Epíleg
En Maarek
va veure l'almirall baixar de la seva llançadora personal i avançà cap a la
sortida de l'hangar. Avançava lentament, aparentment sumit en una profunda
reflexió. Al cap d'un instant, es va aturar i va mirar al seu voltant. Els seus
ulls van recórrer la sala i es van aturar sobre ell. Durant un instant, no el
va reconèixer, però la memòria li va tornar ràpidament.
- Stele!
- Va cridar.
- Almirall?
-va respondre el jove pilot mentre avançava cap a l’almirall Mordon, i
saludant-lo a la manera oficial amb la mà dreta posada sobre el pit.
L'almirall
li va fer un gest perquè deixés de saludar, i li va somriure.
-
Llavors, ara que has provat les alegries de la vida de pilot, t'agrada?
-
Sí, senyor! I tant que sí!
En Mordon
va esclafir a riure.
-
T'has convertit en un bon pilot, Stele, Però encara ets capaç de reflexionar?
Vaig a dir-te una cosa: aquesta galàxia no fa cap regal als que perden la seva
força de voluntat. I crec que les coses canviaran molt aviat.
-
Què vol dir? -Va preguntar.
-
Ah, jove Stele. Sento la traïció i la mentida. He sobreviscut molt temps en
aquest treball perquè sento aquest tipus de coses. Així com també sento la
lleialtat, la devoció i l'esperança. Pots creure’m. No cal fiar-se de les
aparences -l'almirall semblava tenir ganes de parlar, encara que en Maarek
tenia la impressió que parlava mentre pensava en una altra cosa. Però encara no
havia acabat -. Fes-te valer en les missions i potser tu també puguis endevinar
els esdeveniments. Presta molta atenció al que t'envolta, i potser... potser tu
també arribis a comandar una nau almirall algun dia.
-
Sí, senyor -va respondre en Maarek -. Però què he de fer fins llavors?
-
És una bona pregunta, pilot. Sobreviure. Destruir l'enemic. Obeir les ordres.
Complir amb la teva missió, guanyar les teves citacions, obrir els ulls i
tancar la boca. Però, sobretot, seguir viu. És l'essencial -l'almirall trobava
les seves paraules molt divertides, i va esclatar en una enorme riallada -.
Stele, em diverteixes. Vine a veure’m un d'aquests dies. La meva porta sempre
està oberta. Utilitza aquesta contrasenya amb el sentinella. Digues-li que hi
ha boira sobre Ciutat Celadon, i et deixarà entrar. Fins aviat, Stele.
L'almirall
va fer mitja volta. En Maarek va sentir-lo riure sorneguerament mentre s’allunyava.
Va tornar a les seves tasques intentant no pensar en l’Almirall Mordon.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada