3
-General Àbaht...
-
Sí?
-L’esquif
del Yakez s'està aproximant. Va demanar que li informéssim de la seva arribada.
-Gràcies, Tinent -va dir l’Etahn Àbaht sense aixecar la
mirada cap a l'oficial-. Assegureu-vos que el
Comodor Carson és escortat a la sala de reunions quan hi arribi.
Era
la primera de les cinc naus d'aquest tipus que tenien una cita amb el transport
de la flota Intrèpid aquell matí, i en Farley Carson era el primer dels cinc
comandants de la força expedicionària que pujarien a bord per ser informats de
la situació. El Destructor Estel·lar Yakez era el navili insígnia de la Força
Expedicionària Àpex de la Quarta Flota, i en Carson era l'únic amic personal
amb què comptava l’Àbaht entre els alts oficials que estaven a punt d'arribar.
La
presidenta Organa Solo l’hi havia donat l'ordre, i la Quarta Flota havia estat
reforçada amb elements trets d'altres flotes de la Nova República. Amb
l'arribada de la Força Expedicionària Gemma, tots els elements dispersos per fi
havien quedat reunits en l'espai profund al costat de la perifèria del Cúmul de
Koornacht..., i això volia dir que la complexa tasca d'unificar sota un sol
comandament podria ser iniciada per fi.
Aquesta
pesada càrrega hagués hagut de recaure sobre les espatlles d'en Han Solo, però
l'emboscada que els yevethans havien tendit a la llançadora del Comodor i la
seva escorta havia deixat a la flota combinada sense el seu nou líder. Fins al
moment no s'havia anunciat qui el substituiria, i això deixava la cadena de
comandament tal com havia estat organitzada en el passat, amb l’Àbaht com a
comandant en cap de les forces enviades al Sector de Farlax. Però l'Alt
Comandament s'havia involucrat en els detalls operacionals fins a un grau que
limitava considerablement l'autonomia de l’Àbaht, i la selecció d'un nou
Comodor semblava inevitable.
Mentrestant,
però, hi havia molta feina per fer.
-General
Àbaht -va dir una nova veu.
L’Àbaht
va alçar la mirada per veure en Carson immòbil en la comporta amb els llavis
corbats en un mig somriure.
-
«Roca» Carson en persona... -Va dir l’Àbaht, aixecant-se del seu escriptori-.
Creia haver dit al meu ajudant de camp que t’acompanyés la sala de reunions.
-L'oficial
de l'hangar d'atracada va dir que l'esquif següent només estava a deu minuts de
trajecte del meu -li va explicar en Carson, tancant la comporta darrere d'ell i
prenent seient en una butaca -. Vaig pensar que aprofitaria l'oportunitat per
saludar-te.
L’Àbaht
va deixar escapar un esbufec i
després es va recolzar en el seu seient i va activar el comunicador amb una
pressió del polze.
-Avisi’m
quant arribin els altres, Tinent.
-Sí,
senyor.
L’Àbaht
va desconnectar la unitat, la va deixar damunt del seu escriptori i es va
permetre un fugaç somriure.
-M'alegro
de veure't, Roca.
-Jo
també, Ethan. He sentit dir que les coses s'havien posat una mica lletges.
-Sí,
i per això m'alegra tant tenir-te aquí -va dir l’Àbaht-. Aquesta flota té molt
poca experiència de combat.
-Dubto
molt que els teus mètodes d'ensinistrament s'hagin suavitzat amb el pas dels
anys -va dir en Carson-. Quan arribi el moment, sabran lluitar.
-Repartir
unes quantes tripulacions experimentades i alguns navilis que hagin estat
posats a prova en la batalla per entre les seves files els farà encara millors
-va dir l’Àbaht-. Els hem entrenat el millor possible, però l'entrenament no és
el mateix que el combat. Van poder comprovar-ho per primera vegada a
Doornik-319.
-I
a jutjar per les notícies que ens han arribat, l'experiència va ser força dura
-va dir en Carson-. Què tal es van portar les noves naus?
-Van
aguantar bé. Vam patir pèrdues, però bàsicament es van deure a qüestions de
disseny. Un parell de capitans van descobrir què era el que no havien de fer la
propera vegada. –L’Àbaht va fer una pausa abans de continuar parlant -. Un parell de tripulacions van pagar un preu molt
elevat per regalar unes lliçons que probablement no tindré ocasió de posar en
pràctica -va afegir després amb expressió ombrívola.
-No
estaràs pensant que tornaràs a casa abans que això hagi acabat, oi?
-No,
naturalment que no... No és el moment de fer nous canvis. Però quan el nou
Comodor arribi, em veuré reduït a ser un mer subaltern..., de fet, ja que no de
nom -va dir l’Àbaht-. En aquests moments, la veritat és que gairebé es podria
afirmar que m'he convertit en un mer portaveu de l'Alt Comandament.
-Aquestes
coses passen de tant en tant -va dir Carson, i el seu somriure es va fer una
mica més ample -. Ningú que porti aquest uniforme pot gaudir de la llibertat
d'acció que l'exèrcit dorneà atorga als seus generals.
L’Àbaht,
que sabia molt bé de què li estava parlant, va somriure.
-Ni
de les seves responsabilitats. Si hagués pogut comptar amb tot això des del
principi...
-Coruscant
mai fa les coses d'aquesta manera. Sempre hi ha regnes, i és igual qui les
tingui a les seves mans -va dir en Carson -. Estàs segur que enviaran a algú
altre?
-Crec
que l'únic que els hi ha impedit enviar a l’Ackbar o en Nantz perquè assumeixin
el comandament és el temor que ells també acabin convertits en ostatges dels
yevethans -va replicar l’Àbaht-. Sembla que no estic molt ben vist en la
caserna general.
-T'ho
vaig advertir, no? Hauries d'haver permès que et nomenessin Almirall -va dir en
Carson-. Aposto a què la meitat dels problemes que estàs tenint amb l'Alt
Comandament es deuen al fet que segueixes aferrant-te al teu antic rang. La
caserna general està ple de tradicionalistes renascuts, i aquests tipus no
aconsegueixen treure’s del cap la idea que un general hauria de tenir les botes
brutes o les ales plenes de pols. Aquestes luxoses estances... -Va alçar les
mans en un gest que va abastar tot l'auster recinte en què es trobaven -són per
als Almiralls.
-El
que m'estàs dient és que la seva oferta de permetre’m conservar el meu rang
dorneà era una simple mentida cortesa -va murmurar l’Àbaht.
-Oh,
estic segur que fos qui fos, qui va signar el pla de consolidació era sincer
-va dir en Carson-. Els generals són C-un i els Almiralls són C-un..., així que
el que importa és el grau i no el rang, oi? Però els vells prejudicis triguen
molt a morir..., per no parlar de les velles rivalitats.
-Quina
estupidesa -va dir l’Àbaht, visiblement disgustat -. Jutjar a un home pel seu
títol...
La
comporta es va obrir i el Tinent Zratha va treure el cap pel forat.
-L'Almirall
Tolokus i el Comodor Martaff l’estan esperant a la sala de reunions, senyor.
Els altres vénen cap aquí.
-Gràcies.
Anirem de seguida -va dir l’Àbaht, posant-se dret -. Bé, Roca... Ja va sent
hora que torni a lluir el meu títol, per molt tacat que estigui.
En
Carson ja s'havia aixecat i li va saludar marcialment..., per a gran sorpresa
de l’Àbaht.
-Senyor,
si em permet dir-ho, jo no veig ni una sola taca en ell..., i tampoc la veuran
els altres. -Va fer un pas cap a l’Àbaht i va baixar la veu -. Això no és la
Ciutat Imperial. Sabem molt bé qui és vostè, general, i sabem que aquest és el
lloc on ha d'estar. L'únic que ha de fer és indicar-nos el camí, i li asseguro
que no haurà de preguntar-se si l’estem seguint. Els altres em van demanar que
l'hi digués, senyor.
L’Àbaht
va permetre que els seus llavis es corbessin en un tens somriure que va
desaparèixer gairebé a l'instant.
-Gràcies,
Roca -va dir-. I ara, a treballar.
L’Àbaht
va permetre que en Carson s'avancés mentre ell feia una parada en el camí per
recollir als seus oficials d'informació a la sala de comandament. Sense
pretendre-ho conscientment, això li va donar ocasió de fer una entrada bastant
espectacular i d'aparèixer a la sala de reunions seguit per dos Coronels. Els
cinc nouvinguts que estaven esperant allà –quatre Comodors i un Almirall, i
d'esquerra a dreta una dona, tres homes i un norak Tull -es van aixecar
ràpidament dels seus seients i van saludar.
-Descansin
-va dir l’Àbaht, anant cap al seient del centre -. Permetin-me presentar al
Coronel Corgan, el meu oficial tàctic, i al Coronel Mauit'ta, el meu oficial
d'intel·ligència. Els dos els hi exposaran la situació actual en els seus
respectius departaments quan hàgim entrat en matèria.
Els
dos oficials van seure flanquejant l’Àbaht.
El
General no va perdre el temps amb presentacions o una altra classe de
preliminars.
-Com
ja saben, vostès i les seves forces expedicionàries, han estat enviats aquí per
reforçar la Cinquena Flota en el nostre intent de mantenir a ratlla els
yevethans -va dir-. Ja no som aquí com a símbol, o com a advertència, o com a
exhibició de força, com si aquesta missió fos una mena de desfilada del Dia de
la Victòria. Els objectius de la nostra missió són avaluar la magnitud de
l'amenaça i contenir-la, i podrien ampliar-se en qualsevol moment.
»Operarem
com una sola unitat amb la potència d'una flota doble, i les deu forces
expedicionàries m’informaran directament a través dels meus oficials. Cadascuna
de les seves unitats conservarà la seva organització, senyals de convocatòria i
freqüències de comandament actuals en els nivells de grup de combat, esquadró i
divisió.
»L'única
excepció a aquesta regla general serà respecte als seus recursos
d'intel·ligència. Tots els rondaires i fures han de ser adscrits al Setzè Grup
de Reconeixement Tàctic, la creació acaba de ser autoritzada per l'Alt
Comandament, i informaran directament al Coronel Mauit'ta. Aquestes noves
directrius s'han de considerar en vigor a partir d'aquest moment. El Coronel
Mauit'ta els hi proporcionarà tots els detalls necessaris sobre el procediment
de transferència i el nou desplegament. Els informes tàctics de la flota seran
redactats pel personal del Coronel Corgan. S'espera de vostès que segueixin
proporcionant les seves pròpies patrulles de defensa de la flota i d'alerta
inicial, per la qual cosa han d'utilitzar les seves ales-X de reconeixement i
els seus navilis d'exploració.
»Hem
patit baixes i podem esperar patir-ne més en el futur, però no permetré que cap
dels comandants que es troben a les meves ordres es resigni a això sense
arribar a fer el que pugui per evitar-ho. Hauríem d'estar preparats per
acceptar totes les pèrdues causades per una acció enemiga que siguin
necessàries per tal d'assegurar l'èxit de la nostra missió..., però no
acceptaré ni una sola baixa causada per incompetència, negligència,
despreocupació, manca d'eficiència o avaries en les naus i les municions que
haguessin pogut ser evitades. El nostre enemic és llest i fort i està decidit a
tot, i estem en el seu terreny. Els hi demano que mantinguin el nivell de
preparació per entrar en combat més alt possible en totes les baules de les
seves cadenes de comandament respectives.
»I
ja que he tret a relluir el tema de les pèrdues... Coronel Corgan?
En
Corgan va assentir.
-Ens
falten vint pilots de combat i onze pilots de complement per assolir el nivell
de potència reglamentària assignada a una flota de les nostres característiques
-va dir-. Aquestes xifres reflecteixen les pèrdues globals sofertes en
l'enfrontament de Doornik-319 i el reconeixement coordinat de l'interior del
Cúmul de Koornacht.
»Gràcies
a les reserves i al reaprovisionament ordenat per Coruscant comptem amb els
aparells suficients..., però no disposem de pilots per a tots ells. Un dels
aspectes negatius que comporta el fet de ser una divisió de combat nova creada
a partir de zero és que teníem molt pocs pilots experimentats en llocs no
relacionats amb les missions de vol, i el rang de la majoria d'aquests pilots
és prou elevat perquè en circumstàncies normals quedin exclosos de les unitats
de combat destacades en primera línia.
»Per
tant, els prego que quan hagin tornat als seus llocs de comandament examinin
els seus llistats de tripulacions i oficials amb l'objectiu de localitzar un
mínim de sis i un màxim de vuit pilots als quals puguin transferir. Caminem
particularment escassos de pilots de reconeixement amb experiència.
La
Comodor Poqua es va inclinar cap endavant i va recolzar els braços creuats
sobre la taula.
-Entre
l'expansió a cinc flotes i el considerable nombre de veterans de la Rebel·lió
que han tornat a la vida civil, cap de nosaltres es troba en una situació molt
millor que la seva -va explicar-. Sé que fins fa dos anys la Força
Expedicionària Gemma sempre tenia quaranta pilots o més en situació de reserva.
Ara aquests quaranta pilots de la reserva estan dispersats per quaranta mons i
estan molt ocupats fabricant nadons, cuidant jardins i pilotant llançadores
comercials..., i això en el cas que segueixin volant.
-Som
conscients de l'efecte negatiu que la tornada a la vida civil ha tingut per a
la Flota -va dir l’Àbaht-. Però això no fa desaparèixer la necessitat de
reequilibrar els nostres recursos als que ens enfrontem. Els prego que
transmetin les seves llistes de transferència a les 14:00 del dia d'avui. -Va
tornar la mirada cap a la dreta-. Coronel Mauit'ta..., les avaluacions sobre
els efectius yevethans, si us plau.
En
Mauit'ta va lliurar una targeta de dades a cadascun dels comandants de les
forces expedicionàries. El Comodor Grekk 9, el norak Tull, va introduir la
targeta al lector del seu tòrax cuirassat, i la Poqua va treure un quadern de
dades d'una butxaca interior. Els altres van deixar que les còpies de l'informe
quedessin sobre la taula com joguines per als dits.
-Aquestes
targetes de dades contenen tota la informació més recent sobre la flota
yevethana de què disposem en aquests moments -va dir en Mauit'ta-. Això inclou
hologrames de reconeixement, perfils de sensor, un desplegament de combat i un
inventari de naus, els albiraments més recents i de major fiabilitat, i les
especificacions preliminars referents al disseny del vaixell d'impulsió capaç
de viatjar per l'hiperespai que a partir d'ara serà conegut amb el nom en codi
de Gras.
»Les
dades que els estem proporcionant són incompletes, i en alguns aspectes són de
naturalesa especulativa. Per exemple, el desplegament de combat es basa
principalment en el desplegament astrogràfic, atès que no disposem d'informació
directa sobre l'organització de combat de la flota yevethana. Però com ja ha
indicat el General, un dels objectius que ens hem fixat és precisament el
d'omplir els buits. Estem particularment interessats a aprofitar qualsevol
ocasió de destruir o incapacitar a un Gras, però de moment encara no tenim molt
clar què faria falta per aconseguir-ho.
»Deixaré
que estudiïn les avaluacions de forces detalladament juntament amb els seus
comandaments respectius, i em limitaré a fer una exposició general resumida.
Basant-nos en un anàlisi complet dels nostres contactes amb els yevethans, les
nostres estimacions actuals sobre la potència de la seva flota indiquen que
disposen d'un mínim de noranta-tres navilis de combat de grans dimensions, dels
quals almenys vint són de disseny imperial i la resta són Grassos.
»Hi
ha un mínim de dinou mons ocupats i defensats, i potser hi hagi vint; pel
moment Doornik-207 encara no ha estat sotmès a cap reconeixement. Vuit d'ells
estan defensats per una flota mixta, i pensem que això indica que els yevethans
els consideren com a objectius principals. Els altres onze objectius estan
defensats únicament per Grassos.
ȃs
possible que els yevethans disposin de navilis addicionals amagats en algun
lloc, i esperem reduir les dimensions d'aquesta incertesa augmentant el perímetre
de les nostres missions exploratòries del Cúmul de Koornacht. Però el més gran
de tots els interrogants...
En
Grekk 9 va interrompre l'exposició d’en Mauit'ta.
-Les
drassanes imperials -va dir-. On són les drassanes?
-Sí,
Comodor... Se m'ha avançat. No sabem on són o què s'oculta en elles. El més
probable és que els yevethans disposin de tres drassanes imperials, totes les
quals poden seguir produint còpies dels navilis imperials que figuren en els
seus bancs de dades. Durant la penetració de reconeixement es van obtenir
imatges que mostren quatre perfils de Destructor Estel·lar.
-O
estan intentant confondre'ns amb una pista falsa, o estan duplicant sistemes
sense comprendre'ls -va dir en Carson.
-Disposem
d'una font d'intel·ligència que suggereix que potser es tracti d'això últim -va
dir en Mauit'ta-. En qualsevol cas, localitzar les drassanes és la nostra
prioritat número u pel que fa als objectius d'intel·ligència. I quan hagin
estat localitzades, les drassanes passaran a ser considerades com a objectius
de naturalesa primària.
-
I què hi ha dels Grassos? -Va preguntar en Martaff-. On estan sent construïts?
A la vista de les xifres, potser hauríem de preocupar-nos més per ells.
-Els
navilis d'impulsió semblen estar sent construïts en drassanes de superfície, i
possiblement només a N'zoth -va dir en Mauit'ta-. Hem localitzat dues
d'aquestes drassanes, i estan considerades com a objectius d'alta prioritat.
-
Com pretenen localitzar les drassanes imperials? -Va preguntar en Grekk 9.
L’Àbaht
va decidir tornar a intervenir.
-Tots
aquests assumptes poden ser abordats més tard -va dir-. El que han de deixar
molt clar als seus homes és que els yevethans són uns enemics als quals no cal
subestimar. Encara que només prenguem en consideració els seus recursos
confirmats fins al moment, disposen d'un poder militar més que suficient per
derrotar els efectius d'una força expedicionària.
»Per
aquesta raó, he ordenat que la divisió mínima a emprar en el desplegament que
portarem a terme estarà formada per dues forces expedicionàries. Símbol i
Campana de Llum quedaran a les ordres de l'Almirall Tolokus. Àpex i Estiu es
combinaran a les ordres del Comodor Carson. Gemma s'unirà a Full de Coure, la
força expedicionària insígnia, sota les ordres del Comodor Mirx. Hi ha alguna
pregunta sobre aquest punt?
No
hi havia cap. Les operacions conjuntes dutes a terme per dues forces
expedicionàries formaven part tant de la rutina operativa com de la de
l'ensinistrament, i l’Àbaht no havia alterat els aparellaments familiars i
naturals.
Però
en si mateix l'ordre ja subratllava fins a quin punt considerava seriosa
l'amenaça yevethana. Els Comodors de les forces expedicionàries de la Flota no
estaven acostumats a pensar en els seus efectius des del punt de vista de la
vulnerabilitat. La composició típica d'una força expedicionària de vint navilis
incloïa un Destructor Estel·lar o transport de la flota com a navili insígnia,
dos creuers pesats i dos transports d'assalt, quatre fragates d'escorta, cinc
canoneres, la qual cosa constituïa un conglomerat de potència de foc veloç,
flexible, i realment formidable.
-
I quin serà el nostre desplegament? -Va preguntar l'Almirall Tolokus.
-Vaig
a portar la flota als sistemes de la perifèria del Cúmul de Koornacht -va dir
l’Àbaht, tornant la seva solemne mirada d'ulls que no parpellejaven cap a
l’Almirall-. La gran desfilada ha acabat. Farem tot el possible perquè als
yevethans els hi resulti molt difícil seguir-nos el rastre, a la vegada que
intentem fer que ens resulti més fàcil seguir-los-hi a ells.
»Això
inclou operacions de reconeixement a gran escala, omplir l'espai amb la màxima
quantitat possible de boies sensores i probots, escampar repetidors fantasma
pels sistemes que visitem i enviar un esquadró a Doornik-1142 perquè busqui una
drassana per aquesta zona -va anar explicant-. En aquests moments no estem
autoritzats a iniciar una acció militar contra els yevethans, però sí estem
plenament autoritzats a emprar tota la força disponible si els yevethans
apareixen i intenten interferir en les nostres operacions.
»En
resum, que anem a estirar tot el que puguem els principis de la navegació
lliure i l'autodefensa legítima. Si la nostra presència acaba persuadint als
yevethans que han de buscar una solució diplomàtica, l'acceptarem encantats.
Però si insisteixen en la guerra, hem d'assegurar-nos que estem preparats per
fer-los lamentar la seva elecció.
La
mirada de l’Àbaht va recórrer les cares que el contemplaven en silenci des de
l'altre costat de la taula.
-Això
és el que espero de vostès, i de les naus, oficials i tripulacions que tenen
sota el seu comandament. Vull que estiguin preparats per lluitar quan no hi
hagi altra opció..., i vull que estiguin preparats per guanyar, perquè no hi ha
altra opció.
En
Luke va despertar en el cubicle de repòs del Llimac del Fang sentint una calor
a la qual no estava acostumat al seu costat, i amb un record igualment emprat
antigament surant molt prop dels seus pensaments. Es va remoure i l’Akanah va
tornar a fondre el seu cos amb el seu, la pell tocant la pell i convencent els
sentits endormiscats perquè s'anessin despertant a poc a poc.
No
sabia com parlar del que havia passat entre ells o de quines podien ser les
seves conseqüències, però l’Akanah no li va demanar que ho fes. La jove va
permetre que en Luke seguís immòbil a la reconfortant pau del cercle format per
la seva abraçada mútua, i ni li va presentar exigències ni esperar
explicacions. En Luke li va tornar aquesta cortesia comportant-se igual que
ella.
La
nit anterior havia estat molt semblant. La solitud, la pena, la compassió i un
anhel no descobert encara d'alguna cosa que s'assemblés una mica a l'acceptació
els havien portat fins a la vora de la unió final, però un silenciós acord mutu
els havia impedit donar l'últim pas. Cap dels dos havia demanat o ofert les
seves més profundes intimitats. I així, lliures de tota pressió, cadascun havia
permès que l'altre gaudís de la novetat que suposava el fet de no estar sol.
Van
seguir estirats sobre la llitera, immòbils i desperts, sabent que l'altre
estava despert i sabent que l'altre ho sabia. Però els dos van guardar silenci
durant molta estona. En Luke amb prou feines confiava en la intimitat dels seus
propis pensaments, i no s'atrevia a obrir-se per establir contacte amb els de
la jove.
-El
teu torn -va murmurar l’Akanah per fi.
-
El meu torn de què?
-De
parlar del teu pare.
Per
alguna raó inexplicable que en Luke no aconseguia entendre del tot, aquella
vegada la familiar paret interior de resistència no va aparèixer.
-Mai parlo del meu pare -va dir, però la negativa era
purament mecànica i no tenia convicció.
L’Akanah haver de percebre aquella falta de resistència, però
no va intentar convèncer-lo que canviés de parer i tampoc va intentar trobar
alguna excepció a la regla que en Luke acabava d'enunciar.
-Ho entenc
-va dir, somrient afablement. Després es va ficar al llit d'esquena i va alçar
la mirada cap a la galàxia hologràfica -. A mi també em va resultar molt
difícil fer-ho.
Aquella
petita retirada física va ser suficient perquè en Luke es decidís a parlar.
-I de totes
maneres no hi ha gran cosa que pugui contar -va dir, tornant-se de costat i
recolzant el cap a la mà -. Gairebé tot el que sé sembla ser del coneixement
públic..., i pràcticament tot el que m'agradaria arribar a saber sembla ser
ignorat per tots. No guardo cap record del meu pare, la meva mare o la meva germana.
Tampoc recordo haver viscut en cap lloc que no fos Tatooine.
L’Akanah va
inclinar el cap en un assentiment ple de comprensió.
- I no t'has
preguntat quina pot ser la raó per la qual aquests records han quedat
bloquejats?
- Tancats?
Per què poden haver quedat bloquejats?
-Per
protegir-te. O per protegir la Leia i a la Nashira. A certes edats, els nens no
poden ser conscients que estan parlant massa o que fan preguntes que no haurien
de fer.
En Luke va
moure el cap.
-He examinat
la ment de la Leia a la recerca de records de la nostra mare que s'haguessin
esborrat de la seva memòria. Si hi hagués un bloqueig allà, estic segur que
seria capaç de veure’l.
-Llevat que
el teu propi bloqueig te l'hagi impedit reconèixer -va suggerir l’Akanah-. Fora
qui fos, la persona que va crear aquests bloquejos potser va ser capaç de
preveure que arribaries a posseir els dots d'un Jedi.
-Ben podria
haver-ho previst -va dir en Luke amb veu vacil·lant -. O en Yoda.
-Si
volguessis, jo podria...
-Però quin
perill poden suposar aquests records per a mi ara? -Va preguntar en Luke,
trepitjant l'oferta de l’Akanah abans que la jove pogués arribar a fer-la. -No,
crec que hi ha una explicació més simple. Crec que senzillament érem massa
joves. Els records de la Leia potser ni tan sols siguin reals. Podien ser una
cosa que es va inventar per omplir aquest buit de què parlaves, alguna cosa que
es va imaginar fa tant de temps que ja ha oblidat com va sorgir de la seva
imaginació... Un record imaginat té el mateix aspecte que un record real.
-I pot
suposar un gran consol -va dir l’Akanah-. Quan vas arribar a ser conscient de
l'existència d'aquests buits, Luke?
-No ho sé.
Molt més tard que la Leia, per descomptat... Els nens diuen coses, i comences a
adonar-te que la teva família és diferent. –En Luke va bellugar el cap i va
aclucar els ulls, com si estigués contemplant una cosa que es trobava molt més
enllà de la literatura. Els meus oncles parlaven molt poc del meu pare, i
encara menys de la meva mare.
-Aquest
silenci potser fos una altra forma de protegir-te.
-Potser -va
dir en Luke -. Però sempre he tingut la impressió que el meu oncle no estava
d'acord amb la vida que portaven, i que li molestava haver de carregar amb
l'obligació de criar-me. La meva tia, en canvi... No, crec que ella sempre va
voler tenir fills. No sé per què no van tenir cap fill.
-Sembla com
si la teva tia només aconseguís sortir-se amb la seva quan els seus desitjos
coincidien amb els del seu marit, no?
-Suposo que
és una forma bastant encertada de descriure la seva vida -va dir en Luke
després d'uns moments de reflexió -. Però mai la vaig sentir queixar-se, i mai
hi va haver res que et pogués fer pensar que s'havien barallat i que ella havia
acabat perdent.
-Autosacrifici
-va dir l’Akanah -. Pel bé de la família, per la pau domèstica...
-L’Owen
tenia un caràcter força difícil -va dir en Luke-. Sempre estava treballant. Era
molt tossut, amb prou feines parlava i tendia a mantenir-se tancat en si
mateix. Quan veig el seu rostre amb els ulls de la ment, sempre sembla estar
enfadat.
-Estic massa
familiaritzada amb aquest tipus de persones -va dir l’Akanah-. La teva tia
probablement no s'atrevia a portar-li la contrària massa sovint, o massa
clarament.
-A vegades
es posava de part meva. Però crec que bàsicament el que feia era intentar
impedir que el meu oncle i jo arribéssim a enfrontar-nos obertament l'un amb
l'altre..., sobretot durant els dos últims anys.
- I la teva
tia era feliç?
-Hi va haver
un temps en què jo creia que ho era.
-Però...
-Crec que va
merèixer tenir una vida millor. I la forma en què va morir... –En Luke va
bellugar el cap-. El meu pare va fer moltes coses horribles i m'ha costat molt
arribar a perdonar-lo, però el que va fer a l’Owen i a la Beru... Això és el
que m'ha resultat més difícil de perdonar.
- Què és el
que realment t'ha resultat més difícil, Luke? Perdonar o entendre per què va
fer el que va fer?
Els llavis
d’en Luke es van corbar en un somriure ple de cansament.
-Tant de bo
resultés més difícil d'entendre. Però sé molt bé quan gran i poderosa pot
arribar a ser la temptació d'imposar la teva voluntat a algú o d'aixafar les
persones i apartar-les del teu camí. Hi ha tants desitjos, capricis i anhels
que portem dins nostre i que ens acompanyen en tot moment... Bé, doncs jo tinc
el poder de convertir-los en realitat. En conseqüència, he descobert que he de
tenir molta cura amb el que em permeto arribar a desitjar.
- I com
aconsegueixes controlar els teus desitjos?
-Disposo de
l'exemple d’en Yoda: va viure una vida molt senzilla, i es va conformar amb
molt poc. El meu pare va seguir un camí diferent. Intento que ell també sigui
un exemple per a mi. L'impuls d'assumir el control i d'imposar la teva voluntat
a l'univers sempre hi és, i no pots deixar-te dominar per ell. Fins i tot amb
la millor de les intencions, acaba portant-te a la tirania..., i al renaixement
d’en Darth Vader.
-El control
és una il·lusió transitòria -va dir l’Akanah-. És l'univers qui ens canvia per
adaptar-nos als seus propòsits, i no a l'inrevés.
-Potser és
així -va dir en Luke-. Però en el moment d’intentar-ho, la gent pateix de
manera horrible i mor innecessàriament. Aquesta és la raó per la qual
existeixen els Jedi, Akanah..., i aquesta és la raó per la que portem armes i
avancem pel camí del poder. No té res a veure amb cap desig de lluitar, i
tampoc obtenim cap benefici d'això. Els Jedi existeixen per neutralitzar el
poder i la voluntat dels que aspiren a convertir-se en tirans.
- És això el
que et van ensenyar, o és el que ensenyes als teus estudiants?
-M'ho van
ensenyar i els ho ensenyo als meus estudiants. Era un dels Primers Principis de
l'Acadèmia del Chu'unthor, i jo ho he convertit en un dels Primers Principis
del praxeum de Yavin.
- I què és
el que obliga els Jedi a perseguir aquesta meta?
-El fet que
sigui tan necessària -va respondre en Luke -. Hi ha un imperatiu moral: qui pot
actuar, ha d'actuar.
-Confiar la
responsabilitat que vols assumir resultaria més fàcil si el nombre de Jedi que
s'aparten del camí correcte no fos tan elevat -va dir l’Akanah-.
L'ensinistrament Jedi no sembla ser capaç de preparar un candidat prou bé
perquè pugui enfrontar-se amb èxit a les temptacions del costat fosc. Tu has
perdut estudiants de la mateixa manera en què els van perdre els teus mentors.
-Sí -va dir
en Luke -. Vaig estar a punt de perdrem a mi mateix.
- I sempre
ha de ser així? Tan irresistibles són les temptacions?
-No tinc
resposta per a aquestes preguntes -va dir en Luke, movent el cap -. Així com
són elegits els Jedi, i així és com aprenen a ser Jedi. Un defecte en els
candidats, o un defecte en la disciplina...
-Potser no
hi ha cap defecte -va dir l’Akanah-. Potser encara falta alguna peça...,
quelcom que encara no has aconseguit tornar a descobrir.
-Potser. O
potser sempre caldrà lluitar. El costat fosc és molt seductor..., i molt
poderós. –en Luke va titubejar durant uns moments abans de seguir parlant -.
Quan vaig lluitar amb Vader vaig emprar tots els recursos de què disposava, i
així i tot amb prou feines vaig aconseguir sobreviure. En Han em va salvar a
Yavin, Lando em va salvar a Bespin i l’Ànakin em va salvar a l'Estrella de la
Mort de l'Emperador. Mai vaig arribar a derrotar al meu pare. Però la meva
negativa a unir-me a ell... Sí, aquesta va ser la ferida més profunda que vaig
arribar a infligir-li mai. –En Luke es va ficar dintre de la llitera i va alçar
la mirada cap a les estrelles -. Crec que després d'això el que més mal li va
fer va ser que jo em sentís capaç de perdonar-lo.
Eri Palle,
el secretari personal del virrei, va acompanyar al guardià Dar Bille fins al
jardí de sang en què ja els estaven esperant en Tal Fraan i en Nil Spaar.
Dar Bille va
oferir el seu coll al seu vell amic, i després va acceptar la mateixa oferta
d’en Tal Fraan.
-Darama... -Va dir Dar Bille-. He sentit
proclamar que el vostre reproductori està afirmant orgullosament el vostre
vigor.
-Ara ja
conté quinze nius, tots ells plens i en procés de maduració -va dir en Nil
Spaar-. L'aroma que desprenen és realment embriagador. He hagut de castrar als
meus cuidadors per recordar-los quin és el seu treball.
-La vostra
sang sempre ha estat vigorosa. Ja ho era en els temps en què la Kei us va
triar..., però mai ha estat més potent del que ho és ara.
-Quan estic
amb els meus vells amics prefereixo sentir dels seus llavis veritats abans que
afalacs -va dir en Nil Spaar-. Ja són massa pocs els que poden recordar la
glòria del nostre alçament. Bé, què has de dir-me sobre el meu navili insígnia?
-L’Orgull de
Yevetha està totalment preparat -va informar Dar Bille-. Les càmeres de
confinament per als ostatges han estat acabades, i els ostatges estan sent
carregats en aquests mateixos moments. Hi ha perspectives de nous combats? Ha
informat Jip Toorr des de Preza?
-Ho ha fet
-va dir en Nil Spaar-. El seu informe és la raó per la qual us he cridat. Les
feristeles no han mostrat els seus colls, i tampoc s'han retirat. La que
reclama l'honor en el seu nom continua desafiant-nos. Durant els últims tres
dies, la flota de les feristeles ha augmentat en un mínim de vuitanta naus. Ara
s'ha dispersat per les regions de la perifèria del Tot, i les nostres naus han perdut
el contacte amb molts d'aquests intrusos.
-Em sorprèn
enormement que atorguin menys valor a les vides de criatures de la seva pròpia
espècie que a les vides de les altres feristeles de Preza -va dir Dar Bille-.
Potser no tenim en el nostre poder a qui creiem. Us sembla possible que en Tig
Peramis, aliat amb la princesa, pugui haver-vos enganyat?
-No -va dir
en Nil Spaar-. Han Solo és el company i consort de la Leia, i aquestes són
relacions que tenen un gran significat per a les feristeles.
-Potser la
princesa Leia no sap que en Han Solo es troba en el nostre poder -va dir Tal
Fraan-. Potser no és conscient que les seves accions suposen un risc per a ell.
La incertesa no l'ha tornat cautelosa. Potser ha arribat el moment
d'ensenyar-los els nostres ostatges.
El gest de
Nil Spaar va indicar que considerava prematur aquell suggeriment.
-Digues-me
què has descobert estudiant als presoners.
-Se senten
molt incòmodes davant la visió de la sang, fins i tot quan es tracta d'aquesta
sang pàl·lida i sense substància que corre per les seves venes -va dir Tal
Fraan-. L'aversió és prou forta per arribar a ser una distracció, i això és
així fins a les situacions més complicades. A part d'això, m'han proporcionat
la confirmació d'algunes sospites que ja albergava.
-Complau-me
i exposeu-lo en veu alta.
-Formen les
mateixes aliances que existeixen entre un nen i el seu pare: un món reclama la
protecció d'un miler de mons -va dir Tal Fraan-. Estan dividits, però són
incapaços de veure-ho. Viuen sota la llarga ombra de la seva pròpia falta
d'harmonia, i no són capaços d'entendre que haurien de buscar la llum.
- I aquesta
és la seva major debilitat?
Aquella
pregunta era més perillosa, i en Tal Fraan va titubejar abans de respondre.
-No -va dir
per fi -. La seva major debilitat és que són impurs. Els forts no maten els
febles, i els febles no cedeixen el seu lloc als forts. Les feristeles de pell
pàl·lida sempre pensen en elles abans que en la seva espècie.
- I on
trobes l'evidència de tot això?
-És la raó
per la qual vuit mil esclaus imperials segueixen servint-nos, i la raó per la
qual aquests dos presoners continuen estant a les nostres mans. Temen més a la
mort que a la traïció -va dir Tal Fraan -. Qualsevol dels Purs se sacrificaria
a si mateix abans de permetre que la calor del seu alè el convertís en un
traïdor.
- Estàs
d'acord amb les avaluacions del meu jove guardià, Dar Bille? -Va preguntar en
Nil Spaar-. Creus que els membres de les confraries i els gremis que serveixen
a Yevetha en el meu navili insígnia estan tan disposats al sacrifici com afirma
Tal Fraan?
-Això és
veritat en el cas de molts -va respondre Dar Bille-. Però si el vostre jove
guardià pogués parlar amb el difunt virrei Kiv Truun, llavors sabria que mai ha
estat una veritat que pugui aplicar-se a tots.
La resposta
va arrencar un grunyit i un somriure de complaguda diversió al virrei.
-Procura no
oblidar que la veritat sol ser molt menys clara i fiable que una creença
defensada per la voluntat, Tal Fraan -va dir en Nil Spaar-. I ara, digues-me...
Quina és la major arma de les feristeles?
-La que
posseeixen totes les espècies inferiors -va dir Tal Fraan, qui ja esperava que
li fes aquella pregunta -. El seu poder resideix en la seva abundància. Les
feristeles aclaparen els seus mons amb la seva repugnant fecunditat. Ja heu
pogut veure amb els vostres propis ulls com el seu món natal està ple de cossos
tous que s'agiten i es retorcen. Si actuessin a l'uníson, com una sola espècie,
podrien acabar amb nosaltres.
-Però no ho
fan -va dir en Dar Bille.
-No -va dir
Tal Fraan -. La seva gran debilitat fa que la seva gran arma no resulti
efectiva.
-Ens
assegurarem que no aprenguin a ser una sola espècie -va dir en Nil Spaar.
-I mentre
éreu a Coruscant veu saber obtenir resultats esplèndids en aquest aspecte -va
dir Dar Bille -. Però ara les feristeles semblen ser capaces de veure les coses
amb més claredat..., i no s'han retirat. Com anem a respondre'ls?
Tal Fraan
sabia que era el virrei qui havia de contestar a aquella pregunta, i no va dir
res. Però en Nil Spaar es va tornar cap a ell i va somriure.
- Què
m’aconsellaries que fes, guardià? Com puc aconseguir que la feristela anomenada
Leia em mostri el seu coll?
-Ha arribat
el moment que li ensenyem als nostres ostatges -va dir Tal Fraan sense
immutar-se -. I atès que les feristeles de pell pàl·lida no poden suportar la
visió de la sang, hauríem de trobar una manera de recordar-los que aquest és un
altre dels aspectes en què som molt diferents d'elles.
La reunió del
Consell de Govern per tractar la petició contra la princesa Leia Organa Solo
presentada per en Domen Beruss va ser retardada dos dies, i després va tornar a
ser retardada un dia i després un altre més. No es va donar cap raó per
justificar cap dels ajornaments. La Leia va ser informada d'ells a través d'un
correu d'alta seguretat, i en Beruss no es va posar en contacte amb ella i no
va fer cap intent de veure-la. La Leia sospitava que els membres del Consell
encara estaven dividits sobre el camí a seguir després que hagués rebutjat els
temptejos en privat duts a terme per Doman Beruss.
En
Behn-kihl-Nahm va anar a veure-la el tercer dia. Però el seu informe era molt
pessimista i els seus consells van ser inusualment clars i secs.
-Si es nega
a fer-se a un costat, no podré comptar amb els vots suficients per protegir-la
-va dir-. Però si accedeix magnànimament, Doman ha promès que donarà suport a
la meva candidatura com a president provisional. Presenteu-vos davant el
Consell i digui que els seus deures són massa esgotadors perquè pugui seguir
complint amb ells en aquests moments de dificultats personals, i que ha d'estar
amb la família. Que cal que em permetin ocupar la presidència en nom seu fins
que aquesta crisi hagi passat...
-No vaig a
sol·licitar aquesta classe d'ajuda quan els meus fills van ser segrestats -va
replicar la Leia amb veu gèlida -. Quin concepte es formarien de mi?
-No hi ha
cap necessitat que res de tot això arribi a ser del domini públic -va dir
Behn-kihl-Nahm-. Leia, Borsk Fey'lya ha estat intentant obtenir quatre vots que
li donin suport. Si crea la impressió que està decidida a sortir-se’n amb la
seva sigui com sigui, llavors Rattagagech passarà a donar suport a Fey'lya, qui
està dient tot el que sembla lògic i correcte en aquestes circumstàncies..., i
això li proporcionarà els seus quatre vots. Ha d'entendre la fragilitat que ha
arribat a tenir la seva situació.
-No hi haurà
cap votació llevat que jo accepti el judici de Doman i consideri que no estic
capacitada per seguir ocupant la presidència -va dir la Leia-. Si no he deixat
vacant el lloc, llavors no hi ha cap necessitat de nomenar algú perquè s'ocupi
dels assumptes pendents.
-Aquesta
opció ja no existeix, princesa -va dir en Behn-kihl-Nahm en un to molt ombrívol
-. L'únic que aconseguirà mitjançant la tossuderia és obligar al Consell de
Govern a què presenti la petició de manca de confiança davant el Senat. I ningú
pot controlar o predir què passarà a continuació. Si hem de trobar una solució
al problema que representen els yevethans, necessitem estabilitat i
continuïtat.
-Doncs
llavors veu a veure Doman Beruss i digues-li que posi fi a totes aquestes
distraccions, Bennie -va replicar la Leia-. Perquè la forma més ràpida i
senzilla de garantir que hi hagi estabilitat i continuïtat és que jo segueixi
estant on sóc ara.
Al matí
següent la Leia va rebre una altra visita, i va veure entrar al seu despatx a
la silueta alta i esvelta d’en Rattagagech. L'ancià conseller havia portat les
eines del càlcul físic elòmic, una taula d'equilibri i un recipient dividit en
compartiments que contenien diversos pesos hemisfèrics de diferents colors.
-He vingut a
analitzar la lògica de les seves circumstàncies amb vostè -va dir Rattagagech
-. Això li donarà una oportunitat de quantificar els elements objectius en
conflicte.
-No cal que
es prengui aquesta molèstia, conseller -va dir la Leia.
-No és cap
molèstia, sinó una oportunitat que acullo amb gran plaer -va dir Rattagagech,
col·locant la taula transparent sobre la seva columna de suport -. El vell art
em sembla molt elegant i el fet de practicar-lo sempre em relaxa molt;
trobar-me en presència de ments que són molt velles i sàvies fa que em senti
molt jove.
En
Rattagagech es va asseure davant de la taula, que havia quedat equilibrada
sobre de la columna.
-Li agraeixo
la seva preocupació, conseller -va dir la Leia, detenint-lo abans que pogués
obrir el recipient -. Però no pot ajudar-me.
En
Rattagagech, molt sorprès, va alçar la mirada cap a ella. Les paraules que
acabava de sentir estaven molt a prop de constituir un insult per al seu
intel·lecte.
-Presidenta
Solo... Princesa Leia... El càlcul físic és el fonament de l'anàlisi lògica, i
l'anàlisi lògica és el fonament sobre el qual s'alça la civilització d’Elom.
Aquest art ens ha elevat des del que érem fins el que som ara.
-Respecto
els grans èxits de la ciència elomin -va dir la Leia-, però el càlcul lògic ens
hauria dit que revoltar-se contra l'Imperi no serviria de res. I l'anàlisi
lògica sempre sacrificarà la vida d'un per salvar les vides de molts, o les
d'uns quants per salvar un nombre de vides superior, i et deixarà convençut que
has obrat noblement.
-He de
tractar d'atreure la seva atenció cap a l'obra de Notonagarech, qui ha
demostrat que una taula on els pesos estiguin adequadament repartits s'inclina
a favor de l'Aliança Rebel...
-Quan ja
coneixes quin serà el desenllaç. –La Leia va bellugar el cap-. No puc permetre
que la inclinació de la taula decideixi quin serà el camí que seguiré. El
problema està en què no crec que tot pugui ser quantificat per sotmetre'l al
càlcul.
En
Rattagagech va recollir les seves eines sense tractar d'ocultar la seva
indignació i va marxar.
La Leia va
rebre a una última visita sorgida de les files del Consell de Govern abans que
el dia hagués acabat. Dalí Thara Dru -la senadora de Raxxa i presidenta del
Consell de Comerç del Senat, i l'única representant del sexe femení entre els
set integrants del Consell de Govern -no havia tingut res a dir durant l'última
reunió. El recompte de vots fet per en Behn-kihl-Nahm incloïa la Dru en el grup
que recolzava la seva continuïtat en la presidència de la Nova República, però
això va fer que la Leia se sentís encara més insegura de què havia d'esperar
d'ella.
-Li agraeixo
moltíssim que hagi trobat uns moments per rebre'm -va dir Dalí Thara Dru mentre
entrava al despatx de la Leia-. El que ha passat és realment terrible... Sóc
incapaç d’imaginar-m'ho! La seva vida ha d'haver esdevingut un autèntic caos.
-I jo li
agraeixo la seva simpatia, però...
-Aquesta
petició presentada contra vostè és la pitjor estupidesa imaginable. Vinc del
despatx del president Beruss, i em temo que no hi ha hagut manera de convèncer-lo
que canviï de parer; continua defensant tossudament la teoria que el problema
és vostè. Com si vostè tingués la culpa que hi hagi planetes morts escampats
per tot el Cúmul de Koornacht!
-Li agraeixo
el seu suport...
-Tot i així,
em temo que en Doman ha aconseguit influir sobre un nombre de ments prou gran
per crear-li considerables problemes quan el Consell hagi d'adoptar una decisió
sobre la petició. Per tant, m'he estat preguntant què es pot fer. Com podem
convèncer els altres que vostè controla la situació? I llavors vaig comprendre
que la resposta rau precisament en la pregunta que ningú sembla estar
formulant!
-I aquesta
pregunta és...
- On és en
Luke Skywalker? -Va preguntar Dalí Thara Dru-. On són els Cavallers Jedi?
-Ho lamento,
senadora Dru, però em temo que no l'entenc -va dir la Leia.
-Bé...
Skywalker va derrotar a l'Emperador sense ajuda de ningú, oi? Estic segura que
ell podria resoldre el problema que representen els yevethans sense cap
dificultat. I en el cas que necessiti ajuda, l’Skywalker ha creat tot un
exèrcit..., i les despeses han anat a càrrec de la Nova República, no ho
oblidem!..., De bruixots tan poderosos com ell. Bé, no m'estranya que en Beruss
no vulgui enviar als nostres fills a Koornacht... Per què hem de lluitar en aquesta
guerra? On són els nostres Cavallers Jedi?
-Els
Cavallers Jedi no són l'exèrcit de la Nova República, senadora Dru..., i tampoc
són els seus mercenaris o la seva arma secreta -va dir la Leia amb veu ferma i
pausada -. Si està suggerint que em presenti davant el Consell i els hi digui
que no han de preocupar-se perquè el meu germà s'encarregarà de resoldre tot
aquest embolic per mi...
-Oh, és clar
que no -es va afanyar a dir la Dru -. Ja sé que no pot presentar-se davant dels
consellers i dir-los exactament el que ha planejat fer. N'hi hauria prou amb
què els fes saber que els Jedi estan de part seva. Això no és demanar massa,
oi? Després de tot, estem intentant aconseguir que segueixin confiant en vostè.
I qui pot inspirar "confiança millor que en Luke Skywalker?
-M'està
demanant que faci una cosa que no puc fer -va dir la Leia. El seu to s'havia
tornat gèlid, i no es va molestar a anar amb embuts -. Senadora Dru, no he
demanat l'ajuda dels Jedi i ells tampoc me l'han ofert. No hi ha cap pla secret
que amagar. La Nova República pot lliurar les seves pròpies batalles i les
lliurarà..., de la mateixa manera en què ho faré jo. I si vostè va recolzar la
meva nominació pensant que feia un gran negoci perquè així aconseguia gratis al
Luke Skywalker inclòs en el lot..., llavors lamento dir-li que estava molt
equivocada.
No hi va
haver més ajornaments. Al matí següent, la Leia era al pou de la càmera del
Consell i contemplava a Doman Beruss.
-Presidenta
Leia Organa Solo, ha llegit la petició de manca de confiança presentada contra
vostè?
-L’he llegit
-va respondre la Leia amb veu ferma i clara.
- Comprèn
les acusacions que conté?
-Sí.
- Comprèn
les argumentacions presentades en suport de les acusacions?
-Sí.
- Voleu
oferir alguna resposta a la petició?
La Leia va
mirar en Behn-kihl-Nahm, que estava assegut a la dreta d’en Beruss, abans de
respondre.
-Responc a
la petició en la seva totalitat rebutjant-la per complet. No entenc com ha
pogut arribar a ser presentada, i el que ho hagi estat m'omple de consternació.
En
Behn-kihl-Nahm es va enfonsar a la butaca, i el cansament va tenyir de gris les
seves faccions.
-No només és
un insult personal, sinó que també és un error polític -va seguir dient la Leia
-. He de preguntar-me si la presidència d'aquest Consell ha decidit seguir les
indicacions d'en Nil Spaar..., perquè ell és l'únic que sortirà beneficiat dels
nostres enfrontaments interns.
-No té per
què haver cap enfrontament intern -va dir Krall Praget-. Està clar que resoldre
aquest assumpte de pressa i discretament serà el més beneficiós per a tots.
-Doncs
llavors demani-li que retiri la seva petició -va dir la Leia, assenyalant en
Beruss amb un dit -. L'origen de tot aquest embolic cal buscar-lo en ell, i no
en mi. Només hi ha un problema que hem de resoldre, i és la seva por.
-El
conseller lamenta informar al Consell que la seva consciència no li permet
retirar la petició -va dir en Beruss en veu baixa i suau.
La Leia va
clavar els ulls en ell.
-Ignoro quan
o com ha pogut quedar infectat el conseller Beruss per aquesta curiosament
rastrera i vacil·lant covardia que sembla estar fent estralls entre nosaltres.
Però si el que li preocupa és que la princesa Leia vagi a portar a la Nova
República a una guerra per rescatar al seu espòs, llavors he de suggerir que no
és això el que hauria de preocupar-lo i que hauria de dedicar la seva atenció a
altres temes. I espero que la resta del Consell estigui disposat a treure'l del
seu error.
- Per què?
-Va preguntar en Borsk Fey'lya-. Quants amics creu que té en aquesta sala?
Durant els últims mesos tots nosaltres, i això inclou al seu estimat Bennie,
hem començat a tenir seriosos dubtes sobre la seva capacitat per a exercir la
presidència de la Nova República. La passió i l'idealisme poden ser qualitats
magnífiques a l'hora de dirigir una revolució, però liderar una gran república
exigeix refredar aquest apassionament amb
diversos graus de calma i tenir molta més astúcia.
-Punt
d'ordre, president Beruss... -Va dir en Behn-kihl-Nahm.
Però en
Beruss, amb els ulls enfosquits per la desaprovació, ja es disposava a
intervenir.
-Les
observacions dels consellers Praget i Fey'lya estan totalment fora de lloc i
seran eliminades de les actes. La presidenta de la Nova República té la paraula
per poder respondre a la petició.
-Ja he dit
tot el que havia de dir -va dir la Leia.
En
Behn-kihl-Nahm va observar el fet que la Leia no podia veure’l i que es trobava
davant de la butaca de la taula on s'asseia en Beruss.
-President,
punt de precedència...
-Endavant.
-M'agradaria
oferir un compromís que espero pugui satisfer a totes les parts -va dir en
Behn-kihl-Nahm, advertint a la Leia amb la mirada que havia arribat el moment
que s'ajudés una mica a si mateixa -. Si la presidenta consent a anunciar que
prendrà unes curtes vacances per motius personals, el Consell nomenarà el
conseller Rattagagech perquè exerceixi la presidència de manera provisional
fins al retorn de la princesa Leia.
En
Rattagagech i en Fey'lya van semblar igualment sorpresos per les seves
paraules.
-Donarem
temps a la presidenta perquè reflexioni sobre aquesta nova proposició -va dir
en Beruss-. Se suspèn la discussió. La votació sobre la petició queda posposada
fins que tornem a reunir-nos d'aquí a tres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada