La Prova del Tirà (1 Int)

Anterior

PRIMER INTERLUDI

Rodamón

El Rodamón de Telkjon per fi havia deixat de gemegar i vibrar al voltant dels seus presoners. El navili estel·lar tornava a solcar l'hiperespai, i tot havia tornat a quedar en silenci.

- Aquesta és la meva noia! -Va exclamar en Lando, donant uns copets sobre la paret del compartiment en el qual estava surant juntament amb els altres-. Es necessita molt més que una vella fragata d'escorta rovellada per agafar-te, eh?

-Però això és terrible, amo Lando, senzillament terrible -va dir C3PO, amb el seu braç avariat tremolant espasmòdicament a causa de les seves violentes gesticulacions -. Aquesta nau podria haver-nos rescatat, i ara hem fugit d'ella. Fins i tot és possible que l'haguem destruït.

-Espero que ho hàgim fet -va dir en Lando-. Qualsevol rescat ofert per un senyor de la guerra imperial del Nucli és un rescat que no et convé, i quan dic això t'asseguro que ho pots creure perquè sé molt bé de què estic parlant. Probablement encara estaran oferint una recompensa pel meu cap, i potser també ofereixin alguna recompensa per vosaltres. La diferència entre ser un heroi de guerra i ser un criminal de guerra és molt petita, i depèn bàsicament de quin sigui el teu punt de vista. El més probable és que haguéssim passat d'un comprador a un altre fins a acabar en mans de qui estigués disposat a pagar més diners per gaudir del plaer de matar-nos.

-Comprenc el que vol dir, senyor.

R2D2 va emetre un lacònic comentari.

-Estic segur que les teves pretensions lingüístiques no li interessen gens ni mica, R2-va dir C3PO en un to que no podia ser més altiu -. I a mi tampoc m'interessen, comprens? -Quan va tornar a parlar, el to de l'androide va canviar de sobte per adquirir una melodramàtica malenconia -. Per ventura he de triar entre l'assassinat, la desactivació i l'ésser reduït a àtoms mitjançant la desintegració? Ah, tant me fa. El no-res, el cessament final de la consciència...

Un instant després l'abatiment va desaparèixer de sobte de la veu d’en C3PO per ser substituït per la irritació.

-Encara que això no vol dir absolutament res per a un munt de circuits muntats a l'atzar, naturalment -va afegir, deixant caure un puny daurat sobre la cúpula de l’R2-. Si vols fer alguna cosa útil, podries tractar de reparar aquests sensors que l'amo Lando va instal·lar al casc. Mai aconseguiré entendre per què vas permetre que fossin danyats precisament quan més els necessitem.

Ni tan sols en Lando va requerir una traducció per entendre l'estrident rèplica de l’R2.

-Oh, no hi ha cap necessitat de posar-se groller -va esbufegar C3PO.

-Si continueu desaprofitant la vostra energia en aquestes discussions, us trobareu fent turisme pel no-res molt abans del que havíeu previst -va dir en Lando, surant per l'aire fins interposar-se entre ells -. Què em dius de la nostra plepa, R2? Hi ha alguna esperança de reparar-la?

-Jo puc respondre a aquesta pregunta -va dir en Lobot, qui de sobte havia decidit embrancar-se en la tasca de recollir les parts del seu vestit de contacte i tornar a posar-se'l -. Un instant abans que deixés de transmetre, els sensors van mesurar una densitat iònica monopolar de més de vint mil unitats Rahm. Podem tenir una certesa gairebé total que la plepa ha patit danys irreparables.

- Vint mil? Vaja, doncs llavors s'ha portat millor del que m'imaginava... Hauria apostat que no aguantaria més de dotze mil -va dir en Lando-. Bé, és igual.

-El component primari de tots els sensors espectrals és la cinta dielèctrica favervil-va dir en Lobot-. La cinta dielèctrica comença a perdre la seva cohesió sota un bombardeig iònic a una densitat de quinze mil rahms.

-No em diguis -va murmurar en Lando.

- I per què els escuts del Rodamón no van detenir l'andanada iònica, amo Lando? -Va preguntar C3PO.

-Una pregunta molt interessant -va dir en Lando-. La resposta potser és que no hi ha escuts..., o almenys que no hi ha escuts de raigs.

- No hi ha escuts? -Va repetir C3PO-. Però això... Això no és molt inusual..., i perillós?

-És inusual... -Va començar a dir Lando.

En Lobot el va interrompre amb una altra resposta enciclopèdica.

-Des de l'aparició de la llicència per a naus espacials regulada pel Departament de Registre, els navilis no combatents han estat obligats a comptar amb generadors d'escuts de raigs que tinguessin una potència mínima del grau dos, per així poder protegir la tripulació i el passatge de la radiació còsmica i les flamarades solars. Segons les últimes dades disponibles, més del noranta-sis per cent dels diferents tipus de naus alienígenes inscrites en el Catàleg del Registre compten amb alguna varietat d'escut de raigs o de partícules.

En Lando va observar al seu vell company amb força curiositat, però C3PO va omplir el silenci amb un esclat de paraules saturades d'indignació abans que en Lando tingués ocasió d'expressar en veu alta el que li estava passant pel cap.

- Això és intolerable, amo Lando! Estic totalment segur que l'amo Luke no pretenia que quedéssim a la deriva per l'espai en una nau que no té escuts de raigs. No m'estranya que els meus circuits funcionin amb tanta lentitud i que l’R2 s'hagi estat mostrant tan irritable. Això podria tenir les conseqüències més serioses imaginables per a nosaltres. Hem d'abandonar aquesta nau ara mateix.

- Naturalment! -Va exclamar Lando, fent petar els dits -. Aquesta és la raó per la qual no hi ha escuts de raigs fora. Al casc no hi ha androides, ni ordinadors, ni sistemes electrònics de cap mena..., només màquines orgàniques amb sensors orgànics i mecanismes de reparació orgànics. Regles diferents... No ho sabíem perquè aquesta era la primera ocasió en què vèiem el Rodamón quan estava sent atacat. La nostra fragata es va limitar a disparar per davant de la seva proa, i la força expedicionària del coronel Pakkpekatt mai va arribar a fer ni un sol tret. Què opines, Lobot?

-Els problemes bàsics que han de ser presos en consideració en el cas dels sistemes biològics exposats a la radiació són l'índex de danys en relació amb el nivell d'eficiència de les reparacions i l'absorció calòrica per unitat d'àrea -va dir en Lobot en un to molt sec i desproveït d'inflexions-. El sistema integumentari d’alguns organismes pot protegir de manera efectiva les estructures internes de la radiació emesa per les partícules carregades, i pot proporcionar una protecció significativa contra les gammes J i C de la radiació fotònica.

En Lando ja l’estava mirant amb visible preocupació.

- Què et passa, Lobot?

- Has detectat algun error en la meva exposició?

-No estic parlant de la teva exposició, estic parlant de tu -va dir en Lando-. No t'ofenguis, vell amic, però el teu estil conversacional està patint una regressió al Mecànic Arcaic. Estàs començant a parlar com un programa expert que només pensa a fer feliç al seu usuari. Però ja no aconsegueixo trobar al Lobot en el que dius, entens? Només veig un mur de dades.

En Lobot, sense mirar-lo als ulls, va agafar un guant que estava flotant en l'aire.

-Hi ha la possibilitat que m'estigui retirant allò segur i familiar com a mitjà d'obtenir una confirmació tranquil·litzadora, o en un intent de reforçar la meva convicció que exerceixo un control sobre les circumstàncies.

- Quina mena de resposta és aquesta? Ara sembles un androide recitant el resultat d'una rutina d'autodiagnòstic -va dir Lando -. Tinc la impressió que si les teves connexions estiguessin obertes no parlaries d'aquesta manera. Vinga, company... Què et té tan preocupat?

Passats uns moments, en Lobot va deixar d'ocupar del seu vestit.

-Confesso que estic experimentant força dificultats per mantenir una perspectiva positiva de la situació -va dir, amb els ulls encara clavats a terra -. Potser podries compartir amb mi algunes de les raons del teu aparent optimisme.

- No vas notar com el Rodamón virava abans que saltéssim a l'hiperespai? Vam escapar de la nau dels prakiths, i ara ens dirigim a un lloc en el qual si tenim amics. I a més ara disposem de tot l'aire que necessitem per seguir amb vida fins que ens trobin -va dir en Lando -. El que és més, ens desplacem per l'interior de la nau anant més o menys per on ens plau i hem aconseguit esbrinar com funcionen els mecanismes dels qelles. Ah, i no oblidis la cirereta del pastís: en comptes de ser perseguits com a intrusos, estem sent tractats com a visitants. La situació podria ser molt pitjor.

-La situació ja és molt greu -va replicar en Lobot-. Ens dirigim cap a un punt desconegut situat dins d'un volum d'espai enorme viatjant a bord d'una nau que ha aconseguit evitar ser detectada durant anys i més anys. No tenim aliments i només disposem de reserves limitades d'aigua, i tant als androides com als vestits els queda molt poca energia. Cap dels mecanismes que podem operar ens permet controlar la nau o comunicar-nos amb ella. Estem sent guiats a través d'espais públics i se'ns impedeix entrar en els espais de naturalesa privada. Si volem arribar a controlar aquesta nau, necessitem ser tractats com a propietaris i no com a visitants.

-Admeto que encara no hem trobat cap porta amb un cartellet en què estigui escrit ACCÉS RESTRINGIT - NOMÉS PERSONAL AUTORITZAT-va dir en Lando-. Però segons el mapa que l’R2 ha anat construint, no podem estar a més de dos o tres compartiments de distància de la proa. Voto per què recollim l'equip i seguim buscant el centre de control.

-No hi ha cap raó per creure que el nexe de control es trobi a la proa -va dir en Lobot.

En Lando li va llançar una mirada interrogativa.

-Ei, creia que eres tu qui ens havia indicat aquesta direcció.

-Basant-me en probabilitats generals derivades dels dissenys coneguts -va replicar en Lobot-. Però aquesta nau no deriva de cap disseny conegut. No ha estat construïda per dissenyadors i enginyers que treballessin dins dels límits d'un paradigma de disseny establert. El Rodamón és únic. I mai aconseguirem desentranyar tots els seus secrets, perquè som incapaços de pensar tal com pensaven els qelles.

-Em conformo amb què els secrets vagin arribant d'un en un -va dir en Lando-. Per què estàs tan segur que el pont no està a la proa?

-Fes una ullada al mapa. Els compartiments en els quals hem entrat durant els últims dies han anat definint gradualment un espai al centre de la nau al qual no tenim accés.

-Doncs llavors haurem de seguir endavant, no? -Va dir en Lando-. La connexió entre les dues zones, i m'estic referint a la comporta sobre la qual està escrit RESERVAT ALS OFICIALS, la clau al cubicle de les begudes o el turboascensor que porta a l'àtic de luxe, podria estar en el pròxim compartiment, o en el següent.

-O podria estar tan ben amagada que no la trobarem. De fet, fins i tot és possible que no hi hagi cap connexió entre les dues zones.

-Si no ens queda més remei, sempre podem crear una connexió -va dir Lando, corbant els llavis en un fugaç somriure-. Però de moment sembla que tenim una aposta per resoldre. Portes res de valor a sobre?

-Disculpa, però em temo que no t'he entès.

-Si tinc raó i tu estàs equivocat, llavors vull treure algun benefici d'això -va dir en Lando-. No hi ha res com una petita aposta per mantenir desperta la gent quan el dilema de la vida o la mort comença a estar una mica suat. Així doncs, què estàs disposat a arriscar per defensar l’opinió que morirem aquí com rates atrapades?

En Lobot li va llançar una mirada en què es llegia la més profunda incomprensió. Un instant després el seu rostre, que normalment estava buit de tota expressió, va començar a tremolar i a convulsionar. La seva boca es va retorçar i els seus ulls van parpellejar ràpidament. Finalment va deixar escapar una mena de bel, la seva vacil·lant rigidesa delatava una evident falta de pràctica i que es va anar suavitzant ràpidament per acabar esdevenint una rialleta entretallada.

-Estàs boig, Lando -va dir -. Feia anys que volia dir-t'ho.

-Sempre hi ha una primera vegada per a tot -va dir Lando, encara una mica sorprès per un so que mai havia sentit fins aquell moment..., el riure d’en Lobot-. Però no has respost la meva pregunta. Acceptes l'aposta?

En Lobot agafar una bota que surava pel compartiment i se la va llançar a Lando.

-Et conec massa bé per voler apostar amb tu -va dir -. Bé, anem a veure si trobem aquest nexe de control...

-Disculpi’m, amo Lando...

En Lando estava explorant la superfície interior d'un nou compartiment amb les mans mentre en Lobot feia el mateix amb la superfície exterior.

- Què passa, C3PO?

-Hi ha una cosa que no entenc -va dir C3PO-. L’R2 insisteix que si aquesta nau no té escuts de raigs, llavors no hauria d'haver cap interferència susceptible de bloquejar un senyal de seguiment en l'espai real.

-Té raó.

-L’R2 també insisteix que encara que hi hagués escuts de raigs, aquests no serien capaços d'interferir un senyal de seguiment hiperespacial.

-I també té raó en això.

-En aquest cas, podria explicar-me per què no hem estat enviant un senyal de seguiment cada vegada que la nau ha tornat a l'espai real?

-És clar que puc. No ho hem fet perquè no disposem d'una balisa de rescat -va dir en Lando.

-Comprenc -va dir C3PO-. Si no li suposa massa molèstia, amo Lando, podria explicar com se les s'arreglarà l'armada per localitzar-nos?

-Se suposava que no havien d'arribar a perdre'ns en cap moment -va dir en Lando-. L'equip d'incursió d’en Hainmax havia rebut ordres d'obrir-se pas sense miraments i el més de pressa possible, els seus homes havien de deixar incapacitat el Rodamón abans que pogués fugir o escapar del camp d'interdicció.

-Entenc. Però vostè va aconseguir convèncer el coronel Pakkpekatt que seria millor que ens deixés provar sort amb un mètode d'entrada més suau i menys violent.

En Lando va arronsar les espatlles.

-Bé, diguem que... Sí, més o menys això és el que vaig fer.

En Lobot va arquejar una cella davant d'aquella clara evasió.

-Ja, però... No va pensar a traçar cap pla de contingència per si es donava el cas que el desenllaç no fos el desitjat? -Va insistir C3PO-. La possibilitat que el Rodamón escapés hauria d’haver sigut esmentada en un moment o altre de les discussions sobre estratègia que va mantenir amb el coronel Pakkpekatt.

-Naturalment -va replicar en Lando-. Però una balisa de rescat podria atreure l'atenció de gent a la qual no volem veure ficada en aquest assumpte. Després de tot, han estat dissenyades d'aquesta manera: operen en totes les freqüències, i envien el seu senyal a tots els receptors. Recorda que es tractava d'una operació de la Nova República. Controlar el Rodamón només era una part de l'objectiu, i la resta consistia a fer-ho d'una manera tan discreta com fos possible. L'equip d’en Hainmax tampoc comptava amb una balisa, i els seus homes només anaven equipats amb comunicadors de curt abast.

-Comprenc. Se li va prohibir afegir una balisa al nostre equip.

-No -va dir en Lando-. Vaig ser jo qui va prendre aquesta decisió. Vaig pensar que si disposàvem d'una balisa podíem acabar usant-la, i vaig decidir eliminar la temptació.

-Li asseguro que no ho entenc, amo Lando.

-Bé... Veuràs, el que passa és que no disposes de totes les peces del trencaclosques -va dir en Lando-. Limitem-nos a dir que les meves ordres i les d’en Pakkpekatt no coincidien del tot. No disposàvem del seu permís per abordar aquesta nau, i jo no tenia intenció de lliurar-la..., almenys no immediatament.

- Per què no?

-Perquè llavors la nau hauria desaparegut en algun forat negre i mai l'hauríem tornat a veure sencera -va replicar en Lando -. L’INR té en nòmina a centenars de tipus que es dediquen únicament i exclusivament a desmuntar armament alienígena capturat a la recerca d'idees que robar. L'home que em va enviar aquí, i al qual anomenarem l'Almirall, sospitava que aquesta nau podia ser més que això. Creia que podia ser alguna cosa més que una arma, entens? L'Almirall pensava que el Rodamón potser mereixés un destí millor... I, com és normal en ell, sembla que tenia raó.

-Comprenc -va dir C3PO. L’R2 va emetre un curt refilet electrònic que C3PO va escoltar amb gran atenció -. Però sembla que hi havia algunes deficiències en el seu pla -va afegir uns moments després.

En Lando va moure el cap.

-L’única part del pla que ha sortit malament és que li vaig prometre que aconseguiríem fer-nos amb el control d'aquesta nau, i de moment encara no ho hem aconseguit.

-Amo Lando, a l’R2 li agradaria saber si disposem d'alguna manera d'enviar un senyal a l'armada.

-A distàncies d'anys llum no. Però no oblidis que tampoc sento molts desitjos de ser rescatat per en Pakkpekatt.

-I en aquest cas, com pretén posar-se en comunicació amb l'home que li ha enviat aquí?

En Lando va arrugar els llavis.

-Disposo d'un hipercomunicador de banda cega a bord de la Dama Afortunada. És un d'aquells trastos supersecrets, per descomptat, i no tinc ni idea de com funciona. Però l'Almirall pot utilitzar-lo per seguir els moviments de la nau, i això li permet localitzar-nos en tot moment sigui quina sigui la seva posició dins del radi d'abast del transmissor..., el qual també és secret, tot i que em van dir que les xifres són molt altes.

-Però la Dama Afortunada ja no està adherit al casc del Rodamón -va dir C3PO-. Vam veure com s'allunyava de l'escotilla. Fins i tot pot ser que hagi estat destruït. De què ens serveix el transmissor? Ningú té la més minúscula i insignificant idea d'on som. L'amo Lobot tenia raó... Estem perduts. Ah, sí, estem perduts... Ens esvairem en el no-res i...

- Vols deixar de dir ximpleries d'una vegada? -El va interrompre secament Lando sense tractar d'ocultar la seva irritació -. Si hi ha un comerciant honrat en l'univers, juro per ell i per la seva mare que ets l'androide més insuportable mai construït.

- Oh! Quina grolleria...

-Ja tornem a començar, eh? –En Lando va ficar la mà en una de les butxaques del seu vestit de contacte i va treure d'ell un cilindre platejat del gruix del seu polze i tan llarg com la seva palma-. Mira, C3PO -va dir. Va llançar el cilindre cap al sostre, el va enganxar al vol després que hagués donat un parell de voltes en l'aire i el va tornar a guardar a la butxaca-. Quan calgui fer-ho, seran capaços de localitzar-nos.

- Per què? De què està parlant, amo Lando? Què és aquest objecte amb el qual ha estat fent malabarismes?

-És una balisa, el senyal direccional serveix per cridar a la Dama Afortunada -va dir Lobot.

- I vostè coneixia la seva existència?

-Per descomptat.

C3PO va decantar el cap.

- És un transmissor? Podem demanar ajuda?

-Transmet el senyal que activa els circuits del iot espacial..., i gràcies a l'Almirall, ara també pot transmetre-la a través de l'hiperespai -va dir en Lando-. Un cop activats, els circuits m'obeeixen i fan que la nau vingui a mi.

-Disculpi’m, amo Lando, però... Ha tingut en el seu poder aquest artefacte durant tot aquest temps?

-Aquesta és una pregunta molt estúpida, C3PO..., fins i tot per a un androide de protocol.

-No em sembla que hi hagi cap raó que justifiqui respondre a una simple frase interrogativa amb un lamentable desplegament de...

-Permet-me que t’estalviï la molèstia d'haver d'emetre més "simples frases interrogatives» -el va tallar Lando-. Sí, ho he portat a sobre tot el temps i no l'he utilitzat. La raó per la qual no l’he utilitzat és que no podem controlar el Rodamón. Si faig que la Dama Afortunada acudeixi al lloc en què fem nostra propera parada, sigui quina sigui aquesta, cap de les dues coses que poden ocórrer ens servirà de molt. Què pot passar? Bé, vegem: o el iot espanta el Rodamón i fa que surti corrent, o el Rodamón considera que el iot és una provocació i dispara contra ell. I si la Dama Afortunada queda incapacitat, llavors sí que estarem ficats en un embolic realment molt seriós. Ha quedat clar?

-Sí, amo Lando.

-Me n'alegro -va dir en Lando-. En aquest cas vaig a tornar al que estava fent, i tu deixaràs de distreure’m. Per què? Doncs perquè no podrem tornar a casa fins que no hàgim fet el que hem vingut a fer aquí, i perquè estic tan afamat i tan cansat que he esgotat les meves reserves de paciència per aguantar els androides tafaners. Si he d'escollir entre escoltar ni que sigui un minut més i desmuntar-te d'un tret, trio el segon. Espero que això també hagi quedat clar.

-Tan clar com l'aire de l'alba a la lluna de Kolos. -C3PO es va girar cap a l’R2 i va colpejar suaument la seva cúpula amb els dits de la mà bona-. Anem, R2. Em sembla que aquí estem destorbant.

El compartiment de proa del Rodamón era almenys cinc vegades més voluminós que qualsevol altre dels descoberts anteriorment pel grup d’en Lando. La càmera formava un gruix disc col·locat en equilibri sobre la vora, amb la superfície interior convexa i la superfície exterior còncava i situada a uns cinc metres de distància. Comptant aquell pel qual acabaven d'entrar, hi havia cinc accessos situats a intervals regulars al llarg de la vora del disc. Cadascuna d'aquelles noves portes semblava servir d'entrada a una altra llarga sèrie de compartiments.

-Tots els camins estel·lars porten a la Ciutat Imperial -va dir en Lando-. No sé si aquest lloc és el nexe de control, però no hi ha dubte que és una cosa diferent a tot el que hem vist fins ara. I està bastant clar que els qelles volien assegurar-se que acabaries arribant aquí.

Mentre els androides suraven prop del centre del compartiment, en Lando i en Lobot van iniciar una tasca que a hores d'ara ja els resultava molt familiar i van començar a examinar les superfícies amb les mans a la recerca d'activadors de contacte. Però tota la superfície del compartiment va demostrar ser singularment inert. En Lobot no va trobar cap activador a la superfície externa, i en Lando només va trobar-ne un a la interna.

Aquell activador va fer aparèixer una pauta de projeccions corbades i disposades a intervals regulars, que es van estendre per tota la superfície interior de la cambra. Cada ganxo de punta roma en forma de L tenia el gruix del canell de C3PO i la longitud de l'avantbraç d’en Lando, i la pauta general convidava a l'ull a veure trapezoides, rectangles comprimits i triangles de costats ondulants que se superposaven entre si.

- Què opines, Lobot? -Va preguntar en Lando, que estava flotant en l'aire prop dels androides -. Creus que pot ser un panell del pont de control a l'estil qella? Pel que fa a mi, aquestes coses m'estan demanant que les agafi.

En Lobot, que estava flotant sobre la superfície interior, va estirar la mà i es va agafar a una de les protuberàncies. No hi va haver cap resposta dins de la cambra, i tampoc hi va haver cap resposta detectable per part de la nau.

-Si són sistemes de control, potser només funcionin si s'usen de manera combinada -va dir en Lobot, girant-se cap en Lando-. Conèixer la forma bàsica del cos i la longitud dels membres dels qelles ens seria de gran utilitat, per descomptat... Naturalment, la mida d'aquesta cambra permet acomodar-se sense cap dificultat a més d'un operador.

En Lando es va impulsar cap endavant.

-Bé, què fan els nens quan deixes que s’assentin a la butaca de control per primera vegada? Comencen a prémer botons a l'atzar, no? -Va començar a allargar la mà esquerra cap a la protuberància més propera i després la va retirar sense haver-la arribat a tocar -. R2, pots detectar algun tipus d'escriptura en qualsevol punt d'aquesta paret..., alguna cosa semblant al que vas veure a l'escotilla quan vam entrar al Rodamón, per exemple?

La cúpula platejada de l'androide va girar d'un costat a un altre durant uns segons. Després l’R2 va emetre un curt grall electrònic que no necessitava ser traduït.

-Molt típic de la nostra mala sort habitual -va dir en Lando-. Estem tractant amb una espècie que mai va arribar a inventar el signe.

En Lobot ja estava avançant sobre la superfície de la càmera utilitzant les protuberàncies com agafadors per les mans.

-No crec que siguin sistemes de control, Lando -va dir -. O si ho són, llavors els controls estan bloquejats... Ja he tocat catorze parells diferents, i no està passant res. Fins i tot suposant que estigués passant alguna cosa en un altre lloc de la nau, hauria d'haver alguna mena de confirmació aquí.

-Potser tots estem equivocats respecte a aquesta cambra.

-Estic més i més convençut d'això a cada moment que passa -va dir en Lobot-. Amb prou feines si puc arribar d'un agafador a un altre... Encara que els qelles fossin més grans que nosaltres, dispersar els controls per una àrea tan considerable no sembla una solució massa còmoda.

-Potser estiguem en el lloc on penjaven als presoners, o a les donzelles, o commemoraven els grans sacrificis..., com els mascarons de proa, ja saps.

-Em sembla improbable.

En Lando va somriure, va iniciar una lenta rotació mitjançant una emissió gairebé imperceptible de gasos impulsors i va seguir girant en l'aire fins que va estar surant cap avall en relació amb els altres.

- Saps una cosa, Lobot? Vistos des d'aquí encara tenen més aspecte d'agafadors per les mans..., i de suports per als peus. Em pregunto si... -Va estirar el coll cap enrere fins que va poder veure la superfície exterior de la cambra -. Quantes d'aquestes formes rectangulars hi ha allà, R2?

C3PO es va encarregar de transmetre-li la resposta uns instants després.

-R2 m'informa que hi ha vint.

- Hi ha alguna protuberància extra que no formi part d'aquestes vint?

C3PO va consultar amb l’R2 abans d'informar.

-No, amo Lando.

- Què estàs pensant, Lando? -Va preguntar Lobot.

En Lando es va agafar a una protuberància amb la mà esquerra i va utilitzar aquest punt de suport per girar fins que la seva esquena va quedar dirigida cap a la superfície interior, el que li va permetre estirar el braç dret i agafar-se a la següent protuberància. Quant hi va haver adoptat aquesta nova posició, va descobrir que les seves cames haguessin hagut de tenir uns vint centímetres més de longitud per poder arribar fins a les cantonades inferiors del rectangle.

- Què estic pensant? Que aquest lloc pot acollir vint espectadors asseguts, això és el que estic pensant..., encara que un wookiee o un elomin estarien bastant més còmodes que jo.

- Un teatre? -Va preguntar Lobot, començant a imitar els moviments d’en Lando.

-Potser. I és possible que la funció no comenci fins que tothom estigui assegut... R2, C3PO, veniu aquí i trobeu un lloc on subjectar-vos.

L’R2 va remolcar a C3PO fins a la superfície interior i va esperar fins que l'androide de protocol es va haver agafat a una protuberància amb la seva mà intacta. Després el petit androide astromecànic es va col·locar amb el seu congènere i va utilitzar una urpa per subjectar-se a la paret.

Uns instants després la càmera va quedar sumida en la foscor més absoluta.

-Llums, R2-es va afanyar a dir Lobot.

-No, espera -va dir en Lando-. No voldràs fer malbé la funció, oi?

Uns instants després els quatre curiosos espectadors van poder veure aparèixer davant seu una tènue resplendor que es va anar intensificant ràpidament i que semblava estar molt més lluny que la superfície exterior de la cambra. La claredat va seguir intensificant-se, i no va trigar a adquirir nitidesa i separar-se en diverses masses brillants. Després, en un obrir i tancar d'ulls, tot va quedar banyat per una potent llum i es va tornar increïblement clar i definit davant d'ells.

Els cors d’en Lando i Lobot van reaccionar saltant-se un batec. Els sentits humans insistien que ja no es trobaven dins del Rodamón. Es trobaven suspesos en la foscor i contemplaven un bell planeta marró vermellós clapejat per les rutilants taques blaves dels oceans i embolicat en un vel parcial de núvols blancs que semblaven estar fetes de puntes. Una estrella groga, brillant però pàl·lida, il·luminava la superfície del planeta, que estava esculpida per les línies serpentejants de muntanyes negres i taques d'un verd fosc que brollaven dels cursos dels rius. Dues llunes, la més petita d'un gris polsegós, la més gran d'un vermell sorprenentment viu, s'arrossegaven al llarg de les seves òrbites invisibles.

En Lando es va adonar que estava experimentant una barreja de vertigen, por respectuosa i aquesta peculiar falta d'alè panteixant que solen patir els que han patit la freda mossegada de l'espai.

-El món natal -va murmurar, quasi per a si mateix -. El centre de tot l'espectacle... És com si sabessin que mai tornarien a veure’l.

-Em sento com si estigués caminant per l'espai, Lando -va dir Lobot, també en un xiuxiueig -. O almenys, em sembla que això és el que es deu sentir quan camines per l'espai... És real?

-No. Hi ha alguna cosa que falla... Això és més real que la realitat -va dir en Lando-. Però hauries d'haver estat allà per poder adonar-te que les proporcions estan equivocades, que tot és massa gran i es troba massa junt, que el planeta és massa brillant en relació amb l'estrella i el temps està comprimit, i etcètera, etcètera. Encara que res de tot això importa, és clar... En tots els aspectes realment importants, és totalment i absolutament perfecte.

En Lobot va tornar el cap cap als androides sense apartar els ulls del panorama.

- Què et diuen els teus sensors sobre el que tenim davant, R2? -Va preguntar.

Fins i tot la llarga resposta de l'R2 va semblar respectuosament suau i pausada.

-R2 diu que la superfície exterior de la càmera segueix estant on estava -va traduir C3PO-, però que ha passat a tenir un índex òptic d'absorció situat per sota d'una centèsima part de l'u per cent.

-I en tots els materials que conec això vol dir que estem parlant d'una transmissió gairebé perfecta -va dir en Lobot.

- Vols dir que no és un holograma? -Va preguntar Lando.

-Amo Lando, l’R2 diu que l'estrella es troba a quaranta-quatre metres de distància. El planeta es troba a uns disset metres de distància.

-És un planetari -va dir en Lobot-. Estem contemplant un enorme planetari que mostra el sistema dels qelles. M'encantaria poder inspeccionar els seus mecanismes...

En Lando, que ja havia començat a inclinar el cap per indicar que estava d'acord amb les conclusions d’en Lobot, el va interrompre.

-És suficient, Lobot -va dir -. I ara no vull sentir ni una paraula més, d'acord?

- Per què? Què passa?

-Res -va dir Lando, empassant aire i deixant-lo escapar a un perllongat sospir -. Potser mai torni a veure una obra d'art tan meravellosa com aquesta. Només vull gaudir-ne durant una estona abans que seguim endavant.

El contenidor refrigerat que estava sent introduït en el compartiment de càrrega del vehicle de superfície d’en Drayson, a la pista de descens que l'Institut Obroà tenia reservada al Port Nou, havia fet el viatge més ràpid possible des de Maltha Obex fins a Coruscant. Tanmateix, el rostre d’en Drayson mostrava amb tota claredat la impaciència que sentia mentre contemplava com els estibadors manipulaven aquell gran objecte en forma de taüt.

-Disculpi’m... -Va dir algú que acabava d'aturar-se al costat d’en Drayson.

L'Almirall va girar per trobar-se amb un rostre bronzejat pel sol i aureolat de cabells blancs que li estava observant amb evident curiositat.

- Sí?

- És vostè Harkin Dyson? L'encarregat de l'hangar em va dir que el propietari havia vingut a recollir el carregament.

-Sí -va dir Drayson, donant l'esquena a les operacions de descàrrega -. I vostè és...

-Joto Eckels -va dir el desconegut -. Estava al capdavant del grup d'excavació. Veurà, el cas és que necessitava saber si vostè era Dyson perquè... Bé, volia expressar el meu agraïment personalment.

- Per què, doctor Eckels?

-Si no hagués adquirit el contracte, el nostre viatge a Maltha Obex hauria estat cancel·lat. Potser hauríem hagut d'esperar anys abans de poder recuperar els cossos d’en Kroddok i la Josala. -Va alçar la mà per sobre de la seva espatlla per assenyalar la llançadora del Meridià -, I també vull agrair-li que accedís a permetre que els portés amb mi en aquest viatge... Les seves famílies els ho agrairan.

-Qualsevol hagués fet el mateix -va dir en Drayson.

-Això és el que ens agradaria pensar, senyor Dyson, però no és així -va dir l’Eckels-. Sé que aquesta no és la raó per la qual va adquirir el contracte, però vull fer-li saber el molt que significava aquesta oportunitat per a tots els que vam conèixer a l'equip d'excavació. I a més vull tornar a assegurar-li que això no ha retardat en el més mínim el lliurament del seu material -va afegir dirigint una inclinació de cap al contenidor, que ja havia estat introduït en el compartiment de càrrega.

-Ja ho sé -va dir en Drayson, obsequiant-lo amb un somriure tranquil·litzador -. Li agraeixo la seva amabilitat i tot el que ha fet per mi, doctor Eckels. El Meridià tornarà a portar-lo a Maltha Obex quan vostè vulgui; ja he donat les instruccions pertinents al Capità Wagg. Ah, i li prego que transmeti la meva gratitud a la resta del seu equip.

-Ho faré -va dir l’Eckels -. I una cosa més, per cert... Basant-me en el que vaig veure abans de marxar, suposo que quan torni a reunir-me amb ells ja hauran recuperat i catalogat una considerable quantitat de material. Comptem amb dotze experts que coneixen molt bé el seu ofici, i els dotze estan vivint en campaments tèrmics i passen llargues jornades de treball a les excavacions. Pot estar segur que tornarem amb material més que suficient per permetre'ns autenticar aquests possibles artefactes dels qelles.

-Excel·lent -va dir en Drayson, fent-se a un costat i donant un pas cap al vehicle de superfície.

L’Eckels es va moure amb ell.

-M'estava preguntant si podria fer una ullada a aquests artefactes abans de tornar a Maltha Obex. Encara que només pogués inspeccionar un holograma, ja em...

-Ho sento, però no crec que això sigui possible -va dir en Drayson, somrient cortesament i fent un nou intent de marxar.

-Comprenc que la discreció és necessària, per descomptat -va replicar l’Eckels-. Només volia explicar-li que això podria resultar molt útil a l'hora d'establir les nostres prioritats per a la resta del temps que passarem allà. Després de tot, amb vint dies tot just haurem aconseguit iniciar la investigació arqueològica de tot un planeta... Recordo expedicions en què dediquem tres mesos a l'exploració preliminar i a seleccionar els llocs més adequats abans de moure el nostre primer còdol.

-Ho entenc, doctor, ho entenc..., i no li consideraré responsable dels problemes que puguin sorgir a causa de les restriccions amb les que ha de carregar -va dir en Drayson -. Per sobre de tot, sóc un realista. Estic segur que els resultats estaran a l'altura de les meves expectatives.

En Drayson va anar cap a la porta del vehicle de superfície com si es disposés a marxar, però l’Eckels es va moure més de pressa i es va interposar en el seu camí.

-Hi ha un altre assumpte del qual he de parlar amb vostè.

Aquesta vegada en Drayson va permetre que una espurna d'irritació creués veloçment pel seu rostre.

- De què es tracta?

-El... Eh... El material que li he portat... –l’Eckels va abaixar la veu -. La forma en què hem trobat les restes, i els artefactes trobats amb elles, indiquen amb tota claredat que es tractava de criatures intel·ligents.

-Que és just el que jo esperava. Per ventura vostè esperava una altra cosa?

-És que això complica l'assumpte, senyor Dyson, res més. Si hi hagués supervivents, llavors naturalment el material els hi pertanyeria -va dir l’Eckels-. Donada l'absència de supervivents, però, cal aplicar les regles i protocols del Departament d'Espècies Intel·ligents: les restes han de ser preservades tal com van ser trobades, els artefactes poden ser reconstruïts però no restaurats, etcètera, etcètera. Estic segur que un col·leccionista de la seva talla es troba familiaritzat amb aquestes normes...

-Em són relativament familiars, sí -va dir en Drayson.

-Bé, doncs llavors això no hauria de crear-li cap problema. És per tranquil·litzar la meva consciència, comprèn? L'únic que desitjo és poder comptar amb la seva garantia personal que el material serà tractat de la manera més respectuosa possible -va dir l’Eckels -. Que sapiguem, actualment no hi ha supervivents, però això pot canviar. Recordeu el cas dels fraii wis, que van reaparèixer nou mil anys després que la història registrés la seva suposada extinció. I ningú vol haver d'enfrontar-se a una situació en la que de sobte apareguin uns supervivents per descobrir que els seus avantpassats estan penjats a la paret de la sala d'estar i que formen part de la decoració, oi?

- Està tractant d'insultar-me, doctor Eckels? Si és així, permeteu-me que li digui que es troba molt a prop d’aconseguir-ho.

-Oh, no, si us plau... No, no, en absolut. Li prego que ho entengui, l'Institut fa el que pot per evitar que el material arqueològic quedi fora del nostre control, i fins i tot quan ho permetem, sempre insistim a reservar-nos el dret de dur a terme el primer examen...

-Cosa que ja ha fet -el va interrompre en Drayson -. Confio que hauran aprofitat el viatge per dur a terme aquest examen i obtenir tots els hologrames i dades de sensors que haurien registrat en circumstàncies normals.

-Sí. Sí, ho vam fer.

-Bé, bé -va dir en Drayson, obsequiant al científic amb un fugaç somriure -. Si això ajuda a què es quedi més tranquil, doctor, permeteu-me assegurar-li que sóc agudament conscient del valor del que conté aquest contenidor..., i no em refereixo únicament a quina quantitat de diners li he pagat perquè ho recuperés. Serà tractat amb la màxima cura possible. Després de tot, una suma semblant només es gasta per adquirir un tresor i no per dilapidar-lo i destruir-lo. A part d'això, en les parets de la meva sala d'estar ja no hi cap absolutament res més.

-Sí, és clar -va dir l’Eckels, inclinant el cap -. Si li he ofès, li demano disculpes.

-No m'ha ofès -va replicar en Drayson-. I ara, si em perdona...

El vol des Port Nou fins a la Secció de Serveis Tècnics d'Alfa Blau més propera, que es trobava en el mateix districte en el qual diversos dels senadors més coneguts tenien les seves residències oficials, va durar uns vint minuts. Tot i la fama dels seus veïns, els gens cridaners edificis que albergaven la Secció 41 no figuraven en la ruta turística. Les plaquetes sobre les que estava escrit un nom comercial tan prosaica i fàcil d'oblidar com INTERMÀTICA, RC, servien per justificar l'abundant trànsit que entrava i sortia dels seus dos hangars privats.

El vehicle d’en Drayson no va tenir temps de quedar totalment immòbil abans que un gran grup de la Secció 41 que remolcava una plataforma repulsora per transportar càrregues comencés a avançar cap a ell. L'Almirall va emergir de darrera dels controls i la seva presència va ser acollida amb una sèrie de marcials salutacions.

-Almirall...

-Descansi, Tomis. -Drayson va anar cap a la part posterior del vehicle i va ajudar a deixar anar les subjeccions i a guiar la plataforma proveïda de rodes que sostenia el contenidor-. Està preparada la doctora Eicroth?

-Ens espera al laboratori 5-va dir el coronel-. Ja porta gairebé una hora allà.

-Bé, doncs anem a reunir-nos amb ella.

La doctora Joi Eicroth va saludar en Drayson amb un somriure professional en què no hi havia res que permetés sospitar l'existència d'una relació en la qual havia estat amiga, amant i companya de supervivència de l'Almirall durant més de tretze anys. Però quan el contenidor hi va haver quedat col·locat al costat de la gran pantalla d'examen, en Drayson va acomiadar als seus oficials i va afegir un ràpid petó a la seva salutació.

-Aquest comportament és realment escandalós, Almirall... Estic de servei.

-Sí, ho estàs -va replicar en Drayson-. Anem a obrir-lo.

-Primer el primer -va dir la doctora, i va tirar d'un cordonet que va fer baixar del sostre dos vestits d'aïllament suspesos dels seus umbilicals-. He de posar-me una mica més còmode.

Va necessitar gairebé cinc minuts per posar-se el seu vestit d'aïllament, i després va necessitar cinc més per ajudar en Drayson a posar-se el seu i segellar el laboratori. Però desconnectar el sistema d'estabilització del contenidor, trencar el segell, treure la tapa i aspirar la massa d'escumeta inert que ocultava el seu contingut tot just va requerir uns instants.

I després es van quedar immòbils, un a cada extrem del contenidor, i van baixar la vista cap a ell per contemplar en silenci a una criatura que havia mort feia més d'un segle i a la que els seus amics havien enterrat en les masses de gel mòbils de Maltha Obex. El seu cos ovalat i de pell molt llisa era gairebé tan ample com el contenidor. Els esvelts membres proveïts de dues articulacions no haurien cabut en ell si no haguessin estat pulcrament doblegats de manera que les seves mans, de tres dits i aspecte una mica desmanegat, li tapessin la cara, i les cames formessin un impecable quadrat-amb-X sota del cos.

-No m'estranya -va dir l’Eicroth bellugant el cap.

- Què vols dir?

L’Eicroth va anar cap al contenidor.

-Aquests membres han de tenir uns cinc o sis metres de longitud..., amb una secció transversal de sis centímetres escassos. Això constitueix una adaptació perfectament horrible al fred. Em sorprèn que aquesta criatura arribés a viure el temps suficient per morir on ho va fer.

En Drayson va assentir.

-Vull que el material genètic sigui extret i seqüenciat immediatament. La dissecció general pot esperar fins que això estigui fet.

-Entesos -va dir l’Eicroth-. Ajuda'm a posar-lo sobre la pantalla.

Següent