7
Banyats per
la potent resplendor dels molts sols del cúmul, tres navilis de combat de la
Nova República van entrar al sistema estel·lar ILC-905 en la formació coneguda
com triangle elevació davantera.
A la punta,
a cinc-cents quilòmetres per davant de les altres naus, es trobava el navili
d'exploració Folna, amb totes les seves altament sensibles antenes examinant
l'espai en totes direccions fins al límit del seu radi d'acció. Ocupant la
posició de flanqueig hi havia una altra nau de la mateixa mida, la canonera
Avantguarda. En la posició d'àncora, volant en paral·lel a l’Avantguarda, hi
havia el vaixell que ostentava el comandament del grup de patrulla: el creuer
Indomable, manat pel Comodor Brand.
Encara
l'oficial de sensors del Folna estava informant de què totes les seves
pantalles es trobaven buidades, els sistemes d'armament primaris i secundaris
de la canonera i el creuer es trobaven preparats per entrar en acció, i
mantenien els acumuladors a mitja càrrega, les bobines de punteria calentes i
les dotacions contínuament presents en una rotació ininterrompuda de torns de
dues hores. A més, tres dels cinc esquadrons de l'Indomable, el Grup Vermell de
bombarders ala K inclòs, estaven aprovisionats i alineats per al desplegament,
amb els seus pilots fent guàrdia al costat d'ells.
Només
caldrien dotze segons perquè els acumuladors de les bateries aconseguissin el
seu nivell de càrrega màxima. Trenta-cinc segons després que les botzines
sonessin en els hangars, els primers ales-E desenganxarien de la coberta de vol
de l'Indomable.
O en el cas
que Brand cregués que la llei de les probabilitats estava en contra, una sola
paraula seva -i noranta segons per energitzar el sistema d’hiperimpulsió fins
al seu nivell de màxima potència -n'hi hauria prou perquè les tres naus
viressin en rodó i saltessin a la seguretat de l’hiperespai.
Malgrat
totes aquelles precaucions, la tensió era clarament palpable a bord de les tres
naus. Al pont de l’Indomable ja havia arribat a un nivell gairebé insuportable.
El grup de patrulla estava buscant l'enemic en el seu propi territori, i Brand
va pensar que la sort podia jugar-los una mala passada permetent que el
trobessin.
O, pitjor
encara, permetent que l'enemic els trobés a ells...
Qualsevol
patrulla espacial sempre contenia una dosi de risc impossible d'eliminar, ja
que sempre hi havia la possibilitat que fossin vistos per un enemic al qual no
podien veure. Si s'escau, aquest risc quedava multiplicat moltes vegades per la
riquesa dels camps estel·lars del Cúmul de Koornacht.
Fins i tot
amb els millors instruments disponibles, un Destructor Estel·lar de la classe
Imperial que estigués desplaçant-se sobre el teló de fons de les emissions
d'una estrella de primera magnitud resultaria totalment indetectable a una
distància de només sis mil quilòmetres. Una nau de la mida de l’Avantguarda
podia acostar-se fins a només tres-cents quilòmetres sense ser localitzada.
Qualsevol descuit, qualsevol error d'avaluació, qualsevol deficiència en els
sistemes..., i aquests marges es reduirien encara més.
Els mètodes
de vigilància actius -una emissió làser, un rebot del radar -podien eliminar
aquesta vulnerabilitat i separar una nau pròxima d'una estrella. Però aquests
mètodes també creaven la seva pròpia vulnerabilitat, perquè anunciaven la seva
presència d'una manera tan clara com un crit en la nit.
Els sensors
actius del grup de patrulla estaven silenciosos, tal com ho havien estat durant
les entrades en els últims nou sistemes. En Brand confiava en la perícia dels
set oficials asseguts als llocs de vigilància passiva del centre de detecció
sumit en la penombra del Folna que, en l'argot de la nau, era conegut com la
gàbia de les bestioles.
«Ulls aguts
i ments clares -pensava Brand mentre anava i venia pel pont de l’Indomable. La
catàstrofe de Doornik-319 ja els havia deixat en una situació prou incòmoda -.
No ha d'haver més sorpreses. No ha d'haver més errors.»
-Pari més
atenció a les seves lectures, Tinent -va dir secament, detenint-se darrere d'un
oficial hraskkisià i inclinant-se cap endavant per assenyalar la consola amb un
dit -. Té un groc al seu tauler de comprovacions.
-Estic en
això, senyor.
-El dotzè
planeta entrarà en el nostre camp de vigilància dins d'un minut -va anunciar un
dels especialistes de detecció del creuer.
En Brand es
va aixecar i es va tornar cap als visors davanters.
- Quina és
la nostra velocitat actual, timoner?
-Ja estem
començant a notar l'ajuda de la gravetat estel·lar d'una forma mesurable,
Comodor. La velocitat bàsica és un terç de l'habitual en el desplegament de
formació.
-No alteri
la trajectòria i no redueixi la velocitat -va dir en Brand, deixant-se portar
per un impuls sobtat i alterant el procediment que havien estat utilitzant en
el passat -. Tant me fa el que diguin els enginyers del departament tècnic:
segueixo estant convençut que les toveres de frenada emeten molta més llum del
que afirmen ells -va afegir -. Aquesta vegada ens conformarem amb ser una roca.
- Quina mena
de formació desitja adoptar durant l'entrada, senyor?
-La més
escampada possible, perquè deixarem que les naus segueixin els seus cursos
actuals. Donades les circumstàncies, no crec que això tingui massa
importància... Notifiqui les noves ordres a la resta del grup.
-Sí, senyor.
Quan el grup
de patrulla s'estava aproximant al sisè planeta, la gravetat de l'estrella
ILC-905-amb una mica d'ajuda secundària prestada pels planetes exteriors del
sistema -ja havia augmentat la velocitat del grup fins situar-la en el
quaranta-un per cent de l'estàndard de formació.
El Coronel
Foag, tan perplex com irritat, havia comunicat el seu disgust feia ja una bona
estona des de la gàbia de bestioles del Folna mitjançant un làser de nau a nau.
-Està
reduint el nostre radi de seguretat -s'havia queixat -. Com més de pressa anem,
més pressió haurà de suportar la meva gent... Amb l'efecte combinat del lapse
d'anàlisi i els seus temps de reacció, estem perdent un mínim de mil i mil
dos-cents quilòmetres. A què ve tanta impaciència?
-No és
impaciència, Coronel Foag. Em limito a introduir uns petits ajustos en el
repartiment de probabilitats -havia replicat en Brand -. Ja sé que si els nois
de detecció dirigissin aquest espectacle efectuaríem l'entrada a un dècim de la
velocitat de formació estàndard, amb els motors freds i un noranta per cent
dels sistemes de la nau desactivats.
Quan Brand
va preparar el seu informe de missió algun temps després, es va poder permetre
subratllar el fet que totes les naus destruïdes durant el reconeixement en
massa del cúmul estaven fent passades a velocitat constant a través dels
sistemes que els havien estat assignats com a objectius.
... la qual cosa suggereix que les graelles de sensors
yevethanes són capaces de detectar fins i tot naus molt petites quan estan
seguint un perfil de vol que requereix l'ús de les toveres de frenada i de maniobra...
Però la
veritat era que en el moment immediatament anterior a la seva ordre de canviar
el procediment, Brand havia experimentat una sobtada i inexplicable punxada de
por. Procedia d'una tribu que sentia tant respecte per l'instint com per la raó,
i havia tractat aquesta por com una informació més..., i l'única resposta que
tenia disponible en aquest moment era la de fer que l'entrada del grup en el
sistema fos la més sigil·losa possible fins i tot si això creava noves
dificultats a la tripulació d’en Foag.
En Brand ja
havia fet exactament el mateix en situacions de combat moltes vegades, i havia
corregut riscos per obeir un impuls al que no havia trobat una justificació
fins més tard. Això l'havia portat fins el seu rang actual de Comodor i havia
omplert el seu historial de felicitacions i mencions honorífiques. També
garantia que mai ascendiria per sobre del rang de Comodor, ja que les
conclusions desqualificadores de les juntes de revisió incloïen comentaris com
«massa erràtic perquè altres oficials superiors puguin confiar en ell» i
«excessivament impulsiu i temperamental».
Tot i sabent
tot això, en Brand ni podia ni volia canviar la seva forma d'actuar. Respectar
els seus pressentiments li havia salvat la vida a més d'una ocasió..., i en
Brand ja havia hagut de posar-se l'uniforme de gala per assistir als funerals
d'un bon nombre d'oficials que seguien el reglament al peu de la lletra, i
entre els que hi havia massa amics seus.
El grup de
patrulla estava deixant enrere el cinquè planeta quan Brand va abandonar el
pont per dur a terme una ràpida gira d'inspecció dels llocs de combat de
l’Indomable sense avisar ningú del que pensava fer.
Per a aquell
llavors la tripulació ja portava catorze hores seguides en el nivell d'alerta
de conflicte groc, i el tallant tall inicial de la seva vigilància havia estat
insensible per la fatiga i l'avorriment. A mesura que més i més tripulants
anaven arribant a la conclusió que l'ILC-905 estava net, les converses de
naturalesa personal, les rialles i fins i tot algunes bromes pujades de to es
van anar infiltrant a poc a poc per alterar l'atmosfera general en les bateries
artilleres i les cobertes de vol. El conflicte groc corria un seriós perill de
ser tractat igual que qualsevol altra guàrdia, i podia arribar a ser considerat
com una més de les plàcides rutines habituals en un vaixell de guerra.
La visita
d’en Brand va posar fi a tot això. El Comodor va recórrer un lloc de control
rere un altre com una dutxa freda, i la nerviosa inquietud que sentia es va
anar estenent d'un home a un altre amb la implacable rapidesa d'una malaltia
contagiosa.
-Ens
aproximem al cinturó d'asteroides -va dir mentre contemplava l'espai per un
espiell d'artilleria -. Estàs preparat, oi, fill? Has d'estar més preparat que
ells.
En Brand va
reprendre la seva ronda després d'haver obtingut una promesa.
-Ens
aproximem al cinturó d'asteroides -va dir, ficant el cap a la carlinga d'un
caça-. Disposa de tot el que necessita per funcionar, Tinent? Ja sap que un sol
pilot pot significar la diferència entre la victòria i la derrota.
En Brand va
afegir un nou jurament a la seva col·lecció i va seguir endavant.
Va trigar
menys d'una hora a tornar al pont, i com a residu del seu veloç recorregut
d'inspecció va deixar rere seu la convicció que el Comodor sabia alguna cosa
que els altres ignoraven..., i que aviat passaria alguna cosa.
En Brand no
sabia què passaria. Però quan alguna cosa va ocórrer de sobte no es va
sorprendre gens ni mica.
Com era
habitual en molts sistemes d'una sola estrella, l'ILC-905 tenia un anell
d'asteroides entre el planeta rocós situat més cap a l'exterior i el gegant
gasós que ocupava el seu centre: l'anell estava format per les restes d'un
projecte de planeta que mai havia arribat a realitzar-se i que havia estat
desintegrat pel colossal camp gravitatori de l'estrella.
Com era
habitual en la majoria d'anells d'asteroides, la densitat d'aquell no era molt
elevada. Només constituïa un obstacle menor per a la navegació, i era un mal
lloc per amagar res que fos més gran que un Probot. Malgrat el que havia anat
dient durant el seu recorregut d'inspecció, en Brand no esperava trobar una
drassana imperial amagada allà.
I tampoc
esperava que un vaixell d'impulsió yevethà sorgís de l’hiperespai pràcticament
davant d'ells i a només sis milions de quilòmetres de la perifèria de l'anell
d'asteroides.
L’intensíssim
Flaix estroboscòpic conegut com radiació Cronau va fer que la nau fos clarament
visible no només en les pantalles del centre de detecció del Folna, sinó que
també va dibuixar la seva presència en la resta de pantalles de la nau. Les
alarmes van començar a sonar en totes les cobertes mentre en Brand elevava el
nivell d'alerta a conflicte taronja.
- Quina ha
estat la variació de fase? -Va preguntar, aixecant-se d'un salt.
-No hi ha
hagut variació de fase -va respondre l'oficial de seguiment -. S'està allunyant
de nosaltres.
- I on va?
El navegant
va tornar el cap per respondre.
-Si hagués
d'emetre alguna conjectura sobre això... Jo diria que va cap al tercer planeta,
igual que nosaltres.
- Quines
probabilitats hi ha de què ens hagin detectat?
L'oficial
tàctic es va inclinar sobre la taula de trajectòries i va estudiar les
geometries.
-Molt
petites, al meu entendre. Si haguessin estat avançant per l'espai real a
velocitat de creuer com fèiem nosaltres, no podríem haver-los detectat a tanta
distància. Que sortissin de l’hiperespai just davant de nosaltres... Bé, jo
diria que ha estat un cop de sort realment increïble.
-Potser no
-va dir en Brand. Es va tornar cap al visor, va creuar els braços sobre del pit
i va contemplar la resplendor d’ILC-905 durant uns moments -. Si han traslladat
una de les drassanes a aquest lloc, s'hauran creat unes quantes línies
d'aprovisionament molt llargues. Potser estem en el centre d'una ruta espacial
molt popular.
-Podria ser,
senyor -va admetre l'oficial tàctic -. Sempre que estiguin intentant utilitzar
la drassana en lloc de limitar-se a amagar-la, naturalment...
En Brand va
assentir.
-Comunicacions.
- Sí,
senyor?
-Aviseu a
l’Intrèpid que tenim un contacte del tipus-I yevethà i proporcioneu-los les
nostres coordenades. Digueu-li que farem noves investigacions. Timoner...
- Sí,
senyor?
-Reduïm una
mica la distància que ens separa d'ells. Vull un deu per cent d'impulsió cap
endavant fins que hàgim sortit de l'anell d'asteroides. Seguirem el seu vector
d'entrada.
Aproximadament
una hora després, la nau yevethana va iniciar una llarga maniobra de frenada
que va acabar fent-la desaparèixer darrere de la curvatura del tercer planeta.
Per a aquell llavors el grup de patrulla ja només estava a mig milió de
quilòmetres d'ella, de manera que el planeta havia quedat dins del radi d'abast
dels seus sistemes sensors.
- Algun
senyal que hi hagi alguna cosa en òrbita? -Va preguntar en Brand.
-Negatiu -va
dir el cap de sensors -. Però no hem vist cap trajectòria orbital completa per
a res que es trobi per sobre dels dos mil quilòmetres.
-Donada la
seva aproximació, l'òrbita més probable per a l'objectiu tindria una altitud de
3.250 quilòmetres -va anunciar l'oficial de seguiment.
En Brand va
anar cap a les pantalles davanteres.
-Ensenyi-m’ho
-va dir, i un mapa tàctic tridimensional va aparèixer al costat de les imatges
dels sensors de proa.
L'historial
del Capità Tobbra, el primer oficial de l’Indomable, no tenia absolutament res
de particular en cap aspecte i la seva carrera militar era el producte d'un
llarg hàbit de pecar per excés de cautela. Aquesta cautela havia estat renovada
recentment per l'arribada d'un nou nadó a Trallan, el món natal de Tobbra.
En Tobbra
era agudament conscient que haurien hagut prou uns quants mesos més
d'antiguitat perquè la butaca de comandament fos seva. Donades les
circumstàncies, tendia a considerar que ell i en Brand exercien el comandament de
manera compartida i estava convençut que la seva missió principal a bord de la
nau era la de servir de contrapès als excessos d’en Brand.
-Comodor, si
ens apropem una mica més aquesta nau detectarà la nostra presència quan
aparegui per l'altre costat del planeta -va dir en un to acuradament neutral
mentre contemplava les pantalles al costat d’en Brand.
-No ho dubto
-va dir en Brand.
-Si mantenim
la nostra posició actual, i de fet crec que fins i tot podríem retrocedir una
mica, el Folna hauria de ser capaç d'aconseguir totes les dades que necessitem
per al Tac Cinquè -va insistir Tobbra, utilitzant el terme de l'argot de la
flota amb què els oficials es referien al comandament tàctic de la comandància.
-Això també
és veritat -va dir en Brand-. Però en aquests moments tenim tot l'avantatge de
la nostra part: sabem on són, i ells no saben que som aquí. Vostè m'està
demanant que renunciem a aquest avantatge.
-No tenim
per què intentar fer-ho tot sols -va dir en Tobbra-. Si hi ha una drassana
aquí, el Tac Cinquè ens enviarà uns quants pesos pesats quan els transmetem la
confirmació.
-I si hi ha
una drassana aquí, els yevethans intentaran reforçar les seves defenses quant
detectin la nostra presència -va dir en Brand-. Pot prometre que les nostres
naus arribaran aquí abans que les seves?
En Tobbra va
arrufar les celles i no va dir res.
-Ja m'ho
imaginava -va murmurar en Brand-. La detecció i destrucció de les drassanes
gaudeix de màxima prioritat, Capità. Ens han assignat una missió i farem tot el
possible per dur-la a terme, d'acord? Utilitzarem el nostre avantatge i
tendirem una emboscada a aquest tipus-I, i després ens ocuparem de qualsevol
possible destinació turística que hi hagi allà baix.
-Ni tan sols
sabem quina potència de foc es necessita per acabar amb un tipus-I, Comodor.
En Brand va
moure el cap.
-Algú ha
d’esbrinar-ho, i em sembla que la llei de les probabilitats està de la nostra
part.
-Però
Comodor...
-Fi de la
discussió, Capità. –En Brand va donar l'esquena a la pantalla i va cridar a l'oficial
de comunicacions -. Vull parlar amb el Folna.
-En el seu
número u -va replicar l'oficial de comunicacions a l'instant.
En Brand va
activar el seu comunicador.
-Capità
Madis...
-Sí,
Comodor.
-Ens
emportem a l’Avantguarda per iniciar una confrontació amb l'enemic. Trenquin la
formació i mantinguin-se a l'escolta. Vull que siguin aquí per a registrar tot
el que passi.
-Afirmatiu,
Comodor -va dir en Madis-. Li lliurarem un munt de fotos magnífiques per a
l'àlbum de retalls.
-Sé que ho
faran -va dir en Brand. Va canviar el canal del comunicador perquè les seves
ordres poguessin ser escoltades per tota la canonera i després va alçar la
mirada cap a una vintena de rostres expectants -. Ha arribat el moment de
cobrar alguns dels deutes pendents per allò de Doornik-319 -va dir amb
expressió ombrívola -. Comunicacions, elevi el nivell d'alerta a conflicte
vermell. Tàctiques, llancin la pantalla de caces i estiguin preparats per
llançar els bombarders. Timoner, doni’m un vuitanta per cent de potència i un
curs d'intercepció sobre l'òrbita projectada del blanc hostil. Avantguarda,
acosteu-vos una mica més i no s'aparti de nosaltres. No vull que es perdin el
primer acte.
Esegè Tuketu
va llançar les seves llosetes sobre la taula i es va aixecar d'un salt quan la
sirena va començar a escampar el seu estrident gemec per la coberta de vol
davantera. Portava hores amb el vestit de vol posat, i s'havia afluixat els
tancaments del coll, els canells i la cintura. Mentre corria cap al seu
bombarder va manotejar frenèticament per tornar a tancar-los, per tant la seva
carrera es va convertir en una mena de maldestre dansa.
L’Skids ja
estava a la cabina i havia començat a posar-se l'arnès de seguretat quan Tuketu
va arribar al bombarder. L'artiller s'havia entretingut inspeccionant a
consciència les subjeccions de l'armament instal·lat a les arestes de l’esvelt
casc de l'ala-K.
- Com està
tot? -Va preguntar Tuketu mentre pujava per la curta escaleta metàl·lica.
-Tot té
bastant bon aspecte. No hauríem d’haver de fer cap lliurament manual.
-Si volen
que fem aquest tipus de treball, llavors ens hauran de donar una paga extra -va
dir en Tuke-. Algun canvi en el carregament?
-Cap. Seguim
tenint un ou i vuit coets de demolició CD-cinc... Anirem una mica carregats.
-Molt bé.
Llista de comprovacions prèvies, començant per dalt...
Mentre
l’Avantguarda i l’Indomable augmentaven la velocitat per dirigir-se cap la seva
cita amb el navili d'impulsió yevethà, un prima pantalla de caces, amb un total
de dues dotzenes d'aparells, la meitat d'ells ales-E i l'altra meitat ales-X,
es va desplegar al seu voltant. Quan els primers navilis de la formació es van
fer visibles en les pantalles del creuer, Tobbra va tornar a sentir-se obligat
a mantenir una conversa privada amb Brand.
-Està
infringint totes les regles per les situacions d'enfrontament que conté la
compilació de normes de comandament -va dir, decidint anar sense embuts -. La
pantalla de caces estàndard és de tres esquadrons, no de dos, i això només per
a aquesta nau. Els caces estan tan separats uns dels altres que l'enemic
gairebé no tindrà dificultats per travessar la pantalla.
-Vaig a
reservar els altres dos esquadrons de caces per a missions d'escorta -va dir en
Brand-. Els bombarders necessitaran ajuda per obrir-se pas.
-Ni tan sols
estem segurs quants caces hi ha a bord d'un tipus-I -va protestar Tobbra,
començant a pujar la veu -. El nombre total podria ser dues o tres vegades el
que vam veure a Doornik-319.
En Brand li
va llançar una mirada gèlida.
-O intenta
controlar el to i el volum de la seva veu, Capità, o serà millor que surti del
pont. No tinc cap intenció de seguir discutint amb vostè durant tota la
confrontació.
En Tobbra va
abaixar la veu, però el seu to no va experimentar cap variació.
-No hauríem
de buscar la confrontació amb l'enemic, senyor. El problema és precisament
això, i tinc el deure de fer-li veure...
- Que no
sabem tot el que podríem saber? Això no és cap revelació, Capità. Sé comptar, i
sóc capaç de llegir un informe d'Intel·ligència. No em consideri tan
incompetent, si us plau.
-No pretenia
insultar-lo, senyor.
-Això no
sempre resulta obvi partint de les seves paraules -va replicar en Brand-.
Capità, si una força més petita mai hagués derrotat a una força superior en
nombre podríem limitar-nos a pesar els desplegaments de batalla i declarar qui
anava a ser el vencedor evitant elegantment totes les parts desagradables. Però
la guerra no es lliura d'aquesta manera. Tiri la seva calculadora a la
paperera. No la pot utilitzar per prendre les decisions realment difícils.
En Tobbra va
arrufar les celles, però va assentir en silenci.
En Brand se
li va acostar una mica més, i quan va tornar a parlar va abaixar la veu fins a
deixar-la convertida en el que pràcticament era un murmuri.
-També hi ha
alguna cosa més en joc, Theb..., i es tracta d'una cosa que no trobarà en una
compilació de regles. Sap què és aquesta cosa? Doncs que si una canonera i un
creuer de la Nova República en perfecte estat de manteniment no poden
enfrontar-se a un tipus-I i sortir vencedors de l'enfrontament, llavors la
Flota necessita saber-ho el més aviat possible..., perquè tots els informes que
he estat veient diuen que els yevethans compten amb un munt de naus del
tipus-I.
- I aquesta
és la raó per la qual ha separat a Folna de la resta de la formació? -Va
preguntar Tobbra, deixant escapar l'alè que havia estat contenint.
-Sí..., per
això i pel fet que té la pell massa delicada per a poder suportar cert tipus de
maltractaments.
En Tobbra va
tornar la mirada cap al planeta, que ja s'havia convertit en un disc clarament
visible dotat d'una cara esquitxada de taques grogues i marrons.
-Serà millor
que torni al meu lloc -va dir-. He d'examinar la situació tàctica en les
bateries.
Quinze
minuts abans del moment en què esperaven veure reaparèixer a la nau yevethana,
en Brand va donar l'ordre de llançar els bombarders i els caces d'escorta. No
volia córrer el risc de ser sorprès amb les cobertes de vol plenes de
combustible i explosius d'alta potència si la nau yevethana apareixia abans del
que s'esperava perquè havia adoptat una òrbita més baixa de la que li adjudicaven
els seus càlculs.
Els ales-K
van adoptar una formació de grups de tres aparells, amb cada grup situat entre
un trio de caces que volarien per sobre d'ell i un altre trio que ho faria per
sota. En Brand va seguir el desplegament des del pont mentre els aparells
adoptaven les seves posicions a vint quilòmetres per davant d'ells. Encara que
les ales i altres superfícies havien estat enfosquides per operar en l'espai,
les emissions dels motors eren tan visibles com espelmes que cremessin a la
nit. Els rastres triples que deixaven els ales-K podien distingir-se amb tota
claredat entre les altres emissions.
-Espero que
aquesta vegada sí deixaran caure els seus ous -va dir l'oficial tàctic en veu
baixa quan Brand va tornar a la taula de trajectòries.
-Els deixaran
caure -va replicar Brand sense vacil·lar-. I no perquè haguem canviat les
freqüències de combat i hàgim instal·lat codificadors de seguretat..., sinó
perquè ho han de fer.
L’Avantguarda
es va apartar del creuer cinc minuts abans de la readquisició, i va començar a
seguir una trajectòria que li proporcionaria un camp de foc net i permetria que
localitzés a la nau yevethana mentre la resta de la formació d'atac seguia
estant per sota del seu horitzó. Això permetria que en Brand disposés dels
escassos segons que necessitaria per reaccionar al que veiés l’Avantguarda i
alterar les seves ordres en conseqüència.
L'informe
del Rondador va arribar un minut i nou segons abans del que s'esperava.
-Contacte,
un..., no..., dos, tres, quatre. Quatre objectius. Analitzant. Els contactes
són els següents: 1, repeteixo, una drassana imperial de tipus dos. Tres,
repeteixo, tres tipus-I yevethans.
- Tres! -Va
exclamar en Brand, molt sorprès i en un to de veu suficientment alt perquè
pogués ser escoltat en la majoria de les consoles de control del pont-. Tres
-va repetir després, ja per si mateix-. Bé, sembla que els bigotis del Rancor
acaben de rebre una forta estirada...
-Indomable,
aquí Avantguarda. Estem sent atacats per dues de les naus yevethanes. El nivell
d'efectivitat de l'escut és d'un noranta-dos per cent. Podem respondre a
l'atac, senyor?
En Tobbra va
anar corrent cap a la taula de trajectòries.
-Hem
d'interrompre la confrontació, Comodor. Ordeneu als bombarders que tornin
perquè puguem sortir d'aquí.
-Vint segons
per a la readquisició -va dir l'oficial tàctic, seguint les línies
electròniques amb la punta d'un dit.
-Avantguarda,
aquí Brand -va dir el Comodor, fulminant en Tobbra amb la mirada-. Què pot
dir-nos sobre el tipus dos?
-Que està
ple de gom a gom, Indomable. Sembla que hi ha sis dics secs independents amb
naus completades o a punt de ser-ho, i veiem tres més que es troben en la fase
de quilla i esquelet.
En Brand no
va poder reprimir un estremiment.
-Pot
procedir a l'enfrontament i iniciar el protocol de contramesures, Avantguarda.
Poden obrir foc a discreció..., i concentrin-se en els tipus-I.
En Tobbra va
allargar la mà i va agafar el braç d’en Brand per sobre del colze.
- Què està
fent?
En Brand va
trencar la presa del primer oficial amb una violenta estirada del seu braç.
-El que s'ha
de fer -va dir-. Vagi a la seva cabina i no surti d'allà fins a nova ordre,
Capità Tobbra. Tinent Threld, ocupi el lloc del Capità. -Es va girar cap al seu
oficial de comunicacions-. Vull parlar amb els esquadrons d'atac.
La sobtada
activació del codificador de seguretat va fer brollar un feble espetec del
comunicador de combat de l'ala-K.
-Tenim un
missatge -va dir l’Skids.
-Indomable a
tots els esquadrons -va dir la veu d’en Brand-. Disposo d'una avaluació
d'objectius revisada, i confirma la presència d'una drassana tipus dos en
òrbita amb ocells al niu. També s'ha confirmat la presència de tres navilis
d'impulsió en òrbita. La patrulla està sent atacada. Les seves ordres de
selecció d'objectius revisades són les següents: la drassana passa a ser
considerat com a objectiu primari. Mantindrem ocupats als tipus-I, i hauran
d’ignorar la seva presència llevat que s’interposin en el seu camí. Líders de
vol, iniciïn l'atac. I bona sort -va afegir després d'una pausa microscòpica.
-Allà hi són
-va dir Tuketu mentre la seva carlinga quedava il·luminada pels llunyans
esclats dels feixos desintegradors que xocaven amb els escuts de raigs.
Uns moments
després, la pantalla tàctica de la carlinga li va mostrar la geometria de la
batalla. Un navili d'impulsió estava precedint a la drassana en la seva òrbita,
i un altre el seguia. El tercer, que probablement era el que havia estat
albirat en primer lloc pel grup de patrulla, estava atracat a la comporta de
càrrega lateral de l'enorme estructura.
- «Bona
sort...», eh? Això és una bogeria, Tuke -estava dient l’Skids-. Com esperen que
aconseguim passar per davant dels nassos de tres Grassos?
-Intentarem
relliscar-nos per sota de les seves panxes -va dir en Tuketu-. Grup Vermell,
aquí Líder Vermell. Seguiu cap al planeta. Quan jo doni l'ordre... Ara!
La batalla
d’ILC-905 només va durar onze minuts, però cada un d'ells va estar ple de
ferocitat i confusió.
Durant els
primers moments, l’Avantguarda es va trobar sotmès al terrible foc creuat dels
dos navilis d'impulsió que flanquejaven la drassana. Fins i tot després que
hagués començat a tornar el foc, resultava obvi que es trobava en una situació
d'inferioritat irremeiable davant semblant parell d'enemics. L'únic que va
salvar a la canonera d'un ràpid final va ser el fet que el nivell de potència
de les bateries principals d'un tipus-I era lleugerament inferior al de les
d'un creuer mig.
Tanmateix,
cada navili d'impulsió comptava amb vuit bateries disposades de tal manera que
cobrien tots els vectors d'aproximació, i això permetia que fins a un màxim de
quatre bateries poguessin concentrar els seus trets sobre un sol objectiu. El
foc concentrat de dos navilis semblants no necessitaria molt de temps per
enderrocar els escuts de la canonera, i la destruiria gairebé immediatament
quant això hagués passat.
I llavors
l'Indomable es va unir al combat, i la situació va canviar de sobte.
-Anem a
veure si podem dividir la seva atenció -va dir en Brand-. Avantguarda,
concentri el seu foc sobre l'últim navili. Nosaltres ens ocuparem del que
precedeix la drassana. Totes les bateries..., foc a discreció.
L'andanada
de l’Indomable va provocar una resposta immediata del vaixell yevethà i va
atreure el foc de mitja dotzena de bateries. Però va ser la pantalla
d'interceptors la que va pagar el preu d'això: dos dels interceptors que
ocupaven posicions més avançades van esclatar, un a un, quan una de les bateries
yevethanes va centrar les seves mires en els diminuts aparells d'escorta. La
potent fogonada va fer que en Brand desviés la mirada durant uns instants.
-Facin
retrocedir a la pantalla -va ordenar secament-. De moment fora no hi ha res
contra el que puguin ajudar-nos.
Abans que
els caces poguessin obeir, un tercer aparell va esclatar al costat de la
perifèria de l'escut d'estribord. Va ser com si una bomba esclatés molt a prop:
tot el creuer es va estremir, i els seus escuts es van reduir amb una pàl·lida
claredat groguenca sota l'envestida de l'ona expansiva, la qual cosa indicava
un debilitament momentani en aquell punt. Però l'escut es va recuperar
ràpidament, i els interceptors restants van sobreviure a la travessia per
darrere del creuer i es van amagar en l'ombra del seu escut.
-Comodor -va
dir l'oficial tàctic en veu baixa.
En Brand va
alçar la mirada cap a ell.
- Què passa?
-Els nostres
trets no aconsegueixen travessar els escuts del Gras, i l’Avantguarda no està
tenint més sort que nosaltres. Potser hàgim de redirigir els bombarders.
-No -va dir
Brand, movent el cap-. La drassana és el blanc prioritari.
-Comodor,
l’Avantguarda ho està passant molt malament. Hem d'ajudar-lo ara mateix.
El creuer es
va estremir al seu voltant.
-Alterin
l'objectiu del Grup Verd -va ordenar en Brand de mala gana.
Per aquell
llavors el navili yevethà que obria l'òrbita ja havia descobert la presència de
les onades de bombarders que intentaven passar al seu costat. Com si considerés
menyspreable la capacitat per infligir danys del creuer, el navili d'impulsió
va desviar la seva atenció cap a les naus més petites i les seves bateries van
eliminar a dues ales-X i una ala-K en qüestió de segons. Uns moments després va
començar a llançar els seus propis caces.
-Brand a
totes les bateries: centrin les mires en aquests caces hostils! Destruïu-los
quant hagin deixat enrere els escuts.
-L'objectiu
està llançant coets -va anunciar l'oficial tàctic, i va fer una profunda
inspiració d'aire-. Sis..., vuit..., deu objectes, i tots vénen en aquesta
direcció.
Hi havia més
de vint bateries anticoets òctuples d'alta velocitat proveïdes de sistemes de
seguiment altament sensibles repartides pel casc de l’Indomable, i les que van
resoldre les equacions de tret de manera positiva van començar a omplir
immediatament les trajectòries projectades dels coets amb un núvol de metralla
metàl·lica d'alta velocitat. Quan els coets i el núvol es van trobar,
espectaculars flors de foc vermell i groc es van obrir silenciosament en el
buit. Però quatre coets van aconseguir travessar el manat com altres tants
insectes enfurismats, i tres d'ells van sobreviure per estavellar-se en ràpida
successió contra el perímetre d'escuts del creuer.
Els llums
del pont es van debilitar mentre la nau es tentinejava sota els peus d’en
Brand.
-Estem
intercanviant cops de puny, eh? -Va murmurar en Brand-. Armar i disparar sis,
repeteixo, sis CD-9. Que totes les bateries estiguin preparades per dirigir els
seus trets sobre els punts d'impacte. Timoner, acostin-nos una mica més.
Uns segons
després els llançadors instal·lats als flancs del creuer van escopir els coets
de demolició d'alta velocitat. Els projectils van avançar cap al navili yevethà
seguint perfils de vol directes individuals calculats per aconseguir que
resultessin el més difícils d'interceptar possible.
-El
generador nombre tres de l'escut de partícules està fora de fase, i la nostra
capacitat de reserva ha quedat en zero -va dir l'oficial tàctic-. Compto onze
caces yevethans aproximant-se. El Grup Verd ha perdut cinc caces i dos bombarders.
El Grup Blau ha perdut tres caces i un bombarder. El Grup Vermell...
Una
enlluernadora marea de llum va inundar el pont i va atreure els ulls d’en Brand
cap a la pantalla davantera.
- Això era
un ou?
-Sí -va dir
l'oficial tàctic-. Lectura del blanc negativa. Ha estat el Verd Dos: devia
armar-lo molt aviat, i l'ou va esclatar sota d'ell. He perdut tres senyals de
caces en el mateix instant.
-Maledicció.
-Comodor, el
Grup Blau ha aconseguit obrir-se pas i està iniciant una passada d'atac sobre la
drassana.
L'oficial
tàctic va assenyalar la part central de la taula de trajectòries, identificant
els dos petits triangles blaus que avançaven cap al rectangle vermell que
representava a la drassana.
En Brand va
assentir amb expressió ombrívola i va estudiar la trajectòria.
-Molt bé -va
dir-. Comencem a caminar una mica curts de fitxes per moure, però... Que el
Grup Negre acudeixi en ajuda de l’Avantguarda. No podem permetre'ns el luxe de
perdre’l.
La drassana
orbital que l'Armada Imperial havia conegut amb el nom de Negre Nou estava
desarmada, però no mancava de protecció. A més dels escuts anti-col·lisions que
havia de posseir qualsevol complex estacionat a l'espai, es trobava equipat amb
escuts de raigs i de partícules, amb una potència que era comparable a la dels
que havia posseït l'Estrella de la Mort.
Els seus
navilis d'impulsió guardians, el Tholos i el Rizaron, compensaven sobradament
les deficiències defensives de la drassana. A més de les vuit bateries
principals, cada navili també transportava quaranta caces repartits en quatre
hangars situats al llarg del seu equador, i posseïa quatre llançacoets
recarregables dotats de deu tubs. Amb els seus escuts imperials millorats, eren
unes naus de guerra realment formidables.
La major
debilitat del Tholos era la inexperiència del seu primat, el Parell Drann. Com
pràcticament tota la seva tripulació, el Parell Drann mai havia entrat en
combat..., ni tan sols en el grau en què li hagués permès el fet de prendre
part en la Neteja. Com a conseqüència d'això, quan van aparèixer les naus de la
Nova República la reacció del Parell Drann va consistir a deixar-se portar pels
vells instints que governaven la lluita entre els nitakkes.
Aquests
instints, tan inherentment contradictoris com poderosos, deien:
“L'amenaça més propera és l'amenaça més gran...
...si et veus superat en nombre durant el combat,
comença per eliminar l'oponent més feble...
...per evitar que altres enemics s'uneixin al combat
en contra teva, llança't immediatament sobre qualsevol nouvingut...
quan arribi el moment de matar al teu enemic has de
fer servir tots els mitjans al teu abast...”
I aquesta
era la raó per la qual les ordres que Parell Drann transmetia a les dotacions
de les seves bateries no paraven de canviar: primer van haver atacar la
canonera que va aparèixer en primer lloc, després al creuer que es va unir al
combat, després a la vulnerable pantalla d'interceptors, després als bombarders
quan van passar per davant d'ells i, finalment, de nou al creuer mentre els
bombarders es retiraven. Els pilots dels caces yevethans van obeir els mateixos
dictats: cadascun d'ells va triar l'objectiu més proper per atacar amb salvatge
intrepidesa, però molts dels atacs van ser bruscament interromputs en quan el
pilot va veure aparèixer un objectiu més proper.
Si el Tholos
i el Rizaron haguessin prosseguit el seu atac combinat contra l’Avantguarda,
haguessin pogut destruir-lo abans que el creuer tingués temps de fer-los cap
mal. Si Parell Drann ho hagués permès, el Tholos hauria pogut netejar el camp
de batalla de caces i bombarders de la Nova República abans de dirigir la seva
atenció cap a l’Indomable.
I si els
caces yevethans haguessin perseguit al Grup Blau cap a la drassana o al Grup
Negre cap al Rizaron, el desenllaç de la batalla hagués pogut ser molt
diferent. Però la seva perspectiva yevethana no permetia que Parell Drann
pogués reconèixer l'amenaça que representaven..., no quan l'Indomable estava
llançant-se sobre ell.
- Thetan nittaka, ko nakaza! -Va udolar-.
Glòria en la matança per al més fort de nosaltres!
Quan el Grup
Negre va aconseguir atreure l'atenció del Rizaron ja hi havia foc a bord de
l’Avantguarda. La bateria nombre vuit, un canó làser doble, havia patit una
fallada general de sistemes que va produir una espectacular explosió i va
arrencar tot el compartiment artiller del flanc de la canonera.
I, el que
era encara més greu, l'ona expansiva d'una salva de coets yevethans havia
incendiat els generadors de l'escut de partícules. El proper coet yevethà
esclataria sobre el casc, no sobre els escuts, i el canó iònic del vaixell
d'impulsió estava sembrant el caos en els sistemes de subministrament energètic
de tota la canonera.
La capitana
Inadi va contemplar l'arribada dels bombarders amb més aprensió que
alleujament.
-Mai
aconseguiran passar -va dir, movent el cap-. Armament, continuï tornant el foc.
Anem a prestar tota l'ajuda possible. Timoner, mostri un mínim de secció del
casc a l'enemic. Sistemes, doni prioritat a les estacions anticoets davanters:
aquestes bateries necessiten disposar d'energia.
Amb l'ajuda
de l'holografia telescòpica i el diagrama de batalla electrònic, Inadi i la
dotació del pont van veure com els bombarders travessaven la pluja de feixos
làser i raigs iònics en una vertiginosa trajectòria de màxima velocitat. Una
ala-E que acompanyava al Grup Negre va rebre un impacte directe, es va
incendiar i va començar a donar tombs per l'espai. El bombarder Negre Tres va
desaparèixer entre una esfera de foc blanc, i els seus escortes amb prou feines
van tenir temps de girar per escapar a la massa de restes que van sortir
disparades en totes direccions.
I de sobte
l’Avantguarda va tremolar com si acabés de ser assolit.
-Control de
danys informi que el foc del compartiment del generador s'ha obert pas i s'ha
ventilat en el buit.
-Comprès. Armament,
llanci tots els CD-9 que ens queden -va dir la Inadi arrufant les celles-.
Potser encara podem treure'n algun profit.
Tres coets
van sorgir dels llançadors de proa i altres quatre van brollar dels tubs de
popa. Un vuitè míssil, situat en un llançador adjacent a les restes de la
bateria nombre vuit, va quedar atrapat dins del tub i va iniciar un tercer
incendi.
- Contactes
aproximant-se! -Va cridar l'oficial de seguiment.
El navili
d'impulsió yevethà havia respost a la salva de l’Avantguarda amb el seu propi
llançament, llançant a l'espai deu dels veloços i potents coets que havien
destruït els generadors de l'escut de partícules.
-Tregui’ns
d'aquí, timoner -va ordenar la Inadi amb expressió enfosquida.
-Faré el que
pugui.
La canonera
de cent noranta metres de longitud era un dels navilis de combat més àgils amb
què comptava la Nova República, però no podia ni somiar a arribar a igualar
l'acceleració dels coets enemics. La Inadi esperava que arrencar a córrer
permetria que les bateries òctuples de popa disposessin del temps suficient per
eliminar a tots els coets que els estaven perseguint. Mentre veia disminuir la
distància, la Inadi va lamentar no haver donat l'ordre de virar abans.
-Els nostres
CD-9 haurien d'arribar a l'objectiu dins de vuit segons -va informar l'oficial
de seguiment-. Les escortes dels bombarders s'han apartat, i els bombarders
estan llançant els seus coets. Confirmant llançament d'un ou des del Negre
U..., confirmant llançament d'un ou des del Negre Dos...
Alguna cosa
va colpejar la popa de l’Avantguarda amb tal força que l'oficial tàctic va
quedar a quatre potes a terra i la Inadi va sortir disparada cap endavant i va
xocar amb la taula de trajectòries.
-Impacte de
coet -va anunciar l'oficial de control de danys.
-Tots els
sistemes de la secció quaranta són morts -va informar l'oficial de sistemes.
-Els motors
dos, quatre i sis han deixat de funcionar -va dir el timoner-. La potència
d'impulsió ha quedat reduïda a un quart, i segueix baixant.
La Inadi va
clavar la mirada a la taula de trajectòries mentre altres dos punts que es
movien a gran velocitat venien cap a la seva nau.
-Aneu als
mòduls d'emergència -va dir amb veu rogallosa-. Atenció tots els llocs:
abandonin la nau..., abandonin la nau.
L'única
resposta que va obtenir va ser un rugit ensordidor, la foscor, una llum
encegadora i, finalment, el silenci.
Esegè Tuketu
i els altres membres del Grup Vermell suraven a l'espai a cinc mil metres per
sobre de l'abrupta i pelada superfície del tercer planeta del sistema ILC-905 i
contemplaven els centelleigs de llum que se succeïen sobre els seus caps mentre
esperaven impacientment a què arribés la seva oportunitat.
L'ordre de
mantenir-se allunyats havia arribat just quan estaven començant a pujar cap a
la drassana per iniciar la seva passada d'atac.
-Mantingueu
la vostra posició actual fins que disposem dels resultats dels atacs que
s'estan duent a terme -els havia dit l'oficial tàctic-. Necessito tenir alguna
cosa en reserva, i vosaltres sereu aquesta cosa.
-Més val que
deixin alguna cosa per a nosaltres -havia murmurat l’Skids pel canal de
comunicacions del bombarder quan va sentir les noves instruccions-. Si tornem a
casa amb els compartiments de càrrega plens i sense una sola esgarrapada a la
pintura, els nois em prendran el pèl fins a la fi dels temps.
En Tuketu no
havia dit res. La seva atenció acabava de ser atreta per la primera de les
diverses brillants explosions que van començar a produir-se per sobre i a
babord d'ells.
-Això era un
ou -va dir veient la inconfusible puresa que distingia a la blancor de
l'esclat-. I un altre més.
La tercera
explosió va ser diferent: al principi era més petita i groguenca, però la seva
vida va ser més prolongada i es va tornar més gran i vermellosa en el seu
moment culminant. Mentre començava a esvair-se va haver una altra sèrie de cops
de geni pràcticament en el mateix punt del cel, i en Tuketu va veure tres
petits centelleigs blanc blavosos als quals va seguir l'esclat d'una massa de
color vermell sang que semblava un gran núvol.
Quan Tuketu
va tornar a baixar la mirada cap a la seva pantalla de seguiment, tant el
navili d'impulsió que avançava darrere de la drassana com l’Avantguarda havien
desaparegut.
- Què ha
estat tot això? -Va preguntar l’Skids-. Li hem donat a un, Tuke?
-Sí -va dir
en Tuketu -. I ells també li han donat a un dels nostres.
Però l'èxit
de l'atac llançat contra el segon navili d'impulsió i la pèrdua de
l’Avantguarda van passar gairebé desapercebuts al pont de l’Indomable, perquè
tothom havia concentrat la seva atenció en els últims segons del veloç descens
que estava portant al Grup Blau cap a la drassana.
-Dos mil
metres per al límit de l'escut va dir l'oficial tàctic-. Els caces s'estan
retirant. Mil cinc-cents. Mil. Confirmant llançament de la càrrega en el Blau
U... Oh, maledicció, d'on ha sortit? Llançament negatiu en el Blau Tres. Alguna
cosa ha acabat amb ells.
Un caça
yevethà que estava seguint una trajectòria en angle recte amb el vector d'atac
havia obert foc sobre el Blau Tres, deixant-lo incapacitat primer i xocant amb
les restes a continuació. Uns instants després aquesta diminuta explosió va ser
engolida per la detonació de l'ou del Blau Tres.
-Investiguin
si els escuts estan activats -va dir en Brand amb expressió ombrívola.
-Bateria 4,
doni’m tres andanades sobre l'objectiu secundari.
Els feixos
làser es van consumir en un infructuós enfrontament amb el buit. Els escuts
seguien estant intactes.
-Potser el
navili d'impulsió atracat en el dic sec l’estigui protegint, Comodor.
-Cap navili
d'aquesta mida pot produir un embolcall d'escut tan gran -va observar en
Brand-. Com vam acabar amb l'altra nau?
-Anàlisi de
batalla diu que l’Avantguarda i el Grup Negre van ruixar a aquest Gras amb set
CD-9 i deu CD-5 durant els segons immediatament anteriors a l'obertura del
primer ou. Això devia saturar els escuts fins al límit de la seva capacitat.
-Fins al
límit de la seva capacitat... -Va repetir en Brand, i després va estendre la mà
cap a la taula de trajectòries per assenyalar amb un dit al navili d'impulsió
atracat a la drassana-. Quin és el radi estàndard d'un escut de partícules
imperial?
-Dos-cents
metres.
- Quin és el
diàmetre d'un Gras?
-Dos-cents
quaranta metres.
-La qual
cosa vol dir que el Gras atracat en el dic... no té tot el casc protegit pels
escuts de la drassana.
- I què
importa això? Té els seus propis escuts, no? I fins i tot suposant que
estiguessin desconnectats per permetre l'operació de càrrega, podem estar
segurs que ara estaran aixecats.
-Exactament.
La qual cosa vol dir que hauria d'haver una zona d'interferència al llarg dels
límits dels dos escuts -va dir en Brand-. Si podem ficar alguna cosa en aquesta
zona...
-Llavors els
escuts concentraran l'ona expansiva i l'enfocaran de manera que multiplicaran
la potència efectiva resultant.
-M'estava
preguntant si... Creu que l'ordinador de punteria d'una ala-K podria localitzar
la zona d'interferència?
L’Indomable,
que seguia intercanviant atacs amb el primer navili d'impulsió, tremolava i gemegava
al seu voltant.
-No -va dir
l'oficial tàctic, movent el cap-. Però els ales-E haurien de poder indicar-los
on es troba.
En Brand va
assentir.
-Parli amb
el Grup Vermell i expliqui'ls què necessitem.
En Tuketu va
trobar estranyament desconcertant el fet d'estar pujant cap a un objectiu tan
immens sense rebre cap foc defensiu. El navili d'impulsió atracat a la drassana
romania completament i inexplicablement passiu davant la seva aparició.
-Tàctiques, aquí
Tuketu. Què està fent aquest Gras? Encara no ha intervingut en el combat?
-Negatiu,
Vermell U. No hem vist cap activitat.
-De moment
també ens està ignorant, Tac. -Tuketu va tancar la connexió i va usar el canal
intern per parlar amb l’Skids-. Potser només sigui un vaixell de càrrega, o un
vaixell dormitori.
-M'he és
igual -va replicar l’Skids-. Porta'ns fins allà i, sigui el que sigui, jo
m'encarregaré que quedi ben planxat.
Tanmateix,
no podien esperar que la seva aproximació anés a estar totalment lliure de
molèsties. Cinc caces yevethans van arribar udolant des d’estribord, fent que
una ala-E caigués cap al planeta entre un deixant de fum i allunyant a dos
caces en una vertiginosa persecució. En Tuketu va incrementar tant la seva
velocitat com el nombre de maniobres evasives, obligant a la seva escorta a fer
un gran esforç per no perdre’l.
- Qui està
allà dalt, Escolta Quatre?
-Em diuen
Dogo, senyor.
-Bé, Dogo,
m'han dit que sembla haver-hi una costura entre dos escuts aproximadament a
cent metres d'aquest Gras d'aquí. Pinta aquesta costura perquè puguem veure-la,
i Skids farà el que pugui per rebentar-la.
-Entesos,
senyor.
L'ala-E es
va avançar i poc després va començar a disparar el seu canó làser contra el mur
invisible que s'alçava davant seu, lliscant àgilment la seva mira per sobre de
tota la superfície.
- Aquí està!
-Va cridar en Dogo.
-Ho tinc...,
perfectament aclarit -va dir en Tuketu en el mateix instant, contemplant la
línia revelada pel foc làser de l'ala-E -. Sembla bastant estreta, Skids. No
deixis anar l'ou, d'acord? Intenta esbrinar si pots ficar un CD-5 per aquí.
-L'últim que
necessito en aquest moment és un maleït exercici de punteria -va grunyir
l’Skids, però va obeir-. Llest per disparar.
-Net.
-Coet
llançat.
En Tuketu va
connectar el gran cilindre del tercer motor i va descriure un vertiginós
viratge.
- Què veus,
Vermell Dos?
-Ho sento,
Vermell U... El teu paquet ha explotat al límit de l'escut. Repeteixo: no ha
aconseguit passar. Deixi’m intentar-ho, d'acord?
-Negatiu -va
dir en Tuketu, fent virar el bombarder per executar una passada-. Vull provar
una cosa que se m'ha ocorregut...
Hi va haver
un sobtat espurneig d'estàtica, i després Vermell Dos va tornar a parlar pel
canal. Un nus de nerviosa inquietud estava a punt de trencar-la veu.
-Tuke,
aquest Gras ve cap aquí... Les seves bateries acaben de fregir l’Escolta Vuit.
-Surt d'aquí
el més de pressa que puguis -va dir Tuketu-. Emporta't al meu escorta. Tinc
l'objectiu en les mires. Mantingues la drassana entre la teva nau i el Gras. Si
no aconsegueixo donar-li aquest cop, vull que tu i en Flick deixeu caure els
vostres ous just en aquesta costura, 1-2. Entesos?
-Entesos.
Què estàs tramant?
-Allunya't i
estigues preparat per intervenir en el cas que sigui necessari. –En Tuketu va
desconnectar el canal de combat-. Skids?
-Sóc aquí,
com sempre.
-Vull deixar
aparcat l'ocell a velocitat zero just a sobre d'aquesta costura perquè puguis
alinear el llançament des de deu metres de distància. Si l'ou aconsegueix
passar, sortirem d'aquí a tota velocitat: els seus escuts ens protegiran durant
el temps suficient.
-Això és el
que penses.
En Tuketu va
alçar la mirada cap a la bombolla de la carlinga i va contemplar la drassana.
-Aquesta
monstruositat està plena de Destructors Estel·lars, Skids. Ha de desaparèixer.
Pots fer el tipus de tret que t'estic demanant? Ja saps que això és cosa teva.
-Sí, puc
fer-ho -va replicar l’Skids-. Anem allà.
- Què
dimonis està fent? -Va preguntar en Brand-. No ha deixat caure el seu ou durant
la primera passada, i ara es dedica a donar voltes per aquí.
-No ho sé...
El seu canal de combat està desconnectat -va dir l'oficial tàctic-. Gairebé
sembla com si estigués intentant ficar el seu bombarder a la zona
d'interferència.
En Brand va
apartar la mirada de la taula de trajectòries i la va tornar cap a la drassana
just a temps de veure com quedava envoltat per una enorme explosió que va
desprendre el navili d'impulsió del seu dic sec i va fer que tota l'estructura
de la drassana iniciés una lenta rotació. En Brand va empassar saliva i va
ordenar a les bateries principals que dirigissin els seus letals feixos
d'energia cap a la drassana ferida de mort, i va contemplar com s'obrien pas a
través del que quedava d'ella, convertint la pasterada de naus que contenia en
un núvol de restes retorçades i flamejants que es va anar estenent ràpidament
per l'espai.
El navili
d'impulsió danyat va caure lentament cap al planeta en un gràcil picat de mort
mentre la dissecció continuava. El navili d'impulsió que havia estat obrint
l'òrbita el va seguir durant una part del trajecte, i després va ascendir i va
començar a allunyar-se a màxima potència, deixant abandonats darrere seu a
mitja dotzena de caces escampats per l'espai.
En Brand li
va donar l'esquena als visors i es va recolzar pesadament a la taula de
trajectòries amb les dues mans, com si necessités proporcionar-se algun punt de
suport a les seves tremoloses cames.
-Ara ja
sabem amb què cal colpejar-los perquè no tornin a aixecar-se -va murmurar-.
Iniciïn les operacions de recuperació.
El Tholos va
ascendir fins a quedar a tres mil quilòmetres per sobre del pla del sistema
estel·lar i després va anar reduint la velocitat fins aturar-se i iniciar una
lenta rotació.
Durant
l'ascens des del tercer planeta, tot un carregament de bombes de gravetat havia
estat amuntegat en el conducte de llançament central i les bateries principals
s'havien desplaçat al llarg dels seus rails interns fins que les vuit van
quedar concentrades en l'hemisferi superior de la nau. Aquesta nova posició
permetria que totes poguessin dirigir el seu foc sobre el mateix objectiu
durant el picat d'atac.
Quan arribi
el moment de matar al teu enemic has de fer servir tots els mitjans al teu
abast...
- Ko nakaza -va cridar Parell Drann, amb
les crestes de combat inflades i totalment desplegades-. Soko Darama... Per l'honor del virrei, els Beneïts i el Tot. I ara,
guardià..., aquí està el nostre objectiu. Màxima velocitat! Abans que les
feristeles puguin escapar...
En Nil Spaar
va acariciar delicadament els embulls penjats a la cinquena alcova. Hi havia
doblat la seva grandària en només tres dies, i la superfície havia adquirit una
bella brillantor iridescent que presagiava una niuada d'excel·lent qualitat. En
Nil Spaar va corbar la llengua al voltant del seu dit i va paladejar la
complexa aroma i sabor de les secrecions olioses.
«Nittaka... -Va pensar-. Un mascle jove i
fort que portarà la meva sang a les venes i la farà perdurar.»
Hi va haver
un soroll darrere d'ell, i el virrei es va girar per veure a Tal Fraan immòbil
a l'entrada de la cel·la. Els seus ulls encara van tenir temps de percebre'n
una borrosa taca de moviment mentre el cuidador, que ja havia completat la seva
tasca, s'allunyava per darrere del seu visitant.
-Darama -va dir Tal Fraan, donant un pas
cap a l'interior de l'alcova i agenollant-se amb el cap inclinat i el coll al
descobert.
-El meu
conseller personal... -Va dir Nil Spaar. Va fer un pas cap endavant i va
estendre el braç per fregar el clatell de Tal Fraan amb els dits, exercint una
pressió gairebé imperceptible que va mantenir la seva postura de submissió -.
Respon-me a una pregunta, Tal Fraan. Quan vas dir que estaves disposat a
recolzar el teu coneixement de les feristeles amb la teva sang, parlaves
sincerament o et vas limitar a dir el que s'esperava de tu?
-No podia
ser més sincer, Darama.
-Excel·lent
-va dir Nil Spaar, augmentant una mica la pressió que estava exercint sobre el
crani del jove guardià. Les crestes de combat s'havien tornat d'un porpra
vermellós, i s'estaven inflant ràpidament-. I ara, assegurem-nos que no em
falla la memòria. Em vas prometre que la perspectiva d'una aliança entre la
meva persona i aquestes feristeles imperials inspiraria tal por a la Leia que
no s'atreviria a fer la guerra als Beneïts? L'Imperi era una de les ombres que
més temien i mai s'atrevirien a entrar-hi, oi? Va ser això el que vas dir?
- Què ha
passat, Darama -va preguntar Tal
Fraan.
I llavors en
Nil Spaar va empènyer el cap cap avall amb una brusca pressió, i va seguir
empenyent fins que el coll d’en Tal Fraan va quedar tan doblegat que li faltava
molt poc per trencar-se. Després va tensar l'altra mà, i la llarga i esmolada
urpa va sorgir del seu embolcall retràctil.
-Les
feristeles han destruït Negre Nou a Prildaz.
El cos d’en
Tal Fraan es va relaxar de cop i volta, renunciant a tot intent d'oposar
resistència.
-T'ofereixo
la meva sang com a regal per al teu fill -va murmurar.
-Ja m'havies
ofert aquest regal en una ocasió -va dir en Nil Spaar-. Però ara l’acceptaré.
La seva mà
va colpejar amb tal violència que el cap d’en Tal Fraan va quedar totalment
separat del coll i va caure sobre la mà del virrei mentre el cos es desplomava.
En Nil Spaar va llançar el cap a terra amb distret menyspreu, va passar per
sobre del cadàver i va sortir de l'alcova mentre el cuidador arribava a la
cursa.
-El
sacrifici no és digne de ser consumit -va dir en Nil Spaar-. Ni una sola gota
de la seva sang ha de fregar els meus fills. Utilitza les seves despulles com a
aliment.
-Sí, virrei.
En Nil Spaar
va avançar pels passadissos amb llargues gambades sense prestar cap atenció a
les taques de sang escampades sobre la seva cuirassa i la seva vestimenta, i el
temible foc de la ira i el desig de venjança que cremava en les seves faccions
va fer que tots aquells amb qui es trobava fugissin davant seu. Quan va arribar
a les seves estances, va demanar a crits que vingués l’Eri Palle.
- Sí, Darama? -Va murmurar el secretari, que
havia vingut corrent. Una sola mirada va ser suficient perquè comprengués
l'estat en què es trobava el virrei i l’Eri Palle es va assegurar que la seva
genuflexió tenia lloc prou lluny d’en Nil Spaar perquè la seva mà no pogués
arribar fins a ell-. Com puc servir-te?
-Fes venir a
Dor Vuull i digues-li que porti les seves caixes -va dir Nil Spaar,
submergint-se en la reconfortant profunditat dels plecs del seu niu-. I després
porta-me'n a Han Solo... He d'enviar un missatge a la reina de les feristeles.
Per una
vegada, la subtilesa i l'astúcia van estar totalment absents de la transmissió
d'en Nil Spaar..., i per una vegada hi va haver un silenci absolut a la sala de
conferències. La Leia va contemplar la gravació amb els braços tensos al
voltant del cos i una mà tapant-se la boca. Quan la gravació va haver arribat a
la seva fi, la Leia va sortir de la sala amb la cara molt blanca i els ulls buits
de tota expressió.
L’Ackbar
estava gairebé tan afectat com ella tot i que havia apartat la mirada de la
pantalla durant els pitjors moments. L’Alole plorava en silenci, i les
llàgrimes pintaven les seves rodones galtes amb línies d'humitat. Les faccions
d’en Behn-kihl-Nahm estaven frunzides en una ganyota del més absolut menyspreu.
En Drayson,
tot sol al seu despatx, contemplava la paret des de darrere d'una màscara de
ràbia gelada.
Havien vist
com en Nil Spaar colpejava salvatgement un Han lligat durant gairebé vint
minuts..., i no només el colpejava, sinó que li donava puntades de peu i el
llançava d'un costat a un altre d'un compartiment buit en un esclat de fúria
animal. L'horrible pallissa va seguir i va seguir fins que en Han va estar
sagnant abundantment per la boca, el nas i els talls oberts a la cara, els
braços, el pit i els panxells. L'horrible pallissa va seguir i va seguir fins
que la sang d'en Han va tacar les mampares i el sòl i es va escampar pels
poderosos avantbraços d’en Nil Spaar. L'horrible pallissa va seguir i va seguir
fins que en Han ja no va ser capaç de mantenir-se dret ni tan sols tenint una
paret on recolzar-se quan el virrei el va tornar a incorporar d'una violenta
estirada.
Després en
Nil Spaar havia romàs inclinat sobre el cos d'en Han durant uns segons
interminables. El virrei mantenia l'esquena parcialment volta cap a la lent, i
no podien veure-li la cara. Però si podien veure com les plaques del seu tòrax
pujaven i baixaven lentament, i com una mà es flexionava amenaçadorament mentre
una gran urpa apareixia, desapareixia, reapareixia i tornava a desaparèixer.
En Nil Spaar
s'havia alçat per fi i s'havia tornat cap a ells. Quan ho va fer, van veure que
ell també estava sagnant, i van poder distingir els filets de sang que
brollaven de les dues inflades crestes carmesines que coronaven les seves
temples. El virrei va clavar la mirada a l’holocàmara, es va netejar la sang
amb el dors d'una mà i després la va xuclar fins haver-se netejat.
En Nil Spaar
per fi havia deixat molt clar quin era el seu missatge, encara que ho havia fet
amb una insòlita economia de paraules...., perquè durant tot aquell horror
només havia pronunciat quatre paraules, que van sorgir dels seus llavis sota la
forma d'un ominós grunyit ple de fúria:
-Marxeu
immediatament de Koornacht.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada