Decisió de comandament (i III)

Anterior

III

Ja portaven gairebé vint minuts asseguts a la coberta de l'hangar, des que les portes de les escotilles exteriors s'havien tancat darrere de la llançadora i els extraterrestres els havien empès allà sense contemplacions, i les cames d’en Parck estaven començant a sentir la tensió. A poc a poc, amb cura, va tractar d'adoptar una postura diferent...

El canó d'una pesada arma de foc el va colpejar contra el costat del cap a manera d'advertència.

- No et moguis -va xiuxiuejar l'alienígena.

Un dels soldats assegut davant d’en Parck es va agitar, enfosquint la cara mentre mirava al guàrdia.

- Paciència -va murmurar en Parck, en cas que l'altre estigués pensant a intentar alguna cosa estúpida o desesperada. El temps d'actuar, li havia dit en Thrawn, vindria només després que la gent d’en Creysis hagués tingut temps d'examinar la llançadora i el caça TIE danyat que havien portat a bord.

Per l'aspecte de les coses, aquest temps devia estar a prop. La llançadora en si havia estat examinada només superficialment, però el TIE havia estat pràcticament desmuntat. El pilot, el tinent Klar, havia estat allà amb els alienígenes la major part del temps, amb un parell d'armes clavades a les costelles mentre continuaven el seu interrogatori. Des d'on estava assegut, en Parck no podia sentir bé les preguntes o les respostes d’en Klar, només podia esperar que en Thrawn hagués instruït al pilot en el que podia o no dir-los-hi.

A l'altra banda del camí, una porta es va obrir com un diafragma i en Creysis va entrar a l'hangar. En Parck el va mirar mentre avançava pesadament cap al grup de presos, però l'expressió de l'alienígena era impossible de llegir.

L'esforç va resultar ser innecessari.

- Parck -va xiuxiuejar, amb aquests repulsius tentacles de la boca movent-se més del que era habitual -. De manera que estava dient la veritat. Què estúpid de part seva.

- Què vol dir? -va preguntar en Parck.

-La seva nau és realment un po'dorj, madura per a la collita -va dir en Creysis, assenyalant amb el seu colze en direcció a l'escotilla exterior -. Lenta i feble i plena de coses bones. Aviat estarà en les urpes dels ebruchi.

- Ah -va assentir en Parck -. Així que així és com es diuen vostès, oi? Els Ebruchi? Ens estàvem preguntant sobre això.

Els tentacles de la boca van detenir momentàniament el seu moviment.

- No m'escolta, Parck? -Va preguntar -. Dic que anem a emportar-nos la seva nau espacial i tot el que posseeixen.

- Amb què? -va esbufegar en Parck -. Amb les naus que té aquí? No sigui ridícul.

- Tots els ebruchi estaran aviat aquí -va grunyir en Creysis, o el més semblant a un grunyit que podia emetre l'alienígena amb el xiuxiueig crònic de la seva veu -. Just ara han partit missatgers a convocar-los per a la matança.

En Parck va assentir amb el cap, omplint-se d'una càlida sensació de satisfacció. Satisfacció, i l'habitual admiració pel seu comandant. Un cop més, com ho havia fet tantes vegades abans, en Thrawn havia anticipat fins a l'últim detall els moviments del seu oponent.

- I què li fa pensar que l’Amonestador seguirà aquí quan hi arribin? -va preguntar.

- Perquè fins i tot ara continua perseguint-nos -va dir en Creysis -. Tanocament, perquè és massa lent per atrapar-nos. Pensen rescatar-vos del festí de la victòria ebruchi. En lloc d'això, van a perdre-ho tot.

En Parck empassà saliva. Un festí de la victòria ebruchi. Significava això allò que ell temia que significava?

- Quina mena de festí?

El presumptuós alienígena mai va tenir l'oportunitat de dir-li-ho. Des de l'altre costat de l'habitació, un dels altres ebruchi va cridar de sobte.

En Creysis es va girar i va saltar cap a ell, movent-se a una velocitat sorprenent per a una criatura de la seva corpulència.

- Què està passant? -va murmurar un dels soldats.

- L'almirall deu haver fet el seu moviment -va murmurar en Parck en resposta, mirant als guàrdies de cua d' ull. En aquell moment la seva atenció estava a l'animada conversa que tenia lloc a l'altre costat de l'hangar, però això no duraria molt més temps-. Com conjectura, diria que van descobrir de sobte la rapidesa amb què pot viatjar l’Amonestador en realitat.

El soldat va mirar als guàrdies.

- Llavors, què se suposa que hem de fer?

En Parck va somriure.

- Només prepara't per ajupir-te.

I amb una puntualitat altament gratificant, el costat de la llançadora Zeta directament sobre el dipòsit de combustible d'estribord va volar pels aires.

I una dotzena de soldats d'assalt es va estendre per l'hangar alienígena.

La primera ràfega sincronitzada de foc blàster va eliminar als guàrdies que vigilaven als soldats asseguts.

- Klar! -va cridar en Parck, assenyalant a l'altre costat de l'habitació, on el pilot del TIE romania al costat del seu caça desarmat.

Però en Klar ja s'havia tirat a terra de la coberta, i la segona andanada dels soldats d'assalt va acabar amb els sorpresos alienígenes que estaven al seu costat.

- Comandant Parck? -va cridar un dels soldats d'assalt.

-Estem tots aquí -va confirmar en Parck, posant-se dret d'un salt i gairebé caient de nou quan els fatigats músculs de les seves cames van tractar d'obstaculitzar el seu moviment -. Aquesta porta és l'única sortida de l'hangar.

- Bé -va dir el soldat d'assalt. Sis dels seus homes ja estaven movent-se per prendre posicions defensives al costat de la porta, mentre que altres dos estaven ocupats col·locant explosius per volar l'escotilla exterior -. Que els seus homes pugin a bord de la llançadora.

- Ja ho heu sentit, soldats - va exclamar en Parck -. Moveu-vos.

***

- Estan intentant envoltar-nos, almirall -va exclamar en Níriz, mirant per la finestra -. Els seus trenta caces restants. Definitivament una formació d'atac.

- Rebut, capità -va dir en Thrawn, tornant-se cap endavant per la passarel·la de comandament després de la seva breu conversa privada amb l'oficial de comunicacions en la seva trinxera de tripulació -. Llancin un esquadró de caces TIE per interceptar-los.

- Sí, senyor -va dir en Níriz, fent un gest per confirmar l'ordre a l'oficial de control de combat -. Creu que un esquadró serà suficient?

- Més que suficient -li va assegurar en Thrawn -. Amb aquest tipus de nombres, és més important per als nostres pilots per poder mantenir-se fora del camí uns dels altres.

- Fins i tot amb els alienígenes plenament conscients de les capacitats dels caces TIE?

En Thrawn va somriure.

- No són conscients de les capacitats dels caces TIE, capità. Són conscients de les capacitats del caça TIE del tinent Klar. Hi ha una diferència considerable.

- Ah -va dir en Níriz, comprenent per fi. Així que d'això es tractava aquest misteriós retard de tres hores. En lloc de carregar tecnologia addicional a bord del TIE del tinent Klar com a part d'un acord secret amb Creysis, com en Haverel havia temut, en Thrawn havia estat eliminant parts crítiques del que ja hi era.

La formació de TIEs estava a prop del núvol de caces enemics que s'acostava, superats en proporció de tres a un per naus amb quatre vegades la seva grandària. Inconscientment, en Níriz va contenir l'alè.

I llavors les dues forces van xocar, i els TIEs van travessar el front d'atac de la força de xoc enemiga com les emissions d'escapament d'un motor fonent la neu. Onze dels dotze caces alienígenes que es trobaven en el punt de mira es van convertir instantàniament en boles de foc amb la primera andanada dels imperials, el dotzè va durar prou com desplaçar-se de costat cap contra un dels seus companys amb un violent xoc que es va emportar per davant a les dues naus. L'atac alienígena va vacil·lar, amb la seva arrogant confiança convertint-se clarament en sobtada confusió. Prenent avantatge del dubte, els TIEs van donar mitja volta amb la precisió d'una desfilada, llançant un atac igualment devastador contra la rereguarda de la formació enemiga.

- Excel·lent -va dir en Thrawn amb aprovació -. Les meves felicitacions, capità; el seu treball amb els pilots en els últims dies ha valgut la pena.

- Almirall, ara registrem una llançadora Zeta -va exclamar l'oficial de sensors -. Allunyant-se de la nau de comandament.

- Que els caces TIE aclareixin una via d'escapament per a ells -va ordenar en Thrawn -. Totes les bateries turbolàser, disparin als caces enemics a voluntat, però deixin intacta la nau de comandament. Timoner, preparat per saltar a la velocitat de la llum; l'objectiu és el primer sistema al llarg del curs vector setanta-u punt cinc. Estacions de tractors, fixin els raigs a la nau de comandament enemiga. Vull que la prenguem intacta.

El cel fora del finestral va començar a il·luminar-se amb els trets dels turbolàsers pesats de l’Amonestador, i la ja descompensada batalla es va convertir en una derrota aclaparadora. La nau de comandament d’en Creysis tractava desesperadament d'escapar, zigzaguejant com un peix ferit mentre la pantalla de caces es desintegrava literalment sota ella i al seu voltant. Però no tenia ni de lluny la velocitat de l’Amonestador, i en qüestió de segons el Destructor Estel·lar s'havia acostat a rang de captura.

- Activin raigs tractors -va instruir en Thrawn.

- Activats -va informar l'oficial de tractor, mirant a la pantalla sobre les espatlles dels seus subordinats -. La connexió... és bona. Els tenim, senyor.

- Recolliu la llinya, tinent -va ordenar en Thrawn -. Ordeneu als soldats de l'hangar que es preparin per abordar-los. Que tots els caces TIE trenquin formació i tornin.

Tres tensos minuts després, estava fet.

- La badia de l'hangar informa de fixació d'acoblament positiva en la nau, almirall -va dir l'oficial de comunicacions -. Els soldats d'assalt s'han obert pas en tres llocs; l'abordatge ha començat. Tots els caces TIE han tornat sense baixes.

- Timoner?

- Salt calculat i previst, senyor -va respondre ràpidament l'oficial -. Temps estimat per al sistema de destinació, dos punt cinc minuts.

- Rebut -va dir en Thrawn -. Timoner: salti a velocitat de la llum. Control de caces...

Es va sentir el creixent brunzit llunyà de la hipervelocitat, i les estrelles de l'exterior van fer la seva familiar explosió surrealista convertint-se en línies estel·lars.

-Control de caces, confirmi que totes les ales de TIEs estan llestes pel llançament -va continuar en Thrawn -. Personal de turbolàser, facin una doble comprovació prèvia de combat.

En Níriz va assenyalar amb el cap cap al cel clapejat de l'hiperespai exterior.

- Què espera trobar allà fora? -va preguntar.

- La persona a la qual en Creysis rendeix comptes, és clar -va dir en Thrawn -. Malgrat les seves bravates anteriors, ell no és el governant de res. I molt menys el senyor de tot el que veu.

En Níriz va arrufar les celles.

- Està segur?

-Molt -li va assegurar en Thrawn -. Un autèntic comandant mai acceptaria una invitació a pujar a una nau desconeguda i possiblement perillosa. Tampoc es quedaria a prop tant de temps després de capturar els nostres vehicles i homes, fugint de nosaltres en lloc de saltar a la velocitat de la llum. Es presentava deliberadament a si mateix com un objectiu, amb l'esperança d'obligar-nos a revelar les capacitats completes de l’Amonestador.

-El que, per descomptat, vostè era prou intel·ligent com per no donar-li -va dir en Níriz, fent una ganyota de vergonya per com de malament que havia interpretat tota la situació.

-Sí -va dir en Thrawn. Simples fets, sense cap matís d'orgull o de retret en la seva veu -. En Creysis és un subordinat. Però és un subordinat ambiciós, disposat a arriscar la seva pròpia vida i la de les seves tropes amb la finalitat de reunir la major quantitat d'informació possible abans de cridar a la resta del ramat per a la matança.

-Està bé -va dir en Níriz, arrugant el front per la concentració -. Ho entenc. També entenc que té sentit tàctic que portem la batalla directament al seu quarter general en lloc d'esperar que reuneixin tota la seva força contra nosaltres. Però en Creysis va enviar vuit caces, en vuit vectors diferents. Com sap que aquest és el camí al seu quarter general?

- Tot es redueix a un cop més a la informació, capità -va dir en Thrawn, amb el to d'un instructor d'acadèmia tractant d'obtenir la resposta correcta d'un estudiant -. Hem establert que en Creysis és del tipus de persona que enviaria tota la informació que el seu comandant podria voler o necessitar. No només que ha trobat un objectiu feble i prometedor...- Va aixecar una cella.

I de sobte en Níriz ho va comprendre.

- No només que ha trobat un objectiu prometedor -va dir -, sinó també proves palpables de com de prometedor que és aquest objectiu. Aquesta escultura que li va donar tenia un microxip integrat en ella, no?

- Molt bé, capità -va dir en Thrawn, i hi havia realment una nota d'aprovació en el seu to -. Timoner?

- Noranta segons, almirall -va dir l'oficial.

- Que totes les estacions informin -va ordenar en Thrawn -. Qui vulgui que ens trobem aquí, estarà en procés de mobilitzar-se per anar en ajuda d’en Creysis. Quan sortim de l'hiperespai, sortirem lluitant.

Noranta segons després, ho van fer.

***

La porta de la seva habitació es va obrir i en Níriz aixecà la vista, esperant veure a l'Almirall Thrawn entrar a l'interior.

Era, en canvi, el comandant Parck.

- Té un moment, capità? -va preguntar.

- Probablement vaig a tenir una gran quantitat de moments -va dir en Níriz, reprimint un sospir mentre indicava a l'altre que passés -. És això el que ha vingut a dir-me?

- No exactament -va dir en Parck -. En realitat, sóc aquí per dir-li que l'almirall l’ha rebutjat. Puc seure?

En Níriz va arrufar les celles.

- Què vol dir, m'ha rebutjat?

- Exactament això -va dir en Parck, prenent una cadira i asseient-se -. No accepta la seva renúncia com a capità de l’Amonestador.

-Això és ridícul -va grunyir en Níriz, sense saber si sentir-se alleujat o indignat -. He debatut un motí amb un altre oficial d'alt rang, això és un delicte mereixedor de consell de guerra. Si no m’envia de tornada a Coruscant amb Haverel, com a mínim ha de degradar-me.

- Com s'haurà adonat, en Thrawn no sempre es considera obligat a seguir el manual -va dir en Parck secament -. A més, tot el que vostè va fer va ser parlar-ne. Quan va arribar la crisi, va prendre la decisió de comandament d’alinear-se amb ell. Això és el que compta.

- Ho és? -va preguntar en Níriz -. Està bé, de manera que m'he posat de la seva part aquesta vegada. I la propera vegada que tregui un d'aquests trucs? Com sap que serà capaç de confiar en mi, llavors?

En Parck li va dedicar una mirada estranya.

- Ho està entenent l'inrevés, capità -va dir -. Vostè és un oficial honorable, d'una orgullosa família d'un món del Nucli. Mai hi va haver cap dubte en la ment d’en Thrawn que podia confiar en vostè.

- Podrien haver-me enganyat -va grunyir en Níriz, tornant a pensar en la seva conversa amb en Thrawn al pont -. Si ell confia en mi tant, per què no em va fer partícip del que estava fent?

- Oh, estava vostè demostrant que era digne de confiança, per descomptat -li va assegurar en Parck -. Però no li ho estava demostrant a Thrawn. S’ho estava demostrant a vostè mateix. - Es va girar per mirar en direcció a la proa de l’Amonestador -. Hi ha coses tremendes per aquí esperant a ser descobertes, capità. Noves espècies, rics mons llestos per ser presos, i un nombre incommensurable de possibles amenaces contra l'Imperi. La nostra feina és trobar aquestes amenaces, identificar-les... i eliminar-les. -Va tornar a mirar en Níriz -. I és per això que estem aquí. Perquè en Thrawn és el millor.

En Níriz el va mirar.

- De manera que està dient que tot això en realitat no era simplement les conseqüències d'una batalla política.

En Parck va esbufegar.

- No ho crec. Estic segur que els enemics d’en Thrawn pensaven així, però com sempre estaven almenys tres passos per darrere d'ell i l'Emperador. No, en Thrawn ha estat esperant portar la presència imperial a les Regions Desconegudes durant molt de temps. Els seus enemics merament li van proporcionar una excusa convenient perquè l'Emperador l’enviés aquí sense que ningú sabés la veritable raó darrere d'això. Amb el temps, depenent de la rapidesa que l'Emperador pugui escombrar totes aquestes petites revoltes, tindrem cada vegada més naus i homes per ajudar-nos. Plantant bases i guarnicions; potser fins i tot algunes colònies a major escala. -Va somriure distretament, amb una mirada perduda en els seus ulls -. L'Imperi està en moviment, capità. I som nosaltres els que l’estem impulsant.

Durant uns minuts cap d'ells va parlar. Després, arronsant les espatlles breument com si sacsegés un agradable somieig, en Parck es va posar dret.

- Suposo que serà millor que tornem al pont -va dir -. Els interrogatoris dels pirates supervivents aviat haurien d'acabar, i voldrem estar disponibles quan l'almirall estigui llest per discutir els nostres passos.

-Sí -va convenir en Níriz, posant-se dret amb un entusiasme intern que no havia sentit en anys. Sí, sens dubte, la seva carrera estava oficialment en ruïnes allà a Coruscant. Però això estava bé. Al que s'enfrontava ara, probablement fos molt més interessant -. Després de vostè, comandant.

FI