Decisió de comandament (II)

Anterior

II

En Níriz no esperava que en Creysis fos tan ingenu com per pujar sol a bord d'una nau desconeguda, i tenia raó. Quan el xiscle penetrant dels coets d'aterratge alienígenes a base de gas es va esvair finalment, hi havia cinc naus alienígenes descansant a la coberta de la badia d’hangar Número 3: quatre dels caces que havien trobat en primer lloc formant un quadrat al voltant d’una nau més petita, per a una única persona.

O, més aviat, per a un únic alienígena. L'ésser que va sorgir era gran, desmanegat, i - segons l'opinió d’en Níriz - bastant repugnant. El seu deforme cap no tenia pèl i nas, amb ulls ovalats que semblaven estar col·locats massa separats a la cara i una boca arrugada envoltada de tentacles ondulants, com cucs. Des de lluny la seva pell semblava rosada, de prop, en Níriz va poder veure que es tractava en realitat d'un fons de color blanc cremós cobert per un patró de delicades línies vermelles entrecreuades. Anava vestit amb una llarga armilla de pells d'animals de pelatge fosc cosides en un patró aparentment a l'atzar. Pendent d'una corda al voltant del seu coll hi havia un penjoll d'or amb forma de llàgrima doblegada, esquitxat de gemmes de colors; lligada visiblement al seu costat hi havia una gran arma de mà.

- Sóc Creysis -va xiuxiuejar mentre avançava pesadament per la coberta cap als imperials que l'esperaven -. Qui està al comandament?

- Jo -va dir en Thrawn, donant mig pas endavant -. Em dic Thrawn. Aquest és el capità Níriz, al comandament de l’Amonestador en si mateix.

- Ah -va dir en Creysis, aturant-se a dos metres de distància. Per un moment, els cucs de la seva boca es van moure amb una mica més de força, potser mostrejant olors o sons -. Quants colons tenen?

- Quaranta mil -va dir en Thrawn -. Més set mil membres de la tripulació que dirigeix ​​la nau. Sap d'algun planeta proper que podríem colonitzar?

- No tan ràpid, ulls vermells -va dir Creysis, estrenyent els seus ulls fins convertir-los en escletxes -. No va a honrar-me amb un regal abans de parlar?

-És clar -va dir en Thrawn, assenyalant a un dels soldats que esperava uns metres més enrere. L'altre es va avançar i va lliurar a l'almirall una petita caixa -. Veig pel seu penjant que aprecia les coses belles -va dir en Thrawn, obrint la caixa i traient d'ella una escultura daurada delicadament tallada -. Si us plau, accepti això com una mostra del nostre honor envers vosaltres.

-És molt bonica -va dir en Creysis, sense fer cap moviment per agafar-la -. Però el meu desig era un regal diferent.

-Les meves disculpes -va dir en Thrawn -. Té algun suggeriment?

- Un d'aquests. -En Creysis va aixecar el seu braç dret, el va doblegar amb força, i va assenyalar amb el colze cap a un dels caces TIE que esperaven preparats.

En Thrawn va negar amb el cap.

- Ho sento, però no puc donar-li un d'aquests -va dir -. Tenim un nombre limitat de naus d'exploració, i el camí que haurem de prendre abans d'arribar al nostre destí final segueix sent molt incert. Si això calmés els seus sentiments, però, podria oferir-li una segona o fins i tot una tercera escultura. Tenim molts d'aquests articles a bord per al seu ús com a productes de comerç.

-Això no serà necessari -va dir en Creysis. Una vegada més, els cucs de la seva boca van oscil·lar, després, amb un gest complicat que semblava començar en els malucs i recórrer tot el camí fins a la part superior de les espatlles, es va avançar i va agafar l'escultura de les mans d’en Thrawn -. Potser quan s'hagin assentat en el seu nou món tindran una nau d'exploració de sobres per a mi.

- Potser -va dir en Thrawn -. Encara que això, per descomptat, dependrà de la rapidesa amb la que trobem tal món.

-És clar -va convenir en Creysis -. Té una llista de paràmetres per al món que busca?

- Convocaré al Consell de Colons immediatament -va dir en Thrawn -. Estic segur que serà capaç d'elaborar una llista adequada.

- Prepareu-lo segons li convingui -va dir en Creysis, fent un pas cap al seu transport -. Assegureu-vos que és exactament el que vol. Quan estigui a punt, pot portar-me-la a la meva nau de comandament. - Els cucs van tremolar -. Quan vingui, assegureu-vos també d'estar disposat a fer un tracte.

- Què vol dir amb un tracte? -va preguntar en Níriz.

En Creysis el va mirar.

- Espera obtenir un món de forma gratuïta, cap blanc? -va esbufegar, convertint els seus xiuxiuejos en una forma de menyspreu -. Si desitgen que jo escurci el seu viatge, han de pagar per la informació.

- Entenc -li va assegurar en Thrawn -. El Consell de Colons arribarà completament preparat per tractar amb vostè.

Els cucs de la boca es van tensar per última vegada, i després en Creysis va donar mitja volta i va tornar ràpidament a la seva nau. En Thrawn va fer un gest als imperials perquè retrocedissin, i amb una altra violenta ràfega del gas dels coets d'aterratge, les cinc naus alienígenes es van alçar de la coberta i es van dirigir a la comporta d'entrada de l'hangar.

- Avaluació, capità? -va preguntar en Thrawn.

- Òbviament són primitius -va esbufegar en Níriz, fortament temptat de citar per si mateix la vella dita imperial que tots els no-humans eren primitius -. Roba de pell d'animal, unida bastant a l'atzar.

-No obstant, les línies de costura eren rectes i utilitzaven un fil prim -va dir en Thrawn -. Jo diria que la manca d'uniformitat en el patró era probablement part de l'estil. Alguna cosa més?

- No semblen tenir repulsors -va dir en Níriz -. Però ho compensen en armament. Conté almenys deu canons làser en cadascun d'aquests caces.

- Deu canons, sí -va dir en Thrawn -. Però sospito que no més de dos d'ells eren en realitat làsers. Les puntes dels vuit semblaven més adequades per a armes de projectils o fins i tot sensors enfocats. Què hi ha del nostre visitant en si mateix?

En Níriz mirà les naus alienígenes que partien, amb tremendes ganes de dir-li al Thrawn que res d'això importava realment massa. Però alguna cosa en el to o les formes de l'almirall exigia una resposta reflexiva.

- Molt confiat -va dir -. Arrogant, fins i tot. Típic d'un líder bàrbar, tant si té alguna cosa per donar suport a les seves bravates com si no. No pretendrà seriosament enviar una delegació a la seva nau, oi?

- Ell ha estat disposat a venir aquí -va assenyalar en Thrawn -. Negar-se a la reciprocitat pot ser pres com un insult.

En Níriz esbufegà.

- M'imagino que pot endevinar el molt que això em preocupa.

-A més, estem aquí per explorar -va dir en Thrawn -. Aquesta és la nostra oportunitat d'aprendre més sobre aquesta gent, i potser aprendre alguna cosa sobre els voltants.

En Níriz va fer una ganyota, però en Thrawn tenia raó.

- Puc recomanar, senyor, que almenys tractem d'esbrinar a què ens enfrontem? Tenim tres llançadores d'assalt amb equips sensors i de sigil a bord; permeteu-me enviar una d'elles a la part posterior d'aquesta lluna i veure quantes naus té en Creysis.

- Si aquesta fos realment la seva base principal, això ens podria dir alguna cosa -va convenir en Thrawn -. Però no ho és. Digueu-me, capità, vostè ha estat tractant de prop amb els pilots de TIE de l’Amonestador aquests últims dies. Hi ha algú en particular a qui consideraria especialment bo sota el foc?

En Níriz va arrufar les celles, el sobtat canvi de tema l’havia deixat momentàniament fora de joc.

- El tinent Klar és molt bo -va dir -. Excel·lent pilot, molt fred.

- Que ell i altres dos pilots de TIE es presentin en la meva sala de comandament dins d'una hora -va dir en Thrawn -. I que el general Haverel triï sis dels seus soldats per reunir-se amb mi en aquest mateix temps. Els mateixos criteris.

Sis homes especialment bons sota el foc. El mític Consell de Colons d’en Thrawn, sense cap dubte.

- Sí, senyor -va dir en Níriz rígidament -. Si em permet un altre suggeriment, almirall, crec més aviat que aquest podria ser el moment per a una demostració de força. Una llançadora d'assalt amb un o dos esquadrons de soldats d'assalt a bord, potser, més una ala completa de TIEs per escortar-lo.

- Recomanació anotada, capità -va assentir en Thrawn -. Porteu a terme les seves ordres.

En Níriz va prémer breument les dents.

- Sí, senyor.

Assentint de nou, en Thrawn es va girar i es va dirigir caminant a pas lleuger cap a l'arc que conduïa des de l'hangar pròpiament dit a l'àmplia zona de servei i manteniment darrere d'ell. L'activitat bulliciosa semblava obrir-se al seu pas, amb els tècnics i enginyers de servei apartant-se amb respecte del seu camí i, en la majoria dels casos, mirant furtivament darrere d'ell un cop havia passat.

Murmurant una maledicció en veu baixa, en Níriz es va girar i es va dirigir cap als turboascensors. No li agradava gens això, però el servei en la Flota Imperial no era una cosa que es fes en funció de l'estat d'ànim que tinguessis aquest dia. Ell i l’Amonestador tenien assignada una missió, i si això significava aguantar un capritxós comandant alienígena, llavors simplement hauria de suportar-ho.

Almenys, per ara.

***

- Tres dels caces alienígenes han aparegut des del costat fosc de la lluna -va informar l'oficial del sensor -. Movent-se al voltant de la llançadora i l'escorta de caces TIE, i col·locant-se en una formació d'escorta exterior.

- Rebut -va dir en Thrawn -. Miri a veure si n’hi ha més.

- Si no s'han adormit tots d'avorriment... -va murmurar en Níriz al general Haverel, dret al seu costat. Ell i en Haverel havien subministrat el personal que en Thrawn havia sol·licitat, dins del límit de temps d'una hora especificat per l'almirall. Però, per alguna raó inexplicable, en Thrawn havia trigat tres hores per posar tota aquesta xarada en moviment i a l'espai.

Però ara estaven finalment fora. I amb els caces alienígenes escoltant-los al seu voltant, el joc havia començat. Amb sis soldats, una llançadora de llarg abast classe Zeta, i tres irreemplaçables caces TIE exposats en la línia d'apostes.

I al costat d'ells, el comandant Parck. En Níriz contemplà les distants esteles dels motors de les naus imperials i els motors més febles dels caces alienígenes que volaven al costat d'ells, encara sense creure que en Thrawn hagués assignat una tasca tan arriscada a un home que se suposava que era el seu amic, o almenys al seu aliat. Però, de tota manera, potser en Thrawn no ho veiés d'aquesta manera. Ments alienígenes: qui sabia realment com funcionaven?

- La nau de comandament d’en Creysis ha aparegut -va continuar l'oficial -. També ve de darrera la lluna. Sembla que s'ha obert un hangar just darrere i sota del morro.

Pressionats fortament contra el costat del camal dels seus pantalons, els dits d’en Níriz fregaven nerviosament la tela mentre observava com la llançadora d’en Parck maniobrava cap a l'obertura fosca. En les últimes tres hores, la deriva de l’Amonestador l'havia portat a una distància considerable de la lluna que era la base d’en Creysis. Si l'alienígena estava planejant alguna traïció, passarien preciosos minuts abans que el Destructor Estel·lar o els seus caces TIE poguessin arribar per a ajudar-los.

Li havia assenyalat això al Thrawn feia una hora, suggerint que, almenys, reduïssin parcialment la distància. L'almirall havia respost amb alguna cosa semblada a no espantar-los, i havia fet cas omís de la recomanació.

Igual que havia ignorat tots els altres suggeriments que en Níriz havia fet sobre tota aquesta operació. Realment podia ser tan imprudent o incompetent?

O potser tingués tenia alguna agenda privada?

La resplendor dels motors de la llançadora Zeta va desaparèixer en l'hangar alienígena.

- Que torni l'escorta -va ordenar en Thrawn. L'oficial va confirmar l'ordre, i un instant després els tres TIEs van començar a traçar una corba lluny de la nau de comandament...

I en aquell moment, els caces alienígenes van atacar de sobte. Abandonant la seva formació d'escorta exterior, es van col·locar darrere i al voltant dels tres TIEs, escopint pels seus làsers brillants raigs de foc vermell.

- Acció evasiva! -va etzibar en Níriz -. Timoner: avant tota. Rumb d'intercepció.

- Anul·li aquesta ordre -va dir en Thrawn. La seva veu encara era tranquil·la, però havia pres un matís tallant i gelat -. Avant punt u.

- Punt u? -va repetir en Níriz, girant-se per mirar l'altre-. Almirall...

- Se suposa que som una nau colònia, capità -va dir en Thrawn -. Les naus colònia no estan dissenyades per a l'acceleració ràpida.

- Al diable amb això! -va grunyir en Níriz, girant de nou per mirar els TIEs assetjats. Dos d'ells anaven per davant dels seus perseguidors, lentament però constantment distanciant-se d'ells. Però el tercer havia estat més lent a la sortida i s'estava quedant perillosament enrere -. Mireu darrere de vosaltres -va murmurar en Níriz en veu baixa als altres pilots de TIE. Sens dubte, els altres dos pilots s'adonaven que el seu camarada estava en problemes -. Per què no tornen el foc?

-Perquè jo els hi vaig donar ordres que no ho fessin -va dir en Thrawn amb fredor -. Timoner, avant punt dos.

- Vostè què? Almirall...

- Li han donat! -va cridar l'oficial del sensor.

En Níriz girà de nou cap a la finestra. El panell solar d'estribord del TIE retardat s'havia desintegrat en una bola de foc salvatge, i el caça es retorçava salvatgement mentre el seu pilot lluitava per recuperar el control. Va tenir èxit, però l'esforç li va costar massa velocitat, i la resta del seu insuficient avantatge. Mentre en Níriz observava impotent, tres dels caces perseguidors van pul·lular al seu voltant com un esbart de quamilles atacant a un redjik esguerrat. Hi va haver una espurna múltiple de garfis d'abordatge, i després tot el grup va donar la volta a l'uníson en un revolt tancat cap a la nau de comandament d’en Creysis.

En Níriz va maleir a sota veu, mesurant la distància amb la mirada. Ara que tenien el seu premi, la resta dels caces alienígenes havia abandonat la seva persecució dels altres dos TIEs i es dirigien de tornada a casa.

La nau de comandament també es tornava per fugir, però si en Thrawn donava tota la potència als motors de l’Amonestador en aquest moment, encara podrien ser capaços d'atrapar als caces i el TIE danyat abans que aconseguissin entrar...

- Timoner, avant punt dos cinc -va ordenar en Thrawn.

En Níriz es va tornar cap a l’almirall, amb la pura fúria davant els indiferents nyaps d’en Thrawn lluitant contra l'etiqueta militar inculcada en ell per quatre generacions de servei familiar a la flota. L'etiqueta va guanyar, però per poc.

- Almirall Thrawn -va dir, amb veu gairebé ferma -. Entenc la seva reticència a revelar la nostra veritable naturalesa davant d'aquests alienígenes. Però ja n'hi ha prou.

Els ulls brillants d’en Thrawn potser van brillar amb una mica més de força davant la paraula alienígenes. Però quan va parlar, la seva veu estava tan calmada com sempre.

- En realitat, capità, no crec que vostè arribi a entendre-ho -va dir -. Els altres dos TIEs tornaran en breu, si us plau, aneu a l'estació de comunicacions del pont de popa i comprovi el seu estat.

- Almirall, la nau de comandament s'està allunyant -va informar l'oficial de sensor -. Trenta-vuit caces s'han unit a ella, totes les naus que vam veure abans. Estan formant-se en una configuració de pantalla de vol al voltant de la nau de comandament.

- Quina és la seva velocitat?

-U-sis-cinc.

- Timoner, augmenti la nostra velocitat a u-sis-tres -va ordenar en Thrawn.

En Níriz va fer un pas més a prop d’en Thrawn.

- Què passa si salten a la velocitat de la llum? -va grunyir.

- Els estem observant -li va assegurar en Thrawn -. Si salten, tindrem el seu vector. Però no crec que ho facin. -Va aixecar una cella de color negre blavós -. Creia que anava a comprovar els caces TIE.

En altres paraules, podia marxar.

- Rebut, almirall -va dir.

Es va tornar i va caminar per la passarel·la de comandament, creuant l'arc cap al pont de popa. Es va tornar cap a l'estació de comunicacions...

- Puc parlar amb vostè, capità?

En Níriz es va tornar. El general Haverel estava dret a l'altre costat del pont de popa, entre el turboascensor i la plataforma hologràfica. El seu rostre estava tens per l'ardent ira.

- Què passa, general? -va preguntar en Níriz, donant un pas cap a ell.

- Crec que vostè ho sap tan bé com jo, senyor -va dir en Haverel, assenyalant bruscament amb el cap cap al pont principal -. Tinc sis soldats a bord d'aquesta llançadora. Sis bons soldats. Sabia vostè que en Thrawn va insistir que hi anessin desarmats? Ni blàsters de butxaca, ni tan sols ganivets.

- No sabia això -va dir en Níriz pesadament -. Però no puc dir que em sorprengui. Està tractant de mantenir la il·lusió que som una inofensiva nau colònia.

- De debò? -va preguntar en Haverel -. O tot això és una cosa completament diferent?

- Com què?

- Com que potser ha fet un tracte privat amb aquest pirata Creysis -va dir en Haverel sense embuts.

En Níriz va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

- Ha d'estar vostè fent broma.

- Ho estic? -va respondre en Haverel -. Observeu els fets, en Thrawn accepta enviar un contingent per parlar amb Creysis, però en lloc d'enviar-lo immediatament, el reté durant tres hores. Mentrestant, té la llançadora Zeta i un dels caces TIE tancats en l'àrea de manteniment Nombre Sis amb uns cinquanta tècnics pul·lulant per tot arreu.

En Níriz el va mirar, amb una sensació de fred a l'estómac. No havia sentit res sobre cap treball realitzat a la llançadora.

- Quin TIE va ser?

- Ha de preguntar-ho? -va dir en Haverel ombrívolament -. El que els alienígenes van capturar.

En Níriz va mirar cap endavant, l'almirall que romania dempeus, sol a la passarel·la de comandament, d'esquena a ells. L'home que de fet havia organitzat personalment tot això.

I que ara estava permetent deliberadament que les naus enemigues els hi guanyessin terreny.

-No crec que ens hagi traït -va dir, tornant-se a mirar en Haverel. No obstant això, les paraules van sonar buides fins i tot per a ell mateix.

I òbviament també per al Haverel.

- Quina altra opció hi ha? -va preguntar amb ràbia el general -. Els hi ha donat una llançadora Zeta, un caça TIE, les dues naus probablement carregades de gom a gom amb tecnologia addicional, i ara està deixant que s'escapin. I amb vuit dels nostres homes com a presoners, com a premi extra.

En Níriz es va quedar mirant l'esquena d’en Thrawn, amb el pes de quatre generacions de servei negant que tal flagrant traïció fos possible en un prominent oficial d'alt nivell.

Però contra això hi havia el pes de l'evidència real.

- Per què faria això?

- Qui sap? -va murmurar en Haverel, agitant una mà en un brusc gest de rebuig -. És un extraterrestre. Encara pitjor, és un alienígena d'aquí mateix, de les Regions Desconegudes. Potser ja fa anys que conegui en aquest Creysis... potser fins i tot hagi preparat aquesta farsa per endavant. Això no importa. El que importa és el que anem a fer al respecte.

La sensació de fred a l'estómac d’en Níriz es va convertir en gel esmolat.

- Què vol dir? -va preguntar amb cautela.

- Ja sap el que vull dir, capità -va dir en Haverel -. Estic dient que l'única oportunitat que tenen aquests homes d'aquí fora és que revelem al Thrawn del comandament.

- En altres paraules -va dir en Níriz en veu baixa -, està suggerint un motí.

Un múscul de la galta d’en Haverel va tremolar.

- Estic suggerint que l'Imperi i els nostres juraments han estat traïts -va dir -. I estic suggerint que és el nostre deure arreglar les coses.

- Mitjançant traïció?

-Aquest crim ja ha estat comès -va insistir en Haverel -. I no per nosaltres. Tot el que farem és recuperar l’Amonestador per a l'Imperi.

En Níriz va tornar a mirar de nou al Thrawn. El pes de quatre generacions de servei...

- Anem a donar-li una mica més de temps -va dir per fi -. Potser... no sé. Potser entri en raó.

- És massa tard per això -va dir en Haverel amargament -. Certament és massa tard per als homes bons que va enviar allà fora per morir.

En Níriz va respirar fondo.

- Som guerrers de la Flota Imperial -va recordar al Haverel. I es va recordar a si mateix -. És el nostre deure morir quan la situació ho requereix.

Per un moment, els dos homes es van mirar l'un a l'altre.

- Està bé, capità -va dir en Haverel a la fi -. Faci el que hagi de fer. Jo faré el mateix.

Es va tornar i va caminar cap al turboascensor. Es va girar quan la porta es va tancar, mostrant al Níriz una fugaç visió de la seva expressió implacable, i després va desaparèixer.

Amb un sospir de cansament, en Níriz es va acostar a l'estació de comunicacions. Els dos TIEs havien tornat fora de perill, va informar el control d'hangar, i els pilots estarien disponibles per parlar amb ell en pocs minuts. Va esperar fins que haguessin baixat dels seus caces, va confirmar que cap estava ferit i que cap dels caces havia resultat danyat, i els va ordenar que es presentessin per donar el seu informe.

Va tancar la comunicació, i durant uns minuts més es va quedar on era, pensant en el que havia dit en Haverel i lluitant una silenciosa batalla al seu interior. Però realment només hi havia una única decisió possible. Tornant al pont principal, va avançar per la passarel·la de comandament.

Va semblar un passeig més llarg de l'habitual abans que arribés al costat d’en Thrawn.

- Capità -va dir l'almirall, amb la seva suau veu habitual.- Informi.

- Tots dos TIEs han tornat sans i estalvis -va dir en Níriz, contemplant les naus alienígenes que fugien. Fins i tot en el poc temps que havia estat fora, havien aconseguit augmentar notablement la seva distància -. Quin és l'estat d’en Creysis?

- Sense canvis -va dir en Thrawn -. Els alienígenes han augmentat la seva velocitat a un- set-dos. Estem mantenint la persecució en un-sis-tres.

Menys d'una quarta part del que l’Amonestador podia fer en realitat.

- Probablement en Creysis estigui desballestant tant la llançadora com el caça TIE en aquest mateix moment -va dir -. Suposo que ho sap.

-Sí.

- Possiblement estigui desballestant al comandant Parck i la seva delegació, també.

En Thrawn va negar amb el cap, un moviment gairebé imperceptible del cap.

- No, no els haurà perjudicat encara. La simple prudència ho dicta. Tampoc els haurà portat lluny de la llançadora.

En Níriz va arrufar les celles. Havia pensat que el primer hauria estat un viatge immediat al centre de detenció d’en Creysis.

- Per què diu això?

- Perquè un o més d'ells podrien portar càmeres de transmissió -va dir en Thrawn -. Fins que tingui una millor idea del nostre nivell de tecnologia, no correrà el risc de mostrar la seva nau de comandament més del necessari.

- Potser -va dir en Níriz -. D'altra banda, entre la llançadora i el caça TIE, és de suposar que aprengui tot el que necessiti sobre nosaltres i la nostra tecnologia.

En Thrawn va assentir.

- És de suposar.

En Níriz contemplà aquell rostre alienígena, bullint de frustració en el seu interior. Allà estava ell, tractant desesperadament de donar a l'almirall fins a l'últim benefici del dubte. I no obstant això, allà estava l'almirall, admetent amb desvergonyida franquesa com de malament que havia portat tota aquesta operació. És que desitjava que el rellevessin del comandament?

-El que en última instància es redueix a una simple qüestió de confiança -va dir en Thrawn en veu baixa -. Si confia en mi, personalment, si confia en els oficials que van aprovar el meu ascens al rang d'almirall, si confia en l'Emperador i en la seva decisió de posar-me al comandament aquí.

En Níriz va fer una ganyota.

- Hauria estat més fàcil si no hagués esmentat això últim.

En Thrawn es va tornar cap a ell i, per a sorpresa d’en Níriz, l'almirall va somriure. Un feble somriure enigmàtic, però un somriure tanmateix.

- Mai suposi que les coses són necessàriament el que semblen, capità -va dir -. Sobretot quan es tracta de l'Emperador. - Els ulls brillants van relluir -. O de mi.

En Níriz va apartar els ulls d'aquesta mirada penetrant que no pestanyejava. Els dubtes d’en Haverel sobre la lleialtat d’en Thrawn van passar per la seva ment, juntament amb les seves pròpies preguntes sobre una agenda privada. O potser el problema era una mica més innocent, però no menys perillós: que en Thrawn havia aconseguit convèncer-se que la missió de l’Amonestador era alguna cosa més que una elaborada i costosa forma d'exili.

O potser l'Emperador i tots els oficials que havien donat la seva aprovació sabien realment el que estaven fent.

Però gairebé no importava. Amb aquestes quatre generacions de servei a l'esquena, encara seguia havent-hi només una decisió possible.

Mirà de nou al rostre d’en Thrawn.

- Almirall, li recomano cridar a un esquadró de soldats d'assalt al pont -va dir -. Podria haver-hi problemes.

-Sí, ho sé. -En Thrawn va mirar per sobre de la seva espatlla -. Crec que els problemes ja han arribat.

En Níriz es va tornar. El general Haverel havia tornat i estava marxant impassible cap a ells, amb una formació de sis soldats vestits de negre darrere de la seva estela.

A meitat de la passarel·la de comandament, el general va indicar als soldats que s'aturessin i va continuar acostant-se a ells sol.

- Almirall Thrawn -va dir sense preàmbuls -. En el nom de l'Imperi, demano que cedeixi el comandament de l’Amonestador al capità Níriz, i que permeti que aquests soldats li escortin a la seva cabina.

En Níriz mirà per sobre l'espatlla d’en Haverel als soldats. Els seus rostres mostraven l'expressió dels homes que havien rebut ordres amb les que estaven d'acord, però que al mateix temps trobaven molt desagradables. Darrere d'ells, els oficials i tripulants en les trinxeres de tripulació continuaven amb les seves funcions, aparentment aliens al que succeïa aquí.

- Ja veig -va dir en Thrawn amb calma -. Confio, general, que hagi pensat detingudament en això.

-Hi ha homes allà fora -va dir en Haverel amb duresa -. Els meus homes. No vaig a abandonar-los sense més.

-La seva lleialtat és admirable -va dir en Thrawn -. Com proposa que els rescatem?

- Potser hauríem d'intentar atacar -va dir en Haverel, amb veu plena de sarcasme -. Se suposa que un Destructor Estel·lar Imperial és bastant bo per això.

- Ja n'hi ha prou, general -va dir en Níriz.

- No, deixi-li continuar -va dir en Thrawn -. Molt bé, general, ens posem a plena potència i ataquem. Quant de temps creu que trigaria en Creysis en matar-los a tots quan ens vegi dirigint-se cap a ell? O, alternativament, quant temps li portaria a calcular un salt a la velocitat de la llum i deixar-nos enrere?

La galta d’en Haverel va tremolar de nou.

- Per descomptat, seria un risc -va dir obstinadament -. Però quedar-nos aquí asseguts sense fer res garanteix la seva mort.

-Això dóna per fet que, de fet, no estic fent res -va dir en Thrawn -. Però deixem això de banda un moment. Proposa vostè prendre el comandament de l’Amonestador vostè mateix amb sis soldats? O ha sondejat a tots els 47.000 membres de la tripulació per veure quina és la seva posició?

- No els agrada el que està passant més que a mi -va exclamar en Haverel -. Molts d'ells es posaran de part meva.

- De debò? -En Thrawn va desviar la mirada cap al Níriz -. Està d'acord, capità?

En Níriz es va creuar de braços.

-No, almirall -va dir -. No crec que els meus oficials donin suport a un motí. - Es va obligar a mirar en Haverel -. Ni tampoc jo.

Durant una llarga estona ningú va parlar.

- Ho sento -va dir en Haverel a la fi -. Això és una cosa que he de fer.

Va començar a aixecar la mà...

- Almirall! -va exclamar l'oficial del sensor des de la trinxera de tripulació -. Vuit dels caces han sortit de la formació, dirigint-se en diferents vectors.

En Níriz va tornar a mirar per la finestra. Només va poder veure fugaçment les esteles dels motors allunyant-se de la flota d'en Creysis abans que els vuit caces saltessin a la velocitat de la llum.

- Tenim vectors de salt per a tots ells? -va preguntar en Thrawn.

- Sí, senyor -va respondre l'oficial -. Espectre Dos indica que l'objectiu principal ha partit en el vector setanta-u punt cinc.

En Níriz parpellejà. No s'havia adonat que en Thrawn hagués llançat cap de les seves llançadores d'assalt amb equips de sensors i sigil.

- Què estan fent els Espectres allà fora? -va preguntar.

- Esperar precisament aquest moment -va dir en Thrawn, i no hi havia dubte de la macabra satisfacció en la seva veu -. Oficial de comunicacions, contacti en freqüència quaranta-sis. Missatge: Ara.

En Níriz mirà en Haverel, que semblava tan confós com ell mateix se sentia.

- Almirall, si això és algun intent tardà de mostrar una mica de determinació...

-No és tardà en absolut, general -el va interrompre en Thrawn -. És exactament el moment adequat. Vull tres escamots dels seus soldats a l'hangar d'aquí a deu minuts. Allà ja hi ha dos esquadrons de soldats d'assalt... els portaran a la seva posició correcta.

La galta d’en Haverel va tremolar.

- Sí, senyor. -Es va tornar, indicant als soldats que foren davant ell, i es va dirigir cap al pont de popa.

- El seu torn, capità -va continuar en Thrawn -. Ordeni al timoner que vagi a màxima potència i ocupin les seves estacions de batalla. -Els seus ulls brillaven -. La farsa ha acabat. És hora de mostrar qui i què som en realitat.

Per reflex, en Níriz es va posar completament en posició de ferms.

- Rebut, almirall. - Va aixecar la veu -. Timoner: avant tota. Xafarranxo de combat.

Següent