13
El navili
d'exploració astrogràfica de la Nova República Astrolabi va sorgir de
l’hiperespai en les proximitats d'una nana marró situada a la perifèria del
Cúmul de Koornacht.
Tota l'ampla quilla
del petit navili desproveït d'armament estava eriçada de sensors. Quatre
plataformes de detecció contenien totes les classes d'equip imaginables, des de
gravadors d’imatge estereofònic fins sondes de neutrons, passant per detectors
de quarks i sistemes fotomètrics de banda ampla. Molts dels instruments estaven
duplicats com a precaució contra les avaries. La combinació del casc aplanat i
la configuració dels sensors havia fet que els navilis d'exploració de la
classe Astrogador es guanyessin el malnom de «llenguados», que al seu torn
havia donat origen a un logotip extraoficial molt popular entre les seves
tripulacions.
-La seva agència de
viatges, l'Institut d'Exploració Astrogràfica, els dóna la benvinguda a
Doornik-1142 -va dir el pilot al seu equip d'inspecció -. Procureu aprofitar al
màxim totes les meravelloses ocasions de diversió que ofereix aquesta joia
encara no descoberta del Sector de Farlax, així que... Mirin pels finestrals!
Després d'haver-ho fet, podran tornar a mirar pels finestrals! I facin el que
facin durant els dinou hores d'estada aquí, assegurin-se que dediquen una mica
de temps a mirar pels finestrals!
Era un acudit molt
vell conegut per tots, i només va aconseguir arrencar rialletes rituals a
l'equip d'exploració. Els navilis de l'IEA eren els eterns i incansables
viatgers de les estrelles, uns turistes professionals que sempre estaven
embarcats en expedicions pels més superbs panorames de tota la galàxia. Capaços
d'aconseguir velocitats excepcionalment altes en l'espai real, un llenguado
poques vegades necessitava més d'un dia per completar la seva travessia
cartogràfica i d'exploració per tot un sistema estel·lar.
La immensa majoria
dels planetes eren sobrevolats a velocitat màxima. La nau d'exploració només
reduiria la velocitat fins a un quart si les dades obtingudes durant
l'aproximació indicaven que hi havia senyals de vida. Només les més
extraordinàries anomalies podien fer que el pilot d'un llenguado capgirés i
portés a terme una segona passada, i els descensos eren tan rars com per poder
ser considerats pràcticament inexistents.
L’Astrolabi havia
rebut l'ordre d'interrompre els seus treballs d'exploració al Sector de
Torrànix per omplir un buit en les cartes estel·lars. Aquest buit havia estat
originat per l'obsessiu amor al secret de l'Imperi, que tractava les dades
astrogràfiques ordinàries referents al territori que controlava com si fossin
dades militars d'alt secret.
El pilot, un veterà
amb divuit anys d'experiència conegut per la seva tripulació com Gabby, havia
sobrevolat més de mil planetes al llarg de la seva carrera..., però només hi
havia posat els peus en tres. La seva inspectora de mons, Tanea, havia acumulat
gairebé tres mil vols planetaris en el seu historial, però només guardava
records de la superfície de mitja dotzena. Rulffe, l'inspector de segona
categoria, esperava superar la marca dels cinc-cents planetes en aquell viatge,
però mai havia respirat l'atmosfera de cap món excepte el seu.
Aquella missió havia
començat com totes les altres. La primera hora va ser la més atrafegada: mentre
la Tanea i en Rulffe comprovaven els sensors, en Gabby va calibrar el sistema
de navegació automàtic perquè triés la passada cartogràfica més curta per sobre
del quartet de gèlids planetes gasosos del sistema. No tenien cap raó per
pensar que la seva visita a Doornik-1142 fora a ser altra cosa que simple
rutina, i tots pensaven que seria curta i sense res de particular, i que
acabaria amb un enviament de dades comprimits a Coruscant seguit per un salt al
següent pou gravitatori.
Però la visita
acabaria més aviat del previst, i d'una manera força brusca.
En Gabby i la Tanea
estaven jugant a un joc de paraules pel comunicador de la nau mentre
l'Astrolabi s'aproximava al segon planeta.
-Hemostàtic -va dir
en Gabby.
-Oh, aquesta és molt
fàcil. Estadístic.
-Eh... Experiència.
La Tanea va riure.
-No és una proposta
vàlida, però te l’admeto de totes maneres perquè sóc una santa. Encefalitis.
-Teixit.
La Tanea va arrufar
les celles.
-No hauria d'haver
estat tan bona amb tu. Em sembla que ara m'has enxampat...
Llavors, i sense cap
avís previ, la nau va començar a tremolar violentament. Un rugit que semblava
un vent animal, una mena de grunyit ofegat acompanyat per un espurneig com el
del foc, va omplir la cabina.
- Què dimonis passa?
-Va exclamar en Rulffe.
- Tenim algun
problema amb els motors! -Va cridar Gabby mentre el rugit es convertia en un
xiulet ensordidor.
Un instant després,
l'aire va ser arrencat dels seus pulmons sota la forma d'un raig de vapor
gelat, i el silenci es va apoderar de tot.
La temperatura va
caure en picat, i els llums de la cabina es van apagar. El tauler de problemes,
que s'havia convertit en una massa de quadrats vermells i grocs que s'encenien
i s'apagaven, va passar a ser l'única font d'il·luminació.
Durant els últims i
agònics segons de consciència, amb els gasos bullint en els seus vasos
sanguinis, el pilot va intentar allargar els braços cap als interruptors per
disparar manualment la boia d'emergència i transmetre el diari de bord. Però
els seus membres, encadenats pel dolor, es van negar a obeir. Ja era mort, i la
consciència no va trigar a seguir la voluntat cap a les profunditats de
l'abisme amb un últim sospir d'alleujament.
Vol Noorr, primat
del creuer de combat Puresa, va contemplar amb expressió aprovadora com una
terrible salva de raigs làser d'alta energia queia sobre l'intrús.
Se sentia molt
complagut davant la precisió i disciplina de les seves dotacions artilleres, i
va fer una anotació mental per recordar que havia de felicitar el cap de
sistemes d'armament. Quan els canons van deixar de disparar, el navili havia
quedat ple de forats, però no estava destruït. Un núvol de foc blanc i pols
metàl·lica no els hauria revelat gran cosa. Però d'aquesta manera tindrien
restes més que suficients per examinar, i l'informe de Vol Noorr seria el més
complet i útil possible.
-Envieu als equips
de recuperació -va ordenar-. Assegura't que observen els protocols d'higiene
amb tot el material recuperat.
Després Vol Noorr es
va tancar a la cabina de comunicacions. Uns minuts després es va preparar per
transmetre la que anava a ser l'única alerta concernent a la destrucció de
l’Astrolabi enviada des de Doornik-1142 i que consistiria en una lacònica
emissió codificada el destinatari no seria l'Institut d'Exploració Astrogràfica
de Coruscant, sinó l’Aramàdia, el navili insígnia del virrei, que estava
atracat al Port de l'Est de la Ciutat Imperial.
-Amb aquest ja són
tres dies seguits -va dir la Leia, mirant als ocupants de la sala de
conferències -. Algú té alguna idea de per què en Nil Spaar ha estat
cancel·lant les nostres reunions? Sabem alguna cosa sobre el que ha estat fent?
-Només ha sortit de
la nau en una ocasió -va dir el general Carlist Rieekan-. Va anar a l'alberg
diplomàtic i va romandre allà durant dues hores i tretze minuts...
-Aquests detalls no
tenen importància -va dir l’Ackbar-. A qui va anar a veure allà?
-No hem pogut
obtenir aquesta informació -va admetre Rieekan-. Ja saben com és l'alberg:
utilitzen totes les formes possibles de protegir la intimitat. És el que
esperen les missions diplomàtiques, naturalment... Puc dir-los que la direcció
de l'alberg ha mantingut reservat un xalet per als yevethans des d'abans que
arribessin, i que aquesta és la primera vegada en què qualsevol d'ells ha anat
a aquest xalet.
-La qual cosa
significa que podria haver-se reunit amb qualsevol dels legataris que
s'allotgen a l'alberg, o fins i tot amb tots ells -va dir la Leia.
-Exacte.
-Vull una llista amb
tots els seus noms -va exigir l’Ackbar.
-Hem preparat una, i
l'hem transmès a tots els que figuraven en el full d'autoritzacions per a
aquesta reunió -va dir en Rieekan-. Disposo de certa informació addicional, que
m'ha estat lliurada quan sortia del meu despatx per venir aquí. Aquest matí el
virrei ha rebut a uns visitants a bord de l’Aramàdia.
- Què? -Va exclamar
en Nanaod Engh-. Des que va arribar la nau, els yevethans mai han permès que ningú entrés en ella. Qui
eren?
-El senador Peramis, el senador
Hodidiji i el senador Marook -va dir Rieekan-. Van arribar junts, i van passar
més de dues hores dins de la nau. El senador Marook se'n va anar abans que els
altres.
- Sabem si realment van ser
convidats? És possible que es limitessin a convidar-se a si mateixos? -Va
preguntar la Leia.
-He fet alguns esbrinaments el més
discrets possible i he parlat amb els secretaris del senador Marook. Sembla ser
que van ser convidats.
- I han estat en contacte amb els
yevethans durant tot aquest temps?
-No puc respondre a aquesta
pregunta, princesa Organa.
-Portem-los a tots aquí i així
obtindrem algunes respostes -va dir l'almirall Ackbar, visiblement enfurismat
-. Que el senador Peramis respongui a les nostres preguntes.
-Calma, amic meu, calma... Intentem
veure tot aquest assumpte des de la perspectiva adequada -va dir la Leia -. El
virrei té tot el dret del món a reunir-se amb qui vulgui. No necessita el
nostre permís per convidar algú a prendre el te.
-Princesa, disculpi’m, però... Si en
realitat no vol sentir les respostes, per què ha formulat la pregunta?
La Leia es va tornar cap a Rieekan i
va arrufar les celles.
- De què m'està parlant?
-Ha preguntat si algú tenia alguna
idea de per què el virrei estava cancel·lant les seves reunions amb vostè. Ara
acaba d'assabentar-se que el virrei s'ha reunit en privat amb algunes de les
delegacions diplomàtiques dels mons que acaben de presentar una sol·licitud
d'ingrés a la Nova República, i en públic amb alguns dels membres del Senat que
defensen opinions més radicals. En Nil Spaar no només ha trencat tots els
precedents, sinó que a més ha arribat a l'extrem d'observar amb altres persones
certes cortesies que mai li ha ofert durant les seves reunions..., i vostè es
nega a extreure la conclusió òbvia.
-Que és...
-Que alguna cosa fonamental ha
canviat. Que les seves negociacions amb en Nil Spaar han acabat.
-Però què pot haver causat el canvi?
-Va protestar la Leia-. Durant la nostra última reunió no hi va haver cap
problema. No puc creure que en Nil Spaar estigui disposat a llançar tots els
nostres esforços per la finestra sense ni tan sols una paraula...
L'almirall Ackbar, que estava dret,
ser el primer a adonar-se que els finestrals de la sala de conferències estaven
començant a vibrar. Les enormes làmines de transpariacer havien estat
enfosquides contra el sol del matí i les mirades d'observadors indiscrets, pel
que quan es va tornar cap a ells no va poder veure immediatament quina era la
causa d'aquella tremolor.
-Princesa... Un moment...
- Què passa?
-Conec aquest so... -Estava dient
l’Engh.
-Alguna nau de grans dimensions està
usant els seus motors a Port de l’Est -va dir en Rieekan -. És que no ho sent?
L’Ackbar ja havia arribat als
controls dels finestrals, i la sala va quedar sobtadament inundada de llum.
Tots els rostres es van tornar a l'uníson cap a ella i van aclucar els ulls,
intentant veure alguna cosa entre aquella resplendor.
I van veure com la lluent silueta
esfèrica de l’Aramàdia s'elevava lentament sobre l'espaiport, amb les seves
tres diminutes escortes traçant cercles al seu voltant com planetes al voltant
d'una estrella. Ondulacions de distorsió atmosfèrica brollaven de les
depressions escampades sobre el seu casc.
-Suposo que ara haurem de creure-ho
-va dir Engh.
-Tinc al comandant del port a
l'altre extrem del canal de comunicacions -va dir en Rieekan.
-Connecteu el sistema d'altaveus
perquè tots puguem sentir-lo -va dir la Leia.
-Sí, princesa. Endavant,
comandant... Què està passant aquí?
El rugit dels feixos d'elevació del
navili yevethà era clarament més audible al canal de comunicacions que a la
sala de conferències.
-Encara estem intentant esbrinar què
ha passat. Puc dir-los que l’Aramàdia no ha demanat cap finestra de llançament
de la torre. La nostra primera advertència que anava a enlairar va ser quan va
començar a llançar aquestes escortes, però no va ser suficient perquè tothom
pogués allunyar-se prou de les emissions de les seves toveres. Sis sentinelles
del port i un mínim de tres tècnics del personal de terra estan ferits, i la
nau que ocupava la pista més propera, la Mare de la Valkíria, sembla haver
patit danys realment seriosos. Aquests impulsors d'ona tenen una potència
terrible: hem rebut informes de naus que van sortir acomiadades tan lluny que
van acabar als molls de trànsit intern.
-Gràcies, comandant. Tornarem a
parlar d'aquí una estona -va dir en Rieekan, i va tallar la comunicació -.
Princesa, recomano que posem en estat d'alerta màxima a la Flota Central sense
perdre ni un sol instant.
-Hem de fer alguna cosa més que això
-va dir l’Ackbar-. He ordenat que el Brillant es col·loqui en posició per obrir
foc sobre l’Aramàdia si arribés a ser necessari.
- Què està dient? Per què pot
arribar a ser necessari fer això?
-Princesa, l’Aramàdia es troba dins
del nostre escut planetari -va dir en Rieekan-. Una nau d'aquesta mida podria
transportar municions suficients per causar danys terribles aquí baix i la seva
potència de foc ha de ser equivalent, com a mínim, a la d'un parell de fragates
d'assalt imperials. No podem retardar la nostra resposta fins que sapiguem què té
intenció de fer.
-Això és una bogeria -va protestar
la Leia-. L’Aramàdia és un navili diplomàtic. Ni tan sols tenim proves que
estigui armat. Quina raó podria tenir en Nil Spaar per fer alguna cosa
semblant? -Va tornar el cap per llançar una ràpida mirada per sobre l'espatlla
a l’Alole -. Alguna resposta?
El seu secretari va moure el cap.
-No, excel·lència. Ni els seus
missatges anteriors ni la meva transmissió per la línia de codi vermell han
obtingut cap resposta.
-Princesa -va dir l’Ackbar-, amb tot
el respecte degut, la pregunta a la qual hem de donar una resposta immediata no
és la del perquè podríem haver de seguir aquest curs d'acció, sinó què podem
fer per evitar una catàstrofe. No podem permetre'ns el luxe de pensar que
comptem amb amics a bord d'aquella nau.
-Estic d'acord -va dir en Rieekan-.
Les baixes produïdes a Port de l'Est demostren quines són les prioritats d’en
Nil Spaar. Havien de saber quines serien les conseqüències d'un enlairament a
plena potència sense cap advertència prèvia. Han demostrat que les seves
conveniències del moment eren més importants per a ells que les vides dels que
es trobaven a les pistes.
-No crec que es tracti d'això -va
dir l’Ackbar-. Això no ha estat cap coincidència. Ho havien calculat
minuciosament. En Nil Spaar havia de saber que anàvem a reunir-nos. Aquest
enlairament per sorpresa, igual que la invitació als senadors, tenia com a únic
objectiu col·locar a la princesa en una situació el més incòmoda possible.
-No... No puc creure això -va dir la
Leia. Però l'expressió del seu rostre indicava que ja s'havia donat per vençuda
-. Així i... -Va sospirar -. Alertin la flota i a les defenses de superfície.
Que el capità del Brillant es col·loqui en posició i esperi noves ordres. Però
no serem els primers a obrir foc, i vull que tothom ho tingui ben clar. Això ha
de ser un malentès. No fem res que empitjori encara més la situació.
L’Aramàdia es va col·locar en òrbita
a quaranta quilòmetres per sota del límit inferior de l'escut planetari de
Coruscant, amb el Brillant seguint-lo a popa.
El navili yevethà va romandre allà
durant les dues hores següents, tan mut i inescrutable com sempre, per a emprar
les paraules del general Rieekan, es va dedicar a «córrer pel pati com un gos
que sap amb tota exactitud on està la tanca». L’Ackbar i la Leia contemplaven
les trajectòries orbitals de les dues naus en un monitor del seu despatx, amb
la Leia impacientant-se una mica més a cada moment que transcorria.
- A què està esperant? -Va
preguntar, sense dirigir-se a ningú en particular mentre es passejava
nerviosament pel despatx -. Tenia moltíssima pressa per enlairar-se, i ara està
perdent el temps en aquesta òrbita sense fer res... Això no té cap sentit. Si
pensa anar-se’n, haurà de demanar permís per travessar l'escut, no?
-Que nosaltres sapiguem, cap nau pot
travessar el nostre escut planetari o saltar per sobre d'ell -va respondre
l’Ackbar.
-Això és el que pensava. Però si té
altres plans, ha desaprofitat el seu moment de sorpresa, i uns quants més. Així
doncs, què pot estar tramant?
-Potser ens està donant una
oportunitat de demanar disculpes.
- Demanar disculpes? De què hem de
disculpar-nos? Se suposa que he d'endevinar-ho? Tractar amb tots els que es
neguen a dir què volen o amb els que només et diuen el que pensen que vols
sentir ja resulta prou difícil. Què se suposa que he de fer quan es neguen a
obrir la boca? Vénen aquí i esperen que balli en la seva gran gala del protocol
sense ni tan sols ensenyar-me els passos...
Mentre la sentia parlar, l’Ackbar va
quedar tan impressionat per l'amargor de les seves paraules i l'aspror del seu
to que no va poder evitar arronsar-se lleument sobre si mateix. La Leia va
trigar una mica a adonar-se de la seva reacció, però va acabar percebent.
-Ho sento -va dir, i va deixar
escapar un perllongat sospir -. Vostè no té la culpa de res. És només que...
Bé, no entenc el que està passant, i em temo que el no entendre-ho m’està
començant a afectar una mica.
-Princesa, és molt possible que
aquesta sigui la raó oculta darrere de tot el que està passant.
En Behn-kihl-Nahm, immòbil a
l'estrada de la immensa cambra del Senat, va colpejar el petit cercle de fusta
amb el seu martell per imposar l'ordre a la cambra. Estava una mica sorprès
davant el nombre inusualment elevat de senadors que havien acudit a aquella
sessió: si els seus ulls no li enganyaven, més de la meitat dels seients
estaven ocupats.
La sobtada marxa dels yevethans
havia provocat moltes converses als passadissos i els vestidors del Senat
durant aquell matí, però això no podia explicar la presència de tants senadors.
La primera hora de cada sessió, i de vegades encara més temps, normalment
sempre era malgastada en discursos de propaganda personal més destinats als
mons natals dels senadors que els pronunciaven que a les oïdes dels altres
representants. Era bastant habitual trobar la càmera buida, sense més presents
que aquells que esperaven el seu moment de parlar. En Behn-kihl-Nahm va
recórrer la llista amb la mirada, i no va aconseguir descobrir cap nom que
pogués explicar aquesta assistència o la velocitat amb què els senadors estaven
anant cap als seus seients.
«Algú està tramant alguna cosa», va
pensar amb preocupació.
-La presidència dóna la paraula al
senador Hodidiji.
-Em poso dempeus per parlar sobre
una qüestió de privilegi.
-Es permet parlar al senador
Hodidiji sobre una qüestió de privilegi personal.
En Hodidiji es va posar dret i es va
dirigir al Senat sense dignar-se a utilitzar el micròfon que tenia a la seva
disposició, i la seva veu va retrunyir a través de les fileres de representants
planetaris.
-President, després que sol·licités
el meu torn de paraula ha sorgit una qüestió d'importància substancial. A causa
de la serietat de l'assumpte, he decidit cedir el meu torn de paraula al
senador Peramis de Walalla, i demano a aquesta cambra que escolti amb gran
atenció el que el senador Peramis els ha de dir.
Hi va haver una certa agitació a la
cambra, però no va ser tan intensa com hagués esperat en Behn-kihl-Nahm. Pel
que sembla, en Peramis era la raó de totes aquelles maniobres tan tortuoses, i,
també pel que sembla, en Behn-kihl-Nahm no s'havia assabentat de totes les
xafarderies i rumors d'aquell matí, una perspectiva que va enfosquir-li la cara
amb un arrufament de celles.
-Senador Peramis... -Va dir amb una
lleu inclinació del cap, i després es va apartar de l'estrada.
-Gràcies, president. I agraeixo la
seva indulgència al senador Hodidiji -va dir en Peramis-. A hores d'ara,
gairebé tots vostès saben que el navili consular yevethà Aramàdia s’ha enlairat
aquest matí de Port de l'Est sense haver obtingut l'autorització prèvia per
fer-ho. Se m'ha informat que tres treballadors del port han mort, i que hi ha
més d'una vintena de ferits...
Aquesta vegada l'agitació de la
càmera va contenir una inconfusible ondulació d'ira.
En Behn-kihl-Nahm va estirar el braç
i va atreure cap a ell a un secretari mitjançant l'expeditiu recurs d’agafar-lo
per la jaqueta.
-Truqui a la princesa -va xiuxiuejar
amb veu rogallosa -. Digui-li que serà millor que vingui aquí ara mateix..., i
que no oblidi posar-se el vestit contra incendis.
-... I més, tres naus van patir
seriosos danys, un navili consular del territori autònom de Paqwepori entre
elles.
»No obstant això, no és el fracàs de
les negociacions amb els yevethans, o els danys materials, o ni tan sols la
pèrdua de vides, el que converteix tot el que ha passat en un assumpte de gran
importància per a nosaltres -va dir en Peramis-. No, el que realment ens ha de
preocupar és la raó per la qual han passat totes aquestes coses.
»Fins al moment, la presidència de
la Nova República no ens ha proporcionat cap informació sobre aquests
esdeveniments: no hi ha hagut ni una sola paraula d'explicació, o de condol, o
d'indignació. La princesa s'ha mantingut inaccessible, i els seus portaveus no
han obert la boca.
»Això no em sorprèn. Quan hagin
sentit el que he de dir, aquesta inexplicable reacció deixarà de semblar
sorprenent. No poden dir res sense recórrer a la mentida, perquè la veritat els
cobriria de vergonya.
El senador Tolik Yar es va aixecar
d'un salt.
- El privilegi personal no és una
llicència per difamar i calumniar, senyor!
-President, demano que hi hagi ordre
a la cambra -va dir en Peramis, sense ni tan sols girar la mirada cap al
senador Yar.
-La càmera mantindrà l'ordre -va dir
en Behn-kihl-Nahm sense cap entusiasme.
- Li ho adverteixo! Retiri les seves
paraules abans que arribi a trobar-se coquetejant amb la traïció...
En Peramis es va girar cap al rodó
cos de l’oolidà i li va llançar una mirada plena de menyspreu.
-Segui i escolti, senador, i aprendrà
unes quantes coses sobre la traïció, i sobre aquesta dona a la qual anomena
amiga. President, demano que el registrador del Senat connecti les pantalles de
la càmera i les sintonitzi amb el Canal Vuitanta-u, ajustant-les en la
freqüència diplomàtica.
- Amb quin propòsit, senador?
-Amb el propòsit de permetre que el
virrei Nil Spaar de Yevetha pugui dirigir-se a aquesta cambra des de
l’Aramàdia, que en aquests moments es troba en òrbita al voltant de Coruscant.
En Behn-kihl-Nahm va donar l'esquena
a l'estrada el temps suficient per enviar a un segon secretari en una
precipitada missió.
-Això és altament irregular, senador
Peramis.
-També ho són els esdeveniments que
estem examinant, president. I considero que la informació que el virrei pot
proporcionar aquesta càmera és no merament rellevant, sinó essencial per a la
comprensió d'aquests esdeveniments.
- He d'entendre que ja està al
corrent del que ens dirà el virrei?
-El virrei es va posar en contacte
amb mi i em va preguntar si li ajudaria a treure a la llum la veritat. Quan
vaig saber en què consistia aquesta veritat de què parlava, em va semblar molt
improbable que pogués arribar a conèixer-se per qualsevol altra font, i vaig
accedir a prestar la meva ajuda.
Una creixent agitació s'estava
apoderant de la càmera.
- Sentim el que ha de dir el virrei!
-Va cridar una veu des de les files de seients de dalt.
-És una qüestió de privilegi... Pot
parlar del que vulgui! -Va cridar una altra veu.
- Si no vol sentir el que ha de dir,
llavors vagin-se!
-El senador Noimm ens va obligar a
veure les gravacions del naixement de la seva última carnada, i vostè va
permetre aquesta irregularitat.
Aquell recordatori va produir una
onada de rialles que el senador Noimm va suportar amb visible incomoditat.
- Que connecten les pantalles! -Va
cridar algú, i el crit no va trigar a ser corejat -. Que connectin les
pantalles! Sentim el que ha de dir el virrei.
En Behn-kihl-Nahm va colpejar
l'estrada amb el seu martell de president.
-La càmera mantindrà l'ordre.
Sergent, haurà d’expulsar a qualsevol membre del Senat al que jo identifiqui
mentre està parlant sense tenir dret al torn de paraula. Hi haurà ordre a la
sala, o suspendré aquesta sessió.
El sergent d'ordre, un enorme
gamorreà, va abandonar la seva posició habitual al centre del pou i va fulminar
amb la mirada a les fileres de seients davanters. En Behn-kihl-Nahm va alternar
els cops de martell amb el fet d’alçar-lo per assenyalar a qui més cridaven, i
a poc a poc va aconseguint que l'atmosfera de la cambra s'anés tornant més parlamentària.
-Això està millor -va dir en
Behn-kihl-Nahm, usant un sec to de reprimenda -. Procurin no oblidar qui són!
Això és el Senat de la Nova República. No som una torba histèrica. -Va abaixar
la mirada cap a la seva esquerra -. Senador Peramis...
- Sí, president?
- Accepta fer-se responsable de les
observacions del seu orador com si fossin les seves pròpies, incloent en
aquesta responsabilitat l'aplicació de qualsevol sanció que pugui imposar-se a
un membre d'aquesta cambra com a càstig a les transgressions del codi de
conducta del Senat?
-Sí.
-Llavors pot iniciar la seva
presentació.
Quan la primera advertència en
Behn-kihl-Nahm va arribar a la princesa Leia, que es trobava al seu despatx, la
seva reacció no va consistir a anar cap a la porta sinó que es va tornar cap a
la pantalla, apagada en aquells moments, que li permetria seguir l'emissió
d’hipercomunicacions del Senat pel Canal 11.
-No vaig a anar corrent allà baix
per apagar un foc fins que sàpiga què és el que està cremant -va dir a l’Ackbar.
El Primer Administrador Engh, que
havia estat seguint la sessió del Senat pel seu compte tal com feia
habitualment i havia vingut a corre-cuita per alertar la Leia, es va reunir amb
ells uns instants després.
- L’ha sentit? -Va preguntar Engh,
que estava fet una fúria -. Diu que no s'ha donat cap informació! La situació
encara s'està desenvolupant... Què podem dir? L’Aramàdia segueix immòbil allà
dalt, ignorant-nos. Beneït sigui Tolik Yar, de totes maneres. Peramis ni tan
sols s'ha posat en contacte amb nosaltres... No ha intentat obtenir la nostra
versió de l'assumpte.
-Shhh -va dir la Leia-. No puc
sentir el que està dient.
Uns moments de contemplar la
transmissió van suficients perquè la Leia arribés a la conclusió que anar a la
cambra del Senat no serviria de gaire.
-Els senadors em coneixen -va dir-,
i també coneixen en Peramis. Que llanci totes les acusacions que li vinguin de
gust. El Senat es prendrà el seu temps abans de formar-se una opinió. Ja tindré
ocasió de fer que m'escoltin..., però no avui, en un concurs de crits amb
Peramis. Que gaudeixi de l'ús de la paraula durant tot aquest matí.
Però quan en Peramis va anunciar la
seva intenció de fer que en Nil Spaar es dirigís al Senat, l’Ackbar es va posar
lívid.
-Això és absurd. Benny no pot permetre
que Peramis faci això.
-No pot impedir-ho -va dir la Leia-.
Ha de permetre-li.
-La Lliga de Duskhan no és membre de
la Nova República -va dir l’Ackbar-. En Nil Spaar no té cap dret a utilitzar
els canals diplomàtics.
-Això és un mer tecnicisme -va dir
la Leia-. La presidència del Senat no pot alçar un jonc tan prim contra el
vendaval que està bufant allà.
-Si el virrei es dirigeix al Senat pel Canal Vuitanta-u, els repetidors
transmetran el que digui a tots els mons de la Nova República -va dir l’Engh-.
Permeteu-me trucar a un conegut meu que treballa en Operacions de la Xarxa.
Crec que, si li ho demano, estarà disposat a impedir que el que digui en Nil
Spaar sigui difós fora del planeta.
-No -va dir la Leia -. No temo el
que pugui dir. A més, a hores d'ara les xarxes de notícies ja s'hauran
assabentat de tot i estaran preparades per transmetre. No: si el virrei no vol
parlar amb mi, deixem que parli amb qui vulgui. Almenys així esbrinarem què
està passant.
-Llavors pot iniciar la seva
presentació -estava dient en Behn-kihl-Nahm.
-Ja els vaig dir que hauria de
permetre-li-ho -va dir la Leia-. I ara, guardin silenci els dos fins que hagi
acabat. No em vull perdre res de tot això.
Tant la Xarxa de Notícies Global de
Coruscant com la Xarxa de Notícies Principal de la Nova República, avisades
pels secretaris dels senadors Hodidiji i Peramis, havien estat seguint tots els
incidents ocorreguts al Senat des que Peramis havia fet ús del seu dret a
parlar.
Les autoritats del port no havien
difós cap de les imatges enregistrades pels sensors oficials, però la Global
disposava d'un enregistrament d'aficionat de l'enlairament de l’Aramàdia
obtinguda per un enviat belovià que havia anat a acomiadar uns familiars a la
terminal de Port de l’Est .
Que hi hagués una gravació
d'aquestes característiques era gairebé inevitable, tenint en compte el nombre
d'objectius que havien romàs dirigits cap al navili consular yevethà des de la
seva arribada. Però que els primers moments de la gravació incloguessin una
borrosa besllum de com un dels sentinelles era derrocat per l'emissió de les
toveres i rodava per terra com si fos un ninot de drap era pura casualitat.
L'enregistrament de l'enlairament
emesa per la Principal havia estat obtinguda des de molt més lluny per un
aficionat a tot el que tingués relació amb l'espai que havia instal·lat una
filera de gravadores automatitzades al balcó del seu dormitori, i no incloïa
cap detall tan gràfic. Però la Principal se les havia arreglat per obtenir
primers plans dels danys causats per l'enlairament, amb imatges dels cadàvers
tapats per llençols jaient a terra a l'espera de ser introduïts en els vehicles
del servei d'emergències.
Nil Spaar va estudiar amb gran
atenció les emissions de la Global i la Principal mentre esperava el desenllaç
del forcejament entre les dues feristeles. Tal com havia passat des del
començament de la missió yevethana, el que veia a les pantalles era altament
instructiu. En Nil Spaar s'havia vist obligat a aprendre a pensar com les
feristeles per poder utilitzar les seves debilitats en benefici propi, i les
xarxes de notícies li havien proporcionat totes les lliçons i oportunitats que
pogués desitjar.
Però tot i així, el virrei amb prou
feines podia creure que els bojos absurds que havia presenciat fossin reals, i l'escena
que s'estava desenvolupant davant ell era una de les més increïbles de totes.
La idea que a les feristeles se'ls
permetés parlar en contra del seu líder suprem, sense que haguessin de témer
ser aniquilades a l'instant per això i que la seva sang fos utilitzada per
ofegar els seus fills, la simple idea que un cos d'ancians fóra capaç
d'escoltar un estrany arribat de fora, per no parlar ja de què pogués arribar a
creure els insults d'un estrany... Tot allò eren nocions que li resultaven molt
difícils d'acceptar a un yevethà.
Si en Nil Spaar no hagués vist amb
els propis ulls fins on arribava la debilitat de la mà que governava les
feristeles, mai hauria pogut donar crèdit a aquests informes.
El cos i l'esperit de les feristeles
estaven fatalment contaminats per impureses de la sang i l'honor. Els seus
milers d'espècies estaven tan poc unides com un grapat de còdols: seguien
estant separades unes de les altres, i la seva identitat individual impedia que
es fonguessin en un tot més gran. Les feristeles es trobaven dividides per una
llarga sèrie d'enfrontaments i de disputes, i eren egoistament depredadores,
estúpidament confiades, implacablement faltes de racionalitat i lamentablement
idealistes. Ni una sola d'elles s'havia guanyat el seu respecte. I de totes
elles, cap li havia semblat més menyspreable que Tig Peramis, el traïdor de
rostre que omplia dues pantalles en aquells moments.
-Sí -deia en Peramis.
«Quan s'assabentin del que has fet,
et mataran molt a poc a poc -va pensar en Nil Spaar-, i t'ho tindràs ben
merescut.»
-Llavors pot iniciar la seva
presentació -va dir en Behn-kihl-Nahm.
Una llumeta es va encendre davant
d’en Nil Spaar, i el virrei va desconnectar el canal de so de les pantalles.
-Sí, senador -va dir -. Sóc aquí.
En Hiram Drayson va unir amb
delicada precisió les puntes dels seus llargs dits per formar un pont, es va
recolzar en la seva butaca i va mantenir els ulls clavats a la pantalla mentre
la cara d’en Tig Peramis era substituït per la d’en Nil Spaar.
En Drayson havia albergat l'esperança,
encara que en realitat no comptava amb això, que podria veure alguna cosa de
l'interior de l’Aramàdia, però els yevethans no havien comès aquest petit
descuit. Fos quin fos el lloc des del qual estava transmetent en Nil Spaar,
l'espai que hi havia darrere d'ell es trobava tan buit i enigmàticament mancat
d'informació com ho hauria estat una mampara. Donada la propensió a omplir
qualsevol classe d'espai comú a tots els dissenyadors de naus espacials, en
Drayson va sospitar que estaven usant una pantalla, que tant podia ser física
com electrònica.
-Abans de començar, vull dir que
lamento profundament les infortunades baixes que ha causat el nostre sobtat
enlairament de Port de l’Est -va dir el virrei-. Quan vaig saber que les
nostres advertències havien estat desateses i vaig saber que el radi d'acció
dels impulsors de l’Aramàdia no havia estat aclarit, vaig sentir una immensa
consternació. Mai hem tingut intenció de fer mal a ningú, i no hi ha res que
estigui més lluny de la nostra intenció. Ens enlairem de Port de l’Est per
evitar una confrontació, no per causar-la.
-Bravo, bravo -va murmurar en
Drayson per a si mateix mentre assentia amb el cap-. Ho estàs fent molt bé.
-Em sap greu les baixes produïdes
-va seguir dient en Nil Spaar -, però no puc assumir cap responsabilitat per
aquestes morts. Vam estar sol·licitant el permís per enlairar-nos de Coruscant
durant més de tres dies. Tres membres del seu Senat van presenciar aquests
intents, i poden testificar que l'única resposta que vam rebre va ser el
silenci.
»Advertim a la torre de control de
Port de l'Est i a la presidenta de què si no ens deixaven altra elecció,
llavors ens enlairaríem sense haver obtingut el permís previ. La seva única
resposta va consistir a envoltar la nostra nau amb més soldats i substituir les
dotacions
de superfície per agents del Servei d'Intel·ligència.
«Ah! -Va pensar en
Drayson-. Molt interessant... Vegem, penses que creuran qualsevol acusació
llançada contra el Servei o realment disposes d'una carta oculta, d'una mica de
veritat que t'ajudarà a aconseguir que s'empassin tot aquest munt de mentides?»
En Drayson va
permetre que els seus dits s'entrellacessin i va començar a bressolar-se
lentament en la seva butaca mentre esperava sentir la resposta a la seva
pregunta.
-Oh, per totes les
flames estel·lars... -Va panteixar l’Engh-. És possible que hi hagi alguna cosa
de veritat en tot això? És possible que realment s'hagi produït alguna mena de
malentès, i que no sentíssim com demanaven permís per enlairar-se?
-Calli -va dir la
Leia.
Al Senat a penes
quedaven seients lliures. Aquells que no havien estat ocupats pels seus
titulars havien estat requisats pels intrusos plens de curiositat. Dotzenes
d'ajudants i secretaris s'alineaven al llarg dels passadissos i al costat de la
paret del fons, i s'amuntegaven a les zones obertes al costat de les portes. La
imatge de sis metres d'altura d’en Nil Spaar que omplia les pantalles atreia la
seva atenció d'una manera molt més poderosa del que estaven acostumats a veure
cap dels ocupants de l’estrada o el pou.
-Va acabar resultant
obvi que el govern de la Leia Organa pretenia retenir-me aquí en contra de la
nostra voluntat -va dir en Nil Spaar-. Vaig comprendre que no podíem esperar ni
un segon més. Corríem el risc de perdre no només el dret a la llibertat de
navegació que se'ns havia promès, sinó també la capacitat d'exercitar-lo.
L’Aramàdia és un navili consular, i no compta amb l'equip necessari per
repel·lir una agressió armada.
»Estic segur que
aquells de vostès que creuen conèixer a la princesa Leia Organa potser dubtaran
que sigui capaç d'ordenar que uns soldats ataquin a uns diplomàtics. Després
d'haver passat tantes hores amb ella, jo creia conèixer-la, i a mi també em
costaria molt creure-ho..., si no fos perquè hi ha altres proves de la seva
mala fe.
La imatge de la
pantalla va parpellejar, i la cara d’en Nil Spaar va ser substituïda per plans
de trossos de metall cremat i retorçat escampats sobre les planxes color bronze
d'una coberta.
-Estan veient les
restes d'una nau espia de la Nova República que va violar l'hegemonia
territorial de la Lliga de Duskhan fa quatre dies. La nau es va autodestruir
quan la seva presència va ser detectada per una patrulla de la zona, però vam
aconseguir recuperar una part prou gran d'ella per poder identificar el seu
propòsit i origen.
En aquest moment,
els que estaven escoltant en Nil Spaar al Senat, als despatxos escampats per
tota la Ciutat Imperial i en tots els mons de la Nova República, van veure com
mans yevethanes donaven la volta a un fragment de grans dimensions per revelar
una porció recognoscible del segell de la Nova República: el blasó blau,
l'anell d'estrelles, i el cercle daurat.
En Drayson es va
inclinar cap endavant, va mantenir els ulls clavats a la pantalla durant uns
instants i després es va incorporar, movent-se molt a poc a poc.
-Oh, maleïda
sigui... Això no és cap navili d'espionatge. Això és un llenguado, o ho havia
estat. -Va deixar caure un dit sobre el seu ordinador de comunicacions-.
Verificació.
-Verificat: Drayson,
Hiram.
-Truca a Kiles
l'Toth i codifica la transmissió.
-Trucant a Kiles
l'Toth. A l'espera. Verificar. Connexió establerta.
-Kiles, aquí en
Drayson. Aquesta nau que l'ambaixador yevethà està exhibint per totes les
xarxes de notícies és una de les teves, oi?
-Nosaltres... Eh...
Sí, creiem que sí -va respondre el director associat amb veu una mica tremolosa
-. Podria ser l'Astrolabi. Ja fa quatre hores que hauria d’haver-nos enviat la
informació que hagi recollit de Doornik-1142.
-Quatre hores... El
virrei ha dit que això va passar fa quatre dies. Com és possible que no
sabessis que havíeu perdut a un dels vostres ocells?
-Ja saps que mentre
estan dins d'un sistema amb prou feines ens comuniquem amb ells. Escolta, el
que està dient en Nil Spaar..., bé, és mentida. L’Astrolabi no estava duent a
terme cap missió d'espionatge. Era un simple treball cartogràfic de rutina i...
-No he fet cap
pregunta al respecte -va dir en Drayson-, però altres sí les faran. Serà millor
que vagis preparant les teves respostes.
El rostre de la
princesa Leia va empal·lidir quan les tres bosses vermelles per cadàvers van
aparèixer en la pantalla durant uns moments.
-Em sap greu
informar que no hi va haver supervivents -deia en Nil Spaar-. Vam poder
recuperar aquests tres cossos, i estem disposats a arribar a un acord que
permeti adoptar les mesures necessàries perquè siguin lliurats a la Nova
República.
El rostre del virrei
va tornar a aparèixer en el monitor.
-Però no podem
negociar ni aquest ni cap altre assumpte amb la princesa Leia Organa Solo,
presidenta de la Nova República, i en el futur no mantindrem cap mena de
negociació amb ella. Les seves accions han revelat que tot el que ens ha dit
era mentida. La Leia Organa Solo afirma negociar guiant-se per la bona fe
mentre que envia espies als nostres mons. Afirma respectar la nostra
independència, i no obstant això envia una flota de la Nova República al nostre
territori. Afirma voler un tractat entre iguals, i no obstant això pretén
debilitar la nostra posició mitjançant l'espionatge i les amenaces.
»La crec capaç de
fer qualsevol cosa, si pensa que amb això s'aconseguirà reforçar el seu poder.
M'he portat una terrible decepció, perquè he descobert que la princesa Leia no
sent cap respecte pels ideals als quals aspira la Nova República.
»En aquest mateix
instant, jo, el meu seguici i la meva tripulació ens trobem presoners dins
l'escut planetari de Coruscant. Estem sent vigilats per un creuer de combat de
la flota de Coruscant. L'únic que volem és tornar al nostre món natal..., però
la princesa Leia s'interposa en el nostre camí, negant-nos aquestes llibertats
de les que tant parla i que tan falsament afirma defensar.
»Demano als membres
del Senat i a cada un dels móns representats en ell que utilitzen qualsevol
influència de la que puguin disposar per persuadir la princesa que abandoni el
curs d'acció, tan agressiu com temeràriament innecessari, que ha adoptat. Obrin
l'escut. Permetent-nos tornar a casa.
El rostre d'en Nil
Spaar va desaparèixer de les pantalles, i el Senat va esclatar en una erupció
de veus enfurismades i aspres crits.
-Apaguin-lo -va dir
la Leia, i es va deixar caure en un seient-. Apaguin-lo! -Va repetir secament
en veure que l’Engh i l’Ackbar no s'afanyaven a fer el que els havia demanat.
L’Engh va acabar
obeint, i el monitor va tornar a recuperar el color i la feble lluminositat de
la paret sobre la qual estava instal·lat. El silenci més absolut va regnar a la
sala durant uns moments.
L’Ackbar es va
tornar cap al finestral, no volent veure l'expressió de dolor i confusió que
enfosquia la cara de la seva amiga.
-Això és una
catàstrofe -es va limitar a dir.
-És com si en Nil
Spaar no hagués entès absolutament res del que he arribat a dir-li -va dir la
Leia amb incredulitat-. Com ha pogut passar? Hem fet que els seus pitjors temors
es convertissin en una horrible realitat. Com és possible que tot hagi acabat
sortint tan malament?
-Leia... Hem de fer
alguna cosa... -Va dir l’Engh, dirigint-li una mirada suplicant.
La Leia va assentir,
i el gest va semblar costar un gran esforç.
-Poseu-vos en
contacte amb el general Baintorf, i faci que obri l'escut. Digueu-li al
Brillant que s'allunyi d'allà el més de pressa possible. Que se'n vagin, si
això és el que volen... Pregunti-li a Benny si voldrà nomenar un representant
del Senat perquè s'ocupi de negociar la devolució dels cadàvers.
-Sí, princesa.
Immediatament -va dir l’Engh, i va semblar alegrar-se enormement de poder
sortir d'allà.
-Impecable, realment
impecable... -Va dir en Hiram Drayson.
L'almirall estava
immòbil davant del monitor amb els braços creuats sobre del pit i contemplava
com el senador Peramis i el senador Hodidiji presentaven Sol·licituds
d'abandonament de la Nova República en nom dels seus respectius mons. Tres
petits planetes més, tots ells representats al Senat pels seus governants
hereditaris, van imitar el seu exemple abans que en Behn-kihl-Nahm aconseguís
suspendre la sessió.
Les xarxes de
notícies van concloure la seva transmissió en directe per iniciar les anàlisis
del que ha passat, i en Drayson va prémer una tecla del monitor per tornar a
veure la gravació del discurs d'en Nil Spaar.
-Impecable, realment
impecable -va tornar a dir quan hi va haver acabat de veure-ho per segona
vegada, confirmant la seva primera opinió. Hi havia alguna cosa més que una
ombra d'admiració en la seva veu -. Però falta una peça, virrei -va afegir,
acariciant la cara amb una robusta mà mentre els seus penetrants ulls negres
adoptaven una expressió pensativa -. Què has tret tu de tot això? En què et
beneficia el fet d’afeblir la posició de la Leia i crear tota aquesta agitació
al Senat? Hi ha alguna cosa que no hem vist...
En Drayson es va
tornar cap al seu escriptori i va fer girar el seu ordinador fins a deixar-lo
davant seu.
-Verificació.
-Verificat: Drayson,
Hiram.
-Truca a l’Etahn
Àbaht. Codifica la trucada i utilitza el canal de màxima seguretat.
-Trucant a l’Etahn
Àbaht. Complint instruccions. A l'espera. Verificar...
-Almirall Ackbar...
El corpulent
calamarià va donar l'esquena al finestral i va veure que la princesa estava
immòbil al costat de la porta.
- Què feia una les
nostres naus tan a prop de Koornacht? Sabia vostè alguna cosa sobre això?
-No tinc cap
resposta que donar a aquestes preguntes -va dir l’Ackbar, sentint-se
visiblement incòmode.
-Doncs, proveu de
trobar-ne algunes -va dir la Leia, i va girar.
- On va?
La Leia li va
llançar una ràpida mirada per sobre l'espatlla.
-A casa, a pensar en
la meva dimissió.
-Leia...
-No intenti discutir
amb mi -va interrompre la Leia-. Ara no. Potser demà.
El Centre
d'Operacions de Combat del transport de personal Intrèpid estava desert, amb l'excepció de dos generals que portaven
sobre les seves espatlles una càrrega molt desagradable. El general Etahn Àbaht
carregava amb el pes de saber el que havia fet, mentre que el general Han Solo
carregava amb el pes de saber què passaria.
L’Àbaht feia més de
dues hores que estava en contacte amb Coruscant, intentant parlar directament
amb la princesa Leia. Fins al moment tots els seus intents, en els que havia
utilitzat fins a l'última ruta directa i indirecta que tenia a la seva
disposició, havien fracassat.
S'havia posat en
contacte amb Operacions de la Flota, el centre de missatges administratius, un
Primer administrador que no va parar de demanar-li disculpes, un almirall
Ackbar inusualment taciturn, l'androide de comunicacions i protocol de la
presidenta, i les caixes de missatges de mitjana dotzena de despatxos i els
alts càrrecs que els ocupaven. Però la Leia semblava haver-se esfumat de
l'estructura de comandament i comunicacions de la Ciutat Imperial, i cap de les
persones amb les que havia parlat l’Àbaht semblava sentir molts desitjos de
trobar-la.
Finalment l’Ackbar
havia accedit a portar un missatge de l’Àbaht a la residència presidencial i a
demanar a la Leia que es posés en contacte amb ell a bord de l’Intrèpid. Aquest va ser el moment en què
va començar l'espera, que aviat es va convertir en un exercici esgotadorament
tediós de contemplació del cronòmetre i silencis incòmodes. L'espaiós Centre
d'Operacions de Combat, que podia acollir sense cap problema a dotzenes
d'oficials i suboficials quan estava ocupat per la seva dotació, semblava tan
claustrofòbic com una cel·la al bloc d'arrest de l’Intrèpid.
Quan la llum
indicadora de l’hipercomunicador es va encendre per fi i l'altaveu va grallar
un avís de Línia Vermella, els dos homes es van sobresaltar. Quan
l’holopantalla es va il·luminar per mostrar la imatge de la Leia, presa des de
les espatlles cap amunt, en Han va quedat atònit i consternat de veure com de
pàl·lid que estava el seu rostre i com de foscos i mancats de vida que
semblaven els seus ulls.
-General Àbaht -va
dir la Leia amb una lleu inclinació de cap.
La seva veu sonava
més ronca del que és habitual, i va escurar la gola per aclarir-se-la després
d'haver parlat.
-Princesa Leia -va
dir l’Àbaht-. Li agraeixo que hagi accedit a la meva sol·licitud per què
parléssim.
-L'almirall Ackbar
m'ha donat a entendre que disposa de certa informació que comunicar-me.
-Sí, princesa.
-Àbaht es va aixecar en el seu seient-. Sóc el responsable que les sondes
astrogràfiques fossin enviades a Farlax. Abans que la Cinquena Flota salpés,
vaig sol·licitar una posada al dia immediata de les dades cartogràfiques
d'aquest sector, el Cúmul de Koornacht inclòs. Era plenament conscient que amb
això violava les seves ordres. No puc oferir cap excusa, i accepto tota la
responsabilitat dels meus actes.
El rostre de la Leia
tot just va mostrar una espurna de reacció.
-Gràcies, general.
Queda rellevat del comandament amb efectivitat immediata. La propera persona
que se senti en aquesta butaca decidirà què més cal fer. -Els seus ulls van
buscar en Han-. General Solo...
-Sí, Leia -va dir en
Han, donant un pas cap endavant.
-Li poso al
comandament en substitució del general Àbaht. Les seves ordres consisteixen a
fer que la Cinquena Flota torni a Coruscant el més aviat possible.
-Eh... Leia...
El dolor que sentia
la Leia va aconseguir obrir-se pas durant una fracció de segon a través de la
seva màscara d'impassibilitat.
-Torna a casa,
Han..., Si us plau.
L’holopantalla es va
enfosquir.
L’Àbaht va donar
l'esquena a l’hipercomunicador.
-Ho sento -va dir-.
Haurà de fer tornar a les patrulles abans d'invertir la trajectòria de la
formació.
- Què? Oh, sí,
naturalment. I ara, oblideu-vos de les excuses i digui per què ho va fer. És
una ordre -va afegir, veient que l’Àbaht titubejava.
-Molt bé -va dir
l’Àbaht-. Creia que m'havien negat la informació de què necessitava disposar
per fer la meva feina correctament, i em refereixo a les dues parts del meu
treball: protegir les forces al meu comandament i protegir els interessos de la
Nova República. La princesa Leia va prendre una decisió militar per raons
polítiques, i això em va deixar en una situació insostenible. Vaig intentar
salvar l'obstacle que suposaven les seves objeccions buscant ajuda fora de la
Flota, i vaig anar a l'Institut d'Exploració Astrogràfica. Ja coneix els
resultats.
-Sí, crec que sí. I
vostè?
- Què vol dir?
-Aquest llenguado no
era cap nau espia.
-No.
-I no es va
autodestruir, oi?
-No.
-Llavors potser va
trobar just el que vostè volia que trobés..., el que tem que pugui estar
aguaitant allà fora.
-Potser -va dir
l’Àbaht-. Però això ja no importa. El navili cartogràfic no va transmetre cap
informe, i no enviaran més naus a aquesta zona. Siguin quins siguin els secrets
que estan ocultant els yevethans, seguiran sent secrets. -Va saludar
marcialment -. Sol·licito permís per tornar a la meva cabina, senyor.
-Permís concedit -va
dir, amb les celles arrufades, i l’Àbaht va anar cap a l’escotilla-. General...
L’Àbaht es va aturar
i es va girar cap en Han.
- Amb quants navilis
d'exploració compte la Cinquena Flota?
-Tenim un esquadró,
amb un total de vuit naus. També disposem de dos esquadrons de naus de
reconeixement robotitzades.
En Han va moure la
mà en un ampli escombrat que va abastar tota la filera de consoles de control
buides.
- Tindria la bondat
de dir-me quin d'aquests botons farà venir al seu personal tàctic?
- Què està dient?
-Va replicar l’Àbaht, mirant com si no estigués molt segur de què podia significar
tot allò.
-Bé... Sabem que
aquí fora hi ha alguna cosa o algú que vol crear seriosos problemes a la Nova
República -va dir en Han en un to bastant sec-. És així, oi?
-Jo diria que sí.
-Doncs em sembla que
seria millor que féssim alguna cosa i que intentéssim cobrir-nos les esquenes
mentre ens retirem. Li sembla una idea raonable?
-És vostè qui està
al comandament de la flota, general Solo.
-És cert -va dir en
Han-. I mai li dono l'esquena a un racó fosc quan sé que algú camina darrere
meu. Quin botó he de prémer?
L’Àbaht va
assenyalar amb un dit.
-Aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada