilots van cometre errors de càlcul similars a Doornik-319 -va dir
l’Ackbar-. Pel que sembla els yevethans suporten les forces gravitatòries
bastant millor que els pilots per als quals han estat dissenyats els caces de
la Nova República.
-Els pilots
humans, vol dir -va replicar en Mallar.
Una lleu
tremolor va recórrer els llavis de l’Ackbar.
-Sí. Hi ha
moments en què el fet de veure’s frenat per les teves limitacions pot resultar
molt frustrant. -Va assenyalar el simulador amb una inclinació del cap -. Va a
tornar a pujar?
-No -va dir
en Mallar, i va començar a baixar per l'escaleta.
-Comprenc...
-Amb una
ala-X és senzillament impossible, sap? -Va dir en Mallar, i en la seva veu hi
havia tanta irritació com abatiment -. No és prou ràpid per enfrontar-se a un
tipus-D, i l'operador encara no em deixa entrenar-me amb una ala-E.
L’Ackbar va
deixar anar un esbufec.
-Deu
pertànyer a aquesta vella i tossuda escola d'instructors que estan convençuts
que cal aprendre a fons la primera lliçó abans de passar a la segona. -Va
estendre el braç cap a Mallar, allargant-li una targeta de dades -. He estat en
el Departament de Planificació de Missions i vaig veure arribar això -va dir -.
Havia de venir per aquí, així que vaig signar el full de recepció en el seu
nom. Crec que hauria de fer-li un cop d'ull ara mateix.
- Què és?
-Les seves
ordres -va dir l’Ackbar-. A partir d'ara es troba en estat d'alerta.
- Jo? Per
què? –En Mallar estava tan nerviós que va faltar poc perquè se li caigués el
lector de targetes de dades -. Vaig a pilotar algun transbordador?
- Li crearia
algun problema haver de fer-ho?
- Problema?
Oh, no! És magnífic. És només que no esperava...
-Gairebé
tots els pilots disponibles van marxar en el transbordador que acaba
d’enlairar-se. Per què creu que està tot tan tranquil? Però hi ha programat un
altre enlairament, i tindrà lloc dins de les cinquanta hores següents a aquest
primer enlairament. Vostè serà l'últim a qui cridaran..., però potser acabin
cridant-lo de totes maneres perquè piloti una ala-X de reconeixement i es
reuneixi amb la Cinquena Flota.
-Serà un
plaer. Bé, això ja és una cosa -va dir en Mallar -. Vol dir que podré fer
alguna cosa, no? Gràcies, senyor.
Un
arrufament de celles bastant amenaçador va omplir d'arrugues el front de
l’Ackbar.
-Escolti’m
amb atenció, aeronauta Mallar, si arriben a cridar-lo, serà perquè algú amb una
experiència considerablement major que la seva ho va fer tan malament a l'espai
enfrontant-se amb un enemic real com vostè acaba de fer-ho aquí enfrontant-se
amb el simulador. He aconseguit deixar una mica més clar quin és el significat
de les seves ordres?
En Mallar va
empal·lidir.
-Sí, senyor.
Va ficar la
targeta de dades i el lector en una butxaca, es va agafar a la barana i va
pujar a corre-cuita per l'escaleta d'accés del simulador.
-Vuitanta-dues-Y,
si us plau -li va dir l'operador mentre obria els tancaments de l'escotilla
d'accés a la cabina -. I aquesta vegada posi’m a bord d'una ala-X de
reconeixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada