Escut de mentides (V)

Anterior

Segona part

Luke

5

L'esquif Llimac del Fang avançava per l'espai real i s'allunyava de Lucazec a la velocitat màxima que podien assolir els seus motors..., la qual, considerant que es tractava d'una Aventurera Verpine, no n'hi havia prou per satisfer l’Akanah.

- No pots fer que vagi més de pressa, Luke?

- Com? Vols que surti a l'espai i empenyi?

-Doncs... En certa manera, sí. No pots fer servir la Força per incrementar la velocitat?

-Necessites una palanca i un lloc en el qual recolzar els peus -va replicar en Luke en un to bastant sarcàstic -. La Força no és una vareta màgica. Hi ha certs límits, saps?

-Els límits existeixen únicament dins de la ment, no en l'univers -va dir l’Akanah-. Em sorprèn molt que els teus mestres no t'ho ensenyessin.

En Luke va moure el cap.

-Tant l’Obi-Wan com en Yoda em van ensenyar a comprendre que ens imposem límits a nosaltres mateixos negant-nos a lluitar i que sabotegem els nostres esforços creient que fracassarem.

- I llavors per què no...?

-Però ni tan sols l’Obi-Wan, en els moments més difícils i quan hi havia milions de vides penjant d'un fil, va poder aconseguir que el Falcó fos més de pressa. –En Luke va assenyalar el tauler de navegació -. A més, sembla que ningú s'ha sentit prou interessat pel nostre enlairament com per intentar seguir-nos.

-Encara no necessiten fer-ho -va replicar l’Akanah -. Encara ens queden diversos dies de viatge per sortir de la Zona de Control de Vol, oi?

En Luke va donar un cop d'ull als controls.

-Tres dies, més o menys.

-Llavors de moment poden limitar-se a anar seguint la nostra trajectòria i permetre'ns creure que hem aconseguit escapar mentre esbrinen on anem. No hi ha moltes naus que no puguin agafar-nos abans que arribem al radi de salt.

-Els agents que ens van parar aquesta emboscada han mort. Ningú va intentar aturar-nos a l’espaiport de Lucazec. Els controladors de vol ens van donar permís per sortir sense posar-nos ni una sola objecció. El cel està buit. Què més necessites per sentir-te fora de perill, Akanah?

-No em sentiré fora de perill fins que haguem trobat als fallanassis -va dir l’Akanah -. La mera idea del fracàs em resulta totalment insuportable. He esperat durant tant de temps..., i tu també. Si alguna cosa, el que fos, ens detingués quan estem tan a prop del final de la nostra recerca...

- I a quina distància d'aquest final estem exactament? -Va preguntar en Luke-. Què deia aquesta escriptura del Corrent?

-Ja t'ho vaig dir, indicava el camí a la llar.

-Però no em vas dir on es troba la llar.

-No m'atrevia a dir-te res fins que estiguéssim lluny d'allà -va replicar l’Akanah -. No podia córrer el risc que algú em sentís.

-Ara estem sols -va observar en Luke.

-Però podrien haver col·locat algun tipus de sensor d'escolta a la nau mentre estàvem a l’Altiplà Nord. Vull esperar fins que haguem entrat a l'hiperespai. Sé que llavors ja no podran seguir-nos.

-Ningú ha estat dins de la nau excepte nosaltres -va dir en Luke amb fermesa -. I si continues ocultant-me secrets, llavors serà molt difícil que puguem ajudar-nos l'un a l'altre. És que no confies en mi, Akanah?

-Sé que ets un home bo -va dir l’Akanah -. Però algunes de les coses que fas i en les que creus fan que em senti molt incòmoda. Que jo sàpiga, un soldat o un guerrer mai pot arribar a ser un amic.

-No sóc un soldat -va dir en Luke en veu baixa i suau -. I ara l'espasa de llum només acudeix a la meva mà per protegir les persones que realment m'importen. Creus que això em converteix en un guerrer, o en un amic?

L’Akanah va clavar els ulls a la falda i va guardar silenci durant uns moments.

-Hem d'anar a Teyr -va dir per fi -. El cercle potser no hagi pogut quedar-s'hi, però és el lloc on van ser quan van haver de marxar de Lucazec.

-Teyr està... Eh... Sí, Teyr està per aquí -va dir en Luke, assenyalant cap amunt i cap a la dreta.

-Més o menys -va dir l’Akanah, i va allargar la mà per pujar-li el braç uns centímetres -. Sí, ara estàs assenyalant Teyr. Havia pensat fer un doble salt, Luke. Només per si a algú se li ocorre seguir-nos, comprens?

En Luke va aprovar la seva idea amb un assentiment de cap.

-Teyr és un dels planetes als quals el cercle va enviar als nens, oi?

-Sí -va dir l’Akanah.

- I no m'havies dit que ja vas estar allà mentre intentaves trobar-los?

-No. Et vaig dir que no vaig poder trobar-los allà –el va corregir l’Akanah-. Mai vaig aconseguir anar fins a Teyr. Vaig fer alguns esbrinaments des de Càrratos, quan em va ser possible... -Va alçar la mirada cap a ell -. Però els fallanassis canviem els nostres noms, la nostra manera de vestir i de parlar, i fins i tot els nostres pentinats, per confondre'ns amb els altres i desaparèixer entre ells. A menys que estigui cara a cara amb el meu poble, intercanviant els signes i permetent sentir que estic junt a ells amb el Corrent fluint al nostre voltant, els fallanassis mai sortiran dels seus amagatalls per por que jo no sigui el que aparento ser.

- Creus que segueixen amagant-se?

-Després del que acaba de passar, no et sembla que tenim bones raons per creure-ho?

En Luke va assentir.

-Em sembla que hauríem de parlar del que va passar a Lucazec, Akanah.

-Sí, jo també crec que hauríem de parlar d'això -va dir l’Akanah -. Però preferiria no mantenir aquesta conversa amb un equip d'especialistes en interrogatoris de l'Imperi. No pots fer alguna cosa perquè no hàgim d'esperar tant de temps abans de saltar a l'hiperespai?

-Bé, la veritat és que no vull fer-ho... Crec que fins al moment hem aconseguit sortir de Lucazec sense cridar l'atenció -va dir en Luke -. Però si travessem una Zona de Control de Vol com una exhalació, i especialment si ho fem viatjant a bord d'aquest munt de ferralla, llavors passarem a ocupar el primer lloc de la llista d'alerta. I quan arribem a Teyr, insistiran a parlar amb nosaltres. Potser fins i tot insisteixin a inspeccionar la nostra nau i que vulguin treure'ns la llicència de vol.

-No hi havia pensat en això -va dir l’Akanah, i va arrufar les celles -. Però i si estàs equivocat i un navili de guerra imperial apareix per darrere de Lucazec dintre de sis hores, o sorgeix de l'hiperespai just davant de nosaltres? No preferiries...?

- Ser capaç d'ensenyar la nostra popa i desaparèixer? Sí, naturalment. -Luke va tancar els ulls, com si estigués intentant visualitzar alguna cosa sense deixar-se distreure pel que li envoltava -. Potser hi una forma d'aconseguir-ho sense necessitat de furgar en el motivador. De quines eines disposes?

-Jo... No estic segura. Creia que utilitzaries la Força d'alguna manera o altra -va dir l’Akanah -. Que giraries un contacte, o que interrompries algun circuit i...

En Luke va moure el cap.

-Abans que puguis tractar d'utilitzar aquesta classe de truc cal saber amb tota exactitud quina és l'estructura interna del que vols alterar..., i mai he ficat les mans dins del panell d'accés d'una Aventurera Verpine.

-Estàs començant a destruir totes les meves il·lusions sobre l'omnipotència dels Jedi -va dir l’Akanah, i l'ombra d'un somriure va aletejar en els seus llavis.

En Luke va deixar escapar una suau riallada i es va aixecar del seient de pilotatge.

-La veritat és que, en la immensa majoria d'ocasions, la Força no pot substituir un androide mecànic o una caixa d'eines -va dir -. I mai he conegut un Jedi que volgués fer-se famós per la seva miraculosa capacitat per arreglar les cuines automàtiques avariades.

Les seves paraules van fer que el somriure de l’Akanah es tornés una mica més gran.

- Et van donar una clau del compartiment de l'equip quan vas comprar aquest trasto?

-No -va dir l’Akanah, sobtadament preocupada.

-No importa -va dir en Luke, i li va donar un copet a l'espatlla mentre passava al seu costat -. Puc vèncer un pany idiota sense necessitat d'una caixa d'eines. Tu queda't aquí i no apartis els ulls de sensor de navegació. Anem a veure si puc fer alguna cosa perquè tinguem una altra opció a part de deixar transcórrer els dies.

En Luke estava assegut a la vora del compartiment motriu, amb els seus peus penjant al buit just a sobre de les bombes de combustible dels impulsors d'espai real. Tornar a treballar amb eines li resultava estrany i, al mateix temps, agradablement familiar: les brises calentes de Tatooine semblaven estar bufant novament al seu voltant, i els records sorprenentment estimats dels anys que havia passat a la llar dels Lars havien sorgit del no-res per envair la seva ment.

«Nois i màquines -li semblava estar sentint dir a la seva tia Beru en un to ple de perplexitat-. Què dimonis veuran els nois en les màquines, i per què els hi agradaran tant?»

Durant aquella etapa de la vida d’en Luke, totes les hores de treball a la granja havien estat dedicades a mantenir en funcionament la bigarrada col·lecció d'androides de segona mà i toscs evaporadors d'humitat de l'oncle Owen. Quan acabava amb les seves tasques a la granja, en Luke invertia les estones lliures arrencant una mica més de velocitat als motors del lliscador superfície XP-30 que havia rescatat del dipòsit de ferralla de Cap d’Àncora, i a millorar al màxim les capacitats del saltacels T-16 de la família per a aquelles carreres en el Canó del Captaire.

La impaciència adolescent havia fet que Tatooine li semblés un erm i la granja una presó, però aquell món tenia molt millor aspecte quan era contemplat a través d'un filtre fet de temps i experiència. Havien passat molts anys des de llavors, però en Luke acabava de comprendre el que havia gaudit de totes aquelles hores passades amb el cap i les mans ficades dintre del buit del panell d'accés d'un motor, vivint en un món senzill i sense misteris del qual era amo i senyor.

-Sembles content -va dir l’Akanah, que havia tornat de la coberta de vol sense que en Luke s'adonés.

-Ho estic -va dir en Luke, retorçant i alçant els ulls cap a ella mentre es sorprenia adonant-se com de feliç que s'havia estat sentint.

L’Akanah va assenyalar l'impulsor amb una inclinació del cap.

- Creus que seràs capaç d'arreglar-lo? O d’avariar-lo, millor dit... Suposo que això descriu millor el que intentes fer.

-Ja he acabat -va dir en Luke -. Quant vaig aconseguir accedir al panell, de seguida vaig veure que no seria tan difícil com m'havia imaginat. De fet, el sistema de bloqueig no està connectat a l'impulsor... És aquí, al controlador de navegació. Ho veus? Si no rep un senyal dels transductors de la Zona de Control de Vol, el controlador no permet que el sistema d'impulsió... -Luke va veure que l’Akanah estava fent cara de no entendre res i va callar -. Bé, és igual: ara només estic examinant la resta de sistemes per poder resoldre el proper problema quan es presenti.

- Ja has acabat? Això és meravellós! -Va exclamar l’Akanah-. Em sento terriblement impressionada... No sé absolutament res sobre tecnologia. Ni tan sols he fet un curs de sistemes domèstics, saps? Quan faig una mirada allà dins, no tinc ni idea del que estic veient. Tu probablement sí saps el que estàs veient -va afegir.

-Bé... Hauríem de fer algunes proves abans que ho necessitem. He d'esbrinar si algun d'aquests trastos tenia alguna funció realment important -va dir, obrint la mà i permetent que una petita cascada de connexions metàl·liques, passadors i cables caigués sobre la coberta.

El centelleig d'alarma que va il·luminar els ulls de l’Akanah va fer que en Luke es poses a riure.

-Només estava fent broma -es va apressar a afegir -. Almenys pel que fa a aquestes peces, naturalment... Així i tot, hauríem de fer algunes proves. Estava pensant que potser podríem saltar a l'hiperespai una mica abans del que havíem previst. Fins i tot amb quinze minuts n'hi hauria prou.

- Què em dius de la llista d'alerta?

-El límit de la Zona de Control de Vol no és una línia traçada amb regla que divideixi l'espai en dues àrees: hi ha una franja groga que està considerada com una mena de terreny neutral, comprens? Podem saltar a l'hiperespai des d'aquest punt sense atreure l'atenció de ningú, i la prova seguiria sent vàlida. Però estic segur que funcionarà.

-Així que saps arreglar cuines automàtiques avariades -va dir maliciosament l’Akanah mentre s'asseia sobre la coberta entre un voleteig de faldilles -. En què estaves pensant quan vaig entrar?

-Amb la llar -es va limitar a respondre en Luke.

L’Akanah va recolzar l'esquena en un dels panells del cablejat.

-És curiós... He passat la major part de la meva vida a Càrratos, però la paraula «llar» sempre em fa pensar en Lucazec.

-I a mi en Tatooine -va confessar en Luke-. Sempre he dit que el millor que es podia fer amb Tatooine era mantenir-se el més lluny possible d'allà, però ara... Bé, la veritat és que ara ja no estic tan segur d'això. Potser viure a Tatooine no sigui tan dolent després de tot.

-Gairebé tots els meus records de Laltra són bons -va dir l’Akanah-. Suposo que aquesta és una de les raons per les que allò que vas fer allà em va afectar tant. Ara també tinc aquest record, i preferiria no tenir-lo.

-Almenys ara ets aquí i pots recordar d'això -va dir en Luke -. Ho sento, però no estic disposat a sentir-me culpable per haver-te salvat.

- I què em dius de la mort d'aquests dos homes? Quins sentiments t'ha inspirat?

-Un d'ells es va suïcidar -va dir en Luke, traient els peus del buit de la trapa d'accés i tornant-se fins a quedar de cara a la jove.

-El comandant Paf.

En Luke va assentir.

-Va dir alguna cosa sobre un verí, recordes? Jo no volia que morís. Estava intentant interrogar-lo.

- I l'altre? El que gairebé vas partir per la meitat amb la teva espasa de llum... Estaves tractant de matar-lo?

-Aquest home estava protegit per un escut personal -va dir en Luke -. Cal donar un cop molt potent per travessar-lo..., i quan el full d'energia de la teva espasa de llum per fi s'obre pas a través de l'escut, llavors resulta molt difícil detenir-te abans que hagi causat molts danys.

-Comprenc. Estaves tractant de matar-lo?

- No acabo de respondre a aquesta pregunta?

-Em sembla que no ho has fet -va dir l’Akanah amb un tímid somriure.

En Luke es va inclinar cap enrere fins a recolzar l'esquena en la mampara del seu costat del compartiment.

-Suposo que la veritat és que, en aquell moment, tant em feia que visqués o morís.

L’Akanah va moure el cap en una lenta negativa.

-Això és el que em resulta tan difícil d'entendre, Luke... No puc entendre que no fossis conscient de tot el poder que tenies a les teves mans.

-L'únic que m'importava d'aquest poder era que em permetia protegir-te d'ells -va replicar en Luke -. Després em vas dir que no corries cap perill, però llavors no ho semblava.

-Sí -va dir l’Akanah -. Això ja ho he entès. Però... Luke, hi ha quelcom que he de demanar-te: he de demanar-te que mai tornis a matar per salvar-me. M'alegra saber que t'importo tant, però portar els crits i la sang d'aquests homes dins de la meva memòria, i saber que van morir en les ruïnes d'un lloc que estimava tant m'estripa el cor i m'omple de tristesa.

-No sé si puc fer-te aquesta promesa -va dir en Luke-. Jo també tinc una consciència que he de satisfer, i a vegades m'exigeix ​​que lluiti pels meus amics.

-T’exigeix ​​que matis pels teus amics.

-Quan és necessari.

- És així com creus que han de ser els Jedi, Luke? I també em pregunto si els Jedi estan disposats a matar per protegir els seus amics de Coruscant...

En Luke va aclucar els ulls i la va contemplar en silenci durant uns moments.

- Què estàs intentant dir? -Va preguntar per fi.

-Estic intentant d’entendre-ho -va replicar l’Akanah-. Vull saber què signifiquen exactament els teus Jedi per la Nova República, i què significa la Nova República per a tu. Estàs ensinistrant els Cavallers Jedi perquè siguin la nova elit guerrera de Coruscant? Què estaràs disposat a fer quan el comandant en cap et cridi?

-Però és que en realitat les coses no funcionen així, Akanah -va dir en Luke -. La Leia no dóna ordres als Jedi. Pot demanar-nos que els ajudem, i pot demanar-ho a un de nosaltres o a tots, però podem negar-nos a fer-ho. I a vegades ho fem.

-Però la teva Acadèmia Jedi compta amb el suport i l'ajuda de la Nova República. Tu tenies un navili militar al teu hangar. Pots permetre't el luxe d’ofendre'ls?

-Els Jedi no som mercenaris -va dir en Luke, amb una sobtada ombra de duresa en la veu -. Quan lluitem, ens guiem per una elecció personal..., i lluitem en defensa dels principis del nostre credo. Coruscant ajuda en tot el que pot a l'Acadèmia Jedi perquè el record dels Jedi és un poderós factor d'estabilitat. El que més volen i necessiten per sobre de tot és la nostra presència.

-Aquesta és la part de la tradició que em preocupa -va dir l’Akanah -. Els Jedi van ser els guardians de la pau i la justícia a l'Antiga República durant un miler de generacions, o això és el que diu la llegenda. Però si haguessis de triar entre la pau i la justícia, per quina et decidiries?

- Quina de les dues coses voldries que triés?

-M'agradaria que escollissis un camí que et permetés conservar la puresa dels teus grans dons i que evités que fossin utilitzats pels generals i els polítics -va dir l’Akanah -. M'agradaria que no haguessis contret cap deute amb ells, i que no abracessis cap causa...

-Malgrat les aparences, he fet tot el que estava a les meves mans per protegir la nostra independència -va dir en Luke.

- Que no has jurat defensar el govern de Coruscant? No has fet cap jurament de lleialtat?

-No. Només els pocs Jedi que han escollit servir la Nova República a la Flota, o als ministeris, han fet aquest tipus de juraments. No està prohibit, però no és molt freqüent. Els Jedi no són la Guàrdia Republicana, i mai ho seran.

-Bé, suposo que això ja és una cosa -va murmurar l’Akanah -. Però no seria molt millor que el símbol més poderós de la teva ordre, el mateix emblema d'aquesta llarga tradició, fos qualsevol cosa abans que una arma mortífera?

-No demanem que fos així -va dir en Luke -. Senzillament va passar, Akanah. Les armes antigues tenen un cert prestigi.

-Totes les armes tenen un cert prestigi -va dir l’Akanah amb tristesa -. Hi ha massa homes que volen conquerir el món o canviar-lo, i els que volen canviar-lo són gairebé tan perillosos per a les coses vives com els que volen conquerir-lo. Pots dir-me per què no n'hi ha prou amb trobar un lloc segur i còmode en el món o, en el pitjor dels casos, amb trobar un refugi on siguis fora de perill del món?

En Luke va arrufar les celles.

-No, no puc. -Va assenyalar el compartiment de l'equip -. Però puc dir-te com desactivar el bloqueig de la Zona de Control de Vol en una Aventurera Verpine, cosa que no podria haver fet fa unes hores. Potser demà hi hagi trobat algunes respostes a preguntes que ara sóc incapaç de respondre.

L’Akanah el va mirar, i va esbossar un somriure ple de malenconia.

-Suposo que de moment hauré de conformar-me amb això.

Tres dies de vigilar el sensor de navegació amb tanta fixesa com un ratolí nerviós que intentés detectar la presència d'un depredador en la foscor van acabar donant com a únic resultat un grapat de contactes totalment innocents. No va aparèixer cap nau de guerra, i els pocs navilis comercials i particulars que van enlairar-se de Lucazec després de la seva partida o que van passar al costat del Llimac del Fang en la seva trajectòria cap al planeta no van donar cap senyal d'estar interessats en el petit esquif.

-Sigui quina sigui la persona a qui el comandant Paf va enviar el seu informe, devia estar prou lluny perquè el controlador de missió s'hagi limitat a donar-lo per perdut -va dir en Luke, inclinant-se sobre els controls.

-Però ara ens estaran buscant per tot arreu -va dir l’Akanah des de darrere d'ell -. Especialment a tu...

-Buscar i trobar són dues coses molt diferents -va replicar en Luke -. He hagut d’acostumar-me a disfressar la meva aparença només per poder gaudir d'una mica d'intimitat entre la gent i per poder anar on vulgui sense que tot el món se’m quedi mirant amb la boca oberta.

- I com ho aconsegueixes?

-Oh... Només cal adoptar una aparença d'ancià allà on honoren la joventut i de jove allà on honoren a l'edat, o una fisonomia de dona en els llocs on manen els homes i una d'home allà on manen les dones. No tenir atractiu és el més proper a ser invisible que existeix.

-Ensenya’m com ho fas.

L’Akanah va veure com les seves espatlles pujaven i baixaven, i va sentir la profunda exhalació d'alè que gairebé semblava un sospir. Quan en Luke va fer girar la seva butaca fins a quedar de cara a ella i va alçar els ulls cap al seu rostre, l’Akanah es va trobar contemplant unes faccions de seixanta anys d'edat que li van recordar immediatament a tothom i a ningú en concret. La mirada era sincera i honesta però buida, l'expressió oberta però curiosament falta de vida. No hi havia res peculiar o que cridés l'atenció en els seus trets, res pel que aquell ancià pogués ser recordat o que pogués arribar a gravar a la memòria de qui ho veiés.

-Un truc excel·lent -va dir l’Akanah -. Em permets que faci una petita prova?

L’Akanah va empassar aire amb una tremolosa inspiració, i després va tancar els ulls i va traslladar el focus dels seus sentits fins a un punt situat darrere d'on semblava estar en Luke, buscant a les palpentes una àncora en el que era real. Quan la va trobar, va tornar a obrir els ulls i va dissipar la il·lusió amb el suau alè de la incredulitat.

-Ah, ets aquí -va dir, i va somriure.

-Un truc excel·lent -va repetir en Luke -. S'ha de tenir una ment molt poderosa per veure a través de la il·lusió.

-Volia estar segura que podria donar amb tu si havíem de separar-nos a Teyr. També alteres la teva veu?

-Puc fer-ho. Això requereix una concentració més gran, perquè l'oïda no es deixa enganyar amb tanta facilitat com l'ull. No estic molt segur a què es deu, però així és..., almenys en el cas dels éssers humans. I parlant de Teyr, et diré que ja hem arribat a la zona groga.

- I això vol dir que ja podem saltar a l'hiperespai sense córrer cap risc?

-No veig per què no -va dir en Luke -. I saltant des d'aquest punt, guanyarem gairebé una hora. Això suposant que no hagi fet una trencadissa més gran del que pretenia quan vaig estar furgant dins de la consola, naturalment...

L’Akanah va somriure.

-Anem a esbrinar-ho.

-D'acord -va dir en Luke, i es va tornar novament cap als controls -. Segueixes volent executar un primer salt innecessari per despistar als nostres possibles perseguidors, o anem directament a Teyr?

-Segueixo volent fer el viatge en dos salts -va dir l’Akanah, permetent que la seva mà es posés suaument sobre l'espatlla d’en Luke -. Encara no podem descartar completament la possibilitat que algú ens estigui vigilant des de Lucazec. Però que no sigui un salt molt llarg, si us plau. Vull arribar a Teyr el més aviat possible. No puc explicar-te com ho sé, però... Bé, senzillament sé que allà trobarem alguna cosa més que ruïnes.

El contacte físic va sorprendre en Luke en un moment en què havia baixat les seves barreres mentals, i també li va obrir la ment de l'Akanah durant una fracció de segon. En Luke va percebre la impaciència reprimida amb prou feines que envoltava la seva necessitat de reunir-se amb el seu poble, la resplendor de la seva esperança i la profunditat dels seus inquiets temors.

-Bé, llavors serà millor que et posis l'arnès de seguretat..., només per si de cas -va dir.

El salt va estar tranquilitzadorament desproveït d'incidents. Quan va arribar el moment en què el Llimac del Fang hauria estat alliberat del bloqueig imposat per la Zona de Control de Vol, la nau ja havia completat el seu primer salt i havia tornat al vector que la portaria fins a Teyr.

Llavors durant les hores de silenci i calma lliures de tota pertorbació en què l’Akanah dormia i res podia arribar fins a ells, per fi hi va haver temps de sobres per pensar. En Luke les va dedicar bàsicament a pensar en Laltra, tornant a la caseta mig en ruïnes i plena de pols on havia viscut la seva mare i examinant minuciosament un cop més tots els seus records sensorials a la recerca de la seva presència.

En Luke sabia que hauria de tornar-hi quan el fet de fer-ho hagués deixat de ser perillós, i es va preguntar si hauria de fer-alguna cosa per preservar aquell lloc. També es va preguntar com reaccionarien les autoritats de Lucazec si els demanava que protegissin l'antiga llar de la seva mare. Si les ruïnes consumides pel foc de la granja dels Lars podien ser reconstruïdes com un monument històric, potser les ruïnes de Laltra poguessin ser rescatades d'un abandonament hostil pel nom d’Skywalker. Potser fins i tot seria possible rehabilitar la reputació dels que havien estat expulsats d'allà.

Però tot això hauria de fer-se més tard, quan hi hagués menys secrets que protegir. De moment, en Luke hauria de confiar en la vergonya que havia embolicat als fallanassis perquè protegís Laltra de noves intromissions.

«Que els nackhawns facin desaparèixer els cossos -va pensar -, i que les ombres s'encarreguin de preservar la pau de Laltra. Que els records de la meva mare segueixin dormint fins que pugui tornar per despertar-los...»

Quan en Luke va sentir que l’Akanah es removia al catre a la seva esquena, va recolzar un peu descalç a la consola de control i es va impulsar amb ell, fent girar la butaca de pilotatge fins a deixar-lo encarat cap a la popa.

-Eh... Estàs desperta?

-No aconsegueixo dormir -va dir l’Akanah, invisible darrere de la cortina d'intimitat -. Potser hauríem de canviar de lloc.

En Luke va donar un cop d'ull als sensors per sobre de la seva espatlla.

-Només falten dues hores per al final del salt -va dir -, i després tindré temps de sobres per descansar durant l'aproximació a Teyr.

-I ara que has desconnectat el bloqueig, no podríem fer servir la vostra autorització militar? -La veu de l’Akanah arribava fins a ell amb gran nitidesa i en Luke es va imaginar a la jove, immòbil i ajaguda d'esquena sobre el catre -. Podríem arribar a Teyr mitjançant un microsalt hiperespacial sense haver d’arrossegar-nos per l'espai real, no?

La riallada plena de sorpresa d’en Luke va ressonar sorollosament al petit recinte.

-No en aquest trasto. I encara que el Llimac del Fang fos capaç de donar aquest microsalt, hi ha moltes probabilitats que les vibracions de les ressonàncies acabessin fent-la miques. L'entrada a l’hiperespai sempre produeix una ona de xoc, i cada vegada que fas un microsalt has de permetre que aquesta ona t’abasti just en el moment en què és més potent. Quan arribéssim a Teyr, l'únic que quedaria de nosaltres seria un nuvolet petit de restes metàl·liques brillant al cel.

-Oh -va dir l’Akanah -. Però si haguéssim traçat el nostre curs abans d'abandonar la ruta espacial que surt de Lucazec, llavors podríem haver fet tot el viatge d'un sol salt.

-Exacte. Suposant que haguéssim estat disposats a respondre a totes les preguntes i a enfrontar-nos a tota l'atenció extra que això hauria significat, naturalment... Arrossegar-nos per l'espai real m'agrada tan poc com a tu, però t'asseguro que és millor d'aquesta manera.

L’Akanah va sospirar.

-Bé, en aquest cas suposo que intentaré dormir -va dir -. És la manera més senzilla d'aconseguir que el temps vagi una mica més de pressa.

-Bona sort -va dir en Luke, i va començar a tornar cap a la seva consola de control.

I llavors es va adonar que gairebé havia tornat a passar: la conversa que havia iniciat amb un propòsit molt determinat havia començat a moure’s en cercles, i havia acabat desapareixent abans que en Luke tingués temps d'arribar a la pregunta que realment volia formular.

- Akanah?

- Sí?

-Abans que t'adormis... Veuràs, hi ha una cosa que em té una mica preocupat.

- De què es tracta?

-Quan érem a Laltra... Hi havia una data en aquest missatge que vas descobrir?

- Una data? No.

- I tens alguna forma de saber quant de temps feia que estava allà? No sé, per exemple... Bé, potser l'escriptura del Corrent es vagi difuminant a poc a poc amb el pas del temps, o alguna cosa per l'estil.

-No... No si ha estat escrita tal com s'ha de fer, almenys. No puc dir-te quan van deixar aquest missatge, però sí que puc assegurar-te que va ser escrit abans que els fallanassis se n'anessin de Lucazec. Per què?

-M'estava preguntant com és possible que dos agents imperials aconseguiren romandre amagats durant tant de temps en un lloc on tothom coneix a tothom i res no canvia molt de pressa -va dir en Luke -. M'he estat preguntant quina raó podien tenir per haver obrat d'aquesta manera.

- Vols saber per què van fer el que van fer? Doncs perquè... Perquè volien capturar-nos... Perquè volen controlar el Corrent Blanc per usar-lo com a arma.

-Però quina raó podien tenir per pensar que algú tornaria allà? Per què t’estaven esperant?

L’Akanah va trigar bastant a respondre.

-Porto temps fent-me preguntes i intentant trobar el cercle -va dir per fi -. Em temo que no sempre he estat tot el prudent que hagués hagut de ser, i m'estic referint tant a les preguntes que he fet com a les persones a les que les hi he formulat.

- A qui li vas dir que planejaves anar a Lucazec?

-Només a tu -va replicar l’Akanah -. Però abans havia tractat d'enviar alguns missatges al cercle..., a Wialu. Vaig parlar amb gent dels departaments de duanes i d'immigració de Lucazec. Vaig presentar sol·licituds per a totes les places lliures de cada creuer estel·lar que passava per Càrratos amb l'esperança que podria pagar-me el passatge treballant. Cada vegada que publicaven una nova llista de tarifes, sempre anava corrent a les oficines per informar-me dels preus dels bitllets espacials.

-I la gent va començar a preguntar-se qui eres, i també van començar a preguntar-se què podia ser això que tant t’interessava.

-Pitjor encara -va dir l’Akanah-. La veritat és que al final gairebé fugien de mi. Solia rondar pels bars de l’espaiport cada vegada que arribava una nau, i interrogava les tripulacions amb l'esperança que puguin saber alguna cosa que em fos d'utilitat. Vaig trobar formes d'obtenir llistes de passatgers. Vaig parlar amb totes les persones que pensava que podien saber alguna cosa. -El seu somriure era ple de malenconia -. Vaig trigar un temps a comprendre que hagués hagut de ser més discreta.

-Les persones amb les que t'havien deixat...

-Aquestes persones no em van ajudar en res –li va interrompre l’Akanah -. Em van prohibir que parlés del cercle amb elles, i em castigaven cada vegada que s'assabentaven que havia estat fent investigacions pel meu compte.

-Devien témer per la teva seguretat..., i potser també per la seva. Se suposava que havien amagar-te, no? I tu et negaves a romandre amagada.

-Comprendre resulta més fàcil que perdonar -va dir l’Akanah -. M’impedien tornar al lloc en el qual havia d'estar. No podré perdonar-la fins que hagi tornat a trobar el cercle. Si mai aconsegueixo trobar-los, llavors crec que mai podré perdonar-la.

- Qui és aquesta persona a la qual mai podràs perdonar?

-Es diu Talsava -va dir l’Akanah -. Era la meva guardiana a Càrratos. Però si començo a parlar d'ella ara, mai aconseguiré agafar el son.

-D'acord -va dir en Luke -. Ho sento.

-No m'agrada recordar aquestes coses, però tu no podies saber-ho -va dir l’Akanah-. Ja t'ho explicaré en alguna ocasió.

-Esperaré fins que estiguis preparada per parlar-ne.

En Luke va pensar que això havia posat fi a la conversa. Va sentir com l’Akanah canviava de postura i se la va imaginar ajaguda de costat, amb el cap recolzat sobre els seus braços creuats. Després es va sorprendre quan va sentir pronunciar el seu nom.

- Sí?

- Quines possibilitats creus que hi ha de què algú ens estigui buscant a Teyr?

-No puc donar-te una xifra exacta, encara que m'imagino que estaria per sobre del zero -va replicar en Luke -. Però tindrem cura. I ara, dorm d'una vegada.

L’Akanah no va discutir o respondre, i en Luke també es va quedar callat i es va preguntar per què tenia la sensació que cap de les seves preguntes havia estat resposta, i que les més importants mai havien arribat a ser formulades.

Teyr tenia de burocràtic tot el que Lucazec havia tingut de rústic.

Situat a prop del punt en què es creuaven tres rutes espacials molt concorregudes i lluint un espectacular canó de quatre mil quilòmetres de longitud com si fos la cicatriu d'un duel, Teyr era un dels mons de la Nova República que estaven coneixent un procés de desenvolupament més ràpid i explosiu. Tement un creixement incontrolat, els líders de Teyr feien quant estava a les seves mans per desanimar als immigrants mitjançant un laberint de regles, una sèrie d'obstacles progressivament més alts a les sol·licituds d'immigració i un Cos de Serveis Ciutadans decididament primmirat. El lema turístic extraoficial era «Vingui a veure l'espectacular Abisme de Teyr..., i després vagi’s a casa».

En Luke i l’Akanah encara s'estaven aproximant al planeta quan se'ls va oferir la gens atractiva elecció entre deixar la seva nau en una de les vastes zones d'estacionament orbital i baixar fins a la superfície en una llançadora, o pagar quatre vegades la suma que això els hauria costat sota la forma de tarifes de descens per posar l'esquif a l’espaiport de Teyr que escollissin.

-La idea de ser allà baix i haver de dependre de terceres persones per tornar a pujar fins a la nostra nau no m'agrada gens -va dir en Luke -. Si algú decideix que vol retardar la nostra partida, crec que tindríem més possibilitats d'escapar si no hem de saltar des de tan amunt.

-Però ja saps que no disposo d'aquestes quantitats de diners, Luke -va protestar l’Akanah.

-Crec que Li Stonn és l'home ideal per enfrontar-se a aquest tipus de situació -va dir en Luke. Va obsequiar a l’Akanah amb un fugaç somriure maliciós que va desaparèixer sota la seva disfressa de vellesa, i després va prémer la tecla de comunicació-. Control de Vol de Teyr, aquí el Llimac del Fang, vull sol·licitar l'autorització per al descens.

-Rebut, Llimac del Fang. El seu número de cua és alfa-tres-nou. Confirmeu la recepció.

-Confirmat, alfa-tres-nou -va dir en Luke -. Escolti, podrien dir-me si hi ha alguna possibilitat que se'ns permeti baixar a Turos Noth? Anem a reunir-nos amb uns amics i...

-Tots els punts de descens són assignats basant-se en l'espai disponible i segons els protocols estàndard. Tots els espaiports disposen de sistemes de transport per superfície. L’Aerotrén de l'Abisme uneix tots els espaiports amb els grans centres de població i amb els centres de visitants, capçaleres de rutes panoràmiques i complexos del Territori de l'Abisme. Mantingui sintonitzat aquest canal per rebre noves instruccions de descens. Aquí Control de Vol de Teyr, fi de la transmissió.

En Luke i l’Akanah van intercanviar mirades plenes de perplexitat.

-Si haguessin sabut que estaven parlant amb en Luke Skywalker, mai s'haurien atrevit a donar-li el nombre trenta-nou -va dir l’Akanah per fi.

-És una llàstima que el gran Mestre Jedi no hagi pogut acompanyar-nos en aquest viatge -va dir en Luke, permetent que la seva disfressa de vellesa es dissolgués.

-Em pregunto quantes vegades hauran de deixar anar tot aquest discurs durant el seu torn de treball -va dir l’Akanah.

-Oh, crec que el nostre informador podria estar dient-lo durant tot el dia sense cansar-se -va dir en Luke, i després li va explicar el perquè -. Era un androide, saps? No he pogut establir cap contacte mental amb ell. Queda alguna cosa de koba farcit? -Va preguntar, assenyalant el compartiment de la cuina amb una inclinació de cap-. Em sembla que tindrem temps de menjar un mos abans que els nostres suports de descens entrin en contacte amb la pols de Teyr.

Tal com havia sospitat en Luke, van tenir temps de sobres. Seguint les instruccions del Control de Vol, el Llimac del Fang es va unir a una llarga cua de iots i creuers d'esbarjo en una òrbita de gran alçada sobre Teyr. Sis revolucions completes més tard, seguien allà..., encara que la majoria de les naus que havien estat precedint-les durant les òrbites, així com algunes que es trobaven per darrere d'ells, ja havien baixat per ser substituïdes per noves naus.

-Un panorama superb -va dir l’Akanah -. Creus que permetran que ens apropem una miqueta més?

-No -va dir en Luke -. Sabia que hauríem d’haver-los dit que portàvem a vuitanta-dos clients de pagament a bord i que tots es delien de començar a anar de compres.

- Vuitanta-dos? -Va preguntar l’Akanah, alçant una cella en un gest ple d'escepticisme.

-Ewoks -va dir en Luke, arronsant les espatlles -. Hauries de veure com viuen, Akanah. Oblida't del que expliquen els hologrames: vint per cabina amuntegats en capes superposades, noi, noia, noi, noia...

-Portes massa temps en l'espai -va dir l’Akanah -. Potser no hem sentit com ens cridaven.

-Nombre de cua alfa-vuit-u, comenceu l'aproximació...

- El vuitanta-un! -Va exclamar l’Akanah amb indignació -. Per què estan deixant que tothom passi per davant de nosaltres?

-Perquè sigui quina sigui la classe de llista de prioritat que utilitzen, òbviament considera que els propietaris de les Aventureres Verpine han d'ocupar l'últim lloc -va respondre en Luke.

- Vols fer el favor de deixar de fer broma?

-A vegades no et queda cap altre recurs -va dir en Luke -. Què ha estat de la teva calma implacable?

-Oh, crec que vaig a embogir -va dir l’Akanah.

-Ja ho veig.

- No podríem disfressar-nos d'alguna manera per fer veure que som una altra nau i seguir les instruccions de descens?

-Tractar d'aconseguir que dos objectes ocupin el mateix espai alhora presenta certs problemes que encara no han pogut ser resolts.

-Luke...

El to de la seva veu va fer que en Luke tornés la mirada cap a ella. Va veure que la cara de la jove estava plena d'angoixa, i que els seus ulls suplicants desbordaven impaciència.

- Creus que poden estar retenint-nos aquí dalt deliberadament fins que ho tinguin tot a punt per capturar-nos, o per poder seguir-nos?

«Fes alguna cosa, si us plau!», Li estava cridant la seva expressió.

-No -va dir en Luke, i es va inclinar cap endavant per donar-li uns copets a la mà -. Teyr controla tot el sistema de llançadores, i les línies espacials tenen contractes amb Teyr per gaudir d'un accés prioritari a l'hora de baixar. Han de baixar abans que els altres, i nosaltres hem d'esperar a què hi hagi un buit. Tot va bé, Akanah, ens estan tractant exactament tal com volem que ho facin. Res de tractaments especials, i res de cridar l'atenció perquè es fixin en nosaltres. Aviat ens tocarà el torn. No oblidis que també volen els nostres diners.

-Nombre de cua alfa-tres-nou, dirigeixi’s cap al passadís d'aproximació per descendir a Prye Polas...

- Veus?

En Luke va donar una última encaixada tranquil·litzadora a la mà de la jove, i després es va tornar cap als controls.

L'alleujament que es va apoderar de l’Akanah va resultar clarament evident a la cara.

-Prye Polas... Hem tingut sort. Es troba bastant lluny de l'Abisme, però no importa, només queda a una parada a l'est de Turos Noth.

-M'alegro que algú hagi estudiat geografia -va dir en Luke -. Cenyiu-vos aquest arnès de seguretat, dama Arma. Sabíeu que la majoria d'accidents tenen lloc en els seixanta segons posteriors a l'enlairament o el descens?

L’Akanah va arrufar les celles i el va fulminar amb la mirada.

- Realment havies de dir-m'ho?

-Doncs crec que sí -va replicar en Luke, encenent les toveres de frenada per treure l'esquif de la seva òrbita d'estacionament -. Sembla com si necessitessis tenir alguna cosa per la qual preocupar-te en tot moment, i vaig pensar que un autèntic motiu de preocupació et serviria igual que un altre fictici. -Li va llançar una mirada de reüll i va somriure -. D'una manera o d'una altra, d'aquí a deu minuts serem a la superfície de Teyr.

-I realment estàs convençut que tots aquests acudits teus m'estan ajudant en alguna cosa, oi?

-Només són la meva manera de dir-te que et tranquil·litzis i...

-No puc -va dir l’Akanah, deixant escapar un nerviós sospir -. Porto massa temps esperant. Em jugo massa coses.

En Luke va assentir per indicar-li que la comprenia.

-En aquest cas, et prometo que intentaré aconseguir que arribem d'una sola peça.

Durant un moment en Luke va pensar que l’Akanah anava a donar-li un cop de puny.

En Luke no només va aconseguir que arribessin a Prye Polas d'una sola peça, sinó que a més va executar un descens impecablement fluid i lliure de vibracions que hauria pogut servir com a exemple de la classe d'aterratges que els pilots espacials anomenaven «primer petó».

El descens també va tenir l'efecte de tornar a col·locar el Llimac del Fang dins d'una nova cua que, en aquesta ocasió, es trobava formada per la llarga filera de navilis que anaven avançant lentament cap a l'enorme camp d’atracades a l'aire lliure. Les exorbitants taxes de descens que Teyr li havia cobrat a «Li Stonn» no li donaven dret a ocupar una plaça en un hangar, i ni tan sols li proporcionarien un espai d'emmagatzematge cobert on la seva nau pogués estar protegida de la intempèrie.

-Una bona tempesta, i l'any que ve les drassanes faran el negoci del segle -va dir en Luke mentre contemplava l'enorme, i caríssima, aglomeració de naus espacials.

Quan l'androide de remolc va arribar per fi a l’atracador que els havia estat assignat i va col·locar al Llimac del Fang dins d'ell, amb la seva ala de babord mig amagada sota dels mòduls impulsors que propulsaven la colossal massa d'un Corrent Estel·lar Tòltax, la veu oficial de la direcció de l’espaiport, un altre androide, va sorgir del canal de comunicacions.

-Benvinguts a Prye Polas. Per tal de garantir la seguretat de tots els visitants que arriben a Teyr, les regles de l’espaiport prohibeixen romandre a bord dels vaixells atracats en els dics -va dir l'androide -. Tinguin la bondat de recollir tots els articles personals que necessitaran durant la seva estada i esperin l'arribada de la llançadora. Per tal de garantir la seguretat d'aquesta nau, l'accés a aquesta zona d'estacionament està restringit als visitants que entren i surten de Teyr. Aquesta zona és patrullada contínuament pel servei de seguretat de l'espaiport. Gràcies per haver inclòs a Teyr en els seus plans de viatge...

-Estic llesta -va dir l’Akanah, visiblement impacient.

En Luke va tancar l'entrada primària d'energia de l’esquif.

-Dóna'm un moment per agafar la bossa de viatge i posar-me la cara -va dir.

La llançadora d'arribada, un lliscador de superfície que es movia molt a poc a poc, estava pilotada per un altre androide d'última generació. L’Akanah i en Luke es van asseure en dos dels tres últims seients que encara estaven lliures, i el tercer va ser ocupat per un elomin que va sortir de l’aerolliscador estacionat a l'altra banda del sender de remolc, just davant del lloc fins al qual havia estat remolcat el Llimac del Fang. Quan la llançadora va estar plena, es va elevar fins a quedar flotant a diversos metres per sobre del terra i va començar a accelerar cap a la terminal. Una llançadora buida va avançar immediatament per ocupar el seu lloc.

-Aquest complex és realment impressionant, oi, estimada? -Va dir en Luke. La veu de «Li Stonn» tremolava lleugerament, i en Luke li havia afegit una lleu ronquera -. Quan veus tants androides, de seguida te n'adones que algú està guanyant molts diners.

L’Akanah semblava una mica cohibida per la presència dels viatgers que s'amuntegaven al seu voltant, l’elomin, que es trobava just a la seva dreta, era un cap més alt que ella. La jove es va limitar a respondre amb una mirada i un somriure cortès.

En Luke va intentar tranquil·litzar-la donant-li uns afectuosos copets a la mà.

-Ja ho sé, odies els vehicles que no tenen sostre. Però ja gairebé hem arribat -va dir -. Mira, des d'aquí pots veure tota la corba de l’Aerotrén de l'Abisme. Segons la guia, és el tren de superfície més veloç dels cinc sectors que...

L'últim obstacle a superar era la Recepció d'Arribades: consistia en una altra cua, un androide d'acollida, un sondeig radiònic de les seves bosses de viatge, un discret rastreig de seguretat sobre les seves persones i tres preguntes d'un examinador humà, la seva expressió i manera de comportar-se recordaven bastant a les del censor del districte de Lucazec.

- Quant de temps planegen quedar-se a Teyr?

-No estem segurs, oi, estimada? -Va respondre en Luke -. Quant de temps es necessita per veure realment bé l'Abisme sense perdre’s res? La nostra reserva només és per tres dies, però ara que estem aquí esperem poder prolongar-la.

-Tres dies -va repetir l'examinador -. Estan infectats, o ho han estat recentment, per qualsevol agent transmissible de les classes BoC?

-No, no -va dir en Luke / Li, girant-se cap a l’Akanah per dirigir-li un ràpid somriure -. Estem tan sans que es pot arribar a estar. No suporto viatjar quan estic malalt. Suposo que a vostè li passarà el mateix, no?

- Han portat amb vosaltres qualsevol classe d'arma letal, drogues prohibides, tecnologia sense llicència o altres articles que suposin una violació de les normes de l'Acord General de Visitants?

- Oh, no! Renoi, no... -Va exclamar en Luke -. Hem vingut aquí a divertir-nos.

L'examinador va lliscar dues targetes d'ajuda al viatger per la ranura d'un codificador.

-Benvinguts a Teyr -va dir després mentre li lliurava les targetes d'ajuda a l’Akanah -. Espero que gaudeixin de la seva estada entre nosaltres.

La terminal de l'espaiport de Prye Polas estava separada de l'estació de l’Aerotrén de l'Abisme per la gran franja verda del Parc de Benvinguda. En Luke i l’Akanah es van aturar en el primer banc que van veure i van col·locar protectorament les seves bosses de viatge darrere dels seus peus.

-Bé, crec que per fi estem oficialment aquí -va dir en Luke -. Què et sembla aquest lloc?

-No és el que m'esperava -va respondre l’Akanah, mirant al seu voltant.

En Luke va allargar la mà amb el palmell girat cap amunt.

-Deixa’m veure aquestes targetes -va dir, assenyalant els documents d'ajuda al viatger que l’Akanah seguia sostenint entre els seus dits.

L’Akanah li va passar una de les targetes gairebé sense adonar-se del que feia i en Luke va començar a estudiar-la. La targeta estava proveïda d'una diminuta pantalla que ocupava la meitat d'un costat, i sota d'ella hi havia algunes tecles amb símbols de comandament universals. Al revers hi havia un diagrama de l'estructura que s'alçava al centre del parc: un anell format per més d'un centenar de petites garites i quioscs que envoltaven un carrusel d'exhibició de dos pisos d'alçada.

-He d'anar a fer una de les coses que s'esperen d'un tipus com Li Stonn -va dir en Luke -. No et moguis d'aquí, d'acord? Tornaré de seguida.

Quan va estar una mica més a prop de l'estructura, en Luke va poder veure que sobre la banda situada dalt del carrusel estava escrit «Centre d'Informació de Visitants» en bàsic i en diversos llenguatges més d'ús molt estès.

Davant de cada quiosc hi havia petites cues formades per visitants que esperaven tenir una oportunitat de seleccionar les zones que més els hi interessaven i fer que la informació fos transferida a les seves targetes, on podrien examinar-la després quan tinguessin necessitat d'ella. Mentre esperaven, gairebé tots els visitants mantenien el cap aixecat cap al carrusel d'exhibició, que estava oferint espectaculars documentals d'un minut de durada sobre la geologia de l'Abisme, la construcció de l’Aerotrén i les mil i una coses que es podien comprar a Prye Polas.

-Això deu ser el paradís dels carteristes -va murmurar en Luke, i va tornar per on havia vingut.

I de sobte va sentir el fugaç i peculiar pessigolleig en els seus sentits que li indicava que estava sent observat. Va examinar meticulosament tot el parc mentre tornava al banc en què havia deixat asseguda a l’Akanah, però la sensació no va tornar a presentar-se, i res del que va veure li va semblar alarmant.

-Necessito saber quina regió anem a... -Luke es va interrompre de sobte quan va veure que l’Akanah estava intentant contenir el plor i va percebre l'expressió malenconiosa i distant que hi havia en els seus ulls -. Ei, què passa? Alguna cosa va malament?

-Tot va malament -va replicar l’Akanah -. Sé que no són aquí.

En Luke es va deixar caure sobre el banc i es va tornar cap a ella.

- Per què dius això? Pensaves que podries detectar la seva presència, i acabes de descobrir que no pots percebre-la?

L'abatiment de l'Akanah no era prou profund com per impedir reaccionar amb indignació.

-No... Els fallanassis no som tan descuidats com per anunciar la nostra presència d'aquesta manera, ni tan sols a través del Corrent.

-Bé, i llavors què et passa?

-Ja t'ho he dit... Res és com hauria de ser. –L’Akanah va moure el cap en una lenta negativa plena de tristesa -. La meva gent mai podria viure en aquesta classe de món. Teyr és tot allò que nosaltres intentem no arribar a ser. Hi ha massa gent i massa soroll, i tot és massa organitzat i artificial. Si alguna vegada van estar aquí, no crec que es quedessin durant molt de temps. -Va inclinar el cap i va començar a sanglotar -. És massa tard. He trigat massa a poder arribar aquí...

Luke es va acostar una mica més a ella i la va embolicar en una abraçada tranquil·litzadora mentre la intentava reconfortar amb una onada de pensaments acariciadors.

-I com ho saps? -Va dir -. És massa aviat per rendir-se. Vinga, vinga... Per on comencem?

L’Akanah va recolzar el cap a la seva espatlla.

-Ho sento... Em temo que això de ser invisible no em surt molt bé.

-Els dóna igual el que facis, Akanah -va dir en Luke -. Ningú ens està mirant, comprens? Totes aquestes persones tenen visió de túnel, l'únic que són capaços de veure en aquests moments són els seus plans, les seves preocupacions i les seves esperances. Tots estan esperant alguna confirmació que aquestes seran les grans vacances de la seva vida.

L’Akanah va aixecar el cap i va mirar al seu voltant, com si volgués assegurar-se que en Luke tenia raó.

-Càrratos és molt diferent. Si et poses a plorar en públic, allà tothom s'adona que plores -va dir, netejant-se les galtes -. Les meves oïdes esperaven escoltar com es burlaven de mi i em ridiculitzaven.

-Doncs sembla que aquesta vegada et quedaràs sense la teva ració de ridícul -va dir en Luke -. Bé, per on comencem? A qui estem buscant?

-Començarem anant a una ciutat anomenada Griann -va dir l’Akanah -. Es troba en el que anomenen la Regió del Cinturó Verd. És el lloc al que van portar en Jib Djalla, Novus, Tipagna i Norika... Els primers tres són nois -va afegir -. Novus és un twilek, i els altres són humans.

-D'acord. Anem a parlar amb les màquines i esbrinem què poden dir-nos sobre Griann -va dir en Luke, estirant el braç i tirant les dues bosses de viatge a l'espatlla.

L'estat anímic de l’Akanah semblar millorar una mica mentre feien cua per accedir a una garita d'informació, com si estigués absorbint una part de l'alegre energia que l'envoltava. Però llavors en Luke va tornar a sentir la curiositat d'algú que estava molt a prop d'ells sota la forma d'un sotrac sobtat, com si li haguessin fregat suaument la cara en un intent de reconèixer.

En Luke va tornar la mirada cap a l'altre extrem del Parc de Benvinguda amb el pretext d'estar contemplant la multitud i va clavar els ulls en un elomin del sexe masculí que ja estava tornant la seva cara banyuda en una altra direcció. Després va veure com l'alienígena que havia atret la seva atenció avançava altivament a través de la multitud fins a desaparèixer darrere de la corba del centre d'informació, però l’elomin no va tornar a llançar ni un sol cop d'ull.

«Hauràs de controlar aquests nervis, noi -es va dir en Luke -. Un elomin treballant per a la intel·ligència imperial? Això és totalment impossible.»

Però el fet que un elomin, potser el mateix que hauria estacionat un aerolliscador just davant del Llimac del Fang, es negava a esfumar-se de la seva ment..., i el soroll i les anades i vingudes de la multitud que deambulava pel parc li van semblar sobtadament menys alegre i despreocupat, i més semblant a una distracció que podia acabar resultant letal.

«Potser tens raó i realment ens estan retenint per algun motiu, Akanah», va pensar amb preocupació mentre lliscava la mà sobre l'embalum de l'espasa de llum que havia amagat amb la seva cuixa per assegurar-se que encara hi era.

Però encara que es va mantenir protectorament a prop de l’Akanah, en Luke no li va dir res excepte per fer la classe de comentaris intranscendents que una parella que estava tan acostumada a viatjar amb la companyia de l'altre podia compartir mentre esperava en una cua. «Hi ha coses que segueixo sense entendre..., alguna pregunta que encara no se m'ha ocorregut formular.» En Luke, irritat amb ell mateix, va sacsejar el cap amb tal vigor que l’Akanah es va adonar del gest.

- Passa alguna cosa?

-Oh... No, res. És només que acabo de tornar a fer-ho -va dir Li Stonn -. Les cues de l'altre costat s'estan movent més de pressa que la nostra. No sé per què segueixo insistint a triar. La propera vegada tu triaràs la cua, d'acord?

L’Akanah va lliscar la seva mà entre els dits d’en Luke.

-Tingues paciència, estimat -va dir, acompanyant les seves paraules amb un afectuós somriure -. Ja gairebé hem arribat..., i potser aquesta sigui l'última cua on hi perdrem el temps.

Algú que estava fent cua darrere d'ells va deixar anar una rialleta.

-És la seva primera visita a Teyr, oi? -Va preguntar el desconegut -. Doncs encara no han vist res. Si volen saber el que és una autèntica multitud, esperin a estar a prop de l'Abisme.

-Oh, estic segura que serà una experiència meravellosa -va dir l’Akanah, somrient alegrement mentre premia amb més força la mà d’en Luke -. Tinc el pressentiment que l'espera haurà valgut la pena.

Següent