Lleialtat (I)

Lleialtat
 

Timothy Zahn

Quan els fronts de batalla estan dibuixats i t'enfrontes a l'enemic, oferir la teva lleialtat pot significar renunciar a la teva pròpia vida...

Mai abans la incendiària barreja d'acció, política i intriga que s'ha convertit en la senya d'identitat d’en Timothy Zahn havia estat tan evident com en aquesta nova història èpica d’Star Wars. Després l'estela dels esdeveniments relatats a “La guerra de les galàxies: Una nova esperança”, els recentment encunyats herois de la Rebel·lió (Luke Skywalker donant els seus primers passos com a Jedi, el contrabandista Han Solo convertit a contracor en lluitador per la llibertat, i la princesa Leia Organa, una orgullosa líder amb un món al qual venjar) han d'enfrontar-se a la dura realitat del cataclísmic conflicte al qual s'han llançat tan valentament. D'ara endavant, les llegendes creixeran, les traïcions abundaran, i les vides es veuran irrevocablement alterades en la dura i llarga lluita per repel·lir el puny de la tirania i tornar l'esperança a una galàxia que porta massa temps en la foscor.

La destrucció de l'Estrella de la Mort per l'Aliança Rebel va ser un cop decisiu contra l'Imperi, però en Palpatine i el seu monstruós sequaç Darth Vader segueixen sent una amenaça. La brutal exterminació d'Alderaan no només demostra la magnitud del seu criminal poder, sinó que serveix com a dolorós recordatori de la resolució d'aixafar l'alçament rebel. Enfrontant-se a ells, Skywalker, Solo i la princesa romanen com a oponents incerts. En Luke és valerós i dotat en la Força, però encara no ha après a fer servir els poders que posseeix. En Han té dubtes sobre lluitar la guerra d'altres... i la seva rebel·lia és una altra càrrega més que la Leia ha de suportar mentre lluita per ajudar a mantenir la Rebel·lió amb vida. Els tres han estat enviats a intervenir en una disputa entre faccions de l'Aliança Rebel en el sector Shelsha... assumptes agitadors que obliguen a Han Solo a enfrontar-se no només amb pirates, sinó amb els seus més temuts enemics: polítics. Alhora, la Mara Jade (als seus divuit anys, lluny encara de la seva fatídica trobada amb Luke) està servint al seu malvat mestre, Palpatine, complint el seu paper com a Mà de l'Emperador: seguir les sospites de traïció a l'Imperi fins a les que podrien ser les més altes esferes... mentre tracta de mantenir-se allunyada del camí d’en Darth Vader.

Però els rebels resultaran ser només una de les preocupacions de l'Emperador, ja que el soldat d'assalt imperial Daric LaRone, després de perdre la seva fe en l'Imperi per la salvatge destrucció d'Alderaan, cometrà un sobtat i violent acte de desafiament, emportant-se a quatre lluitadors amb ell, en una aposta desesperada per eludir la ira del seu senyor.

Cadascuna d'aquestes fatídiques accions, ja siguin autoritzades, secretes o escandaloses, mostraran brutalitat i corrupció, esperonaran grans canvis destinats a sacsejar l'Imperi en els seus fonaments, i modelaran importants esdeveniments que encara estan per arribar.

Capítol Un

El destructor estel·lar imperial Represàlia lliscava silenciosament per la negror de l'espai, preparant-se per actuar contra les forces rebels que amenaçaven amb dividir la galàxia.

Dempeus a la passarel·la de comandament, subjectant-se les mans a l'esquena, el capità Kendal Ozzel va donar un cop d'ull al planeta Teardrop que es mostrava just davant seu, amb una barreja de nerviosisme i fosca malenconia arremolinant-se al seu interior. Pel que a ell es referia, el planeta sencer era un niu d'escurçons, ple de contrabandistes, grups de pirates de tercera fila i altres deixalles de la societat. Si ell hagués estat al comandament de l'Estrella de la Mort en lloc d'aquest idiota d’en Tarkin, pensava, ell hauria triat algun lloc com Teardrop en lloc d'Alderaan per a la primera prova seriosa de funcionament de l'arma.

Però no hi havia estat al seu càrrec, i ara tant en Tarkin com l'Estrella de la Mort ja no existien, fets miques sobre Yavin IV. En un simple i dolorós instant, l'Aliança Rebel havia passat de ser una petita molèstia a ser un cruel enemic.

I el Centre Imperial va respondre a això. No feia ni tres dies que el món capital havia resolt no mostrar cap pietat cap als rebels o els seus simpatitzants.

No és que l’Ozzel hagués mostrat cap tipus de pietat. Eliminar rebels i simpatitzants rebels s'havia convertit en el millor i més ràpid camí cap a l'èxit a la flota imperial. Potser fins i tot podria aconseguir els galons d’almirall.

- Situació? -Va preguntar algú a la seva esquena.

-Quaranta-set minuts estàndard per l'òrbita, senyor -va respondre l'oficial de navegació des de la trinxera de la tripulació.

L’Ozzel va assentir.

-Mantinguin la vigilància -va ordenar-. Que ningú surti d'aquest planeta.

Va observar el disc dèbilment il·luminat que es mostrava davant d'ells.

-Ningú -va afegir suaument.

- Luke? -Va cridar en Han Solo des de la cabina del Falcó Mil·lenari-. Vinga noi, afanya't. Tenim una agenda atapeïda.

- Estan dins! -Va respondre la veu d’en Luke Skywalker-. Rampa segellada.

En Han ja ho havia vist en les lectures del seu panell de control, és clar. Si el noi pensava quedar-se per aquí, hauria d'aprendre a no malgastar l'atmosfera de la nau amb xerrada innecessària.

-D'acord, Chewie, som-hi -va dir.

Darrere d'ell, Chewbacca va emetre un vibrant refilet d'assentiment, i el Falcó es va enlairar suaument del dur sòl de Teardrop.

No tan suaument, pel que sembla. Des del darrere, en Han va sentir un parell d'exclamacions esmorteïdes i bastant indignades.

- Ei! -Va cridar algú.

En Han va posar els ulls en blanc mentre donava potència als motors subllum.

-Aquesta és definitivament l'última vegada que porto passatgers -va dir rotundament al seu soci.

La resposta de Chewbacca va ser directa al gra i lleugerament irrespectuosa.

-No, seriosament -va insistir en Han-. D'ara endavant, si no paguen no volen.

Va sentir passes darrere seu, i es va tornar per veure com en Luke es deixava caure al seient darrere de Chewbacca.

-Estan tots en els seus llocs -va anunciar.

-Genial -va dir Han amb sarcasme-. Quan estiguem a l'hiperespai els hi preguntaré què volen prendre.

-Au, apa -li va recriminar en Luke-. En qualsevol cas, si penses que aquest grup és antipàtic, hauries d'haver vist els que van sortir en els transports anteriors. Aquests només són els tècnics que es van encarregar d'empaquetar les últimes caixes d'equip.

En Han va fer una ganyota. Caixes que actualment omplien les bodegues de càrrega del Falcó, sense deixar espai per a la mercaderia de pagament fins i tot si hagués estat capaç de trobar alguna de camí al punt de trobada. Aquest seria un viatge de caritat per complet, al cent per cent, com tota la resta que ell i Chewbacca havien fet pel Luke i els seus nous amics de l'Aliança Rebel.

-Sí, bé, ja n’he vist molts tècnics inservibles abans -va murmurar.

Estava esperant que en Luke comencés a defensar els tècnics, quan un esclat de foc làser va rebotar al deflector posterior.

- Què dim...? -Va grunyir, llançant el Falcó en un ris tancat.

La maniobra instintiva probablement els va salvar la pell. Una altra ràfega va travessar l'espai que acabaven d'abandonar, aquest cop provinent d'una altra direcció. En Han va fer donar la volta a la nau, esperant ferventment que els seus passatgers encara tinguessin col·locats els arnesos de seguretat, i després es va prendre un instant per revisar la pantalla de popa.

Una ullada a la mitja dotzena de naus dispars que van aparèixer darrere d’ells va ser tot el que va necessitar.

-Pirates -va dir als altres, donant potència als motors i col·locant la nau amb un angle ascendent. Enfrontar-se a pirates dins del pou de gravetat d'un planeta, sense cobertura ni possibilitat d'escapar ràpidament a l’hiperespai, era gairebé la pitjor situació que un pilot pogués trobar.

I ni tan sols el Falcó podria esquivar tantes naus eternament.

-Chewie, treu-nos d'aquí -va dir, traient-se els arnesos de seguretat -. Anem, Luke.

El noi ja estava en això, sortint pel passadís de la cabina en una boja carrera. En Han va seguir, girant la cantonada a temps per veure al Luke passar corrent darrere dels passatgers atapeïts al seient i dirigir-se a l'escala que conduïa a l'estació de làsers quàdruples superior.

- Capità? -Va cridar un dels passatgers.

-Estalviï-s’ho -va exclamar en Han per tota resposta, agafant l'escala i lliscant cap als canons quàdruples inferiors. Es va subjectar quan la gravetat al seu voltant va efectuar el seu salt de noranta graus i després es va deixar caure al seient.

Des d'aquí baix encara semblava pitjor que des de la cabina. Una segona onada de naus pirates s'havia unit a la primera, llançant foc làser al voltant del primer grup, formant un letal cilindre de mort al voltant del vector de vol del Falcó. Intentaven obligar a la seva presa a romandre en aquesta línia perquè el primer grup pogués atrapar-la.

Bé, anaven a emportar-se una petita sorpresa. Activant els canons quàdruples amb una mà, es va col·locar els auriculars amb l'altra i els va encendre.

- Luke?

-Sóc aquí. Alguna estratègia en concret, o simplement comencem pel més gran i veiem quant triguem a fer-los miques?

En Han va arrufar les celles mentre subjectava la palanca de control, amb una estranya idea que li voltava la ment. La forma en què s'havia posicionat aquesta segona onada...

-Vés a buscar la gran nau principal -va dir-. Jo vaig a intentar una perla.

La resposta d’en Luke va ser un esclat de foc làser directament a la proa del líder pirata.

L'altra nau va virar violentament com a reacció; clarament, no havien esperat aquesta classe de potència de foc en un simple vaixell de càrrega lleuger. Malgrat tot, el pilot es va recuperar ràpidament, tornant la nau a la seva posició en la matriu d'atac. L'onada principal al complet es va compactar, fent pinya per obtenir la màxima protecció dels seus escuts combinats. En Han va observar detingudament, esperant el següent moviment obvi, i sentir el xiulet del seu panell indicador quan totes les naus principals doblessin la potència dels seus escuts davanters.

El que indicava que inevitablement acabaven de baixar la força dels seus escuts de popa. Perfecte.

-Chewie, fem un batut! -Va ordenar pel comunicador.

El Falcó va baixar sobtadament com a resposta, i durant un instant l'onada posterior de naus va ser visible més enllà de les vores dels escuts de la primera onada. En Han estava preparat i va disparar una doble ràfega que va passar amb l'onada principal fins a donar en el flanc de la major de les naus de la segona onada, enviant-la en un violent viratge quan el seu sistema primari de maniobra va ser volat en trossos.

I fent-ho, el foc làser que estava formant part de l'anell que envoltava al Falcó va colpejar amb força devastadora les popes de les naus de l'onada principal.

Era exactament el que en Han estava esperant. A l'instant, dues de les naus més petites van virar violentament sortint de la formació quan els seus motors van esclatar. La primera va rebre un tret oblic d'un dels altres pirates en el seu camí a l'oblit, mentre que la segona colpejava de ple contra una altra. Van caure juntes, mentre en Luke s'aprofitava de la distracció per convertir en ardent pols una altra de les naus principals.

Llavors, per a sorpresa i incredulitat d’en Han, el Falcó va baixar, girant en un arc que els tornava a la superfície del planeta.

- Chewie? -Va grunyir-. Què estàs...?

El wookiee va grunyir una advertència. Arrufant les celles, en Han va girar el seu coll per mirar en aquesta direcció quan la familiar silueta del un destructor estel·lar imperial va aparèixer a la vista envoltant la vora fosca del disc planetari.

- Han! -Va exclamar Luke.

-Ho veig, ho veig -va dir en Han, pensant a corre-cuita. Clarament, la cèl·lula rebel de Teardrop havia escapat just a temps.

Excepte l'última mitja dotzena de membres d'aquesta cèl·lula que es trobaven actualment asseguts just a un parell de metres sobre ell a la sala de descans del Falcó. Si els imperials els trobaven allà...

Llavors la seva ment li va seguir i va comprendre el que Chewbacca havia fet amb aquesta última maniobra.

-Luke, apaga -va ordenar, donant-li als interruptors dels seus propis canons quàdruples. L'última cosa que desitjava és que els imperials fessin un escaneig de potència i veiessin que el Falcó tenia semblant armament-. Chewie, dóna'm comunicació.

Es va sentir un clic.

- Emergència! -Va cridar, posant desesperació en la seva veu-. Aquí el vaixell de càrrega Argos sol·licitant assistència de les defenses planetàries de Teardrop.

No hi va haver resposta des de terra, és clar. Atès l'obscura naturalesa de la majoria dels residents i visitants del planeta, en Han ni tan sols estava segur que tinguessin realment una força de defensa allà baix. Però en aquest moment no li preocupava especialment si algú a Teardrop l'escoltava o no. Tot el que li preocupava era...

-Vaixell de càrrega Argos, indiqueu les seves intencions i tipus d'emergència –va respondre una tallant veu militar.

-Equip humanitari d'ajuda mèdica des de Briston, en resposta al recent terratrèmol a l'illa Por'ste -va respondre en Han. Darrere del Falcó, podia veure-ho, les naus pirata restants estaven refent la formació per continuar l'atac -. Estem sota atac, crec que són pirates.

-Rebut, Argos -va dir la veu-. Mantingui el seu curs actual.

-Però si ho faig...

Ni tan sols va haver d'acabar la seva protesta fingida. Darrere d'ell, una agrupació en fila de dos de brillants descàrregues verdes de turbolàser va tallar l'espai cap a la formació dels pirates, convertint quatre de les naus en runes.

Aquesta vegada van captar el missatge. Els supervivents van trencar la formació i es van escampar en totes direccions, alguns tornant a la superfície, altres intentant escapar a l'hiperespai.

Cap opció va funcionar. Amb calma, professionalitat i precisió, el destructor estel·lar va continuar disparant, eliminant els pirates un a un fins que el Falcó va estar volant sol.

- I ara què? -Va murmurar en Luke en l'auricular d'en Han.

En Han el va ignorar.

-Moltes gràcies, capità -va exclamar-. M'alegra veure que l'Imperi s'està prenent aquest problema amb els pirates de debò.

-No hi ha de què, Argos -va dir una nova veu-. Ara doni la volta i vagi-se'n a casa.

- Què? -Va preguntar en Han, intentant sonar tant indignat com sorprès-. Però, capità...

-És una ordre, Argos -el va tallar rotundament l'altre-. Ara mateix Teardrop està sota control imperial. Torneu a Briston i espereu fins que el bloqueig hagi estat aixecat.

En Han es va permetre deixar anar un sospir.

-Comprès -va murmurar, intentant mantenir una cara neutral. A vegades, algú especialment intel·ligent i perceptiu pot notar un somriure satisfet fins i tot per un canal de comunicacions per àudio. Però aquest imperial en concret no semblava ser intel·ligent ni perceptiu-. Ja li ha sentit, pilot -va continuar-. Donem la volta. Un cop més, capità, gràcies pel rescat.

Va baixar del seient del làser quàdruple i va ascendir de nou per l'escala.

-Capità Solo, exigeixo saber què està passant -va dir agrament un dels passatgers mentre en Han creuava la sala de descans tornant a la cabina.

-Els estem portant a la seva cita -va dir en Han, posant la seva millor cara de persona innocent i sorpresa -. Per què?

Abans que els altres haguessin pogut recuperar-se prou per preguntar de nou, en Han havia desaparegut.

Chewbacca ja havia posat rumb fora del pou de gravetat de Teardrop per quan en Han es va deixar caure al seu seient.

-Bona jugada, Chewie -va dir, teclejant per obtenir un informe d'estat. L'atac havia afegit alguns nous bonys al fuselatge de popa, però considerant la quantitat que ja hi havia abans no era probable que ningú ho notés -. Sempre és agradable quan pots obeir una ordre imperial. Per variar.

Darrere d'ells, en Luke va entrar a la cabina.

- S’ho ha empassat de veritat? -Va preguntar, apuntant sobre l'espatlla d'en Han per fer una ullada al destructor estel·lar que s'allunyava en la distància.

- Per què no? -Va respondre en Han-. Ens va veure anant al planeta, i li vam dir que anàvem al planeta. A vegades només has d'ajudar a la gent a creure el que tu vols que creguin.

-Suposo -va dir en Luke, sonant encara dubitatiu-. També podrien haver decidit abordar-nos i registrar la nau.

-Ni parlar -va dir en Han -. El simple fet que donin voltes en aquestes naus tan grans i guapes no els fa intel·ligents. Són aquí per caçar rebels, no per inspeccionar càrrega. Un cop Chewie ens va posar rumb al planeta, l'única qüestió important era si el capità se sentiria amb ganes de donar als seus artillers unes pràctiques de tir més.

-Quina pena que mai sabran el que han perdut -va murmurar en Luke, fent un últim cop d'ull abans de tornar-se a asseure-. M'alegro que vosaltres dos estigueu del nostre costat.

En Han el va mirar sobre la seva espatlla amb el nas arrufat. Però Luke estava absort en la pantalla de l'ordinador de navegació, completament indiferent, en aparença, al que acabava de dir. En Han va tornar la vista cap a Chewbacca, per trobar-se que el wookiee el mirava de reüll a ell.

- Què? -Va preguntar.

L'altre va encongir les seves immenses espatlles i es va tornar cap al seu panell. En Han va tornar a mirar al Luke, però el noi semblava no haver notat res del que havia passat.

Va tornar a centrar-se en el seu panell, amb un regust amarg a la boca. El nostre costat. El costat d’en Luke, millor dit. I el costat de la princesa Leia, i el del general Rieekan, i probablement el de tota la maleïda Rebel·lió.

El problema era que en Han era incapaç de recordar quan la Rebel·lió s'havia convertit en el seu costat.

Així que havia polvoritzat aquells caces TIE que perseguien al Luke durant aquesta esbojarrada batalla a Yavin? Quina novetat. Allò havia estat estrictament un favor cap al noi, i potser una petita venjança per la manera en què els imperials li havien arrossegat a bord de l'Estrella de la Mort i després caminat per tot el Falcó amb els seus bruts peus. No li importava que els rebels li mostressin gratitud per això.

Però això no significava que s'hagués enrolat a la Gran Causa.

Chewbacca estava completament disposat a fer-ho, és clar. La seva història personal amb l'Imperi, sumat a la manera com havien tractat al seu poble en general, li havia deixat amb un profund odi cap a ells. S’allistaria a la Rebel·lió en un obrir i tancar d'ulls si en Han donava la seva aprovació.

Però en Han no anava a deixar que la passió de ningú li conduís a això. Ni la d’en Chewie, ni per descomptat la d’en Luke. Havia de dirigir la seva pròpia vida.

El destructor imperial s'estava col·locant en òrbita quan el Falcó va fer el salt a l'hiperespai.

Amb un últim esclat, més sentit que escoltat realment, els turbolàsers del Represàlia van quedar silenciosos.

Assegut al banc de babord de la nau de descens de tropes d'assalt nombre tres, Daric LaRone manipulava els amplificadors d'àudio del seu casc, preguntant-se si la batalla continuaria en una posició lluny de l'abast de les bateries d'armes del destructor estel·lar. Però no podia sentir res, i després d'un instant va desactivar de nou l'amplificació.

-Em pregunto què deu passar -va murmurar.

Darrere d'ell, Saberan Marcross va arronsar lleugerament les espatlles, causant amb el seu moviment un lleuger cruixit de la seva armadura.

-Potser els rebels estiguin tractant d'escapar -va murmurar com a resposta.

-Si ho fan, no arribaran molt lluny -va comentar Taxtro Grave des del seu seient al banc d'estribord, agafant el seu llarg rifle repetidor de precisió BlasTech T-28.

-Mira el costat bo -va suggerir Joak Quiller darrere seu-. Si estan tots morts, podem cancel·lar aquesta operació i anar a algun lloc més prometedor.

-Qualsevol que estigui parlant allà darrera, que calli -va cridar una veu autoritària des de la part davantera de la nau de desembarcament.

-Sí, senyor -va respondre Marcross per tots ells.

LaRone es va inclinar lleugerament per mirar al malhumorat oficial assegut al costat del tinent Colf. Tenia el pit adornat amb els galons de comandant, sobre la insígnia havia una cara que LaRone no recordava haver vist mai.

- Qui és aquest? -Va preguntar en veu baixa.

-El comandant Drelfin -va respondre Marcross en un xiuxiueig-. OIS.

LaRone es va inclinar de nou, amb un calfred recorrent-li. L'Oficina Imperial de Seguretat era la més fosca i brutal de les eines de l'Emperador Palpatine.

- Què està fent al Represàlia?

-Algú a la part alta de la cadena de comandament ha d'haver decidit que necessitem ajuda extra -va dir Marcross. El seu to era curosament neutral, però LaRone el coneixia prou bé com per reconèixer el menyspreu ocult en les seves paraules-. Han portat alguns homes de l’OIS per dirigir l'assalt.

LaRone va fer una ganyota.

-Ja veig -va dir, amb el mateix to de veu que el seu company.

De la cabina de la nau de desembarcament venir un brunzit d'avís.

-Preparats per descens -va avisar el pilot-. Descens en cinc.

LaRone mirà a Quiller, a l'altre costat del passadís, notant com l'altre es regirava lleument al seu seient. Quiller era un excel·lent pilot, el que li convertia en un pèssim passatger.

-Tranquil -va murmurar.

Quiller va decantar lleument el cap, i LaRone va somriure per l'expressió impacient que sabia que l'altre tindria sota l'anònima placa facial blanca del casc.

Abruptament, el banc es va sacsejar sota ell, i la nau de descens es va enlairar.

Rere de la seva pròpia placa facial, el somriure de LaRone es va esborrar, vagant amb els seus pensaments de tornada al fatídic dia feia deu anys estàndard quan els reclutadors imperials van arribar a Copperline i van muntar el seu lloc. Amb els ulls de la seva ment es va veure a si mateix unint-se als altres adolescents que s'amuntegaven al voltant del quiosc, hipnotitzats per la presentació, els uniformes radiants i la implicació tàcita però obvia que aquest era el millor i més ràpid camí per escapar d’aquest món sense sortida.

Només que aquesta vegada, al seu somni, LaRone va dir no.

Al principi creia en l'Imperi. Realment hi creia. Tenia deu anys quan la Flota i la infanteria van arribar amb un gran desplegament de forces i es van passar cinc mesos netejant els nius de pirates que durant dècades s'havien assentat com una plaga a Copperline. Vuit anys després, quan van arribar els reclutadors, va saltar d'alegria amb la possibilitat d'unir-se a tan noble grup de persones. Tres anys després d'això, quan se li va oferir un lloc en el cos d'elit de les tropes d'assalt imperials, va saltar encara amb més força, treballant dur, suant i resant per la possibilitat de merèixer aquest desafiament definitiu.

Durant sis anys tot havia anat bé. Va servir amb tot el seu cor i totes les seves forces, lluitant contra les forces del mal i el caos que amenaçaven amb destruir el Nou Ordre de l'Emperador Palpatine. I va servir amb distinció, o això havien pensat els seus comandants.

Per al propi LaRone, els premis i condecoracions no significaven res. Portava l'armadura blanca, i marcava la diferència. Això era el que importava.

Però llavors va arribar Elriss, on un poble sencer va haver de romandre sota una pluja torrencial durant sis hores mentre les seves identitats eren comprovades per partida doble, i triple. Després d'això va venir Bompreil, i totes aquestes terribles morts de civils mentre lluitaven per desarrelar una cèl·lula rebel.

I després va venir Alderaan.

Incòmode, LaRone va canviar de posició al banc. Els detalls encara no estaven massa clars, però tots els informes oficials coincidien que el planeta havia estat un centre de poder rebel, i que havia estat destruït només quan van desafiar una ordre per lliurar als traïdors.

Per descomptat, LaRone no posava en dubte els motius. Els rebels cada vegada eren més forts, cada vegada més agosarats, cada vegada més perillosos. Havien de ser detinguts abans que destruïssin tot el que l'Emperador havia creat, i arrosseguessin a la galàxia de nou al caos que regnava a l'època de les Guerres Clon.

Però segurament el planeta sencer no hauria estat del costat dels rebels. O sí?

I llavors van començar els silenciosos rumors. Alguns deien que Alderaan no havia estat una base rebel en absolut, que la seva destrucció no havia estat altra cosa que una prova de camp de la nova Estrella de la Mort de l'Imperi. Altres murmuraven que el Gran Moff Tarkin, el gairebé psicòtic comandant de l'Estrella de la Mort, havia destruït en aquests milers de milions de persones per una disputa personal entre ell i en Bail Organa.

Però gairebé no importava la raó. La qüestió de fons era que la resposta havia anat anys llum més enllà de qualsevol provocació que haguessin pogut fer els rebels.

Alguna cosa li havia passat a l'Imperi al qual LaRone havia servit tan bé durant tant de temps. Una cosa terrible.

I el mateix LaRone estava ficat enmig d'això.

-Terra en tres minuts -va avisar el comandant Drelfin des de la part davantera de la nau de descens -. Soldats d'assalt, preparats per a desplegament.

LaRone respirà fondo, obligant a sortir els seus dubtes. Era un soldat d'assalt Imperial, i havia de complir el seu deure. Perquè això era l'únic que importava.

La primera de les naus de descens de moto-jets va quedar flotant cautelosament a un parell de metres de terra. Quan les rampes van baixar, Korlo Brightwater va accelerar la seva moto-jet Aratech 74-Z i va sortir rugint cap a la llum del sol de la tarda.

-TBR Quatre-Set-Nou, torni -va grunyir en el seu sentit la contundent veu del seu comandant, el tinent Natrom -. Reprengui la formació de Patró de Recerca Jenth.

-Quatre-Set-Nou: rebut -va dir Brightwater, llançant una ràpida mirada al seu voltant mentre girava en un ampli arc que el portaria de tornada amb la resta de soldats exploradors que encara estaven maniobrant per sortir del transport. Havien arribat seguint un curs rasant just al nord d'un grup de pujols baixos coberts d'arbres, amb el límit de la ciutat que tenien com a objectiu un parell de centenars de metres de distància a l'altre costat. Activant els sensors del seu casc, va fer un ràpid però acurat escaneig dels turons mentre feia la volta cap al transport. No semblava haver-hi activitat en cap lloc, de cap tipus, el que li semblava xocant i altament sospitós. Els pujols incloïen una zona de pícnic, diversos senders i una mitja dotzena d'arbres que havien estat pacientment conreats i manipulats durant dècades per convertir-los en una elaborada estructura d'escalada per a nens. Algú de la ciutat hauria d'estar passant el seu temps d'oci allà fora en una tarda tan agradable i tranquil·la.

Però no hi havia ningú. Aparentment, una cosa mantenia avui als vilatans a casa seva.

Com les notícies d'una imminent incursió imperial?

Brightwater va agitar el cap amb irritació. Així que tot s'havia fet malbé. La notícia s'havia filtrat, i qualsevol rebel que pogués haver estat amagant aquí ja estaria a mig camí de la Vora Exterior.

-Comandament; aquí TBR Quatre-Set-Nou -va cridar pel seu comunicador-. No hi ha activitat a l'àrea d'operació. L'operació pot haver estat sabotejada. Repeteixo, l'operació...

-Soldats exploradors, encarreguin-se d'assegurar el perímetre -el va tallar una veu desconeguda per a ell.

Brightwater va arrufar les celles.

-Comandament, em rep? -Va preguntar-. Dic que la falta d'activitat...

-TBR Quatre-Set-Nou, limiti els seus comentaris a informes tàctics -el va interrompre una altra vegada la nova veu-. Tots els transports: moguin-se.

Brightwater va alçar la vista. Les naus de descens de tropes d'assalt eren visibles ara en les altures, sobre ell, caient cap a terra com aus de presa preparant-se per matar.

Només que allà baix ja no hi havia res que valgués la pena matar.

Un moviment a la seva dreta va cridar la seva atenció, i va mirar cap enrere per veure acostar-se al seu company, Tibren. Brightwater va alçar la seva mà, en una muda pregunta, l'altre explorador va bellugar el cap, en igualment silenciosa advertència.

Brightwater arrufà les celles. Però en Tibren tenia raó. Fora qui fos aquest idiota que estava donant ordres, era massa curt de mires o massa estúpid per atendre a raons. Ara, per als soldats d'assalt, ja no hi havia res més a fer excepte continuar amb el viatge i tractar tot l'assumpte com si fos simplement un altre exercici d'entrenament. Va fer un gest d'assentiment a Triben i va accelerar la seva moto-jet cap al sector de contenció designat.

Per quan van acabar de formar el perímetre, les naus de descens ja havien aterrat, amb els canons pesats disparant sobre les teulades dels edificis, la majoria d'una sola planta, i amb les seves comportes vomitant els seus grups de soldats d'assalt i oficials de comandament uniformats. Brightwater va mantenir la seva moto-jet en moviment, observant amb interès professional com els soldats formaven en doble anell i marxaven a la ciutat. Per variar, tot semblava anar a la perfecció, sense ni tan sols els petits errors que normalment acompanyaven una operació d'aquesta magnitud. Realment era una pena que ja no quedés cap rebel a la ciutat per apreciar-lo.

Els soldats d'assalt i els oficials van desaparèixer de la vista, marxant entre els edificis i entrant en ells, i Brightwater va prestar atenció a l'àrea fora del perímetre dels soldats exploradors. Gairebé amb tota seguretat, els rebels haurien abandonat el planeta, però hi havia algunes cèl·lules amb més audàcia que cervell que triaven quedar-se enrere i intentar fer una emboscada.

Brightwater gairebé esperava que aquest grup hagués pres aquest camí. Evitaria que la tarda fos una completa pèrdua de temps, i donaria als soldats d'assalt l'oportunitat de disparar-los allà, en camp obert, en lloc d'haver d’apuntar-hi intentant distingir-los dels civils.

Va coronar el cim del turó més proper, amb els sensors del seu casc a plena potència, quan va escoltar el so de trets de blàster a la seva esquena. Va donar ràpidament la volta a la moto-jet, buscant el perímetre a l'extrem allunyat de la ciutat. Però tots els soldats exploradors d'aquesta zona estaven encara en les seves moto-jets, sense cap indicació que algú els estigués disparant. Hi va haver una altra descàrrega de trets de blàster, i aquesta vegada es va adonar que provenia de dins de la pròpia ciutat.

Va aturar la moto-jet, arrufant les celles. Les descàrregues havien estat reemplaçades per ràfegues menys organitzades, però tots els trets portaven el so distintiu dels rifles BlasTech E-11 dels propis soldats d'assalt. On era la cacofònica barreja d'armes militars, esportives i d'autodefensa que era pràcticament el segell distintiu de l'Aliança Rebel?

I llavors, amb un sobtat calfred, va comprendre.

Va revolucionar la seva moto-jet de nou a màxima velocitat, apuntant el morro turó avall, cap a la ciutat. En nom de l'Emperador, què creien que estaven fent?

-TBR Quatre-Set-Nou, torni al seu lloc -va dir la veu del tinent Natrom en el seu auricular.

Brightwater va canviar amb la punta de la llengua la posició de la palanca de control del comunicador, passant-lo a la freqüència privada de l'esquadra.

-Senyor, alguna cosa està passant a la ciutat -va dir ràpidament-. Sol·licito permís per investigar.

-Permís denegat -va dir Natrom. La seva veu estava rígidament controlada, però Brightwater podia sentir la ira que jeia per sota-. Torni al seu lloc.

-Senyor...

-És una ordre, TBR Quatre-Set-Nou -va dir en Natrom-. No vull haver de repetir-la.

Brightwater respirà fondo. Però coneixia Natrom, i coneixia aquest to de veu. Fos el que fos que estava passant, no hi havia res que cap d'ells pogués fer al respecte.

-Sí, senyor -va dir. Prenent una altra profunda alenada d'aire, intentant calmar-se, va donar la volta a la moto-jet.

El sol s'havia posat a l'oest, a l'horitzó, abans que el foc de blàster cessés finalment.

Següent