15
Els primers raigs matinals de sol de
Coruscant estaven projectant llargues ombres sobre els carrers que anaven de
l'est a l'oest de la Ciutat Imperial quan l'almirall Ackbar es va aturar davant
de l'accés familiar a la residència presidencial.
-Bon dia -va dir l'androide de
seguretat -. Aquesta entrada es troba tancada. La família no rep visitants en
aquests instants. Tingueu la bondat de tornar en un altre moment, o truqui al
centre de programació de visites per obtenir més informació.
L’Ackbar va decantar el cap i va
parpellejar, molt sorprès.
-Sóc l'almirall Ackbar.
-Bon dia, almirall Ackbar. Aquesta
entrada es troba tancada. Tingueu la bondat de tornar a la vorera.
-D'acord, no importa -va dir
l’Ackbar-. Disposo d'un codi d'accés. -Va tancar els ulls mentre es concentrava
-. Alef..., lamed..., zayin..., shin. Sí, crec que és això.
-Bon dia, almirall Ackbar -va dir
l'androide-. Pot entrar.
El recinte estava silenciós i
desert, excepte pels diminuts caputxers que pasturaven a la gespa. Quan
l’Ackbar va passar massa a prop d'un, l'animal el va grunyir amb una ferocitat
totalment desproporcionada a la seva mida.
-Bé, bé... Pots seguir esmorzant -va
dir l’Ackbar, divertit -. No he vingut a molestar-vos.
Cap dels raigs de sol de primera
hora del matí arribava a la casa, que estava embolicada en ombres, i no hi
havia llums encesos dins d'ella, excepte a la cuina, on un androide majordom
estava acabant les seves tasques de manteniment nocturn. No hi havia cap so
procedent de la cambra dels nens, la qual cosa era molt d'agrair perquè
l'almirall no se sentia en condicions de veure’ls amb la seva entusiàstica i
nerviosa energia. L’Ackbar va suposar que el retorn d'en Han havia fet que tota
la família es fiqués al llit bastant tard.
«Dormiu tot el temps que us vingui
de gust, nens -va pensar amb malenconiosa tendresa -. Dormiu mentre pugueu
fer-ho...»
L’Ackbar va anar seguint les
indicacions de la seva memòria i la tènue brillantor de les tires lluminoses
del sòl a través dels passadissos en penombra que portaven al dormitori de la
Leia i en Han. En consideració als nens, la porta estava tancada però sense el
bloqueig electrònic connectat. L’Ackbar va esperar que els seus amics no
estiguessin ocupats aparellant-se.
-Obre la porta i encén els llums -va
dir al comunicador de la casa.
Quan el dormitori quedar sobtadament
inundat de claredat, en Han va reaccionar instintivament rodant sobre si mateix
fins a quedar cap per amunt al llit i es va incorporar de cop. Va aclucar els
ulls i, reconeixent a l’Ackbar, va permetre que un sospir fos dissipant el
torrent d'adrenalina que havia saturat seu organisme.
-Ah, és vostè -va grunyir -. Té sort
que ja hagi perdut el costum de dormir amb un desintegrador sota el coixí.
-No és una qüestió de sort -va
replicar el calamarià -. Vostè mateix em va dir que havia deixat de fer-ho
després d'aquella ocasió en què la Jaina i el seu pare es van donar un ensurt
de mort l'un a l'altre.
Els sobtats moviments d'en Han
havien fet que el llit es sacsegés prou per treure a la Leia del seu profund
somni.
-Almirall Ackbar... -Va dir,
incorporant-se sobre els colzes amb una expressió interrogativa a la cara -.
Quan li vaig convidar a què vingués per intentar convèncer-me que no presentés
la meva dimissió, vaig pensar que almenys esperaria fins que estigués desperta.
-Bon dia, princesa.
-No intenti desarmar-me amb la
cortesia -va dir la Leia -. Què està fent aquí a aquestes hores?
-Treure'ls del llit -va respondre
l’Ackbar -. Esperaré fora mentre es vesteixen.
-Oh, de debò? I després què?
-Després hem d'anar a cert lloc.
Tinc un lliscant esperant fora.
-Ei, un moment, un moment. No estic
disponible -va dir la Leia-. No per assumptes estatals, i especialment no a
aquesta hora... I, de totes maneres, quina hora és? -Va llançar una ràpida
mirada de reüll al cronòmetre de la tauleta de nit -. Oh, per tots... Hi hauria
d'haver resistit la temptació de descobrir-ho.
-Comprenc com se sent -va dir
l’Ackbar -. Jo també hagués preferit no haver de sortir de l'aigua tan aviat.
Així i tot, hi ha una cosa que hem de fer.
- Per què no m'explica alguna cosa
més sobre aquest assumpte tan misteriós i deixa que sigui jo qui prengui
aquesta decisió?
-Em temo que no puc fer-ho -va
replicar l’Ackbar, allargant-li la bata -. Encara no té el cap prou clar. Haurà
de confiar en mi..., si és que pot confiar en mi, naturalment.
La Leia va arrufar les celles mentre
el contemplava en silenci durant uns moments, però va acabar alçant-se i va
acceptar la bata que li estava oferint l’Ackbar.
-Gràcies, princesa. -Els enormes
ulls del calamarià es van tornar cap en Han-. General Solo, em sembla que vostè
també hauria de venir.
- Què és això, la tàctica del
divideix i venceràs?
-Si us plau... Aquest assumpte també
l'afecta a vostè.
-Deixeu que trobi els pantalons -va
dir en Han, posant cara de resignació -. Leia, torna a explicar-me per què
dimonis li vam donar el codi de la porta principal al cara de peix...
La Leia es va acostar al finestral
de la Unitat de Cures Intensives Número 5 de la infermeria de la Flota i va
contemplar el jove de rostre molt pàl·lid que acabava de ser transferit d'un
capoll metge al tanc bacta. Un metge de la Flota i dos androides metges AM-7 romanien
inclinats sobre els biomonitors.
- Qui és?
-Per raça és grannan, i per
naixement és de Polneye -va dir l’Ackbar-. Es diu Plat Mallar. Pateix d'una
greu alteració metabòlica provocada per haver estat respirant els seus propis
gasos residuals. Potser no sobrevisqui. Vaig pensar que havia de veure’l ara,
només per si de cas.
- Per què? -Va preguntar la Leia-.
Sento el que li ha passat, naturalment, però...
No va arribar a concloure la frase.
- Polneye? Mai havia sentit parlar
d'aquest món -va dir en Han-. Què li ha passat a aquest noi?
-Segons la tripulació del navili
d'exploració que el va trobar, estava intentant fer una travessia
interestel·lar a bord d'un interceptor TIE...
- I quina raó pot tenir ningú per
cometre semblant estupidesa? -El va interrompre en Han en un to bastant
despectiu -. Això és un suïcidi.
-O un acte d'auto sacrifici -va dir
l’Ackbar -. A vegades resulten bastant difícils de distingir.
- De què està parlant?
-Sembla que Plat Mallar estava
intentant difondre un missatge fora del Cúmul de Koornacht..., aparentment de
l'única manera en que podia fer-ho.
Un flaix d'interès va il·luminar els
ulls de la Leia.
- Quin missatge?
-Li ho ensenyaré -va dir l’Ackbar -.
Però abans quedem-nos aquí una estona més. No sé a què pot ser degut, però
l'oficial de baixes de la Flota m'ha dit que els pacients que tenen una família
i amistats que desitgen que es recuperin semblen obtenir noves forces de la
seva presència. I em temo que ara aquest jove pilot necessita tota l'ajuda que
pugui trobar...
En la intimitat gelosament protegida
del despatx de l'almirall Ackbar a les Casernes Generals de la Flota, i sumits
en un ombrívol silenci, en Han i la Leia van veure les holograbacions
obtingudes per l'interceptor TIE d’en Plat Mallar.
Tornar a veure les familiars i
impressionants siluetes dels navilis de guerra novament embrancats en la seva
tasca de sembrar la destrucció era un espectacle inquietant, i contemplar com
les ciutats de Polneye quedaven reduïdes a cendres fumejants sobre les planes
desèrtiques del planeta era una visió horripilant. Però la pal·lidesa
cadavèrica del rostre d’en Mallar potser fos el més impressionant de tot, i era
el que feia que ningú pogués romandre impassible davant el que estava dient.
-Ajudeu-nos, si us plau. Si us
plau... Si algú segueix viu..., tracteu de salvar-lo. Qualsevol... Qualsevol que vegi aquestes
imatges... Heu de trobar a aquests monstres i castigar-los. Això mai..., mai
hagués hagut d'ocórrer. Suplico... Suplico justícia per als morts. Per als meus
pares. Per als meus amics. Per a mi.
Quan l'enregistrament va haver
acabat, la Leia va apartar el seu seient de la taula sense dir ni una sola
paraula i li va donar l'esquena al Han i a l'almirall. Després es va abraçar el
cos amb els braços i va romandre immòbil davant de l'holomapa galàctic que
cobria gairebé tota una paret del despatx de l'Ackbar, i va alçar la mirada cap
a ell per contemplar-ho amb ulls plens d'horroritzada incredulitat.
-Ha preparat tot això per
humiliar-me, Ackbar? -va preguntar per fi, encara de cara al mapa.
-No, Leia -va protestar l’Ackbar,
molt sorprès -. No entenc per què diu això.
-Doncs ja som dos -va dir en Han,
posant-se dret -. De què estàs parlant, amor meu? Això no té res a veure amb
tu.
La Leia va girar sobre els seus
talons per encarar-se amb ells.
-No? Mira’l... Està assegut aquí i
espera al fet que arribi a la mateixa conclusió a la qual ha arribat ell. Si
vol convèncer-me que dimiteixi, almirall, no podria haver escollit millor
manera d'aconseguir-ho.
-Eh, aquí hi ha alguna cosa que se
m'escapa -va dir en Han, tornant la mirada cap a l’Ackbar a la recerca d'ajuda.
-S'equivoca, princesa -va dir
l’Ackbar-. No pot estar més equivocada... Vostè és la cap d'Estat de la Nova
República. No vull veure a cap altra persona asseguda en aquesta butaca.
Necessitem la seva força i la seva dedicació a la causa de la Nova
República..., i ara les necessitem encara més del que les necessitàvem ahir,
perquè hem de respondre a aquest desafiament.
Els elogis de l'Ackbar van semblar
rebotar en la sobtada actitud defensiva que havia adoptat la Leia, i no van
produir cap reacció en ella.
-De qui són aquestes naus? -va
preguntar, assenyalant el monitor.
-Vostè ho sap tan ben com jo,
princesa.
-Disseny imperial. Caces imperials.
Què demostra això?
-Plat Mallar es va apropar prou a la
primera nau com per poder interrogar-la amb el seu sistema de seguiment de
blancs. La nau va respondre dient que era el Destructor Estel·lar de la classe
Imperial Valerós.
-Està discutint amb mi, almirall?
-El Valerós era una de les naus del
Comandament Espasa Negra que figuraven en la llista de Nylykerka.
-Ja ho sé -va dir la Leia-. I si
estava a Polneye i prenia part en una operació militar yevethana, llavors té
davant a la major imbècil de tota la Nova República. Però no podem estar segurs
d'això, veritat?
-Per ventura importa?
-No és aquesta la raó per la qual
m'ha portat aquí? No és la seva manera de dir-me, amb molta subtilesa, que
estava equivocada?
L’Ackbar va bellugar el cap en una
lenta negativa.
-Vaig pensar que abans de prendre la
decisió de si havia de renunciar a la labor que ha estat fent necessitava saber
que encara ens queda molt treball per davant. Qualsevol que hagi enviat
aquestes naus a Polneye és l'enemic de la pau que vostè tant s'ha esforçat per
imposar.
-No hi ha un passatge dels apòcrifs
en el qual es diu que conèixer les teves limitacions és el primer pas en el
camí que porta a la saviesa? -va replicar la Leia-. La pau era una meta, no una garantia. I a més... He estat una
ingènua. Sí, dir que he estat una ingènua seria una excel·lent manera de
resumir la meva breu carrera -va afegir amb amargor.
-L'almirall Ackbar té raó -va dir en
Han, bellugant el cap-. Tota la resta... Bé, el fet de saber qui va cremar la
torrada, qui va prendre prestada la camisa de qui i qui es va deixar els llums
encesos no té importància. El que importa és què anem a fer ara.
-Què puc fer? -va preguntar la Leia
amb veu gemegosa -. Res. Polneye ni tan sols era membre de la Nova República.
Ni tan sols havien presentat una sol·licitud d'ingrés.
-Tu estàs parlant d'obligacions?-va
replicar en Han -. Jo estic parlant del que és correcte i del que s'ha de fer.
-Però és precisament aquí on està el
problema, no? És impossible aconseguir que tres persones es posin d'acord sobre
què és el correcte -va dir la Leia-. La pau és impossible. Per molt que
intentis impedir-ho, sembla que sempre hi ha algú que està intentant matar a
una altra persona. No pots proporcionar-los raons suficients perquè no ho
facin. Almenys, jo no puc.
-Leia...
-Lamento moltíssim el que ha
ocorregut a Polneye. De debò, Han... Però ja és massa tard per ajudar-los. A
més, si enviés forces a qualsevol punt dels voltants de Koornacht, llavors ja
no hauria de dimitir..., perquè el Senat em penjaria primer i em jutjaria després.
– la Leia va bellugar el cap -. Espero que Mallar visqui..., encara que no
estic segura que això no sigui una mostra de crueltat, si després acaba
resultant que és l'únic supervivent. Qui més sap que està aquí? Qui més ha vist
l'enregistrament?
-La llista és molt curta -va dir
l’Ackbar.
-Asseguri's que no es vagi allargant
en el futur -va dir la Leia, i va anar cap a la porta-. Me’n vaig a casa, Han.
Véns amb mi?
En Han estava mirant-la com si la
seva esposa fos una desconeguda.
-Crec que em quedaré una estona -va
dir per fi.
La Leia es va encongir d'espatlles.
-Com vulguis.
Quan la porta es va haver tancat
darrere de la Leia, en Han va decantar el cap i li va llançar una mirada
interrogativa a l’Ackbar.
-Només tinc una pregunta que fer: qui
era aquesta persona, i què li ha fet vostè a la Leia?
-Està sofrint molt -va dir
l’Ackbar-. Està dubtant de si mateixa, i dels seus ideals.
-Digui'm alguna cosa que no sàpiga
-va murmurar en Han-. Què dimonis ha ocorregut mentre jo estava fora?
-Li explicaré tot el que sé -va dir
l’Ackbar-. Però em temo que algunes de les respostes hauran de venir d'ella.
Un desconegut estava assegut al
carrer davant de l'accés familiar, amb el rostre tornat cap a la casa, quan la
Leia va arribar a la residència en un lliscant que havia pres prestat dels
hangars de la Flota. El desconegut vestia una túnica de color safrà, els plecs
d’ella s'estenien al seu al voltant per formar un cercle sobre el paviment. La
Leia no va reconèixer ni el seu perfil ni la seva espècie, i va reduir la velocitat
només el suficient per passar per sobre del reixat sense que el lliscant anés
tan de pressa com per alarmar a les defenses de la casa.
Però quan va haver desembarcat i va
acabar de programar el pilot automàtic perquè el lliscant tornés a l'hangar per
si sol, la curiositat va poder més que ella. La Leia va anar fins al reixat i,
amb l'androide de seguretat mantenint-se protectorament prop d'ella, va interpel·lar al desconegut.
-Qui és vostè?
-Sóc Jobath, el conseller dels Fies,
de Galants -va dir el desconegut, i després el seu rostre es va il·luminar-.
Però jo la conec. Vostè és la princesa Leia, la reina guerrera que va unir als
oprimits perquè s'alcessin contra l'Emperador. Vostè va salvar el meu poble de
l'esclavitud.
-Bé... Moltes gràcies, però ja fa
algun temps d'això -va dir la Leia-. I de tota manera, no sé quina versió de la
història haurà estat escoltant. No recordo haver estat mai reina ni una
guerrera.
-Oh, sí, conec totes les històries.
Vostè és una gran dona. És un honor conèixer-la.
-Què està fent aquí?
-L'estava esperant -va dir el fia-.
El seu servent de metall va dir que vostè no rebia visitants, però la meva
necessitat és urgent. I ara veig que vostè ha tornat. Puc alçar-me i
aproximar-me sense alarmar al seu lleial protector?
-Què? Oh, l'androide... Sí, no li
agrada gens que hi hagi gent rondant per les entrades. Com m'ha dit que es
deia?
-Jobath, dels Fies.
-Teníem una cita, Jobath dels Fies?
-No, princesa.
-Molt bé. Per un moment temia
haver-ho oblidat -va dir la Leia-. Vaig a explicar-li com estan les coses,
Jobath dels Fies: tinc intenció d'entrar a casa i dormir durant uns tres dies.
Si continuo sent presidenta de la Nova República quan m'aixequi del llit,
llavors podrà concertar una cita amb el centre de programació, en el departament
de protocol.
Leia li va donar l'esquena al reixat
i va tirar a caminar cap a la casa.
-Princesa! Esperi, Si us plau! He
vingut pel que està ocorrent en La Multitud. Ha de parlar amb mi ara!
-Haig de? -va preguntar la Leia,
tornant el cap per mirar-li -. La Multitud... Què és això?
-La Gran Multitud del Cercle dels
Cels -es va apressar a dir Jobath-. Existeix un altre nom, un nom molt lleig...
-M'està parlant de Koornacht?
-Sí! -va exclamar Jobath amb visible
alegria-. Parlo de Koornacht.
La Leia va arrufar les celles.
-Això ja és massa. Digui-li a
l’Ackbar que estic farta que em manipulin.
-L'almirall Ackbar?
-Exacte. Digui-li que si tant ho
desitja, pot quedar-se amb aquest lloc en qualsevol moment. Ni haurà prou amb
què m'ho digui i serà seu.
-Oh, sí, l’Ackbar. També conec el
seu nom. Ell també va ser un gran guerrer en la Rebel·lió. Però s'equivoca. No
he tingut l'honor de rebre els consells de l’Ackbar -va dir Jobath.
-No?
-He vingut aquí directament des del
seu Port de l'Est, i abans d'això vaig venir de Galants, per parlar amb vostè
sobre un assumpte de gran urgència. Un mal terrible ronda per la Multitud.
Molts han mort ja. El meu poble tem pel seu futur.
Mentre li sentia parlar, la Leia es
va anar sentint lentament atreta cap al reixat. Va corbar els dits al voltant
del delicat treball dels barrots i va acabar tibant-los fins a convertir-los en
punys.
-Com s'ha assabentat de tot això?
-Va haver-hi un advertiment enviat
per nosaltres des d'una nau que va sortir de la Multitud -va respondre Jobath-.
Un vaixell de càrrega que anava cap a Woqua va interceptar el feix d'aquest
senyal, o en cas contrari no hauríem sentit l'advertiment fins a cap de molt
temps..., suposant que haguéssim arribat a sentir-lo mai. Vam enviar un dels
nostres navilis a la recerca d'aquesta nau. També va trobar el senyal, però la
nau s'ha esfumat.
La Leia va comprendre que en Plat
Mallar, enfrontant-se a la perspectiva de la inconsciència, devia haver
utilitzat el comunicador de combat de l'interceptor per transmetre els seus
enregistraments a la seva destinació. Obrant de tal manera faria que la seva
desaparició, i fins i tot la de la seva nau, manquessin d'importància, atès que
en la galàxia no existia cap força que pogués capturar o destruir el seu senyal
de comunicacions.
-Tenim la nau -va dir, recolzant el
front en el reixat-. I al pilot.
-M'alegra saber això. M'agradaria
oferir-li refugi a Galants i, si ho desitja, la ciutadania entre els Fies.
-Em temo que això
haurà d'esperar -va dir la Leia-. Què vol de mi?
-He vingut a
sol·licitar la protecció de la Nova República i de la gran princesa Leia per al
meu planeta i la meva gent -va dir Jobath, agafant-se al reixat amb les seves
mans de llargs dits just per sota d'on la Leia s'aferrava a ella-. Li suplico
que accepti una petició per a convertir-nos en membres de la Nova República, i
que ens fortifiqui contra aquests assassins.
La Leia va retirar
les mans com si temés el contacte amb Jobath.
-Reflexionaré sobre
la seva petició -va dir, sentint-se molt incòmoda, i va començar a retrocedir.
-Doni's pressa, Si
us plau -va dir Jobath-. Hi ha poc temps. Si els qui van caure sobre Polneye
decideixen sortir de la Multitud, podríem ser els següents a sofrir les seves
depredacions. Tota la nostra armada consisteix en dues corbetes de patrulla, i
el bergantí que m'ha portat fins a aquí. Mig milió de vides corren perill només
a Galants.
-Ho comprenc -va dir
la Leia-. Vagi a l'alberg diplomàtic. Ells li proporcionaran allotjament, i
faré que li comuniquin la meva decisió allà.
Després va girar
sobre els seus talons i va fugir cap a la casa. Però les parets ja no li
oferien el mateix santuari que li havien promès fins a feia tan sols una
estona, i el somni ja no era possible.
Durant l'hora
següent al moment en què Jobath va arribar a l'alberg diplomàtic, tres mons més
amb delegacions allotjades allà van presentar sol·licituds d'emergència per
convertir-se en membres de la Nova República. Dos d'aquests tres mons es
trobaven en sectors molt allunyats de Koornacht i el tercer es trobava a Hatawa,
però així i tot seguia estant a molts anys llum dels problemes.
Els tres, juntament
amb els Fies, van rebre el silenci com a única resposta.
El silenci, almenys
de moment, també regnava a les xarxes de notícies. La tragèdia de Polneye els
havia passat desapercebuda, almenys fins a aquells instants. La Xarxa Global de
Coruscant seguia disseccionant les reaccions a l'explosiva sessió del Senat de
començaments de la setmana.
Però durant el seu
resum del migdia, la Global va afegir un nou tema al seu repàs de les grans
notícies mitjançant un informe especulatiu en el qual es deia que la princesa
Leia ja havia dimitit del càrrec presidencial. Segons el rumor (que era tractat
com un fet), es faria un anunci públic tan aviat com els líders militars i el Senat
haguessin aconseguit posar-se d'acord sobre qui la substituiria.
Assegut en el seu
despatx de la Flota, l'almirall Ackbar va contemplar aquella notícia amb una
barreja de menyspreu i perplexitat. Fins i tot suposant que la Leia hagués
dimitit, la idea que la Flota jugaria algun paper en la selecció d'un nou cap
d'Estat era absurda. La idea que qualsevol negociació d'aquest tipus pogués
desenvolupar-se sense la presència de l’Ackbar era igualment absurda.
Però després
l’Ackbar va dedicar una bona estona a reflexionar sobre si havia de connectar
el seu comunicador i fer circular els seus propis rumors o si era preferible
que no fes res.
-Aquesta vegada
hauríem de fer-ho públic tot -es va dir en veu alta-. El rostre i la història
d’en Plat Mallar haurien d'aparèixer en tots els noticiaris. Ensenyem a tothom
el que va ocórrer a Polneye..., i fem que es posin de part de la Leia. Això és
el que jo faria. Si la Leia aconseguís admetre que el virrei mai ha estat un
amic...
Va acabar bellugant
el cap. Encara no era el moment adequat. Continuaria seguint les notícies de
Farlax, on els navilis d'exploració de la Cinquena Flota estaven desplegades
pels voltants del Cúmul de Koornacht, escombrant l'hiperespai amb els seus
filtres ondulatoris d'alta sensibilitat, i les novetats que es produïssin en el
Senat i el complex administratiu, on tots els analistes i comentadors de la
Ciutat Imperial estaven fent hores extres, utilitzant frenèticament les seves
hipersensibles antenes per a les notícies com un sedàs amb el qual filtrar les
xafarderies dels passadissos. I esperaria fins a veure quina situació canviava
primer.
Absurd o no,
l'informe sobre la dimissió de la Leia emès per la Global es va estendre per
l'alberg diplomàtic amb la vertiginosa celeritat d'una virulenta infecció. Va
deixar perplexos a molts, i va preocupar considerablement a Jobath, qui va
començar a témer haver triat a la persona equivocada per presentar la seva
súplica. Aquesta por va acabar impulsant-li a presentar-se en el despatx d’en
Behn-kihl-Nahm, el president del Senat, en companyia del senescal dels Marais.
Mitja hora més tard
van sortir del despatx després que se'ls hagués assegurat enèrgicament que la
Leia seguia estant al capdavant del poder executiu de la Nova República, i que
les seves peticions estaven sent examinades i serien ateses amb la màxima
celeritat possible. Amb prou feines es van haver marxat, en Behn-kihl-Nahm va
fer un nou intent de posar-se en contacte amb la princesa Leia. Però la seva
trucada va tenir tan poc èxit com l'havien tingut les seves nombroses
temptatives anteriors d'aquell matí.
En Behn-kihl-Nahm
estava començant a afartar-se d'aquella situació i, en concret, del
comportament de la Leia. La princesa s'havia aïllat de tots precisament al
pitjor moment possible, just quan haurien d'estar reunits per planejar la seva
estratègia i la seva resposta. A Behn-kihl-Nahm mai li havia agradat haver
d'adoptar decisions tàctiques d'una manera unilateral.
Aprovaria la Leia el
que hagués embullat les sol·licituds d'abandó de la Nova República presentades
pels walalles i les altres espècies en una complicada xarxa de nusos
administratius, tal com havia aconseguit fer aquell matí? O hauria preferit que
es creués de braços i permetés que abandonessin la Nova República? Havia
d'oferir una cita a Peramis i a Hodidiji per negociar la devolució dels
cadàvers?, en Behn-kihl-Nahm pensava que això podia proporcionar-los una
oportunitat de canviar la seva postura, però es comportarien amb dignitat, o es
limitarien a convertir-se en una nova molèstia?
Si hi havia alguna
cosa que en Behn-kihl-Nahm odiés encara més que el fet de veure's obligat a
prendre decisions, era el fet d’estar mancat de la informació necessària per
prendre-les. Tot aquell assumpte de Polneye, el pilot ingressat a l'hospital...
Per què havia hagut d'assabentar-se d'això a través d'un parell d'ambaixadors
encara no acreditats? Com era possible que un d'ells hagués pogut parlar amb la
Leia mentre que les suplicants crides d’en Behn-kihl-Nahm encara no havien
estat ateses? I què faria la Leia? Anava a dimitir? Si no anava a dimitir, què
pensava fer sobre aquelles peticions de protecció?
Quan les seves fonts
habituals van ser incapaces de satisfer la seva curiositat, en Behn-kihl-Nahm
va cridar a Hiram Drayson. La maquinària del govern s'havia embussat, i havia
quedat totalment paralitzada precisament quan havia d'enfrontar-se amb una
sèrie de crisi que la falta d'atenció només aconseguiria empitjorar. Sabia en
Drayson quina misteriosa obstrucció s'havia introduït entre els seus engranatges?
-No puc respondre a
aquesta pregunta, president -va manifestar en Drayson.
-No pot respondre a
ella, o no ho sap?
-President, jo li
suggeriria que fes quant pogués per tractar de fingir que tot està controlat. I
això inclou permetre que qualsevol persona que vulgui esplaiar la seva fúria
cridant en el pou del Senat pugui fer-ho fins que s'hagi quedat sense veu.
-Almirall, aquest
consell em preocupa més que qualsevol de les coses que han ocorregut durant
l'última setmana -va respondre en Behn-kihl-Nahm en un to tan solemne com a
ombrívol.
-Almirall Ackbar...
L'home immòbil en el
llindar portava robes civils i vestia de manera més aviat informal, però així i
tot mantenia la postura d'un soldat uniformat.
-Senyor Drayson...
Entri.
-Aquesta vegada no he vingut de
visita. M'estava preguntant si vostè podria aconseguir que la princesa Leia
accedís a veure'm.
-Em temo que no -va dir l’Ackbar-.
El meu codi va ser anul·lat aquest matí.
-Haig de parlar amb ella -es va
limitar a dir en Drayson-. Té algun suggeriment que fer-me?
L’Ackbar va deixar anar un suau
grunyit.
-Em sorprèn una mica assabentar-me
que el Vell Fantasma de Coruscant no disposa de cap passadís o contrasenya
secreta que pugui utilitzar.
-El problema no consisteix a entrar,
sinó a aconseguir que m'escolti -va replicar en Drayson-. Em temo que cap dels
mitjans a la meva disposició són d'una naturalesa que pugui permetre'm esperar
que se m'escolti sense perdre la calma.
-Hi ha moltes persones que volen
parlar amb ella -va dir l’Ackbar-. La Leia no sembla voler parlar amb
nosaltres.
-Em temo que no puc permetre-li que
ens rebutgi -va dir en Drayson.
-Està farta que la pressionin -va
dir l’Ackbar-. Si li donem una mica de temps...
En Drayson va bellugar el cap en una
negativa tan lleu que va resultar gairebé imperceptible.
-Se'ns ha acabat el temps -va dir.
L’Ackbar va parpellejar lentament i
es va recolzar en el seu seient.
-Coneix al seu espòs?
-No professionalment -va replicar en
Drayson-. Però la seva lleialtat a la princesa és àmpliament coneguda.
L’Ackbar va assentir amb expressió
pensativa.
-Avui ha estat parlant amb mi durant
tres hores -va dir-. Va ser ell qui va donar l'ordre de desplegar els navilis
d'exploració per la perifèria de Koornacht..., no el general Àbaht.
-Interessant.
-I hi ha més. Va fer tornar a la
Cinquena Flota, tal com havia ordenat la Leia... però només fins al començament
del perímetre defensiu, i l'ha mantingut en situació de combat, amb totes les
tripulacions a bord de les naus. El general Solo és molt conscient de tot el
que hi ha en joc. Tal vegada es mostri més disposat a escoltar-li del que vostè
s'imagina. Però no puc
prometre-li
que la princesa Leia estigui disposada a fer cas del que li digui el seu espòs.
-Gràcies, almirall -va dir en
Drayson-. Això pot ser-me molt útil. Si em disculpa...
-Almirall...
-Sí?
-M'estava preguntant si... -va
murmurar l’Ackbar-. Creu que el virrei pot haver-li fet alguna cosa a la Leia -
Totes aquestes hores que va passar tot sol amb ella..., i sabem tan poc sobre
els yevethans... És possible que ocorregués alguna cosa en aquesta sala? És
possible que en Nil Spaar hagi exercit alguna classe d'influència sobre la seva
ment?
-No -va dir en Drayson-. No, puc
assegurar-li que en aquesta sala no va ocórrer absolutament res.
La resposta no va semblar deixar
massa complagut a l’Ackbar.
-Gràcies -va dir de tota manera.
Els sorolls de xipolleig i les
alegres riallades infantils feien impossible sentir qualsevol soroll de passos
en el camí. Però la Leia, amb l'agudesa natural dels seus sentits encara més
reforçada per la gran sensació d'aïllament que estava experimentant últimament,
va ser conscient de l'aproximació de l'almirall Drayson fins i tot abans que
aquest hagués sortit d'entre els arbres.
La Jaina de seguida va percebre
l'aombrament de l'estat d'ànim de la seva mare.
-Qui és, mamà? Vols que faci que
se’n vagi?
-No, no... -va dir la Leia,
apressant-se a somriure i regirant els mullats cabells de la seva filla-.
Jacen, Jaina, emporteu-vos a l’Ànakin i entreu a casa. Vull que tots estigueu
secs i vestits quan jo hi vagi.
Per una vegada, els nens van obeir
sense dir ni piu. La Leia va pensar que això indicava que la tensió i el caos
de les últimes setmanes, dels últims dies, també estaven començant a afectar
als seus fills.
En Drayson es va detenir a una
distància cortesa i va mantenir les mans entrellaçades a la seva esquena.
-Princesa...
-Si se suposa que un servei de
seguretat serveix per mantenir allunyades de tu a les persones a les quals no
vols veure, llavors el servei de seguretat de la residència presidencial deixa
molt a desitjar.
-El seu espòs m'ha permès entrar,
princesa Leia.
-De bo de bo? -va replicar ella-.
Bé, últimament el comportament del meu espòs també deixa bastant que
desitjar... Què vol, almirall?
-Cinc minuts del seu temps -va dir
en Drayson. Va estendre la mà dreta cap a ella i li va mostrar la targeta de
dades que havia estat mantenint oculta en el seu palmell-. Crec que això pugues
ser-li útil pel que fa a la decisió que ha d'adoptar.
-A quina decisió es refereix?
-A l'única que importa.
-Cinc minuts?
-I després me n'aniré.
-D'acord -va dir la Leia, i va
sospirar-. Cinc minuts.
La targeta de dades contenia un
enregistrament bastant curt, el segell del qual datava indicava que havia estat
registrada feia menys de dues hores. L'enregistrament mostrava un parell de
naus d'impulsió iònica yevethanes que estaven buidant els seus compartiments de
càrrega en un paisatge muntanyenc i cobert de mala herba. La classe de material
que estava sent descarregat i el seu volum, així com la forma i les dimensions
de la clariana que estava sent creat per acollir-ho, només permetien arribar a
una conclusió: es tractava de la primera fase d'un desembarcament de
colonització.
-On està aquest lloc?
-El departament astrogràfic el
coneix amb el nom de Doornik-319 -va dir en Drayson-. Forma part d'un sistema
que es troba dins del Cúmul de Koornacht. Els kubazians, l'espècie que vivia
allà fins a ahir, l’anomenaven la Campana del Matí.
-Què va ocórrer ahir?
-El mateix que li va ocórrer a
Polneye -va dir en Drayson-. I no s'ha acabat aquí. Les proves que he pogut
examinar suggereixen que tots els assentaments no yevethans de Koornacht van
rebre la mateixa classe de tractament.
-De quines proves m'està parlant?
D'on ha tret aquest enregistrament?
-Prefereixo que no em faci aquesta
pregunta, princesa.
-La hi estic fent.
En Drayson va assentir.
-Princesa, és absolutament necessari
que conegui la font perquè doni crèdit a aquestes proves? En aquest cas,
respondré a la seva pregunta. Però si no necessita aquest coneixement per
acceptar el que significa aquest enregistrament, llavors preferiria no agreujar
encara més el perill que ja estic fent córrer a aquests informadors havent
revelat el que han descobert. La informació és el que realment importa.
La Leia el va mirar fixament sense
dir res.
-Crec que els meus cinc minuts han
acabat -va dir en Drayson, amb una petita reverència -. Gràcies per haver
accedit a rebre'm.
-Esperi! -va dir secament la Leia-.
Qui és vostè en realitat?
En Drayson es va tornar cap a ella i
la va mirar.
-Actuo sota l'autoritat d'una ordre
executiva emesa per Mon Mothma -va dir-. Podrà trobar-la als bancs de dades de
la seva biblioteca personal sota l'encapçalament D9020616.
-Mon Mothma! Mai va dir una sola
paraula sobre això...
-Mon Mothma va descobrir que hi
havia certes facetes de l'art de dirigir un estat en les quals la maquinària de
la Nova República resultava gairebé totalment inútil: conduir la informació
fins a les mans adequades, traçar un curs polític en situacions ambigües...
Aquest tipus de coses, comprèn? Bé, doncs jo intento omplir tots aquests buits.
-Davant qui respon?
-Davant de la mateixa autoritat que
vostè, princesa..., la mateixa davant la qual respon qualsevol persona que ha
d'actuar dins del nivell en què ho fem nosaltres -va dir en Drayson -. Responc
davant la meva consciència i davant el meu sentit del deure. I sí, si la nostra
consciència o el nostre sentit del deure arriben a fallar, podem fer moltíssim
mal..., i probablement també podrem amagar una gran part del dany que fem. Però
és l'únic que existeix, oi? De qui procedeixen les ordres que vostè obeeix? -Va
assenyalar la targeta de dades -. Qui li dirà què ha de fer respecte a aquest
assumpte? Ho entén? La seva consciència i el sentit del deure. -Va tornar a
inclinar-se davant ella -. Bona nit, princesa.
La Leia va deixar que se n'anés.
Després va tornar a inclinar-se
sobre el seu quadern de dades, i va veure la gravació una segona vegada i a
continuació una tercera. Les imatges eren molt nítides, i no contenien la més
mínima ambigüitat. El disseny de les naus era inconfusible, i constituïa una
acusació irrebatible. Colons yevethans s'estaven instal·lant en un món que
només un dia abans havia pertangut als kubazians.
La Leia va treure el seu comunicador
del calaix dins del que l'havia llançat la nit anterior i va seleccionar un
canal que utilitzava amb molta freqüència.
-Han -va dir -. Ja pots deixar
d'amagar-te de mi. On estàs? Si us plau, Han... Vine i parlarem.
-Assassins -va remugar en Han mentre
contemplava l'enregistrament del que ha passat a Doornik-319 i movia el cap amb
incredulitat -. Porto en circulació el temps suficient per haver vist coses
bastant horribles, però el fet de matar una família un dia i mudar-se a casa
seva al dia següent no té res a envejar a les pitjors barbaritats que van
arribar a sorgir de la ment del nostre vell amic Palpatine.
La Leia va assentir.
-Estic començant a preguntar-me si
la major indignitat que l'Imperi va infligir als yevethans no seria potser la
d'haver demostrat que existien uns patrons de conducta superiors als seus -va
dir.
-Bé, això sí que seria un espectacle
realment inoblidable, oi? -Va dir en Han-. Els soldats de les tropes d'assalt
de l'Emperador donant un exemple de bones maneres... Seria com armar els
androides de protocol amb desintegradors.
En Han estava intentant arrencar un
somriure, però la Leia ja havia tornat la mirada cap al mapa del Cúmul de
Koornacht que estava mostrant la pantalla principal, i en Han també va
concentrar la seva atenció en ell.
-Mira el que han fet... No té cap
sentit -va dir-. Després de tot, no es pot dir que aquests assentaments
estiguessin deixant sense espai vital als mons de la Lliga, o que hi hagi
escassetat de propietats immobiliàries per aquesta zona.
-Em temo que tot encaixa amb una
lògica impecable -va dir la Leia, recolzant la barbeta a les mans -. Ara una
gran part del que em va dir en Nil Spaar ha adquirit un sentit totalment
diferent al que jo li vaig atribuir llavors... Gairebé sembla com si m'hagués
mentit emprant la veritat. «El que volem per sobre de tot és que ens deixin en
pau.» Ho recordo amb claredat, i recordo que va pronunciar exactament aquestes
mateixes paraules durant la nostra primera reunió. També em va explicar el cas
estrany que li resultava veure tantes espècies. Em va dir que els yevethans no
necessitaven la nostra protecció.
-No -va dir en Han -. Eren els
kubazians els que necessitaven protecció.
-Sí, la veritat és que m'ho va donar
a entendre prou clarament encara que no ho digués d'una manera oberta -va
murmurar la Leia -. Va dir que tenia la missió de protegir el seu poble..., i
ho ha fet. Els va mantenir dins d'aquesta nau perquè estiguessin fora de perill
de nosaltres. Pel que fa a Nil Spaar, va reduir al màxim la seva exposició a la
nostra presència..., com si tingués por de contaminar-se. Per això van ser
destruïts aquests assentaments, Han. Això no ha estat una guerra de fronteres,
o un assumpte de reclamacions territorials enfrontades: ha estat un acte
motivat per la repugnància.
En Han no semblava molt convençut.
-Potser. Però hi ha un altre
problema. Fixa't en els resultats. Doornik-319 es troba pràcticament entre
Coruscant i Nzoth, just on tu voldries tenir una base avançada. Pel que fa a
aquests altres objectius... És com si haguessin creat uns tallafocs entre ells
i tots nosaltres.
La Leia va estendre el braç i va
fregar el punt de llum que era Doornik-319.
-O com si haguessin cavat una fossa.
Amb porta i pont llevadís inclosos, potser.
-Sí -va dir en Han -. I què faràs al
respecte?
La Leia va apartar el dit de la
imatge i va moure el cap en una lenta sacsejada.
-Sembla com si tot hagués acabat ja.
L'únic que se m'acut que podem fer és tractar d'assegurar-nos que en Nil Spaar
es queda al seu costat de la fossa. Protegir els assentaments que encara no han
estat destruïts: Calatos, Wehttam, els mons dels Marais... -Va alçar la mirada
cap en Han -. Hauré de tornar a enviar la Cinquena Flota a Farlax.
-Vaig pensar que potser hauria de
fer-ho -va dir en Han -. Vaig deixar a la Flota en condicions d'operar i el
millor preparada possible: res de permisos, i amb els treballs de manteniment
reduïts al mínim imprescindible... Haurien de poder salpar mitja hora després
d'haver rebut l'ordre.
La Leia li va fregar la mà.
-Ho sento. Ja sé que no vols haver
de carregar amb aquest pes, però...
-Ei, espera un moment -va dir en
Han, apartant la mà i retrocedint una mica -. No aniré a cap lloc.
-No puc imposar un altre canvi de
comandant..., no dues vegades en una setmana, no sota aquestes circumstàncies.
Has passat gairebé dos mesos navegant per l'espai amb ells. Almenys, això els
proporcionarà una certa continuïtat.
-Bona idea, però t'equivoques d'home
-va dir en Han-. Si jo estigués en el teu lloc, el primer que faria seria
tornar a posar la Cinquena Flota a mans del general Àbaht.
- Com puc fer això? La seva
deslleialtat cap a mi...
- Parles seriosament? L’Àbaht va
desobeir les teves ordres, però realment consideres que això és el mateix que
ser deslleial? Per ventura va fer el que va fer per motius personals o en
benefici propi? Va obrar d'aquesta manera per fer carrera, o per ajudar
l'enemic? No. Estava intentant protegir a tota aquesta gent que havia anat a
Koornacht amb ell, i a tota la gent d'aquí. I Leia, què dimonis... Tenia raó.
Hauríem de reconèixer-ho, oi?
-Tu mateix ho has dit -va replicar
la Leia en un to bastant sec -. Desobeir les meves ordres.
-Va desobeir una ordre que mai
hauries d'haver donat -va dir en Han -. I si aquesta és la teva raó, llavors ja
pots anar-te’n oblidant d’aquesta idea teva de posar-me al capdavant de la
Cinquena Flota, perquè... Bé, parlem d'aquest navili d'exploració que va
recollir a Plat Mallar. Què creus que estava fent aquell navili en aquest racó
perdut de l'espai?
La Leia va caure en el compte que
mai s'havia formulat aquesta pregunta.
-Suposo que em vaig limitar a donar
per fet que era cosa d’en Drayson.
-Doncs hauries d'haver prestat una
mica més d'atenció als fets -va dir en Han -. Era un navili d'exploració de la
Cinquena Flota, i jo el vaig enviar allà.
- Tu? -Va exclamar la Leia, i una
espurna d'ira va il·luminar els seus ulls -. No ho entenc. És perquè sóc una
dona? És aquesta la raó per la qual últimament tothom sembla considerar que les
meves ordres són simples suggeriments?
-Oh, vinga... No, Leia, dimonis, no.
No paro de repetir-te que l'uniforme no em senta gens bé -va dir en Han -. Sóc
un desastre obeint ordres, i tant és que vinguin de dones com d'homes. Sempre
ho he estat... Ja ho saps, no? Escolta, jo hi era i tu no. Vaig tenir un pressentiment
i em vaig deixar portar per ell.
- I com li explicaràs aixo al
general Àbaht?
- Per què no li ho preguntes a ell?
-Va suggerir en Han-. Però recorda una cosa: abans de venir a Coruscant, el
general Àbaht era el primer comandant militar dels dorneans. Estava acostumat a
gaudir d'un grau d'autonomia força major del que nosaltres concedim als
comandants de la nostra Flota. Va actuar seguint els dictats de la seva
consciència. Veuràs, en realitat penso que l’Àbaht ha estat tremendament lleial
a tu..., i especialment per la manera en què va acceptar que el destituïssis.
Podries cometre errors molt pitjors que demanar-li que tornés a manar la
Cinquena Flota.
- Com puc fer això? L’he humiliat
davant de la seva tripulació, davant dels seus oficials...
-Si penses que el que vas fer va
canviar els seus sentiments cap a ell, llavors és que has oblidat les regles
del joc -va dir en Han -. El que vas fer va canviar el que senten cap a tu, no
cap a l’Àbaht. Retorna’ls-hi el seu comandant. El pitjor que diran de tu serà
just el que ja estan dient ara. Fins i tot és possible que això serveixi perquè
t’apreciïn una mica més en el futur.
- Què hauria de dir?
-No has de dir res..., no a ells,
almenys -va replicar en Han -. Torna a enviar la Cinquena Flota a Farlax al
comandament del general Àbaht, i ja captaran el missatge. Leia, només els
líders febles es neguen a admetre els seus errors. Els líders realment forts no
necessiten fer veure que són infal·libles. Limita't a resoldre aquest embolic,
d'acord? Ara tenim problemes molt més grans als quals enfrontar-nos-hi.
Leia va alçar la mirada cap al mapa
de Koornacht, i després va clavar els ulls al dors de les mans.
-He heretat el tossut orgull de Bail
Organa -va dir en veu baixa i suau -. Em resulta molt difícil admetre que una
altra persona tenia raó quan jo estava equivocada.
-Si no fossis tan tossuda, no series
la meva Leia -va dir en Han amb un somriure tort que estava ple d'afecte -.
Seguiràs en el càrrec, llavors? Res de dimissions?
-No puc donar l'esquena a tot aquest
desastre i deixar que un altre s'encarregui d'arreglar-ho, oi? -Va dir la Leia-.
Hauré d'assumir la responsabilitat del que ha passat. En Nil Spaar mai hauria
fet el que va fer si no hagués estat segur que li permetríem sortir-se amb la
seva... O, millor dit, si no hagués estat segur que jo li permetria sortir amb
la seva.
-No ets responsable dels seus errors
de càlcul.
- Què vols dir?
-Que no permetrem que se surti amb
la seva.
-Oh -va dir la Leia -. Saps on està
el general Àbaht?
-Va tornar amb mi a la llançadora.
Probablement estarà en els dormitoris de la Flota, esperant ser sotmès a un
consell de guerra. El Departament de la Flota ho sabrà.
-Serà millor que vagi a veure'l -va
dir la Leia, posant-se dreta -. Et trucaré pel camí.
-Estàs fent el correcte -va dir en
Han -. Jo m'ocuparé dels nois fins que hagis tornat.
-Gràcies. –La Leia li va fer un
ràpid petó i es va disposar a marxar, però després es va aturar i es va girar
cap a ell-. Han...
- Què?
- Com puc haver estat tan equivocada
sobre en Nil Spaar? Com he pogut romandre asseguda en aquella sala durant tant
de temps mentre em deixaven anar un munt de mentides acompanyades de somriures,
i no haver-me adonat en cap moment del que estava passant? Sóc una Jedi... Se
suposa que som una mica més perceptius, no?
-El que passa és que tu no confies
massa en aquest talent -va dir en Han -. Pel que he pogut veure, en realitat no
vols confiar en ell.
-Sí, m'imagino que hi ha quelcom de
veritat en això -va admetre la Leia -. Tanmateix, no puc deixar de pensar que
m'hauria d'haver adonat de com era realment en Nil Spaar.
-Em sembla que potser vas veure el
que volies veure -li va dir en Han amb dolçor -. Segueixes creient que totes
les persones amb les que et vas trobant a la vida són bàsicament bones i
racionals. No tothom ha de carregar amb aquest desavantatge inicial.
Encara que probablement n'hauria
tingut prou amb demanar per obtenir una de les suites reservades per als alts
oficials i els seus convidats, el general Àbaht estava allotjat en una
habitació doble d'un dels dormitoris corrents. I encara que estava àmpliament
en el seu dret de mantenir-la tancada, la porta de la seva habitació es trobava
oberta, respectant una tradició que havia redibuixat les fronteres de la
intimitat des del primer dia de l'ensinistrament militar.
L’Àbaht estava estirat de cara a
terra, mig donant l'esquena a la porta i duent a terme una enèrgica sèrie de
flexions de braços sense que aquest esforç considerable l'obligués a emetre ni
tan sols un grunyit.
- Puc entrar, general? -Va preguntar
la Leia.
L'oficial dorneà es va incorporar
amb un moviment tan ràpid com fluid i la va saludar marcialment.
-Princesa -va dir-. Em... Em sorprèn
veure-la.
La Leia va tancar la porta darrere
d'ella.
-Em sembla que hem de parlar. He
rebut les seves disculpes i la seva oferta de presentar la seva dimissió mentre
venia cap aquí, i...
-Princesa, espero que entengui que
no estic intentant fer cap mena de tracte per escapar a les conseqüències de
les meves accions -va dir l’Àbaht -. Estic disposat a ser jutjat en un consell
de guerra, o dimitir, o acceptar el fet de ser degradat fins al rang que vostè
consideri convenient... En resum, que estic disposat a acceptar el curs d'acció
que consideri serà més beneficiós per a la Flota i la Nova República. No vull
ser la causa de noves situacions compromeses per a vostè, la Flota o Chandrilà.
La Leia va agafar una cadira de
respatller recte de davant del petit escriptori i es va asseure en ella.
- Sap una cosa, general? Jo també he
estat pensant a dimitir. Últimament he comès diversos..., errors que m'ha
costat bastant acceptar.
-Comprenc, princesa. Si em permet
preguntar... Han ha triat ja la data en què em jutjaran?
- Jutjar? -Leia va bellugar el cap
-. No disposa de temps per a un judici, general. Vostè i jo encara tenim molta
feina a fer.
- Què vol dir, princesa?
La Leia va sospirar.
-General... Estava equivocada. No
puc dir-ho amb més claredat, no li sembla? Acceptarà les meves disculpes, i
tornarà a l’Intrèpid com a comandant
de la Cinquena Flota?
La sorpresa era una expressió que
semblava estar totalment fora de lloc en els trets del dorneà.
-Princesa, com puc comptar amb la
seva confiança després del que ha passat?
-El que ha passat no hagués hagut d'ocórrer.
Però la culpa és meva, no seva -va dir la Leia-. Tant la seva conducta com les
seves decisions han estat totalment impecables. Li asseguro que mentre sigui
capaç de seguir servint a la Nova República d'una manera tan eficient i
conscienciosa, comptarà amb tota la meva confiança.
L’Àbaht se sentia visiblement
incòmode.
-En aquest cas... Princesa, li
agraeixo les seves disculpes, que no tenia cap obligació de presentar-me. I
estic a la seva disposició, per posar-me al seu servei de qualsevol manera en
què li sembli que puc ser útil.
-Excel·lent -va dir la Leia,
posant-se dreta i abastant tot el que els envoltava amb un gest de la mà -.
Perquè, realment, aquest no és lloc per a vostè. Puc portar-lo fins a Port de
l'Est, general?
L'ajuda dels homes insignificants
pot ser comprada a un preu molt baix, perquè la cobdícia no té orgull.
Uns minuts després que el general
Etahn Àbaht hagués tornat a la Cinquena Flota, l'armada va saltar a
l'hiperespai amb rumb cap a Farlax i el Cúmul de Koornacht. Uns minuts després
que aquest esdeveniment tinguessin lloc, Belezaboth Ourn, cònsol extraordinari
dels paqwepori, es va posar en contacte amb el virrei Nil Spaar a través del
comunicador hiperespacial per informar-lo.
-No sé quines ordres haurà rebut el
general, naturalment -va dir l’Ourn-. Però van veure com la princesa
acompanyava l’Àbaht fins a la seva llançadora i tota la flota s'ha anat tan de
pressa com havia tornat, i amb tan poques explicacions com quan va tornar.
-Gràcies, cònsol -va dir solemnement
en Nil Spaar-. Yevetha no oblidarà la seva ajuda. I ara, li demano que es
mantingui en guàrdia per no deixar-se enganyar per noves mentides de la
princesa i d'aquells que la serveixen.
-Oh, la mantindrem ben vigilada, per
descomptat -va dir l’Ourn-. Virrei... Voldria fer-li una pregunta. És un
assumpte sense importància, naturalment, però...
-Per descomptat.
- Quan podem esperar rebre la nau
que ens va prometre com a compensació a què consentíssim que el seu enlairament
causés tots aquests danys en la Mare de la Valkíria? En el cas que decidís
marxar de Coruscant, les meves úniques opcions són llogar una nau, incorrent en
despeses molt considerables, o viatjar en un vol comercial, la qual cosa em
causaria notables molèsties.
En Nil Spaar va somriure afablement.
-Molt aviat, cònsol, molt aviat.
L'última nau sortida de la nostra millor drassana està sent alterada per
adaptar-la als seus requeriments mentre parlem. Tingueu paciència. No quedarà
desil·lusionat.
En una habitació buida d'una cabana
desocupada dins del recinte de l'alberg diplomàtic de la Ciutat Imperial, un
repetidor d’hipercomunicacions va respondre a una trucada codi que havia
recorregut diversos anys llum per arribar-hi.
El repetidor, al seu torn, va
activar un delicat i elegant transmissor, el qual va enviar un curiós senyal al
cor d'un edifici d'austera façana grisa que contenia tota la maquinària de la
xarxa d'informació oficial del govern de la Nova República.
Uns instants després Turat II Feen,
el supervisor del segon torn, es quedava bocabadat de sorpresa davant seu lloc
de control primari veient com el sistema de notificació planetari del Canal U
s'activava de sobte com si tingués voluntat pròpia.
Els gens freqüents comunicats del
Canal U només podien emanar del Consell de Govern, la Presidència i l'Alt
Comandament de la Flota, els tres únics centres governamentals autoritzats a
emetre'ls. Però el fons de pantalla blava que va omplir la imatge del Canal U
no mostrava cap de les seves insígnies d'identificació. L'únic que va aparèixer
van ser les paraules COMENÇAMENT DE LA TRANSMISSIÓ, seguides pels minuts i
segons d'un compte enrere.
Tanmateix, el Canal U s'havia
activat. El senyal d'activació inicial va alertar a tota la xarxa que estava a
punt de rebre un missatge d'alta prioritat. Gairebé immediatament, els
receptors d’hipercomunicacions instal·lats en tots els planetes i en cada
centre administratiu va començar a respondre, indicant que estaven preparats
per complir les seves funcions.
- Algú ha aconseguit introduir-se en
la nostra xarxa! -Els va dir Turat als seus tècnics, intentant dominar la seva
ira -. Esbrinin per on està entrant el senyal. Si no aconseguim bloquejar-lo,
vull que desconnectin tot el sistema.
Però hi havia molt poc que poguessin
fer.
-No ho aconseguirem... No hi ha
temps suficient -va murmurar un tècnic -. Se suposa que els C-U han de ser
emesos passi el que passi. Així com dissenyem i construïm el sistema.
Al lloc de control d’en Turat,
l'índex de l'indicador de confirmacions ja havia pujat al noranta-cinc per
cent.
-Facin alguna cosa -va dir en Turat
amb veu suplicant -. Si permetem que un pirata emeti un C-U, podrem
considerar-nos molt afortunats si aconseguim que després algú ens doni una
ocupació com instal·ladors de terminals de la xarxa.
Però se'ls havia acabat el temps. El
compte enrere va arribar als zero minuts i zero segons i es va aturar. El fons
blau va començar a esvair-se.
En Turat va fer una ullada a
l'indicador de confirmacions i va pensar en l'audiència que representava,
formada no només per incomptables milers de receptors i gravadores sinó també
pels funcionaris als quals se'ls havia encomanat la missió d'atendre'ls.
Ministres del gabinet i agregats diplomàtics, consellers, assessors i governants
planetaris... Tots havien estat aixecats del llit, apartats bruscament d'altres
deures i allunyats dels seus assumptes particulars per reunir-se davant dels
monitors de tots els planetes des de Bespin fins a Byss.
Turat II Feen no podia romandre
assegut en silenci juntament amb aquesta audiència i veure acabar la seva
carrera. Quan va començar la transmissió, es va aixecar del seu lloc de
control, va girar i va sortir de la sala.
-Ciutadans de la Nova República...
La porta va lliscar silenciosament
sobre les seves guies fins tancar-se darrere d'ell. No va sentir res més.
Aquesta decisió va fer que Turat II Feen fos una de les poquíssimes persones
que no van sentir el missatge.
En el moment en què va començar la
transmissió, una reunió que havia començat a una hora bastant tardana estava
tenint lloc en l'ala de la residència presidencial que contenia els despatxos i
la sala de conferències. En Behn-kihl-Nahm, l'almirall Ackbar, l'almirall
Drayson, la Leia i en Han estaven redactant un comunicat sobre les massacres
dutes a terme pels yevethans, i intentaven dissenyar una estratègia que guiés
les seves accions després que el missatge fos difós al matí.
Acabaven d'aconseguir posar-se
d'acord sobre quin enfocament havien de donar al paper que Plat Mallar havia
jugat en tot el que havia passat, la Leia estava decidida a guardar silenci
sobre el jove pilot tot i que revelar la seva existència hagués pogut ajudar
bastant, i havia sortit vencedora de la discussió, quan els quatre quaderns de
dades que hi havia damunt de la taula van començar a emetre estridents senyals
d'advertència.
-És el Canal U -va dir la Leia,
desconnectant la seva alarma -. Algun de vosaltres ha...?
-No -va dir l’Ackbar.
-Per descomptat que no -va dir en
Behn-kihl-Nahm.
- I llavors qui ha estat? -Va
preguntar en Drayson.
-Això em fa pudor -va dir en Han amb
expressió ombrívola.
L’holomonitor de la paret del fons
es va il·luminar per si sol per mostrar un comunicat del Canal U.
-Ciutadans de la Nova República -va
dir la imatge d’en Nil Spaar-. Els prego que em perdonin per aquesta intrusió,
i els hi demano disculpes per les tristes notícies que he de posar en el seu
coneixement.
El rubor de la ira va tenyir de
vermell la cara d’en Behn-kihl-Nahm.
-Si algun membre del Senat ha pres
part en això...
-Sóc el virrei de la Lliga de
Duskhan, una confederació lliure de mons yevethans que es troba en el que la
Nova República diu el Cúmul de Koornacht -va seguir dient en Nil Spaar -.
Comparec davant vostès per segona vegada per parlar d'esdeveniments que han
tingut lloc molt lluny dels seus mons natals, i per advertir-los d'un perill
que està molt a prop de vosaltres.
»Fa dos dies, les forces del
Protectorat yevethà van aconseguir frustrar una mortífera conspiració contra el
nostre poble i la nostra forma de vida. A la conspiració estaven involucrats
ciutadans de tres planetes...
- Tres? -Va exclamar en
Behn-kihl-Nahm-. O no saben comptar, o són incapaços de dir la veritat ni tan
sols quan volen fer-ho.
-... situats a prop dels límits del
nostre territori. Aquests forasters, als qui havíem permès generosament que
s'instal·lessin en sòl yevethà, van trair la nostra confiança i la nostra
hospitalitat. Es va descobrir que tots estaven ajudant en secret als nostres
enemics en els preparatius d'una invasió.
»Estem fora de perill del perill
immediat. Actuem ràpidament i enèrgicament per defensar-nos, i no oferim
disculpes per haver obrat d'aquesta manera. Tots els responsables han estat
executats com a càstig als seus crims...
- Oh, per totes les estrelles! -Va
dir l’Ackbar-. És com si estigués presumint d'haver comès aquestes massacres.
-... però vostès i els seus mons
natals segueixen corrent perill, perquè la conspiració que ens amenaçava es va
originar a Coruscant i ha estat ordida per una nova generació de senyors de la
guerra. Ells són els nostres enemics..., no perquè nosaltres ho desitgem, sinó
perquè ells han triat esdevenir això.
»També són enemics de tots vostès.
Amaguen els seus rostres i les seves maldats darrere del fals teló d'un govern
legítim que no té res a amagar. No subestimen la seva perfídia. Està naixent el
Nou Imperi, dirigit per una filla de l'antic Imperi. El somni dels ciutadans de
la Nova República ha estat traït. Han dipositat la seva confiança en líders
mancats de moral que només pretenen enganyar-los.
»Acuso la presidenta Leia Organa
Solo d'haver comès crims gravíssims contra el seu càrrec, i contra la meva
gent.
»I fins i tot ara, després que la
seva conspiració hagi quedat revelada, la Leia Organa Solo segueix
amenaçant-nos. Naus de guerra del Nou Imperi es troben a Farlax en aquest
mateix instant, i pretenen imposar el silenci i la submissió. La Leia Organa
Solo cobdícia la nostra riquesa, i tem la nostra independència.
»Però hi ha una cosa que tots vostès
han de saber: els yevethans mai inclinarem el cap davant aquesta dona i els
seus assassins a sou. Resistirem les seves depredacions emprant tots els
mitjans que tinguem al nostre abast. Ara els seus espies i conspiradors ja ho
saben. Els seus generals no trigaran a saber-ho. Resistirem, i acabarem
vencent.
»Lamentem les morts que ja s'han
produït. Però són les mans de la Leia Organa Solo les que estan tacades amb la
sang d'aquestes morts, així com les mans d'aquells que la serveixen amb cega
obediència. Tenim dret a protegir-nos. Mai acceptarem que els senyors de la
guerra de Coruscant tinguin autoritat sobre els nostres dominis, i no
consentirem que la filla d’en Vader es fiqui en els nostres assumptes.
»Si no renuncien, i no la detenen,
llavors preparin-se per a la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada