9
El
director d'Alfa Blau estava fent una migdiada a la butaca, amb el seu despatx
il·luminat únicament per la suau claredat blavosa que brollava de la pantalla
primària. Amb les sabates tretes i els dos tancaments superiors de la seva
brusa de civil oberts, en Drayson semblava un vell solter que s'hagués quedat
adormit davant del seu aparell d’holovisió.
-
Almirall Drayson?
Els
ulls d’en Drayson es van obrir de cop i es van trobar amb la cara de la Major
Aama, un dels membres més veterans de la seva secció de facilitadors.
-
Sí?
-Va
dir que volia que se li avisés immediatament en el cas que hi hagués alguna
novetat, Almirall, i els nois de seguiment acaben d'emetre un informe sobre el
Falcó Mil·lenari.
-Seguiu.
-El
Falcó Mil·lenari ha arribat al sistema de N'zoth -va dir l’Aama, donant-se la
volta per dirigir un controlador cap a la pantalla -. Es troba a mil dos-cents
ràdios per sota del planeta, pel que sembla lògic suposar que estan
inspeccionant el sistema abans d'entrar-hi.
-Si
volen dur a terme un salt d'intercepció pròxim hauran de fer-ho, per descomptat
-va dir en Drayson, inclinant-se cap endavant i fregant-se els ulls-. I
l'Orgull de Yevetha? Segueix dins del sistema?
-Segueix
dins del sistema, i segueix estant en òrbita al voltant de N'zoth. Però pel que sembla, aquesta zona comença a estar una
mica concorreguda: quatre tipus imperials més han fet acte de presència a les
rodalies, i sis tipus-I s'han enlairat del planeta.
-Inclogui
tota aquesta informació en el paquet d'actualització i envieu-la immediatament.
-Ja
m'he ocupat d'això.
En
Drayson es va recolzar en la seva butaca.
-Així
que ara tenim a setze pesos pesats donant voltes per aquí -va dir amb veu
pensativa -. No són les millors notícies possibles per a la gent d’en
Chewbacca, per descomptat... De quins recursos disposem a la zona?
-Hi
ha quatre sondes d'èxtasi en posició, i dues més que es dirigeixen cap a les
coordenades assignades.
-Fem
una ullada a les dades -va dir en Drayson, assenyalant la pantalla amb un gest
de la mà -. Potser hem de començar a pensar a sacrificar una o més d'aquestes
sondes si això permet que el Falcó tingui alguna probabilitat de sortir-se’n
amb la seva.
-Sí,
senyor. Em sembla que probablement podríem crear algun tipus de diversió.
Senyor, està segur que vol que continuem mantenint el silenci informatiu pel
que fa a la princesa? Saber el que estem fent podria ser-li de molta ajuda en
aquests moments tan difícils...
-No
mentre hi hagi tantes probabilitats que tot acabi sortint malament -va dir en
Drayson amb fermesa-. Fins i tot amb la informació que hem pogut transmetre al
Chewbacca a través d'en Formayj, no crec que els wookiees tinguin més d'una
probabilitat entre vint d'entrar-hi i sortir d'una peça. Pel que fa a trobar a
Han amb vida... –En Drayson va sospirar -. Però tot i així, segurament tenen
més probabilitats d'aconseguir-ho que les que tindria qualsevol altre equip de
rescat. I l’Ackbar? Encara li està donant voltes a aquesta idea seva d'enviar
un grup de batalla com a força de suport per a un equip de recuperació Jedi?
-Sí.
Aquesta nit els llums dels despatxos de la Flota estaran enceses fins molt
tard.
-El
General mai ho permetrà -va dir en Drayson-, i tindrà tota la raó del món de
fer-ho. Així doncs, Major, hem de ser creatius i esbrinar què més podem fer des
d'aquí per millorar la nostra situació actual.
La
combinació de la manca d'obstacles i els vuit quilòmetres de longitud del
vaixell insígnia yevethà va fer que el plat sensor excepcionalment sensible
instal·lat a la part superior del Falcó Mil·lenari no tingués cap dificultat
per localitzar l'Orgull de Yevetha entre les moltes naus que orbitaven N'zoth.
Però
determinar l'òrbita del vaixell insígnia yevethà amb la precisió suficient
perquè un microsalt hiperespacial deixés al Falcó a mil metres d'ell requeria
una mica més que un mer sondeig. En Chewbacca necessitava conèixer no només la
trajectòria orbital del vaixell insígnia, sinó també les trajectòries de
qualsevol nau que es trobés a prop o estigués anant cap a ell. La tasca
resultava molt complicada a causa de les distàncies involucrades, naturalment,
perquè quan examinava les dades de seguiment, en Chewbacca estava veient
esdeveniments que havien ocorregut feia ja diversos minuts. El present i el
futur eren dos enigmes sobre els que només podia fer conjectures, i un error
significaria el fracàs..., i fins i tot la mort sobtada.
No
hi havia cap resposta perfecta. Com més a prop estiguin de N'zoth, més actuals
serien les dades de seguiment, però també hi hauria més probabilitats que el
Falcó fos detectat. Com més temps esperessin, més completes serien les dades de
seguiment que disposarien però, per les mateixes raons que abans, també hi
hauria més probabilitats que el Falcó fos detectat.
La
impaciència natural que provocava en Chewbacca tot el que no fos un atac
frontal directe només servia per agreujar el problema. El wookiee havia de
recordar a cada moment les lliçons apreses en el Bosc de les Ombres, i la
diferència existent entre l'assetjament i el fet de cobrar la presa.
Durant
els primers minuts després de la seva arribada al sistema de N'zoth, en
Chewbacca va estar sol a la cabina. Lumpawarump era a la torreta inferior, i la
Jowdrrl muntava guàrdia a la superior. Mentrestant, en Shoran i la Dryanta
estaven comprovant l'equip que havia ocupat el lloc dels mòduls de fugida
desmuntats al Cingle d’Esau.
El
mòdul d'estribord havia estat substituït per un llançador de mines carregat amb
setze mines d'alta potència explosiva. El mòdul de babord havia estat substituït
per un anell tallador per a cascos, una eina d'ús tradicional tant entre els
pirates com entre la policia. Els dos aparells eren vitals..., si no per a la
missió, almenys sí perquè poguessin confiar que sobreviurien a ella.
Quan Dryanta es va haver convençut que l'anell tallador
estava preparat per operar, va anar a la secció de la tripulació i va iniciar
una conscienciosa comprovació de l’armament del grup d'abordatge. Esperaven
trobar-se amb una forta resistència, de manera que els arcs d'energia havien
cedit el seu lloc als rifles desintegradors Draggis i les magranes talladores
de fusió.
Quan Shoran va haver acabat d'armar les mines, va anar a
reunir-se amb en Chewbacca a la cabina de control.
[-Tot
està preparat,]-va dir.
La rèplica d’en Chewbacca va ser interrompuda per un doble
trinat electrònic sorgit del tauler de comunicacions que els avisava que
rebrien un missatge. La Transmissió codificada anava acompanyada per un segell
de prioritat i estava precedida per un curt encapçalament hologràfic.
[-Formayj, ]-va dir en Chewbacca. [-Què
curiós...]
[-Chewbacca, el meu impulsiu amic]-va dir jovialment el
traficant-. [Estava rebuscant en els meus arxius i he
trobat una cosa que potser et resulti útil. No t’ho cobraré, d'acord? Em conformo que li diguis a Solo que recuperaré el que
val traient-li els diners en una taula de sàbacc.]
Quan les dades unides a la transmissió van acabar de ser
introduïdes en el sistema, la Dryanla ja havia substituït al Lumpawarump a la
torreta inferior, i el jove es va reunir amb el seu pare a la cabina de
control.
[-Què
estàs mirant?,] -Es va afanyar a preguntar.
[-Un amic m'ha enviat una cosa bastant interessant,] -va dir
en Chewbacca.
[-Puc
veure-ho?]
En Chewbacca va assenyalar la pantalla de dades amb un gest
de la mà i es va tirar una mica cap a l'esquerra perquè en Lumpawarump pogués
inclinar-se cap endavant entre ell i en Shoran.
El que va veure el jove wookiee ser un pla d'atac estàndard
del departament d'Intel·ligència de la Flota que mostrava l'estructura d'un
Súper Destructor Estel·lar, amb un esquema tridimensional complet de la nau en
què estava indicada la situació dels blocs de detenció, quins eren els millors
llocs per dur a terme una penetració i quins eren els camins més curts que
portaven els uns als altres.
[-Ara sí que podem estar segurs que aconseguirem trobar-lo,
oi?] -va preguntar Lumpawarump, visiblement excitat. [-Com
s'ho fa Formayj? D'on treu la seva informació?]
[-És just el
que anava a preguntar] -va dir Shoran. [-Chewbacca, aquest regal em preocupa.
Confiaries en Formayj perquè et cobrís l'esquena?]
[-Aquesta
pregunta no em preocupa gens ni mica,]-va replicar en Chewbacca. [-Formayj pot
guanyar molt més diners enganyant als seus clients que matant-los.] Lumpawarump,
digues-los als altres que surtin de les torretes... Estic preparat per iniciar
el salt. Vull que tothom estudiï això durant la nostra entrada al sistema.
Shoran, llança el primer reguitzell de mines.]
[-Sí, pare],
va dir el jove wookiee, anant-se a corre-cuita.
[-Sí, cosí],
va dir Shoran. Inclinant-se sobre els controls.
Chewbacca no
es va molestar a explicar-los que, a diferència del material que Formayj li
havia lliurat en el Cingle d’Esau, el pla d'atac no podia haver sortit de cap
mina de dades o arxiu de traficant d'informació..., perquè el segell temporal
del document indicava que tenia menys de quaranta hores d'antiguitat.
«Em pregunto
per a qui van dibuixar aquest mapa -va pensar en Chewbacca mentre introduïa les
coordenades del salt -. I em pregunto què haurà estat d'ells...»
[-Mines
llançades.]
En Chewbacca
va empènyer les palanques d'acceleració cap endavant, creant una bretxa de buit
entre el Falcó i les mines. Quan van estar a cinc-cents quilòmetres d'elles, en
Chewbacca va desplaçar la seva peluda manassa als controls de l’hiperimpulsor.
[-Fes
detonar l'enfilall], va ordenar.
Shoran va
enviar el senyal activador, i mentre la primera de les mines esclatava
espectacularment darrere d'ells, en Chewbacca va llançar la nau cap a
l’hiperespai, competint amb la lluminositat de l'explosió en una vertiginosa
cursa per decidir qui arribaria abans a N'zoth.
La
necessitat obligava que el pla fos l'essència de la senzillesa: havien de
colpejar el més dur i el més de pressa possible, i això farien.
Quan el
Falcó Mil·lenari va sorgir de l’hiperespai a mil cent metres de la corba
d'estribord de l'Orgull de Yevetha, l'intens esclat de llum i radiació emès per
la primera mina acabava de saturar els sensors de la graella defensiva
yevethana, encegant momentàniament als operadors i sembrant el caos en els
sistemes d'anàlisi. Les mines van seguir explotant a intervals de deu segons,
ocultant de manera molt efectiva la radiació Cronau emesa pels dos extrems del
microsalt que acabava de dur a terme el Falcó.
Mentrestant,
en Chewbacca va fer que el transport descrivís un brusc mig gir i el va deixar
en posició vertical sobre la cua amb els motors funcionant a màxima potència.
Aquesta maniobra va eliminar ràpidament tota la velocitat adquirida per la nau,
encara va exigir un preu tan elevat en forces gravitatòries que va posar a
prova els límits fins i tot d'una fisiologia tan resistent com la dels
wookiees. Per a les dotacions artilleres del vaixell insígnia yevethà,
l'experiència va resultar molt semblant a alçar la mirada cap a la fúria
subatòmica d'un reactor de fusió. Durant els segons següents, ni tan sols les
bateries ben posicionades van poder veure amb la claredat suficient per
localitzar al seu objectiu.
Aquells
segons eren preciosos per al Falcó. En Chewbacca va desviar la potència dels
motors als escuts de combat, alterant la seva trajectòria tan de pressa com
anava frenant la nau i reservant únicament la potència suficient per donar la
volta al Falcó i adaptar la seva velocitat orbital a la del gegantí Destructor
Estel·lar. Quan els primers feixos desintegradors van sorgir del flanc de
l'Orgull de Yevetha i dels dos caces tri-alats que s'estaven aproximant a tota
velocitat, el Falcó ja es trobava dins del perímetre dels escuts, i en
Chewbacca ja havia localitzat el lloc on anaven a baixar.
Seguint les
seves instruccions, la Jowdrrl i la Dryanta van iniciar un salvatge contraatac
amb les torretes quàdruples de la nau pràcticament en el mateix instant en què
el Falcó es va trobar sota el foc enemic. En Chewbacca va llançar un rugit de
delit quan va veure com un caça yevethà desapareixia entre una bola de foc, i
va ordenar a Shoran amb un sec grunyit que llancés les mines restants. Quan les
mines van haver sortit del conducte, en Chewbacca va llançar el Falcó en un
veloç picat cap al nucli multifacetat del Destructor Estel·lar.
[-Ves a
l’anell tallador,] -va ordenar a Shoran mentre pilotava el Falcó en una
trajectòria a baixa altura sobre el flanc del vaixell insígnia.
Quan Shoran
va arribar a l'escotilla del mòdul a la qual havien unit el mecanisme per
travessar les planxes, en Chewbacca ja havia dipositat suaument al Falcó sobre
el casc del vaixell enemic, permetent que les nanses magnètiques de l'anell
tallador trobessin un agafador al qual adherir-se. Quan en Chewbacca es va
reunir amb Shoran a l'escotilla, l'anell ja s'havia obert pas a través de mig
blindatge plastiacer. En Lumpawarump també hi era, sostenint tant les armes
d’en Chewbacca com les seves i preparat per assumir la missió de defensar
l'entrada del Falcó que se li havia assignat.
[-Chewbacca!],
-Va cridar la Jowdrrl des del túnel d'accés. [-Han deixat de disparar contra
nosaltres... Estaven disparant i de sobte ja no ho fan. Puc veure mitja dotzena
de caces pels voltants, però ens estan ignorant. He de disparar contra ells?
Potser ens han perdut entre tota aquesta confusió.]
[-No
disparis... Això només vol dir que esperen acabar amb nosaltres des de
l'interior.] -En Chewbacca va agafar el rifle desintegrador que li estava
allargant en Lumpawarump i després va posar una enorme mà peluda sobre
l'espatlla del seu fill. [-Vés a rellevar la Jowdrrl i ocupa el seu lloc.]
[-Pare...]
[-Afanya't.]
El nitrogen
a hiperpressió va omplir el buit entre les dues naus abans que l'últim esclat
de calor dels cremadors fes que el disc metàl·lic travessés el casc de l'Orgull
de Yevetha per sortir disparat cap a l'interior del vaixell enemic com un
espectacular projectil de mitja tona de pes.
En Chewbacca
i en Shoran van irrompre per l'obertura uns moments després, cadascun empunyant
un desintegrador pesat a cada mà. Els dos wookiees es van col·locar esquena
contra esquena i van eliminar ràpidament a la mitja dotzena de yevethans que
van arribar a la cursa atrets pel so de la irrupció.
Mentre
passava per sobre dels cossos, en Chewbacca va veure que cap dels yevethans
estava armat.
[-Tripulants,]
-li va dir a Shoran. [-Els propers que trobem seran soldats.]
Sense deixar
de mantenir unides les seves esquenes, els wookiees van anar a corre-cuita pel
passadís 278 i es van dirigir cap al bloc de detenció nombre tres.
Lin Prell,
cap de cuidadors dels reproductoris del virrei Nil Spaar, no va prestar cap
atenció a les alarmes que havien començat a sonar a la consola de vigilància. Aquestes
alarmes depenien d'assumptes que tenien lloc fora del seu regne, i el
receptacle que acabava de ser penjat a l'alcova número cinc necessitava el seu
bany de sang.
Després
d'això, comprovaria la temperatura de totes les alcoves actives, anotaria en
els seus registres el creixement dels altres receptacles fertilitzats i
netejaria l'alcova numero set amb una mànega perquè estigués en condicions
d'acollir al nou embull que arribaria una mica més avançada la nit. I quan no
pogués trobar més feina en aquell reproductori, hi havia quatre més que podia
inspeccionar. Lin Prell estava disposat a fer qualsevol cosa per tal de
mantenir ocupades les mans i la ment i aconseguir que els seus pensaments es
mantinguessin allunyats del ganivet de castració que havia estat portat a les
seves habitacions aquell matí, i de l'exemple que s'esperava que proporcionés a
través d'ell.
Donat el seu
estat d'ànim, en Lin Prell gairebé va agrair la interrupció que va suposar el
que dues enormes feristeles d’hirsut pelatge s'obrissin pas a través de la
paret de la sala d'observació entre una erupció de feixos desintegradors i
comencessin a destruir les consoles.
«Hi haurà
molta feina a fer..., molta feina», va pensar mentre corria per l'estret
passadís cap a la font de tot aquell estrèpit.
- Què passa?
Què voleu? -Va preguntar a crits mentre corria, veient com un dels invasors es
dirigia cap al compartiment exterior.
L'única
resposta va consistir en un horrible grunyit i una segona salva de trets
desintegradors que va arribar des de l'altre costat de l'embocadura del
passadís. Lin Prell va reexaminar ràpidament el seu compromís de protegir la
progènie d’en Nil Spaar i després va començar a retrocedir el més de pressa
possible per la passarel·la metàl·lica.
Pel que
sembla els monstres no podien parlar, pel que Lin Prell no va fer més intents
de comunicar-se amb ells. Quan una de les criatures va aparèixer al final del
passadís llançant rugits plens de fúria salvatge, el cap de cuidadors es va
ficar a corre-cuita a l'alcova buida més propera i va bloquejar la porta
darrere d'ell. Mentre s'arraulia en un racó i es disposava a esperar, en Lin
Prell es va consolar amb el pensament que potser mai tornaria a veure aquell
ganivet d’empunyadura negra.
[-On són?]
-Va rugir en Chewbacca. [-On són els presoners? Què són aquestes coses
fastigoses?] -En Chewbacca va alçar el rifle desintegrador i va disparar contra
el sac d'aspecte carnós que penjava de la paret de la cel·la, produint una
explosió de polpa vermellosa. [-Germà d'honor!] -Va rugir. [-Parla’m perquè
pugui saber on ets!]
No hi va
haver cap resposta, raó per la qual va arrencar un amenaçador grunyit de
frustració. Amb Shoran cobrint-li l'esquena, l'enorme wookiee va avançar
lentament pel passadís, inspeccionant cada cel·la amb una ràpida mirada abans
de prémer els gallets de les seves armes.
[-Oblida't
d'aquestes coses] -el va apressar Shoran. [-Això és una espècie d'hivernacle...
En Han solo ha d'estar presoner en un altre lloc. Hem de seguir endavant.]
En Chewbacca
va pegar la cara als barrots de la porta de la cel·la i va contemplar el
tremolós yevethà encongit sobre si mateix en un racó. Després li va ensenyar
les dents i va deixar escapar un ominós grunyit.
[-Sortim
d'aquí!] -Va insistir Shoran, tirant d’en Chewbacca per allunyar-lo de la porta
de la cel·la.
Un silenci
fantasmagòric seguia embolicant al Falcó.
Des de les
torretes artilleres, en Lumpawarump i la Dryanta podien comptar dotzenes de
caces que anaven i venien per sobre del casc del Destructor Estel·lar en una
òbvia recerca de l'intrús..., i que semblaven ser inexplicablement incapaces de
localitzar-lo. Un caça havia passat a setanta metres de la nau, lliscant tan a
prop d'ella que la Dryanta va poder veure la cara del pilot, tan a prop que en
Lumpawarump va haver de fer un considerable esforç de voluntat per mantenir les
mans allunyades dels gallets activadors de la bateria quàdruple Dennia.
Els informes
que la Jowddrl havia començat a enviar pel comunicador des del seu lloc de
vigilància a l'escotilla resultaven encara més estranys.
[-Que algú
em parli,] -havia dit de sobte.
[-Som aquí,]
-li va assegurar la Dryanta.
[-Acabo de
tenir visites,] -va dir la Jowdrrl. [-Nou yevethans gairebé tan grans com
Shoran i armats com els soldats de les tropes d'assalt han estat per aquí.]
[-Anem a
donar-te una mà,] -va dir en Lumpawarump.
[-No, seguiu
en els vostres llocs... Ja s'han anat. Però no sé per què] -va dir la Jowdrrl.
[-Van fer una ullada als cadàvers del passadís, van estar parlant entre ells
durant un parell de minuts i després van passar just per davant de l'escotilla
quan van marxar.]
[-Això no té
cap sentit,] -va protestar en Lumpawarump.
[-Ja ho sé.
Estava preparada per enfrontar-me a ells quan es llancessin sobre mi, però ni
tan sols van mirar cap aquí... Era com si fossin incapaços de veure que a la
mampara hi havia un forat prou gran perquè poguessin passar per ell.]
[-Igual que
els caces d'aquí dalt,] -va dir la Dryanta, i en la seva veu hi havia tanta
sorpresa com preocupació. [-És com si ens haguéssim tornat invisibles. No ho
entenc.]
El bloc de
detenció número dos també havia estat modificat, encara que estava totalment
desert. Però quan en Chewbacca i en Shoran van acabar d’inspeccionar-lo i es
van disposar a sortir d'ell, la seva sorollosa entrada ja havia atret al
passadís exterior a una petita multitud de soldats yevethans.
Els dos
wookiees van intercanviar una ràpida mirada i van travessar d'un salt les
restes de la porta blindada, adoptant la posició de combat
esquena-contra-esquena tot just van haver sortit d'ella. L'atzar va voler que
en Chewbacca tingués cinc blancs davant d'ell, mentre que en Shoran es trobava
amb vuit.
En Chewbacca
va deixar anar un rugit de desafiament i va pentinar el passadís amb un diluvi
de feixos desintegradors. L'últim dels seus blancs estava trontollant en
l'últim instant de l'agonia abans de caure a terra quan en Chewbacca va sentir
que en Shoran deixava anar un grunyit ofegat i va notar com el seu cos
s'enfonsava sobre la seva esquena. Una bafarada d'olor a pèl cremat i sang
recentment vessada va arribar a les fosses nasals d’en Chewbacca.
En Chewbacca
es va girar i va aconseguir agafar en Shoran amb una mà abans que pogués caure
a terra, i a continuació va eliminar als dos enemics que encara romanien drets
amb una salvatge ràfega del desintegrador que sostenia a l'altra mà.
Després va
concentrar la seva atenció en el flàccid pes immòbil sobre la corba del seu
braç..., i el que va veure va fer que udolés amb una nova fúria i llancés una
dotzena de feixos desintegradors més contra els cadàvers escampats per terra.
[-Shoran ha
caigut!] -Va cridar pel comunicador en què el cec impuls assassí es va haver
dissipat. [-Vine a recollir-lo, Dryanta.]
En
Lumpawarump va ser el primer a arribar a l'escotilla, avançant-se a la Dryanta
per tres passos.
[-Me n’hi
vaig,] -li va dir a la Jowdrrl. [-Conec el mapa. No em necessites a la torreta,
i la Dryanta no hauria d'anar sola.]
La Jowdrrl
va veure la brillantor de la decisió en els seus ulls i la impaciència que
impregnava tota la seva postura, i no va intentar discutir.
[-Vés] -va
dir. [-Però recordeu que els yevethans poden veure-us amb tota claredat.]
El jove
wookiee va abaixar la mirada cap a les seves mans, va col·locar el control de
potència del seu desintegrador en la posició de CONNECTAT amb un sec espetec
metàl·lic i va comprovar el nivell d'energia.
[-No ho
oblidarem] -va dir. [-Dryanta?]
La Dryanta el
va empènyer des del darrere.
[-Ves
davant.]
Es van
trobar amb en Chewbacca a meitat de camí cap al bloc de detenció número dos. La
Dryanta va acceptar el cos d'en Shoran sense dir ni una paraula i va tornar
corrent al Falcó, deixant al Lumpawarump amb el seu pare.
En Chewbacca
i en Lumpawarump van romandre immòbils durant uns moments i es van mirar als
ulls, el primer buscant força i el segon, aprovació. Després en Chewbacca va
deixar anar un grunyit i va girar.
[-Segueix-me]
-va dir. [-Guarda’m l'esquena.]
El bloc de
detenció número u estava vigilat per mitja dotzena de yevethans armats, la qual
cosa va fer que en Chewbacca concebés noves esperances. Però quan ell i el seu
fill es van haver obert pas a trets a través d'aquella interferència, només van
trobar més fileres d'aquells sacs d'aspecte carnós, repugnantment distesos,
penjats dins de les cel·les.
[-Estem
trigant massa... Hi ha massa llocs on podria estar] -va dir en Chewbacca, cada
vegada més enfurismat. [-A hores d'ara ja l’hauran matat o l’hauran traslladat
a un altre lloc.]
[-Pare, quan
penso amb el Han no el veig en un lloc com aquest...]
[-No
parlis... He de reflexionar.]
[-Segueixo
veient al Han en una gran sala plena de gent. Tots els presoners són d'espècies
diferents. No sé d'on procedeix aquesta imatge, però...]
[-No puc
creure el que m'estàs dient] -va replicar en Chewbacca.
Però les
paraules d’en Lumpawarump també havien introduït la mateixa imatge en la seva
ment.
[-I no
obstant això veig el que veig, pare. Ve a mi sense que la meva imaginació
intervingui per a res. És un engany?]
[-Quan se't
va presentar per primera vegada aquesta visió?]
[-Quan era a
la torreta..., i no vol marxar. És molt insistent.]
En Chewbacca
va grunyir i va disparar a l'atzar contra el sostre. Pensar amb en Han havia
passat a estar inextricablement unit amb una visió estranyament detallada d'un
gran compartiment de sostre molt alt a mig omplir pel que semblava tot un zoo
d'espècies diferents. La imatge tampoc volia abandonar la seva ment, i en
Chewbacca va descobrir que era incapaç de visualitzar al Han en qualsevol altre
entorn.
[-Això és
terriblement molest..., i no ho entenc.]
[-Pare, i si
l'enemic ha capturat molts ostatges? I si en Han només és un més entre
centenars? On estaria llavors?]
Van sentir
sorolls al passadís exterior, i en Chewbacca va anar cap a les restes de la
porta de seguretat.
[-Aquesta
imatge de la teva ment en què veus en Han...] -va dir amb veu pensativa. [-Hi
ha alguna mena de marca d'identificació en les parets, algun número o paraula?]
En
Lumpawarump va tancar els ulls.
[-Sí. Sí, a
la paret... D-2.]
En Chewbacca
estava veient exactament el mateix, escrit amb grans lletres negres a la part
superior de la mampara per sobre dels presoners: CÀRREGA D2
[-Els
compartiments de detenció de masses!] -Va rugir. [-Vine amb mi!]
En Chewbacca
i en Lumpawarump es van obrir pas fins al compartiment de càrrega D2 lluitant
braç a braç al llarg de cada metre del camí. El més sorprenent va ser que la
resistència semblava debilitar-se en comptes d'anar-se reforçant a mesura que
avançaven, gairebé com si s’estiguessin movent massa de pressa perquè els seus
perseguidors poguessin trobar-los..., o com si la carnisseria que anaven
deixant rere seu fes que molts yevethans s'ho pensessin dues vegades abans d'interposar-se
en la trajectòria d'una incontenible càrrega wookiee.
Però els
guàrdies i les patrulles amb què es van trobar van lluitar tenaçment, i no hi
va haver ni un sol instant en què fugissin o es deixessin dominar per la por.
Armats o desarmats, sols o en grups, els yevethans van plantar cara als
intrusos amb un estúpid coratge que els convertia en blancs fàcils i en
amenaces persistents. En Chewbacca i en Lumpawarump es van veure obligats a
disparar sobre qualsevol cosa que es mogués, i van haver de seguir disparant
fins que es deixava de moure. Quan per fi van veure el seu objectiu,
l'indicador del rifle desintegrador d’en Lumpawarump s'estava aproximant a la
zona de reserva i els indicadors de les dues armes d’en Chewbacca ja estaven a
punt d'entrar a la zona vermella de la manca d'energia.
Un últim
obstacle a superar s'alçava davant d'ells. A diferència del que hagués passat
en els blocs de detenció, obrir un forat en la mampara amb una granada posaria
en perill les vides dels ocupants del compartiment de càrrega. Però les portes
seccionals del compartiment estaven vigilades per mitja dotzena de yevethans
que s'havien desplegat davant d'elles darrere de la protecció d'un parell
d'escuts portàtils imperials. Els panells corbats que els hi arribaven fins a
l'alçada de la cintura contenien tant generadors d'escuts de raigs com
absorbidors d'energia, i mentre es mantinguessin darrere de l'arc dels escuts,
els yevethans no tindrien res a témer dels desintegradors manuals.
El pitjor de
tot era que les portes del compartiment es trobaven a l'altre costat d'una
coberta de vol de cent metres d'amplada. En circumstàncies normals aquesta
coberta servia per acollir alguns dels caces que estaven buscant el Falcó en
aquells moments, i no oferia la més mínima cobertura de cap classe quan els
caces no estaven en ella.
[-Dóna'm el
teu arc d'energia] -va dir en Chewbacca mentre s’ajupien a l'escotilla.
En
Lumpawarump va despenjar l'arma de la seva espatlla i va iniciar el gest de
lliurar-li al seu pare, però es va sorprendre veient que no hi havia cap mà
estesa davant ell per acceptar-la. En comptes de prendre la seva arma, en
Chewbacca li estava oferint les petites esferes conegudes amb el nom de centres
d'eruga que formaven el nucli dels dards explosius.
[-Primer els
escuts] -va dir en Chewbacca, assenyalant-los amb el seu desintegrador.
[-Després concentra't en els enemics de l'esquerra i de la dreta. Probablement
amb això n'hi haurà prou per evitar que els altres puguin moure’s i els
mantindrà agrupats, amb el que oferiran un blanc més fàcil. Has de disparar tot
el de pressa que et permeti fer-ho el teu arc d'energia..., com quan estàs
intentant caçar una flarion abans que
la rajada tingui temps de dispersar-se i trobar refugi a l'espessor.]
[-Sí, pare.]
[-Jo faré
que hagin de dividir la seva atenció entre els dos, de la mateixa manera en què
sempre dónes un tros de carn al tharriarr
per distreure’l,] -va seguir dient en Chewbacca. [-Intenta mantenir
allunyats els teus dards de la meva esquena, fill.]
En Lumpawarump
va riure.
[-I tu
intenta no passar corrent per davant de la mirada de la meu arma, pare.]
En Chewbacca
va connectar el seu comunicador amb una pressió del polze.
[-Jowdrrl.]
[-Sóc aquí,
cosí.]
[-Prepara't
per dur a terme una recollida a la coberta de vol que es troba directament
davant de la teva posició.]
[-Segellaré
la comporta i estaré esperant la teva trucada.]
Chewbacca es
va tornar cap Lumpawarump.
[-Això serà
el teu hrrtayyk.]
[-Estic
preparat.]
En Chewbacca
va moure la mà i en Lumpawarump es va incorporar a l'escotilla, aixecant l'arc
d'energia cap el seu pit mentre s'alçava. El primer dard explosiu va sortir
disparat de l'arma abans que el jove wookiee hagués acabat d'incorporar-se, i
el segon ja estava fendint l'aire abans que en Chewbacca hagués donat la seva
primera llarga gambada sobre la coberta de vol.
Les
explosions bessones que van tenir lloc un instant, després van ser tant
compactes com concentrades. Un escut va ser violentament impulsat cap enrere, i
l'impacte va fer caure a dos yevethans. L'altre escut senzillament es va fer
miques, i l'ona expansiva va ruixar la coberta, la mampara i als guàrdies amb
un diluvi de tallants fragments de vores molt esmolades.
En
Lumpawarump va continuar disparant, perseguint els seus enemics a través de la
fumera com si fossin ombres amagades entre la mala herba. Un dard va cremar el
tòrax d'un guàrdia yevethà, i el següent va fer que el seu company rodés per
terra tan flàccidament com si fos una nina de drap.
I llavors en
Chewbacca va deixar escapar un udol esfereïdor i va començar a ruixar la
coberta de vol amb els feixos letals del seu desintegrador. L'udol contenia
tota la pena per la pèrdua d’en Shoran i tota la fúria pel que li havien fet al
Han, i va atreure l'atenció dels guàrdies supervivents. Amb l'anhel de venjança
d’en Chewbacca impulsant les seves llargues cames, el wookiee va travessar la
coberta movent-se a una velocitat sorprenent. Cap dels escassos feixos
desintegradors disparats contra ell va aconseguir apropar-se a més d'un parell
de metres del seu objectiu.
Quan en
Chewbacca va arribar al que quedava del lloc de guàrdia, l'enemic ja no
disparava. Tots els guàrdies havien caigut, víctimes de la mà ferma i l'ull de
veritable caçador d’en Lumpawarump. Tres guàrdies encara semblaven tenir
desitjos de lluitar malgrat les terribles ferides infligides per l'arc
d'energia..., però en Chewbacca estava més que disposat a satisfer els seus
desitjos.
El wookiee
va aixafar el pit del guàrdia que estava intentant aixecar-se de la coberta i
després es va llançar sobre l'esquena d'un altre enemic i li va trencar el coll
amb un salvatge moviment de rotació. En Chewbacca es va apartar ràpidament del
cadàver abans que es desplomés i es va trobar cara a cara amb l'últim guàrdia.
El yevethà
sagnava profusament a causa de les múltiples ferides de metralla escampades per
la seva espatlla i la galta dreta, i les plaques del seu tòrax estaven
socarrades i bombollejaven. El guàrdia va fendir l'aire amb les seves urpes i
en Chewbacca va respondre amb un rugit de desafiament. Els dos enemics es van
llançar a la càrrega i es van trobar en una col·lisió que hauria deixat
inconscients a criatures menys fortes que elles.
El seu curt
combat va acabar quan en Chewbacca va alçar al seu immens atacant per sobre del
seu cap i el va llançar contra una columna estructural. El yevethà va relliscar
al llarg d'ella fins a caure pesadament sobre la coberta amb l'esquena
trencada, i ja no va tornar a moure’s. En Chewbacca va anar fins el cadàver, el
va contemplar en silenci durant un moment i després va tirar el cap cap enrere
per fer que els ecos del crit de triomf wookiee arribessin fins als racons més
allunyats de la coberta de vol.
Després va
girar i va cridar al Lumpawarump amb un gest de la mà.
Només
llavors va poder veure que el seu fill estava ferit i que mantenia la cama
dreta rígida mentre corria. En Chewbacca no sabia quan havia estat ferit en
Lumpawarump i fins a quin punt era greu la ferida, només sabia que el seu fill
no havia deixat escapar ni la més lleu queixa, i que quan va arribar el moment
en Lumpawarump havia estat capaç d’enfrontar-se al Katarn sense vacil·lar i sense errar el blanc.
La dona
anomenada Enara es va posar a la gatzoneta al costat d’en Han Solo, que estava
dormint, i li va fregar suaument un punt del seu avantbraç en què no hi havia
cap morat.
-Hi ha
lluita a bord -va murmurar -. Els teus amics han vingut a per tu.
El fet de
moure’s va despertar mil dolors i va fer que la cara d'en Han fes una ganyota,
però tot i així va seguir intentant alçar-se fins a quedar assegut a terra.
- Han vingut
a buscar-me? Com ho saps?
-Ho sé -va
dir l’Enara, que semblava estar molt tensa i preocupada -. Els he cridat i per
fi m'han sentit. Vine: hem d’allunyar-nos d'aquí. Estar a prop de les parets és
perillós.
-No entenc
res -va dir en Han. Però va permetre que l’Enara l'ajudés a coixejar fins al
centre del compartiment. L'esforç el va deixar molt debilitat, i no va tenir
més remei que tornar a anar a dormir sobre aquella superfície tan incòmodament
dura. No he sentit cap soroll.
-Estan molt
lluny d'aquí. No puc amagar-los... Hauria de fer un esforç massa gran, i
fracassaria. Però intentaré ajudar-los perquè et trobin.
L’Enara es
va asseure al seu costat, escampant al seu voltant els plecs del seu socarrimat
caftà marró i allisant-los amb tanta cura com si fos un magnífic vestit de gala
i estigués esperant rebre convidats d'un moment a un altre. Després les seves
mans es van corbar al voltant d'una de les mans d’en Han en un contacte tan
delicat que resultava gairebé imperceptible, i el seu cap va girar cap a les
portes tancades del compartiment que els mantenien tancades.
En Han no va
dubtar ni per un moment que estigués dient la veritat. L’Enara era una dona
sorprenent i incomprensible, propensa a emetre afirmacions estranyes i a patir
llargs períodes d'abstracció anunciats per una mirada distant i una aversió a
qualsevol classe de companyia. Però de tots els presoners del compartiment,
l’Enara era l'única que havia sabut superar les seves necessitats i els seus
temors per oferir la seva amistat. Havia estat la primera a parlar quan en Han
va arribar al compartiment, i el seu havia estat l'únic rostre en el qual va
poder veure compassió quan va despertar sumit en una agonia de dolor després de
la terrible pallissa que li havia infligit Nil Spaar.
Però la
tènue promesa d'un rescat no va ser suficient per impedir que en Han
s’endormisqués. El dolor l’esgotava ràpidament, i els seus òrgans maltractats i
els seus músculs estripats i malmesos no li donaven ni un sol moment de respir
quan es trobava conscient. El somni era el seu únic alleujament.
-El combat
s'acosta -va dir l’Enara durant un dels instants en què en Han estava despert
-. Si has de caminar...
-Si aquestes
portes s'obren podré arribar fins a elles. Però segueixo sense sentir res.
-Aviat ho
sentiràs -va dir l’Enara.
En Han va
veure que estava molt pàl·lida, i va notar el tremolor de les seves mans i que
aquella pell que normalment estava reconfortantment fresca semblava cremar al
costat de la seva.
-Enara...
Què passa?
-No puc
mantenir-los separats. Tants morts... El teu camí és tan dur, hi ha tant
caos... -Va murmurar l’Enara.
- Tens
alguna mena de poders empàtics?
-Sentir la
mort no és gens difícil -va dir l’Enara-. S'acosten. Ja gairebé són aquí.
Va ser en
aquell moment quan en Han realment va començar a creure que estava passant
alguna cosa a bord de la nau estel·lar. Va intentar asseure’s en el mateix
instant en què l’Enara queia bruscament cap endavant, deixant escapar un
estrident ploriqueig mentre es pressionava el front amb les palmes i la seva
despentinada cabellera li amagava la cara.
Uns moments
després es van sentir sorolls a l'altre costat de les portes: crits, trets
d'armes desintegradores, cops contra la mampara i un insuportable cruixir
metàl·lic que en Han estava segur de conèixer, però que la seva ment drogada
pel dolor va ser incapaç d'identificar. Després la petita comporta incrustada
en les portalades del compartiment es va obrir de cop, i la imponent silueta
d'un wookiee va omplir l'obertura.
- Chewie!
En Chewbacca
va creuar corrent el compartiment amb un gemec planyívol i va alçar en suspens
al Han. Després va tirar el cap enrere i, amb un rugit de pur delit, va fer
girar al Han en una vertiginosa sèrie de cercles que van traçar una dansa
d'alegria.
-Ai... Vés
més amb compte, Chewie -va respondre en Han sense tractar d'ocultar la seva
pròpia alegria -. Per què has trigat tant? On està la meva nau?
I després va
deixar anar un xiscle quan en Chewbacca va fer alguns malabarismes amb ell en
un esforç per agafar el seu comunicador. Després d'haver deixat anar una seca
sèrie de lladrucs per l'aparell, en Chewbacca va sortir amb el Han a l'espatlla
i va anar cap a l'entrada, que havia passat a estar vigilada per un altre
gegant.
-Espera...
Espera... Els altres... Espera, Chewbacca, els altres. Hem de treure'ls
d'aquí... Enara, Taratan, Noloth... Atura't, condemnada bola de pèls! -Va
cridar en Han-. Posa’m a terra, d'acord? Encara no estic mort. Enara!
Mentre en
Chewbacca obeïa a contracor, en Han va veure que l’Enara seguia asseguda a
terra, tot i que ja no estava doblegada sobre si mateixa.
-Anem, Enara
-la va cridar-. Hi ha lloc per a tu. Oi que sí, Chewie? A quants podem treure
d'aquí...?
I llavors la
sorpresa el va deixar sense parla mentre la seva mirada recorria la sala. Cap
dels presoners mostrava la més mínima reacció al que estava passant: tots
seguien dispersos en els seus llocs i grups habituals, dormint, parlant i
bevent aigua dels conductes de degoteig.
- Què està
passant aquí? -Va preguntar, donant dos passos trontollosos cap a l’Enara-. Anem,
anem... La nostra reserva acaba d'expirar i l'hotel vol que deixem lliures
aquestes habitacions.
-No puc -va
dir l’Enara-. Vés, si us plau... He arribat al meu límit.
-No entenc
de què m'estàs parlant.
L’Enara va
moure el cap en una seca negativa. Quan ho va fer, la resta dels presoners es
va esvair i en el compartiment només van quedar l’Enara, en Han i en Chewbacca.
El wookiee va deixar escapar un gemegós grunyit ple d'inquietud i va aferrar
amb més força la culata del seu desintegrador.
-Ara ets
dins -va dir l’Enara -, i veus les coses tal com jo les veig.
- On són els
altres?
-Mai van ser
aquí -va dir l’Enara -. Van escapar al campament de transferència i després van
ser recollits per l'Estrella del Matí. Ara estan en un lloc on ja no corren cap
perill. Pots anar-te'n.
En Chewbacca
va tornar a gemegar i va tirar de l'espatlla d'en Han.
-Això era...
Els ostatges eren una il·lusió? -Va preguntar en Han, ignorant les urgents
estirades d’en Chewbacca -. Estaves protegint la seva fugida? Oblida-ho, és
igual... Ara tu també pots anar-te'n. Ja no queda ningú a qui protegir.
-He de
quedar-me -va dir l’Enara amb un fil de veu -. Si li despullés dels seus
trofeus, en Nil Spaar intentaria substituir-los per altres. Si li arrabassés la
seguretat que li proporciona la seva protecció, buscaria la seguretat a través
de la mort dels seus enemics. Vés-te’n, Han... No estic presonera. He triat
això lliurement. Vés-te’n.
L’Enara els
va donar l'esquena i va baixar el mentó fins a enganxar-lo al pit. Un instant
després els ostatges van reaparèixer..., i entre ells hi havia un Han Solo ferit
i incapaç de moure’s que dormisquejava sobre la coberta al costat de l’Enara.
El wookiee
de la porta va llançar un estrident crit que gairebé va ser ofegat pel rugit
dolorosament familiar dels motors del Falcó Mil·lenari.
-Enara...
-Va dir en Han, i la seva veu s'havia convertit en un gemec suplicant.
I llavors
les seves cames es van doblegar sota d'ell. en Chewbacca el va envoltar amb els
seus braços abans que xoqués amb la coberta, i es va negar a escoltar les seves
protestes mentre se l’emportava a collibè.
L’Enara va
seguir amb els ulls clavats a terra. En Han la va mirar per última vegada i es
va emportar la imatge d'una doneta de cabells despentinats, asseguda amb les
cames creuades amb un home a qui acabava d'ajudar a salvar la vida.
Aproximadament
en el mateix instant en què el Falcó Mil·lenari s'allunyava de l'Orgull de
Yevetha amb un rugit de toveres deixant rere seu una cortina de mines que
començaven a fer explosió, el Llimac del Fang sortia de l’hiperespai davant del
grup insígnia de la Cinquena Flota.
Els navilis
d'exploració del perímetre tot just havien començat a transmetre el contacte a
l’Intrèpid quan la canonera Guerrer ja estava avançant a tota velocitat,
abandonant la formació per col·locar-se en una trajectòria d'intercepció.
-Tenim un
contacte davant de nosaltres -li va anunciar l'oficial tàctic al pont -. Tipus
no identificat. Classe de mida, F..., possiblement sigui alguna varietat de
sonda. Ha sortit directament del cor del cúmul.
Una pantalla
del canal de comunicacions nombre tres va quedar sobtadament il·luminada per
una filera de nombres a l'altre costat del pont.
-Estem
rebent una transmissió del contacte, senyor. Estan intentant autoritzar una
connexió.
Això va fer
que el Capità del Guerrer s'acostés a la pantalla per fer una ullada.
-El codi
d'enviament és vàlid, però ha estat emès de manera oberta i sense cap tipus de
protecció. Això no ha sortit de cap transmissor militar -va dir l'especialista
de comunicacions -. I amb el codi d'autorització passa exactament el mateix:
els sistemes indiquen que és vàlid, però no està actualitzat. Algú està
intentant entrar per la porta principal sense tenir una clau.
-M'agradaria
saber qui pot ser -va dir el Capità -. Identifiqueu el codi del transmissor.
-Ja ho he
intentat, senyor, però els sistemes només obtenen el senyal primari indicador
que està considerat com a alt secret.
- De debò?
-Va murmurar el Capità -. Poseu-nos en alerta roja dos i autoritzi la connexió.
Els números
es van esfumar de la pantalla per ser substituïts per la cara d’en Luke
Skywalker.
- Em
reconeix, Capità? -Va preguntar la imatge hologràfica d’en Luke.
-Reconec la
persona que aparenta ser -va respondre el Capità -. No disposo de cap
informació que m’indueixi a creure que aquesta persona es troba en aquest
sector o que s'esperava que fes acte de presència en ell.
-Excel·lent,
Capità. A hores d'ara ja hauria de comptar amb una identificació d'aquesta nau
i una avaluació de l'amenaça potencial que representa.
El Capità va
tornar la mirada cap a l'oficial tàctic.
-El
transductor diu que és una nau civil..., un iot de la classe esquif,
desarmat... Ho estic confirmant mitjançant els sondejos directes, senyor. És
una Aventurera Verpine, senyor.
Hi va haver
diversos esbufecs i rialletes ofegades a la sala.
-Però en
realitat no ha obtingut cap confirmació que estigui «desarmada», Tinent -va dir
el Capità, tornant-se novament cap a la pantalla -. Una nau d'aquesta mida
podria transportar sense cap dificultat municions tàctiques dins el seu
compartiment de passatge.
En Luke va
assentir per indicar que estava totalment d'acord amb ell.
-Li agrairia
que concertés una cita a l'espai i que fes que la seva gent inspeccionés la nau
-va dir després -. Quant s'hagi convençut a la seva satisfacció de què sóc qui
semblo ser i que no hem desmantellat el cubicle sanitari per substituir-lo per
una bomba de fusió, va afegir jovialment, confio que podrà proporcionar-me un
mitjà de transport o una escorta fins al navili insígnia. He obtingut una
informació extremadament important que he de comunicar al comandant de la
flota.
El Capità
era un soldat prou disciplinat o tossut com per no donar el seu braç a tòrcer
amb tanta facilitat.
-Segueixi el
seu curs actual -va dir -. Mantingui obert aquest canal. Ens reunirem amb vostè
ben aviat. -Però quan la connexió es va haver tallat, es va afanyar a tornar
cap a la consola del primer canal de comunicacions -. Poseu-vos en contacte amb
l’Intrèpid a través d'una connexió protegida i informe al General que en Luke
Skywalker va cap allà.
Quan el
missatge es va haver enviat, el tècnic que s'ocupava del segon canal de la
consola de comunicacions va tornar el cap cap al Capità.
-És una bona
notícia, oi, senyor?
-Això
espero, Tinent -va dir el Capità, que estava molt seriós -. Sí, espero que
sigui una bona notícia...
Quan el
Llimac del Fang va acabar detenint-se al final dels topalls de les places
d'aparcament números trenta-nou i quaranta de la coberta de vol davantera de
l’Intrèpid, tots els que es trobaven en aquella secció de la nau, i molts que
es trobaven en altres llocs de les seccions restants, ja sabien que en Luke
Skywalker acabava de pujar a bord.
No s'havia
fet cap anunci oficial. El rumor es va anar difonent entre els oficials i la tripulació
a través de dues cadenes independents d'amistat i contactes..., i ho va fer amb
la mateixa rapidesa en les dues, encara que amb un significat lleugerament
diferent en cada cas. Entre els oficials el titular era «T'has assabentat de la
gran notícia?», mentre que entre la tripulació ningú dubtava que fos una bona
notícia.
En Luke ho
va poder veure en els somriures de la dotació de coberta mentre asseguraven
l'esquif i en els animats aixecaments de polze cap al sostre que li van oferir
mentre baixava de la nau. Quan es va tornar i va ajudar a baixar primer a la
Wialu i després a l’Akanah, l'atmosfera anímica que l'envoltava va canviar
durant uns moments. Però en Luke no va trigar a sentir com l'atenció de tots
els presents tornava a concentrar-se en ell, com si el fet de què en Luke
Skywalker hi fos els hi oferís un focus per a l'esperança i la tranquil·litat,
l'orgull bel·ligerant i fins i tot el patriotisme.
«És com si
pensessin que he vingut aquí a guanyar la guerra per a ells -va pensar en Luke mentre
seguia a la seva escorta fins a la coberta de vol -. Però en realitat jo espero
que siguin precisament les persones a les que estan ignorant les que siguin
capaces de fer el que ells esperen de mi.»
En Luke
volia tenir una entrevista privada amb l’Àbaht i això era el que havia demanat,
però potser fóra esperar massa. O la seva presència resultava excessivament
magnètica fins i tot entre els seus mateixos oficials, o la idea de «entrevista
privada» que tenia l’Àbaht incloïa automàticament a dos Coronels
d'acompanyament i un Capità extra.
En Luke va
resoldre el problema que suposava la seva presència limitant-se a ignorar-la.
- Quina és
la situació actual del conflicte, General? -Va preguntar, prescindint de
qualsevol intent de presentar als seus acompanyants.
-La
presidenta ha declarat la guerra als yevethans -va informar l’Àbaht -. Com a
primer pas, ens estem preparant per tornar a Doornik-319 i prendre’ls-hi. També
hem adoptat una actitud més agressiva pel que fa a la recerca de les drassanes
restants, i estem planificant penetracions més profundes en el cúmul que
arribarien fins als mons natals dels yevethans.
- I quina és
la situació actual dels seus efectius? S'estan veient involucrats en alguna
classe d'hostilitats?
-No. Això és
la calma que precedeix la tempesta -va dir l’Àbaht-. I ara, puc demanar-li que
m'expliqui la seva presència? Suposo que si hagués estat enviat per la
presidenta ens haurien advertit per endavant.
-He vingut
directament des de J't'p'tan, un món que en les seves cartes astrogràfiques és
conegut com a Doornik-628 -va dir en Luke -. Abans d'això... Bé, una explicació
completa exigiria massa temps, i de totes maneres no estic preparat per
compartir amb ningú més tot el que m'ha passat. Però la part que importa és
molt simple i pot explicar-se amb facilitat. He vingut a oferir-los una
oportunitat de donar aquest primer pas en una direcció diferent.
Un públic
format per persones com el Coronel Corgan, el Coronel Mauit'ta i el Capità
Morano podia posar en dificultats fins i tot a algú que gaudís de la posició
d’en Luke..., sobretot quan es tractava de «vendre» una cosa que tenia tot
l'aspecte de ser màgia pura i simple.
- És que
també he de defensar els Jedi davant vostès? -Va preguntar secament en Luke en
resposta a la més recent expressió d'escepticisme -. La naturalesa de l'univers
transcendeix les definicions de la ciència, i les possibilitats de l'univers
excedeixen les limitacions de la tecnologia.
-No tinc
moltes ganes de posar en perill les vides de la meva tripulació dipositant la
meva confiança en trucs i forces invisibles que no poden ser mesurades -va dir
Morano.
-Sembla que
tampoc té moltes ganes de salvar les vides de la seva tripulació.
-Prefereixo
confiar en el que conec. Podem guanyar aquesta guerra amb les armes de què
disposem.
No hi havia
molts objectes solts en una nau preparada per entrar en combat, pel que en Luke
es va veure obligat a crear-ne alguns. Amb una fracció de segon en va tenir
prou per enviar una sonda de la Força, arrencar les insígnies dels uniformes
dels tres oficials i estendre-les en pulcres fileres sobre l'escriptori de
l’Àbaht.
-Ara ja sap
algunes coses més sobre les forces invisibles -va dir.
-Això no ens
ajuda en res -va dir el General Àbaht amb un sospir.
-Només
intento recordar-los que la Força és tan real com qualsevol objecte d'aquesta
habitació: la Força és un misteri, però no una fantasia -va dir en Luke. Va
estendre un dit i va assenyalar a Morano, qui seguia contemplant en silenci la
porció de tela que fins feia uns moments havia estat coberta per les insígnies
del seu rang -. La seva manera de guanyar aquesta guerra significa milers o
potser fins i tot desenes de milers de morts en ambdós bàndols..., i aquestes
morts són totalment innecessàries.
-Seran
innecessàries únicament si el seu truc aconsegueix enganyar als yevethans -va
dir en Corgan, recollint les seves insígnies amb una clara expressió
d'irritació a la cara adobada per la intempèrie -, i no pot saber si
aconseguirà enganyar-los.
-El que la
Wialu ens està oferint no és cap «truc» -va dir en Luke amb meticulosa
paciència -. El seu instrumental és més vell que la tecnologia d'aquest
desintegrador que vostè porta a la cintura, i més poderós. Però resulta més
difícil de manejar, perquè exigeix tota una vida de compromís en comptes del simple fet de limitar-se a prémer
un gallet.
-Potser
podria dir alguna cosa més sobre com funciona -va suggerir Mauit'ta.
En Luke es
va girar i va alçar les mans en un gest de disgust i frustració.
-Utilitza el
reflex de la superfície del Corrent -va dir la Wialu.
-Em temo que
això tampoc em serveix de gaire -va dir l’Àbaht mentre en Luke es tornava
novament cap a ell -. Ha de comprendre que ens està demanant que organitzem una
operació militar a gran escala al voltant d'alguna cosa que mai hem
experimentat anteriorment. Creu que seria possible que ens fessin una
demostració?
En Luke
esperava que la Wialu rebutgés aquella imposició, però la seva resposta va
sorprendre’l.
-M'estan
demanant que creï una projecció de grans dimensions d'una cosa que mai he
experimentat anteriorment -va dir -. Em sembla que el més beneficiós per a tots
seria que vostès fessin la seva demostració primer, i que jutgessin la meva
després.
L’Àbaht va
mirar en Corgan.
- Coronel?
-Bé, estem
esperant l'arribada d'unes vint naus del Quart que s’han d'unir amb els nostres
efectius dins... -Va observar el seu cronòmetre -, dins d'una mitja hora. Els
hi servirien per fer la seva demostració?
-Necessito
trobar-me el més a prop possible del fenomen -va dir la Wialu.
-Hi ha una
bombolla d'observació en el vehicle de manteniment -va dir Marano-. Si ens
encongíssim una mica, crec que els set hi podríem cabre. Sempre que no li
molesti la presència d'uns escèptics, naturalment...
-Les seves
creences són totalment irrellevants per a mi -va dir la Wialu-. Jo extrec el
meu poder d'allò en el que crec.
Quan el
vehicle de manteniment va haver arribat al límit de seguretat, el General Àbaht
va colpejar suaument l'espatlla del pilot des del darrere amb un dit per
indicar-li que volia que s'aturés a cinquanta quilòmetres del punt en què havia
d'aparèixer la força expedicionària quan acabés el seu salt hiperespacial.
-Ja estem
prou a prop, fill -va dir -. Ah, i deixi'ns uns quants quilòmetres per sota de
la trajectòria d'entrada. No vull morir veient com tot l'alt comandament
d'aquesta força és esborrat de l'univers per un error de navegació.
-A mi em
preocupa més la possibilitat de ser esborrats de l'univers per l'excés
d'entusiasme d'algun Tinent d'artilleria -va dir en Corgan-. Aquestes naus es
dirigeixen cap a una zona de risc, i no esperen trobar-se amb un comitè de
benvinguda esperant-los en l'espai.
-L’Akanah
s'ocuparà d'això -va dir la Wialu-. Les naus no ens veuran.
- Què vol
dir? -Va preguntar l’Àbaht.
-Quan la
Wialu diu que pot fer alguna cosa, General... Bé, li aconsello que la cregui
–va dir en Luke -. Si jo hagués volgut fer les coses a la seva manera, no
haurien sabut que el Llimac del Fang estava rondant pels voltants fins que
l’hagués posat en una de les places d'estacionament.
En Corgan va
moure el cap amb visible incredulitat, però no hi va haver ocasió de prosseguir
aquella discussió.
-Aquí vénen
-va dir Mauit'ta.
Les
gegantines masses dels navilis de combat van anar emergint una darrere l'altra
del centre d'una massa d'espurnes de radiació blanca que s'agitaven i es
superposaven entre si, estrelles acabades de néixer que sorgien del no-res per
començar a parpellejar a la nit. Creuers i transports d'atac, Destructors
Estel·lars i canoneres... Totes salvant la distància que les separava del
vehicle de manteniment en un obrir i tancar d'ulls, i van passar rugint sobre
els seus caps en una espectacular exhibició de potència
- Se'ns
permet parlar? -Va preguntar en Corgan.
-Paciència
-va dir l’Àbaht, alçant la mirada amb els dits entrellaçats a l'esquena -.
Sospito que la paciència i l'atenció acabaran sent recompensades.
-Em temo que
no l'entenc.
- Quantes
naus estàvem esperant?
-Vint.
L’Àbaht va
assentir.
-Doncs fins
al moment ja he comptat trenta.
En Corgan i
en Morano, bocabadats i amb els ulls desorbitats, van contemplar en silenci com
l'enorme casc d'un transport de la flota fendia el buit per sobre dels seus
caps.
-Ha
d’haver-se equivocat.
En Luke va
veure que l’Àbaht estava somrient.
-Puc
assegurar-los que encara sóc capaç de comptar fins a trenta -va dir -. Els
suggereixo que parlin amb Seguiment i demanin una comprovació.
Mauit'ta ja
estava allargant la mà cap al seu comunicador.
-Feu un
pentinat de les naus que s'estan aproximant i proporcioni’m un recompte -va
ordenar.
-Trenta-vuit...,
quaranta..., quaranta-u... Els sensors segueixen registrant contactes.
- I tots els
contactes i trajectòries són normals?
-Tot és tal
com esperàvem... Espereu un moment. Algunes identificacions estan duplicades.
Coronel, vol explicar-me què està passant?
-Ara no,
Tinent. Mantingueu-vos a l'escolta -va dir Mauit'ta, i va desconnectar el seu
comunicador.
L’Àbaht es
va tornar cap als altres oficials.
-Bé,
cavallers, ja tenim la nostra demostració -va dir, assenyalant l'espai amb una
mà mentre una canonera passava rugint a un quilòmetre escàs de distància d'ells
-. Quins són reals? Aquesta? La del costat? No puc distingir unes d'unes
altres..., i sospito que ni tan sols Seguiment és capaç de fer-ho. -Es va girar
cap a l’Akanah-. Gràcies. No necessito més demostracions.
Un instant
després la meitat del grup de combat que estava desfilant per davant d'ells es
va esvair. La Wialu es va encorbar perceptiblement, com si el seu cos
s’afluixés després d'haver fet un gran esforç, i va buscar el seu seient
immediatament després. L’Akanah es va afanyar a asseure’s al seu costat en una
actitud clarament protectora.
- Què és el
que acabo de veure, General? -Va preguntar el pilot del vehicle de manteniment
amb un fil de veu.
-Res, fill
-va respondre l’Àbaht-. Res, tant oficialment com literalment.
-Però...
-No faci més
preguntes i no pensi en això -va dir el General -. Limiti’s a portar-nos de
tornada al graner el més de pressa que pugui -va afegir, tornant-se cap al Luke
-. Tots tenim moltes coses a fer.
Ja havien
iniciat la fase final de l'aproximació a l’Intrèpid quan se'ls va dir que
s'havien de fer a un costat per permetre el llançament d'una onada de caces. La
preocupació va enfosquir el rostre d’en Morano tot just van sentir aquelles
paraules.
- Què està
passant? Encara falta una hora per a la propera rotació de patrulles.
El Capità va
obtenir una resposta del controlador de vols després que el vehicle de
manteniment s'hagués posat a l'hangar.
-La patrulla
exterior durà a terme una intercepció -els va informar el controlador -. Hem
detectat la presència d'una nau procedent de l'interior del sistema que s'està
acostant a gran velocitat. No hem rebut cap identificació vàlida, i fins al
moment la nau s'ha limitat a respondre a les nostres transmissions amb el que
sembla ser una mena de senyal d'interferència o codi protegit.
En Morano es
va girar per encarar-se amb la Wialu.
- Això també
forma part de la seva demostració?
-No -va dir
la Wialu bellugant el cap -. No tinc res a veure amb aquesta nau.
-General, el
comandant Jarrou ha ordenat que tornem al nivell d'alerta dos -va seguir
explicant el controlador -. Capità, vostè i el General han d'anar amunt el més
de pressa possible.
En Luke va
anar a corre-cuita fins al pont, trepitjant-li els talons al General Àbaht en
una veloç carrera, i es va plantar davant d'una pantalla de seguiment. La
imatge encara era petita i bidimensional. En Luke va inclinar el cap a un
costat i va estudiar la imatge, que anava engrandint-se lentament.
- A quina
velocitat es mou aquesta nau, especialista?
-Estem
captant un factor vuit subllumínic, senyor. Sembla que té molta pressa.
- Podria
escoltar aquest senyal d'interferència que està transmetent?
-Encara
l'estem rebent -va dir l'especialista -. Podeu utilitzar els auriculars,
senyor. Compte amb el volum... És una autèntica rebenta-timpans.
En Luke es
va posar els auriculars, va escoltar en silenci durant un moment... i després
es va posar a riure.
- Senyor?
-Això no és
un senyal d'interferència. És shyriiwook..., un dialecte dels wookiees -va dir,
traient-se els auriculars d'un cop amb la mà -. És en Chewbacca, i sembla que
està molt preocupat per alguna cosa. -Va fer un altre ràpid cop d'ull a la
pantalla -. Vol que aquests pilots es treguin del mig. General Àbaht!
L’Àbaht va
interrompre la seva conversa amb l'oficial tàctic per alçar la mirada cap a en
Luke.
- Què passa
ara?
-Serà millor
que els hi digui a aquests caces que s'oblidin de la intercepció i que es
preparin per dur a terme una missió de cita-i-escorta -va dir en Luke -. El
Falcó Mil·lenari ve cap aquí.
En Shoran i
en Han van ser trets del Falcó en lliteres del servei d'evacuació mèdica.
Si se'ls
jutjava únicament per l'aspecte, els dos semblaven estar igualment greus, però
els llums indicadors dels panells monitors de les lliteres de seguida van
profetitzar que anirien a parar a llocs diferents. Els indicadors de la llitera
de Shoran van romandre estàtics i majoritàriament en vermell, i el seu ocupant
va ser portat directament al dipòsit de cadàvers de l'Intrèpid. Els indicadors
de la llitera d'en Han no paraven de parpellejar i gairebé tots estaven en
groc, i en Han va ser portat directament a un tanc bacta a la sala mèdica
número u.
Ni en Luke ni ningú més va tenir cap possibilitat de parlar
amb en Han abans que entrés en el tanc. Pel que sembla en Han havia romàs
inconscient des de bastant abans que el Falcó sortís de N'zoth mitjançant un
microsalt, i el seu ja prou fràgil estat s'havia vist agreujat per les tensions
del rescat i, en particular, per la fugida en condicions d'alta gravetat.
I fins i tot si en Han hagués estat conscient,
calia comptar amb en Chewbacca, el wookiee es mantenia constantment al costat
d’en Han en una actitud tan protectora que feia nosa al doctor i l'androide
metge, i al final va haver de ser apartat de la taula de selecció gairebé a
ròssec per dos dels seus companys.
Els quatre wookiees eren una visió realment impressionant, i
la seva presència a la sala mèdica va atreure una considerable atenció plena de
curiositat. En Luke va creure reconèixer al wookiee ferit com a Lumpawarump, i
les seves suposicions es van veure confirmades quan en Chewbacca el va
convertir en el següent objecte de la seva nerviosa vigilància.
En Lumpawarump havia baixat de la nau movent-se sense ajuda i
pels seus propis mitjans, però la cremada de desintegrador de segon grau del
seu panxell dret estava recoberta de lletges butllofes que ja començaven a
traspuar fluids i també necessitava ser atesa. Un androide traductor va arribar
just a temps per ajudar al K-1B en les negociacions amb els seus pacients.
-La pell i les cèl·lules capil·lars han patit danys bastant
seriosos. Els danys soferts pel teixit gras i els músculs són limitats -va dir
el K-1B-. Tots els danys poden ser reparats. Prescric
una sessió d'immersió de deu hores de durada.
Tant en Chewbacca com el seu fill van tornar la mirada cap a
la taula de preparació en què en Han estava sent equipat amb el seu respirador
i els seus monitors. En Chewbacca va tensar el llavi superior sobre les dents
en una expressió de disgust, i en Lumpawarump va bellugar el cap en una
vigorosa negativa mentre rondinava una resposta.
La
traducció de l’androide va ser clarament diplomàtica.
-El pacient ha expressat una disposició d'ànim bàsicament
contrària a la idea de la immersió.
El cap de K-1B va girar d'una manera inconfusiblement
mecànica.
-L'efectivitat dels tractaments tòpics és limitada -va dir -.
Els empelts no són una solució terapèutica adequada en espècies que estan
dotades d'abundant pelatge corporal. La probabilitat que quedin cicatrius és
considerablement elevada a menys que es recorri a la immersió.
Tant en Lumpawarump com en Chewbacca van respondre
immediatament amb grunyits, amb uns timbres que contrastaven de manera molt
aguda.
-El pacient diu que les cicatrius li semblen socialment
desitjables. El guardià del pacient expressa el seu temor que si les lesions no
són tractades d'una manera efectiva, K-1B experimentarà seriosos errors de funcionament
i abundants disrupcions en els seus sistemes.
Tot i l'ombra de preocupació que sentia tant per en Han com
pel fill d’en Chewbacca, en Luke no va poder contenir una rialleta davant
l'òbvia paràfrasi de l'androide. El so va fer que en Chewbacca alcés la vista
cap al Luke, amb el que els seus ulls es van trobar per primera vegada des que
el Falcó havia quedat atracat a l’hangar. El wookiee va
assenyalar al Han amb visible irritació, i després va emetre un grunyit tan sec
com tallant. El seu significat estava tan clar que no va requerir cap
traducció. Aquella mirada li estava preguntant
on s'havia ficat mentre el Han el necessitava.
-No
ho sabia, Chewie -va dir en Luke -. No va aparèixer en cap de les xarxes de
notícies. El General m'ha dit que el bloqueig informatiu va ser total. Estava
molt lluny, i ningú m'ho va dir..., ni tan sols la Leia. -La mirada d’en Luke va travessar la sala i es va
posar en Han, que estava sent transferit de la taula de preparació a l'interior
del tanc bacta-. Senzillament no ho sabia...
Tècnicament
parlant, el campament de Pa'aal, la lluna primària del cinquè planeta del
sistema de N'zoth, no era una presó. Els esclaus no són allotjats en presons.
El
campament era la residència permanent dels supervivents de l'antiga força
d'ocupació enviada pel Comandament Espasa Negra durant el mandat del governador
Crollick. En el seu moment de màxima esplendor el campament havia comptat amb
gairebé tres-cents mil habitants, la majoria d'ells humans i procedents de les
tripulacions dels Destructors Estel·lars Intimidador i Valerós, que havien
estat capturats intactes pels incursors yevethans en què hagués hagut de ser
l’últim dia de l'ocupació imperial.
Els
captius havien comprat el dret a seguir vivint prestant serveis al virrei, i al
començament aquests serveis havien estat essencials. Els imperials van ensenyar
als yevethans tant el funcionament d'un navili de guerra com els secrets més
delicats de la seva construcció. Van servir a bord de les seves naus
rebatejades sota nous capitans d'una altra espècie, i van treballar a les
drassanes a les ordres de nous capatassos d'aquesta mateixa espècie. El
coneixement tancat al cap i l'experiència acumulada en les seves mans feien que
fossin prou valuosos perquè se'ls mantingués amb vida..., almenys fins que els
yevethans els van haver arrencat tots els seus secrets.
Durant
els dos primers anys, només els que es negaven a cooperar van ser eliminats de
la població Pa'aal. Però durant el tercer any, els seus guardians van començar
a reduir diligentment els contingents de captius. A aquestes altures els
supervisors ja tenien una idea bastant clara de quins posseïen capacitats especialitzades
i quins no en tenien. Aquests últims podien ser substituïts per yevethans, i ho
van ser..., i molts van ensinistrar als seus substituts abans de ser executats.
Els primers van ser mantinguts amb vida per ser utilitzats quan així ho dictés la
necessitat, i van passar a ser considerats com a peces de recanvi per a la
màquina bèl·lica que estaven construint els yevethans.
La
meitat de la població de Pa'aal va desaparèixer durant el tercer any: la
majoria de les baixes van ser causades pels yevethans, però també hi va haver
un nombre gens menyspreable de suïcidis. Les condicions de vida a Pa'aal eren
terribles, i l'esperança de ser rescatats s'havia esfumat a mesura que el
fredament calculat procés de selecció anava seguint el seu curs.
Els
que van sobreviure per veure arribar el quart any eren, en molts aspectes, un
grup selecte. Els supervivents eren intel·ligents i enèrgics, i no només
s'havien acostumat a les privacions de la seva existència sinó que també havien
adquirit una sagaç comprensió dels mecanismes polítics de la seva situació. I a
més havien trobat un substitut per a l'esperança sota la forma d'un líder i un
pla.
Durant
els llargs anys transcorreguts des de llavors, cada esclau que era tret de
Pa'aal per prestar un dia, una setmana o un mes de serveis als yevethans havia
partit sense oferir cap resistència i amb un propòsit i una missió que anaven
més enllà de la mera supervivència. Els imperials captius necessitaven tenir
accés a les naus, els materials i les eines, a una mica de temps lliure de tota
supervisió..., i tot això només podia ser obtingut a través d'una col·laboració
sistemàtica i sincera amb l'enemic.
Malgrat
els seus esforços, havia arribat un moment en què els yevethans ja no van
semblar necessitar-los per a res, i Pa'aal s'havia convertit no en un magatzem,
sinó en un abocador. Un any sencer podia transcórrer sense cap progrés
mesurable i sense cap promesa de canvi. El suïcidi i la manca d'interès per
allò que els envoltava, i que acompanyaven la depressió profunda va iniciar una
nova erosió del nombre d'habitants.
Però
set mesos abans els amos havien començat a tornar a Pa'aal. Per primera vegada des de la fi del procés de
selecció, hi va haver yevethans que van recórrer el campament durant una mica
més d'unes hores i es van dedicar a preguntar i observar. Aquest
escrutini addicional va quedar més que compensat per l'oportunitat addicional
que oferia, a mesura que una part cada vegada més gran de la població anava
sent cridada al servei i treta del campament en una contínua desfilada de
llançadores. Abans que hagués transcorregut molt de temps, Pa'aal semblava
habitada bàsicament per fantasmes.
Les
raons d'aquell canvi van anar arribant a poc a poc juntament amb els que
tornaven: els yevethans estaven llançant noves naus, entrenaven noves
tripulacions i tenien nous problemes amb els motors i les armes clonades. La
història va ser recomposta gradualment, i per fi va arribar un moment en què
els presoners de Pa'aal van ser més conscients de la imminència de la guerra que
els mateixos yevethans.
I
durant tot aquest temps el treball va seguir avançant a un ritme tan intens que
fregava el perillós.
-S'aproxima
un moment d'oportunitat que mai es repetirà en les nostres vides -li havia dit
el Major Sil Sorannan al seu alt comandament secret -. Si no estem preparats
quan arribi aquest moment, tots morirem a Pa'aal.
En
Sorannan es va recordar de les seves paraules mentre contemplava els quatre
diminuts xips transductors de pols energètic que acabaven de ser-li lliurats
per un missatger que havia tornat amb un grup de treball.
-El
Major Neff em va dir que havia de comunicar-li que havien superat totes les
proves amb generosos marges de tolerància -va dir el missatger -. Està segur
que compliran la seva funció.
En
Sorannan va assentir i va cridar amb un gest de la mà a l'altre home present a
l'habitació.
-Que
portin els controladors.
Quatre
objectes molt diferents, i tot i així d'allò més comú, van ser recollits en
quatre parts diferents del recinte i dipositats davant Sorannan. Utilitzant una
lupa d'enginyer, unes pinces improvisades i un microsoldador manual, en
Sorannan va afegir un xip a cadascun dels circuits dissimulats en l'interior de
cada objecte.
Els
xips eren les últimes peces que els faltaven als controladors per estar
complets, i en Sorannan va segellar irreversiblement els panells d'accés i els
conductes intel·ligents abans de lliurar cada objecte a un missatger.
-Dóna-li
això a Dobattek.
»
Ocupa't que això arribi a les mans d’en Jaratt, al Valerós.
»
Això és per al Harramin.
»
Vull que això sigui lliurat a l’Eistern a bord de l’Intimidador. Digues-li que
aviat hi seré. Digues-li que faci córrer la veu que ja gairebé ha arribat el
moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada