La Prova del Tirà (II)

Anterior

2

En Han va obrir un ull inflat i morat recobert de sang seca i, amb una ganyota de dolor, va obligar a l'habitació a adquirir nitidesa al seu voltant.

-Barth -va dir.

L'enginyer de vol estava assegut a terra amb l'esquena recolzada a la paret oposada, fet un cabdell amb els genolls enganxats al pit i els braços corbats sobre ells. El seu rostre estava inclinat cap avall i mantenia el mentó enganxat a l’estèrnum, com si dormís..., o com si s'estigués amagant.

-Barth -va repetir Han, emprant un to de veu més clar i alt.

Aquesta vegada el seu company de cel·la es va remoure, va aixecar el cap i el va tornar cap al Han.

-Comodor -va dir amb veu sorpresa, i es va afanyar a lliscar sobre la rugosa superfície del sòl per reunir-se amb ell -. No sé quant temps ha transcorregut des que el van portar aquí... Almenys hauran estat diverses hores.

- Què ha estat passant?

-Res, senyor. Ha estat inconscient durant tot aquest temps. Ni tan sols estava segur que fos a despertar alguna vegada. No m’interpreti malament, senyor, però... Bé, espero que no se senti tan malament com sembla indicar el seu aspecte.

En Han va permetre que l'enginyer de vol l’ajudés a seure.

-Bé, no és tan greu. He estat colpejat per bastants experts, i comparats amb ells els yevethans són uns simples aficionats. –En Han va estirar una cama, va torçar el gest i es va recolzar a la paret-. Encara que cal reconèixer que són uns aficionats molt entusiàstics.

- Què volen fer amb nosaltres?

-No ho van dir -va replicar Han. Va moure les mandíbules d'un costat a un altre en un cautelós desplaçament experimental, i després va ensumar l'aire i va arrugar el nas-. Digueu-me la veritat, Barth... Aquesta olor ve de mi?

Una ombra d'incomoditat va creuar veloçment pel rostre d’en Barth.

-Em temo que som tots. No hi ha cubicle sanitari ni res que s'assembli remotament a un, i no hi ha aigua. Jo... Eh... Bé, diguem que he escollit un racó. Però almenys això ajuda a què no es noti tant l'olor que desprèn el cos del Capità. I ara hi ha alguna cosa creixent sobre ell... Ja ha tapat la major part de la seva pell. Em donen nàusees cada vegada que el veig.

-Doncs llavors procuri mirar en una altra direcció -va dir en Han mentre els seus ulls anaven més enllà del Tinent per posar en el cos del Capità Sreas. El seu rostre i les seves mans estaven desapareixent darrere d'una fina pilositat grisenca -. Espores de fongs, probablement. Aquest món és molt sec... Només cal ensumar l'aire i veure la pell d'un yevethà per saber-ho. Un cadàver humà probablement deu semblar un autèntic abeurador a les bestioles que viuen en un lloc semblant.

-No vull pensar-hi -va dir en Barth.

-Bé, doncs no pensi en això. –En Han va estirar l'altra cama, i una punxada de dolor el va obligar a tancar els ulls i deixar anar un grunyit-. Pensant-ho bé, crec que hauria preferit ser colpejat per un expert. Ha vingut algú a veure'ns?

-Ningú des que van tornar amb vostè. –En Barth va titubejar durant un moment abans de continuar parlant-. Quantes probabilitats de sortir d'aquest embolic creu que tenim, Comodor?

-Més de les que tenim de poder protegir el nostre dret a la intimitat -va respondre en Han.

En Barth va tornar el cap a banda i banda i va contemplar els murs gairebé totalment nus de la seva presó. La cel·la tenia una ranura de ventilació al centre del sostre, una altra ranura de desguàs en el centre del terra, llums d’aspra intensitat incrustades a les cantonades del sostre i una porta blindada per planxes metàl·liques assegurades mitjançant rebladures.

- Pensa que ens estan observant..., que ens escolten?

-Si estigués en el seu lloc jo ho faria. Dokoprek anuda ten? -Va preguntar de sobte, amb l'esperança que Barth conegués l'idioma privat dels contrabandistes.

-Ho sento, Comodor. No l'he entès.

En Han va passar al sibilant llenguatge illodià.

- Stacch isch stralsi?

-Ho lamento, Comodor. Puc fer-me entendre en bothà i conec una mica el Contracte Estàndard del Sector Corporatiu, i si això servís d'alguna cosa també podria recitar de memòria els nou cursos d'aigua en calamarià. Però aquest és el límit dels meus talents lingüístics. -L'enginyer de vol va inclinar el cap, com demanant-li disculpes-. L'Acadèmia de la Flota va eliminar el requisit de conèixer tres idiomes l'any en què em van admetre.

-No es preocupi -va dir en Han-. Dubto molt que cap d'aquests idiomes suposés un obstacle per als yevethans durant molt de temps. Bé, haurem de suposar que comptem amb un públic i que està entenent la major part dels acudits. Li han donat una mica de menjar?

-No, res.

En Han va assentir amb expressió pensativa.

-Bé, doncs a menys que això canviï, aviat podrà fer-se una idea de quines són les nostres probabilitats sense necessitat de preguntar-m'ho. Farem un inventari.

Les butxaques del que quedava dels vestits de vol dels dos homes li van proporcionar una pinta flexible, la moneda imperial de mil crèdits “Impost de la Victòria” que en Barth portava sempre a sobre com a amulet, un val caducat per la cantina de la Flota, un got plegable de pilot i una dosi de dues tabletes d'un antial·lèrgic que figurava en la llista de substàncies de consum desaconsellat abans de l'enlairament. L'inventari de la joieria va resultar encara més reduït, i va quedar limitat a dues insígnies de servei de la Flota proveïdes d'una subjecció auto-segellable i una cadeneta de titani molt fina per al turmell.

-He vist arsenals més grans -va dir en Han, i va assenyalar el cadàver amb una inclinació del cap-. Serà millor que esbrinem què hi ha a les seves butxaques.

En Barth va empal·lidir.

- És realment necessari que ho fem?

-No s'han molestat a despullar-lo. Potser tampoc s'hagin pres la molèstia de registrar-lo.

El feix desintegrador que havia matat al Capità Sreas havia fet desaparèixer un terç de la part superior del seu pit, deixant una concavitat a la qual havien quedat adherits les vores calcinades del forat obert en la seva brusa. La pilositat grisa que estava creixent tan entusiàsticament sobre el cadàver ja havia omplert la meitat del forat.

En Han va serrar les dents i va començar a examinar les butxaques i obrir les petites solapes adhesives del vestit de vol del Capità. Va anar passant els seus descobriments a Barth, qui s'havia quedat darrere d'ell i intentava no mirar.

- Quant de temps va servir amb ell? -Va preguntar en Han.

-Quatre mesos, i vam fer un total de dinou salts.

- Va ser la seva primera missió?

-La segona. Vaig passar un any amb la Tercera Flota com a pilot de complement en un vaixell auxiliar.

En Han va extreure una identificació de la Flota de la butxaca de l'espatlla i la va passar al Barth.

- Quina mena d'home era?

-Era un oficial de cap a peus -va dir en Barth-. Exigent, però just. No parlava massa... Sé que tenia fills, però no sé com es diuen.

-Sí, conec bastant bé a aquest tipus de soldat -va dir en Han, i després va fregar la cèl·lula energètica d'un comunicador amb la punta de la llengua -. Esgotada-va murmurar, i la va entregar al Barth-. Hi va haver alguna ocasió en què el sorprengués?

-Col·leccionava animals de vidre tallat -va dir en Barth-. És una cosa que mai hagués esperat d'ell. I recordo que una vegada em va ensenyar l'holograma de la seva dona que sempre portava... Estava asseguda en una platja de sorres negres amb un somriure per única vestimenta. «És la dona més bella que hi ha en aquest o en el miler de mons més propers -em va dir -. Mai aconseguiré entendre per què es va enamorar d'un tipus tan avorrit com jo.»

- I realment era tan bonica?

En Barth va reflexionar durant uns moments abans de contestar.

-Bé, en certa manera sí... Suposo que qualsevol home a qui li dirigís aquest somriure no tindria més remei que dir que ho era. Encara espero trobar algú que em miri així algun dia.

En Han va assentir mentre feia girar delicadament el cadàver fins a deixar-lo estirat sobre l'esquena, i després es va tirar enrere i es va recolzar en els talons.

-Bé, no puc afirmar que les possessions del Capità Sreas vagin a jugar un paper molt important en com acabarà això -va dir-. Però no perdi l'esperança, Tinent. Tornarà a veure Coruscant.

En Barth ja s'havia retirat fins a la paret de davant per estar el més lluny possible del cadàver.

-No ho crec -va dir-. Crec que també morirem aquí.

En Han va torçar el gest mentre s'incorporava, però va fer desaparèixer el dolor de la seva cara abans de tornar-se cap al jove oficial.

-Tinent, els nostres raptors han suat molt per fer-nos presoners. Ara que ens tenen al seu poder, no van a tirar-nos al cubell de les escombraries. I els nois de casa no van a limitar-se a esborrar els nostres noms de la llista, naturalment... D'una manera o d'una altra, la nostra gent ens traurà d'aquí. Fins llavors, estem obligats a crear el major nombre de problemes possible i a no cooperar en res. No pot permetre que l’espantin. Si ho fa, els hi estarà donant exactament el que ells volen..., una forma de controlar-lo.

-Però és que això és el que som per als yevethans, oi? Som la seva manera de controlar la presidenta.

En Han va bellugar el cap en una ferma negativa.

-Si jo pensés ni que fos per un instant que la Leia es posaria en perill o que posaria en perill a la Flota o a la Nova República pel fet que nosaltres estiguem presoners aquí, trobaria una manera de morir ara mateix abans que això pogués arribar a ocórrer.

-Llavors expliqui alguna cosa que no entenc, Comodor. Si té raó, quina raó poden tenir els yevethans per mantenir-nos amb vida quant descobreixin que no tenim cap valor com fitxes per regatejar amb elles?

-Slatha essach sechel.

-Ho sento, però ja li he...

En Han no havia esperat que en Barth l'entengués, i havia tornat a introduir el illodià en la conversa merament en qualitat de recordatori. Després va assenyalar l'aire per sobre del seu cap per donar més èmfasi a les seves paraules, i una llum es va encendre en els atemorits ulls d’en Barth.

-Si descobrissin que hi ha una plaga de feristeles en la seva nau -va dir en Han-, i el primer que fes el Capità fos ordenar-li que en capturés a un parell i les fiqués en un recipient de vidre, descriuria aquesta acció com capturar ostatges?

En Barth va arrufar els llavis, va empassar saliva amb un visible esforç i va acabar movent el cap.

-Molt bé -va dir en Han-. A partir d'ara ha de tractar de recordar en tot moment on som, quin és el nostre propòsit..., i que tenim un públic, i què és el que pretén aquest públic. Havíem de mantenir aquesta conversa, però no vull haver de repetir-la. I pel que fa a certes converses, hauran d'esperar un altre moment i lloc.

-Conec un local nocturn bastant agradable a la Ciutat Imperial -va dir en Barth-. El menjar és bo, i de tant en tant tenen alguna dansaire esluviana que es mereix que li donis més propina del que és habitual. Deixarem aquestes converses per quan hi siguem.

Un afable somriure d'aprovació va il·luminar el rostre d’en Han.

-Tracte fet. Jo pagaré la primera ronda.

Les propietats que el clan Beruss tenia a la Ciutat Imperial gairebé eren prou grans per formar una ciutat per dret propi. Els murs d’Exmoor contenien dos parcs, un bosc, una gran praderia, un petit llac ple de peixos portats d’Illòdia i solcat per gràcils embarcacions de vela, i vint estructures, amb els cent metres de la Torre Illòdia i la seva escala de cargol exterior entre elles.

Situat a més de tres-cents quilòmetres al sud-oest del Palau Imperial, el recinte era un testament a la llarga presència del clan Beruss a Coruscant. Un Beruss havia representat a Illòdia al Senat durant gairebé tant de temps com havia existit un Senat. El primer pare d’en Doman, el seu primer i el seu segon oncle, el seu sisè avi i la seva novena besàvia només eren una petita part de la llarga successió de representants que mantenien unit Exmoor a la història de Coruscant. Illòdia no tenia casa reial ni governants hereditaris, però la seva oligarquia de cinc clans havia demostrat ser capaç de perdurar més temps que moltes dinasties basades en la sang. Els Beruss havien sobreviscut a les diferents conspiracions, crisi i marees polítiques d’Illòdia, i el que estiguessin disposats a convertir Coruscant en la seva casa havia jugat un paper molt important en aquesta supervivència.

Exmoor també era un monument a la passada grandesa de les ambicions Illodianes. Els impostos pagats per les vint colònies d'Illòdia havien costejat la construcció, i les hàbils mans dels artesans d'aquests mons havien adornat i omplert les cases a les que s'havien posat els noms dels seus planetes. Fins i tot la mida i la distribució de les estructures reflectien el mapa dels territoris Illodians, i hi va haver un temps en què cada casa colonial exhibia un bigarrat emblema planetari que només podia ser vist des de la sala mirador situat al cim de la Torre Illòdia.

Els emblemes ja no existien, les cases colonials estaven gairebé totalment buides i les mateixes colònies ja només eren un record. Quan l'Emperador es va annexionar el Sector Illodià, va ordenar que les colònies fossin «alliberades» de la «tirania» de l'oligarquia..., i després va extreure per la força de les antigues colònies recursos que ascendien a més del doble de tots els impostos decretats per Illòdia junts.

Però les velles glòries estaven preservades tant en l'accés com en la mateixa façana de la torre. Les passejades eren molt amplies i estaven flanquejades per plantes de fulles multicolors meticulosament podades. El metall i la pedra relluïen tal com ho havien fet quan en Bail Organa portava a la seva jove filla allà perquè jugués amb els molts fills del clan al parc mentre ell i el senador parlaven de coses d'adults, i les setanta habitacions de la torre seguien sent una curiosa barreja de museu i comuna del clan, amb els onze adults i gairebé vint nens que formaven el cercle d’en Doman compartint aquells espais i, ocasionalment, tornant-se clarament insuficients.

En Doman va rebre a la Leia en una sala on mai havia tingut el privilegi d'entrar amb anterioritat: la sala de consell del clan situada a l'últim nivell de la torre, on els adults units pel vincle del clan es reunien per discutir les qüestions familiars i arribar a una decisió sobre elles. Onze butaques idèntiques, cadascuna d'elles adornada per l'emblema dels Beruss traçat en plata i blau, estaven tornats els uns cap als altres al llarg d'un cercle. Una claraboia de vidre augmentador il·luminava el cercle amb la seva càlida resplendor des del centre.

El somriure amb què en Doman li va donar la benvinguda era tan lluminosa i càlida com la resplendor de la claraboia.

-Petita princesa... -Va dir, aixecant-se com si esperés que la Leia fos cap a ell per donar-li una abraçada i un petó a la galta, tal com feia en els vells temps-. Hi ha alguna novetat?

-No -va dir la Leia, entrant en el cercle però sense acostar-se ni un pas més -. Els yevethans segueixen sense donar senyals de vida. El virrei ha ignorat els meus missatges.

-Potser no han estat els yevethans...

-Ja disposem dels registres de vol de diversos dels ales-X de reconeixement que formaven l'escorta. El navili d'impulsió yevethà és inconfusible, i ha quedat clarament identificat. A més en Nylykerka ha identificat l’Interdictor que van usar com l'Imperator, un vaixell que va ser assignat al Comandament Espasa Negra. La veritat és que no hi ha cap dubte d'això, tot ha estat obra d’en Nil Spaar.

-Comprenc -va dir en Doman, i va assentir-. En qualsevol cas, m'alegra que hagi vingut a veure’ns abans de la reunió del Consell. Sempre és preferible resoldre aquests assumptes en privat.

-Havia de venir a veure’l -va dir la Leia, asseient-se en una butaca situada a un terç de circumferència del qual ocupava Doman -. No entenc per què ha fet tot això, Doman. Em sento traïda, abandonada per algú que pensava que era el meu amic i l'amic del meu pare...

-El clan Beruss és i sempre serà el lleial amic de la Casa Organa -va dir en Doman-. Això no canviarà ni en la meva vida ni en la seva.

-Doncs llavors retiri la convocatòria.

En Doman va alçar les mans cap al sostre.

-M'encantarà fer-ho..., si em promet que no portarà la guerra fins a N'zoth per rescatar una persona estimada o per venjar una baixa. M’ho pot prometre?

- M'està demanant que doni per perdut al Han? No puc creure que vostè, que es fa dir el meu amic, m'estigui demanant que faci alguna cosa semblant.

En Doman es va seure amb un moviment tan fluid com ple de gràcia.

-Dos homes han patit la mateixa destinació que en Han, ja sigui aquesta la captura o la mort. Què em diu del seu retorn? Li importa tant com el d’en Han?

- Quina pregunta tan absurda! -Va replicar secament la Leia-. En Han és el meu marit, el pare dels meus fills... Sento el que els ha passat als altres, i vull que tots tornin sans i estalvis. Però no vaig a quedar-me asseguda aquí i fer veure que signifiquen tant per a mi com en Han.

-Mentre estigui aquí no necessita fingir, princesa -va dir en Doman-. Però és capaç de seure al despatx de la presidència del Senat de la Nova República i fingir d'una manera tan convincent que res del que faci destrueixi la il·lusió? Perquè a menys que estigui disposada a atorgar el mateix pes a cadascuna d'aquestes tres vides, i tant és que sigui un pes molt gran o un de molt petit, llavors no crec que hagi de seure en aquell despatx.

-Doman, vostè no pot comprendre el tipus de relació que mantenim en Han i jo -va dir la Leia-. Fixeu-vos en aquesta sala... Vostè potser tingui les seves favorites, però no hi ha cap dona que ho sigui tot per a vostè de la manera en què en Han ho és tot per a mi.

-Sempre m'ha semblat que aquest era un dels grans defectes de la classe d'existència que han decidit viure -va dir en Doman.

-Podem discutir això altre dia -va dir la Leia-. Ara el que realment em preocupa és que no pugui fer-li entendre el que significaria per a mi el fet de perdre al Han.

En Doman va bellugar el cap i es va recolzar en la seva butaca.

-Leia, ara ja porto gairebé cent anys observant a la seva espècie i he vist fins on pot arribar a impulsar-los la passió. Un home enamorat mourà muntanyes per protegir la dona que s'ha convertit en la propietària del seu cor. Una dona enamorada ho sacrificarà tot per l'home al que ha triat. A nosaltres això ens sembla una immensa bogeria..., però ho entenc, Leia, perquè si no entengués la passió que sent per en Han llavors no estaria tan espantat.

- Què és el que tem, Doman?

-Tinc por que sigui capaç de sacrificar allò que no li pertany..., i estic parlant de la pau per la qual tant hem lluitat. Parlo de les vides dels milers de combatents que obeirien la seva ordre de lluitar, i dels milions de víctimes a les que podrien matar. Fins al mateix futur de la Nova República podria córrer perill... Res de tot això es troba més enllà dels límits de la passió humana, Leia, i vostè ho sap tan bé com jo.

- Per ventura pensa que no hi ha res que m'importi més que en Han? Creu que he arribat a perdre el control de mi mateixa fins a tal punt?

-Estimada nena, no puc romandre assegut, creuar-me de braços i confiar en la raó quan la raó perd tantes batalles davant la passió -va dir en Doman-. Doni’m la promesa que li he demanat, i retiraré la convocatòria. Sé que no faltarà a la seva paraula.

-Vol limitar les meves opcions quan encara ni tan sols sé quina raó ha impulsat als yevethans a fer tot el que han fet -va dir la Leia amb l'apassionament de la indignació-. No pot demanar-me això. Encara no ha arribat el moment de decidir com respondrem a les seves accions.

- I quan creu que arribarà aquest moment?

-Ni tan sols he tingut ocasió d'examinar totes les possibilitats; En Rieekan encara trigarà unes quantes hores a remetre'm el seu informe, i no espero tenir més notícies de l'Àbaht fins aquesta nit, després que els investigadors hagin enviat les dades obtingudes en el punt on es va produir l'emboscada. En Drayson m'ha demanat trenta hores, i Intel·ligència de la Flota no vol fer-me cap mena de promeses.

- Quan espera rebre l'informe del ministre Falanthas?

La Leia li va llançar una mirada plena de perplexitat.

- Què?

- Pretén excloure al ministre de tot aquest assumpte? O m'està donant a entendre que només van a prendre en consideració les opcions militars?

-Em sembla que els yevethans ja han fixat les regles bàsiques del joc, no? En Han, el Capità Sreas i el Tinent Barth s'han convertit en presoners de guerra, oi?

-Suposant que a hores d'ara no siguin ja baixes de guerra..., i reso perquè no hagi estat així -va dir en Doman-. Però també reso perquè vostè recordi que no tots els conflictes exigeixen lluitar fins a la mort, i que la guerra total no té per què seguir necessàriament a cada esclat de les hostilitats.

- Què fem llavors? Donar-los el que volen?

-Durant la llarga història de la guerra, el nombre de presoners que ha recobrat la llibertat mitjançant la compra o la permuta és molt superior al dels que la van recobrar mitjançant les armes i una noble determinació. No hi ha res vergonyós a arribar a un compromís. –En Doman va estendre les mans en un gest que va abastar tot el cercle de butaques-. Aquesta sala i aquesta família sempre han depès d'aquesta idea.

-I van perdre les seves colònies i la seva llibertat davant Palpatine per culpa d'aquesta idea.

-Durant un temps -va replicar en Doman-. Però aquí estic, lliure. On està Palpatine? No permeti que l'apassionament de l'instant limiti les seves opcions, Leia.

La Leia es va recolzar en el seu seient i va alçar la mirada cap a la claraboia.

-No ho faré -va dir per fi-. Però tampoc puc permetre que sigui vostè qui les limiti, Doman.

-Leia...

-No sabem per què els yevethans han fet el que han fet. Potser és per castigar-me per allò de Doornik-319, o com a preparació per a alguna cosa que encara està per venir. -Es va inclinar cap endavant com si estigués a punt de posar-se dreta-. Però sigui quina sigui la raó, ara estan esperant veure quina és la nostra resposta. No li sembla que el pitjor senyal que podem arribar a enviar serà un que digui que la Nova República no confia en el lideratge que ha triat? No creu que al Nil Spaar li encantarà veure com el Senat perd el seu temps en lluites intestines?

-No hi ha necessitat que es produeixi cap enfrontament intern -va dir en Doman Beruss-. N'hi ha prou que vostè es faci a un costat fins que tot això hagi acabat. Deixi que algun de nosaltres carregui amb aquest pes, Leia. Li prometo que ningú aprofitarà aquesta ocasió per expulsar-la de la presidència.

-No puc fer això. – La Leia es va posar dreta i va recórrer la meitat de la distància que s'interposava entre ella i el senador-. Si us plau, Doman... Per la nostra amistat, per la memòria del meu pare... L'hi demano per última vegada, Doman, retiri la convocatòria. Deixeu-me en llibertat de fer el que cal fer. No m'obligui a lliurar una segona guerra aquí, a casa...

-Ho sento, petita princesa -va dir Doman-. Hi ha massa en joc. Tinc un deure que complir.

-I jo també -va dir la Leia mentre una barreja d'ira i pena ennuvolava la seva mirada-. Bé, senador, me’n vaig... Tinc molts assumptes pendents que atendre abans de la reunió del Consell.

-Espero que reconsideri la seva posició -va dir en Doman, aixecant-se de la seva butaca-. No desitjo col·locar-la en una situació incòmoda.

La Leia va moure el cap.

-L'únic que aconseguirà és col·locar-se a vostè mateix en una situació molt incòmoda, senador..., especialment davant els ulls d'una joveneta que en el passat sempre l’havia vist com un membre de la família, i a Exmoor com una segona llar.

Durant el temps que en Chewbacca portava a Kashyyyk, el Falcó Mil·lenari s'havia convertit en la gran atracció de Rwookrrorro. La seva arribada havia estat considerada com un assenyalat esdeveniment, i la seva presència a la Plataforma de Descens de Thyss havia atret una incessant afluència de visitants arribats de Karryntora, Northaykk i fins i tot la llunyana península de Thikkiiana. Els visitants acudien tot i que l'únic que podien fer era contemplar l'exterior de la nau i fer que els hi prenguessin un holograma amb el Falcó Mil·lenari com a fons.

En Chewbacca havia deixat la nau a cura de la seva cosina Dryanta i la seva cosina Jowdrrl. Gairebé li havien suplicat aquest honor, i s'havien pres molt seriosament les seves responsabilitats. Per Dryanta, que era pilot, i per Jowdrrl, que havia estudiat enginyeria de sistemes espacials, abandonar les seves llars per viure a bord del Falcó suposava un privilegi gairebé incommensurable.

Havien mantingut el Falcó inaccessible per a tothom llevat elles i s'havien assegurat que la plataforma estigués vigilada en tot moment. Durant els períodes d'obertura de la plataforma al matí i a la tarda, Dryanta o Jowdrrl -i sovint les dues -muntaven guàrdia per assegurar-se que tots els visitants es mantenien com a mínim a un braç de distància del nucli.

Però no hi havia visitants a la plataforma quan en Chewbacca, Freyrr, Shoran i un desconsolat Lumpawarump van anar cap a ella. Mallatobuck havia fet fora la multitud sense oferir cap disculpa i havia ordenat a Dryanta i Jowdrrl que comencessin a preparar el Falcó per a la seva sortida a l'espai.

[-Has d'anar a l'arbre de la família, Lumpi] -va dir Mallatobuck després d'haver saludat al grup. [-Kryystak ha estat preparant un paquet amb menjar per a la nau del teu pare. Assabenta't de si ha acabat, i torna amb el menjar quan estigui a punt. Ara ves, i de pressa.]

El jove va acceptar la tasca sense protestar i es va anar a corre-cuita.

[-Has preferit portar-lo de tornada amb tu abans que deixar-lo amb en Freyrr] -va dir Malla, girant-se cap en Chewbacca.

[-Aquesta responsabilitat em correspon a mi, i no a ell. Però no estava preparat] -va dir en Chewbacca. [-Potser estarà més preparat la propera vegada. S'ha sabut alguna cosa més?]

[-Les xarxes guarden silenci. L'infortuni que ha caigut sobre el nostre amic encara no és del coneixement públic. Rarlracheen ha enviat un missatge a la princesa en el teu nom, però no hi ha hagut resposta.]

[-I la nau?]

[-Jowdrrl és la més indicada per ocupar-se d'això.]

Després Malla es va girar i va precedir en Chewbacca fins a la plataforma de descens. Va cridar a les guardianes de la nau, i les dues van acudir corrent sentint la seva veu.

[-Deu mil disculpes, Chewbacca. La nau encara no està totalment preparada per a la teva marxa] -va dir la Jowdrrl. [-Encara em queden vint minuts de treball a la Torreta superior.]

[-Explica't.]

[-Pretenia que fos el meu regal al Han Solo en agraïment per la teva vida. Esperava que estigués acabada abans que tornessis...]

En Chewbacca li va ensenyar les dents.

[-De quin regal m'estàs parlant?]

[-Cosí, vaig estudiar la nau amb gran atenció mentre ens va estar confiada. Vaig veure que tenia certs punts febles, i la Dryanta em va ajudar a dissenyar diverses millores...]

La ganyota d’en Chewbacca va esdevenir un grunyit ple de fúria.

[-M'estàs dient que el Falcó no es troba preparat per enlairar-se perquè has estat jugant amb els seus sistemes mentre jo era fora, i que encara està desmuntat?]

[-No, cosí, no. La Dryanta i jo hem treballat durant tota la nit per acabar el que havíem planejat fer. Només necessito provar els nous sistemes. Si torno a la feina ara mateix, hauré acabat per quan hagis pujat a bord les teves coses i hagis rebut el permís d'enlairament.]

En Chewbacca, encara molt enfurismat, la va acomiadar amb un grunyit i es va tornar cap a la Malla.

[-Estaves al corrent d'això?]

[-No facis del teu temor per en Han una fúria dirigida contra la teva família] -va dir la Malla en un clar to de reprovació, i el seu grunyit va igualar la ferotge intensitat del d’en Chewbacca. [-Ni tan sols t'has parat a considerar el valor del regal de la Jowdrrl abans de rebutjar-lo.]

[-No hauria d'haver tingut la gosadia de canviar res.] -Va grunyir en Chewbacca.

[-És la teva cosina més propera, i s'assembla massa a tu.] –Li va dir Malla. [-Quant trigaràs a arribar a Coruscant?]

[-No vaig a Coruscant. Des d'allà no podria fer res per en Han.] -Va replicar en Chewbacca. [–En Han es troba al Cúmul de Koornacht, així que he d'anar-hi.]

[-Però la princesa t'ha demanat que anessis a Coruscant. Ves i escolta el seu missatge, Chewbacca: està gravat al comunicador del Falcó. ]

[-I si després em demana que vagi a Koornacht, llavors hauré perdut unes hores de les que en Han potser no pugui prescindir. I si no em demana que vagi allà, llavors hauré d'anar de totes maneres perquè si trairia el meu honor. Així doncs, aniré directament a Koornacht.]

[-I què faràs allà?]

[-El que sigui necessari.] -Va dir en Chewbacca. [-He d'anar a veure què ha fet la Jowdrrl. Voldràs portar-me el meu desintegrador de l'arbre de la família?]

[-Et portaré el que necessitis.] -Va dir la Malla. [-I perdona la Jowdrrl. Segueix els dictats de la seva consciència de l'honor, tal com fas tu.]

En Chewbacca es va tornar cap al Falcó Mil·lenari grunyint per dins i va pujar per la rampa d'abordatge amb llargues i ràpides gambades. La Malla es va tornar cap en Freyrr i en Shoran.

[-Veniu.] -Els va dir. [-He de parlar amb vosaltres, i no disposem de molt temps.]

Encara que de mala gana, en Chewbacca es va veure obligat a admetre que les modificacions que la Jowdrrl havia introduït a la nau no només tenien un efecte positiu clarament perceptible, sinó que a més s’haguessin d’haver dut a terme feia molt de temps.

Una de les molt odiades rareses que definien la idiosincràsia del vaixell de càrrega corellià YT-1300 era el severament restringit camp visual de què es disposava des de la cabina de control. Tot i que la tripulació gaudia d'una visió davantera i cap a estribord totalment lliure d'obstruccions, la visibilitat a popa i a babord era pràcticament inexistent.

Això, unit a l’extremadament protuberant disseny de la cabina, feia que maniobrar o fer baixar una YT-1300 en espais reduïts suposés un autèntic desafiament. La majoria d'exemples d'aquell model comptaven amb mòduls làser d'alineació de cinc eixos afegits al costat cec, just davant de la comporta de càrrega..., mòduls on la instal·lació solia ser fruit de les insistents peticions de pilots espantats que havien escapat per molt poc a una col·lisió amb el mur d'un hangar d'atracada o amb una altra nau. Però a causa d’alguna combinació de tossuderia i vanitat, en Han sempre s'havia negat a permetre que en Chewbacca instal·lés un mòdul d'alineació.

[- Tu et vas mirant els peus quan camines? Un autèntic pilot sempre sap on es troba la seva nau] -havia insistit en Han. [-No vull que ningú vegi el Falcó i pensi que necessitem aquest tipus de crosses que reparteixen a les escoles d'ensinistrament. Dóna'm un metre d'espai i portaré aquest trasto fins on sigui. Per ventura penses que en Lando podria haver volat pels passadissos de l'Estrella de la Mort com ho va fer a Endor si hagués hagut de dependre d'uns mòduls d'alineació?]

Però l'enorme punt cec del Falcó creava un problema encara més seriós volant que durant els descensos. Aquesta realitat innegable havia originat la maniobra que els pilots coneixien amb el nom de carrusel corellià, i que consistia a iniciar una lenta rotació cap a l'esquerra quan calia dur a terme una aproximació entre el trànsit espacial o s'havia de maniobrar sota el foc enemic. L'addició d'un únic plat sensor que en Han s'havia instal·lat a la part superior del Falcó només servia per accentuar la necessitat d'utilitzar el carrusel de manera rutinària, atès que el plat tenia un punt cec encara més gran que el pilot.

La Jowdrrl mai havia volat en el Falcó, i en Chewbacca mai s'havia queixat de les peculiaritats de la nau davant d'ella. Però la jove wookiee va resumir el problema mitjançant una veritat tan senzilla com evident que en Chewbacca encara no havia aconseguit gravar en la ment del seu fill Falcó: “Un caçador wookiee que s'amaga darrere d'un arbre oculta la meitat del bosc als seus ulls”.

La solució de la Jowdrrl era igualment senzilla, encara que no resultava òbvia. En tots els llocs on hi havia un espiell, les comportes de càrrega de babord i estribord, les torretes dorsal i ventral, la Jowdrrl havia recobert aquesta zona amb un panell de transducció òptica.

Les dades acumulades per aquells sensors gairebé transparents eren enviats a monitors de pantalla plana instal·lats a la cabina, el que permetia que el pilot disposés d'imatges familiars procedents d'aquests quatre punts. Un cop combinats, els quatre sensors eliminaven la major part del punt cec de la nau, deixant a les fosques únicament una petita àrea situada directament darrere de la popa que, per sort, ja estava prou ben vigilada pel plat sensor.

Explicant el que havia fet, la Jowdrrl va passar del shyriiwook al dialecte thykarann, que era molt més ric en vocabulari tècnic.

[-Una cosa que podries fer més endavant és desviar el senyal a través de l'ordinador de punteria, i llavors qualsevol objecte que mostrés un moviment relatiu podria quedar marcat en els monitors plans, la graella de seguiment o en tots dos llocs a la vegada.] -Li dir al Chewbacca. [-I també hi ha disponibles transductors molt millors, com les cúpules d'ulls de peix de Melihat i les mires-bombolla de Tana Iré, però instal·lar-los suposaria haver de fer bastants modificacions en el casc. Almenys ara pots utilitzar tots els teus visors sense haver d'anar corrent d'un costat a un altre de la nau.]

En Chewbacca va emetre un grunyit d'aprovació, encara que de bastant mala gana.

[-No he disposat del temps suficient per treballar en l'altre problema.] -Va dir la Jowdrrl, tornant al shyriiwook i emprant un to de disculpa.

[-A quin problema et refereixes?]

[-El que li planteja a un caçador wookiee el fet de no disposar de mans suficients per enfilar-se i apuntar al mateix temps.]

Les seves paraules van tornar a demostrar una sorprenent comprensió de les realitats operacionals del Falcó: en aquell cas, es tractava del fet que la nau gairebé sempre caminava massa escassa de tripulants. El YT-1300 corellià estava classificat oficialment com un vaixell de càrrega de quatre places en els viatges intrasistèmics i de vuit places, quatre butaques i quatre lliteres, en els vols interestel·lars.

El Falcó podia prescindir del contramestre de càrrega, però els altres tres llocs havien d'estar ocupats. Fins i tot amb els mecanismes de control remot que permetien operar les torretes artilleres des de la cabina, dos tripulants no podien pilotar el Falcó i combatre d'una manera realment efectiva al mateix temps. El Falcó havia sobreviscut a la majoria de les seves batalles espacials lluitant just durant el temps suficient i prou bé per poder fugir a tota velocitat.

[-Com més boques hi ha a la taula, més pobre és el banquet.] -Va dir en Chewbacca.

[-I la cacera silenciosa sempre surt millor quan són dos els caçadors que l'emprenen. Tanmateix, a vegades quatre mans no són suficients.]

La Jowdrrl va tornar a canviar de dialecte.

[-Per què mai heu instal·lat controladors d’autoseguiment perquè dirigeixin el foc de les torretes?]

[-Porto anys dient-li al Han que hauríem de fer-ho.] -Va respondre en Chewbacca. [-Però està massa encapritxat amb aquests enormes canons quàdruples dennians, i a més considera que gràcies a ells el Falcó pot sorprendre els seus enemics amb una potència de foc que no esperen trobar en una nau de les seves dimensions. Però els canons quàdruples dennians van ser dissenyats pensant en les dotacions d'un destructor, i no per funcionar amb un control de foc.]

[-Com vaig descobrir quan vaig examinar els seus plans a la Guia de Sistemes d'Armament,] -va dir la Jowdrrl. [-No hi ha rodaments ni anells de resposta ràpida que siguin compatibles amb el sistema actual disponibles al mercat, i en principi adaptar les muntures existents al control mitjançant ordinadors exigiria introduir considerables modificacions i molts dies de treball..., però tinc unes quantes idees. Tant de bo disposés d'una mica més de temps.] -Va lliscar el polze sobre un dels vuit cables que formaven el sistema de direcció de foc de la cabina. [-Ho vas dissenyar tu?]

[-Sí.]

El sistema creat per en Chewbacca consistia en vuit bobines de cable accionades mitjançant motors que convertien la torreta en un titella mecànic que podia ser controlat des de la cabina mitjançant una palanca.

[-Es sorprenentment eficient,] -va dir la Jowdrrl. [-Et permet recórrer la major part de la distància que has de cobrir per arribar al lloc en què vols estar. Mai has intentat obtenir les dades de punteria directament de la pantalla de seguiment, o localitzar els blancs mitjançant un sensor acoblat als canons?]

[-No tinc temps per parlar de tot el que podria fer.] -Va grunyir en Chewbacca. [-Però a jutjar pel que has fet, veig que estava menyspreant les teves habilitats. Has crescut molt mentre jo era fora.]

[-Gràcies, cosí.] –La Jowdrrl va tancar la seva caixa d'eines i es va tornar cap a ell. [-Espero que això signifiqui que m’acceptaràs com a companya en el viatge que estàs a punt d'emprendre.]

[-No diguis ximpleries.]

[-He sentit tot el que deia la Malla, i sé que t'enfrontaràs a un enemic tan temible com el teixidor de xarxes i més salvatgement ferotge que el gundark. No hauries d'anar sol, i no tens per què anar sol.]

[-No, ]-va grunyir secament en Chewbacca, girant sobre els seus talons i començant a baixar per l'escaleta d'accés que portava a la coberta principal.

[-Pertanyem a la mateixa família, i el deute de vida que has contret amb Han Solo no t'afecta únicament a tu,] -va insistir la Jowdrrl, apressant-se a seguir-lo. [-I et falten mans. Què pots fer per ajudar-lo si estàs sol?]

En Chewbacca ja havia arribat a la cabina, i es va deixar caure al seient de control. Després va connectar els anells de preescalfament iònic i va iniciar el procediment de comprovació de sistemes considerablement abreujat que permetria enlairar al Falcó.

[-Tens tres minuts per treure les teves coses del compartiment de la tripulació i abandonar la nau.]

[-No vas a parlar amb la Malla abans de marxar?] -Va preguntar la Jowdrrl, assenyalant la pista amb una mà.

En Chewbacca es va tornar cap a la direcció que havia estès la mà i va veure la Malla, en Shoran i la Dryanta immòbils sobre la plataforma de descens amb els ulls aixecats cap a la cabina. La Dryanta i en Shoran portaven bandoleres de caça en comptes dels seus sarrons habituals, i hi havia un parell de motxilles fetes amb la dura escorça de l'arbre-roca a terra davant dels seus peus.

En Chewbacca es va aixecar de la butaca de pilotatge amb un ferotge grunyit d'impaciència i va anar corrent fins a la rampa d'abordatge.

[-Què és això?] Va preguntar, alçant la veu per fer-se sentir per sobre del cada vegada més estrident gemec que brollava de les toveres del Falcó.

[-La resta de la tripulació,] -va dir la Malla.

En Shoran va somriure d'orella a orella i es va posar en posició de ferms.

[-La Primera Força Expedicionària Wookiee està llista per entrar en acció.]

[-La Malla ens ha dit que aniries directament a Koornach,] -va dir la Dryanta. [-No podem permetre que vagis sol. Hem vingut a ajudar-te.]

En Chewbacca va tornar la mirada cap a la seva dona.

[-No pots demanar-los que arrisquin les seves vides pel meu deute.]

[-No vaig tenir de demanar-los-hi,] -va replicar Mallatobuck. [-Vaig tenir prou amb dir per què te’n vas i a qui t'enfrontaràs.]

[-Va ser idea nostra,] -va dir en Shoran, inclinant-se per agafar la seva pesada motxilla i penjant-se-la a l'espatlla. [-I no pots negar-nos el dret a prendre part en aquesta cacera sense córrer el risc de trair el teu deute. Si vas sol i fracasses, perdràs el teu honor.]

El xiuxiueig del sistema d'injecció i l'espetec dels compressors que cobraven vida de sobte darrere d’en Chewbacca li va indicar que la Jowdrrl havia decidit continuar la seqüència de comprovació prèvia a l'enlairament del Falcó sense la seva ajuda.

[-Mai he volgut que cap membre de la meva família hagués de tornar a lluitar,] -va dir en Chewbacca. [-L'honor m'obliga a marxar. Si ho he de fer, donaré la meva vida pels meus amics. Però no donaré les vostres vides per ells.]

[-La meva vida no et pertany i no pots oferir-la ningú,] -va dir en Shoran. [-La meva vida és meva i només meva..., i te la lliuro a tu, primer, i al teu amic.]

[-No pots negar-nos el que et demanem sense avergonyir-nos, cosí,] -va afegir en Shoran. [-I sense avergonyir la Jowdrrl.]

[-Llavors veniu amb mi i pugeu a bord,] -va dir en Chewbacca, fulminant la seva dona amb una mirada plena d'irritació. La Dryanta i en Shoran es van afanyar a anar cap a la nau, deixant al Chewbacca tot sol amb la seva Malla. [-La teva astúcia pot costar-li la vida a la nostra família.]

[-O salvar la teva,] -va dir la Malla. [-He triat, i no em penedeixo de la meva decisió.]

En Chewbacca la va embolicar en una ferma abraçada, i cada wookiee va enfonsar la cara a la peluda espatlla de l'altre i va expressar el seu apassionat afecte amb un ronc grunyit. Després l'estrident xiulet de les toveres d'impulsió van cridar al Chewbacca cap a la nau, dient-li que ja estava preparada per enlairar-se. Però una nova veu li va fer retrocedir.

[-Pare...]

En Chewbacca es va girar i va veure al Lumpawarump immòbil sota l'arc de fusta de l'entrada a la plataforma de descens. El jove anava armat amb el seu arc d'energia, i s'havia emportat la borsa arbòria recentment camuflada que havia portat amb ell en el seu avortat viatge d'ascendència.

[-Acabarem les teves proves quan torni,] -va dir en Chewbacca.

En Lumpawarump se li va anar aproximant amb pas vacil·lant.

[-Porta’m amb tu. Ja has trencat la tradició una vegada. Et demano que tornis a fer-ho.]

La Malla va udolar una protesta, però en Chewbacca la va fer callar amb un gest d'advertència mentre travessava la plataforma per reunir-se amb el seu fill.

[-Per què?] -Li va preguntar. [-Per què em demanes això?]

[-Fins que tornis no seré ni un nen ni un adult, i no hi haurà lloc per a mi ni a l'anell de l'escola bressol ni en l'anell del consell,] -va dir en Lumpawarump.

[-Tems que no vagi a tornar?]

[-Sí.]

[-I si m'acompanyes, no tems no tornar?]

[-El fracàs m'espanta més que la mort,] -va dir en Lumpawarump. [-El fill d’en Chewbacca no pot ser un covard, perquè tots esperen molt d'ell.]

[-Ja no tens per què seguir vivint sota l'ombra d'aquest temor. Oferint-te has demostrat quin és el teu veritable tremp.]

[-No és això el que veuran. Diran que només eren paraules, que jo sabia que no voldries portar-me amb tu, que sabia que la Malla ho prohibiria...,] -va replicar en Lumpawarump. [-Veuran que ni tan sols tu tenies fe en mi..., que la Jowdrrl i en Shoran i en Dryanta valien prou per anar amb tu, però jo no.]

En Chewbacca va moure el cap.

[-No és una qüestió de fe. Ja tinc una tripulació completa. Quines capacitats aportes a aquesta cacera?]

[-Tot allò de tu que hi ha en mi i tot el que em pots ensenyar,] -va dir en Lumpawarump. [-Pare, si us plau... He acceptat les teves llargues absències i els deures que et mantenen allunyat de nosaltres. Però he de tenir una oportunitat de demostrar el que valc. Vull el meu sarró i el meu nou nom. Dóna'm una ocasió de guanyar-me’ls al teu costat i de saber que estàs orgullós de mi.]

En Chewbacca va llançar una mirada de reüll a la Mallatobuck, que estava observant amb visible nerviosisme però es mantenia a distància. El Falcó estava fent tant soroll que la seva dona amb prou feines hauria pogut sentir res del que acabaven de dir.

[-Puja a la nau,] -va dir per fi, agafant a Lumpawarump pel braç i enviant al jove wookiee cap al Falcó d’una potent empenta.

La Malla va emetre un agut gemec de protesta, però en Chewbacca va avançar ràpidament per impedir que pogués arribar fins al seu fill.

[-No pots endur-te'l... No està preparat,] -va insistir la Malla.

[-Si permeto que li diguis això o si sóc jo qui l'hi diu, llavors aquestes paraules el destruiran,] -va replicar en Chewbacca. [-Aquesta és la raó per la qual he d’emportar-me'l amb mi. I ara, retrocedeix i deixa que vegi l'ardent orgull d'una mare, i no la seva por.]

La Malla, amb els ulls plens de tristesa però finalment resignats, li va pegar suaument la cara amb la seva peluda mà i en Chewbacca li va tornar el petó amb la mateixa tendresa i afecte. Després va girar i va pujar corrent per la rampa d'abordatge mentre la Malla retrocedia per desaparèixer entre la creixent multitud atreta a la plataforma pel so dels motors del Falcó.

Uns instants després, la nau es va enlairar i va girar en l'aire per alçar-se cap al cel.

 Següent