Escut de mentides (I)

Escut de mentides



TRILOGIA DE LA FLOTA NEGRA 1i
Michael P. Kube-McDowell 
Primera part 
Lando

1

El Rodamón de Telkjon havia reprès la seva veloç fugida..., però aquest cop portava uns quants polissons a bord.

- L’hiperespai? -Va repetir C3PO en un to ple de consternació mentre feia desesperats esforços per incorporar-se. L’androide de protocol i Lobot, l’R2 i el trineu de l'equip havien acabat amuntegats en un racó de l'escotilla del Rodamón, una càmera que s'havia convertit sobtadament en una presó capaç de viatjar per l'espai-. Deu estar equivocat, amo Lobot.

-No -va dir Lobot, apartant una tremolosa cama daurada del seu connector facial-. Totes les meves connexions de dades es van interrompre de sobte en el mateix instant, i exactament de la manera que associo amb un salt hiperespacial.

-També hi va haver un canvi de curs durant l'acceleració -va dir Lando des del racó oposat de l'escotilla mentre flexionava la seva mà dreta, que no tenia la protecció del guant, en un intent d'expulsar aquell fred que li rosegava els ossos dels seus cada vegada més adolorits dits.

- Amo Lando! -Va exclamar C3PO amb la seva veu més gemegosa -. No pot aturar aquesta nau?

-No tinc ni idea de com funcionen els motors d'aquesta nau, C3PO, però no he estat jo qui els ha posat en marxa -va replicar secament en Lando.

-Amb tots els respectes, amo Lando, no hi ha dubte que sí ho va fer -va dir C3PO-. Li prego que tingui la bondat de tornar a ficar la mà en aquest forat i desfer el que sigui que hagi fet, i el més de pressa possible. Estic segur que al coronel Pakkpekatt no li agradarà gens ni mica que sortim fugint amb el seu navili estel·lar.

-En aquests moments el coronel Pakkpekatt probablement està molt ocupat inventant noves paraules en hortek -va dir en Lando-. Però almenys, i a diferència de nosaltres, es troba a bord d'una nau que pot controlar. Esteu sencers? Lobot? R2?

El petit androide astromecànic va emergir de la confusió de cossos i va emetre un curt refilet electrònic.

-R2 informa que tots els seus sistemes es troben en condicions de funcionar –va traduir C3PO.

-Estic il·lès, Lando -va dir Lobot-. El meu vestit ha absorbit l'impacte quan vaig xocar amb el trineu de l'equip. Però totes les meves connexions de dades segueixen tallades, i la sensació general de desorientació resulta bastant desagradable.

En Lando va assentir.

- Pots ajudar a Lobot a establir una connexió de sortida, R2? -Va preguntar.

L’androide va girar en l'aire amb ajuda de les seves micro toveres, i va emetre una estrident i gens agradable cantarella.

-No siguis groller -el va renyar C3PO.

-Ei, què li passa?

-R2 diu que prefereix preservar la intimitat dels seus sistemes, amo Lando.

-Oh, naturalment. Bé, R2, a mi tampoc m'agraden els telèpates -va dir en Lando-. Però t'asseguro que ara m'encantaria poder enviar un missatge mental al coronel. Permet que Lobot accedeixi al teu arxiu d'esdeveniments, d'acord? Potser hi ha registrat alguna cosa que ens permeti entendre què ha passat. Algú ha vist el meu guant dret?

Lobot s'estava agafant al trineu de l'equip amb una mà.

-Em sembla que el teu guant va sortir acomiadat a l'espai durant la descompressió.

-Fantàstic. -Lando va observar la seva mà, que s'estava començant a posar de color porpra, i va examinar la gruixuda banda inflada del segell que envoltava el seu canell i estava mantenint l'estanquitat del seu vestit -. Quina pressió atmosfèrica tenim aquí dins en aquests moments?

-Sis-cents quaranta mil·libars -va respondre Lobot-. El procés de repressurització es va iniciar just després que l'entrada tornés a quedar segellada.

- Repressurització? Ei, això és interessant. I d'on surt l'aire? -Lando va estirar el coll i va contemplar la llisa nuesa de les mampares -. A veure si pots trobar els conductes, R2.

L’androide va acusar rebut de l'ordre amb un xiulet i va pujar cap al sostre per iniciar un lent recorregut de les mampares, mantenint-se el més a prop possible d'elles.

-Bé, vaig a explicar-vos com veig jo la situació -va dir en Lando-. Hem deixat de ser uns hostes als quals s'havia convidat, i ja no som benvinguts a bord. El Rodamón s'ha tret de sobre la Dama Afortunada, i a més ha intentat expulsar-nos a l'espai obrint l'escotilla del compartiment. Si no hagués estat tractant de fugir de la flotilla de Pakkpekatt al mateix temps, probablement ho hauria aconseguit.

-La qual cosa ens planteja una pregunta -va dir Lobot-. Per què el Rodamón ha interpretat la nostra presència a bord d'una manera tan errònia.

-T'escolto.

-Jo diria que es tracta d'un clar error. Dues rutines de defensa van ser activades sense que es prengués en consideració l'efecte combinat que produirien. La repressurització d'aquest compartiment sembla ser una altra inconsistència.

- Tens alguna explicació?

-Aquests esdeveniments em suggereixen que o la nau es troba sota el control d'uns sistemes d'intel·ligència limitada, o que està sota el control d'uns éssers d'intel·ligència limitada. En aquest moment, es va apressar a afegir veient la cara que estava posant en Lando, no resulta possible distingir entre aquestes dues possibilitats.

-Si aconseguim esbrinar quina d'aquestes dues possibilitats és la bona, llavors potser sapiguem alguna cosa que ens ajudi a sortir d'aquest embolic -va dir en Lando-. D'una cosa sí que estic segur, Lobot: aquesta escotilla es va tancar a causa del salt, i no per fer-nos cap favor. Et repeteixo que no som benvinguts a bord. I si no hem sortit d'aquest compartiment quan el Rodamón torni a l'espai real, crec que ho passarem força malament.

-Estic segur que el coronel Pakkpekatt i l'armada estaran perseguint el Rodamón, amo Lando -va dir C3PO-. Com més aviat sortim de l'hiperespai, més aviat podran rescatar-nos.

-Sí, jo també estic segur que ens buscaran -va dir en Lando-. Però ja no estic tan segur que aconsegueixin trobar-nos, comprens? Podríem sortir de l'hiperespai a cinc anys llum d'on érem, o cinquanta, o cinc-cents. I les tàctiques evasives normals prescriuen un canvi de curs immediat, i donar un altre salt després que hagis canviat el curs. Quant això hagi passat... Bé, serà com estar jugant a fet i amagar amb els ewoks a Endor.

-Però amo Lando... Hi ha d'haver alguna manera que puguin rescatar-nos. No aniran a abandonar-nos, oi? Si no vénen a rescatar-nos, tots estarem condemnats a morir com a presoners, perduts en l'espai...

-No podem permetre'ns el luxe d'esperar que hi arribin, C3PO -va dir en Lando, colpejant suaument el visor del seu casc amb les puntes dels dits per recordar el perquè -. El cronòmetre ja està funcionant. Lobot i jo podríem estar morts abans que aquesta nau decideixi sortir de l’hiperespai, i aquesta és la raó per la qual hem d'actuar immediatament. A menys que donem amb alguna manera d’ajudar-los a trobar-nos, no podem comptar amb rebre cap ajuda de l'armada. Fins llavors, haurem de confiar en els nostres propis recursos.

C3PO va alçar tant els braços com la veu.

- Demanem disculpes! -Va cridar a la nau-. No preteníem causar cap dany. Oh, si us plau, li prego que em cregui quan li...

-Tanca el bec, C3PO.

-Sí, senyor.

-Lando... -Va dir en Lobot.

- Què?

-Em sembla que val la pena intentar-ho -va dir en Lobot-. Algú podria estar escoltant.

Lando va arrufar les celles.

-Pel que fa a aquesta nau, som una colla de pirates, atracadors, lladres de tombes o potser alguna cosa encara pitjor. No hi ha moltes probabilitats que decideixin oblidar-se d'això només perquè de sobte vam començar a comportar-nos més educadament després d'haver tirat avall la porta principal.

-La probabilitat d'èxit potser sigui baixa -va replicar en Lobot-, però el llenguatge diplomàtic és l'eina que C3PO sap gestionar millor. I una disculpa potser acabi resultant ser la clau que obrirà la següent porta.

Lando va deixar escapar un sospir.

-D'acord, C3PO-va dir, donant-li permís per intentar-ho amb un gest de la seva mà enguantada-. Però... Amb una miqueta de dignitat, si us plau.

-Per descomptat, amo Lando -va dir l'androide, posant-se a la defensiva d'una manera gairebé imperceptible-. He estat programat per comportar-me de la manera més digna i educada possible en tot moment. Vaja, però si aquest és un dels principis fonamentals de l'etiqueta i el protocol...

-Si, si, naturalment -va dir secament en Lando, interrompent-lo -. Ara fes-ho, entesos? No tenim ni idea de quant temps ens queda. Utilitza el canal secundari de comunicacions perquè en Lobot i jo puguem seguir sentint-nos l'un a l'altre.

-Bé, amo Lando -va dir C3PO, i després va semblar sumir-se en un silenci pensatiu.

- Disposes d'accés a l'arxiu d'esdeveniments de l’R2, Lobot?

-Sí, Lando.

-Doncs a veure si pots esbrinar quin és el nostre nou rumb a partir de les lectures giroscòpiques i acceleromètriques immediatament anteriors al salt. Amb això i la base de dades astrogràfica de l’R2, potser puguem fer-nos una idea de quant temps ens queda...

La Fura de la Nova República IX-26 va sortir de l'hiperespai prou a prop del seu destí perquè el planeta omplís la major part de la pantalla davantera.

-Comprova les coordenades -va dir Kroddok Stopa mentre arrufava les celles-. Referència absoluta.

-La resposta de l’astrogador és... quaranta-nou, u-nou-sis i dos-zero-u. -El pilot va fer girar la roda de l'índex de bitàcola amb un ràpid escombrat del palmell de la seva mà -. Sí, són les xifres que em vas donar.

-Aquests números procedeixen directament de la Tercera Exploració general -va dir l’Stopa, i va assenyalar la pantalla d’astrogació amb un dit -. Però si estic llegint correctament les dades que apareixen al teu tauler, ens està dient que aquest planeta és Maltha Obex. Això és un nom tobekià.

El pilot va tornar el cap cap a l’astrogador.

-Maltha Obex... Sí, està molt clar.

L’Stopa, cap d'expedició de la missió enviada a Qella per l'Institut Obroà, va sacsejar el cap mentre estudiava les dades que els estaven subministrant els sensors de l’IX-26.

-Oh, per totes les estrelles... Què ha passat aquí?

- Què vols dir? -Va preguntar el pilot, alçant la mirada cap a la pantalla-. A què ve això, Stopa? Aquest planeta té el mateix aspecte que altres deu mil boles de gel.

Josala Krenn, l'altra meitat de l'expedició obroana, es va aixecar de la seva consola de control i va anar cap a ells.

-Precisament es tracta d'això -va dir -. Segons els informes de la missió enviada per la Tercera EG, el clima d'aquest planeta era relativament suau. Qella tenia set milions d'habitants i un ecosistema primari que va ser classificat, de manera provisional, en l'índex dos de complexitat.

-Bé, doncs serà que hem arribat després que s'acabés l'estiu -va dir secament el pilot mentre movia el cap.

-Això no suposa cap sorpresa per a nosaltres -va dir l’Stopa-. Quan la missió de contacte de la Tercera EG va arribar aquí, es van trobar que una tercera part de la massa terrestre estava coberta per glaceres.

L’Stopa va callar que l'equip de contacte també s'havia trobat amb un planeta mort i amb les ruïnes de la civilització dels qelles.

-Quan van arribar els tobeks, devien pensar que aquest món no tenia amo i el van batejar amb un nom que indiqués a quina raça pertanyia -va dir la Josala.

- I què importa com es digui? Estem en el lloc al que volíeu anar, oi? Què és el que m'està passant per alt?

-El darrer contacte de la Tercera EG va tenir lloc fa cent cinquanta-vuit anys -va dir l’Stopa-. El planeta ja hauria d'haver iniciat el seu procés de recuperació.

-Segueixo sense veure on és el problema.

-Oh, t'asseguro que el pots veure -va dir la Josala-. De fet, el problema és justament l'únic que podem veure. El problema és el gel.

-Escolta, què et sembla si em dones una altra oportunitat d'aprovar aquest examen?

La Josala va sospirar.

- On ens vas recollir? -Va preguntar.

-A Babali -va respondre el pilot-. Ei, un moment... No disposeu de trepants per al gel? I protecció contra la neu, i vestits tèrmics...

-Babali és un jaciment arqueològic de clima tropical. No sé a què pot ser degut, però la llista d'equip no incloïa les perforacions per al gel -va dir la Josala en un to bastant sarcàstic-. El nostre lliscant d'exploració ni tan sols està preparat per enfrontar-se a aquest tipus de clima.

El pilot va deixar escapar un xiulet de simpatia.

-Ara ja entenc quin és el problema. Però llavors... Bé, per què us han enviat a vosaltres?

-Érem la millor solució per a una equació de dues variables: l'equip bioarqueològic més proper, i el mitjà de transport més ràpid disponible -va dir la Josala.

-Pot ser que la situació no sigui tan greu com sembla a primera vista -va dir l’Stopa amb expressió pensativa -. Ens han enviat aquí per obtenir mostres biològiques, i podem estar pràcticament segurs que la glaciació ja s’haurà encarregat que hi hagi bones mostres d'obtenir.

-Llevat que el que va provocar tot aquest estrany episodi climatològic fos una guerra bruta..., lliurada amb bombes incendiàries o armes d'irradiació superficial -va observar la Josala.

-No queda gaire atmosfera, però puc deixar anar una sonda perquè ensumi per aquí i reculli una mostra -va dir el pilot-. Això hauria de permetre confirmar o descartar ràpidament la hipòtesi de la guerra.

-No -va dir l’Stopa-. Col·loca la nau en una òrbita cartogràfica. Anem a fer una ullada a l'altre costat del planeta. Només necessitem un lloc en el qual puguem baixar per recollir uns quants grams de material. Podria haver-hi un camp geotèrmic, o alguna altra mena de punt calent..., un corrent d'aire calent sorgida d'alguna falla molt profunda, potser, que hagi mantingut lliure de gel una porció de la costa. En aquest cas, segurament els qelles fugirien a aquest lloc abans de la fi.

-Suposo que no esperaràs trobar cap supervivent, oi? Fes una ullada a les lectures de la temperatura superficial.

-No, no espero trobar cap supervivent -va replicar l’Stopa-. Però em conformaria amb trobar un sol cadàver que no estigui enterrat sota tres-cents metres de gel.

-Bé, endavant amb aquesta òrbita cartogràfica -va dir el pilot, allargant les mans cap als controls-. Maltha Obex, allà anem.

-Qella -va corregir la Josala en veu baixa i suau -. Si no queda ni un sol trosset de planeta que encara pertanyi als qelles, els tipus que ens han enviat aquí s’emportaran una gran desil·lusió.

Un cop examinat des de la distància més reduïda d'una òrbita cartogràfica estàndard, la cara de Qella va seguir sent tan poc invitadora com abans. La superfície estava recoberta per una capa de gel de fins a un quilòmetre de gruix, mentre que els oceans, que s'havien encongit considerablement tot i que eren massa salats per congelar-se, estaven plens d'enormes blocs de gel i grans làmines de gel.

-Bé, aquí ho tenim -va dir l’Stopa, estudiant les dades obtingudes durant l'última passada-. Alguns qelles podrien haver intentat sobreviure en el gel... Potser tinguem sort i trobem les seves restes a cinquanta o cent metres de profunditat. Podem començar a treballar basant-nos en aquesta hipòtesi mentre esperem reforços. Però hem de suposar el pitjor, i demanar ajuda.

-Potser puguem aconseguir que ens enviïn l'equip del doctor Eckel -va dir la Josala-. Se suposava que a hores d'ara ja haurien d'haver acabat les excavacions a Hoth.

-Podem intentar-ho -va dir l’Stopa-. Obre un canal de comunicació hiperespacial amb l'Institut Obroà.

-Preparat -va dir el pilot.

-Aquí el doctor Kroddok Stopa, codi de verificació alfa-efa-4-4-2. Vull parlar amb Subministraments i Enviaments.

-Fet. Endavant, doctor.

-Necessito amb la màxima urgència possible equip addicional i personal per a la missió que estic exercint actualment. -Stopa va recitar ràpidament la llista que havia redactat -. Ho ha anotat tot?

-Aquí Subministraments. Sí, ho tinc tot anotat. Començarem a treballar immediatament per enviar-li el més aviat possible.

-També necessitarem un equip de tècnics especialitzats en treballs a baixes temperatures. Sap si el doctor Eckel i els tècnics que van anar a Hoth amb ell estan disponibles?

-Van enviar l'informe de rutina ahir, però no sé quina és la seva situació actual -va dir l'encarregat de la centraleta -. Però transmetré la seva petició al comitè ara mateix, i li aconseguiré una resposta de seguida.

-Suposant que estiguin disponibles, quan creuen que podem veure'ls arribar amb el material que necessitem?

-Si podem accelerar una mica el reaprovisionament de l’Abismes de Penga i tenir al seu equip de tècnics i el material a bord cap a la mitjanit... Bé, jo diria que llavors haurien d'esperar uns setze dies estàndard. Afegiu una hora-per-hora en el cas que hi hagi qualsevol retard en l'enlairament.

- Hi ha disponible alguna nau més ràpida que l’Abismes de Penga?

-No a la flotilla de l'Institut. Ho sento, doctor.

-Explori altres opcions -va dir secament l’Stopa -. Això té màxima prioritat. Stopa, tanco i fora. -Va moure una mà per indicar al pilot que podia desactivar la connexió -. Ara serà millor que em posis amb Krenjsh, de la Intel·ligència de la Nova República. He d’informar-los que anem a trigar una mica més del que preveu proporcionar-los la informació que volien obtenir.

El quartet atrapat al compartiment del Rodamón amb prou feines parlava. Tothom tenia una feina a fer.

R2 estava buscant els forats pels quals entraven els gasos atmosfèrics, mentre que C3PO dirigia les seves súpliques als amos i senyors del Rodamón. En Lobot analitzava les dades astrogràfiques i acceleromètriques mentre duia a terme un inventari de l'equip amuntegat damunt del trineu. Lando, per la seva banda, va tornar a concentrar la seva atenció en la nansa de control de la cantonada del compartiment per esbrinar si estava disposada a reaccionar d'alguna manera a la seva presència.

La nansa va resultar ser impossible de moure, i el mer frec dels dits d’en Lando no va provocar cap resposta detectable per part de la nau. Però gràcies als seus esforços, en Lando va acabar adonant-se que la seva mà estava inflada, rígida i bastant adolorida, i de seguida va comprendre que la pressió exercida pel segell del canell estava agreujant els danys causats per la descompressió.

- Tenim alguna bossa de mostres? -Va preguntar, tornant al lloc en el qual estaven surant en Lobot i el trineu de l'equip.

-Sí, sis petites, sis grans i dues càpsules per formar làmines de gel modelable.

-I aquestes bosses tenen tancaments hermètics d'auto segellat, no?

-Sí, Lando. –en Lobot va guardar silenci durant uns moments abans de seguir parlant-. Ho sento, però no disposo de més informació. Saben els amnèsics que hi ha coses que no poden recordar? En aquest cas, ara puc fer-me una idea del que se sent tenint amnèsia. El que sé fer millor és establir connexions i examinar el torrent de dades a la recerca d'informació. A part d'això, sembla que no sé fer moltes coses més.

-Serà millor que deixis l'autoexamen per a un altre moment -va dir en Lando-. Agafa una d'aquestes bosses de mostres petites i veurem si podem improvisar una mitena per tapar-me la mà.

No van necessitar molt temps per aconseguir deixar adherida la boca de la borsa de mostres al vestit per sobre del segell del canell perquè substituís el guant perdut. Després en Lando va anar exercint pressió sobre els reblons de tancament fins que va aconseguir afluixar el segell del canell. La inflor dels seus dits va començar a disminuir gairebé immediatament.

-No sé si la bossa o l'adhesiu seran capaços d'aguantar una altra despressurització -va dir en Lobot.

-No compto que puguin aguantar -va replicar en Lando-. Em conformo amb no perdre cap recurs consumible..., o l'ús de la mà. La nostra situació ja és prou difícil sense necessitat que l'agreugem. Has aconseguit treure alguna cosa en clar de les dades de l’R2?

-Crec que he aconseguit calcular quin era el nostre rumb abans del salt amb un marge d'error de més menys mig grau -va dir en Lobot, i va recitar les xifres -. Demano disculpes per la imprecisió.

-Això ens col·locaria en un curs cap al Sector U-Cinc-U-va dir en Lando.

-Sí. El límit es troba a vuit anys llum de la nostra posició original.

- Hi ha algú al Cinquanta-u que pugui estar en condicions d'ajudar-nos?

-Ho sento -va dir en Lobot-. L’R2 només pot proporcionar dades de navegació. No disposem de cap dada geopolítica o sociològica.

En Lando va assentir

-Deixa de disculpar-te pel que no estàs en condicions de proporcionar, d'acord? No podem perdre ni un segon. Quina part d'aquest camí està lliure?

-La imprecisió en el curs es va tornant més significativa a mesura que ens allunyem de l'inici, naturalment -va dir en Lobot -. El cos més proper que es troba prou a prop de la part central de la trajectòria de vol i té una ombra gravitatòria prou gran per obligar una nau a sortir de l'hiperespai està a quaranta-u amb cinquanta-tres anys llum de distància.

En Lando va arrufar les celles.

-Això no em serveix de gaire. Anem a donar-li la volta a la pregunta... Quina distància hi ha fins al punt d'aquesta trajectòria de vol que es troba més allunyat de tota la resta?

Lobot va tancar els ulls i es va concentrar. Però la resposta va arribar de l’R2, i ho va fer sota la forma d'una llarga sèrie de xiulets i refilets electrònics.

-L’R2 diu que queden per recórrer dotze coma nou anys llum abans que aquesta nau entri a la regió més aïllada de la trajectòria de vol -va traduir C3PO-. Quan arribem a aquest punt de la trajectòria, no hi haurà cap cos cartografiat més gran que un cometa de classe cinc dintre d'un radi de gairebé nou anys llum en qualsevol direcció.

-Sembla un bon lloc per fer un canvi de rumb -va dir en Lando-, i més queda prou lluny perquè disposem d'una mica de temps i puguem fer alguna cosa.

-Però no sabem quina velocitat pot assolir aquesta nau dins de l'hiperespai -va observar en Lobot-. Aquesta regió podria estar a dotze hores de viatge, o a vuit, o a sis..., o fins i tot menys. El límit superior convencional per a la velocitat assolible a l'hiperespai podria ser d'una naturalesa més tecnològica que teòrica. I també hi ha alguna cosa més...

- Què?

-Si aquesta ombra gravitatòria que es troba a quaranta-un anys llum d'aquí no ens obliga a sortir de l'hiperespai, quan l'haguem deixat enrere estarem seguint una trajectòria directa cap a la frontera de la Nova República, en la direcció general de Phracas, en el Nucli.

-Més raó per no quedar-nos creuats de braços esperant que passi alguna cosa -va replicar en Lando-. Què has esbrinat, R2?

R2 va emetre un xiulet que C3PO es va encarregar de traduir.

-R2 diu que no hi ha cap orifici que permeti l'entrada d'atmosfera a la cambra, amo Lando.

- Com? Bé, però llavors... Com se les han arreglat per repressuritzar la càmera?

-Segons l’R2, els gasos atmosfèrics estan travessant les mampares molècula a molècula. Diu que la major part de la superfície del compartiment està prenent part en aquest procés.

-A veure si ho he entès bé. M'estàs dient que aquestes mampares són poroses?

R2 va respondre amb un breu cantussol, i C3PO li va donar la resposta que havia demanat.

-No, amo Lando. L’R2 diu que les molècules de gas senzillament apareixen a la superfície.

-Que curiós... -Va murmurar en Lobot-. Em pregunto si les mampares podrien estar produint aquests gasos atmosfèrics.

- Hi ha alguna zona que sembli estar més involucrada en aquest procés que la resta, R2? -Va preguntar en Lando.

El petit androide es va impulsar fins al centre de la càmera amb els raigs de les seves toveres i va il·luminar una banda que s'estenia a través de la mampara interior amb un feix de llum ataronjada emès pel seu projector hologràfic.

-Entesos. I ara informa’m dels teus progressos, C3PO.

L'androide daurat va decantar el cap.

-Senyor, fins al moment he intentat comunicar-me amb els amos d'aquesta nau en 11.463 llenguatges i he ofert les nostres més humils disculpes i sol·licitat ajuda en tots ells. No s'ha produït rèplica alguna en cap de les bandes que sóc capaç de detectar.

-I aquests sis milions de llenguatges teus... No inclouran per casualitat el qella?

-Desgraciadament no, amo Lando.

- Disposes d'alguna informació, sigui de la classe que sigui, sobre el llenguatge dels qelles? Potser està relacionat amb algun altre llenguatge que sí domines amb la teva habitual fluïdesa..., de la mateixa manera que si coneixes el torrockà pots moure't sense massa problemes per Thobek o Wehttam.

-Ho sento, amo Lando. No disposo de la més mínima dada al respecte.

- I què em dius d'usar un criteri geogràfic?

-Senyor, aquest és un dels procediments estàndard de primer contacte quan s'intenta establir contacte amb llenguatges regionals en aquells casos en què la llengua nativa és desconeguda -va dir C3PO, gairebé amb una ombra d'indignació a la veu-. Vaig començar amb els 873 llenguatges parlats en el sector on es troba Qella, i després vaig seguir amb els 3.207 llenguatges que tenen connexions directes amb aquestes famílies lingüístiques.

- I ara t'estàs limitant a anar des de la A fins a la Z amb els altres?

-Continuo amb el procés guiant-me pel criteri de proximitat astrogràfica.

- Quant trigaràs a haver provat sort amb tots els llenguatges?

-Un moment, amo Lando... Eh... Sí. Reduint el temps d'espera al mínim especificat pels meus protocols, podré completar la sèrie inicial en quatre coma dos dies estàndard.

-Ja... Més o menys el que m'imaginava, eh? -Va dir en Lando-. Treu el desintegrador industrial del trineu de l'equip, Lobot. Haurem de fabricar la nostra pròpia porta.

L'almirall Hiram Drayson estava assegut sobre la vora del seu escriptori i estudiava amb expressió ombrívola l'informe de contacte definitiu que el coronel Pakkpekatt havia enviat des de Gmar Askelon.

Els enregistraments dels navilis localitzadors eren tan espectaculars com alarmants. Uns instants abans que el Rodamón iniciés la seva veloç fugida, un anell format per sis protuberàncies arrodonides, Drayson va pensar que serien nòduls acumuladors o irradiadors de feix, havia aparegut en l'extrem davanter de la nau. Una encegadora llum blavosa va començar a ballotejar sobre la proa.

Uns instants després, dos feixos bessons d'energia van sorgir de dos dels nòduls i van solcar veloçment el buit espacial entre el Rodamón i la Dama Afortunada, separant-los en una fracció de segon. Un altre parell de feixos van brollar de dos nòduls, van apunyalar l'espai i es va obrir pas a través del generador del camp d'interdicció instal·lat a la quilla del Kauri. L'esclat del generador, que estava carregat fins al màxim de la seva capacitat, va destruir el compartiment energètic del Kauri i va deixar la nau en flames i varada en l'espai.

El Rodamón va començar a moure’s en quan el Kauri va haver quedat neutralitzat, executant un ràpid viratge per allunyar-se de la Dama Afortunada i accelerant a tota velocitat per deixar enrere la posició ocupada pel navili generador d’incapacitat sense que els interdictors restants, que es trobaven massa lluny, poguessin fer res per impedir-ho. La fugida va acabar amb el Rodamón esvaint-se al centre d'un con hiperespacial quan només havien transcorregut quaranta-dos segons des del seu començament.

El balanç final de l'intent de contacte era el següent:

Una Fura robotitzada destruïda.

Un navili generador totalment incapacitat i abandonat amb un total de vint baixes, entre les que hi havia sis morts a causa de la destrucció del compartiment energètic.

Un iot recuperat i retornat a un punt d'atracament al casc del Gloriós, intacte excepte per lleus danys en l'escotilla primària.

Un abordatge de l'objectiu dut a terme amb èxit.

Un intent de fugida coronat per l'èxit dut a terme per l'objectiu.

Una armada expedicionària dispersa per l'espai, amb quatre naus perseguint l'objectiu i les altres exercint funcions d'ambulància o de vehicle de recollida de restes i neteja.

I un guant d'un dels vestits usats per l'equip de contacte, un guant de la mà dreta i de la talla d’en Lando, per ser exactes, trobat entre les restes recuperades..., i això era el que tenia més preocupat Drayson.

L'informe també contenia alguna informació positiva. Ja no hi havia cap dubte que l'armament del Rodamón estava basat en un principi d'addició: la intersecció de dues o més feixos causava els danys, probablement a través d'alguna mena de ressonància harmònica. A menys que hi hagués més nòduls d'armament ocults a la part central de la nau, el Rodamón no podria enfrontar-se a més de sis objectius al mateix temps. De fet, amb quatre naus repartides en una formació prou espaiada possiblement n'hi hauria prou per deixar-lo indefens.

Però abans en Pakkpekatt hauria de tornar a trobar el Rodamón..., i l'última vegada aquesta tasca havia exigit dos anys.

En Drayson va fer aparèixer un gràfic de la persecució a la pantalla i el va estudiar atentament. Tres naus estaven avançant a tota velocitat cap a posicions de recerca situades al llarg de l'última trajectòria del Rodamón: el Raig s'apostaria a deu anys llum de distància, el Gloriós a vint i el Rondaire a trenta. El pla improvisat a corre-cuita que estaven seguint els havia encomanat la missió de llançar boies sensores proveïdes de repetidors d’hipercomunicació en aquests punts d'entrada, després de la qual cosa haurien de començar a executar salts hiperespacials molt curts que els portarien fora dels límits de l’abast dels sensors i que potser els permetrien albirar la seva presa.

La precisió del pla no amagava les seves debilitats: les seves escasses probabilitats d'èxit depenien de què el Rodamón fes un sol salt hiperespacial no molt llarg. Si feia un primer salt curt i a continuació executava un altre salt seguint una altra trajectòria, allà on no hi havia ni ulls per veure’l ni sensors per detectar la seva presència, o si donava un primer salt de cinquanta, cent o cinc-cents anys llum, anant més enllà de les fronteres de la Nova República i endinsant-se al caos del Nucli...

En Drayson sabia que el coronel Pakkpekatt havia enviat un missatge urgent al Servei d'Intel·ligència de la Nova República i al Departament de la Flota sol·licitant més naus abans que el Gloriós fes el seu primer salt des de Gmar Askilon. També estava gairebé segur de quin seria la resposta que obtindria.

-L'única possibilitat real que tenim d'atrapar al Rodamón és a les teves mans, Lando -va murmurar en Drayson-. Has d’ajudar-nos a trobar-lo.

Però en Drayson no era el tipus d'home capaç d'abandonar a algú a qui havia ficat en una situació perillosa. Els seus dits van ballotejar veloçment sobre el controlador i van fer aparèixer a la pantalla un inventari dels recursos amb què Alfa Blau comptava en el Sector 151. En Drayson potser no pogués fer gran cosa, però faria el que pogués..., i sempre hi havia alguna manera d'alterar les probabilitats al teu favor.

El Consell de Seguretat i Intel·ligència del Senat es regia per unes costums bastant semblants a les de les institucions sobre les que regnava. No anunciava les seves reunions, no emetia comunicats o informes públics i es reunia únicament en sessió tancada a la Sala 030, un recinte meticulosament protegit que es trobava en les profunditats dels sot-soterrani de l'antic Palau Imperial.

Els set membres del Consell defensaven tan gelosament el secret que, en el dialecte del bàsic parlat a Coruscant, la frase «l'ordre del dia del CSI» s'havia convertit en una manera de referir-se a allò inabastable, a aquest article impossible que mai hauria cap manera d'adquirir. Els pretendents rebutjats per la seva estimada es lliuraven a la desesperació dient que «tenien més possibilitats d'emportar-se l'ordre del dia del CSI a casa». Els subordinats als quals s'havia encomanat una tasca aclaparadora podien consolar a si mateixos pensant que sempre hi hauria pogut ser pitjor, ja que a més el seu superior podria haver volgut un ordre del dia del CSI.

Fins i tot en Drayson s'havia trobat amb notables dificultats quan va intentar esbrinar si el CSI donaria una resposta afirmativa a la sol·licitud d’en Pakkpekatt..., i quan per fi va aconseguir assabentar-se que el CSI havia decidit celebrar una de les seves sessions, ja era massa tard perquè pogués assabentar-se del que es diria en ella.

-El darrer tema de l'ordre del dia és l'expedició de Telkjon -va dir el general Carlist Rieekan -. Puc donar per fet que tots han rebut les còpies de l'informe? -Va esperar uns moments i, en no escoltar cap negativa, va seguir parlant -. Iniciem la discussió, si us plau.

El senador Krall Praget d’Edatha, president del CSI, es va recolzar en la seva butaca i va lliscar els dits per entre la fina capa de pèl que cobria el seu crani.

- Què cal decidir? La missió va fracassar, i això és tot. Oblidem-nos d'aquest assumpte.

-Lando Calrissian i el seu equip segueixen a bord del Rodamón -li va recordar afablement Rieekan.

- I quines raons té per a pensar que segueixen amb vida? -Va preguntar en Praget-. Per ventura creu que un capità de navili que va actuar d'una manera tan ferma i decidida com ho va fer el capità del Rodamón quan va escapar cometria l'error de no expulsar uns intrusos amb idèntic vigor?

-És possible que hagin estat fets presoners -va dir Rieekan -. Fins i tot és possible que aconseguissin evitar ser capturats.

En Praget va allargar una mà cap al seu quadern de dades.

- Com explica la presència d'aquest guant d'un vestit de contacte que els equips de recuperació van trobar flotant a l'espai? Crec que pertanyia a Calrissian, no?

-No tinc cap explicació -va admetre en Rieekan.

-General Rieekan, estic en un error, o és cert que el guant estava intacte i que no hi havia ni rastre de sang en ell? -Va preguntar la senadora Cair Tok Noimm.

-Així és. El guant estava intacte i no hi havia rastres de sang en ell.

La senadora va assentir.

-En aquest cas, la recuperació d'aquest guant no em sembla una raó suficient per a abandonar a aquestes persones al seu destí.

-Bé, doncs jo no tinc molt clar què podem fer per elles -va dir el senador Amanamam, que representava als Bodes a Coruscant -. Llevat que la senadora Noimm desitgi dirigir-nos en una sessió de pregària perquè elevem les nostres pregàries a l'Estrella Mare...

El riure que va ressonar al voltant de la taula va ser bastant fred, però la seva gelor no era res comparada amb l'espurna gelada que va brillar en els ulls de Noimm.

-Hi ha dues vides en joc..., i es tracta de les vides de dos valuosos amics de la Nova República. Li prego que tingui la bondat de recordar que els androides també són força valuosos, ja que van jugar un paper força important en el procés que va fer possible que arribés a existir una Nova República. Dubto que hi hagi androides més coneguts que aquests dos..., o més estimats, si a això anem.

-Si aquests androides són tan importants per a la Nova República, haurien d'estar en un museu juntament amb la resta d'objectes dignes de ser venerats i estimats -va dir en Praget en un to bastant sec.

- Juntament amb Luke Skywalker, a qui pertanyen? -Va preguntar el senador Lillald-. No tinc més remei que estar totalment d'acord amb Cair Tok. Li asseguro que no vull haver d’enfrontar-me a les preguntes que es formularien si els quatre membres d'aquest grup d'abordatge desapareguessin durant una missió que nosaltres els hi havíem encomanat i no féssim cap esforç per rescatar-los.

- Una missió que nosaltres els havíem encomanat? Heu llegit l'informe de com van aconseguir entrar a la nau? -Va preguntar el senador Amanamam-. Francament, no crec que es pugui dir que ens estiguessin prestant cap servei... General, tindria la bondat d'explicar-nos per què el general Calrissian i els altres han acabat veient-se involucrats en tot aquest assumpte? No recordo que se'ls esmentés en el pla de l'expedició que ens va presentar.

-El general Calrissian representava a la Flota en aquesta missió, a petició del Departament de la Flota -va dir en Rieekan en un to tan sec com decidit -. Quant als altres, són el seu personal de suport, i pel que sembla formaven un equip reunit específicament per a aquesta missió.

- Tot això és increïblement absurd! -Va exclamar en Praget, que estava enfuriant-se per moments -. Si els que estiguessin a bord del Rodamón fossin l’Hainmax i els seus homes, com hauria d'haver passat, llavors no estaríem mantenint aquesta discussió. O haurien aconseguit fer-se amb el control de la nau, o ara estaríem enviant el nostre condol a les famílies dels desapareguts en acció.

-Senador...

-Però en Pakkpekatt va permetre que aquests tafaners que no tenen res a veure amb les nostres organitzacions, aquests..., aquests aficionats intervinguessin, i de sobte s'ha tornat totalment impossible oblidar-nos de les nostres pèrdues d'una manera mínimament professional.

En Rieekan va fer un nou intent.

-Senador, voldria preguntar-li si els informes remesos pel coronel Pakkpekatt li han induït a reavaluar els beneficis potencials que podem esperar obtenir si aconseguim fer-nos amb la nau dels qelles.

-No, general -va dir en Praget, amb una ombra d'impaciència en la veu veient-se manipulat d'aquella manera -. Segueixo estant totalment convençut que aquest artefacte mereix tot l'interès que li estem dedicant. Però no em sembla que les circumstàncies justifiquin enviar una armada de classificació Força Dos perquè es dediqui a vagabundejar per un volum de mil anys llum cúbics en el que molt probablement serà una empresa inútil.

-Amb totes les incògnites per resoldre que hi ha a Farlax, estic segur que podem emprar aquestes naus en coses molt millors que perseguir un fantasma -va dir el senador Amanamam -. El Rodamón tornarà a aparèixer.

-En aquest cas, s'encarregarà de transmetre personalment les nostres disculpes a Luke Skywalker? -Va preguntar la senadora Noimm amb veu tallant -. Es posarà a disposició de les xarxes de notícies per explicar exactament sota quines circumstàncies van desaparèixer aquestes personalitats tan notables?

-Si em permet fer un suggeriment... -Va començar a dir en Rieekan.

-Naturalment -va dir en Praget.

-Un vestit de contacte no està dissenyat per aguantar durant molt de temps. Els seus sistemes de reciclatge són senzills i relativament poc eficients. Els seus recursos consumibles, si són administrats amb prudència pel portador del vestit, poden arribar a durar unes dues-centes hores..., i certament no més de dues-centes vint -va dir el director del Servei d'Intel·ligència.

- Proposa que ens limitem a esperar uns quants dies i que després fem una declaració oficial dient que han mort?

-No exactament -va dir en Rieekan-. Si segueixen vius, el general i el seu equip se sentiran considerablement motivats a actuar d'una manera el més dràstica possible. Durant els propers dies, faran tot el que estigui al seu abast per obstaculitzar al màxim la fugida del navili dels qelles. Així doncs, em sembla que la prudència ens aconsella permetre que en Pakkpekatt continuï amb la recerca durant..., diguem que quinze dies més.

-Encara que no serveixi per a res més, almenys això serviria per dissipar la càrrega explosiva de l'acusació que havíem abandonat al baró Calrissian al seu destí -va dir el senador Amanamam, mentre llançava una mirada expectant a l'extrem de la taula ocupat per la senadora Noimm.

-Si realment volen protegir-se de qualsevol possible conseqüència desagradable, llavors els suggereixo que facin un pas més i que proposin que enviem a Pakkpekatt les naus addicionals que ha sol·licitat -va dir la Noimm-. En cas contrari, la recerca podria ser interpretada com el mer gest simbòlic que és en realitat.

-No, no, no -va dir en Praget-. En Pakkpekatt no obtindrà més naus. Aquest maleït i incompetent espantall hortek... Després del que ha fet, es mereixeria comparèixer davant un tribunal de revisió i ser expulsat del servei actiu. Però suposo que hauré de conformar-me amb què el general trobi un forat més profund i fosc possible per tirar-se dins d'ell quant tot això hagi acabat.

-No penso recolzar la seva petició que li enviem més naus -va dir en Rieekan, ignorant la resta de comentaris d’en Praget -. Tal com jo veig la situació, ara disposem de certs recursos a bord de l'objectiu. Això canvia l'equació tàctica. No anem a tractar d'aconseguir que es fiqui en una xarxa interdictora, i no anem a disparar contra ell. En tenim prou amb trobar-lo i ser-hi per recollir a la nostra gent.

-Veig que en aquests moments en Pakkpekatt només té compromesos activament a quatre navilis en la persecució.

-Així és -va dir en Rieekan -. Per tant, penso que seria raonable que comencéssim a analitzar com podem reduir les dimensions del nostre compromís amb aquest projecte. Si tenen la bondat de fer una ullada a la pàgina quinze, que conté la descripció general de la missió, i es fixen en la llista de repartiment de funcions entre les diferents naus...

Següent