Escut de mentides (XI)

Anterior

11

- Almirall! -La infermera-metge es va afanyar a alçar la mà en una ràpida salutació militar -. Puc ajudar en alguna cosa, senyor?

-M'han informat que en Plat Mallar ha estat tret del tanc bacta -va dir l'almirall Ackbar, inclinant lleugerament el cap a un costat.

-Sí, senyor..., fa unes dues hores. Està fent bastants progressos. El doctor Yintal ha pogut parlar amb ell durant uns minuts.

- On és el doctor Yintal ara?

-S'està ocupant d'una emergència, senyor. Hi va haver un accident al camp de Biggs, fa molt poca estona, i...

-Sí -va dir Ackbar -. Ho sé.

- Té alguna informació sobre el que ha passat, senyor? Només ens han arribat rumors i...

-Un estudiant que pilotava un TX-65 va cometre un error durant l'aproximació a la pista i va acabar caient sobre la pista secundària -va dir Ackbar -. Dos vehicles d'ensinistrament i una llançadora de transport van ser assolits per les restes. M'han parlat de tres morts i setze ferits.

-Gràcies, senyor. Això ens dóna alguna idea de per què hem de preparar-nos.

-Només la retindré uns moments més i després podrà anar a fer els preparatius necessaris -va dir Ackbar -. Així que en Plat Mallar ha recuperat el coneixement, eh?

-Sí, però durant poc temps. Acabaven de treure’l del tanc bacta quan va despertar de cop, i ell i el doctor Yintal van intercanviar unes quantes paraules. Però ara el presoner està dormint.

-Procureu tenir una mica més de cura a l'hora de triar les paraules, en Plat Mallar no és un presoner -va dir l’Ackbar en un to bastant sec.

-Ho sento, senyor. Tenia entès que era un pilot imperial i que havia estat capturat en un món-dipòsit de l'Imperi...

-Doncs estava equivocada -va dir Ackbar -. En Plat Mallar és un jove molt valent que ha arriscat la seva vida per intentar ajudar a la seva gent, i estic especialment interessat en ell i en el seu benestar. Espero que rebi les millors cures que pot oferir aquest centre mèdic. Ho ha entès?

-Sí, senyor -va dir la infermera-metge amb expressió contrita -. Ho he entès, senyor.

-I ara m'agradaria veure'l. Segueix a la Unitat Nombre Cinc?

-Sí, senyor. Li portaré fins allà...

-No serà necessari -va dir l’Ackbar -. Aneu a ocupar-vos dels vostres preparatius.

El tanc bacta de la Unitat de Cures Intensives Nombre Cinc estava buit i ja havia estat drenat. Un grannan bastant jove ocupava el llit de cures intensives propera, amb bandes monitores sobre el seu ample front, la delicada pell del seu tòrax i el seu canell esquerre.

L’Ackbar va anar fins al llit, es va inclinar sobre el pacient i el va examinar amb gran atenció. Els dits d’en Plat Mallar havien retrocedit fins a quedar mig amagats pels plecs protectors dels seus canells, i les seves ranures oculars estaven tancades i segellades per una goteta d'una secreció lluent. Un tub transparent de gasos bombava metanogen a l'interior dels seus sacs respiratoris, i un tub opac de color vermell s'encarregava d'absorbir les deixalles verinoses per treure-les del seu cos.

Però la pell del jove havia recuperat el típic color i brillantor dels grannans. Malgrat l'entorn, en Plat Mallar ja no semblava trobar-se a la vora de la mort.

-Excel·lent -va murmurar l’Ackbar-. Excel·lent.

Esperant que el somni d’en Plat Mallar fos tan plàcid i reparador com aparentava, l’Ackbar va acostar la butaca auto-emmotllable al llit i va instal·lar el seu corpulent cos de calamarià en ella. Va deixar el seu comunicador damunt del llit, posant-lo prou a prop de la butaca perquè pogués agafar-lo ràpidament si rebia alguna trucada, i va col·locar les mans sobre els genolls en una postura que li resultava tan còmoda com familiar.

-Dorm, petit -va dir en veu baixa i suau -. Dorm i cura't. Quan estiguis preparat, jo seré aquí.

En Han Solo es va inclinar sobre el bloc de control i la seva mirada va anar més enllà del parabrisa per posar-se als graons que conduïen fins a l'entrada principal del Ministeri general.

- On són el Rastrejador i el Tirador? -Va preguntar després, girant-se cap a la Leia -. No els veig. No li has dit a Nanaod que tornaves avui, oi? Vols que entre amb tu?

-No -va dir la Leia, recollint els plecs de la seva túnica per poder sortir del lliscador -. Però espero que estiguis a casa quan hi arribi. Potser et necessiti llavors.

-Estarem allà -va dir en Han, inclinant el cap -. Estàs segura que no necessites que t'acompanyi?

-Estic segura -va dir la Leia -. Només vaig a fer el que cal fer, i ja veurem què passa després que ho hagi fet.

Anteriorment l'entrada del Gran Ministeri havia estat l'entrada de recepció al Palau Imperial. Quaranta esglaons de llisa pedra lluent pujaven fins les triples portes de metall i mosaic protegides per un gran medalló de pedra on hi havia tallats vuit estels que simbolitzaven els signataris fundadors de la Declaració d'una nova República.

Els monitors de seguretat van detectar la presència de la Leia amb prou feines va sortir del lliscador. Un androide de protocol la va rebre a les portes i va obrir una per a permetre-li l'entrada. La Leia va avançar decididament pel gran passadís amb llargues i ràpides gambades, ignorant les expressions de sorpresa i els murmuris de curiositat que anava deixant darrera seu.

Ja havia recorregut la meitat del passadís quan el Rastrejador i el Tirador van arribar a la cursa per flanquejar-la, però la Leia no els va prestar cap atenció i va seguir avançant cap als despatxos i sales centrals del Ministeri general.

Tot el personal administratiu es va aixecar veient-la entrar. Una dona ja bastant gran va sortir d'una habitació i es va afanyar a anar cap a la Leia per rebre-la.

-Senyora presidenta... -Va dir Poas Trell, la secretària executiva del primer administrador -. No ens havien avisat que anés a venir... Aquest matí el primer administrador està al Senat, i...

-No importa -va dir la Leia -. No calia fer cap preparatiu especial. On és el ministre d'estat?

-El ministre Falanthas està reunit amb la delegació de Vorkaan. Però puc fer que l'avisin...

-No -va dir la Leia-. Això tampoc és necessari. Té les peticions d'adhesió d'emergència?

- Els originals? Doncs... Sí, naturalment... Estan a l'arxiu de seguretat del ministre Falanthas.

-Vull aquests originals -va dir la Leia-, i també vull una tauleta de validació.

-Per descomptat, senyora presidenta. Està segura que no vol que em posi en contacte amb l'administrador i amb el ministre Falanthas?

-És totalment innecessari. Ells han de fer la seva feina, i jo he de fer la meva -va dir la Leia-. Utilitzarem la seva sala de conferències, si és que està disponible. Pot servir com a testimoni.

En Plat mallar es va remoure al llit de la infermeria i va emetre un soroll que podia haver estat un gemec ofegat. L'almirall Ackbar va deixar el seu quadern de dades a un costat, es va inclinar cap endavant i va veure com les ranures oculars del jove grannan s'obrien i com les seves pupil·les intentaven enfocar el que tenien davant.

-Bon dia -va dir l’Ackbar, donant-li uns copets a la mà -. No s'espanti. Sap on és?

-... hospital -va aconseguir grallar Mallar.

-Sí. Està a la Infermeria de la Flota de la Nova República, a Coruscant -va dir Ackbar-. I jo sóc Ackbar.

En Plat Mallar va obrir molt els ulls.

- Coruscant? Com...? Estava... I Polneye? Què va passar...?

-Li ho explicaré tot al seu temps. Algunes parts li resultaran bastant difícils de suportar -va dir l’Ackbar amb solemne serietat -. Però res d'això importa avui.

-Em pensava que em... m'estava morint -va dir en Mallar.

Cada paraula li exigia un visible esforç.

-Avui ha començat a viure de nou. I, si m'ho permet, jo estaré aquí per ajudar-lo.

En Mallar va alçar uns quants centímetres una mà tremolosa i va assenyalar l'almirall amb un dit.

- De quin... món és?

-Sóc calamarià -va dir l’Ackbar-. I vostè és un grannan. És el primer grannan que conec. Ha conegut a algú del meu poble?

En Mallar va bellugar el cap en una negativa gairebé imperceptible.

-Llavors potser els dos puguem aprendre alguna cosa de l'altre.

-L'uniforme... -Va dir en Mallar-. Què és vostè? És el meu metge?

L’Ackbar va abaixar la mirada cap al seu vestit de combat.

-Només sóc un vell pilot estel·lar massa tossut i estúpid que ja hauria hagut de tornar a casa fa molt de temps -va dir, i es va aixecar -. Faré venir el seu metge. Ell tindrà coses més importants que dir-li.

Poas Trell no va aconseguir evitar que un arrufament de celles omplís d'arrugues el seu front mentre lliurava el feix de peticions a la Leia, que estava asseguda davant d'ella.

-Senyora presidenta, quan va dir que podria servir com a testimoni...

- Això suposa algun problema per a vostè?

-Senyora presidenta, el secretari del ministre Falanthas va avisar de la seva arribada abans que jo em posés en contacte amb el departament. El ministre ja ve cap aquí. Hi ha alguna manera que pugui convèncer-la perquè esperi només uns minuts fins que...?

-No -va dir la Leia -. No hi ha res a discutir. Tinc l'autoritat necessària per concedir el que es demana en aquestes sol·licituds, i tinc intenció de fer-ho. On és la tauleta de validació?

-La meva auxiliar ha anat a buscar-ne una -va dir la Trell-. De seguida disposarem d'ella.

La Leia va alçar una cella en un gest interrogatiu.

-Sembla que hem rebut unes quantes sol·licituds addicionals, no?

-Sí, senyora presidenta -va replicar la Trell-. En total hi ha vint-i-tres, divuit procedents de Farlax i cinc d'altres llocs. L'administrador i el ministre Falanthas es van reunir amb el director Beruss per discutir una proposta en què pensaven demanar que els quatre sistemes més propers a les hostilitats fossin sotmesos a un procés d'aprovació accelerada...

-Jo puc accelerar considerablement aquest procés només que em faci portar d'una vegada aquesta la tableta de validació.

El nerviosisme de la Trell s'havia intensificat fins al punt de tornar-se clarament visible.

-Princesa, tot això fa que em senti molt incòmoda...

- Està qüestionant la meva autoritat per prendre una decisió respecte a aquestes sol·licituds?

-No, princesa Leia, per descomptat que no. És només que he pensat que... Bé, potser seria preferible que consultés amb els seus ministres abans d'aprovar les sol·licituds i que coordinés la seva decisió amb...

-La tauleta de validació, si us plau -va dir la Leia amb fermesa -. O si no m’emportaré aquestes sol·licituds al meu despatx i les aprovaré allà, i després informaré a Nanaod que necessitarà trobar una nova secretària executiva, ja que l'anterior haurà estat acomiadada per insubordinació.

La Trell va permetre que el seu comunicador llisqués cap la mà. Els seus dits van girar el dial.

- Encara no has trobat una tauleta de validació, Faylee? -Va preguntar, emprant el to de veu més tranquil i impassible que va ser capaç.

La porta de la sala de conferències es va obrir un instant després i una auxiliar va entrar amb una tauleta de validació a les mans. La Trell va assenyalar a la Leia amb una inclinació de cap, i l'auxiliar va col·locar la tauleta sobre la taula davant d'ella i va marxar.

- Vol seure? -La va convidar la Leia, assenyalant el seient que hi havia davant del seu.

Quant la Trell es va haver assegut, la Leia va col·locar la primera sol·licitud sobre de la tauleta i va activar el seu sistema de gravació. La protuberància en forma de prisma de la part superior de la tauleta contenia tres lents hologràfiques: una per a gravar el document, una altra per gravar el firmant mentre signava i una altra per registrar al testimoni assegut davant.

-Presidenta Leia Organa Solo, actuant en nom de la Nova República, en l'assumpte de la sol·licitud d'emergència presentada per Galants per esdevenir membre de la Nova República -va dir la Leia, agafant l'estilet de validació.

-Poas Trell, secretària executiva del Primer Administrador Engh, actuant en funcions de testimoni.

La Leia va signar la petició amb una floritura.

-Aprovat. Presidenta Leia Organa Solo, actuant en nom de la Nova República, en l'assumpte de la sol·licitud d'emergència presentada per Wehttam per esdevenir membre de...

Quan la Leia va arribar al cinquè document del feix, la Trell va titubejar.

- Té intenció d'aprovar totes les peticions procedents de Farlax?

-Tinc intenció d'aprovar totes les peticions, i punt. Tingueu la bondat de continuar.

La Trell va respirar fondo, va pensar una cosa que va acabar decidint callar i va ajuntar les mans sobre la taula.

-Poas Trell, secretària executiva del Primer Administrador...

El ministre Falanthas va arribar just a temps que la Leia li lliurés el feix de sol·licituds d'admissió aprovades quan ja es disposava a marxar.

-Bon dia, Mokka -va dir la Leia-. Sento que li hagin fet abandonar la reunió per res. Però ja que és aquí, permeteu-me demanar-li que s'asseguri que tots els governs rebin la notificació reglamentària el més aviat possible. No, esperi... Sap si el conseller Jobath encara està a Coruscant?

-Crec que es troba a l'alberg diplomàtic.

-Llavors deixeu que jo m'ocupi de Galants. M'agradaria informar personalment al conseller.

Mentre es disposava a anar-se'n, el ministre Falanthas va abaixar la mirada cap al feix de documents que la Leia li havia deixat a les mans, els va contemplar en silenci durant uns instants i després va alçar els ulls cap al rostre de la Leia.

- Què he de dir-li al director Beruss?

-Digui-li que hem fet el que calia fer -va dir la Leia -, i digui-li que ara podem passar a ocupar-nos de les decisions realment difícils.

-El doctor Yintal li va dir «almirall»-va dir en Plat Mallar mentre ell i l’Ackbar passejaven pel jardí d'exercicis del pati de la infermeria de la Flota -. Li va tractar com si fos alguna cosa més que un vell pilot estel·lar. Li va tractar com si fos algú molt important.

-Per ser un metge, el doctor Yintal sempre tracta a tothom d'una manera inusualment respectuosa -va dir l’Ackbar -. Bé, què se sent podent moure’s?

-És molt més agradable que estar al llit -va dir en Mallar-. Realment vaig passar setze dies dins d'aquest tanc?

-Jo hi era quan va ser ingressat -va dir l’Ackbar -. El seu estat era terriblement greu.

- Quant duren els dies d'aquest món? Són igual de llargs que els de Polneye?

-Sospito que duren exactament el mateix: des d'un crepuscle fins al següent -va dir l’Ackbar, i va celebrar el seu acudit amb una rialleta -. Quant a la seva pregunta, abans necessito saber si Polneye encara utilitza les mesures del sistema Imperial i el rellotge decimal. Segueixen utilitzant-lo?

-Sí.

-La longitud d'un dia de Coruscant és de mil quatre segments temporals estàndard -va dir l’Ackbar-. Podeu ajustar les seves expectatives basant-se en aquesta durada.

-Llavors els seus dies són una mica més curts -va dir en Mallar-. El dia de Polneye té mil vuit-cents segments temporals estàndard, però tot i així... Porto setze dies aquí. -Una preocupació sobtada li va enfosquir la cara -. Com vaig a pagar totes aquestes cures mèdiques?

-No ens deu res -va dir l’Ackbar -. Penseu que és un regal de la Nova República..., i com un regal que ens encanta poder fer-li. -Va guardar silenci durant uns moments, i després va assenyalar un banc proper amb una de les mans-aleta -. Vol que descansem una estona?

-No -va dir en Mallar, movent el cap -. Poder tornar a caminar resulta molt agradable.

-Doncs llavors caminarem -va dir l’Ackbar, reprenent el seu lent avanç.

-El doctor Yintal em va dir que no sabia res sobre el que està passant a Polneye -va dir en Mallar passats uns instants -. Si vostè és almirall, vol dir això que potser sàpiga alguna cosa més que ell?

-Em temo que l'últim informe que ens ha arribat de Polneye és el seu -va dir l’Ackbar -. No hem pogut establir cap mena de contacte amb el seu planeta, i tampoc hem pogut enviar un navili d'exploració.

- En setze dies? Per què no?

-Plat Mallar, ha de tractar de preparar-se per la idea que és l'únic supervivent d'aquest horrible atac -va murmurar l’Ackbar.

-Però Deu Sud seguia intacta quan em vaig anar..., i hi havia un transport a la pista...

-Hem analitzat les gravacions obtingudes pels sistemes de registre del seu interceptor -va dir l’Ackbar -. El transport estava sent carregat d'androides i equip divers. Em temo que hi ha molt poca base per a l'esperança.

En Mallar va guardar silenci durant el temps que van trigar a donar més de mitja volta al pati.

- Qui ho va fer? -Va preguntar per fi -. Pot dir-me almenys qui va matar a la meva família?

-L'atac va ser portat a terme pels yevethans -va respondre l’Ackbar.

- Els yevethans? -Va preguntar en Mallar, molt indignat -. I qui són els yevethans?

-Són una espècie nativa del Cúmul de Koornacht. Van ser esclavitzats per l'Imperi, però pel que sembla se les van arreglar per robar les tecnologies imperials, i potser també una flota de combat bastant poderosa. Diverses colònies més també van ser atacades. La informació de què disposem dista molt de ser completa però, de fet, vostè és l'únic supervivent conegut.

- Què estan fent sobre ells?

-Hem pres mesures per protegir els altres mons habitats dels voltants de Koornacht -va dir l’Ackbar -. Pel que fa a què podem fer per respondre a l'agressió dels yevethans, això és una cosa que encara està per decidir.

-El que vaig veure no era una agressió -va dir en Mallar-. Allò va ser un assassinat a sang freda. Va ser una carnisseria meticulosament calculada, res més...

-Sí -va dir l’Ackbar, assentint -. Ho va ser.

-Doncs llavors no ho entenc. Per ventura tot el que he sentit dir sobre la Nova República era fals? Van deposar a l'Emperador per les injustícies que es cometien sota el seu govern. Es van enfrontar a tota la...

Quan la Leia va arribar al complex de sales executives del quinzè nivell del Centre Ministerial, Alole i Tàrrick estaven parlant a l'entrada de recepció, discretament col·locats a l'altre costat del llindar per donar la benvinguda o per interceptar les visites, segons correspongués. L’Alole es va tornar cap a la Leia, i el seu rostre es va il·luminar veient-la.

-Princesa... Acabem d'assabentar-nos que havia tornat.

-Oh, ja m'imaginava que us assabentaríeu de seguida -va dir la Leia amb un somriure sarcàstic -. Què tal estàs, Alole?

-Estupendament, princesa.

...Armada imperial per una qüestió de principis. És això veritat, o només és propaganda?

-És veritat.

- I segueixen tenint una gran flota pròpia?

-Sí.

En Mallar es va aturar i es va girar cap a l’Ackbar.

- La utilitzaran?

-Prendre aquesta decisió és una cosa que està en mans del govern civil -va dir l’Ackbar -. No sé què decidiran fer.

- Per què és tan difícil?

-Potser no entengui això, Plat Mallar, però aconseguir que una democràcia decideixi fer la guerra no resulta gens fàcil -va dir l’Ackbar -. Llevat que hi hagi estat atacada directament, naturalment... Tot ha de ser discutit. La provocació ha de ser prou gran perquè pugui imposar-se a la política, i sempre es necessita molt temps. –L’Ackbar va bellugar el cap -. Setze dies no és temps suficient.

- Què creu que passarà? Digui-m'ho amb tota sinceritat -li va pregar en Mallar-. És important.

L’Ackbar va assentir.

-Crec que al final demanarem comptes als yevethans pel que han fet, i que els hi farem pagar -va dir-. Però abans caldrà lliurar un combat bastant aferrissat aquí.

-Gràcies -va dir en Mallar-. Sap quan podré sortir de l'hospital?

-Quan el doctor Yintal hagi quedat satisfet de la seva recuperació -va dir l’Ackbar-. Jo diria que encara li queda un altre dia d'estada aquí, i això com a mínim. Ja ha fet plans?

-Sí -va dir en Plat Mallar-. Vaig a oferir-me com a voluntari per servir en el seu cos de pilots. Quan facin pagar als yevethans el que han fet... Bé, vull formar part d'això. És l'únic que m'importa ara. És l'únic al que puc dedicar la meva vida.

- Tàrrick?

-Estic molt bé, senyora presidenta.

-En aquest cas, hi ha alguna raó per la qual no puguem entrar ara mateix en aquesta sala i començar a treballar?

-Cap en absolut -va dir en Tàrrick, i va somriure.

Un cop al despatx particular de la Leia, tant els formalismes com la familiaritat es van esvair de seguida.

-Bé... Quin aspecte tenen els danys vistos des del vostre extrem del bot salvavides?

-Ara que torna a ser aquí ja no semblen tan greus -va dir en Tàrrick.

-Hem estat tenint alguns problemes a l'hora de fixar el rumb -va dir l’Alole.

-Ah, sí?

-Hi havia un munt de persones que intentaven fer-se amb el timó al mateix temps.

La Leia va assentir.

- Quina longitud té la meva llista d'assumptes urgents?

-No és aclaparadora -va dir l’Alole-. Hem estat atenent tots els problemes dels que podíem ocupar-nos pel nostre compte. Però en Behn-kihl-Nahm insisteix que vol veure-la tan aviat com sigui possible.

-No ho oblidaré -va dir la Leia-. Alole, tingues la bondat de cridar al Senat i esbrina si en Bennie disposa d'algun moment lliure per veure’m avui.

-Immediatament -va dir l’Alole, anant cap a la porta -. La seva llista d'assumptes urgents està en el seu quadern de dades.

-Gràcies -va dir la Leia, agafant el quadern de dades -. Tàrrick, tracta de localitzar al conseller Jobath i intenta convèncer-lo que ha de venir a veure’m. Digues-li que tinc notícies per a ell.

-Porta quinze dies trucant cada matí -va dir l'ajudant amb un suau somriure -. Crec que aconseguiré fer-lo venir.

L’Alole s'havia aturat davant de la porta.

-Princesa...

La Leia va alçar la mirada del quadern de dades.

- Sí, Alole?

-Ens alegrem molt que hagi tornat.

- Sí? Bé, doncs fes una petita enquesta i estic segura que esbrinaràs que la vostra opinió és clarament és minoritària -va dir la Leia.

En Behn-kihl-Nahm va entrar amb un somriure als llavis, va abraçar la Leia i després es va girar i va tancar la porta de la sala de recepció de la princesa.

- Com esteu, princesa?

-Millor -va dir ella -. Com estic en realitat, Bennie? I oblida el protocol, d'acord?

El president del Consell de Defensa va escollir la butaca més gran i es va acomodar en ella abans de contestar.

-De moment no corres perill. Segueixes comptant amb el suport de cinc dels set membres del Consell. No hi ha hagut cap activitat realment seriosa que pugui provocar la intervenció del Consell de Govern per començar a parlar d'una petició de manca de confiança.

-Vaja, la situació realment sembla millor del que tenia dret a esperar... Qui està en contra? Borsk Fey'lya?

El bothan, un polític implacablement oportunista, presidia el Consell de Justícia i sempre havia tractat a la Leia amb molta fredor, en gran part a causa de la seva amistat amb l’Ackbar.

-És clar -va dir en Behn-kihl-Nahm -. Recolzar-te no el beneficia en res, naturalment... Però per si es dóna el cas que la marea arribi a canviar, Fey'lya ja s'ha adjudicat el paper de líder de l'oposició. Atès que Justícia no té cap responsabilitat real en la guerra o amb la diplomàcia, Fey'lya pot jugar les seves cartes als dos extrems de la taula.

- I com s'ho farà per fer això?

-De moment els descontents del Senat s'aniran agrupant al seu voltant. Per què? Per la senzilla raó que Fey'lya està més amunt i resulta més visible que cap d'ells. Ni tan sols ha hagut de prometre res, encara que potser acabaran pensant que ho ha fet. I quan les xarxes de notícies comencen a buscar el que ells anomenen equilibri informatiu, en Fey'lya pot parlar tan clar com el que més.

-M'estàs dient que hauré d'anar acostumant-me al so de la seva veu.

-Cada cop que siguis objecte de l'atenció de les xarxes de notícies, en Fey'lya hi serà. Dintre d'un mes, potser dos, i si arribessin a expulsar-te de la presidència... Bé, llavors ja hauria adquirit el poder suficient i hauria pujat prou amunt per tenir una possibilitat d'esdevenir president en funcions.

La Leia va assentir i va arrufar les celles.

-Però segurament llavors la teva posició seria més sòlida que la seva, no?

-En aquest camp de batalla hipotètic, haver estat el teu campió en una causa perduda m'hauria infligit ferides fatals -va dir el president del Consell de Defensa -. Si el Senat o el Consell de Govern acaben decidint arrabassar-te la presidència, no pensaran en mi perquè et substitueixi.

- I si presentés la meva dimissió?

En Behn-kihl-Nahm va retorçar les espatlles i es va enfonsar una mica més a la butaca.

-No hi ha cap raó perquè facis això..., i ni tan sols perquè prenguis en consideració la possibilitat de fer-ho.

-D'aquesta manera no quedaries tacat per la teva relació amb mi -va insistir la Leia -, i en Fey'lya no tindria ocasió d'anar reforçant el seu bloc de poder.

-Tu i jo ja som al lloc en el qual hem d'estar -va replicar en Behn-kihl-Nahm-. No hi ha cap necessitat de parlar de canvis. És una distracció totalment innecessària.

-Intentaré recordar això quan Borsk Fey'lya parli des de l'estrada del senat -va dir la Leia -. Qui és l'altre conseller que s'ha posat de part seva?

-L'altre és en Rattagagech, però en realitat jo no m'atreviria a afirmar que s'hagi posat de part del conseller Fey'lya -va dir en Behn-kihl-Nahm.

Tot just sentir el nom, la Leia va comprendre immediatament la raó que hi havia darrere de la distinció feta pel seu mentor. En Rattagagech, un elomin molt erudit i plàcidament callat que presidia el Consell de Ciència i Tecnologia, era l'antítesi del vociferant bothan en gairebé tots els aspectes.

- Saps alguna cosa sobre les seves raons?

-Són les que es podien esperar d'en Rattagagech -va dir en Behn-kihl-Nahm-. Els elomins estimen l'ordre. Després dels esdeveniments de les últimes setmanes, en Rattagagech ha començat a considerar-te més com una font de caos polític i social que com una força que treballa en pro de l'estabilitat i l'ordre.

-Suposo que difícilment puc culpar-lo per això -va dir la Leia -. Hi ha algú que doni senyals de voler canviar de postura?

-El conseller Praget ha expressat certa ambivalència durant les nostres converses -va dir en Behn-kihl-Nahm, nomenant el director del departament de Seguretat i Intel·ligència-. Estem parlant del present, naturalment. Una gran part del que passi en el futur dependrà del que facis a continuació. La guerra és una perspectiva que desperta molt poc entusiasme. Un curs d'acció massa agressiu podria fer canviar de parer amb gran facilitat a dos, potser fins i tot a tres, membres més del Consell i impulsar-los a donar suport a una petició de manca de confiança..., i llavors no hi hauria cap manera de protegir-te d'una votació senatorial.

- I quin grau d'entusiasme desperta al Senat la idea que cal fer justícia?

En Behn-kihl-Nahm va arronsar les espatlles.

-Els senadors es mostren força indiferents. Les morts d'uns desconeguts, convenientment invisibles en el llunyà Cúmul de Koornacht, no tenen molt pes davant de la perspectiva de les morts de patriòtics pilots de la Nova República i el que hi hagi combats en mons de la Nova República que actualment viuen en pau. N'hi ha que troben una causa en aquests esdeveniments, però potser són més els que només veuen una crisi política.

-La qual cosa em recorda una cosa -va dir la Leia -. Què va ser del desafiament a les meves credencials presentat pel senador Tuomi?

-S'ha acabat. Aquest assumpte ha quedat oblidat. En Beruss va aconseguir aixafar sota d'una muntanya d'embolics reglamentaris i burocràtics, i jo vaig aconseguir limitar la desfilada cap al podi a deu oradors.

- Quants més haurien parlat si no t'haguessis plantat al final de la cua enarborant una destral?

En Behn-kihl-Nahm va descartar la seva pregunta amb un gest de la mà.

-Tot això no és més que soroll que ha de ser ignorat. La pregunta realment important té a veure amb el futur. Què planeges fer sobre els yevethans?

- Què som prou forts per poder fer? -Va preguntar la Leia-. Hi ha alguna opció que no acabi portant a posar la presidència en mans de Fey'lya, Praget o Cian Marook?

-Potser hauries de començar a pensar en què s'hauria de fer, i després tu i jo podríem tractar de trobar alguna manera de sobreviure a això.

-El que s'hauria de fer... –La Leia va bellugar el cap -. El que hauríem de fer és obligar els yevethans a què tornessin a N'zoth, i després embolicar-los en un camp d'interdicció planetari i programar el cronòmetre perquè mantingués el camp activat durant mil anys. I tot i així, probablement seria una sentència massa suau per a ells...

-Ets més bondadosa que jo -va dir en Behn-kihl-Nahm -. L'única justícia que sóc capaç d'imaginar per als yevethans consistiria en fer que patissin la mateixa sentència que ells van imposar a les seves víctimes. Això és impossible, naturalment... Fer alguna cosa així ens obligaria a violar tots els principis de la Declaració. –En Behn-kihl-Nahm va agafar un caramel agredolç del bol que hi havia damunt de la tauleta lateral -. Però no em costaria res quedar-me creuat de mans i mirar mentre un altre ho feia.

-Ets més fort que jo -va dir la Leia -. Crec que jo hauria de mirar cap a un altre costat.

En Behn-kihl-Nahm va fer desaparèixer el caramel amb un espetec de les seves mandíbules.

-Però mentre esperem que aparegui aquest venjador...

-Potser hauria de reunir-me amb el Consell de Defensa per fer-me una idea de fins on estan disposats a arribar.

-Preferiria veure que us presenteu davant el Consell amb un pla i no amb una pregunta.

-Si em presento davant seu i insisteixo que hem d'utilitzar la Cinquena Flota per donar una bona surra als yevethans, llavors tots es recordaran del que va dir a Tig Peramis sobre la raó per la qual hem construït aquesta flota, i també recordaran el que va dir en Nil Spaar sobre la meva herència. Si anem a fer qualsevol cosa que pugui posar en perill les vides dels que porten els uniformes de la Nova República, la iniciativa haurà de procedir del Consell de Defensa.

En Behn-kihl-Nahm va moure el cap.

-Aquesta iniciativa només pot procedir de tu.

-Doncs llavors mai arribarà a produir-se -es va limitar a replicar la Leia en un to bastant sec -. En Nil Spaar m'ha deixat lligada de mans. Els senadors Hodidiji i Peramis li van proporcionar la corda..., i jo em vaig quedar quieta i vaig deixar que em lliguessin sense oferir cap resistència perquè en Nil Spaar estava somrient mentre ho feia.

-Aquesta decisió no ha de girar al voltant de la Leia Organa Solo.

- Quin altre origen podria tenir?

-Podria tenir el seu origen en Plat Mallar -va dir en Behn-kihl-Nahm -. Aquest noi podria esdevenir el símbol de la teva causa.

La Leia ja estava movent el cap fins i tot abans que en Behn-kihl-Nahm hagués acabat de parlar.

-No utilitzaré a Plat Mallar -va dir -. No vaig a explotar la seva tragèdia. Si l'execució d'un milió d'éssers conscients i la destrucció d'una dotzena de comunitats planetàries no és raó suficient, si els membres del Consell necessiten que els hi passegem una víctima viva per davant dels nassos perquè la seva presència els impulsi a actuar... Bé, això vol dir que hauran caigut molt baix. I si actuéssim d'aquesta manera, nosaltres també cauríem molt baix.

En Behn-kihl-Nahm es va aixecar.

-A vegades la política t'obliga a caure molt baix i a prescindir de la vergonya -va dir, allisant-se la roba -. I actualment a Coruscant hi ha més polítics que estadistes.

-No vull creure això.

-Doncs és veritat. Penseu-vos-ho bé, princesa -va dir en Behn-kihl-Nahm, tornant bruscament als formalismes -. Només tindreu una oportunitat de ser el seu líder. Si la deixeu escapar, llavors no us quedarà més remei que seguir el curs que ells decideixin adoptar..., i no puc prometre que el destí final d'aquest viatge vagi a resultar molt agradable.

La connexió d’hipercomunicacions només va mostrar estàtica fins que el general Àbaht va introduir el codi de desxiframent que l'almirall Hiram Drayson l'havia obligat a memoritzar. Uns segons després, alguns més de la demora habitual en les transmissions del sistema d’hipercomunicacions, el núvol d'estàtica es va convertir en la cara del director d'Alfa Blau.

-General Àbaht... -Va dir en Drayson amb una inclinació de cap -. Li agraeixo que s'hagi posat en contacte amb mi.

-Bé, Drayson, potser vostè pugui explicar què està passant aquí -va grunyir l’Àbaht.

-Potser està esperant massa de mi -va dir en Drayson -. Després de tot, això és Coruscant... Quina peculiaritat se us preocupa?

-Vaig sol·licitar suport addicional quan encara no havia transcorregut una hora de la nostra arribada -va dir l’Àbaht-. L'única contestació que he rebut és el silenci. Se m'ha dit que la meva sol·licitud està sent revisada pel Comandament Estratègic del Departament de la Flota, però ni un sol membre del nivell de l'alt comandament s'ha posat en contacte amb mi.

-El Comandament Estratègic està esperant rebre alguna mena d'orientació de nivells encara més alts -va dir en Drayson -. Fins que s'hagi adoptat una decisió sobre aquests temes, no crec que pugui esperar rebre cap mena de reforços..., llevat que s'hagi d'enfrontar a un atac directe.

- I quant temps trigaran a adoptar alguna decisió? -Va preguntar l’Àbaht-. M'he vist obligat a enviar naus de la Cinquena Flota a Galants i Wehttam. La resta de sistemes veïns encara no tenen protecció. I cada dia que passem aquí patrullant el buit espacial permet que els yevethans s'atrinxerin més sòlidament en els mons que han conquerit. No podem recompensar la seva agressió. Hem de fer alguna cosa per castigar-la.

-No és a mi a qui ha de convèncer, Àbaht.

- I a qui he de convèncer llavors? La nostra presència no està servint de res. A hores d'ara els yevethans ja deuen saber que la Flota no és més que una amenaça buida mancada de tot significat real.

-La princesa vol actuar de la manera més correcta possible -va dir en Drayson -i necessitarà la nostra ajuda per aconseguir que tot es faci de la manera correcta.

- A quina classe d'ajuda es refereix?

-Al fet que ha de trobar proves més explícites de les atrocitats comeses pels yevethans -va dir en Drayson -. Sense aquestes proves, la princesa Leia no disposarà de la força suficient per vèncer la resistència del Senat.

L’Àbaht va arrufar els llavis en un grunyit silenciós.

-No estic segur que puguem fer més del que ja hem fet. He enviat rondaires fins a la mateixa frontera, i fins i tot una mica més enllà d'ella. La nostra tecnologia sensora senzillament no està prou avançada per poder proporcionar dades a aquesta distància. Ja estic tenint considerables dificultats per obtenir informació tàctica fiable, així que no parlem d'obtenir documentació sobre les massacres...

-Confio que seguirà insistint malgrat totes les dificultats.

-Si m'està preguntant si les fures i els rondaires segueixen allà fora, la resposta és sí -va replicar l’Àbaht-. Però ara ja és massa tard per poder obtenir la classe de proves que em demana. A jutjar per la informació que m'ha enviat, els yevethans no van deixar moltes proves. I ja que parlem d'això, pot explicar-me per què les proves de què disposa actualment no són suficients per a la princesa Leia?

-No és una qüestió del que la princesa Leia hagi vist o no -va dir en Drayson, una mica ambiguament -. És una qüestió del que pot mostrar al Senat. Si posa a la seva disposició dades obtingudes mitjançant fonts d'intel·ligència independents, i això inclou qualsevol classe d'informació que no procedeixi de l’INR o de la Flota... Bé, llavors el significat del que els mostri acabarà perdent-se entre les preguntes sobre el seu origen.

-Jo també tinc unes quantes preguntes que fer sobre el seu origen -va dir l’Àbaht-. Per obtenir aquestes gravacions hologràfiques, vostè havia de disposar d'algun tipus d'efectius de recerca destacats dins del Cúmul de Koornacht..., efectius que o ja s'havien introduït allà sense ser detectats, o que eren capaços de moure’s prou de pressa per poder arribar-hi abans que els incendis s'haguessin apagat. M'agradaria moltíssim saber quina mena de Fura ha estat capaç de fer tot això.

-Dóna la casualitat que aquestes són precisament les preguntes que la Leia no pot permetre que li formulin -va dir en Drayson -. La princesa necessita informació sòlida i clara que procedeixi d'una font irreprotxablement corrent. Li suggereixo que envieu una Fura a la Zona Dinou, general.

- La Zona Dinou? –L’Àbaht va consultar el seu mapa tàctic -. Això queda a una tercera part de la perifèria del Cúmul anant cap al Nucli..., fora de l'àrea que hem estat patrullant i a una considerable distància d'ella.

-Doncs llavors li suggereixo que ampliï la seva àrea de patrullatge.

- Per què?

-Sembla que la Zona Dinou es troba en el vector visual que uneix Wakiza amb Doornik-319, la base yevethana situada més cap a l'exterior. Crec que podria tenir una oportunitat de dur a terme algunes intercepcions de senyals mitjançant els sensors d’hipercomunicacions.

- Es refereix a senyals yevethanes?

-Per descomptat.

L’Àbaht va deixar escapar un grunyit, però el seu rostre va romandre totalment inexpressiu.

- I quan podria sorgir aquesta oportunitat?

-Oh... Sospito que hi ha molt trànsit anant i venint entre aquests dos punts -va replicar en Drayson sense immutar-se -. No em sorprendria gens ni mica que la seva Fura captés algunes dades durant les primeres hores de patrullatge per aquesta zona.

-Dades que em veuria obligat a transmetre immediatament al Departament de la Flota.

-Per descomptat.

-I després que el Departament de la Flota hagués rebut aquestes dades... Acabarien arribant a les mans de la Leia?

-Sí, i crec que prou de pressa.

L’Àbaht va assentir.

-Pensant-ho bé, potser els yevethans ja porten massa temps observant aquest desplegament de patrullatge -va dir després -. Si estenc el perímetre de les rutes de patrullatge afegint la meitat de la distància màxima actual, potser aconsegueixi que es preguntin per què ho he fet.

-Li agraeixo moltíssim que hagi prestat tanta atenció als meus suggeriments, general -va dir en Drayson, somrient afablement -. Oh, i una cosa més...

- De què es tracta?

-Atès que probablement encara queden alguns dies, o fins i tot setmanes, de feina a fer en aquest extrem de la línia, potser podria començar a pensar si pot permetre’s enviar una nau de petit tonatge a cada un dels sistemes habitats que encara no compten amb cap tipus de protecció.

-Estic convençut que cap navili més petit que una fragata podria resistir un atac inicial yevethà, i no disposo de més navilis d'aquesta classe de què pugui prescindir en aquests moments -va dir l’Àbaht.

-Té raó, naturalment -va dir en Drayson -. Amb una corbeta o una patrullera d'escorta probablement no n'hi hauria prou per dissuadir els yevethans, i no hi ha dubte que aquesta classe de navilis no podrien repel·lir un atac de les seves forces. És només que... Bé, jo havia pensat que la seva presència potser pogués arribar a tenir un cert valor simbòlic...

I llavors l’Àbaht va comprendre de sobte que li estava dient en Drayson en realitat. «M’acabes de dir que no rebrem reforços a menys que haguem d’enfrontar-nos a un atac directe, eh? I en conseqüència, t'agradaria que li tendís un parany als yevethans oferint l'esquer d'una victòria fàcil.»

-Només hi ha una cosa pitjor que deixar a aquestes poblacions sense protecció, i és enganyar-los amb una falsa il·lusió de seguretat -va replicar secament l’Àbaht-. I només hi ha una cosa pitjor que demanar als teus homes que arrisquin les seves vides obeint les teves ordres, i és enviar-los a una batalla que saps que no podran guanyar. Els meus pilots i les meves tripulacions no són símbols, almirall Drayson..., i no els trairé reduint-los a aquesta condició.

-Comprenc els seus sentiments, general -va dir en Drayson -, i els comparteixo. Però us convido a què reflexioni i a què decideixi si la seva situació actual en aquesta zona de patrullatge es diferencia en alguna cosa de la situació d'un navili d'escorta que estigués en òrbita al voltant de Dandalas o de Kktkt. Si els yevethans ataquessin la seva formació, molts problemes quedarien enormement simplificats.

- M'està dient que hem estat enviats aquí per provocar als yevethans i aconseguir que ens declarin la guerra?

-Li estic dient que potser hauria de decidir quants centímetres de braç vol ficar a la boca del Rancor -va replicar en Drayson -. Zona Dinou, general. Sigui quina sigui la seva decisió final respecte als altres assumptes de què hem estat parlant, li prego que no falti a aquesta cita.

L'oficina de reclutament de les Casernes Generals de la Flota es trobava just al costat de la porta principal, la qual cosa significava que quedava bastant lluny de la infermeria. L’Ackbar estava una mica preocupat per l'examen físic, però no havia aconseguit persuadir en Plat Mallar que esperés fins al dia següent. Així i tot, l'energia clarament visible en les llargues gambades d’en Mallar durant el trajecte fins a l'oficina de reclutament semblava donar la raó al doctor Yintal i confirmar la seva opinió que el supervivent de Polneye podia ser donat d'alta no estava equivocada.

Quan van arribar a la petita cúpula blanca adornada amb la insígnia de la Flota, l’Ackbar va ser derrotat en una segona discussió, aquesta vegada sobre si hauria d'acompanyar Mallar.

-He d'entrar aquí sense que ningú em porti agafat de la mà -havia dit en Mallar-. És molt important per a mi... No vull cap compassió, ni cap favor especial de vells pilots estel·lars.

-Com vulgui -havia dit l’Ackbar, rendint-se davant la tossuda decisió del jove grannan.

L'almirall va anar a una zona d'espera que normalment només estava ocupada per civils i es va permetre sentir una lleu diversió davant la reacció dels sorpresos oficials de reclutament, que es van afanyar a saludar-lo.

En Mallar feia gairebé una hora que estava dins, però el procés durava unes dues. I quan va tornar a aparèixer, tenia un aspecte encara més horrible que en els pitjors moments de la seva convalescència: els seus ulls estaven tan buits com una crisàlide abandonada pel seu ocupant, i tota la vida s'havia esfumat d'ells. L’Ackbar es va aixecar ràpidament i va anar cap a ell.

- Què ha passat? -Va preguntar-. Oh, és igual... Hi ha un lliscador en el lloc de guàrdia. Anem: puc portar-lo a la infermeria en un obrir i tancar d'ulls.

-M'han rebutjat -va dir en Mallar, amb la cara plena d’adolorida perplexitat.

- Per l'ensinistrament de pilotatge?

-Per a qualsevol cosa. Per a tot. Em va rebutjar... No m'han permès oferir-me voluntari per cap lloc de servei.

-Això és absurd -va dir l’Ackbar-. No es mogui d'aquí.

L’Ackbar va travessar la sala de recepció i les cambres en què tenien lloc les entrevistes deixant un deixant de salutacions sense respondre darrere d'ell, i va seguir endavant fins arribar al despatx del supervisor de reclutament.

- Almirall Ackbar? -Va exclamar el supervisor, posant cara de sorpresa i aixecant-se ràpidament del seu seient quan l’Ackbar va entrar sense ser anunciat-. Eh..., senyor -va afegir, i es va afanyar a alçar la seva mà dreta en una rígida salutació militar.

-Major, un dels seus reclutadors acaba d'entrevistar un sol·licitant anomenat Plat Mallar -va dir secament l’Ackbar-. Vull que aquest reclutador vingui ara mateix a aquesta habitació per respondre a unes quantes preguntes.

-Immediatament, almirall. -El supervisor es va inclinar sobre el seu comunicador i va bordar una ordre -. Si hi ha hagut algun error ho lamento moltíssim, almirall...

L'arribada d'un tinent humà molt alt va interrompre les disculpes, l’Ackbar va girar i va ignorar per complet al Major.

- Com es diu? -Va preguntar l’Ackbar, fixant-se en la insígnia corelliana col·locada damunt de la butxaca dreta que ocupava el lloc reservat per al fermall d'afiliació.

-Sóc el tinent Warris, senyor.

- Tindria la bondat d'explicar-me quins han estat les seves accions respecte a Plat Mallar? -Va preguntar l’Ackbar.

L'oficial de reclutament va titubejar durant uns moments abans de respondre.

-No l'entenc, senyor... Mallar no reunia les qualificacions necessàries -va dir Warris per fi quan es va haver recuperat del seu desconcert inicial.

- No reunia les qualificacions necessàries?

-No, senyor -va dir Warris -. Les directrius de reclutament especifiquen amb tota claredat que l'educació primària del sol·licitant ha d'haver estat impartida a través d'una escola o programa certificat. El programa d’en Plat Mallar ni tan sols figura en el sistema.

-Per descomptat que no, ximplet... S'ha adonat a quina espècie pertany?

-Sí, senyor. Però això és un altre problema, senyor. Mallar no pot servir a la Flota perquè no és ciutadà de la Nova República. De fet, si és el cas hi ha alguna cosa encara pitjor que el simple fet de no ser ciutadà de la Nova República: Mallar és ciutadà de Polneye, un planeta que oficialment encara està considerat com aliat de l'Imperi. No podia permetre que s'aprovés l'entrevista de selecció, senyor. -El reclutador va tornar la mirada cap al Major a la recerca d'ajuda-. Hi ha circumstàncies especials de les que no se m'hagi informat que puguin...?

-Almirall, el tinent Warris ha seguit els procediments habituals amb tota correcció -va dir el més gran -. Si aquest sol·licitant no disposa d'un historial de ciutadania verificable en algun món que formi part de la Nova República, ni tan sols podem pensar a reclutar-lo.

- Tot això no són més que ximpleries burocràtiques! -Va exclamar l’Ackbar, cada vegada més enfurismat i alçant la veu en una marea de justa indignació -. Què ha estat de saber jutjar el coratge d'un home, el seu honor..., els seus desitjos de lluitar i les raons que hi ha al seu cor? És que ara tots els sol·licitants han de sortir del mateix motlle immutable, com si fossin soldats de les tropes d'assalt, per poder obtenir la seva aprovació? -Va acomiadar el reclutador amb un gest de la mà -. Vagi-se'n.

En Warris se'n va anar, visiblement alleujat veient-se expulsat tan bruscament pel seu superior, mentre l’Ackbar concentrava l'atenció en el supervisor.

-Almirall, si pogués proporcionar-nos un context que justifiqués el seu interès en aquest cas, li asseguro que reconsideraríem la sol·licitud...

-Un context -va repetir l’Ackbar amb incredulitat -. No n'hi ha prou amb què un home estigui disposat a posar-se un uniforme i a lluitar al costat de persones a les que mai ha vist, només perquè comparteix un ideal amb elles? Ah, no, la seva oferta ha de procedir del context adequat, i els seus documents escolars han d'estar en ordre, i els seus braços no han de ser massa llargs, i el seu tipus sanguini ha d'estar registrat en els bancs de dades dels equips mèdics de combat. –l’Ackbar va bellugar el cap, sentint-se cada vegada més disgustat -. Com han canviat les coses... Encara puc recordar un temps en què ens alegràvem que hi hagués algú disposat a lluitar al costat de nosaltres, fos qui fos.

-Almirall... Hi ha d'haver algunes normes, alguns patrons que...

El Major estava emprant un to apaivagador, i l’Ackbar no estava disposat a deixar-se calmar per ell.

-Major, pregunteu-vos quants d'aquells als que actualment considerem herois de la Rebel·lió, i no m'estic referint únicament als noms coneguts per tots, haurien reunit les qualificacions necessàries per a lluitar per la seva llibertat sota les seves regles -va dir amb més ferocitat que mai -. I després pregunteu-vos si aquesta resposta no fa que el seu rostre acabi d'adquirir un aspecte bastant semblant al de la claveguera intestinal d'un Nerf.

L’Ackbar va girar i va sortir del despatx sense esperar una rèplica, i molt menys una salutació.

Abans que hi hagués recorregut la meitat del passadís, l’Ackbar ja estava lamentant el seu esclat emocional i començava a témer haver fet el ridícul. Però el que va trobar quan va arribar a la zona d'espera va fer que totes aquestes preocupacions s'esvaïssin per ser substituïdes per una profunda tristesa.

Doncs l’Ackbar va veure que tots els seients de la zona d'espera estaven buits. Pel que sembla en Plat Mallar havia quedat tan destrossat pel rebuig que no li havia esperat. Sense dir ni una paraula al recepcionista o al sentinella, el jove supervivent havia marxat de l'oficina de reclutament, havia sortit per la porta principal i s'havia esfumat a la ciutat.

L’Ackbar es va tornar cap al sentinella de la porta i va assenyalar el lloc de guàrdia amb un dit.

-Necessitaré aquest lliscant.

Següent