Escut de mentides (VII)

Anterior

7

Quatre hores després que el Llimac del Fang s'hagués enlairat de Teyr, en Luke estava assegut davant dels panells de pilotatge i examinava el trànsit que anava abandonant el planeta per darrere d'ells.

La targeta d'ajuda al viatger li havia informat que no existia cap línia espacial comercial que prestés un servei regular directe entre Teyr i la llunyana Atzerri. En Luke s'havia concentrat en els navilis particulars, sintonitzant i arxivant els perfils d'identificació enviats pels seus transductors a mesura que passaven al costat de les boies del Control de Vol intern.

Brunzit Estel·lar, NR80-440330, propietari Joa Pqis, registrat a Vobos, Tammuzan...

Cavalcant cap a la Ruïna, NR27-382992, propietari Fracca, registrat a Orron III...

Joguina d'Amanda II, NR18-950319, propietari Horitzons Il·limitats, SA, registrat a Kalla...

- Què estàs buscant? -Va acabar preguntant l’Akanah -. Ningú em va veure entrar al comunal, i mentre vam estar a Teyr ningú ens va crear el més mínim problema.

-És una simple precaució -va dir en Luke sense apartar la mirada del lector de codis -. El simple fet que ningú ens preguntés què fèiem allà no ha de significar que la nostra presència a Teyr hagi passat totalment desapercebuda.

- Creus que algú pot haver estat vigilant? Què vols dir exactament amb això, Luke?

-Aquests homes de Lucazec, Akanah... Bé, fos quina fos la persona per a la qual estaven treballant, naturalment que el que saps els interessava tant com tu mateixa. No sé què pensen que poden fer amb tu, però resulta obvi que volen arribar fins als fallanassis.

-Jo mai trairia al cercle. I ningú pot obligar-me a fer res que jo no vulgui fer, Luke..., ni tan sols tu.

-Però ara m'estàs portant-hi, no? -Va replicar en Luke -. I si es limiten a no perdre'ns de vista, llavors també els portaràs fins allà. En tenen prou amb seguir-nos i amb tenir paciència. Això és el que estic buscant, comprens? Busco algú que pugui estar seguint-nos. Si alguna d'aquestes naus que estan sortint de Teyr torna a aparèixer..., o torna a aparèixer més tard, llavors haurem de fer alguna cosa.

-El cercle pot protegir-se a si mateix.

-Estic segur que els Jedi també pensaven que no corrien cap perill -va dir en Luke -. Però estaven equivocats.

-Els Jedi es van enfrontar a un enemic terrible i a la traïció d'un dels seus -va dir l’Akanah.

-Oh, encara queden enemics més que suficients -va dir en Luke -. Tots els dictadors i senyors de la guerra dels sectors imperials, per exemple..., inclosa l’almirall Daala, que no em sembla probable hagi trobat alguna nova afició en què ocupar el seu temps. Després tenim els centenars de milers de sistemes habitats de les Fronteres, al Sector Corporatiu...

-I també hi ha la Nova República.

En Luke es va tornar cap a ella.

- Què has dit?

-Ara la Nova República ocupa el lloc que abans estava ocupat per l'Imperi. S'ha convertit en el nou gran poder de la galàxia, no? -Va dir l’Akanah -. Els líders de la Nova República són els que més haurien de perdre si algú aconseguís desafiar el seu poder amb èxit, i el poder de la Nova República suposa la major amenaça a la qual han d'enfrontar-se els que trien mantenir-se allunyats dels altres i pensar d'una manera diferent.

- Penses que la Nova República està perseguint els fallanassis? Apa, Akanah... Com pots pensar això?

- Per què no? -Va replicar l’Akanah sense immutar-se -. Vas ser tu qui va decidir que aquests homes de Lucazec eren agents imperials. Com saps que no havien estat enviats per Coruscant? Com saps que no estaven treballant per la vostra INR?

El suggeriment era absurd, risible..., però tot i així va aconseguir reduir al Luke al silenci. Va tornar a clavar la mirada en els controls i va intentar posar una mica d'ordre en els seus pensaments. Per alguna raó inexplicable, se sentia incapaç de recordar per què havia estat tan segur que els homes de Laltra eren agents imperials que havien romàs pacientment ocults esperant la seva oportunitat. I el suggeriment de l'Akanah oferia una explicació a alguna cosa per a la que en Luke no tenia explicacions, ja que els principis morals dels elomins eren tan rígids que la simple perspectiva que un d'ells estigués treballant per una xarxa d'espionatge imperial resultava totalment inimaginable. Però l’INR...

Extraviat, NR40-844033, propietari Tok-Foge Pokresh, registrat a Bothawui...

-Jo sóc l'única persona que podia proporcionar aquesta informació -va acabar dient en Luke, i va moure el cap -. Però aquella nit només vaig parlar amb en Han i la Leia. I la Leia ni tan sols em va donar ocasió que li expliqués el poc que sabia. Ningú sabia que me n'anava, o per què.

L’Akanah li va fregar l'espatlla.

-Et prego que no pensis que sospitava de tu -va dir -. Els homes de Laltra no t’esperaven..., i si l'INR hagués pogut comptar amb la teva ajuda, llavors no haurien tingut cap necessitat de seguir el nostre rastre.

-Bé, en realitat ni tan sols sé si ens estan seguint -va dir en Luke -. Només vull assegurar-me que ningú intenta fer-ho..., i, en el cas que ho intentin, vull assegurar-me que no se surtin amb la seva. Si arriba a ser necessari, ara podem saltar a l'hiperespai en qualsevol moment. I abans que fem el nostre últim salt hiperespacial, vaig a repassar tota aquesta nau des del morro fins a les toveres i m'asseguraré que no hem adquirit cap sistema de seguiment nou mentre estàvem estacionats a Teyr.

-Confio que adoptaràs totes les precaucions adequades. Sé que et jugues tant en això com jo -va dir l’Akanah -. Et faria res que em fiqués al llit una estona? Quan érem a l’Aerotrén de l'Abisme no vaig dormir massa bé.

Adela, NR32-000439, propietària Refka Trell, registrat a Elom...

-Clar que si -va dir en Luke -. Endavant, ves a dormir. T'avisaré si passa alguna cosa inesperada.

L’Akanah li va estrènyer suaument l'espatlla.

-Gràcies -va dir, i va començar a girar sobre els seus talons.

-Akanah...

- Sí?

- Què saps sobre el nostre destí?

-Sé que Atzerri és un món dels Comerciants Lliures, i molt poca cosa més.

-Doncs jo ni tan sols sabia això -va dir en Luke, tornant-se cap a ella -. De fet, crec que seria millor que establís contacte amb l'atles del Ministeri d'Estat de Coruscant i sol·licités un informe general als bancs de dades diplomàtiques.

- Pots fer-ho?

-Crec que sí -va dir en Luke -. Estaria utilitzant un canal de punt a punt i no faria cap emissió, així que ningú s'assabentaria.

-Però a Coruscant ho sabrien -va dir l’Akanah -. Seria com fer un anunci públic d’on anem.

En Luke va moure el cap.

-No he oblidat el que acabes de dir, però no puc tractar a aquestes persones com si fossin enemics nostres -va dir -. naturalment que... Sempre podria enviar diverses sol·licituds d'informació, de tal manera que la petició de dades sobre Atzerri només seria una més entre la multitud. Et sentiries més tranquil·la d'aquesta forma?

-Fes el que creguis necessari -va replicar l’Akanah amb un lleu somriure -. La ignorància també té els seus riscos. Sospesa aquests riscos, i compara'ls amb els que suposa revelar els nostres plans. Si et sembla que la balança acaba inclinant-se en favor de sol·licitar aquesta informació, i si esperes fins que hàgim saltat a l’hiperespai abans de sol·licitar-la, llavors no tindré res a objectar a la teva decisió.

Poc després de la reorganització del govern, Nanaod Engh havia lliurat al Luke codis d'accés a la majoria dels veritables tresors de la Nova República, entre els quals les biblioteques centrals de dades de les diferents branques del Ministeri general ocupaven un lloc destacat. Gràcies a la intervenció de l'almirall Ackbar, en Luke també disposava del nivell d'accés de seguretat més elevat mai concedit a un civil.

Aquesta combinació de codis i nivell de seguretat feia que en Luke pogués disposar d'una gran quantitat d'informació en el moment en què ho desitgés. Però l'accés havia estat concedit com una cortesia, però no com una necessitat. Les curiositats més urgents d’en Luke estaven relacionades amb zones que tenien molt poc interès per les burocràcies, i fins aquell moment mai havia trobat una raó que li impulsés a fer ús dels favors que li havien estat concedits.

Però de sobte tenia una raó.

Fins al moment, la seva contribució a l'expedició havia estat tan modesta que gairebé fregava la invisibilitat. En Luke depenia completament de l’Akanah en tot allò referent a la informació, i resultava bastant difícil veure què necessitava l’Akanah d'ell. Companyia, potser, i les seves habilitats com a pilot, però certament no protecció; l’Akanah s'havia mostrat molt clara respecte a això.

L’Akanah li havia ofert un regal de gran valor anant a veure’l, i havia hagut de superar bastants obstacles per poder fer-ho. En Luke no només se sentia incòmodament depenent d'ella, sinó que també tenia la sensació d'haver contret un deute involuntari...., i tenia molt poc a oferir a canvi per poder equilibrar la balança.

Però la informació sobre l'Estrella del Matí que havia obtingut li donava una oportunitat de ser una mica més útil.

Si li haguessin interrogat al respecte, en Luke hauria dit que la suspicàcia no havia jugat cap paper en la seva decisió d'establir contacte amb el Registre de Naus de la Nova República mitjançant el seu codi d'accés militar. Encara que l’Akanah hagués extret la seva nova destinació del Corrent, ja havia transcorregut molt temps des que els fallanassis van marxar de Kell Plath. La perspectiva d'un altre Griann que els fes perdre la seva pista era raó més que suficient per intentar explotar al màxim aquest descobriment.

Tanmateix, i sense que ni ell mateix entengués molt bé per què, en Luke va esperar fins que l’Akanah va estar adormida abans d'establir la connexió al sistema d’hipercomunicacions. No volia que l’Akanah pensés que estava intentant verificar la història que li havia explicat i saber una mica més sobre ella, per descomptat, però en Luke també era conscient que ell tampoc volia permetre’s arribar a pensar que estava fent investigacions sobre l’Akanah perquè no es fiava d' ella. Havia de ser capaç de confiar en l’Akanah. Tot el que havia fet fins aquell moment, i la seva mateixa presència al costat d'ella en aquesta cabina, depenien d'això.

-Registre de Naus.

L’Aventurera Verpine no disposava d'un teclat que permetés dur a terme entrades d'alta seguretat, pel que en Luke va haver de transmetre els codis vocals.

-Autorització verificada -va dir l'encarregat del registre -. Endavant.

-Necessito un informe sobre una nau particular.

-Sí, senyor. Ràpid o complet?

- Quina diferència hi ha?

-L'informe complet inclou tot el que s'hagi registrat en les diferents bases de dades que estan connectades al sistema: taxes, transferències, ports visitats... Inclou tot allò del que disposem, sigui el que sigui. Excepte en el cas de les naus acabades de sortir de fàbrica, la quantitat d'informació pot arribar a ser realment considerable.

-Complet -va dir en Luke -. La nau és l'Estrella del Matí, registrada a Teyr, propietat de...

-La tinc a la meva pantalla, senyor -va dir l'encarregat del registre -. Un informe complet requereix aproximadament una hora de temps. Voleu que ho enviï al seu identificador d'hipercomunicacions actual quan l'informe estigui preparat, o prefereix que el retingui aquí fins que torni a posar-se en contacte amb nosaltres?

-Envií-me’l -va dir en Luke.

-Molt bé, senyor. Alguna cosa més?

En Luke va fer un ràpid cop d'ull per sobre l'espatlla i va desplegar els seus sentits per confirmar que l’Akanah estava adormida.

-Sí -va dir, deixant-se portar per un impuls sobtat -. També voldria un informe complet sobre un esquif, una Aventurera Verpine amb número de registre RN80-109399, sense nom registrat actual, propietari i port de destinació desconeguts...

-La tinc en pantalla, senyor. Voleu que us enviï aquest informe juntament amb l'altre?

-No -va dir en Luke -. Ja tornaré a trucar.

-Molt bé, senyor. Alguna cosa més?

-No.

-En aquest cas, pot tancar la connexió.

-Tancant connexió -va dir en Luke, i va allargar la mà cap als controls.

I després es va preguntar per què obeir aquell impuls el feia sentir-se tan brut.

La migdiada de l’Akanah va durar més de tres hores, però l'informe del Registre de Naus encara no havia arribat quan va començar a remoure’s. La jove no li va dir res quan va sortir del cubicle de son, i després va desaparèixer durant diversos minuts darrere de la pantalla d'intimitat de la unitat sanitària.

Quan va emergir d'ella, en Luke va veure que l’Akanah havia decidit prescindir de la peça més ondulant i de múltiples capes que havia portat durant la seva estada al planeta en favor del senzill vestit d'una sola peça i mànigues llargues cenyit al cos que havia estat utilitzant durant una gran part del salt a Teyr. Quan es va reunir amb ell en els controls de vol, en Luke va percebre la tènue aroma que la unitat de neteja havia deixat a la seva roba.

- Ens ha sortit alguna ombra?

-Cap, o almenys cap que sigui prou maldestre com per haver delatat la seva presència fins al moment -va dir en Luke -. Hi ha divuit naus... No, espera, ara ja són dinou... Bé, hi ha dinou naus viatjant per aquest corredor de sortida. En teoria totes es dirigeixen cap a la Cruïlla de Foless o van cap Darepp.

- En teoria?

-Segons les regles de la llibertat de navegació, les naus no han de presentar plans de vol o anunciar la seva destinació, en tenen prou amb comunicar la seva presència quan marxen d'aquí i quan arriben al lloc on van.

L’Akanah es va inclinar cap endavant per estudiar les pantalles que mostraven les dades de navegació.

- Com has aconseguit que mostrin aquests indicadors? Quan venia cap a Coruscant, només em van ensenyar aquestes barres verdes. El sistema de control ni tan sols va voler explicar què eren.

-Les opcions de visualització figuren en els menús de seqüències de comandament, però en realitat la pantalla bàsica et diu tot el que cal saber durant la major part del temps -va dir en Luke -. Una barra verda t'indica la presència d'una nau que es troba prou lluny de tu perquè no hi hagi cap perill i que està seguint un curs de no col·lisió. Una barra groga vol dir que els sensors han detectat la presència d'una nau que es troba una mica més a prop del que és habitual, però que no està seguint un curs de col·lisió. Una barra vermella t'indica que els sensors han detectat la presència d'alguna cosa que està seguint un curs de col·lisió. En el cas de les roques s'utilitzen els mateixos colors, amb l'única diferència que el símbol emprat és un cercle..., com aquest d'aquí.

-Així que qualsevol símbol vermell vol dir que hi ha algun perill, no?

En Luke va assentir.

-Estic segur que aquesta nau compta amb algunes alarmes francament sorolloses, i que també disposarà de protocols per evitar col·lisions.

- I si algú disparés un coet contra nosaltres? Apareixeria com una barra vermella?

En Luke va arrufar les celles i va reflexionar durant uns moments abans de respondre.

-Probablement apareixeria com un cercle, com si fos un cos asteroïdal que s'estigués movent molt de pressa -va dir per fi -. Els coets no emeten senyals d'identificació, i els sensors dels esquifs no disposen de mòduls de reconeixement d'amenaces.

-Mai he estat a bord d'una nau de guerra -va dir l’Akanah -. Quines diferències hi ha entre aquesta cabina de control i el pont d'un navili militar?

-Oh, són dos mons totalment diferents -va dir en Luke.

- I en què es diferencien exactament?

-Bé... En un navili militar, els sistemes automatitzats hi són per ajudar al pilot, i pràcticament tot el que té alguna importància es fa a través de les teves mans en els controls -li va explicar en Luke -. Una nau com aquesta ha estat dissenyada perquè els sistemes experts s'encarreguin de la major part de funcions de navegació i pilotatge a fi d'evitar que un pilot descuidat pugui cometre algun error.

-I suposo que això vol dir que un caça té més controls, oi?

-Molts més. Dimonis, però si només la palanca de vol d'un caça ja té gairebé tants controls com tot aquest panell... -Va dir en Luke -. La immensa majoria del que aquesta nau et permetrà fer per tu mateixa es troba enterrat a tres nivells de profunditat en les pantalles que mostren les diferents opcions de comandament.

L’Akanah va assentir.

-I suposant que estiguéssim sent perseguits per un navili de guerra, o si fóssim interceptats per un caça... Què podries fer, Luke?

En Luke va passar els dits per entre els seus cabells.

-Menys del que esperes, probablement -va dir-. No és una prova a la qual tingui moltes ganes d'enfrontar-me.

- Ni tan sols amb la teva reputació com a pilot?

-Els impulsors d'espai real d'aquesta nau tenen molt poca potència, la qual cosa vol dir que no podríem escapar. El Llimac del Fang no posseeix unes toveres vectorials realment dignes d'aquest nom i encara que la seva massa és bastant reduïda, això vol dir que no és molt àgil. Els escuts de navegació s'esvairien sota el primer impacte, i el segon obriria una bretxa en el casc..., llevat que el segon tret procedís d'un canó iònic.

- Què passaria llavors?

-Que tots els sistemes començarien a fer espurnes i quedaríem a la deriva a l'espai -va dir en Luke, acompanyant les seves paraules amb un somriure melancòlic -. Les teves capacitats de pilotatge no et serveixen de molt en aquesta classe de situació, i la reputació és encara menys útil.

-Així que la nostra única esperança seria saltar a l'hiperespai abans que ens donessin.

-Doncs més o menys si.

I just llavors la consola va emetre un delicat dringueig musical que va sobresaltar considerablement a l’Akanah.

- Què és això? Què passa?

-Res que hagi de preocupar-te -va dir en Luke mentre s'inclinava cap endavant-. Aquest senyal ens avisa que estem a punt de rebre un fitxer transmès a través del sistema d’hipercomunicacions. És un informe sobre l'Estrella del Matí. L’he sol·licitat a Coruscant mentre estaves dormint.

Un flaix d'ira va il·luminar els ulls de l’Akanah.

-T'havia demanat que esperessis fins que haguéssim saltat a l’hiperespai.

-També em vas demanar que avalués la situació i que prengués una decisió -va replicar ràpidament en Luke -. Si ens quedem quiets al centre del no-res esperant fins que rebem l'informe, llavors no podrem fer un salt ràpid per arribar al nostre destí tan de pressa com vols. I a més vaig pensar que amb aquest fitxer potser tinguen alguna informació de què voldríem disposar abans de decidir-nos per Atzerri.

-Ja havíem decidit anar a Atzerri -va replicar secament l’Akanah -. L'escriptura del Corrent que vaig trobar a Teyr ens va dir que havíem d'anar-hi.

-Vull fer una ullada a aquest informe -va dir en Luke -. Tal com jo veig les coses, com més informació tinguem millor.

-Aquest informe només servirà per confondre'ns i desorientar-nos -va dir l’Akanah -. Ja et vaig explicar que els fallanassis mai deixem cap mena de rastre que pugui ser seguit per algú de fora del cercle.

Un altre dringueig musical va indicar el final de la transmissió.

-Doncs llavors compto amb tu perquè evitis que em perdi -va dir en Luke mentre activava el panell secundari -. Tu pots llegir aquest fitxer o fer com si no existís, Akanah, però jo necessito la informació que conté. Mai m'ha agradat prendre decisions a cegues.

En Luke havia previst dues coses per al retard en l'arribada de l'informe..., i depenent de quina fos la culpable, havia esperat rebre un expedient molt prim o un de molt gruixut.

L'expedient era molt gruixut, i resultava gairebé aclaparador en la seva minuciosa atenció als detalls. L'Estrella del Matí, també conegut com Mandarí, també conegut com Pelegrí, també conegut com Agregador, havia tingut una història molt llarga abans de passar a les mans dels fallanassis, i una història molt atrafegada després.

Construït pel Sindicat de Disseny de Koqus com una variació sobre un disseny de la República de Seinar encara més antic, estava classificat com un transport per a rutes curtes malgrat la configuració en forma d'habitacle per dormir del seu compartiment principal de passatge, que era prou gran per acollir cinquanta-vuit persones. Amb els quaranta-quatre metres de longitud i els vint metres de diàmetre del seu casc principal en forma de pala dotat de dues cobertes, l'Estrella del Matí podia dur a terme descensos planetaris sense cap dificultat fins i tot als espaiports més petits... , i un bon pilot fins i tot podia tractar d'aterrar-hi en un camp i sortir ben parat de l'obstinació. L’hiperimpulsor era un Bloc I més aviat corrent proveït de generadors de fusió duals. Però els motors iònics, una parella de SoroSuub Escurçó 40, haurien proporcionat una potència motriu més que adequada a una nau que tingués una vegada i mitja la seva massa.

«Amb aquesta classe de cames, podria desafiar al Falcó a fer una carrera i posar-li les coses bastant difícils», va pensar en Luke.

Però el que li va semblar encara més interessant que les especificacions va ser la confirmació que l'Estrella del Matí seguia sent propietat de la Corporació Kell Plath d'Teyr, i que ho havia estat durant els últims quinze anys. La llista de visites portuàries corresponent a aquest període incloïa més de dues-centes entrades, sense que cap port aparegués més de tres vegades i amb la major part d'entrades corresponents a una sola visita.

«Has viatjat molt -es va dir en Luke mentre examinava la llista -. Ni tan sols havia sentit parlar de la majoria d'aquests llocs.»

La llista tenia molts buits, i resultava obvi que era incompleta. Hi havia molts períodes d'un mes o més temps -bastant més de la durada màxima de trajecte possible per a aquella nau segons el seu índex tècnic -per als que la llista no donava cap port. Però una nota a peu de pàgina explicava que els registres més antics d'alguns mons de l'Aliança no estaven disponibles, que els registres dels mons que s'havien vist seriosament involucrats en la guerra estaven incomplets o havien estat destruïts, i que alguns registres adquirits recentment encara no havien estat processats.

«PER SI SOLA I EN SI MATEIXA, L'ABSÈNCIA DE DADES NO HAURIA DE SER CONSIDERADA COM UNA INDICACIÓ QUE S'HAGIN PORTAT A TERME CAP VIATGE PROHIBIT o ACTIVITATS IL·LEGALS», deia l'advertència impresa al començament de la llista de ports visitats.

Això no va impedir que en Luke comencés a fer-se algunes preguntes i es permetés certes especulacions. El període més llarg no cobert per la llista, al qual només li faltaven uns quants dies per arribar a l'any, s'havia iniciat tres mesos després que la flama dels bufadors iònics hagués esborrat el nom Mandarí del casc. El buit començava diverses setmanes abans de la batalla d'Endor, i prosseguia al llarg del període de combats més aferrissats de l'últim any de la guerra contra l'Emperador.

Segons el registre que en Luke tenia davant dels seus ulls, l'Estrella del Matí havia partit de Mòtexx amb un carregament complet per posar rumb a Gowdawl sota una llicència de contracte particular. La nau no va tornar a ser vista fins que va aparèixer, amb la cabina de control i els compartiments de càrrec buits, a Arat Fraca, uns tres-cents dies després.

I tenint en compte com estaven les coses en aquell temps, aquest era un bon moment perquè un transport que no tenia armament busqués refugi en un port o en algun altre lloc segur. Però on havia anat? Mòtexx i Arat Fraca estaven a gairebé dos sectors de distància l'un de l'altre i es trobaven separats no només per milers d'anys llum, sinó també per la Nebulosa Negra de Parfadi, amb les seves súper massives estrelles de neutrons bessones que la tornaven completament innavegable. I què havia estat dels passatgers que van sortir de Mòtexx? Els registres no contenien cap dada que permetés afirmar que l'Estrella del Matí hagués arribat a Gowdawl.

Un altre port conspicu per la seva absència era Atzerri. La primera destinació visitada per l'Estrella del Matí després de Teyr havia estat Darepp. Durant les setmanes següents, l'Estrella del Matí havia emprès una llarga i erràtica vagabunderia cap a la Vora, detenint-se en mons colonials que tenien noms com 23 Mere, Yisgga, Nova Polokia, Fwiis i Babbadod abans d'alterar el seu curs per dirigir-se cap al cor de la galàxia i, amb el pas del temps, a la cita que li esperava Mòtexx. En Luke va fer alguns càlculs mitjançant l'ordinador de navegació de l’Aventurera Verpine, i va acabar arribant a la conclusió que el moment de màxima proximitat a Atzerri s'havia produït quan l'Estrella del Matí anava cap a Fwiis..., però el període de temps no justificat pels registres no era prou llarg perquè la nau pogués haver fet un viatge suplementari de cent cinquanta anys llum.

En Luke es va adonar que ja estava començant a fer provisió de valor per mantenir una nova discussió amb l’Akanah. «Els fallanassis no van anar directament a Atzerri després de marxar de Teyr. Així doncs, per què és tan important que nosaltres anem directament a Atzerri? Sabien els fallanassis que acabarien allà quan se’n van anar? I aquest indicador... Per què no assenyalava a Darepp? Tant de bo sabés exactament què deia el missatge que van deixar al comunal...»

Però va ser el tercer descobriment que va extreure de les dades de l'informe el que li va semblar més important. Va ser aquest descobriment el que li va impulsar a aixecar-se de la seva butaca i tornar al compartiment de servei, on l’Akanah estava fent el que podia per fingir que tenia altres coses en què ocupar el seu temps.

El vehicle que utilitzava per a aquesta representació teatral era el que en Luke havia acabat dient “els seus exercicis d'estirament” i al qual ella es referia amb el nom de meditació activa. En aquell moment la jove estava asseguda amb els ulls tancats i, sense cap esforç o tensió evidents, mantenia els turmells creuats darrere del seu coll. Amb el frec gairebé imperceptible de les puntes dels seus dits sobre el matalàs que havia col·locat damunt de la coberta en tenia prou per mantenir l'equilibri.

-He trobat una cosa -va dir en Luke en veu baixa i suau, i va esperar que l’Akanah donés algun senyal de què era conscient de la seva presència -. Akanah? -Va afegir, en veure que aquest senyal trigava a arribar.

La jove va fer una profunda inspiració d'aire i després va permetre que el seu cos rodés cap endavant i s'estirés fins que va acabar quedant asseguda en una postura més convencional. Els seus ulls es van obrir lentament, i van contemplar al Luke amb impassible serenitat.

- Què has trobat?

-És una cosa referent a l'Estrella del Matí -va dir en Luke -. Durant la major part dels últims mesos ha estat viatjant per Paranà, a l'altra banda del Sector Corporatiu. Però fa només dotze hores va atracar a Vulvarch.

- I per què penses que això és important?

-Vulvarch és a trenta-quatre anys llum de distància -va dir en Luke -. Podríem arribar allà en la meitat del temps que necessitaríem per anar fins a Atzerri..., en menys de la meitat, segurament.

-La nau no té importància -va replicar l’Akanah -. El nostre camí ens porta a Atzerri.

-Aquest camí gairebé ha desaparegut sota la mala herba que ha anat creixent en ell durant quinze anys -va dir en Luke -. Fixa't en el que ha passat fins al moment: hi ha moltes probabilitats que l'únic que trobem a Atzerri sigui un altre missatge dient-nos que anem a algun altre lloc, a Darepp, o Babbadod, o Arat Fraca. L'Estrella del Matí ha recorregut tot el mapa galàctic.

-La nau no té importància -va repetir l’Akanah -. És una eina..., una simple propietat. Se'ns ha dit que anem a Atzerri.

-El que sigui o qualsevol que sigui que ens estigui esperant a Atzerri ja porta quinze anys esperant i pot esperar durant uns quants dies més -va dir en Luke, començant a sentir-se cada vegada més frustrat per la seva tossuderia -. Però aquesta pista només té dotze hores d'antiguitat. Si saltem a l'hiperespai ara mateix, hauríem de poder arribar a Vulvarch abans que l'Estrella del Matí hagi tornat a salpar.

L’Akanah va moure el cap.

-No trobarem el cercle allà.

El to d’en Luke va trair la impaciència que sentia.

-Segons l'informe, la nau ha tingut el mateix pilot, una dona, des que Kell Plath va adquirir la nau. Aquesta dona ha de ser un de vosaltres, o almenys ha d'estar al corrent de tot. Akanah, podríem passar-nos mesos sencers seguint els moviments del cercle al llarg de quinze anys. Però l'Estrella del Matí podria dirigir-nos cap al lloc en què es troben els fallanassis actualment..., i potser fins i tot podria portar-nos allà. Pensava que això era el que volies.

-Seguiré el camí que han deixat per a mi -va replicar l’Akanah -. És el que sé. És el que va ser promès: el camí que porta a la llar estarà marcat.

En Luke va girar la cara, amb una mà atapeïda fins a formar un puny al costat del seu costat, i després es va retirar al compartiment davanter. Va romandre allà fins que va haver aconseguit dissipar la ira que s'havia apoderat d'ell i va tornar a creuar el llindar. L’Akanah ja havia reprès la seva meditació.

-Bé, voldràs almenys parlar amb ells abans que saltem a l'hiperespai? -Va preguntar -. Disposo de la direcció receptora d'hipercomunicació de l'Estrella del Matí, i puc establir una connexió d'alta seguretat perquè la facis servir. Pots disposar de tota la intimitat que vulguis per intercanviar qualsevol classe de senyal de reconeixement que necessitis usar amb la tripulació. Potser podries estalviar-te un llarg viatge que només suposaria una considerable pèrdua de temps.

-No -va dir l’Akanah sense alçar la mirada cap a ell -. La tripulació no pot ajudar-nos.

- Per què no?

L’Akanah va guardar silenci durant uns minuts i va acabar aixecant la cara cap a en Luke.

-Fins i tot suposant que la tripulació de la nau formi part del cercle, mai revelaran la seva identitat a una desconeguda que es troba tan lluny d'ells..., de la mateixa manera que jo mai revelaré la meva veritable essència davant algú a qui no pugui percebre dins del Corrent -li va explicar -. Els senyals externs i les paraules no són més que un simple ritual, el veritable reconeixement consisteix a sentir la presència d'un altre adepte al teu costat. Ho sento.

La seva negativa va deixar al Luke emmudit per la frustració, i l’Akanah ho va veure en els seus ulls.

-Hauries d’entendre-ho, Luke -va dir -. És el mateix que passa amb tu i amb els que són com tu... L'únic reconeixement que importa és el que sents aquí -va dir, donant-se uns copets entre els pits amb tres dits de la mà esquerra-. Aquesta és la veritat que mai et pot enganyar.

La disputa va romandre suspesa entre ells, surant en l'aire sota la forma d'un núvol de sospites i ressentiments que cap dels dos arribava a expressar en veu alta.

L’Akanah no va intentar prohibir al Luke que establís contacte amb l'Estrella del Matí pel seu compte, però es va mantenir prou a prop dels panells de control perquè li resultés totalment impossible fer-ho sense que ella s'assabentés. El seu comportament va deixar molt clar que l’Akanah tenia intenció d'evitar que hi hagués més sorpreses com la que li havia tingut després de la seva migdiada.

Per la seva banda, i encara que s’ho va guardar per a ell, en Luke ja havia arribat a la conclusió que posar-se en contacte amb l'altra nau sense disposar de la cooperació de l’Akanah només podria ser contraproduent. I atès que havia acceptat la seva decisió i s'havia resignat a la idea de portar el Llimac del Fang fins a Atzerri, trobava considerablement irritant el vigilant escrutini al que li mantenia sotmès la jove.

El seu escrutini també va impedir que en Luke pogués accedir a l'informe sobre la història del Llimac del Fang, que segurament estaria esperant a la llista de fitxers pendents del Registre de Naus. Els descobriments que havia fet gràcies a l'informe de l'Estrella del Matí i la tossuderia amb què l’Akanah insistia d'anar a Atzerri, feien que la seva curiositat s'hagués tornat més intensa que mai. Però aquesta curiositat estava sent frustrada, i això va fer que en Luke es sentís doblement ressentit i comencés a albergar algunes sospites pròpies.

Quan va arribar el moment de donar el salt que els allunyaria de Teyr, en Luke es va ocupar de tots els detalls sense anunciar-los-hi a l’Akanah, i després es va ficar a la llitera per dormir durant el curt salt que havia programat. Abans de fer-ho, va deixar l'informe sobre l'Estrella del Matí deliberadament obert a la pantalla secundària del panell de vol. No tenia cap manera de saber si l’Akanah se sentiria temptada per aquesta invitació. En Luke va obrir al màxim la seva connexió amb la Força, va permetre que les emocions discordants s'anessin dissipant i es va quedar adormit en qüestió de minuts.

L’Aventurera Verpine va obeir fidelment la seva programació i va emergir de l'hiperespai a tres hores de Teyr. En Luke es va aixecar de la llitera, va ser rebut per l’Akanah amb un afable somriure i se les hi va arreglar per correspondre amb un somriure fugaç i més aviat cansat.

-Vaig a posar-me en contacte amb el Ministeri d'Estat..., a menys que tinguis alguna raó perquè no ho faci -va dir mentre s'instal·lava al seient de pilotatge.

-No -va dir l’Akanah -. Necessites estar a soles?

En Luke va bellugar el cap i va activar l’hipercomunicador.

-Oh, no hi ha res de secret, merament un accés limitat i res més. -Va intentar tornar a somriure, i va descobrir que el resultat era bastant sincer -. I de totes maneres, tampoc anem molt sobrats d'intimitat.

En Luke només va necessitar uns quants minuts per transmetre les seves peticions, i les respostes van començar a arribar immediatament. En Luke va preferir callar que els set mons addicionals per als quals havia sol·licitat un informe de fons eren ports que, segons la llista, havien estat visitats en algun moment o altre per l'Estrella del Matí. Si l’Akanah reconeixia els noms causa que havia llegit l'informe, llavors sabria què li havia impulsat a actuar d'aquesta manera. En cas contrari, almenys mai arribarien a discutir per això.

-Vaig a iniciar aquesta inspecció de què t'havia parlat -va dir en Luke, posant-se dret.

- Puc fer una ullada a aquests fitxers?

-Naturalment -va dir en Luke -. De fet, seria preferible que ho fessis. Com ja t'he dit, no hi ha secrets. Estaré prou a prop per sentir-te, si trobes alguna cosa que et sembla que hauria de saber, pots cridar-me quan vulguis.

La inspecció de l'interior de la nau va requerir gairebé una hora. En Luke va començar pel petit compartiment de servei de l’esquif, i va anar obrint sistemàticament cada panell mòbil i portell d'accés, buscant qualsevol cosa que pogués semblar fora de lloc. El seu examen va descobrir una modificació bastant maldestre del reciclador d'aigua que explicava una de les excentricitats de l’Aventurera i mitja dotzena d'objectes perduts prou petits per haver quedat ocults en algun racó, però no va revelar res més.

-No entenc per què l’espaiport no permetia que hi hagués serveis de manteniment i reparacions a la zona d'estacionament -va dir l’Akanah quan en Luke va tornar a reunir-se amb ella.

-Probablement ho fan per protegir els interessos de la llicència de serveis. Cal assegurar-se que aquests hangars de manteniment sempre estiguin el més plens possible, saps? –En Luke va assenyalar les pantalles amb un gest de la mà-. Bé, és una lectura interessant?

-Atzerri no té Zona de Control de Vol -va dir l’Akanah -. Si volem, podem entrar en òrbita d'un salt i triar qualsevol lloc per baixar, tots els espaiports del planeta són independents. Sembla ser que tot just tenen un govern realment digne d'aquest nom.

-Ja he estat en mons dels Comerciants Lliures anteriorment -va dir en Luke -. Els Comerciants Lliures són el més proper a uns anarquistes que existeix a la galàxia. Si aconseguissin trobar una forma de viure sense tenir un govern i no córrer el risc que els bandits els robessin els seus objectes de valor, no vacil·larien ni un segon a adoptar-la. De fet, tendeixen a tolerar una considerable quantitat de discussions i baralles per les restes... Si vius en un món dels Comerciants Lliures, més et val no ser pobre o lent de reflexos.

L'expressió que va creuar fugaçment pel rostre de l’Akanah se li va passar per alt, però sí que va percebre el seu sotrac de repulsió.

-Una situació molt semblant a la de Càrratos després que la guarnició imperial marxés-va dir-. Hauria de sentir-me com a casa.

-Tu sí, però... I els fallanassis?

- Què vols dir?

-Que em sembla un lloc tan poc adequat per la teva gent com Teyr -va replicar en Luke -. Vas trobar alguna cosa en l'informe que suggereixi alguna raó per la qual poguessin anar-hi..., i ja no parlem de quedar-se a viure allà?

-També són la teva gent -va dir l’Akanah, i els seus llavis es van corbar en un tènue somriure ple de tristesa -. No tinc cap resposta per la teva pregunta, Luke. Potser el que Atzerri sigui el que és el convertia en el lloc més adequat per desaparèixer.

-Suposo que això podria ser una resposta.

-Prescindim de les suposicions, d'acord? -Va dir l’Akanah -. Bé, què em dius de la nau? Està neta?

-No he pogut trobar res.

-Doncs llavors continuem endavant. Anem directament a Atzerri tal com havíem decidit.

-No estic afirmant que no hi hagi persones capaces d'amagar alguna cosa prou bé com perquè jo no pugui trobar-la –li va advertir en Luke.

-Ja ho sé.

-Bé... Anem a veure si hi ha alguna ruta directa disponible des d'aquí -va dir en Luke, tornant-se cap a l’astrogador -. He pensat que serà millor que els dos salts hiperespacials estiguin quan menys distanciats millor.

Van saltar vint minuts després, amb l'informe sobre el Llimac del Fang encara esperant a Coruscant.

L'esquif semblava tenir la curiosa propietat d'anar-se'n fent més petit com més temps passaven a bord d'ell, i les tensions recents havien accelerat el procés. Quant haver iniciat el trajecte cap a Atzerri, l’Akanah i en Luke van tornar al seu antic costum de dormir per torns.

El sistema va donar bons resultats principalment gràcies a què el sistema d'eliminació de sorolls de la llitera era prou efectiu perquè la cortina dividís la nau en dos mons, foscor i llum, vigília i son. Durant la major part del cicle d'un dia, i fos quin fos el costat de la cortina en què es trobaven, tant en Luke com l’Akanah podien gaudir de la il·lusió d'estar sols a bord de la nau. Es permetien just el temps suficient amb els dos desperts entre el final d'un torn i el començament del següent per evitar haver d’anar a dormir en una llitera encara calenta, tal com es feia en els navilis militars..., encara que normalment en Luke podia percebre la delicada aroma de l’Akanah al coixí fins i tot després d'haver-li donat la volta.

El salt fins a Atzerri va ser bastant llarg. Durant el primer torn els viatgers no van tenir gran cosa a dir-se; l’Akanah estava impacient per anar-se'n al llit, i en Luke es va dedicar a llegir els fitxers diplomàtics. Durant el segon torn la situació va canviar una mica, i van mantenir una conversa cortesa sobre temes sense importància.

Quan va començar el tercer torn, els dos se sentien prou sols per tornar a agrair qualsevol classe de companyia i es van dedicar a passar el temps xerrant de qualsevol cosa. Durant el quart torn, en Luke es va atrevir a treure a la llum un tema que havia estat molt present en els seus pensaments durant el temps que havia passat a soles.

-Akanah... Si el fet de revelar el que diu l'escriptura viola el teu jurament, per què ho has fet?

-Perquè et considero un de nosaltres -va replicar l’Akanah, semblant una mica sorpresa davant la seva pregunta -. No has estat ensinistrat i no ets un adepte, però ets un fallanassi.

- Per què? Perquè la meva mare ho era..., o ho és?

-Per això, i pel potencial que portes dins teu. La teva capacitat per utilitzar la Força demostra que aquest potencial existeix.

En Luke va anar fins al seient de pilotatge i es va asseure de costat a ell.

- I com s'arriba a formar part del cercle?

-La curiositat no és suficient..., com suposo que ja sabràs. Alguns neixen dins del cercle, i alguns arriben a ell per un procés gradual. Potser els Jedi feu les coses d'una altra manera, per descomptat.

- Vols dir la diferència que hi ha entre haver nascut portant el do a la sang i ser fill d'algú que ja pertany a l'Ordre dels Jedi, d'algú que ja és un adepte entrenat?

-Però el do està en la sang, no?

-A vegades ho sembla. A vegades sembla com si el talent seguís el camí que més li ve de gust, com si la Força escollís a aquells que poden usar-la -va dir en Luke, girant sobre la seva esquena i recolzant un peu al tauler de control.

- Què vols dir amb això?

-Fixa't en el ressorgiment dels Jedi -va dir en Luke -. L'Imperi ens va perseguir tan implacablement que gairebé tots els que van aconseguir escapar van creure que eren l'únic Jedi que havia sobreviscut. Però hi ha quelcom més que el simple fet que uns quants solitaris hagin sortit dels seus amagatalls. He trobat estudiants sense el més mínim historial familiar pertanyents a espècies que no havien estat representades anteriorment dins de l'Ordre.

-Alguns Jedi potser fossin grans viatgers amants de l'aventura -va dir l’Akanah -. Quan vivia a Càrratos, vaig sentir explicar molts acudits sobre el tipus de distraccions amb què l'Emperador amenitzava les vetllades. Si un Jedi dorm sol, segurament deu ser perquè així ho ha triat..., com passa amb tu.

- M'estàs dient que esperaves que escalfés un llit amb tu? -Va preguntar en Luke -. Creia que havíem arribat a una altra classe d'acord.

-No -va dir l’Akanah -. Mai he esperat això.

-En aquest cas, què és el que m'estàs dient exactament?

-Que a hores d'ara en Luke Skywalker ja podria tenir cent fills..., o un miler.

-Això és una bogeria.

-No, és la pura i simple veritat. Les vides dels herois i de la reialesa estan governades per regles diferents de les que ha d'obeir la gent comuna, i tu estàs considerat com una mica de les dues coses. Això és una cosa que no se't pot haver passat per alt, Luke.

En Luke va arrufar les celles i va desviar la mirada.

-No sé com ser pare d'un nen, així que ja no parlem d'un miler.

-No necessitaries saber-ho -va replicar l’Akanah -. Les seves mares no ho esperarien de tu. Amb el regal que un fill teu suposaria per a elles ja n'hi hauria prou perquè t’estiguessin enormement agraïdes.

-Doncs jo sí que ho esperaria de mi -va dir en Luke, alterant decididament el curs de la conversa per intentar tornar al tema que realment li interessava -. Estàvem parlant de la meva relació amb el cercle dels fallanassis, i que sóc membre honorari d'ell...

-No has de fer servir aquesta paraula -va corregir l’Akanah -. Ets un novici.

-Llavors diguem que sóc un novici. Però hi ha alguna excepció en el teu jurament per a la gent com jo?

-Tot adepte té tant el dret a jutjar com el deure d'ensenyar -va dir l’Akanah -. He pensat molt en això, i he acabat prenent una decisió.

- I la resta? -Va preguntar en Luke-. Tu i jo hem passat moltes hores junts... Per què no has començat a ensenyar-me?

-Però és que sí que ho he fet -va dir l’Akanah -. T'he demanat que pensis en el que saps i en el que creus. Per anar més enllà d'això, el novici ha de demanar que se li obri la porta. Però tu no estàs preparat per pensar en tu mateix com un estudiant..., o almenys encara no ho estàs. Corres massa bé i amb massa facilitat perquè et resulti possible tornar a arrossegar-te.

-No -va dir en Luke, movent el cap -. Ser un Jedi significa viure en una recerca contínua. Un Jedi sempre està aprenent coses noves. És únicament en el costat fosc on acabes sucumbint a l'obsessió del coneixement i et deixes impressionar pel que ets capaç de fer.

-Doncs en el teu cas, aquí tens a una de les ombres del costat fosc -va dir l’Akanah, parlant molt a poc a poc -. Pots veure-la en la forma en què t'aferres al privilegi de matar, i en com et resisteixes als ensenyaments que t'he ofert. És una taca que delata la presència d'una ment que s'ha conformat amb unes respostes i a la qual li molesta veure’s desafiada per noves preguntes.

En Luke va jugar amb els cordonets que tancaven la pitrera de la camisa mentre pensava en el que acabava de sentir.

-Potser tens raó -va dir per fi -. Vaig descobrir la Força en un moment en què el que necessitava era poder. No volia la il·luminació, sinó una arma per protegir els meus amics. Estava pensant en la guerra contra l'Imperi, no en la pau amb l'univers. Potser alguna cosa d'això hi hagi perdurat en la imatge de mi mateix que he arribat a formar-me. Hi pensaré.

-Fantàstic -va dir l’Akanah -. Les teves paraules em donen noves esperances..., i l'esperança sempre és el començament de tot el que té algun valor.

En Luke es va aixecar i es va tornar cap a ella.

-Akanah.... Vull que m'ensenyis -va dir -. Vull aprendre a llegir l'escriptura del Corrent. Vas ser capaç d'ajudar-me a veure-la. Pots ensenyar-me a veure-la sense la teva ajuda?

-Sí, però aquesta no és la primera lliçó -va replicar l’Akanah-. Això vindrà més tard.

- I no et sembla que hi ha raons més que suficients per alterar el programa acadèmic?

- Quines raons pot haver per a això?

-Diguem que seria una mena de pòlissa d'assegurances -va replicar en Luke -. Si anem a seguir el teu camí, el camí marcat, fins al cercle, llavors el fet de trobar els signes que han estat inscrits al Corrent i llegir-los és crucial. Però si només un de nosaltres pot llegir...

-No em passarà per alt cap signe, i t'asseguro que sabré llegir-los correctament -va dir l’Akanah, movent el cap.

- I si ens separem per la raó que sigui? Vas dir que em consideres un fallanassi, no? En aquest cas, aquests signes també han estat escrits per a mi.

-El compromís ha d'estar basat en alguna cosa més que la necessitat -va dir l’Akanah -. Ho sento, Luke. Encara ha de passar una mica més de temps abans que em resulti possible fer el que m'estàs demanant.

En Luke va arrufar les celles.

- Tems que me’n vagi i intenti acabar aquest viatge sense tu?

-No -va dir l’Akanah -. Permetries que la impaciència de la teva estudiant dictés la seqüència i l'ordre que han de seguir les diferents etapes de la seva instrucció? Li lliuraries el secret que podria col·locar-la en una situació més delicada abans que la teva estudiant hagués afirmat aquests principis que et defineixen?

- Vols que jo també em sotmeti als juraments del cercle dels fallanassis?

-Sí -va replicar l’Akanah -. Però només quan estiguis preparat per a això, i encara no estàs preparat..., i només per la raó correcta, i aquesta no és la raó correcta.

-Bé, però llavors... Com puc donar-te aquestes garanties que m'estàs demanant, Akanah? Com puc demostrar-te que estic preparat?

-Pren la decisió de deixar la teva arma a bord quan arribem a Atzerri -va dir l’Akanah -. Si ho fas, m'hauràs demostrat alguna cosa. Això seria un començament.

En Luke va recolzar els colzes als genolls, es va pressionar el palmell de la mà amb el puny i va permetre que la seva mirada es llisqués per sobre de les seves mans fins clavar-se en la coberta.

-També hauré de pensar en això -va dir per fi, posant-se dret -. Si ho faig, vull que sigui per la raó correcta..., i no merament per pagar-li la meva propera lliçó a una mestra.

L’Akanah li va somriure amb dolçor.

-Sabia que no m'havia equivocat amb tu -va dir -. Quan arribi el moment, el cercle et donarà la benvinguda.

En Luke va assentir i va mantenir els llavis premuts mentre avançava per entre les butaques i anava cap a la llitera. Però l’Akanah devia veure-li alguna cosa a la cara, perquè es va aixecar i li va mirar fixament.

- Tens dubtes sobre mi, Luke? -Va preguntar.

En Luke va romandre en silenci durant uns moments abans de respondre, i després va acabar tornant la mirada cap a ella mentre mantenia un peu recolzat en el graó de la llitera.

-Hi ha algunes coses que no entenc, i coses sobre les que em faig moltes preguntes -va dir per fi -. És això el mateix que «tenir dubtes»? No ho sé.

-Ho és -va dir l’Akanah -. Per què mai em preguntes per «aquestes coses»? No tinc por a les teves preguntes. I tu, Luke? Tens por de les meves respostes?

-Oh, no.

-Llavors tems que la teva curiositat pugui ofendre’m.

-Potser.

-T'asseguro que resulta bastant difícil ofendre’m. Fes-me alguna pregunta ara, i potser així hi haurà un misteri menys que torbarà el teu somni.

En Luke es va tornar cap a ella i va baixar el peu de l'esglaó.

-D'acord -va dir -. Com vas aconseguir comprar aquesta nau? Per què no vas anar a Lucazec quant vas estalviat els diners que necessitaves per pagar-te el passatge? Havia de ser una quantitat molt inferior a la que vas pagar per aquesta nau. Veuràs, em sembla que ja fa anys que podries haver-hi anat... No entenc per què no ho vas fer, Akanah.

-Fa sis anys vaig estar a punt de fer-ho -va dir l’Akanah, somrient melangiosament -. Tal com has dit, tenia diners suficients per al passatge. Podria haver anat a Laltra. La temptació era gairebé irresistible.

- I? -Va preguntar en Luke, acompanyant la seva pregunta amb un gest de la mà.

-Si hagués anat, m'hauria trobat atrapada allà -va replicar l’Akanah-. Hagués aconseguit arribar a Lucazec, sí, però hauria tornat a ser pobre. A Càrratos, almenys hi havia espaiports amb molt de trànsit, i sabia com guanyar els diners suficients per anar estalviant a poc a poc. Ja vas veure com era Lucazec: allà no hi ha riquesa suficient que adquirir ni tan sols mitjançant el robatori o el matrimoni, i molt menys mitjançant el treball honrat.

-Així que vas esperar.

-En realitat no tenia altra elecció -va dir l’Akanah-. Vaig comprendre que necessitava adquirir alguna cosa més que els diners necessaris per pagar el passatge que em trauria de Càrratos, necessitava adquirir un grau de llibertat prou elevat per poder tenir la seguretat que mai no em veuria obligada a tornar a portar aquesta mena de vida. No tinc res a part d'aquesta nau, Luke, i uns quants crèdits..., però tinc aquesta nau. Encara que donades les teves prerrogatives d'heroi, potser no entenguis quant significa això per a mi.

-No, t'asseguro que ho entenc -va dir en Luke-. Encara no he oblidat el que sentia quan estava atrapat a Tatooine.

- He respost a la teva pregunta? Ho entens ara?

En Luke va assentir.

-Ho entenc tot excepte una cosa... Quan per fi vas tenir la nau, per què vas venir a buscar-me? Per què vas anar a Coruscant en comptes d'anar a Lucazec?

-Perquè quan somiava tornar a Laltra tu sempre estaves present en els meus somnis -va respondre l’Akanah amb afectuosa tendresa -. La qual cosa em va deixar perplexa fins que vaig comprendre el que significava. Significava que se suposava que havia de portar-te amb mi, en Luke. Significava que t’havia de portar fins al cercle, i que formessis part.

En Luke, per sorpresa seva més no per al seu disgust, es va adonar que creia en les seves paraules. Les respostes de l’Akanah posseïen la irresistible claredat i senzillesa de la veritat emocional.

Però, per alguna raó inexplicable, no van fer que li resultés més fàcil agafar el son.

 Següent