La Prova del Tirà (I)

La Prova del tirà

 

TRILOGIA DE LA FLOTA NEGRA 1ii

Michael P. Kube-McDowell 

1

Després que haguessin baixat tres nivells per sota Rwookrrorro i haguessin avançat divuit quilòmetres en direcció nord-oest al llarg del Sender de Rryatt, el Pou dels Morts va aparèixer com una imponent muralla verda per davant d’en Chewbacca i el seu fill Lumpawarump.

A aquelles profunditats, a la jungla wroshyr de Kashyyyk, la confusió de branques i troncs normalment estava dominada per una esterilitat gairebé completa. La quantitat de llum que aconseguia travessar els gruixuts dossers superiors era tan escassa que qualsevol full que pogués arribar a brollar no trigava a marcir. Les ventoses grisenques del vel nupcial i el fals shyr de fulla en forma de paleta, tots dos paràsits, i les ubiqües lianes kshyy eren l'únic adorn vegetal de les sendes i camins d'aquella zona.

Però ni el vel nupcial ni el fals shyr eren prou abundants per arribar a obstruir aquells camins i obligar els wookiees a desplaçar-se per la part inferior de la xarxa de branques. Els wookiees, i les criatures que tenien el seu estatge en aquell nivell, es podien moure lliurement per sobre del complicat laberint. Tot i la poca llum, l'habitual era que es pogués veure fins a cinc-cents metres de distància, amb els troncs dels arbres wroshyr proporcionant-los l'única cobertura.

Es trobaven al Bosc de les Ombres, el regne dels àgils rkkrrkkrl, o teixidors de trampes, i dels lents i maldestres rroshm, uns herbívors que ajudaven a mantenir lliures els camins alimentant-se amb el vel nupcial.

Els habitants més nombrosos eren les diminutes bestioles-agulla de llengua espinosa, les seves probòscides xucladores podien travessar la dura escorça dels arbres wroshyr per absorbir la saba que hi circulava per sota.

Els habitants més perillosos eren els esmunyedissos kkekkrrg rro, els Habitants de les Ombres de cinc membres, que preferien vagabundejar pels nivells inferiors i preferien, d'una manera encara més intensa, el gust de la carn. Els Habitants de les Ombres mai atacarien a un wookiee adult, però llargs segles d'història, ja gairebé totalment oblidats en la seva major part, havien convertit els kkekkrrg rro en la personificació de l'enemic invisible a l'aguait, i rar era el wookiee que no allargava la mà cap a la seva arma quan en veia un.

En Chewbacca li havia ensenyat i explicat tot això i moltes coses més al seu fill mentre anaven descendint des dels terrenys de caça dels Jardins del Crepuscle, que es trobaven un nivell més amunt. Els records no havien deixat de ballar al seu voltant ni un sol instant en aquella atmosfera estancada. Alguns eren records del seu viatge d'ascendència en companyia del seu pare, Attitchitcuk, de les proves que li havien guanyat el dret a lluir la seva butxaca, de portar una arma a la ciutat i de triar i confirmar el seu nom.

«Dos-cents anys, i el bosc segueix igual... Només que ara sóc el pare en lloc del fill... »

En Chewbacca també recordava vivament l'esbojarrada i temerària expedició que ell i en Salporin havien fet al Bosc de les Ombres quan ja faltava molt poc per a la seva majoria d'edat. Desarmats excepte per un ganivet ryyyk que Salporin li havia robat al seu germà gran, en Chewbacca i el seu amic havien sortit de l'anell de l'escola bressol i havien baixat als regnes on l'accés estava prohibit als nens que encara no havien deixat de ser-ho.

Els dos joves wookiees havien cregut estar preparant-se per allò desconegut, però només havien aconseguit que allò desconegut acabés terroritzant-los. El seu valor s'havia anat esfumant juntament amb el progressiu esvaïment de la llum, i quan van arribar al Bosc de les Ombres una trobada amb un teixidor de trampes una mica més nerviós del que és habitual va ser suficient per fer que sortissin fugint i tornessin a la seguretat d’allò familiar.

«I el que vam creure veure va omplir els nostres malsons fins que per fi les nostres proves d'ascensió van arribar... Pobre Salporin! Jo només vaig haver d'esperar sis dies.»

Si Attitchitcuk arriba a saber, llavors o més tard, el que havien fet, mai en va parlar.

En Chewbacca va contemplar al seu fill. Dubtava que hi hagués algun viatge secret ocult darrere d'aquells ulls plens de nerviosisme. Anys abans, un Lumpawarump molt jove havia anat al bosc que s'estenia al voltant de Rwookrrorro a la recerca de mores de wasaka i s'havia perdut. La petita catàstrofe havia anat creixent a poc a poc amb cada repetició oral, fins que va acabar convertint-se en una faula familiar poblada per tots els monstres ocults en les fosques profunditats de la jungla i la imaginació. Però la por havia estat molt real encara que el perill no ho fos, i des d'aquell llavors el seu fill no havia fet cap nou intent d'allunyar-se de l'anell de l'escola bressol i de l'arbre on vivien.

I la Mallatobuck i l’Attitchitcuk s'havien limitat a permetre-ho, i havien deixat que en Lumpawarump fos diferent dels altres joves. Pel que sembla cap dels dos havia intentat animar en Lumpawarump a què prengués part en el procés d'enduriment, aquells enèrgics jocs improvisats i anàrquics de l'escola bressol en què els joves wookiees aprenien a dominar l'estil de lluita incontenible i temerari típic de la seva raça. Quan en Chewbacca va saludar al seu fill amb un ferotge grunyit, en Lumpawarump li va donar l'esquena i es va rendir davant aquell temible so com si ja estigués ferit.

Havia estat un moment difícil per a tots. Però al final en Chewbacca havia acabat comprenent que estava veient una part del preu que el seu fill havia hagut de pagar per la seva absència.

En Chewbacca havia de pagar el deute de vida que havia contret amb Han Solo, pel que havia deixat al seu fill en el seu món natal perquè fos criat per la seva mare i el seu avi. No tenia cap retret a fer al seu amor o a les seves cures, però tot i així al seu fill li havia faltat alguna cosa: en Lumpawarump havia trobat a faltar aquesta espurna misteriosa que hagués hagut de crear el rrakktorr, el foc desafiant, la impacient fortalesa que constituïa el cor d'un wookiee. En Lumpawarump ni tan sols tenia un amic com Salporin per posar-se a prova a si mateix mitjançant les preses i els intercanvis de cops de les baralles quotidianes.

El calendari deia que ja anava sent hora que així fos. En Lumpawarump havia crescut de cop fins a aconseguir la talla d'un adult. Però només havia començat a omplir aquell cos tan alt, i estava clar que encara no percebia el poder de la seva corpulència. Tampoc resultava difícil veure que en Lumpawarump se sentia molt impressionat pel seu famós pare, i que anhelava obtenir la seva aprovació amb una intensitat gairebé paralitzant. A part d'això, en Chewbacca encara estava intentant fer-se una idea de com era realment en Lumpawarump.

Les mans del seu fill tancaven un gran talent. Encara que havia trigat nou dies a completar la tasca, en Lumpawarump havia donat mostres de gran habilitat a l'hora de construir el seu arc d'energia, els errors que havia comès eren justament el tipus d'errors que només l'experiència li ensenyaria a corregir, i més havia demostrat que sabia empunyar-lo amb mà ferma quan va derrocar a un kroyies amb ell a la primera de les proves de caça.

Però la segona prova, que consistia a capturar i matar un dels herbívors de grans ulls del nivell tres, havia requerit encara més temps i no havia anat tan bé. I la prova que l'esperava dins del Pou dels Morts prometia sotmetre a Lumpi a desafiaments molt més grans que aquells per als quals estava preparat. En Chewbacca es va tornar cap al seu fill.

[-Explica’m què és el que estem veient.]

[-És una ferida al bosc que indica el lloc en què alguna cosa va caure del cel fa molt de temps. És el fons del gran abisme d’Anarrad, que veiem des dels miradors més elevats de Rwookrrorro.]

[-I per què Kashyyyk no va curar la ferida?]

[-No ho sé, pare.]

[-Perquè Kashyyyk necessitava una llar per als katarns. La llum es precipita sobre les profunditats i crida a la jove vitalitat dels arbres wroshyr. Les fulles verdes donen aixopluc als colorios alats i proporcionen suport als follets i als mallakins. Els colorios conviden els llançadors de xarxes, i els mallakins criden als lladres del bosc. I el Katarn, el vell príncep de la selva, va al banquet.]

[-Si Kashyyyk li ha donat aquest lloc a Katarn, per què hem de caçar-los?]

[-Perquè aquest és el pacte que vam fer amb ells fa ja molt de temps.]

[-No ho entenc.]

[-Hi va haver un temps en què ells ens caçaven a nosaltres, i les riqueses dels nivells més elevats del bosc van ser seves durant un miler de generacions. Però les seves caceres no ens van destruir. Res d'aquest món ha de ser desaprofitat, fill meu. El Katarn va donar al wookiee seva força i el seu coratge, i va permetre que el wookiee trobés el rrakktorr. Ara nosaltres cacem als katarns per tornar-los el gran do que ens van fer. Algun dia tornarà a ser el seu torn de caçar-nos.]

El transport Audàcia s'estenia davant d’en Plat Mallar com una escarpada illa grisa perduda en un interminable mar buit. Els caces de morro aplatat de la pantalla interceptora traçaven ràpides òrbites al seu voltant, anant i venint pel buit com un esbart d'aus de presa.

-Doncs a mi em sembla que tot té molt bon aspecte -va dir Ocell Quatre.

-És un miratge -va replicar Ocell Sis-. Ens tallaran el cap per haver perdut el Comodor.

-Deixeu-vos de xerrades i agrupeu la formació -va dir el Tinent Bos, el líder de vol-. Operacions de vol de l'Audàcia, aquí líder de l’Esquadró Bravo. Sol·licito vectors de descens a la graella circular. Tinc a deu ocells llestos per posar al niu.

En circumstàncies normals, el cap de vol hauria transferit el comandament de l'esquadró a l'oficial de superfície de l'hangar d'atracada, qui al seu torn hauria activat els quatre feixos làser de guia del sistema d'alineació de descens perquè dirigissin als caces en la seva trajectòria d'aproximació. Però totes les comportes dels hangars de l'Audàcia semblaven estar hermèticament tancades.

-Mantinguin-se a dos mil metres i romanguin a l'espera, líder de vol.

- Què està passant, Audàcia?

-De moment no disposo de més informació que comunicar. Mantinguin-se a dos mil metres i romanguin a l'espera.

-Entesos. Esquadró Bravo, sembla que encara no estan preparats per rebre'ns. Seguirem un vector paral·lel a la trajectòria del transport a dos mil metres de distància, mantenint una formació de filera amb la distància de descens habitual entre caça i caça fins que ens indiquin que podem entrar.

- Són imaginacions meves, o aquests canons ens estan apuntant? -Va murmurar l'Ocell Nou per la banda de combat 2, la freqüència de comunicació de nau a nau-. Cada vegada que miro cap avall em trobo amb els forats dels quatre canons d'una bateria.

En Plat Mallar va aixecar els ulls dels controls i va examinar el flanc del transport a través del sistema òptic de reconeixement, i de seguida va haver d'admetre que realment semblava com si un considerable nombre de bateries estiguessin seguint la filera de caces.

-Potser no tingui res a veure amb nosaltres -va murmurar pel canal de comunicacions-. No sabem què ha estat passant allà fora.

-Operacions de vol de l'Audàcia a líder de l’Esquadró Bravo, que tots els caces desconnectin els seus motors i apaguin les seves toveres. El procés de recuperació es durà a terme mitjançant els feixos de tracció.

-Rebut -va dir el Tinent Bos -. Esquadró Bravo, ja heu sentit al cap... Convertiu-vos en roques, nois.

-Tinent, aquí Ocell Cinc... Aquesta ordre inclou els impulsors de manteniment de posició?

-Van a introduir-nos a l'hangar tirant de nosaltres un per un, Ocell Cinc. És que no saps què passarà si continues amb les toveres obertes quan el feix de tracció comenci a tirar?

-Sí, senyor. Ho sento, senyor. És només que... Bé, no ho entenc. Per què estan fent tot això, Tinent? Per què no permeten que pilotem les nostres naus durant la maniobra d'abordatge i entrem pels nostres propis mitjans?

-No ens paguen per discutir o fer preguntes, noi -va dir en Bos-. Limita't a fer el que han dit.

-Jo sé per què ho fan -va dir secament Ocell Vuit-. No estan molt segurs de qui pilota els nostres caces. Pel que fa a ells, els yevethans podrien haver-nos llançat a l'espai durant l'emboscada i haver ficat a un grup d'incursió en les carlingues. Això podria crear-los molts problemes.

-Anem a iniciar l'operació de recuperació, líder de l’Esquadró Bravo -va transmetre l’Audàcia -. Els demanem que mantinguin un silenci total de comunicacions fins a nou avís.

-Afirmatiu, Audàcia. Esquadró Bravo, mantingueu un silenci total de comunicacions amb efectivitat immediata.

L'ala-X de reconeixement del Tinent Bos va ser el primer a ser tret de la formació i remolcat fins a l'hangar d'atracada situat més a prop de la popa de l’Audàcia pel fil invisible d'un feix de tracció. En Plat Mallar no va poder veure què va passar després: no disposava d'un bon angle d'observació de l'hangar, i les portes exteriors es van tornar a tancar ràpidament després que la nau d’en Bos hagués desaparegut dins de l'hangar. Cinc minuts més tard el procés va ser repetit amb el Tinent Grannell i Ocell Dos, que van ser introduïts en un hangar de la secció central.

Després va transcórrer gairebé una hora abans que li toqués el torn a Plat mallar..., una llarga i solitària hora de nerviós silenci ple de preocupació. «Mai ens perdonaran que ens quedéssim creuats de braços i permetéssim que fessin alguna cosa semblant -va pensar Plat mentre la seva nau començava a moure’s -. Mai tornaran a confiar en nosaltres.»

Els llums de l'hangar d'atracada, ajustats als nivells emprats per als treballs de manteniment i els exàmens d'objectes estranys, semblaven cremar. Després d'haver passat gairebé dos dies sota la il·luminació de combat de la carlinga, en Plat Mallar va quedar encegat. Abans que els seus ulls poguessin adaptar-se a la nova claredat, en Plat va sentir el toc de botzina de l'alarma de rescat i el xiuxiueig del mecanisme hidràulic mentre la cabina començava a elevar-se al seu voltant.

- Sortiu d'aquí! -Va bordar secament la veu d'algú acostumat a manar mentre una escala d'abordatge emetia un dringar metàl·lic xocant amb el flanc de l'ala-X de reconeixement.

En Plat va aclucar els ulls en un intent de veure alguna cosa a través de la resplendor i va començar a aixecar-se, però els umbilicals que no podia veure van tirar del seu cos. Va lluitar durant uns moments amb els fiadors i després va anar a les palpentes fins a l'escaleta, ajudat per una mà que va guiar la seva bota fins al primer esglaó.

Quan va arribar al final de l'escala, en Plat ja podia veure prou bé per identificar els sis soldats amb casc i armadura de combat que envoltaven l'ala-X de reconeixement. Els seus rifles desintegradors el van seguir apuntant mentre posava els peus a terra i s'apartava de la nau.

Però els dos oficials de seguretat que es trobaven prou a prop d'ell per tocar-lo no semblaven anar armats.

-Sotstinent Plat Mallar present i a les seves ordres. Què està passant? -Va preguntar en Mallar, parpellejant en un frenètic intent d'eliminar els últims puntets de llum que suraven en el seu camp visual.

-Quedeu-vos on està mentre fem una ullada al seu disc d'identificació -va dir el més proper dels dos oficials.

En Mallar va treure el cercle platejat de la butxaca especial de la seva espatlla i li va allargar a l'home que havia parlat.

El Major va introduir el disc en un lector portàtil i va examinar la pantalla.

- A quina raça pertany?

-Sóc grannan.

-No la coneixia -va dir el més gran, retornant-li el disc -. Granna és un món imperial, oi?

-No sé quina és la seva situació actual, senyor -va dir en Mallar-. Vaig néixer a Polneye..., i la política no m'ha interessat gaire.

- De debò? -El Major va acomiadar quatre dels soldats amb un espetec dels dits. Alhora, els altres dos es van posar les armes a l'espatlla i es van col·locar darrere d’en Mallar, flanquejant-lo en una silenciosa vigilància -. Té alguna cosa que informar sobre la seva nau?

Va ser llavors quan en Mallar es va adonar que hi havia un altre pilot esperant prop d'ells, amb un casc de vol subjecte sota d'un braç. Un tècnic amb un trineu d'instrumental esperava al seu costat.

-El motor 3 s'acosta a la línia vermella que indica deficiències en la potència d'impulsió. A part d'això, no he notat res d’estrany.

- Algun dany sofert en combat?

-Eh... Van usar un camp d'interdicció i després vam ser assolits per una andanada iònica bastant potent. Potser fossin dos, la veritat és que no ho sé... Tot va deixar de funcionar durant gairebé quatre minuts.

- Algun error operacional o alteració de sistemes posterior?

-No, tots els sistemes van semblar tornar a funcionar així que l'integrador va quedar estabilitzat. Els arxius de vol haurien de contenir totes les dades pertinents.

-Molt bé -va dir el Major -. Sotstinent Plat Mallar, accepto formalment el lliurament de l'ala-X de reconeixement KE quatre-zero-quatre-zero-nou, pendent d'inspecció tècnica, i l’allibero de les seves responsabilitats pel que fa a aquest aparell. Sergent, escorti a aquest pilot fins a l'àrea DD-divuit i romangui amb ell fins que arribi l'oficial encarregat de redactar l'informe de missió.

- Puc recarregar els meus purificadors abans? -Va preguntar en Mallar, colpejant suaument l'estoig rectangular del seu pit amb les puntes dels dits.

El Major va arrufar les celles.

-No sé per què necessita aquests purificadors, fill. L'únic que sé és que si estigués en el seu lloc jo no demanaria cap favor..., per petit que fos.

En Chewbacca i en Lumpawarump estaven immòbils davant del límit del Pou dels Morts, allà on el Sender de Rryatt es desviava cap a Kkkellerr. En Chewbacca es va tornar cap al seu fill.

[-Ha arribat el moment. Digues què has après. Digues-me quines coses has de saber per caçar a Katarn.]

En Lumpawarump va llançar una mirada plena de nerviosisme a la verda espessor.

[-Mai li ensenyis l'esquena, perquè el Katarn et perseguirà. Mai fugis, perquè el Katarn t’atraparà. Mai intentis anar massa de pressa en la teva cacera, perquè el Katarn s'esvairà davant els teus ulls.]

[-Sent així, com has de vèncer al teu adversari?]

[-Has de ser pacient, i has de ser valent,]- va dir el jove wookiee..., encara que a jutjar pel to de veu que estava emprant en aquell moment no se sentia res valent. [-El Katarn permetrà que el segueixis fins que t'hagi pres la mesura, i llavors es tornarà de cop i es llançarà a la càrrega.]

[-I què hauràs de fer llavors?]

[-Llavors hauré de romandre immòbil fins que l'alè del Katarn caigui sobre la meva cara i l'olor de les seves glàndules ompli les meves fosses nasals. La meva mà no ha de tremolar i he de donar-li al centre del pit amb el meu primer tret, perquè el segon només trobarà l'aire.]

[-Has escoltat amb atenció i has recordat tot el que t'he dit. Ara veurem fins a quin punt has estat capaç d'entendre-ho.]

En Lumpawarump va empunyar l'arc d'energia que havia estat penjant de la seva espatlla i va acariciar el metall acabat polit de la culata amb la seva peluda mà.

[-Intentaré aconseguir que puguis sentir-te orgullós de mi.]

[-Hi ha una cosa més que has de recordar, fill meu. Presta molta atenció a la llum, i no permetis que la nit et trobi al Pou dels Morts. Les ombres i la foscor segueixen pertanyent al Katarn, i fins i tot el wookiee ha de respectar aquest fet.]

[-Quants katarns has caçat, pare?]

[-He perseguit al vell príncep en cinc ocasions. Un cop va escapar. Tres vegades va caure davant meu, i en una ocasió em va deixar aquesta advertència per fer-me entendre que no havia prestat l'atenció suficient a la cacera.]

Els dits d’en Chewbacca van envoltar el canell del seu fill i van tirar d'ell fins fer-li tocar la llarga cicatriu doble amagada sota l'espès pelatge del costat esquerre del seu pit.

[-No cometis cap descuit, fill meu...]

En Lumpawarump el va mirar fixament durant un moment i després va apartar la mà i va començar a carregar l'arc d'energia. En Chewbacca el va detenir.

[-Per què? He d'anar desarmat?]

[-Espera fins que hagi arribat el moment adequat. Si caces al Katarn portant la teva arma a la mà i mantenint-la preparada per fer foc, descobriràs que et resulta massa fàcil disparar impulsat per la pressa, la negligència o la sorpresa..., i llavors hauràs renunciat al teu avantatge. Mai veuràs al vell príncep que acabarà amb tu.]

Aquelles paraules van acabar de fer miques la ja molt debilitada façana de calma d’en Lumpawarump.

[-Pare... Tinc por.]

[-Tingues por. Però ves a la recerca del Katarn de totes maneres.]

En Lumpawarump el va contemplar en silenci durant uns instants i després va alçar lentament l'arma i va tornar a penjar-se-la a l'espatlla.

[-Sí, pare.]

Després es va girar, i les seves mans van trobar una separació en la verda massa de vegetació i la van obrir sense produir cap soroll. Després d'un moment de vacil·lació, en Lumpawarump es esmunyir àgilment per l'obertura i va desaparèixer.

En Chewbacca va comptar fins dos-cents sense moure’s i després va seguir el seu fill cap a les profunditats del Pou dels Morts.

L'home que va entrar al compartiment DD-18 vestia un uniforme verd fosc, les insígnies no s'assemblaven en res a les que lluïen els tripulants de l’Audàcia o els soldats que viatjaven en el transport.

-Sóc el Coronel Trenn Gant, del Servei d'Intel·ligència de la Nova República -va dir mentre en Plat Mallar s'afanyava a aixecar-se d'un salt-. Segui’s.

En Mallar va obeir.

-Suposo que ha vingut per fer-me algunes preguntes sobre l'atac patit per la llançadora del Comodor.

-No -va dir en Gant-. La veritat és que ja tenim prou clar què va passar allà. -El Coronel va descriure un lent cercle al voltant d’en Mallar i la taula abans de seure i posar una gravadora d'entrevistes entre ells -. Quan es va assabentar per primera vegada de la naturalesa de la missió?

- La naturalesa de la missió? Es refereix a la tasca de reconeixement, o que escoltaríem a la Tampion? –En Mallar va esperar durant uns moments i després va seguir parlant en veure que en Gant no donava cap senyal que fos a respondre-. Vaig ser convocat al despatx del comandant d'ensinistrament a les zero nou cinquanta d'abans d'ahir, i em va dir que formaria part d'un esquadró de reconeixement d'ales-X.

- I aquesta va ser la primera informació que va rebre sobre aquella missió?

-Sí... Bé, no. Quan érem al simulador el dia anterior, l'Almirall Ackbar em va dir que hi havia una possibilitat que necessitessin pilots per a una missió d'acompanyament. Però no vaig saber res més fins que el Capità Logirth em va trucar. Em vaig assabentar dels detalls a la reunió informativa, de la mateixa manera que tots els altres.

- A quins detalls es refereix?

-Bé... Ens van dir com portaríem a terme la missió -va respondre en Mallar, perplex i sense entendre per què en Gant podia necessitar una explicació-. La distribució de les naus, el vector de salt, la formació que utilitzaríem, el pla de vol, l'ordre d'enlairament..., el fet que escoltaríem a la Tampion i que alguns de nosaltres tornaríem a bord de la llançadora.

- Això és tot?

-Bé... També hi havia alguns detalls tècnics sobre la configuració de les comunicacions i aquest tipus de coses, si.

- Quan es va assabentar que el Comodor Solo viatjaria a bord de la llançadora?

-No ens vam assabentar que anàvem a escortar al Comodor fins que ja estàvem a bord de les nostres naus i ens preparàvem per enlairar-nos. El Tinent Bos va reconèixer al Comodor quan estava pujant a la llançadora. Abans d'això, l'únic que se'ns va dir era que la llançadora transportaria a alguns alts oficials.

En Gant va assentir.

- Quant de temps va transcórrer entre el moment en què els hi van comunicar en què consistiria la seva missió i la crida perquè fossin als seus aparells?

-Quatre hores.

-Necessito que justifiqui el seu parador durant aquestes quatre hores. No ometi res.

-Vaig anar directament als simuladors i vaig estar fent enlairaments i maniobres de formació durant dues hores. Quan anava als armaris, em vaig acostar al Mur Commemoratiu i vaig estar mirant els noms durant uns deu minuts. Vaig estar uns cinc minuts en el cubicle de neteja i després vaig entrar en un tub de son i vaig passar la resta del temps intentant..., intentant dormir.

- Amb qui va parlar?

-Pràcticament amb ningú. Vaig parlar amb el Tinent Frekka, el meu controlador de simulacions. Intercanviar unes quantes paraules amb Rags..., amb el Tinent Ragsall, que va pilotar l’Ocell Set en el nostre grup. Vam parlar de coses de pilots.

- Què li va dir exactament?

-Li vaig preguntar amb quants de nosaltres creia que s'anava a quedar el Cinquè -va respondre en Mallar.

- I què va dir ell?

-Va dir que en combat normalment perds tant la muntura com el genet, i que hi havia moltes probabilitats que tractant-se d'una flota nova necessitaran tants pilots com caces.

- Amb qui més va parlar?

En Mallar va moure el cap.

-Amb el cap dels serveis de manteniment per preguntar-li si la meva ala-X estava en condicions, amb el líder de vol... No recordo haver parlat amb ningú més. Estava nerviós, Major, i quan estic nerviós no tinc moltes ganes de parlar.

- Per què estava nerviós?

-Perquè temia cometre un error. Temia fer alguna cosa pel que puguin arribar a lamentar haver-me donat una oportunitat.

- Va parlar amb algú de fora de la base?

-No vaig sortir de la base.

- Què em diu del seu comunicador?

-No el vaig utilitzar per a res.

- Està segur? Potser hauríem fer una ullada al registre de comunicacions.

-No vaig parlar amb ningú... Espereu un moment. Sí, vaig intentar parlar amb l'Almirall Ackbar, però no estava disponible.

-Una altra vegada l'Almirall Ackbar -va dir en Gant-. Té alguna mena de relació especial amb ell?

-Va ser el meu instructor de vol principal, i és amic meu.

-Ha necessitat molt poc temps per fer-se amic de gent situada en llocs molt alts, eh?

-No sé què està intentant suggerir. Quan vaig despertar a l'hospital, l'Almirall Ackbar hi era. La nostra amistat va sorgir per iniciativa seva. Per començar, jo no tenia cap motiu per voler fer-me amic d'ell perquè no sabia ni qui era. No ho vaig saber fins molt després.

-Si la iniciativa va partir d'ell, per què va intentar trucar-lo?

-Perquè acabava de rebre una bona notícia i no tenia ningú més amb qui poder compartir-lo, sabent que comprenia el que significava per a mi. –En Mallar es va inclinar cap endavant i va estendre les mans sobre la superfície de la taula-. Escolti, Coronel... Sé que vam ficar la pota fins al fons, i sé que m’enviaran de tornada a Coruscant. Però li asseguro que tots hauríem preferit morir abans que haver de presentar-se aquí sense el Comodor.

- De debò? -Va murmurar en Gant-. Segons la informació de què disposo, ni un sol membre del seu esquadró va arribar a disparar el seu armament.

-No podíem disparar -va dir en Mallar, aixecant-se en una reacció de fúria prou amenaçadora perquè el guàrdia fes un pas cap endavant-. Va ser com a Polneye, com si tot tornés a ocórrer exactament igual... Ens estaven esperant. Tot va acabar abans que poguéssim adonar-nos-en del que estava passant. Durant els primers cinc segons vaig rebre un mínim de tres impactes, i crec que encara vaig sortir ben parat. Però vaig seguir pressionant els meus gallets fins al moment en què l'última nau yevethana va saltar a l'hiperespai..., esperant veure encendre alguna llum verda i que passés un miracle.

La mà d’en Gant es va estendre de sobte i va envoltar el canell dret d’en Mallar, obligant-lo a tornar el palmell cap amunt. El moviment va revelar diversos morats d'un negre purpuri escampats sobre el palmell i una rugosa ampolla de sang que recobria l'últim terç del seu polze.

El coronel Gant va arquejar una cella mentre apartava la mà, i després es va recolzar en el seu seient i va creuar els braços sobre del pit.

-Sí. Els yevethans els estaven esperant..., en un punt d'intercepció situat a noranta-un anys llum de la perifèria del Cúmul de Koornacht. Era alguna cosa més que un tret a cegues en la foscor, comprèn? Sabien amb tota exactitud qui i què anava a ser el seu objectiu. I aquest és el meu problema, pilot. Aquest és el gran problema que tinc amb tot aquest assumpte...

En Mallar es va relaxar en el seu seient.

-No sé com se les van arreglar els yevethans per assabentar-se que havien d’esperar allà -va dir després -. Si tingués alguna idea, se l'hauria exposat quan vaig entrar aquí en comptes de permetre que vostè hagués de perdre el temps rebuscant entre la sorra. L'únic que sé és que la informació va haver de procedir d'algú que va ser posat al corrent de l'operació abans que jo..., abans que els pilots. Corregeixi’m si m'equivoco, però no crec que un vaixell Interdictor pugui travessar noranta-un anys llum en quatre hores..., ni tan sols en el seu millor dia.

-Té raó -va dir en Gant, allargant la mà i agafant la gravadora. Després va empènyer el disc d'identificació cap en Mallar -. Porteu al Sotstinent Mallar a la secció dels pilots i ensenyeu-li què ha de fer per trobar el cubicle sanitari i la llitera quaranta-D, sergent. Bé, Mallar: fins que algú emeti noves ordres concernents a la seva persona, els seus privilegis de comunicació queden suspesos i no podrà sortir de la secció dels pilots.

-Sí, senyor. –En Mallar es va ficar el disc a la butxaca mentre s'aixecava-. Gràcies, senyor.

-No li he fet cap favor, Mallar. Estic buscant un traïdor, i encara no l’he trobat.

-Sí, senyor -va dir en Mallar, assentint i permetent que el soldat li precedís fins l'escotilla.

En Gant es va aixecar i va girar mentre Mallar passava al seu costat.

-Una cosa més...

En Mallar es va aturar de sobte, amb el pols sobtadament accelerat.

- Sí, Coronel?

- Per què creu que els yevethans els van deixar amb vida?

-Al principi vaig pensar que va ser perquè poguéssim transmetre el missatge com a testimonis, senyor.

- I què pensa ara?

-Ara penso que ho van fer per humiliar-nos.

-Expliqui’s.

-Si haguéssim mort allà fora o si ens haguessin pres com a ostatges, això ens hauria atorgat una nova importància. El que van fer ens diu que ni tan sols som prou importants perquè ens matin. És com si sabessin amb tota exactitud què han de fer per aconseguir que ens sentim insignificants. La futilitat, Coronel... Aquest és el missatge que volien que transmetéssim. Ens han demostrat que poden anar on vulguin i fer el que vulguin, i que no hi ha absolutament res que puguem fer per impedir-ho.

-No cregui això ni durant un segon, fill -va dir el Coronel Gant amb fermesa-. Això no ha acabat, de fet, tot just està començant... No anem a quedar-nos creuats de braços i rendir-nos davant aquesta classe de xantatge. Potser hàgim d'esperar una mica, però li asseguro que tard o d'hora tindrem ocasió d'utilitzar els punys.

-Llavors espero que algú pugui donar uns quants cops de puny en el meu nom -va replicar en Mallar amb els llavis empal·lidits per la tensió -. Li ho dic perquè crec que he deixat escapar la meva única oportunitat de fer-ho.

Mitja dotzena de fulles d'un arbre wroshyr es van agitar allà on no hi havia ni un alè d'aire per moure’s, aixecant-se fins a un pam per sobre de la seva posició original per tornar a caure després. El moviment va trair la posició d’en Lumpawarump, que es trobava a uns quaranta metres a l'est d’en Chewbacca.

El seu fill no estava aguaitant a cap objectiu. Ni tan sols s'estava movent a través del Pou dels Morts a la recerca de la seva presa. En Chewbacca havia quedat terriblement consternat i desil·lusionat veient que en Lumpawarump avançava temorosament cosa d'uns cent passos, per davant seu, vacil·lants per l'espessor i després es buscava un amagatall, pegant l'esquena a la soca d'un arbre wroshyr i amb el cos ocult pels pesats brots joves que penjaven de les branques i que havia disposat al seu voltant.

De tant en tant en Lumpawarump treia el cap de la pantalla improvisada i escrutava el bosc durant uns moments com si esperés que un Katarn fora a passar, totalment visible, per davant d'ell en un despreocupat passeig. Després, en no veure res, es retirava novament a la falsa seguretat d'aquella invisibilitat imaginària en la qual tant desitjava creure.

Però en Chewbacca no havia tingut cap dificultat per localitzar el seu fill, i cap dels depredadors del Pou la tindria tampoc. A més, la soca en què confiava Lumpawarump perquè li protegís creava un enorme punt cec des d'on el Katarn podia aproximar-se i atacar sense cap avís previ.

En Chewbacca sabia que el seu fill corria un perill molt més gran del que suposava, i no obstant això el codi de l'honor l'obligava a no intervenir excepte per aturar un cop letal. L'únic que podia fer era observar i esperar, mantenint el seu arc d'energia preparat per disparar i intentant que la inquietud no afectés la seva concentració fins a l'extrem que ell mateix arribés a convertir-se en un blanc fàcil.

El corpulent wookiee va seguir movent-se perquè l'acció continuada li ajudés a mantenir-se alerta. En Chewbacca es va anar desplaçant en un arc irregular que usava l'amagatall d’en Lumpawarump com a àncora, sense acostar-se o allunyar-se massa en cap moment i sense que la seva presència arribés a suposar un obstacle per al tret que estava visualitzant constantment en la seva imaginació.

Va veure moure les fulles dels arbres wroshyr en quatre ocasions, i va reaccionar a l'instant en cada ocasió quedant-se totalment immòbil.

En Lumpawarump mai va arribar a veure’l.

En Chewbacca podia repetir-se a si mateix una vegada i una altra que, fins i tot si era sorprès al descobert, immòbil i amb la cara decantada, un wookiee de llarg pelatge podia ser confós amb un altre de les tiges i monticles de molsa paràsit jaddyyk que puntuaven el terra del Pou. Però fins i tot un caçador novell que estigués utilitzant la tècnica de parpelleig més simple hauria d'haver-se adonat que una de les tiges del jaddyyk estava canviant de posició. Això era un senyal claríssim de com d’aterrit que estava en Lumpawarump mentre s'encongia darrere del seu teló verd..., el que al seu torn suposava una altra terrible desil·lusió per al seu pare.

Però encara que en Lumpawarump no s'hagués adonat, en Chewbacca no va trigar molt de temps a estar segur que una altra criatura sí ho havia fet. Només es movia quan en Chewbacca es movia, i no obstant això estava aconseguint acostar-se lentament. Romania encongida sobre la gruixuda capa de vegetació que cobria el sòl del bosc, i es confonia amb les ombres. Quan en Chewbacca es tornava en aquesta direcció, no veia res. Quan va avançar cap a la presència invisible, no va trigar a tornar a percebre-la darrere d'ell.

L'atmosfera del Pou estava totalment immòbil i saturada de potents aromes, pel que en Chewbacca no va poder captar l'olor d’allò que li estava aguaitant fins que va estar incòmodament a prop. En Chewbacca va ensumar l'aire i va deixar anar un grunyit ofegat. Un altre wookiee va sorgir de les fulles dels arbres wroshyr a vuit metres de distància sense produir el més mínim soroll. Era en Freyrr, un dels molts cosins segons d’en Chewbacca, i el caçador més àgil i silenciós de tota la família.

Després d'un intercanvi silenciós de mirades i ganyotes plenes de dents, en Chewbacca i en Freyrr van quedar l'un costat de l'altre i es van inclinar fins a desaparèixer entre el fullatge. Un cop allà, la seva conversa va prosseguir mitjançant grunyits tan febles que podien ser presos pels gemecs de les branques.

[-On és en Lumpawarump?]- Va preguntar en Freyrr.

[-Ha buscat un refugi on amagar-se,]- va dir en Chewbacca, assenyalant l'amagatall del seu fill amb una inclinació del cap. [-Per què ets aquí? Per què t’entromets en el hrrtayyk del meu fill?]

[-Mallatobuck m'ha enviat en la teva cerca. Hi ha notícies que no podien esperar fins a la tornada.]

[-Quines notícies?]

[-Seria millor que abans sortissis del Pou.]

[-El meu fill no pot anar-se’n fins que la seva prova hagi acabat.]

[-Jo em quedaré amb ell, primer. Shoran t'espera al Sender de Rryatt, i t'ho explicarà tot mentre torneu a Rwookrrorro.]

Una onada de fúria reprimida amb prou feines va encarcarar el cos d’en Chewbacca.

[-Estàs pensant a robar-me aquest deure? Com pots permetre que el teu alè llanci tal vergonya a l'aire? Fins i tot quan la companya d’en Jiprirr va ser cremada pels escarabats de foc i va caure del Sender de la Recol·lecció, fins i tot quan la companya d’en Grayyshk va haver de ser confinada en el seu arbre per acabar morint consumida per la malaltia de la sang groga... Ni tan sols llavors van ser apartats del hrrtayyk!]

En Freyrr va estendre el braç i els seus peluts dits van subjectar les mans d’en Chewbacca.

[-No aixequis la veu, primer.]

El tènue grunyit de resposta que va emetre en Chewbacca va resultar encara més amenaçador per la facilitat amb la que va trencar la presa d’en Freyrr.

[-Si no sento ara mateix dels teus llavis quines notícies m'has portat, cada teixidor de xarxes, gundark i Katarn que hi pugui haver en tres nivells del Pou a la rodona escoltarà la meva veu al moment següent. I bé, Freyrr? Què passa? Té alguna cosa a veure amb Mallatobuck?]

En Freyrr va deixar escapar un sospir de rendició.

[-No... Es tracta d'aquell amb qui has contret el teu deute de vida. Han Solo ha estat capturat pels enemics de la princesa Leia. Els yevethans el tenen presoner en algun lloc del Cúmul de Koornacht. La princesa et demana que tornis a Coruscant.]

La carn peluda del seu avantbraç va ser l'únic que va impedir que l'udol de preocupació d’en Chewbacca arribés a escapar dels seus llavis.

[-Veig que per fi ho entens,]- va seguir dient Freyrr. [-Tens un altre deure que està per sobre del deure que et reté aquí. Vés. Shoran t'espera. Ell t'explicarà la resta. Després vigilarà al teu fill i tindrà cura d'ell durant la resta de les proves. Mallatobuck s'assegurarà que el teu fill ho entengui.]

La decisió a la qual s'enfrontava en Chewbacca era molt desagradable, però no va resultar gens difícil de prendre.

[-El hrrtayyk pot esperar fins que torni.]

Després es va incorporar i va abandonar el seu amagatall.

En Freyrr es va incorporar amb ell.

[-Chewbacca, t'ho suplico... Si el teu fill torna a Rwookrrorro sense poder anunciar el seu nou nom, sense poder portar el sarró que Malla ha fet per a ell...]

[-Això sempre serà millor per al Lumpawarump que el fet de tornar sobre de la teva espatlla, cosí.]- En Freyrr li va ensenyar una boca plena de dents.

[-Dubtes de la meva rraktorr?]

[-No, cosí. Dubto de la seva.] -En Chewbacca va cridar a Lumpawarump amb un grunyit estentori que va travessar el Pou per espantar un ramat d’escures i va fer que un charkarr de cos rabassut s'afanyés a remuntar el vol. Una mica més lluny en Chewbacca va percebre l'agitació de fulls que indicava la presència d'un Katarn que tornava d'una cacera.

En Chewbacca va veure que en Lumpawarump no apareixia, i va repetir la seva crida.

[-Vine a mi, primer dels meus fills. Aquesta nit dormiràs en l'arbre familiar. El meu germà d'honor corre perill, i he d'anar en la seva recerca.]

Següent