Empat

Empat


Àngela Phillips 

- Molt bé, Noi Blau, porta'ns a casa.

Les línies estel·lars es van convertir en un planeta verd blavós quan la Mair Koda va treure el seu vaixell de càrrega de l’hiperespai sobre Vernet.

- Té bon aspecte -va murmurar, somrient davant la primera vista del seu planeta natal després de gairebé sis mesos. El Noi Blau va baixar travessant la capa de núvols; la Mair va seguir la familiar línia de la costa cap a les franges de cultius de cereal del continent sud-oriental de Vernet. Va elevar la seva nau sobre les muntanyes de la serralada continental i Maz-Verlin va aparèixer a la vista, amb els llums de la ciutat brillant encara en els minuts anteriors a l'alba. La Mair es va dirigir cap a les llums vermelles i blaves del port estel·lar.

Què és això? Es va preguntar la Mair observant un patró desconegut de llums terrestres. Semblava com si un bloc d'edificis hagi estat construït al nord de la ciutat, però el cel estava massa fosc i el Noi Blau avançava massa ràpid per poder distingir qualsevol detall. Va prendre nota mental de preguntar per això més tard.

Les colònies grangeres de Vernet eren prou petites com perquè els vilatans consideressin tot un esdeveniment l'arribada d'un vaixell de càrrega estel·lar. Quan la Mair va baixar la rampa al camp d'argila compactada que servia com espaiport de Maz-Verlin, va veure una rotllana d'espectadors esperant veure el que la "bona vella" Mair els havia portat aquesta vegada. Fins i tot sota la llum grisa de l'alba va poder reconèixer algunes persones, i sabia el que cadascuna d'elles volia. Els seus pares d'acollida, Arn i Emmi Stonelaw, havien demanat una nova varietat de llavor de cereal, un calibrador per a la seva arada làser i vint metres de duranex per fer nous micos de treball per als seus fills. En Lorne Turvey, taverner local així com operari a temps parcial de l’espaiport, havia sol·licitat tantes holopel·lícules recents del Nucli com la Mair pogués portar-li. La Pursey Vermilla, una personalitat local, esperava discos de les últimes modes i (sempre en va) un rotllo de seda d’enfiladissa.

- Pels trons -va exclamar la Mair, somrient àmpliament -, no teniu res millor a fer, que m'esteu esperant les fosques i mitja del matí?

- Benvinguda a casa, Mair -va dir la Pursey, apuntant al capdavant de la multitud -. Vas trobar la meva seda?

Amb l'ajuda dels seus clients, per migdia la Mair ja havia descarregat gairebé tota la seva càrrega. Només unes poques i aparatoses peces de maquinària agrícola romanien a bord quan lliurava el rotllo de duranex al jove de quinze anys Yuri Stonelaw i va somriure quan el noi de pèl clar va trontollar sota el seu pes.

- Ei, per què no ha aparegut el teu germà, noi? -Va preguntar la Mair, ajudant al noi a subjectar el rotllo. En Yuri va torçar el gest, amb una expressió que semblava fora de lloc en el seu rostre rodó i de galtes rosades -. Què passa? -Va continuar la Mair -. En Kristoff està malalt o alguna cosa? No l'he vist en tot el matí, normalment és el primer de la fila quan arribo... després de la Pursey, és clar.

-En Kristoff -va dir l’Arn Stonelaw, prenent el duranex del seu fill- té ara preocupacions més importants esperant a l’espaiport.

- Què, s'ha casat? -Va exclamar la Mair. Va deixar de riure: l'expressió de l’Arn era ombrívola i en Yuri podria haver-la matat amb la mirada -. Està bé, em posaré seriosa, ho sento... Què és el que va malament?

-Tot... -va començar a dir en Yuri, però el seu pare li va tallar.

- Res va malament... només diferent, això és tot. La gent ha d'adaptar-se. Ara, ajuda’m, Yuri, aquesta tela és pesada. Mair... vine aquesta nit a la granja, a sopar.

La Mair va assentir mentre els Stonelaws marxaven, i després va moure el cap preguntant-se quins canvis misteriosos havien passat als seus amics mentre tornava a la nau per ordenar el que quedava.

***

Recollint el seu humit cabell negre en un monyo a la base del clatell, la Mair estava dreta a la rampa del Noi Blau mirant a la ciutat a l'altra banda de la plataforma d'aterratge. El Carrer Central semblava buit per ser aquesta hora del dia. La majoria de les tardes solia haver-hi un grup de nois, liderats per Kris Stonelaw, jugant una improvisada partida de quambah sense regles mentre que qualsevol altra persona amb una mica de temps lliure els observava. Ara no hi havia ningú excepte tres pittins de pelatge color pastís perseguint fulles i una figura baixa i fornida que caminava cap a la nau.

- Ei, Yuri! -Va cridar la Mair -. Els teus pares pensen que necessiten enviar-te per portar-me al sopar? Creieu que vaig a deixar escapar un menjar casolà després de setmanes de porqueria espacial?

En Yuri va somriure mentre ella li envoltava amb un braç.

- M'alegro tant que estiguis a casa, Mair -va dir -, és tan agradable tornar a tenir algú amb qui parlar.

- Què, de sobte en Kristoff ha crescut massa per escoltar un petit capgròs com tu?

En Yuri es va aturar, i va mirar la Mair fixament a la cara.

- Se'l van endur -va dir. Els seus ulls blaus, que fins on arribava la memòria de la Mair no havien albergat una altra cosa que rialles, estaven plens de pèrdua mentre repetia -: Se'l van emportar. Es van dur a tots els nois.

- Qui? -Va preguntar la Mair, atordida.

En Yuri va examinar el carrer buit, i després va començar a estirar el braç de la Mair, dirigint-se de tornada a la nau.

- No ho saps? -Va dir -. Ningú t'ho ha dit?

L’espaciant va negar amb el cap.

- Sóc un fong, i em mantenen a l'ombra. Què passa? Què pot ser tan greu si no heu contactat amb mi...? I no em tiris del braç! - Va protestar mentre en Yuri tirava d'ella a l'interior del Noi Blau.

- L'Imperi -va dir en Yuri, com si això ho expliqués tot -. Van talar una zona del bosc, van construir una base, i van allistar com a soldats a tots els joves.

La Mair es va ensorrar commocionada en un malparat però còmode sofà.

- S'ha acabat el veïnat - va gemegar -. A tots els joves?

- A tots entre els divuit i vint anys -va dir en Yuri -, a tots els hàbils, vull dir. No es van dur a Daoud Vari, encara que l'Imperi podria permetre’s posar-li una pròtesi.

- Si l'Imperi volgués reclutes sense cames, se les tallarien ells mateixos -va dir la Mair -. Suposo que, quan van arribar, us van dir a tots un enfilall de disbarats sobre "estar preparats" i "assegurar la seguretat de Vernet" i "treballar junts per combatre la inestabilitat galàctica", oi?

-Sí... com ho saps?

- El mateix enfilall de disbarats amb el qual sempre comencen. Tinc amics... està passant el mateix a mons per tot arreu. Els IMPES arriben parlant de veritat i justícia, i el següent que saps és que comencen a ficar les seves urpes en tots els enviaments de mercaderia i intenten ficar-te balises de seguiment pel nas.

En Yuri es va inclinar cap a l’espaciant, amb un aspecte seriós que resultava incongruent amb els seus trets infantils.

- Llavors, Mair, entendràs per què hem de treure al Kris d'allà.

- Ei, posa el fre, noi! -Va dir la Mair, parpellejant -. Com hem arribat des de "els IMPES són pèssims veïns" a "hem de treure al Kris"?

- Bé, no podem deixar que es converteixi en un d'ells, no? -va dir en Yuri com si enunciés un fet evident.

La Mair va sospirar.

- No saps el que m'estàs demanant, noi.

- Conec una forma d'entrar al camp, si tu muntes guàrdia per cobrir-me les espatlles.

- I si em veuen, hauré d'abandonar Vernet i no tornar mai. Per no parlar del que passaria si m’atrapen.

- No ens atraparan -va insistir el noi -. No podem abandonar al Kris sense més!

- I què creus que li passarà després que l’hàgim tret? L'Imperi no és massa amable amb els desertors. També hauria de marxar.

- Com els hi aniria això als teus pares?

- Millor que com se senten ara... almenys seria lliure. Bé podria haver-se anat ja, o haver mort, pel poc que el veiem ara. Si se’n va fora del planeta, almenys sabrem que té una oportunitat de viure la seva pròpia vida. Si us plau, ajuda'ns, Mair.

La Mair va deixar caure el cap entre les mans, sospirant.

- Puc pensar en un centenar de raons per seguir com si mai haguéssim tingut aquesta xerrada... però us vull a tu i a Kristoff com germans. M’enlairaré de nou en un parell de dies, i pel tro que en Kris estarà amb mi. Digues-me com anem a entrar al campament.

***

En Yuri va sortir del rierol i es va treure l'aigua de les robes. Traient la bossa impermeable de la seva túnica, va extreure el blàster que havia pres de l'armari de rebost del seu pare i el va comprovar de nou per assegurar-se que el selector estigués posat en "atordir". El vent agitava les copes dels arbres. Un screeg nocturn va cridar llastimerament la seva parella mentre caçaven a la llum de les tres llunes de Vernet. En Yuri es va animar a si mateix a ser valent. Es va aixecar tan alt com va ser capaç i va tractar d’amagar panxa, però la tasca no era fàcil a causa del gran munt de pastissos chor que havia menjat per cobrar forces per a la seva missió secreta a mitjanit. Se sentia com si hagués empassat un bloc de ferrociment.

Una xiscada a la riera va cridar la seva atenció. Es va ocultar rere d'un grup d'arbustos i va esperar: Devia ser la Mair, nedant sota el camp de força del perímetre del campament com ell havia fet, però no estava de més anar amb compte. Un objecte fosc va sortir volant de l'aigua cap l'herba de la riba: un rifle blàster. Una figura va sorgir de la riera i en Yuri es va tensar ple de paüra, en lloc de la familiar silueta de la Mair Koda, va veure la brillant forma cuirassada d'un explorador imperial. Empassant-se la por i els pastissos chor, em Yuri va saltar dels arbustos i va obrir foc sobre l'intrús.

- Llamps i trons, Yuri! Sóc jo! - Va dir la veu modulada del soldat mentre la figura cuirassada es llançava a terra -. Aparta aquesta cosa... Vols despertar a tothom al costat nocturn del planeta?

En Yuri va baixar la seva arma.

- Mair?

Ella es va treure el casc de soldat explorador.

- Capgròs! -Va exclamar -. Et vaig dir que vindria disfressada!

- Però com un d'ells?

La Mair va deixar anar una rialleta.

- Com si no creus que una dona pot moure’s per un lloc d'entrenament de l'Exèrcit Imperial? - Va tornar a ajustar-se el casc -. Malgrat com de lletja que és, no puc mostrar la meva cara... a més, tinc un pla de reserva per si de cas ens veuen. - Es va posar dreta, sacsejant-se aigua de la seva armadura -. La clàssica història de "tu ets el meu presoner". Dóna'm la teva arma, Yuri, i posa les teves mans sobre el cap.

En Yuri va obeir.

-Em sap greu haver-te disparat.

- Oblida-ho... amb la teva punteria, no li donaries ni a un hutt.

- On vas aconseguir aquesta armadura? -Va preguntar en Yuri.

- D’un amic.

- On la va aconseguir teu amic?

La Mair va fer una pausa.

- Yuri, hi ha certes preguntes que és millor que no facis. Només segueix avançant, i haurem tret al teu germà d'aquest campament abans que els IMPES sàpiguen si més no que som aquí. No et preocupis.

***

Van sortir del bosc creuant els camps d'entrenament, en direcció al complex central. Yuri, amb les mans encara sobre el cap, caminava davant la Mair, qui sostenia el seu rifle apuntant-li a l'esquena. Van avançar en silenci per una llarga estona. Finalment, en Yuri va parlar.

- Mair?

- Calla -va xiuxiuejar la Mair -. Ens estem acostant, i si algú ens escolta parlar, estem perduts.

-Però m'estava preguntant...

- Què?

- Vaig escoltar dir que els imperials renten el cervell... I si en Kristoff no vol ser rescatat?

La Mair no va dir res, el mateix temor havia estat rondant la seva ment, però de cap manera havia de compartir això amb el Yuri.

- I tant que voldrà ser rescatat -va dir, per confortar-se a si mateixa tant com al noi -, si més no perquè les racions de l'exèrcit són fastigoses. Per cert -va dir, canviant de tema -, aquest pla de nedar per sota del camp de seguretat ha estat un toc de geni.

En Yuri va arronsar les espatlles.

- Vaig veure peixos nedant d'un costat a un altre per sota, i que vaig suposar si ells podien, jo també. Passo molt de temps allà, assegut al costat del rierol. - Va sospirar -. No puc creure que fos aquest mateix estiu quan en Kris i jo estàvem nedant allà. L'últim dia (encara que per descomptat llavors no sabia que anava a ser l'últim dia) vàrem atrapar crancs de fang i vàrem construir petites pletes de terra per retenir-los, però no feien més que escapar-se.

- Igual que anem a escapar nosaltres -va dir la Mair -. Ara calla, ens estem acostant als barracons.

***

Els problemes de seguretat aparentment estaven lluny de la ment del comandant del camp d'entrenament de Vernet, la Mair i en Yuri van poder avançar en silenci entre els edificis sense ser detectats. La porta del barracó dels reclutes estava tancada des de l'exterior, però la Mair va aconseguir-la obrir fàcilment amb un parell de cops del seu electro-rossinyol. En Yuri va lliscar en silenci a l'interior mentre la Mair romania al costat de la porta amb la seva armadura d'explorador i tractava d'aparentar que aquest era el lloc on havia d'estar.

En Yuri es va aturar mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor del barracó sense finestres i després va començar a buscar el seu germà entre els catres. Tots els fills de Vernet estaven adormits en fileres idèntiques, tots amb idèntica roba interior fosca, tots amb els cabells rapats. Alguns dormien tan en silenci que podrien haver estat morts, i en Yuri es va estremir davant el pensament que estava colant-se en un dipòsit de cadàvers ple amb tots els seus companys d'infància.

Va trobar a Kristoff en un catre baix a meitat de la fila. Es va aturar per mirar al seu germà. En Kristoff Stonelaw era alt, musculós, de trets forts però bells: tot el que el jove Yuri aspirava a ser en pocs anys. En Yuri es va inclinar per donar uns suaus copets a l'espatlla del seu germà.

- Kris? -Va xiuxiuejar.

Els ulls d’en Kristoff es van obrir immediatament.

- Yuri? Què estàs fent aquí?

- Anem -va xiuxiuejar ansiós en Yuri -. La Mair ens espera fora.

- Què? - Els ulls d’en Kristoff estaven plens de sorpresa.

- Et portarà fora del planeta. Anem, Kris, abans que es despertin els altres.

- Fora del planeta? -En Kristoff es va incorporar al seu catre -. Yuri, de què estàs parlant?

- Anem a treure't d'aquí. Anem a rescatar-te.

- Rescatar-me? -Va preguntar en Kristoff amb un to d'incredulitat en la seva veu -. No necessito que em rescatin. Quina classe de ximpleries t'ha estat explicant la Mair?

***

Què els està prenent tant de temps? Es va preguntar la Mair; temia ja tenir la resposta. Vinga, Kris, escolta al teu germà, el capgròs té sentit comú. Vinga, pensa per tu mateix...

Mentre hi era quieta, va ocórrer el succés que la Mair més temia: un solitari guàrdia de patrulla nocturna va girar la cantonada del barracó, gairebé xocant contra ella.

- Ep! -Va dir el guàrdia -. Què estàs fent aquí? Quin és el teu número de servei?

La Mair va mirar en silenci al guàrdia i va prémer el fiador de la seva arma.

- T'estic parlant a tu, noi -va continuar el guàrdia -. Saps tan sols el sant i senya d'aquesta nit?

 Sant i senya? Es va preguntar la Mair. Au, bé...

- Darth Vader porta roba interior amb puntetes? - Va suggerir alegrement mentre treia el seu blàster, atordia al guàrdia, i sortia corrent.

***

El tret a l'exterior de la seva porta va despertar als reclutes, en un instant el silenci del barracó va ser reemplaçat pels gemecs, crits i altres sons de 100 joves incorporant-se en els seus catres. En Yuri va llançar al Kristoff una última i agonitzant mirada; en Kristoff va tractar d'agafar al seu germà però va fallar. En Yuri es va llançar a través de la fosca confusió i va córrer cap a la porta.

No es veia la Mair per cap costat, així que en Yuri va seguir corrent, lluny dels edificis i creuant el bosc cap a la porta principal del campament, on es van encendre llums i sirenes i els sons de la persecució es van fer més audibles i organitzats darrere seu.

Per sort, en Yuri va trobar un gran arbre Nole no gaire lluny, al bosc. Va saltar a les branques i ja havia ascendit uns bons quatre metres abans que el grup de reclutes, endormiscats i mig nus, passessin al seu costat, apuntant a l'atzar amb escàners d'infrarojos als arbustos i cridant. Va esperar fins que tot l'enrenou hagués passat de llarg, i llavors baixar lliscant de l'arbre. En silenci, va donar mitja volta cap al rierol, envoltant el complex i les seves llums.

En Yuri es va aturar a la vora de l'aigua, preguntant-se si quedar-se o anar-se'n. El cor li bategava amb força per por al que els imperials podrien fer-li si l’atrapaven, però com podria abandonar a Kristoff?

- Yuri -va dir una veu familiar darrere d'ell. El noi es va girar per mirar al seu germà. Al contrari que els seus col·legues, en Kristoff s'havia posat els pantalons, les botes i el cinturó de l'arma abans d'abandonar el barracó. Mirava fixament al Yuri -. Sabia que estaries aquí- va dir amb el fantasma d'un somriure -. Sabia que era així com vas aconseguir entrar.

- Kris, vine amb nosaltres -va dir en Yuri -. Encara no és massa tard.

En Kristoff va negar amb el cap.

- Aquest és el meu lloc -va dir -. És aquí on vull estar.

- No pensaves d'aquesta manera quan van venir a reclutar-te.

-Això és perquè ara ho entenc millor -va dir en Kristoff. Els seus ulls brillaven com el vidre a la minvant llum de les llunes -. Yuri, no sé quina classe de mentides t'ha estat explicant la Mair, però...

- Ella no m'ha explicat res.

En Kristoff va alçar la mà demanant silenci.

- Yuri, has d’entendre-ho. La galàxia es troba ara mateix en un estat molt fràgil. Vivim temps perillosos. Arreu hi ha amenaces per al nostre planeta: contrabandistes, pirates, terroristes anarquistes rebels. Vernet ha d'estar preparat per defensar-se, i estic orgullós de formar part d'aquesta defensa. No entens que faig això per tu?

- No et deixen venir a visitar-nos -va dir en Yuri -. I ni tan sols ens deixen enviar-te missatges!

- Cal fer sacrificis -va dir en Kristoff -. Ara, acompanya’m, Yuri.

- Què?

- He de lliurar-te al meu oficial al comandament. Voldrà interrogar-te sobre com vas entrar aquí.

- Per què no li ho dius tu?

- Procediment estàndard. Yuri, he de lliurar-te. I ell haurà de disciplinar-te.

- Eh? -En Yuri va obrir els ulls com plats, presa de la por.

- No et farà mal, Yuri, no de forma permanent -va dir en Kristoff, amb veu fantasmalment tranquil·la -. Serà dolorós, però hem de donar exemple amb tu. - Va alçar el blàster.

En Yuri va retrocedir fins a la vora de l'aigua.

- Kris, què estàs fent amb aquesta arma?

- Si no véns per la teva pròpia voluntat, hauré de...

- Kris, mira el que estàs fent! -Va exclamar en Yuri -. T’estan obligant a disparar-me, estan jugant amb la teva ment!

Una cosa va agafar les cames d’en Yuri des del darrere i va tirar d'ell cap al rierol abans que en Kristoff pogués disparar sobre ell. Va lluitar per desfer-se, però uns braços forts el van fer passar per sota de la barrera de força i el van treure de l'aigua fora del campament.

- Vinga -va dir la Mair, que s'havia tret l'armadura, mentre pujava al noi a la moto barredora -. No podem ajudar-lo!

- Kris! -Va cridar en Yuri una última vegada. Va mirar per sobre de l'espatlla mentre la barredora es posava en marxa, per veure el seu germà dret just a l'altre costat del camp de força, subjectant sense forces la seva arma a la mà, amb una mirada perplexa a la cara.

***

Maz-Verlin era un caos quan la moto va passar rugint pel Carrer Central: hi havia llums encesos per tot arreu i la gent passejava sense rumb fix pel carrer.

- No pots anar a la teva nau, Mair -va dir en Lorne Turvey, dempeus a l'entrada de l’espaiport -. Estan tenint algun tipus de problema a la base; van trucar i van dir que he de tancar el port.

La Mair li va llançar una mirada fulminant.

- Creus que això inclou mantenir-me apartada de les meves pròpies pertinences?

-Bé, eh...

- No ho crec -va dir ella, envoltant-li amb la moto.

- Què hi ha del noi Stonelaw? -Va exclamar en Turvey a la seva esquena.

- Necessito la seva ajuda -va dir la Mair mentre pujava la rampa del Noi Blau.

Estaven a l'hiperespai abans que ningú pogués detenir-los.

***

- Ei, capgròs, alegra aquesta cara -va dir la Mair, asseient-se en el catre al costat d’en Yuri i envoltant-li les espatlles amb el braç.

- Ara no puc tornar a casa, oi? -Va preguntar.

La Mair va negar amb el cap.

- Ja vas escoltar el que va dir en Kris, per a quan acabin de "disciplinar-te" en aquesta base, t'hauran torturat fins que el teu cervell sigui chorba picada. Em farien el mateix a mi, si m’atrapessin. Ja no hi ha marxa enrere per a cap dels dos.

En Yuri va sospirar i va recolzar el cap contra l'espatlla de la Mair.

- No puc creure que hagin tornat al meu propi germà contra mi. -La seva veu es va trencar i les llàgrimes van començar a caure per les galtes -. No puc creure que en Kris estigués a punt de disparar-me. L’he perdut per sempre.

- Ei, ei -va dir la Mair, abraçant al noi i reprimint les seves pròpies llàgrimes -. No et va disparar, oi? Podria haver-se llançat al rierol rere de nosaltres i atrapar, però no ho va fer.

En Yuri va assentir en silenci.

- Profundament en el seu interior, una part d'ell no volia lliurar-te, no volia fer-te mal. Yuri, potser no hàgim rescatat en Kristoff de l'Imperi, però tampoc crec que l’hàgim perdut del tot encara. - Va somriure al Yuri a través de les seves llàgrimes -. Considera que aquest assalt ha acabat en empat.

FI