2
- Havies fet
servir un desintegrador industrial anteriorment, Lando? -Va preguntar en Lobot
en un to ple de preocupació.
-Piles de
vegades -va dir en Lando, col·locant-se entre la mampara interior i el trineu
de l'equip i removent-se fins a trobar una bona posició -. Però no em demanis
que et faci una llista. L'estatut de limitacions consideraria altament
delictives algunes d'elles. L’R2, podria fer una mica més de llum aquí, just
davant meu?
L'androide
va dirigir la seva cúpula cap al sostre i va avançar una mica, deixant rere seu
diminuts nuvolets de gas sorgit de les seves toveres i alterant lleument
l'angle de la il·luminació.
-Molt bé,
R2. Queda't on estàs.
-Procura no
fer un tall massa profund -va dir en Lobot -. Potser hi ha mecanismes amagats
darrere del mur...
-L’R2 ens ha
assegurat una vegada i una altra que darrere d'aquesta part de la paret no hi
ha absolutament res. El sonograma només mostrava una mampara bastant prima i un
segon compartiment de cinc metres de diàmetre a l'altre costat.
-Ja ho sé.
Però una nau d'aquesta mida podria tenir unes comportes de deixalles o uns
conductes de combustible de cinc metres de diàmetre.
- Saps una
cosa, Lobot? Quan perds el contacte amb les teves bases de dades, podries
competir amb C3PO en un campionat de velletes espantadisses i emportar-te el
primer premi -va dir en Lando, encara que en un to més aviat afectuós -. Algun
canvi, C3PO?
-No, amo
Lando. No hi ha hagut cap resposta als meus primers nou-cents seixanta-i-un mil
vuit-cents...
-Guarda els
detalls per als teus arxius, d'acord? -Va interrompre en Lando -. Lobot, C3PO,
ja sé que us esteu delint de mirar per sobre de la meva espatlla mentre faig
això. Però si estigués en el vostre lloc, em col·locaria de manera que el meu
vestit de contacte quedés entre vosaltres i el desintegrador. Si cometo un
error, d'aquesta manera potser seguireu estant en condicions d'aprendre alguna
cosa.
-Si l’R2
volgués obrir una connexió al seu processador de vídeo, podria... -Va començar
a dir en Lobot.
-Fes-ho, R2.
-Lando va alçar el desintegrador industrial amb la mà dreta fins a col·locar-lo
davant de la seva cara, i després va usar la mà esquerra per ajustar el
seleccionador en la posició del gruix d'un cabell i la profunditat en mínima -.
Bé, potser aquest missatge per fi acabi obtenint una resposta... -Va afegir, i
va activar el desintegrador.
Guiada per
la mà ferma i segura d’en Lando, el full d'energia blanc blavosa va anar
traçant una línia recta al llarg de la superfície de la mampara. Però quan en
Lando va apartar el desintegrador per inspeccionar el seu treball, va descobrir
que el feix no havia deixat cap marca: la mampara estava intacte.
-Bé, sembla
que he pres massa precaucions -va dir, arrufant les celles -. Acosta’m una mica
més el trineu, Lobot.
Quan va
haver acabat d'ajustar la seva posició, en Lando es va inclinar cap endavant i
va tornar a lliscar lentament el full energètic del desintegrador per sobre de
la mampara.
-Però què
dimonis...
- Què està
passant? -Va preguntar C3PO, molt preocupat, i es va incorporar darrere d’en
Lando per poder examinar la paret per sobre de la seva espatlla.
-Un munt de
res, això és el que està passant -va replicar en Lando sense intentar amagar el
seu disgust -. Ni tan sols he aconseguit ennegrir-lo.
-Crec que
t'equivoques, Lando -va dir en Lobot-. Et prego que tornis a intentar-ho, i
aquesta vegada mou el desintegrador més de pressa.
Lando va fer
que el desintegrador descrivís un ràpid descens al llarg de la superfície de la
mampara. La intensa resplendor del full d'energia va deixar darrere seu una
prima línia negra, un tall net i recte que es va tancar i es va esvair una
fracció de segon després.
- Mampares
capaces d’autoreparar-se?
-Això sembla
-va dir en Lobot.
-Vaja, just
el que necessitàvem -va dir en Lando, desconnectant el desintegrador industrial
-. No puc obrir una porta perquè sortim per ella, perquè no és prou ben educada
per romandre oberta.
Lobot va
atreure la seva atenció amb un suau copet al casc i després va assenyalar el
desintegrador.
- Em deixes
provar alguna cosa que se m'acaba d'ocórrer?
-El
desintegrador és teu, noi.
En Lando li
va lliurar i es va fer a un costat, desplaçant-se amb cauteloses estirades de
les mans fins que va arribar a l'extrem posterior del trineu de l'equip.
En Lobot va
estudiar els selectors del desintegrador industrial durant uns moments i va
acabar decidint-se per la posició de potència perforadora mitjana. Aquesta
vegada el full d'energia va aparèixer sota la forma d'un con punxegut, que en
Lobot va enganxar a la paret fins que la meitat de la seva longitud haver
desaparegut dins d'ella. Quan el va apartar, hi havia un forat d'uns pocs
centímetres de diàmetre en la mampara.
El forat va
començar a tancar-se immediatament, però va necessitar un període de temps
perceptiblement més llarg que el tall per esvair-se i, de fet, va romandre
obert el temps suficient perquè en Lobot pogués inclinar-se fins enganxar un
ull a ell i fer un ràpid cop d'ull per la bretxa.
-Molt astut,
Lobot. Molt interessant. Entre un i dos segons, em sembla -va dir en Lando.
-És just el
resultat que esperava obtenir -va dir en Lobot, girant-se cap en Lando -.
Siguin quins siguin els mecanismes involucrats, omplir un forat exigeix transportar o substituir una quantitat de material
substancialment més gran que quan només cal segellar un tall.
- Has vist
alguna cosa?
-Res que
pugui ser-nos d'utilitat. Alguna classe d'espai obert, tènuement il·luminat.
Tot tenia un color més o menys groguenc.
-Provem a
fer un forat més gran -va dir en Lando -. R2, disposes d'alguna mena de sensor
remot que puguis ficar pel forat?
-La nostra
plepa -va suggerir en Lobot -. Podríem obrir un forat i adherir-la a l'altra
banda de la mampara. Tant l’R2 com jo som capaços de rebre les dades dels seus
sensors.
-No vull fer
un forat tan gran -va dir en Lando -. No en aquesta ocasió, almenys... Cada
vegada que ens obrim pas a través d'aquesta mampara, li estem recordant a la
nau que som aquí. No sé quantes vegades podrem mossegar-lo abans que el Rodamón
decideixi que hem de ser aixafats. Bé, R2, pots fer-ho o no?
L’R2 va
respondre amb un xiulet ple d'orgull mentre un petit panell de l'equip s'obria
en el seu cos amb un espetec i una prima vareta acabada en una diminuta bola
platejada s'estenia des del seu interior.
-Oh, no sé
per què has de ser tan presumptuós –li va renyar C3PO.
La resposta
emesa per l’R2 posseïa totes les característiques d'una grolleria electrònica.
-Bé, doncs
jo sí que estic segur que l'amo Lando no ha de mantenir-se al corrent de tots
aquests detalls -va dir C3PO, començant a enfadar-se -. Ja no recordo el temps
que porto suportant-te, i puc assegurar-te que no m'he dedicat a fer una llista
de tots els artefactes que portes amagats dins d'aquest lleig xassís de nan
metàl·lic que...
En Lando va
deixar escapar un estrident xiulet.
-Ei,
parella: deixeu-lo per més tard, d'acord? C3PO, hi ha alguna part del que ha
dit l’R2 que jo necessiti conèixer?
-Amo Lando,
l’R2 ha dit que els androides astromecànics solen veure’s en la necessitat
d'inspeccionar sistemes situats en recintes bastant petits -va dir C3PO en un
to francament sec -. Pel que sembla creu que les unitats R2 són prou importants
com perquè aquest fet sigui conegut per tots. L’R2 és un androide petit, però
està molt orgullós de si mateix.
-Sí, ja...
Bé, et confesso que sempre he pensat que és una llàstima que l’R2 no posseeixi
la teva modèstia, C3PO -va dir en Lando, tornant a instal·lar-se al centre del
trineu de l'equip i recuperant el desintegrador industrial que havia estat
sostenint en Lobot -. Has fet alguna amistat nova des que vam començar a fer
servir aquesta andròmina?
-No hi ha
hagut absolutament cap resposta dels propietaris d'aquesta nau des que vaig
començar a tractar de posar-me en contacte amb ells -va dir C3PO-. Li
suggereixo que segueixi endavant amb el seu pla, sigui quin sigui.
En Lando va
canviar la posició del selector a potència mitjana i va tornar a connectar el
desintegrador.
-Acosta't
una mica més, R2, vull que fiquis la teva vareta sensora per aquest forat el
més de pressa possible. Però no deixis que t'atrapi quan es tanqui. A més tinc
una altra feina per a tu i per en Lobot: vull que em digueu quines són les
dimensions del forat que obro i exactament quant de temps triga a tancar-se.
Esteu tots preparats? Doncs llavors, endavant.
La posició
de potència mitjana del selector va permetre que en Lando obrís un forat que
gairebé era prou gran per deixar passar un puny. Lando va desconnectar el
desintegrador, es va apartar de la paret amb una suau empenta i va executar una
ràpida tombarella cap enrere, fent-se a un costat per no destorbar l’R2.
L'androide es va col·locar en posició amb fluida precisió, va introduir la
vareta en el centre exacte de l'obertura i la va retirar en l'últim instant
abans que el forat tornés a desaparèixer.
-Ensenya'ns
el que has vist, R2. Fes servir el teu holoprojector -va ordenar en Lando.
L'androide va
respondre amb un obedient trinat electrònic i els hi va mostrar un holograma
registrat sota una perspectiva d'ull de peix en la qual es veia un passadís de
parets lleument corbades que semblaven girar al voltant de la nau o a través
d'ella, allunyant-se en dues dimensions. No hi havia ni rastre de vida o
maquinària, i l'obertura del forat i la invasió que suposava l'aparició de la
sonda detectora de l’R2 tampoc van provocar cap resposta.
-Té un
aspecte bastant prometedor -va dir en Lando -. Sigui el que sigui, podria
proporcionar-nos accés a una part de la nau. Lobot, R2, quin és el veredicte?
Quina mida ha de tenir un forat perquè tots puguem passar a l'altre costat?
-Em temo que
hi ha un problema, Lando -va dir en Lobot-. Els mesuraments duts a terme per
l’R2 mostren que el forat més gran es va tancar més de pressa, per unitat
d'àrea, que el forat més petit.
-Sí, a mi
també m'ho havia semblat -va assentir en Lando -. Els sistemes de la nau
probablement assignen una prioritat més elevada als forats més grans. Intentes
dir-me que creus que no podrem passar?
-La dimensió
curta del mur comú que s'estén entre aquell accés i aquesta càmera és
d'aproximadament u coma set metres -va dir en Lobot, assenyalant amb un dit -.
Si els meus càlculs són correctes, un forat d'aquesta mida només necessitarà
sis o set segons per haver-se tancat fins a tal punt que cap de nosaltres podrà
passar per ell. Sis o set segons no ens dóna temps suficient perquè puguem
traslladar el trineu a l'altra cambra i perquè els quatre puguem passar a
l'altra cambra.
-Podria ser
suficient. Els soldats dels cossos d'elit es deixen caure pel pou d'una
llançadora de combat a un ritme d'un per segon.
-Els soldats
dels cossos d'elit tenen al seu favor l’ensinistrament rebut i la gravetat. He
construït un model utilitzant el processador de navegació de l’R2. En el millor
dels casos, un de nosaltres no aconseguiria passar.
-Bé... Sí,
és tot un problema, per descomptat -va admetre en Lando -. I dic que és un
problema perquè tinc la molesta sospita que quan obrim un forat d'aquestes
dimensions, aquesta nau decidirà que s'ha atipat de nosaltres i tornarà a
tractar d'expulsar-nos a l'espai. Crec que no tindrem ocasió d’intentar-ho dues
vegades. –Lando va reflexionar durant uns moments i després va moure el desintegrador
d'un costat a un altre -. Baixeu del trineu. Necessito fer algunes
modificacions.
El trineu de
l'equip era un artefacte molt senzill i gens sofisticat. La seva sòlida
estructura rectangular contenia els giroscopis, les cèl·lules de combustible i
el sistema estabilitzador dels dolls d'impulsió, i també proporcionava
agafadors a intervals regulars. La plataforma de càrrega, que consistia en un
tramat estàndard de diamants formats per sòlids cables metàl·lics, omplia el
buit del marc estructural i proporcionava un gran nombre de subjeccions per a
les eines i l'equip. Els dos costats de la plataforma de càrrega del trineu
estaven plens de material.
-
Modificacions?
-Sí -va dir
en Lando -. Crec que necessitem un marc per a la nostra porta.
En Lando es
va agafar al trineu amb una mà i va empunyar el desintegrador amb l'altra, i va
anar lliscant el full d'energia sobre els llocs en els quals la plataforma
quedava unida a l'estructura del trineu. Quan va haver acabat, el trineu havia
quedat dividit en dues seccions separades. En Lando va empènyer l'oscil·lant, i
pesadament carregada plataforma cap a l’R2.
-Hauràs de
remolcar-lo fins a l'altre costat.
Les pinces
manipuladores de l'androide van sorgir dels seus panells i es van tancar sobre
la plataforma.
-Dóna'm
un cop mà, Lobot.
Lobot
va anar cap a ell i es va agafar a l'altre extrem de l'estructura del trineu
desmantellat.
-M'estic
recordant d'unes dades a les quals havia accedit -va dir-. El dissenyador dels
temples funeraris dels ma'aoodes va ordenar als seus artesans que col·loquessin
trampes en tots els passadissos visibles, i els va dir que totes les trampes
havien de tenir l'aspecte més invitador possible.
-Just
el que necessitava sentir en aquests moments, Lobot -va dir en Lando-. Si
sortim d'aquest embolic, hauries de pensar a iniciar una nova carrera com a
animador i conseller espiritual. Esteu preparats?
-
Què he de fer jo, amo Lando?
Lando
va inspeccionar el desintegrador de combat de la pistolera del seu vestit i
després va col·locar el selector del desintegrador industrial a la posició de
màxima amplitud.
-Afegeix
això a les nostres disculpes -va dir, i va dirigir el desintegrador industrial
cap la mampara -. Agafeu-vos.
El
brillant centelleig del feix desintegrador va deixar momentàniament encegat la
pantalla del vestit de contacte d’en Lando, i el material vaporitzat en què
havien quedat convertits els dos metres quadrats i mig de mampara va omplir
l'aire sota la forma d'un núvol gris. El forat va començar a tancar-se abans
que en Lando pogués tornar a veure amb claredat.
-Vinga,
vinga... Poseu-vos en fila! -Va cridar.
En
Lando i en Lobot van empènyer el marc fins posar-lo a la posició adequada, i la
mampara es va tancar al seu voltant tan ràpidament com si el marc hagués estat
fet expressament a la seva mida.
Però
tot just havien acabat de col·locar el marc van sentir com un gemec ofegat
retrunyia per tota la nau, fent vibrar amb els ecos d'un so que no venia de cap
direcció concreta. Tot el que els envoltava era estrany i desconegut, però el so
resultava curiosament familiar: era la signatura inconfusible d'una classe de
tensió que anava envellint els cascos dels vaixells de grans dimensions i que
acabava provocant una forma d'autodestrucció molt espectacular coneguda amb el
nom de ruptura de sortida. Era el grunyit de la sortida, el so inconfusible que
es produïa quan algunes parts de la nau emergien de l'hiperespai uns quants
nanosegons abans que la resta, després que el camp de salt s'hagués col·lapsat.
-Em
temo que aquesta és una d'aquelles ocasions en què preferiria haver-me
equivocat -va dir en Lando, movent frenèticament la mà lliure -. De pressa, R2.
Vinga, vinga!
El
petit androide es va llançar cap a l'obertura, remolcant la plataforma plena
d'equip darrere d'ell. Durant un moment en Lando va pensar que el marc era
massa petit perquè l’R2 pogués passar per ell. Però l'androide va retreure les
seves erugues tot el possible, va fer girar el seu cos i va aconseguir passar
pel forat, encara que amb només escassos centímetres de marge. La plataforma de
l'equip va seguir i va entrar sense cap dificultat.
-
Espera m, R2! -Va cridar C3PO, agitant frenèticament els braços i les cames en
l'aire.
-Endavant
-va dir en Lando, girant-se cap en Lobot per passar-li el desintegrador
industrial i fent-li senyals que avancés-. Jo m'ocuparé de C3PO.
Lobot
no va necessitar que s'ho digués dues vegades, i es va llançar pel llindar
improvisat amb els peus per davant, en un moviment tan impecable com el d'un
gimnasta que executa un gir a la barra de les paral·leles. Mentrestant, en
Lando va subjectar el cable de seguretat del cinturó del seu vestit de contacte
a una de les connexions del trineu i es va impulsar cap a l’androide de
protocol, amb la mà enguantada estesa cap a ell.
-Oh,
gràcies, amo Lando -va dir C3PO, agafant-se al braç d’en Lando amb un visible
alleujament. Un instant després va veure com els ulls d’en Lando es dilataven
de sobte sota els efectes de l'alarma -. Què passa, senyor?
Lobot,
que estava observant des del passadís interior, va veure el que en Lando
acabava de veure quan la seva mirada va anar més enllà C3PO per posar-la en la
mampara exterior: una petita obertura del tipus iris havia aparegut en ella i
s'estava engrandint ràpidament, convertint-se en una escotilla que no va trigar
a revelar la gelada negror tatxonada d'estrelles que s'estenia més enllà
d'ella. Uns instants després els micròfons externs dels seus vestits van captar
el xiulet de l'aire que escapava al buit.
Lando
no disposava de temps per respondre a la pregunta del preocupat androide.
-Compte,
nois... Vaig a enviar-vos un paquet urgent! -Va udolar, i, subjectant fermament
a C3PO pels braços, va fer girar a l'androide de protocol en un veloç arc per
llançar-lo cap al forat.
Lobot,
que ja havia donat suport en el marc per no perdre l'equilibri, va estendre els
braços, va agafar a C3PO pel peu dret i va estirar fins a ficar-lo al passadís
interior.
Però
el torrent d'aire que es lliscava pel passadís interior i sortia per la ferida
s'estava fent cada vegada més incontenible, i en Lobot haver de fer un
considerable esforç per evitar ser arrossegat per ell.
No
era l'únic que estava tenint problemes. Els impulsors de l’R2 no eren prou
potents per poder resistir l'estirada d'aquell vendaval udolant, i el petit
androide astromecànic va deixar anar un estrident xiscle electrònic veient-se
inexorablement arrossegat cap a l'obertura al llarg del passatge interior,
malgrat la tossuda decisió amb què s'aferrava a la plataforma de l'equip.
Lando
estava flotant a la deriva al centre de l'escotilla, atrapat i impotent a
l'extrem del seu cable de seguretat i amb els seus peus colpejant la vora de la
comporta exterior, mentre l'aire tirava d'ell en la seva veloç fugida cap al
buit espacial.
Només
C3PO es trobava relativament fora de perill, amb el seu cos metàl·lic estès
sobre un extrem de l'estructura del trineu i bloquejant una part de l'obertura.
Però estava agitant els braços tan desesperadament com una eruga espinosa del
fang a la que algú hagués donat la volta.
-
Haureu de tallar el marc! -Estava cridant en Lando pel comunicador-. Talleu el
marc i es desprendrà de l'obertura, i llavors la resta del forat es tancarà...
Feu-ho!
-No
mentre estiguis a l'altra banda -va dir en Lobot, grimpant per sobre de C3PO
per arribar a l'extrem del cable de seguretat adherit a la subjecció-. Aquest
cable té una politja de pressió. Intenta utilitzar-la per venir cap a
nosaltres.
-No
servirà de res -va dir en Lando-. La corriola mai podrà remolcar tant de pes.
Vols tallar el marc d'una vegada, si o no?
Lobot
va tornar el cap cap al final del passadís per esbrinar si ell i C3PO corrien
perill de ser expulsats a través del forat per l'envestida d'un R2 incapaç de
controlar la seva trajectòria i la del seu carregament. Però, i pel seu gran
alleujament, en Lobot va veure que l’R2 havia aconseguit enganxar-se a una de
les parets del passatge, on havia obert un petit forat amb el seu soldador
d'arc i havia permès que el forat tornés a tancar-se al voltant d'un dels seus
braços de reparacions després. De moment l'àncora semblava estar resistint
l'estirada de l'aire, i en Lobot va tenir la impressió que el corrent estava
començant a debilitar-se.
-Oblida-ho
-va dir, i va estendre els braços per entre les cames tensades que el mantenien
dins del marc fins que va poder agafar el prim cable de seguretat. El Cyborg va
començar a estirar el cable movent primer una mà i després una altra, atraient
al Lando cap a ell com si fos un enorme peix blanc. El prim cos d’en Lobot
amagava unes sorprenents reserves de força, i els seus dits no van trigar a
arribar a l'anell de remolc del vestit d’en Lando, que es trobava a la part de
darrere del coll-. I ara, utilitza els teus impulsors: vertical màxima,
d'acord?
-Vertical
màxima -va repetir en Lando.
Amb
un fluid moviment ple de potència, en Lobot va fer passar al Lando per entre
els seus genolls, que havia separat tant com li era possible, i al mateix temps
es va tirar enrere perquè les cames d’en Lando no xoquessin amb ell mentre
llançava el seu cos cap a l'altre extrem del passadís.
En
Lobot va tornar a alçar-se i, sense perdre ni un instant, va empunyar el
desintegrador industrial i va tallar el marc improvisat per dos llocs. Cada
tall va anar acompanyat per una petita erupció d'espurnes, a la qual va seguir
un nuvolet de propel·lent D20 quan en Lobot va desprendre la secció del marc
delimitada pels talls mitjançant una potent puntada de peu. La secció de marc
tallada va sortir del forat i va començar a girar en el buit, viatjant cap a
l’escotilla pel corrent d'aire.
La
mampara va gemegar sota en Lobot i la resta del marc va començar a cedir,
doblegant-se ràpidament cap a un costat fins que també va acabar sent
arrossegat pel corrent d'aire. Uns segons després el forat ja s'havia tancat
sota d'ells, i l'estrident xiulet produït pel raig d'aire es va intensificar
fins a esdevenir una nota agudíssima abans d'esvair-se per complet, deixant-los
envoltats del silenci més absolut.
-Bé,
suposo que aquest truc de l'entrada només es pot utilitzar una vegada -va dir
en Lando. La suor havia entelat l'interior de la placa facial -. On vas
aprendre aquesta maniobra que has fet servir per ficar-me pel forat?
-La
vaig aprendre a Oko I quan vaig passar uns dies allà baixant pels torrents en
una bassa -va dir en Lobot-. És el mètode més eficaç per treure a un company de
bassa del riu abans que els blocs de sofre gelat l’arrosseguin al fons. Des de
llavors no havia tornat a agafar-me unes vacances -va afegir.
-Mai
deixaràs de sorprendre’m, Lobot -va dir en Lando -. Esteu tots bé?
-Estic
segur que alguns dels meus circuits s'han reescalfat -va declarar C3PO-. Amb el
seu permís, amo Lando, m'agradaria dur a terme una rutina d'autodiagnòstic.
-Endavant
-va dir en Lando-. Mentrestant, nosaltres traurem a l’R2 d'aquest forat que ha
fet. Després podrem començar a decidir què fem a continuació.
-Això
no hauria de resultar massa difícil -va dir en Lobot-. Les opcions semblen
reduir-se a anar per aquí... -Va creuar els braços sobre del pit, usant un dit
de cada mà per assenyalar les dues direccions possibles -, o per aquí.
-Shhh
-va dir en Lando, decantant el cap -. Espera un moment... Escolta.
Els
dos van escoltar en silenci i amb creixent consternació. Els ressons ofegats
del grunyit d'entrada van ressonar durant una bona estona a les misterioses
cavitats del Rodamón abans d'esvair-se.
-Maledicció
-va dir en Lando, i va sospirar -. Ha tornat a saltar.
-Aquí
hi ha alguna cosa interessant -va dir la Josala Krenn.
Kroddok
Stopa es va inclinar sobre el sensor de superfície. La imatge de colors falsos
mostrava les ondulacions traçades per la gran glacera en la seva serpentejant
trajectòria al llarg d'una vall de parets molt escarpades que anava fent-se més
ample a mesura que es dirigia cap a un mar gelat.
-
On?
-Aquí
-va dir la Josala, assenyalant una filera de taques blavoses escampades al
llarg de l'extrem nord-est de la glacera -. Han aparegut en les lectures del
radar de detecció lateral, i segons els sensors tenen entre onze i dinou metres
de gel a sobre.
-
Poden ser roques de la morrena lateral?
-No,
i per dues raons. En primer lloc, les seves dimensions són tremendament
regulars: tots tenen forma oblonga, i mesuren entre un coma cinc i dos metres
en l'eix més llarg. I en segon lloc... Què saps sobre les línies de flux a la
zona d'acumulació d'una glacera?
-Res
de res.
-Tot
el que cau sobre la superfície d'una glacera es va desplaçant vall a baix
juntament amb el gel, i es va enfonsant en el cos principal de la glacera a
mesura que la neu li va caient a sobre -va dir la Josala-. La morrena lateral
que travessa aquesta part de la glacera està formada per roques que s'han anat
desprenent d'aquest cingle -va seguir dient, i va assenyalar una vall lateral
que es trobava bastant enrere en la trajectòria recorreguda per la glacera.
-Això
vol dir que quan la roca arriba aquí...
-Es
troba a cinquanta metres de profunditat. Aquests objectes no porten tant de
temps dins del gel com la roca que hi ha per sota d'ells, i a més haurien
d'haver aparegut en algun punt d'aquesta zona del gel.
La
Josala va descriure un cercle amb el dit per sobre d'una àrea plana que es
trobava gairebé al començament de la vall.
-Just
al centre del no-res -va dir l’Stopa.
-Exacte.
–la Josala va reflexionar en silenci durant uns moments, i el seu rostre es va
arrufar en una ganyota pensativa -. En els casos de canvi climàtic de
naturalesa cataclísmica sempre resulta bastant difícil establir una cronologia
fiable, naturalment, però tot i així... Bé, siguin el que siguin, jo diria que
només porten entre cinquanta i cent anys dins del gel.
L’Stopa
va obrir molt els ulls.
-Cadàvers.
Enterraments al gel.
-Això
és el que havia pensat.
-Té
sentit. Grups nòmades, o potser cavernes en algun lloc dels voltants..., grutes
al gel, probablement.
-Si
hem aconseguit descobrir on van morir, és igual on visquessin.
-
A quina profunditat es troba el més pròxim d'aquests cossos? Onze metres, vas
dir? –la Josala va assentir, i l’Stopa es va tornar cap al pilot -. Anem a
necessitar el nostre vehicle d'exploració.
-Kroddok...
-Ho
sé, ho sé. Però escolteu-me abans: esperarem fins que faci bon temps -va dir
l’Stopa, amb una guspira d'animació il·luminant-li els ulls pensant en el que
farien -. Col·locarem el vehicle d'exploració just a sobre del jaciment.
Deixarem el motor funcionant en punt mort perquè no hi hagi cap possibilitat
que alguna cosa es congeli. Podrem treballar des del compartiment de càrrega,
perquè l'únic que hem de fer és obtenir un nucli. El nostre equip hauria de ser
capaç d’aconseguir-ho.
-
Vols perforar fins a obtenir un nucli? -Va exclamar la Josala, horroritzada-. Això
destrossarà les restes.
-Sí
-va dir l’Stopa-. Ja sé que viola els protocols habituals, però no ens han
enviat aquí per recuperar cadàvers. Ens han enviat aquí per obtenir material
biològic, no? Quan arribin els nostres reforços, poden baixar i excavar en els
altres jaciments arqueològics. Però fins que això no passi, així tindrem una
cosa que podrem analitzar i sobre el que podrem informar.
La
Josala moure el cap.
-Francament,
preferiria esperar que arribi la gent que sap el que està fent.
-Però
nosaltres sabem com obtenir una mostra de nucli -va dir l’Stopa -. Fins i tot
un aprenent de primer any sap com fer-ho, Krenn. Sortirem d'allà en trenta
minuts..., potser en vint.
La
cara de la Josala seguia mostrant amb tota claredat la seva reluctància.
En
Kroddok se li va acostar una mica més i va baixar la veu.
-Amb
la bonificació de l’INR n'hi hauria prou per finançar l'expedició a Stovax -va
dir-. Però si esperem a què arribi l’Abismes de Penga, llavors haurem de
compartir la bonificació amb ells. De fet, fins i tot és possible que al final
no vegem ni un sol crèdit de tots aquests diners.
Després
va guardar silenci durant uns moments per veure si aquest últim argument
aconseguia convèncer-la.
-Et
dono la meva paraula que ens anirem al primer senyal de què hi hagi problemes
-va seguir dient -. No, millor encara... Et vaig a nomenar cap de l'expedició.
Quan tu diguis «S'ha acabat», llavors s’ha acabat.
La
Josala, que encara tenia les celles arrufades, va alçar la mirada cap a ell i
el va contemplar en silenci, i després els seus ulls van anar cap al pilot.
-Ja
ha sentit el doctor Stopa -va dir per fi-. Anem a necessitar el nostre vehicle
d'exploració.
El
petit Explorador Mundial Mark II dels arqueòlegs va lliscar ràpidament sobre el
cim del pic nevat que s'alçava al sud-oest de la glacera i va iniciar el seu
descens cap a la vall.
-Us
he localitzats en el feix de transmissió a vuit-cents cinquanta metres -va dir
la veu del pilot de l’IX-26.
Els
sistemes de navegació i bancs sensors del vehicle d'exploració eren molt menys
eficaços que els de la Fura, raó per la qual el pilot havia estat guiant
l’Stopa i en Krenn cap al seu destí des del començament del seu viatge.
-Rebut
-va dir l’Stopa, que estava manejant els controls-. Vaig a desconnectar els
propulsors de vol i passaré a la modalitat d’aerolliscador.
-Set-cents.
Sis-cents. Cinc-cents cinquanta... Vist en les pantalles semblava molt menys
escarpat -va dir la Josala.
-Els
vehicles d'exploració poden enfilar-se per pendents de fins a quaranta graus.
No tindrem cap problema.
-Serà
com perforar roca.
-Però
el gel no desgastarà les perforacions de la manera en què ho fa la roca -va dir
l’Stopa-. Ho aconseguirem, no et preocupis.
-Dos-cents
vint -estava dient el pilot pels auriculars de l’Stopa -. Torça una mica cap a
estribord.
-Rebut
-va dir l’Stopa-. Krenn, hem d'intentar...
Un
núvol de partícules blanques va sorgir sobtadament del no-res per sota del
vehicle d'exploració i es va escampar al voltant de la cabina, reduint la
visibilitat fins a deixar-la pràcticament a zero.
-Els
raigs de les nostres toveres estan removent la neu del sòl -es va afanyar a dir
l’Stopa. Va moure la palanca de control, i el vehicle d'exploració va sortir
àgilment del núvol, que de seguida va començar a dissipar-se sota d'ells-.
Tranquil·litza't. No és gens seriós.
-Cent
cinquanta.
-No
pots baixar enmig d'un núvol de pols de neu -va dir la Josala-. Si et poses al
costat d'un d'aquests massissos gelats, bolcarem abans que els anivelladors
hidràulics puguin fer res per evitar-ho.
-Noranta-cinc.
-Em
mantindré a deu metres d'altura fins que els raigs de les toveres hagin
dispersat totes les restes soltes de la zona -va dir l’Stopa sense immutar-se
-. Si els sensors hologràfics inferiors no em donen una imatge prou clara,
aleshores no intentaré baixar. D'acord?
-D'acord
-va dir la Josala, i va sospirar.
-Seixanta
-va dir el pilot -. Ves reduint la velocitat si no vols passar-te de llarg.
L’Stopa
va fregar els frens d'aire amb la punta d'un dit i va fer retrocedir la palanca
de control amb un moviment gairebé imperceptible. El vehicle d'exploració va
començar a baixar cap a la glacera, i va tornar a veure’s embolicat en una
massa de neu remoguda pels raigs de les toveres. Però el núvol que
s'arremolinava al seu voltant no va trigar gaire a anar tornant-se menys espès,
i l'horitzó va reaparèixer.
-Vint-i-cinc.
La
Josala mantenia els ulls clavats en els visors de la carlinga.
-No
puc fer-me una idea de les distàncies sense tenir un referent. Aquesta mena de
llosa de gel tan gran d'aquí...
L’Stopa
li va donar uns copets al braç.
-És
més gran i està més lluny del que creus.
-Deu.
Vuit. Cinc. A poc a poc, a poc a poc...
-Porta’m
fins a més-setze. Vull col·locar la cua del vehicle d'exploració just a sobre.
-Estàs
a sobre. Més-6. Més-nou. Més-catorze...
L’Stopa
va baixar la palanca de control amb una brusca empenta i el vehicle
d'exploració va baixar de sobte i es va posar amb un impacte que el va fer
vibrar, quedant amb el morro inclinat cap avall i iniciant un lent lliscament
lateral. El vehicle va acabar detenint-se amb una altra petita sacsejada, i
després es va anar redreçant a poc a poc.
-Hem
arribat -va dir l’Stopa, activant ràpidament els sensors inferiors i examinant
les imatges que transmetien.
Els
més propers a les toveres havien quedat recoberts per una capa de vapor de gel
congelat, però els sensors de proa i de popa estaven clars. El suport davanter
semblava haver quedat incrustat en una petita esquerda, encara que no hi havia
cap dany evident. La popa del vehicle d'exploració estava perfectament
anivellada per sobre del gel.
-Bé,
no ha estat gens malament -va dir l’Stopa amb un somriure, i va passar els
sistemes a la modalitat d'espera.
-Fem
el que hem vingut a fer i fotem el camp d’aquí, d'acord? -Va replicar la Josala
en un to bastant malhumorat.
Es
van arrossegar al llarg de l'accés que passava per sobre del compartiment
motriu orbital i acabava a l'hangar de l'equip. Un cop allà es van embolicar en
les seves peces per a la neu improvisades, ajudant-se l'un a l'altre: l'únic
vestit espacial d'emergència de la Fura per a ella i un vestit aïllant
estàndard de miner per a ell, amb els guants del vestit espacial del pilot de
la Fura com a protecció addicional.
Quan
les portes de l'hangar de l'equip van girar sobre les seves frontisses i es van
obrir, cap dels dos estava preparat per enfrontar-se als encegadors centelleigs
de la glacera. El cel estava totalment clar, i el sol blanc-blavós il·luminava
el paisatge amb un fred foc cristal·lí tan enlluernador i encegador com el del
mateix sol. El visor del casc de la Josala es va enfosquir per filtrar la
resplendor, però l’Stopa va haver de desviar la mirada i aclucar els ulls per
no quedar totalment encegat.
-
Això és realment espectacular! -Va exclamar, visiblement entusiasmat.
-Ja
et dedicaràs a contemplar el paisatge quan haguem acabat –li va renyar la
Josala.
Tot
va requerir més temps del que hagués degut. La base del trepant per a
l'obtenció de nuclis no volia quedar encaixada en la posició d'encesa, el que
va donar un nou motiu de preocupació a la Josala i va fer que es preguntés si
les comportes de l'hangar es tancarien correctament quan hagi arribat el moment
de marxar. Els guants amb prou feines els hi permetien usar les mans, i van
convertir la rutina de muntar les primeres seccions del tub de perforació en
una autèntica prova. Quan la Josala va intentar localitzar el cadàver enterrat
sota d'ells mitjançant un sondeig sònic, el resultat va quedar contaminat per
una sèrie d'ecos embogits. La muntura giroscòpica del trepant havia quedat
recoberta per una fina capa de gel que no es trencaria fins que haguessin
activat el trepant, la qual cosa va complicar encara més l'alineació dels
sondejos sònics de la Josala.
Però
després de molts esforços la punta del trepant per fi va començar a obrir-se
pas a través de la superfície de la glacera i va anar avançant cap a les seves
profunditats.
-
Set seccions! -Va cridar l’Stopa per fer-se sentir per sobre de l’estrèpit del
trepant-. Amb aquest angle, necessitarem set seccions.
La
Josala va agitar la mà per indicar-li que li havia sentit i es va donar la
volta per agafar la secció següent de la plataforma. La secció va semblar
ondular sota els seus dits, i la Josala s'afanyà a retirar la mà. Va col·locar
el guant sobre la paret de l'hangar i va percebre una lleu vibració. Va ser
llavors quan va comprendre que el que havia pres per tremolors del seu cos era
en realitat un continu estremir de la coberta del vehicle d'exploració, que
estava vibrant sota els seus peus. El trepant havia començat a rugir, com si
els seus anells de fixació s'haguessin desintegrat i els lubricants s'haguessin
convertit en una massa sòlida que estava sent triturada pels girs de la
perforació.
-
Apaga'l! -Va cridar, anant cap a l’Stopa. El seu company estava inclinat sobre
l'impulsor del trepant, amb tota la seva atenció concentrada en la seva lenta
progressió-. Apaga'l!
L’Stopa
va alçar la mirada cap a ella sense entendre res, i la Josala va allargar la mà
cap als controls.
El
cilindre del nucli perforador es va aturar després d'haver descrit un últim
gir, però ni la vibració ni el soroll van cessar. De fet, va passar tot el
contrari: el soroll s'estava intensificant, i els tremolors s'anaven tornant
cada vegada més violents.
Amb
la por i la desesperació cremant ja en els seus ulls mentre romanien immòbils
en l'hangar de l'equip, els dos van aixecar la vista cap al cingle que s'alçava
darrere d'ells, el cingle que havien sobrevolat feia tan sols uns minuts,
aquell cingle que havia semblat una enorme massa de cotó banyada per la llum
del sol. Tota la part central del cingle havia quedat sobtadament oculta
darrere d'un mur de gel i neu que avançava a gran velocitat, allargant-se i
enfilant cap al cel a mesura que s'aproximava.
No
hi havia cap possibilitat de buscar refugi en aquell cel. L'allau va caure
sobre ells abans que tinguessin temps de recordar la paraula. Va arrossegar el
vehicle d'exploració per davant d'ella amb tanta facilitat com si fos una
joguina, omplint tots els seus buits amb els seus dits de neu i embolicant-lo
en la furiosa turbulència de remolí gelat.
La
boja envestida del torrent es va anar frenant a poc a poc i quan per fi es va
aturar després d'haver avançat fins a més enllà del centre de la vall, hi havia
dos cadàvers més enterrats en el gel esperant l'arribada de l’Abismes de Penga.
-El
primer que necessitem és alguna manera de tornar a trobar aquest lloc, i aquest
passadís sembla notablement desproveït de peculiaritats que puguin servir per
orientar-nos -va dir en Lando, tornant a usar el desintegrador industrial per
tallar un petit triangle una cantonada de la plataforma de l’equip -. On era la
nostra entrada? Aquí?
-Més
avall -va dir en Lobot-. Aquí.
-M'alegra
que estiguis tan segur -va dir en Lando-. He donat tantes voltes que he acabat
totalment desorientat. -Va fer un petit tall a la mampara i va introduir un
costat del triangle en ell, i després el va mantenir allà fins que la mampara
va tornar a tancar-se al seu voltant. Després va col·locar el palmell de la mà
sobre la mampara i va intentar arrencar el trosset de metall de la paret-. Bé,
això hauria de ser suficient perquè no ens perdem.
En
Lobot va anar cap a ell amb un tros de cable a la mà.
-Potser
necessitem més d'un cartell indicador abans que això hagi acabat -va dir,
ficant el cable per un dels orificis en forma de diamant i nuar els dos extrems
-. Aquest nus serà el nostre primer punt d'orientació. En el següent farem dos
nusos.
-D'acord
-va dir en Lando, donant l'esquena a la paret-. Hi ha una cosa que em va passar
per alt quan vam fer l'inventari. He cremat aproximadament el seixanta per cent
del meu propel·lent intentant arribar fins aquí.
-A
mi em queda un noranta-u per cent -va dir en Lobot-. Per desgràcia, no hi ha
cap manera de poder compartir les meves reserves.
-Potser
acabis havent de portar-me a coll, i això seria una forma de compartir-les -va
replicar en Lando-. Què tal aneu de massa d'impulsió, C3PO?
L’R2
va emetre un bombolleig electrònic, i C3PO es va encarregar de traduir-lo.
-L’R2
diu que encara disposa d'unes reserves de propel·lent força considerables, però
li agradaria ser informat en el cas que algun de nosaltres localitzi una
connexió energètica.
-Amb
una mica de sort, estarà just al costat d'una vàlvula d'oxigen -va dir en Lando
en un to
bastant sarcàstic -. Molt bé... Tenim un seriós problema de supervivència. El
Rodamón ha donat dos salts hiperespacials, i hem de suposar que aquest segon
salt li ha permès treure’s de sobre qualsevol classe de persecució que hagi
pogut organitzar en Pakkpekatt. Això vol dir que la nostra primera prioritat és
localitzar i incapacitar el sistema d’hiperimpulsió, i aturar aquesta nau.
-Però amo
Lando... Si avariem els hiperimpulsors, llavors ens trobarem flotant a la
deriva en el buit -va protestar C3PO.
-No sabem
quant de temps passa el Rodamón a l'hiperespai. Poden ser setmanes, mesos o
anys. La galàxia té cent vint mil anys llum de diàmetre. Estar flotant a la
deriva en el buit em sembla una situació preferible a l'actual.
-Amo Lando,
no seria més prudent que trobéssim als propietaris d'aquesta nau i els demanéssim
que ens portessin de tornada a Coruscant?
-C3PO, crec
que ara aquesta nau ha passat a ser de la nostra propietat -va dir en Lando -.
Si volem sobreviure, hem d'actuar com si ens pertanyés. -Lando va anar
indicar-ne les prioritats amb els dits -. En primer lloc, hem de trobar alguna
manera d'aturar-la. En segon lloc, hem d'esbrinar en quina situació ens deixa
això. En tercer lloc, hem d'esbrinar qui és el nostre amic més proper. En quart
lloc, hem de trobar alguna manera d'enviar un senyal. Si aconseguim fer tot
això abans que en Lobot i jo ens quedem sense aire i de què vosaltres dos us
quedeu sense energia, llavors podrem començar a preguntar-nos qui va construir
el Rodamón i per què.
-Potser
haguem d'enfrontar a aquestes preguntes per poder assolir els nostres objectius
-va dir en Lobot.
-Potser -va
admetre en Lando -. Però certes experiències anteriors m'han ensenyat que no
cal saber gran cosa sobre la maquinària de precisió per poder destruir-la. -Va
alçar la mà i va assenyalar amb un dit, primer cap a l'esquerra i després cap a
la dreta -, On creus que hi haurà els hiperimpulsors? A popa o a proa?
-La
col·locació més eficient sempre és la més propera al centre de la massa -va dir
en Lobot-. Cap endavant.
En Lando va
assentir.
-Doncs anem
cap allà.
El coronel
Pakkpekatt esperava impacientment al costat del centre de comunicacions mentre
el creuer Gloriós sortia de l’hiperespai. L'armada perseguidora s'havia
desplegat al llarg de quaranta anys llum, i el Gloriós era la segona granadura
del collaret que havia format.
-Vagi
passant-me’ls tan de pressa com hi arribin -va dir al tècnic assegut davant
dels controls.
-Sí, senyor.
Estic veient sis despatxos... Tenim una directiva d'acció d'emergència emesa
pel Departament de la Flota i dirigida al capità Garch, una carta blava de
l’INR, tramesa al capità Hainmax, un despatx amb el segell de «Urgent»
procedent de l'Institut Obroà, i tres informes procedents del Raig, el Pran i
el Nagwa.
-Les tres
naus que estan darrere de nosaltres -va dir en Pakkpekatt -. Molt bé. Envieu
els despatxos a la meva consola.
En
Pakkpekatt va travessar el pont amb llargues i àgils gambades, es va instal·lar
a la seva butaca especial i va connectar la pantalla d'alta seguretat. Ni la
seva cara ni el seu comportament va trair cap emoció mentre anava llegint un
despatx darrere l'altre. Quan va haver acabat, va fer girar el monitor sobre el
seu eix amb una suau pressió dels tous dels seus dits i va deixar escapar un
llarg xiuxiueig.
-Major
Legorburu.
Ixidro
Legorburu, l'oficial d'intel·ligència m'halelià que exercia les funcions
d'ajudant tàctic d’en Pakkpekatt, va anar ràpidament a la seva consola en
resposta a la crida.
-Coronel...
-Acabem de
rebre un avís de nivell U que afecta tota la Flota -va dir en Pakkpekatt,
desplaçant el monitor cap amunt perquè el Major pogués llegir la directiva
d'acció d'emergència -. La meva sol·licitud de naus addicionals per a la
recerca ha estat denegada. He rebut ordres de rellevar dels seus deures actuals
al Rondaire, el Pran i el Nagwa perquè puguin tornar a incorporar-se als seus
comandaments respectius el més de pressa possible.
-Això suposa
perdre gairebé la meitat dels efectius amb què comptàvem, senyor -va dir
Legorburu, movent el cap -. Què esperen que fem?
-Fracassar,
aparentment -va dir en Pakkpekatt en un to tan sec com tallant -. També m'ha
informat que el Gloriós pot ser apartat de la missió en qualsevol moment. Hem
de romandre en situació d'alerta d'una hora, la qual cosa significa no donar
salts superiors a mig any llum.
-Almenys
això ens permet seguir endavant amb la nostra recerca -va dir en Legorburu-.
Però hauríem de fer avançar al Kettemoor perquè omplís el buit que s'obrirà en
la nostra formació quan el Rondaire se’n vagi. De totes maneres, a hores d'ara
ja haurien d'haver acabat els treballs de recuperació.
-El
Kettemoor ja ha saltat cap a Nichen amb els morts i ferits del Kauri a bord -va
dir en Pakkpekatt-. No tornarà a reunir-se amb la resta de la nostra flota fins
d'aquí un dia com a mínim..., això suposant que li permetin tornar.
En Legorburu
no havia apartat els ulls de la pantalla.
-No ho
entenc, coronel. A què ve aquest canvi de prioritats tan sobtat? Què està
passant a Coruscant? Si no poden prescindir d'una canonera construïda fa trenta
anys i d'un parell de navilis interdictors, deu ser alguna cosa realment
seriosa.
-Aquesta
informació no m'ha estat facilitada -va dir en Pakkpekatt, i els seus llavis es
van corbar en un ombrívol grunyit d'amenaça hortek.
-Potser
pugui fer alguns esbrinaments en els canals extraoficials -va dir en
Legorburu-. Vol que ho intenti?
En
Pakkpekatt va assentir.
-Faci-ho, si
us plau -va dir -. M'agradaria tenir una idea més clara a qui he d’enfrontar-me
per mantenir viva aquesta missió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada