Rialles a boca de nit (I)

Rialles a boca de nit


Patrícia A. Jackson 

I

Inclinant el cap sota els dolls dels assecadors, en Thaddeus Ross romania dret en el fosc cubicle mentre el fred mordent de la pluja de Najiba s'evaporava del seu cabell ros tallat molt curt. Encara xop per la seva breu excursió sota la tempesta, tenia el coll calent per les tòrrides ràfegues d'aire que es vessaven sobre ell, i va sentir un lleuger calfred. Quan les portes es van obrir, admetent a la sala més interna del Moll d’en Reuther, va alçar el cap i va entrar dins.

Sense humor per enfrontaments, el corellià va apartar del seu maluc dret el faldó de la seva gavardina, mostrant la infame silueta del seu blàster pesat Caelli-Merced, que penjava baix en la seva funda. Hi havia pocs parroquians que poguessin fixar-se en el contrabandista o en la seva arma mentre caminava pel bar desert. Va rebuscar a les butxaques buscant un crèdit, aclucant els ulls davant l'espessa boirina de licor ranci i fum d'espècia. Mentre sostenia l'estreta moneda contra el palmell de la mà, va fer breument contacte visual amb Reuther, el cambrer Najib, qui va saludar amb una lleugera inclinació de cap i una mirada de perplexa preocupació.

En Ross va continuar fins al fons de l'establiment, detenint-se en la cantonada de l'extrem dret al costat de la màquina d'arxius sonors. La gastada caixa de música havia tingut anys millors. La seva cúpula de vidre amb forma de bombolla estava bruta per capes de pols i ennegrida per partícules de fum acumulades. Abonyegada i esgarrapada pels borratxos o les baralles, l'antiga unitat d'entreteniment estava recolzada en una peça de metall tallada a mida per a substituir una de les seves potes, que s'havia trencat. Dins la fina cúpula de plastiacer, el selector mostrava una col·lecció d'arxius sonors i miniholovídeos, esperant que algun interessat programés una petició.

En Ross va deixar caure la moneda d'un crèdit a la rovellada ranura i va prémer la seva selecció. Després d'un instant d'estàtica i un brunzit greu, l’holoprojector va il·luminar tènuement la zona sobre el tub projector invertit, creant l'esvelta imatge d'una dona Twi'lek. Estava vestida amb una toga escarlata que accentuava els seus malucs i el seu prim tors. Entre una línia escalonada de brillants botons de vidre, la seva pell caoba apuntava en diversos llocs, exposant suaus fragments del seu cos escultural des de l'espatlla nua fins a les cuixes.

Amb una ganyota als llavis carnosos, la seductora imatge va saludar amb una lleu inclinació de cap. “Abans la foscor solia espantar-me tant... abans solia passar-me la vida perseguint el sol.”

En Ross va empassar saliva per alliberar el nus a la gola i es va apartar de l’holofantasma. El corellià es va asseure en una taula propera i va tancar els ulls, resistint la insistent protesta dels seus tensos músculs.

“Conec massa bé les pors de la nit... però amb tu, només hi ha rialles... rialles a boca de nit.”

Portant a la mà una ampolla amb un intricat disseny i un got, en Reuther es va acostar a la taula d’en Ross. Vestit amb la seva bruta túnica de treball i el seu davantal, el cambrer va arrossegar una cadira per l’esgarrapat terra del seu bar i es va asseure. Tot i la profunditat de les ombres, els seus ulls brillaven amb una brillantor interior, portant una espurna d'optimisme al solitari racó del fons de la taverna. El seu cabell blanc i aspre estava trenat amb força contra el seu crani, unint-se a una única i gruixuda trena que li penjava recorrent tota l'esquena. Es va aclarir la gola, empenyent el got sobre la taula cap al contrabandista.

- Quant fa que ens coneixem, Ross? Set, potser vuit anys?

Letàrgicament, com en trànsit, en Ross va treure el tap de l'ampolla i ensumà la penetrant aroma del líquid de l'interior.

- Uns set anys, suposo -va respondre en veu baixa.

- En tot aquest temps, un arriba a conèixer als seus amics, especialment a un soci. –En Reuther va deixar anar un esbufec ​​de desdeny, passant un drap per l'ample pont del seu nas -. Et conec millor del que et penses.

- No estic d'humor per a una avaluació psiquiàtrica, Reuther. Deixa anar el que hagis de dir.

En Reuther es va recolzar a la seva cadira, acariciant-se pensatiu la barba incipient que cobria la barbeta.

- Què et passa, noi? Podria prendre’t com a referència per organitzar el meu catàleg de comandes. Un cop l'any, i només un cop l'any, demano aquest t'ssolok Twi'lek -va dir assenyalant l'ampolla esculpida -, i tinc la garantia que en el termini de dos o tres dies tu apareixeràs a la meva porta, amb un aspecte que sembla que el primer oficial de la Mort t’acabés de disparar. -El Najib va deixar anar un esbufec​​, inclinant-se sobre la vora de la taula -. Vens aquí, poses aquesta mateixa cançó. Beus fins que veus borrós. Després et vas sense dir paraula sobre el que et preocupa. No sóc cap arregla-tarats, Ross, mai he pretès ser-ho. Però sóc el més semblant que puguis trobar.

En Reuther va prendre l'ampolla de mans d’en Ross i va abocar una generosa dosi en el got que esperava.

“Sovint he somiat amb un món perfecte”, continuava la cançó, “d'ambre transparent i blanca llum.”

En Ross va prendre un glop del vas, pensatiu, fent una ganyota davant el regust agredolç.

- Mai no he parlat de les meves petites aventures amb Trep Winterrs, oi?

-Has mencionat en Trep algunes vegades.

- Alguna vegada he esmentat la Saahir? La Saahir Ru'luv?

En Reuther es va tornar lentament a mirar la caixa de música, i després va mirar de nou al contrabandista amb una espurna de desconfiança en la mirada.

- La cantant? La vas conèixer?

-Fa uns set anys, poc abans de conèixer-te, en Trep i ​​jo ens vam trobar en el costat equivocat d'una estafa de protecció elomin que va sortir malament...

***

El tret va colpejar contra la seva armilla blindada. En Ross va panteixar quan la descàrrega a boca de canó va fer sortir violentament l'aire dels seus pulmons. Malgrat estar desorientat, va prémer el gallet del seu rifle blàster, disparant a l'assassí elomin. El reptilià va sortir disparat cap enrere diversos metres, amb marques d'impacte fumejant en el seu pit i abdomen. Contraient involuntàriament els músculs, l’elomin va tornar el foc aleatòriament al seu agressor.

Els trets següents van ser absorbits per l'armilla, però en Ross va sentir el dolorós impacte de cadascun. Va estrènyer les dents amb força quan el seu cos va acabar colpejant els durs i polits sòls del vestíbul de l'ambaixada. Atordit per l'impacte inicial, va obrir els ulls i va mirar fixament la vara lluminosa que penjava precàriament sobre ell, preguntant-se quan arribaria el moment final, l'últim alè.

- Ross? -Va poder notar la preocupació en la veu del seu soci.

En Trep Winterrs es va apartar de l'espatlla el seu llarg cabell negre mentre entrava en el camp visual d’en Ross i s'inclinava per mirar el contrabandista caigut. Les seves belles faccions estaven enterrades sota capes de suor i brutícia. Va moure el cap mentre un ample somriure li apuntava a la cara.

- No puc creure que hagis rebut aquest tret per mi.

- Què se suposava que havia de fer? -En Ross pretenia haver deixat anar un riure sarcàstic, però la seva resposta va ser més aviat un gemec. Estava lluitant en el seu interior, agafant desesperadament als últims fragments de la seva consciència. Va rodar cap a un costat en un frenètic intent d'incorporar-se, però va fracassar -. Quedar aquí quiet i veure com et disparaven per l'esquena?

En Trep va agafar el rifle blàster de mans d’en Ross i va comprovar la seva cèl·lula de potència.

- El tracte ha sortit malament, col·lega. El vell ambaixador es refreda mentre parlem. No deixaré que et passi a tu el mateix. Pots disparar?

- Me les apanyaré. -En Ross va tancar els ulls amb força quan el dolor va recórrer el seu cos. Va obligar al seu cos a reaccionar i respondre mentre en Trep l'ajudava a aixecar-se.

Esquivant un tret procedent del passadís llunyà, en Trep es va tornar perquè en Ross pogués tornar el foc. El tret va rebotar en la brillantor polida de la paret i va derrocar a un dels intrusos.

-Tot s'està enfonsant -es va queixar en Trep. Va tirar d’en Ross per enganxar-lo a la seva esquena i es va ajupir, suportant tot el pes del contrabandista.

En Ross lluitava per mantenir els ulls oberts.

- De qui va ser la idea de posar a un gamorreà a càrrec d'un equip diplomàtic de seguretat?

- Li ho havien promès a Ishenn. A més, si tu no anaves a fer-ho, i jo tampoc, qui ho faria si no? Aquest petit chadra-fan amb el pegat a l'ull?

Van sonar explosions a l'interior de l'edifici de l'ambaixada, escampant enderrocs en les desertes carrers d’Elos, una de les diverses ciutats importants que cobreixen la superfície del món natal elomin. Una sirena udolava en la distància, avisant que els reforços estaven de camí. Amb presses per desaparèixer abans que poguessin fer-se preguntes, en Trep es va escapolir fins a un lliscant terrestre abandonat i va deixar suaument a Ross al seient del passatger.

- Aguanta, col·lega -va dir, saltant per sobre d’en Ross al seient del conductor.

En Trep va deixar anar el sistema de guiat i va agafar ràpidament els cables i clavilles de connexió. En Ross observava des del que semblava una gran distància.

- El cable vermell primer -va dir arrossegant les paraules, ensorrat contra el respatller del seient -. Sempre el cable vermell primer.

El contrabandista recablejà el filament vermell tal com deia en Ross. Sorprès quan una espurna va saltar de la connexió, va trepitjar l'accelerador, fent que el motor fred cobrés vida. Sota la seva direcció, el lliscant terrestre va sortir disparat cap endavant pels carrers, virant en un ampli arc quan un transport de tropes va girar al bulevard. En Trep girà la palanca de direcció de costat i va aconseguir controlar el lliscant en un gir de 180 graus. Es va retirar ràpidament, revolucionant el motor mentre entraven a tota velocitat en les plataformes d'aterratge de l'espaiport just fora del perímetre dels patis de l'ambaixada.

El lliscant terrestre es va sacsejar quan en Trep va saltar la separació que delimitava els molls de vol exteriors i les badies d'atracada interiors. En Ross va poder veure la silueta de la seva nau, Kierra, reposant just a l'altre costat de l'edifici principal del port. Malgrat la seva minvant visió, podia veure amb claredat les llums sentinelles grogues llampant sota la nau, assenyalant que els sistemes de preservació del vaixell de càrrega estaven actius.

- Ross? -En Trep va empènyer suaument al contrabandista en el seu seient -. Ross, queda't amb mi. Em sents?

- No vaig a anar-me'n enlloc. - Un entumidor calfred li va recórrer l'esquena, però en Ross estava massa esgotat fins i tot per tremolar per ell. Va arronsar les espatlles amb indiferència i es va permetre esvair-se silenciosament en l'oblit de la inconsciència.

***

- Kierra, obre l'escotilla!

-Està oberta -va respondre la intel·ligència droide -. Per què? Esperes visita?

En Ross va tractar d'empassar saliva a la boca seca i va lluitar per incorporar-se. Les familiars vistes de la seva cabina personal van girar doblement al seu voltant. Un dolor penetrant va recórrer el seu cos, fent que la suor ragés de la seva febril pell. Ensorrant-se de nou en el jaç, va tancar els ulls, recomponent -se a si mateix i al caos dels seus records inconnexos.

Es va sentir un lleuger brunzit electrònic quan la intel·ligència droide atrapada a la nau d’en Ross, i que va rebre el nom del vaixell de càrrega, va enfocar les seves lents òptiques sobre el llit i va començar a prendre lectures de sensors.

- Ross -va dir, amb pànic creixent en la seva veu -, el teu ritme cardíac i la teva pressió sanguínia estan perillosament baixos. Algunes constants vitals ni tan sols apareixen! Trep, fes alguna cosa! Els seus sistemes crítics estan fallant!

En Ross va aconseguir emetre un breu i dolorós esbufec ​​que pretenia ser un riure.

- No vaig a anar-me'n enlloc, estimada. No et preocupis per això. -Encara que estava bastant quiet, se sentia adolorit i masegat per tot el seu ser, i va prendre una profunda i cautelosa respiració per aplacar el seu cor desbocat -. Kierra, si fas servir els teus sensors hidràulics per mesurar les meves constants vitals, sempre semblaré estar a la vora de la mort. No són prou sensibles.

- Ho sé, però em sento tan inútil. -Les enèrgiques maneres de la intel·ligència droide estaven superades per la preocupació, i això va tocar una fibra sensible al cor del contrabandista -. Roman quiet i tombat, d'acord? Ara ve en Trep.

- Vaja, vaja! O sóc un mico kowakià, o és viu! -En Trep va irrompre en la cabina, somrient d'orella a orella.

- On estem?

- Estava realment preocupat per tu, saps? No tinc ni idea de primers auxilis, Rosco.

-He preguntat que on som, Trep.

En Trep es va fregar les mans a la seva túnica de treball i va somriure encara més obertament, retenint a propòsit la informació.

- Hauries d'haver-te vist la cara quan aquest tret va colpejar la teva armilla.

Agafant al Trep de la màniga, en Ross va serrar les dents lluitant contra el dolor i va tirar del contrabandista cap al costat del catre.

- T'ho preguntaré una vegada més! On som?

En Trep es va desfer fàcilment de la mà del contrabandista.

-Estàs a casa, col·lega. Corèllia. Moll 52.

- Moll 52! -La referència va creuar ràpidament la seva ment -. El moll d'atracada privat de la Taverna de la Dama Taronja?

- No tens mala memòria per ser un home que ha estat tècnicament mort durant cinc dies.

- Mort? Cinc dies! -L'habitació va començar a girar al seu voltant i en Ross va oscil·lar de nou a la vora de la inconsciència. Va tancar els ulls i es va desplomar al catre.

- Saahir! -Va exclamar en Trep -. Saahir, crec que ha tornat a esvair-se.

- Saahir? -En Ross va xiuxiuejar el nom, sentint que els seus batecs s'enfortien mentre la seva ment vagava amb les complicacions emocionades associades. Per un moment, el seu cos es va acomodar en una segura i càlida falda d'amor, felicitat i una sensació de pertinença, però a mesura que aquesta sensació madurava, anava enfosquint-se amb la càrrega de compromisos no complerts, separació, i solitud.

En Ross va lluitar per recuperar la lucidesa mentre sentia uns suaus cops metàl·lics ressonant a l'habitació. El so es va aturar un instant i, en un frustrat moment de ràbia, va caure presa del pànic, caient de nou en la foscor. Quan va sentir el suau toc d'uns dits en la seva barbeta, en Ross va obrir els ulls, mirant a la dona Twi'lek que li somreia des d'un pedestal oblidat feia molt de temps.

- Com et sents, heroi? -La seva boca es va corbar en un somriure gairebé amenaçador mentre li apartava un ble de cabells solt.

En Ross va agafar la mà per assegurar-se que no era cap fantasma.

- No ho sé. Per què no m'ho dius tu? -Es va incorporar lentament sobre un colze i li va acariciar una de les seves suaus galtes.

La Saahir portava una armilla marró ajustada, la seva peça exterior preferida, i una brusa escotada amb mànigues obertes que accentuaven els seus esvelts braços. Uns cenyits pantalons negres revelaven cada corba de les seves cames i malucs. A la plàcida il·luminació de les llums de la cabina, els seus tentacles cranials tenien un misteriós to negre, en lloc del marró terra del seu rostre bru.

- No fa falta molt per posar-te de bon humor, oi? -Va dir en to seductor, que fa que l’atenció tornés a recaure en el seu rostre -. Saps, Ross? -Va dir, jugant amb un anell de plata al dit mig de la mà esquerra -. L'èxit de les meves pocions màgiques està garantit, però té un preu.

- M'has enverinat? -Va exclamar en Ross. Recordava que l'anell amagava una petita agulla per injectar-li a un subjecte desprevingut amb extracte de t'ssolok, un perillós verí paralitzant que sempre era letal sense l'antídot necessari.

- Algú havia de detenir-te -va respondre la Saahir, abocant una estranya solució blava en una copa -. Estaves corrent cap a l’Altrespai, pilot. Gairebé estaves amb un peu allà. -Es va asseure i va somriure, sostenint la copa a la mà -. No podia permetre que això passés. Almenys, no sense dir-te adéu.

Li va portar la copa als llavis, alçant-li el cap lleugerament, i li va permetre beure una variant barrejada de l'antídot.

- Saps, Ross? Un cop has caigut sota un dels meus encanteris, ets meu per sempre, en cos i ànima. -La Twi'lek va deixar de banda la copa buida, somrient amb tristesa -. Tant de bo això fos veritat, eh?

 - Pots ocupar-te d'ell tu sola, o em quedo? -En Trep va creuar els braços sobre el seu pit, recolzant-se en la paret del casc.

-L’Erbus té un menú esperant a la cuina -va dir la Saahir -. Suggereixo que ho aprofitis abans que tingui massa feina. Aquesta nit actuo, i segur que el local estarà ple a vessar.

Mentre en Trep els deixava sols, en Ross va aconseguir acuradament col·locar un braç sota el cap.

- Així que segueixes cantant?

-Això, i salvant el teu lamentable choobie. Les dues coses que millor faig. -La Saahir va acostar el kit mèdic al lateral del llit i es va inclinar sobre ell, comprovant les gases humides sobre la ferida de blàster -. Cal canviar l'embenat. -Va tirar suaument de la cinta, detenint-se breument quan el contrabandista es va estremir sota el seu succint toc -. Vols fer el favor de mirar-te? - Es va burlar -. Deixa de portar-te com un nadó i estigues quiet.

En Ross va tancar els ulls i va tractar de concentrar-se en altra cosa que no fossin els pèls del pit que la Twi'lek li estava arrencant amb l'esparadrap. Incapaç de suportar com cada pèl anava sent arrencat lentament de la seva pell, va fer una dramàtica ganyota.

- Saps? Podries anar una mica més a poc a poc i venjar-te realment de mi per tots aquests anys.

- O podria simplement donar una ràpida tirada. -La Saahir arrencà la cinta en un únic i brusc moviment -. I venjar-me de tu igualment. -El va travessar amb la mirada mentre ell obria els ulls. Amb un somriure sardònic, va comprovar la ferida, complaguda pel seu progrés -. Ja sé que la meva opinió no t'importa gaire -va dir mentre col·locava amb cura un nou embenat al voltant de la ferida -, però crec que hauries de romandre al llit uns quants dies més. -La Twi'lek li va cobrir el pit i les espatlles amb la manta i el va aixecar, deixant que el medipac pengés de la seva espatlla -. Tornaré al matí.

- Tornar? -En Ross la va agafar per la cintura. Va fer una gran ganyota quan el moviment va causar que una altra ràfega de dolor li travessés -. Tornar d'on?

- Ross, estira't -li va renyar la Saahir, empenyent-lo suaument cap avall. Va arrufar els llavis, movent el cap severament -. Ja és una mica tard perquè comencis a actuar com un marit, no creus?

- No em referia a això -va replicar en Ross -. És només -va dir, evitant els seus ulls freds - que acabem de trobar-nos i ara te'n vas a corre-cuita.

Inclinant el cap a un costat, la Saahir va somriure, mostrant una ordenada fila de dents blanques.

-Bé, si necessites saber-ho, pilot, tinc un assumpte de negocis esperant fora del planeta.

- Qui et pilotarà?

- Jo, és clar. Atès que no tinc el meu propi pilot privat, he hagut de fer-ho jo mateixa.

- Tu? Des de quan has començat a transportar mercaderia?

- Encara no ho he fet mai. Aquesta serà la meva primera vegada, però a causa dels terminis no pot evitar-se. -Els seus llavis van caure en un lleu ganyota.

Absorbit pel gest, en Ross va sentir una onada de culpa, complicada amb una mica de gelosia.

- Quina és la càrrega?

- Com menys sàpigues millor.

- Au, una d'aquestes. Ja entenc. - La va mirar fixament, acariciant amb suavitat els seus llargs dits -. Mira, Saahir, et dec una, i...

- La transportaries per mi? -Va preguntar ella, aguditzant acuradament el to de la seva veu.

- No he dit això. He dit que et devia una.

- Llavors això vol dir que transportaràs el carregament per mi, oi? -La Saahir va començar a acariciar enjogassadament el cabell del clatell d’en Ross. Va observar amb delit com el contrabandista s'estremia, posant-se vermell pel gest.

- Saps que odio quan fas això.

- Mentider -va xiuxiuejar ella amb veu ronca -. T'encanta, sempre t'ha encantat.

Acceptant a contracor la calidesa que s'estenia pel seu cos, en Ross va serrar les dents.

- Quant?

- Puc garantir cinc mil crèdits per avançat. -La Saahir intensificà els seus esforços -. Hi pot haver més, depenent el paper que juguis.

- Què vols dir amb “depenent el paper que jugui”?

- Podem parlar d'això més tard. -Abans que ell pogués protestar, la Twi'lek arrufà les celles, examinant-li el front -. Ei, mira. M'he deixat una esgarrapada. - Es va ajupir i li va besar suaument el front -. I aquí hi ha una altra. -Li va besar sobre l'ull dret.

- Està bé, està bé. Ho faré. - Subjectant l'esvelta cintura, va somriure mentre tirava d'ella cap al llit -. I ara, sigui franc amb mi, doctora. Sobreviuré?

- No et preocupis. -La Saahir es va treure l'armilla mentre ell li descordava la brusa -. Sota les meves cures, pilot, t'asseguro una recuperació completa.

 Següent