15
El tinent
Rone Taggar va tensar les tires de l'arnès de seguretat i va iniciar la
comprovació prèvia a la passada d'exploració en la carlinga de la seva ala-X de
reconeixement, dedicant una atenció inusualment meticulosa a cada etapa del
procediment.
El seu
objectiu era N'zoth, la capital de la Lliga de Duskhan. N'zoth era l'objectiu
més important de tots els assignats a l'Ala de Reconeixement Vint-i-u, i molt
probablement seria el millor defensat, però el que li preocupava no era el
perill que l'esperava a l'altra banda del mur de l’hiperespai. El que realment
importava era obtenir la informació que havia estat enviat a recollir i
aconseguir que hi arribés, intacta i lliure d'interferències, als receptors i
gravadors de dades que esperaven rebre-la en els navilis de la Flota.
El morro en
forma de piràmide de l'ala-X de reconeixement ocultava sis sistemes
independents d'obtenció d'imatges mitjançant un sondeig pla, cadascun dels
quals posseïa el seu propi sistema d'augment i escombratge. La programació del
radar de sondeig, el captador d'imatges infraroges i els gravadors
estereoscòpics farien que el planeta es mantingués dins del marc de dades,
omplint-lo de cap a cap durant tota la passada de reconeixement. Els dos
sistemes restants es trobaven sota el control de l'androide de reconeixement
R2-R, que avaluaria les imatges en temps real i seleccionaria tant els
objectius particulars com la longitud d'ona més adequada per al sondeig.
Els sis
sistemes estaven connectats als controls de l’hiperimpulsor, i començarien a
operar quan el Jennie Lee entrés a l'espai real. La transmissió de dades
mitjançant el relé d’hipercomunicacions també era automàtica, i
l'automatització arribava fins a l'extrem de seleccionar canals alternatius en
el cas que es detectessin senyals d'interferència. La trajectòria de la passada
de reconeixement estava programada en el pilot automàtic, que prendria els
controls si es produïa una desviació de més d'un u per cent que no fos deguda a
una intervenció del pilot.
Es deia, mig
en broma i mig seriosament, que en realitat el pilot d'un ala-X de
reconeixement només servia per fer companyia a la unitat R2, i que un pilot
podia tenir un atac de cor a l'hiperespai i, tot i així, dur a terme una missió
perfecta. El segon oficial de la unitat, «Dormilega» Nagelson -al qual se li
havia assignat el reconeixement de Wakiza -s'havia guanyat el seu sobrenom quan
la gravació obtinguda pels monitors de la cabina va mostrar que havia estat
dormint durant tota una missió en l'època dels problemes amb Thrawn.
Però en
Taggar pensava d'una altra manera. Tant en el seu cor com en la seva ment, en
Taggar creia el que els hi havia dit als seus pilots abans que iniciessin la
missió: que la qualitat insubstituïble que el pilot aportava a la cabina era la
de preocupar-se pel resultat final. Un pilot seguiria intentant-ho quan una
màquina s'hagués donat per vençuda, perquè el pilot comprenia el concepte del
fracàs, i perquè les conseqüències li importaven enormement.
-Ningú
compte grans històries sobre unitats automatitzades que van tornar a casa
lluitant durant tot el recorregut per transmetre una informació vital, o que
van fer tot l'impossible per completar una missió perillosa -els havia dit -.
Esteu aquí perquè el que feu pot significar la diferència entre l'èxit i el
fracàs de la missió. Això és el que us estic demanant: doneu el millor de
vosaltres mateixos, feu el vostre treball..., i feu-ho bé. L’Ala de
Reconeixement Vint-i-u existeix per aquesta raó. Pilots..., a les vostres naus!
Us veuré a l'altre costat.
El compte
enrere del cronòmetre de sincronització de la missió anava descendint cap al
zero. En Taggar es va quedar immòbil durant un moment i es va imaginar als
altres pilots, en altres carlingues claustrofòbiques, aproximant-se a altres
objectius escampats per la meitat del Cúmul de Koornacht. L’Ala de
Reconeixement Vint-i-u acabava de ser creada per servir a la Cinquena Flota,
però en Taggar ja havia volat anteriorment amb alguns d'aquests pilots en
altres unitats i altres guerres. Podia veure els seus rostres amb els ulls de
la seva imaginació, i sabia què estarien sentint en aquells moments.
00.15
«Bon
reconeixement -va pensar, enviant-los el desig -. I bona sort.»
En Taggar
havia començat a sentir una molesta picor al nas, i el va arrugar en un
infructuós intent d'alleujar la coïssor. Es va llepar uns llavis que s'havien
quedat secs, va flexionar unes mans que havien començat a encarcarar-se com a
resultat d'haver estat mantingudes en una immobilitat massa carregada de
tensió, i va comprovar uns sistemes que ja havia comprovat tres vegades.
00.05
La mare d’en
Taggar, que pilotava un ala-Y, havia mort atacant un Destructor Estel·lar
durant el terrible enfrontament a Endor. El ritual particular de la bona sort
d’en Taggar, que era executat indefectiblement abans del començament de cada
missió, consistia a lliscar el polze esquerre sobre les ales de la seva mare,
que havien estat adherides al panell de control just a sobre de l'ordinador de
navegació.
«Mare,
espero que avui podré fer que et sentis orgullosa de mi...»
00.00
L'univers es
va expandir sobtadament al voltant del caça de reconeixement d’en Taggar. Una
bala verda grisosa embolicada en remolins de núvols color groc clar van
aparèixer davant d'ell. El cronòmetre de la missió va iniciar el seu compte
ascendent mentre els sistemes d'obtenció de dades i imatges s'agitaven en les
seves muntures. En Taggar va seguir avançant en un vector d'aproximació directa
mentre llegia els informes que l’R2-R anava transmetent a la pantalla de la
seva carlinga.
IDENTIFICAT:
NAVILI D'IMPULSIÓ PER ONES YEVETHÀ DE LA CLASSE ARAMÀDIA.
IDENTIFICAT:
NAVILI D'IMPULSIÓ PER ONES YEVETHÀ DE LA CLASSE ARAMÀDIA.
IDENTIFICAT:
DESTRUCTOR ESTEL·LAR DE LA CLASSE VICTÒRIA.
IDENTIFICAT:
NAVILI D'IMPULSIÓ PER ONES YEVETHÀ DE LA CLASSE ARAMÀDIA.
IDENTIFICAT:
DESTRUCTOR ESTEL·LAR DE LA CLASSE IMPERIAL.
IDENTIFICAT:
DESTRUCTOR ESTEL·LAR DE LA CLASSE EXECUTOR.
La llista es
va anar fent més llarga a mesura que N'zoth anava fent-se més gran davant
d'ells. Rone Taggar volia tenir por, però no es podia permetre aquest luxe. Es
va dir que podia ser valent durant cinc minuts més. Dintre de cinc minuts,
potser menys, tot hauria acabat.
En Taggar va
intentar xiular, com si fos un nen espantat que vol demostrar-se a si mateix
que no té por mentre passa al costat d'un cementiri, però la boca se li havia
quedat sobtadament massa resseca perquè pogués fer-ho.
La Leia i
l’Ackbar havien mantingut un petit forcejament a l'hora de decidir qui seria
convidat a estar present a la Sala de Guerra de les Casernes Generals de la
Flota quan arribessin les dades obtingudes per la incursió de reconeixement
duta a terme a Koornacht.
-No és el
moment de tornar favors o de sol·licitar-los -havia dit l’Ackbar, qui defensava
la postura que la llista havia de ser el més curta possible -. Una informació
que ja ha estat lliurement distribuïda no pot ser controlada. Necessitarem
temps per avaluar les dades i situar-los dins del seu context.
-Totes les
persones que figuren en aquesta llista tenen dret a saber què està passant a
Farlax -havia argumentat la Leia -. Totes hauran de formar part de les
decisions que hauran de ser adoptades en el futur: el Consell de Defensa, el
Consell de Seguretat, els membres restants del Consell de Govern, en Rieekan de
l’INR... Després de tot, no és com si estigués intentant convidar a gent que no
té res a veure amb aquest assumpte.
-No -va dir
l’Ackbar-. Només vol convidar a un senador que acaba de tractar d'expulsar-la
de la presidència de la Nova República, i a un altre que és molt probable que
vagi a intentar-ho en un futur imminent. Aquests senadors formen part del
mateix govern que vostè, Leia, però no són els seus aliats.
L'opinió en
Behn-kihl-Nahm havia acabat resolent la qüestió en favor de la Leia. Quan
faltava molt poc perquè es rebessin les dades, la sala estava plena de cossos
que normalment no haguessin estat allà, i hi havia més que suficient per
mantenir-los molt ocupats.
La pantalla
mural que ocupava tota una paret de la sala de Guerra havia estat dividida en
quatre rectangles idèntics. Cadascun contenia una carta d'intercepció, amb un
cercle que representava el planeta objectiu de la missió i una línia vermella
que indicava la trajectòria que s'esperava que seguiria l'aparell d'exploració.
Les cartes canviarien a mesura que anessin tenint lloc els contactes, i
mostrarien la posició de les naus i com s'anaven desenvolupant les operacions
d'obtenció de dades.
Al costat de cada carta hi
havia espai per a un monitor de pantalla plana que seria alimentat pels
sistemes de gravació d'imatges dels aparells d'exploració. De moment l'espai
mostrava el nom del món-objectiu i el tipus de navili d'exploració que li havia
estat assignat.
L’Ackbar, la Leia i en Han
s'havien quedat al fons de la sala i estaven recolzats a la barana de la
plataforma d'observació elevada mentre contemplaven com quatre cronòmetres
sincronitzats duien a terme el mateix compte enrere.
-Això em recorda a un
tauler de recompte que vaig veure en un saló d'apostes de Bragkis on et
permetien apostar fins a un màxim d'un milió de crèdits -va dir en Han -, amb
tothom amuntegat al seu voltant esperant que comencés la cursa. «Qui té un
favorit?» «Com estan les apostes per Wakiza?»
Normalment la Leia sempre
acollia les irreverències d'en Han amb un somriure perquè contribuïen a
alleujar una mica la tensió, però en aquells moments no se sentia capaç de
suportar-ho, i es va allunyar d'ell després d'haver-li fulminat amb una ràpida
i bastant furibunda mirada de reüll. El primer instint d’en Han va ser
seguir-la, però l’Ackbar va detenir-lo amb un frec al braç.
-Deixeu que se’n vagi -va
dir -. És un moment molt difícil per a la
princesa. Està nedant en un oceà molt perillós,
i gairebé no hi ha aigua sota d'ella.
La sala va quedar sumida
en un impressionant silenci durant els últims segons, quan tots els que estaven
treballant van concentrar la seva atenció en la consola que tenien davant i
tots els que estaven mirant van interrompre les seves converses i van alçar la
vista cap al mur de pantalles. Quan el zero va esdevenir +1, tot el mur va
cobrar vida amb un sobtat esclat d'imatges en moviment a mesura que les cartes començaven
a canviar i arribaven les primeres imatges.
En Han gairebé va tenir la
impressió que el mur era una massa convulsa de diminutes criatures fetes de
llum. A menys que concentrés la seva atenció en una sola àrea, l'efecte general
li regirava l'estómac i feia que els seus nervis fossin recorreguts per un
desagradable estremiment d'excitació.
L’Ackbar va aixecar una mà
i va assenyalar la cantonada inferior dreta del mur.
-Ja hem tingut una baixa
-va dir.
El Número 23, una Fura
sense pilot, no havia aconseguit anar a la cita amb Doornik-207, que segons els
últims informes albergava un niu de corasghians. Però totes les altres cartes
estaven començant a omplir-se: les trajectòries de vol anaven passant del
vermell al verd, i les superfícies dels planetes començaven a aparèixer dins
dels cercles.
Les primeres imatges de
N'zoth van causar un brunzit d'excitació a la sala. Mostraven les siluetes
inconfusibles de Destructors Estel·lars, registrades pels sistemes d'obtenció
d'imatges controlats per l’R2-R del Jennie Lee pilotat per Rone Taggar. Després
d'haver deixat al Han en el seu racó de la sala, la Leia s'havia posat al
costat de l’Ayddar Nylykerka, qui estava molt enfeinat registrant imatges
individuals de les dades per obtenir un catàleg de retrats de naus. La Leia va
romandre immòbil al seu costat i va sentir com el petit analista del
departament de Seguiment de Recursos, amb tota la seva atenció apassionadament
concentrada en el seu treball, parlava en veu alta a si mateix.
-Aquest podria ser el Temible -va murmurar
en Nylykerka, consultant les seves llistes -. Tot
i les modificacions introduïdes en la superestructura davantera, no hi ha dubte
que és un Destructor Estel·lar de la classe Imperial...
El brunzit es va convertir
en un murmuri de preocupació uns segons després, quan la imatge del Número 1 va
canviar i una altra silueta amb forma de daga una mica més esvelta que
l'anterior va anar adquirint nitidesa en el monitor. En aquella sala no hi
havia pràcticament ningú que no pogués identificar aquest perfil, i les
excepcions van esbrinar ràpidament el seu significat gràcies a un precipitat
murmuri procedent de la persona que tenien més a prop: hi havia un Súper
Destructor Estel·lar en òrbita al voltant de N'zoth.
La Nova República havia
optat des del principi per construir un nombre més elevat de navilis més petits
-transports de la Flota, Destructors Estel·lars de la classe República, creuers
de combat-, preferint aquesta política a la d'adoptar la filosofia del disseny
imperial. En comptes de reparar-lo o convertir-lo en una peça de museu, Mon
Mothma havia donat ordres de desballestar l'únic SDE capturat a l'Imperi. En
conseqüència, el leviatan de vuit quilòmetres de longitud que traçava lents
cercles al voltant de N'zoth posseïa una potència de foc considerablement
superior a la de qualsevol navili de la Flota de la Nova República.
-Aquest monstre només pot ser l’Intimidador
-va declarar en Nylykerka -. Tots els vaixells
de la classe Súper construïts durant els últims temps de l'Imperi tenien aquesta
torre generadora d'escut addicional situada a la línia central...
Aquell descobriment era tan inesperat com
inquietant, però tot i així l'atenció dels presents a la Sala de Guerra es va
veure ràpidament atreta cap a un altre lloc. A
mesura que els cronòmetres s'aproximaven als dos minuts de recompte i els
aparells d'exploració avançaven veloçment cap al punt central de la seva
trajectòria i el moment de màxima aproximació de les seves passades, el mur de
monitors s'anava omplint d'imatges de navilis de guerra, fins que va
arribar un moment en què el mur va semblar una versió ampliada del catàleg
d'imatges que mostraven les pantalles de Nylykerka.
Hi havia Destructors
Estel·lars a Wakiza, Zhina, Nova Brígia i Doornik-881, on havia estat la
granja-factoria imperial. La flota yevethana de Campana del Matí havia
augmentat fins a estar formada per un mínim de setze navilis, que incloïen
quatre Destructors Estel·lars, sis navilis d'impulsió per ones de la classe
Aramàdia, i un navili que tenia les dimensions d'un destructor i un aspecte bastant
estrany, i que en Nylykerka va identificar com un prototip de proves imperial
llargament perdut, l'EX-F. Els navilis
d'impulsió per ones semblaven estar a tot arreu, i se'ls podia veure en òrbita
al voltant dels altres mons de la Lliga de Duskhan, a Polneye i a l'antiga
instal·lació minera morathiana de Kojash.
Les tres drassanes
imperials que el tinent Sconn havia nomenat en la seva declaració-Negre Quinze,
que havia estat en òrbita al voltant de N'zoth: negre Onze, que orbitava Zhina,
i Negre Vuit, que orbitava Wakiza -estaven cridanerament absents dels sondejos
que anaven mostrant les pantalles. L’Ackbar li va comentar la seva absència al Han
-Crec que no els trobarem -va afegir-. Els
yevethans són perfectament capaços d'haver traslladat les drassanes a noves
localitzacions secretes. Sospito que l’Astrolabi
va ensopegar per casualitat amb una d'aquestes instal·lacions a Doornik-142.
A les 2.05, el senyal del
número 16 es va interrompre sobtadament a Polneye, i la imatge de la carta de
seguiment va quedar congelada amb només un quaranta-dos per cent del planeta
explorat. Uns instants després el número 19, a
Campana del Matí, i el Número 5, al món duskhanià anomenat Tizon, també van
deixar d'emetre.
Les pèrdues no es van aturar aquí. Les pantalles individuals s'estaven enfosquint per tot
el mur gairebé tan de pressa com havien cobrat vida al principi. Només
la meitat dels aparells d'exploració va aconseguir arribar al punt central de
les seves trajectòries. Tres senyals més es van
extingir gairebé com una sola mentre la Leia s'allunyava d’en Nylykerka i es
dirigia cap al centre de la sala de Guerra.
- Què està passant allà fora? -Va
panteixar, sense dirigir-se a ningú en particular mentre mantenia la mirada
aixecada cap a les pantalles.
Els senyals de Z'fell,
Wakiza, Faz, N'zoth -totes elles assignades als ales-X del Grup de
Reconeixement Vint-i-u van ser les últimes a esvair-se, però van acabar
esvaint-se. Cap aparell d'exploració va aconseguir examinar més de tres quartes
parts d'un objectiu de la Lliga de Duskhan abans de ser destruït.
El cronòmetre va arribar al final del seu
recompte de cinc minuts, i en tota la sala de Guerra no hi va haver més sons
que els d'una tos ofegada o el cruixit d'una cadira. Només quatre aparells d'exploració havien sobreviscut al salt de sortida
dels sistemes que els havien estat assignats..., i els quatre eren unitats
automatitzades. Cap havia trobat res durant les seves passades
d'observació, llevat mons que acabaven de morir. Els ulls de tots els presents
van començar a apartar-se de les imatges congelades a la paret per clavar-se en
la dona que romania immòbil al centre de la sala.
-Ara ja ho sabem -es va limitar a dir la
Leia -. Controlador, mostri les identificacions visuals dels pilots al mur
mentre va ordenant les dades del Nombre Un perquè puguem tornar a veure'ls.
M'agradaria recordar a qui devem aquesta informació.
L'andanada que va deixar
incapacitat l'ala-X de reconeixement d’en Rone Taggar va arribar des del
darrere i des de baix, i va sorgir del no-res sense que hi hagués cap
advertència prèvia. Fins i tot abans que la carlinga
s'enfosquís, el llampec blavós que ballar sobre el fuselatge ja va indicar a
Taggar que els escuts del caça acabaven d'ensorrar-se sota l'impacte del feix
sorgit d'un potent canó iònic. En Taggar es va retorçar sota les tires de
l'arnès de seguretat i va intentar mirar cap enrere i localitzar al seu
atacant. No hi havia hagut foc procedent d'emplaçaments de superfície durant la
fase final de l'aproximació, i el seu ala-X ja havia sortit del radi d'abast de
qualsevol bateria antinaus corrent emplaçada a terra.
-Vinga, vinga... On estàs? -Va murmurar-.
D'on has sortit?
Hi havia dotzenes d'estrelles que brillaven
amb una resplendor prou intensa perquè en Taggar no pogués dirigir la mirada
directament cap a elles sense haver d’aclucar els ulls, i la claredat general
era més que suficient per amagar a un interceptor o una boia de defensa. Però
en Taggar no entenia per què el seu sistema de localització no havia detectat
la seva presència. L'ala-X de reconeixement tenia el punt cec posterior més
reduït de tots els caces de la Nova República, i en una adquisició d'amenaça
normalment a cinquanta mil metres o més, en Taggar hauria apostat un mes de
paga a què podia mantenir distància a qualsevol oponent que pilotés una nau
d'índex similar al seu durant el temps suficient per acabar la seva passada
d'exploració.
Va anar comptant en silenci els segons de
l'interval de reinicialització, convençut que el tret letal cauria sobre ell
abans que hagués arribat al cent. Els absorbidors continuaven amb el seu
silenciós treball passiu, absorbint l'excés de càrrega superficial i
utilitzant-lo per alimentar la cèl·lula que tornaria a posar en marxa el
sistema. L'andanada iònica no havia afectat la seva inèrcia, i el caça seguia
allunyant-se de N'zoth a gran velocitat. Si el procés d'arrancada tenia èxit,
en Taggar podria fer-se amb els últims trenta segons de dades corresponents al
costat del planeta que encara no havia estat explorat i saltar a la seguretat
de l’hiperespai.
El recompte havia arribat als vuitanta-set
segons quan Taggar va sentir la lleu sacsejada indicadora que un raig tractor
acabava d'embolicar la seva nau. Amb l'estructura del casc tremolant i el
fuselatge repicant al seu voltant, en Taggar va ficar la mà a la butxaca del
pit per agafar la seva vareta de purga. Una altra nau, que semblava tenir les
dimensions d'una corbeta, va aparèixer davant d'ell mentre introduïa la vareta
en el forat de connexió del control de panell.
La càrrega de purga que va sorgir de la
vareta va travessar les memòries de l'ordinador del caça a una velocitat
vertiginosa, i va esborrar d'elles fins l'últim bit coherent. La seva última
parada va tenir lloc en la connexió amb l'R2, on va passar a una càrrega plana
col·locada sota la cúpula sensora de l'androide. La petita explosió que es va
produir a continuació va ser sorprenentment sorollosa i va il·luminar
l'interior de la cabina durant una fracció de segon. En Taggar va mirar cap
enrere i va confirmar que la càrrega havia deixat totalment decapitat
l'androide.
Ja només li quedava un últim deure a
complir: en Taggar havia d'utilitzar l'agulla de suïcidi que havia quedat
disponible a l'altre extrem de la vareta de purga, i el sistema de pressió
continua del gallet d'autodestrucció de la nau. Sabia que corria un risc
esperant, especialment després que els yevethans haguessin vist com la unitat
R2 destruïa la seva cúpula mitjançant l'explosió. Però també sabia que la
corbeta hauria de baixar els seus escuts per remolcar la seva ala-X fins a
l'interior d'un hangar.
Quan la nau va ser a prop prou per alçar-se
sobre el caça tan ominosament com una gegantina muntanya fosca, en Taggar va
envoltar el gallet amb la mà esquerra i va permetre que el seu cap caigués cap
a un costat com si hagués quedat inconscient. Després va tancar els ulls fins a
convertir-los en dues escletxes, i a través d'elles va veure com un doll de
llum sorgia per entre les portes de l'hangar que s'anaven obrint davant seu i
s'estenia a poc a poc per tota la part inferior del casc de la corbeta. No hi havia cap pinassa ocupant l'hangar: aquell
atracador era per al seu caça.
El risc era molt gran, però en Taggar
seguir esperant fins que els cables d'acoblament van entrar en contacte amb les
toveres i van començar a hissar la seva ala-X de reconeixement, i després va
seguir esperant fins que les portes van començar a tancar-se sota d'ell.
Després va aixecar el cap, va deixar anar el polze sobre les ales de pilot
adherides a la consola i va permetre que el palmell de la mà dreta caigués
sobre l'extrem de la vareta de purga.
Uns instants després el seu cap va tornar a
inclinar-se fins a quedar recolzat al seu pit i la mà que havia romàs
rígidament tensada al voltant del gallet va començar a relaxar-se, i els seus
cansats dits van anar cedint sota la pressió de la placa ressort. En Taggar ja
s'havia deixat embolicar per la pau del buit quan la càrrega de destrucció va
obrir en canal el ventre de la corbeta al llarg de la línia central, llançant a
l'espai un convuls núvol de restes procedents de les dues naus.
En Nil Spaar va apartar la mirada de
l'encegadora bola de foc que acabava d'embolicar al Bellesa de Yevetha, i
després es va girar i va recórrer la càmera amb la mirada a la recerca del
guardià de defensa del món-bressol.
- Kol Attan! -Va udolar.
Kol Attan anar lentament cap a ell,
arrossegant els peus i amb les seves crestes de combat tan encongides que
gairebé fregaven la invisibilitat.
-Virrei... Jo...
En Nil Spaar el va reduir al silenci amb
una mirada i va assenyalar el terra. El guardià, tremolós i espantat, va
doblegar el genoll davant seu, va tancar els ulls i li va mostrar el coll. El
virrei va començar a caminar al seu voltant, movent-se en un lent cercle mentre
flexionava la mà dreta en un moviment que va fer sorgir l'urpa corba i la va
estendre fins a la seva màxima longitud.
-No només ets un covard, sinó que també ets
un incompetent -va acabar murmurant en Nil Spaar-. La teva sang ni tan sols és
digna de ser vessada. Tocar-te suposaria rebaixar-me. Et declaro Tomara: has
perdut l'honor, i t'has enfonsat en la vergonya. Vés a casa i suplica la mort a
la teva dama.
Quan el guardià no es va moure, Nil Spaar
va fer una profunda inspiració que va enrogir les seves crestes, i després va
abatre a Kol Attan d'una salvatge puntada de peu.
-No aconseguiràs provocar-me perquè et
proporcioni una sortida honrosa -va murmurar, serrant les dents fins a fer-les
cruixir-. Vés-te’n!
Mentre el guardià s'afanyava a fugir a
quatre potes, en Nil Spaar li va donar l'esquena.
-Tal Fraan -va dir.
El nitakka
va anar cap a ell amb una robusta força en les seves gambades i un enèrgic
orgull en el seu port.
- Senyor meu?
-Estaves segur que les feristeles violarien
el Tot en un intent d'arribar a conèixer-nos. Com vas poder saber-ho?
-He passat força temps al costat d'elles,
primer als campaments de Pa'aal i després a bord del Devoció de Yevetha, on ens
serveixen -va dir en Tal Fraan-. He vist com es deleixen per profanar i
rebaixar fins i tot els més petits misteris, en lloc d'abraçar els misteris tal
com es presenten a si mateixos. Les feristeles de pell pàl·lida semblen sentir
aquesta obsessió amb una intensitat especial.
En Nil Spaar va assentir amb una lenta
inclinació de cap.
-Però no vas saber preveure que la
feristela que vindria aquí preferiria la mort a la captivitat -va dir després
-. Aquest fracàs li ha costat un navili molt útil a la meva flota, i ha
desaprofitat sang yevethana.
En Tal Fraan va respirar fondo i es va afanyar
a clavar un genoll a terra.
-Sí, Darama.
Sóc conscient del meu error.
-Aixeca't -va dir en Nil Spaar, i el jove
yevethà va obeir-. No et consideraré responsable que Kol Attan no aconseguís
capturar l'ostatge que tu havies posat a les seves mans, ni de l'horrible
ofensa comesa per la feristela a matar els que es troben molt per sobre d'ella.
-Sou misericordiós, virrei.
-Hi ha moltes classes de feristeles -va dir
en Nil Spaar en un to sobtadament jovial i despreocupat -. És possible que les
que van ser enviades aquí s'assemblin més al comandant Paret, qui almenys va
tenir el valor de desafiar-me quan li vaig arrabassar aquesta nau, que a
aquelles a qui utilitzem en uns serveis. Donades les circumstàncies, crec que
hauria arribat a les mateixes conclusions que tu.
-No mereixo la vostra misericòrdia, Darama.
-No, per descomptat -va dir en Nil Spaar-.
Però m'ajudaràs a decidir quina és la millor manera de contestar la gosadia de
les feristeles, i de castigar la feristela anomenada Leia per haver ordenat tal
sacrilegi. I passat un temps, potser m'oblidi de l'altre i em deixi absorbir
pels plaers de la venjança que hagis concebut.
L’Ackbar estava immòbil davant de la
pantalla visera de la sala de reunions. L'almirall calamarià mantenia una mà
darrere de l'esquena i havia estès l'altra per assenyalar la pantalla.
-Crec que es pot fer -va dir -. Si prenem
les Forces d'Atac Àpex i Estiu de la Quarta Flota, les Forces d'Atac Campana de
Llum i Símbol de la Segona Flota i la Força d'Atac Gemma de la Tercera, hauríem
de ser capaços de mantenir les nostres patrulles actuals en la resta de la Nova
República mentre reforcem la força expedicionària enviada a Farlax i augmentem
els seus efectius fins que arribi a comptar amb dos grups de combat.
-I mentrestant la Flota Central seguiria
conservant tots els seus efectius per defensar Coruscant -va dir la Leia -. La
qual cosa potser no sigui molt del grat dels sectors fronterers, però sembla la
solució més prudent.
-Bé, el general Àbaht estarà content -va
dir en Han, recolzant-se en el seu seient-. És el que ha estat dient que
necessitava des que va arribar allà.
L’Ackbar va donar l'esquena a la pantalla
visora i va intercanviar
una ràpida mirada amb la Leia.
-El general Àbaht no estarà al comandament
de la força combinada -va dir l’Ackbar, i va tornar a concentrar la seva
atenció en la pantalla.
- No? Bé, potser no li importi gaire -va
dir en Han, ajuntant les mans sobre la falda -. Exercir un comandament combinat
d'aquestes característiques s'assembla bastant a què et nomenin director d'un
zoològic. Qui haurà de carregar amb el mort, Leia? L'almirall Nantz és l'alt
oficial més veterà, no?
L’Ackbar estava immòbil davant de la
pantalla visora, i mantenia les mans unides a l'esquena.
-No -va dir-. No serà Nantz.
Un somriure tort va corbar els llavis d'en
Han.
-Estic segur que podem confiar en vostè,
almirall. Ho farà estupendament, ja ho veurà -va dir-. És com muntar un...
Eh... Bé, diguem que quan has après a fer-ho ja mai se t'oblida.
-Han, l'almirall Ackbar es quedarà aquí amb
mi -va murmurar la Leia-. Vaig a posar-te al capdavant de les forces destacades
a Farlax.
El somriure es va esvair a l'instant.
-Em pensava que ja havíem deixat clar
aquest assumpte, Leia -va dir en Han, inclinant-se cap endavant i recolzant els
avantbraços sobre la taula -. Jo no he nascut per ser un gran almirall. I amb
això només aconseguiràs crear la impressió que no ets capaç de prendre una
decisió: Etahn, jo, Etahn, jo...
-La princesa no tenia altra elecció, Han
-va dir l’Ackbar sense tornar-se -. El Consell de Defensa, amb el senador
Fey'lya al capdavant, va insistir a aprovar l'elecció del comandant. Fey'lya ja
no confia en el general Àbaht.
- I per què jo?
-Perquè ja has passat algun temps amb la
Cinquena Flota -va dir la Leia-. Perquè ja estàs familiaritzat amb la geografia
i la logística d'aquesta operació..., però sobretot perquè estàs net. Fey'lya
volia l'almirall Jid'yda.
-Un bothan... Ja.
-... i en Bennie et va oferir a tu com un
compromís. Per repetir la seva explicació, els senadors pro-Leia consideren que
em dones suport, i els senadors anti-Leia creuen que ets prou independent
perquè no pugui imposar-te la meva voluntat.
En Han va moure el cap.
-Sí, ja veig que devia ser una discussió
d'un nivell molt elevat.
-No pot ni imaginar-se com d’absurda que va
arribar a ser en alguns moments -va dir l’Ackbar, donant l'esquena a la
pantalla visera i anant cap a la taula-. El senador Cundertol va arribar a
donar-li suport basant-se que, i cito les paraules del gran home, «No està fent
res més, oi?».
-És la classe de recomanació que et fa
sentir-te orgullós de tu mateix -va dir en Han-. Recordi’m que li doni les
gràcies a Sa Estupidesa. -Va agafar el quadern de dades de l’Ackbar i va
estudiar la llista d'assignacions de la força-. Suposo que ja és una mica tard
per pensar en la possibilitat de negociar una treva, no?
-Em resulta totalment impossible creure que
els yevethans puguin arribar a considerar-nos com els seus iguals a la taula de
negociacions -va dir la Leia.
-Ja -va dir en Han, i va apartar el quadern
de dades -. Veuràs, la meva estimada Leia, durant algun temps em vaig arribar a
permetre pensar que tindríem una possibilitat de gaudir d'aquest tipus de vida
normal que li vas dir al Luke que tant desitjaves. Vaig arribar a creure que
havíem acabat per sempre amb aquest tipus de gresca. Ah, i he de dir-te una
cosa: poder deixar l'uniforme dins de l'armari era una de les coses que més
m'agradaven d'aquest tipus de vida.
Les seves paraules van fer que la Leia i en
Han intercanviessin un somriure melancòlic.
-Bé... Sembla que hem tornat als temps de
Yavin, oi? -Va seguir dient en Han-. T'he obligat a usar les armes de la culpabilitat,
la vergonya, el prec i l'engany per aconseguir que m'oferís com a voluntari en
un munt de feines brutes. Aquesta vegada no t'obligaré a què facis tot això. La
veritat és que els yevethans em fan fàstic..., i posats a ser sincers, he de
confessar que els hi tinc pànic. Si no els controlem ara, el futur podria
complicar-se moltíssim. Així que acceptaré aquest treball, perquè és una cosa
que cal fer el més aviat possible.
-Els treballs difícils solen ser els més
necessaris -va dir l’Ackbar amb veu pensativa.
-Oh, això no és molt difícil -va replicar
en Han -. Aquells pilots que van entrar al Cúmul
de Koornacht sabent quines eren les seves probabilitats de tornar... Això sí
que és difícil. Pel que fa a mi, l'únic que he de fer és trobar una raó perquè
aquesta classe d'homes facin la feina realment difícil. Quin és el programa
d'activitats, almirall?
-Un grup
d'ales-X de reconeixement partirà d'aquí a quinze hores per incorporar-se a la
Cinquena Flota. Serviran d'escorta a la seva llançadora -va dir l’Ackbar-.
Hauria d’arribar-hi poc després que els grups expedicionaris de la Quarta Flota
arribin a Farlax. Ah, sí, me n'oblidava: mentre estigui al capdavant d'aquestes
forces, tindrà el rang temporal de Comodor.
-Comodor,
eh? –En Han es va tornar cap a la Leia i va intentar obsequiar-la amb un alegre
somriure, però la Leia va quedar tan poc convençuda pels seus esforços com el
mateix Han -. Em pregunto si el càrrec inclou un barret...
Encara que
es trobava presoner a uns llimbs legals -ni era un veritable membre del senat
ni era un veritable ex-membre d'aquest -, Tig Peramis de Walalla havia
conservat el dret a gaudir d'algunes de les cortesies que anaven implícites amb
el lloc. En Behn-kihl-Nahm no li permetia parlar o votar a l'Assemblea, i havia
aconseguit que en Peramis quedés totalment exclòs de les reunions del Consell
de Defensa, però les claus d'accés d’en Peramis seguien permetent-li anar a tot
arreu menys a les càmeres del Consell i els registres restringits..., i això
significava que tenia accés als altres senadors, la xerrada li semblava gairebé
tan valuosa com una recerca en els arxius senatorials.
Uns mesos
abans en Peramis havia denunciat a la Cinquena Flota acusant-la de ser una arma
de conquesta i tirania, i havia advertit al Consell de Defensa sobre les
ambicions de la filla d’en Vader. Hi havia hagut de suportar la reprimenda d’en
Behn-kihl-Nahm i l'ésser ridiculitzat per Tolik Yar, però els esdeveniments
havien demostrat els seus dots profètics i havien confirmat els seus pitjors
temors. I la fulgurant annexió, basant-se en el més fràgil dels pretextos, de
divuit mons independents de la zona de Farlax li semblava el preàmbul d'una
escalada espectacular.
Les reunions
a altes hores de la nit celebrades a les càmeres del Consell de Defensa, la
compareixença secreta de la Leia davant el Consell de Govern, l'intent de
bloqueig «fracassat», les apel·lacions desvergonyidament emocionals que
defensaven la necessitat d'acudir en ajuda de diminutes poblacions alienígenes,
i l'oberta i deliberada provocació amb què eren tractats els yevethans a cada
moment li semblaven peces d'un meticulós pla que pretenia justificar l'annexió
del mateix Koornacht. Fins i tot els periòdics esclats de crítiques al Senat
semblaven estar calculats, i els crítics ser mers bufons que causaven més
descrèdit a la seva causa que mal a la princesa.
Però quelcom
que un senador Cundertol borratxo va tenir el descuit de dir va alarmar en
Peramis fins al punt que ja no va poder seguir conformant-se amb els rumors i
les xafarderies.
-Un pirata
corellià amb dos grups de combat a les seves ordres -havia dit Cundertol entre
rialletes -. Ell els hi ensenyarà als cares de mico el que és lluitar. El vell
Menja't-una-nau no volia matar els altres cares de mico, així que li han donat
la pa-pa-puntada i...
En Peramis
li va servir més vi doanià amb l'esperança que això impulsaria Cundertol a
seguir parlant, però només va aconseguir incrementar la satisfacció infantil
que li produïa trobar-se en una posició de superioritat.
-Hauries
d'haver estat bo -va dir Cundertol, oscil·lant sobre els seus peus mentre
agitava un dit davant de la cara d’en Peramis-. No pots venir a la festa.
Mitja hora
després els ulls d'en Cundertol ja mostraven la brillantor vidriosa del xoc
doanià, i en Peramis estava entrant en el complex de despatxos del Senat amb la
seva clau de votació i la d’en Cundertol a la mà.
Per si sola,
amb la clau d’en Cundertol no n'hi hauria prou perquè en Peramis pogués tenir
accés als registres del Consell de Defensa, però en Peramis sabia per
experiències anteriors que els sistemes de seguretat dels arxius personals dels
senadors eren molt menys estrictes. Era un assumpte de mera comoditat. Un arxiu
personal que estigués protegit per massa barreres mai seria utilitzat.
Naturalment, se suposava que cap assumpte de naturalesa secreta seria registrat
en un banc de dades tan poc protegit com un arxiu personal. Però en Peramis pensava
que Cundertol era el tipus de persona que tendia a posar la comoditat per sobre
de la seguretat.
La clau de
votació del bakurà li va obrir totes les portes necessàries i li va permetre
accedir a tots els fitxers incriminatoris. Tot hi era, sota la forma d'un
deliri xenofòbic que demostrava la sorprenent realitat que el senador era capaç
de pensar-s'ho dues vegades abans de dir certes coses en públic.
Una
expedició que comptava amb la potència de foc d'un grup de combat anava cap a
Farlax per reforçar la Cinquena Flota, però els seus efectius havien estat
obtinguts traient-los d'altres forces..., i això era un hàbil estratagema que
ajudaria a ocultar el que estava passant permetent que els altres grups de
combat seguissin sent visibles en les seves rutes de patrullatge. I el corellià
que havia d'assumir el comandament de la flota de guerra era, tal com havia
sospitat en Peramis, l'espòs de la princesa Leia, en Han Solo.
En Peramis
va romandre al despatx d’en Cundertol el temps suficient per llegir l'arxiu i
copiar-lo en una targeta de dades. Després va tornar al menjador privat en què
havia deixat a Cundertol, va tornar a introduir la clau de votació en el maletí
del senador i el va deixar allà perquè pogués gaudir del seu tràngol de plaer
tot sol.
Un cop fora
de perill a les seves habitacions de la missió diplomàtica walallana, Peramis
va treure la petita caixa negra que li havia lliurat en Nil Spaar del bagul on
guardava les joguines del seu fill gran on l'havia amagat. No hi havia ningú
que pogués veure’l: en Peramis havia enviat la seva família a casa feia mesos,
i el reduït personal de servei que s'encarregava d'atendre les seves
necessitats sabia que no devia pertorbar la seva intimitat a aquestes hores de
la nit.
En Peramis
va anar cap a una taula del seu despatx, es va asseure i va connectar tant la
caixa negra com el seu quadern de dades a la presa d’hipercomunicacions.
Després es va quedar immòbil durant uns moments. La furtivitat i l'acte físic
de preparar els aparells van fer que se sentís una mica incòmode. No hi havia
utilitzat la caixa negra amb anterioritat. S'havia dit a si mateix que mai ho
faria. En Peramis no es considerava un espia, i molt menys un traïdor.
Però tot i
així havia guardat la caixa.
Es va dir
que era un home d'honor, amb una causa noble que defensar, havia de contenir la
marea del militarisme que amenaçava tot el que s'havia aconseguit mitjançant la
Rebel·lió. Després d'una aventura coronada per l'èxit a Farlax, la Leia ja no
podria ser detinguda. Calia advertir els yevethans.
I el fet que
fos el senador Cundertol qui els hi advertís, i amb les seves pròpies paraules,
satisfeia el sentit de la ironia còsmica d’en Peramis.
Però quan va
activar l’hipercomunicador, en Peramis va sortir del seu despatx per no haver
de tornar a sentir aquestes paraules.
Encara
faltaven tres hores per a la reunió amb l’Intrèpid quan la llançadora de la
Flota Tampion en què viatjava el Comodor i la seva escorta de caces de
reconeixement es van veure bruscament arrencades de l’hiperespai. Es van trobar
amb mitja dotzena de naus yevethanes esperant-lo: el destructor proveït d'un
camp d'interdicció que els havia tret de l'hiperespai, dos navilis d'impulsió
per ones i tres naus més petites.
L'emboscada
havia estat planejada a la perfecció. Abans que els endormiscats pilots dels
ales-X de reconeixement i els sobresaltats passatgers de la llançadora
tinguessin ocasió d'entendre què estava passant, les seves naus es van veure
embolicades en un violent foc creuat de canonades iòniques. Els caces van ser
incapacitats gairebé a l'instant, i van quedar flotant a la deriva a l'espai
per ser ignorats. La llançadora, que no tenia armament però comptava amb uns
escuts més potents, va donar una mica més de treball als atacants, però tot i
així també va acabar quedant atrapada a l'espai, incapaç de maniobrar o
escapar.
Poc després,
la Tampion començava a allunyar-se de les seves escortes per seguir un nou
curs, remolcada al costat d'un dels navilis esfèrics mitjançant un raig de
tracció. Enfurismat davant la seva impotència, tan completa i total que ni tan
sols podia enviar una transmissió als altres pilots, en Plat Mallar va veure
com les dues naus saltaven cap als mons de la Lliga de Duskhan. El Cúmul de
Koornacht ocupava tot el cel a estribord de la seva nau, estenent-se al costat
d'ella com un immens quadre que mostrés un eixam d'espurnes cremant en la nit.
En Mallar
mai havia estat tan segur que moriria com quan la llançadora es va esvair en
l'hiperespai. Els caces estaven impotents, i qualsevol de les cinc naus
restants hauria pogut acabar amb ells en un instant.
Però les
cinc naus van maniobrar amb gràcil rapidesa fins a adoptar una formació en V,
amb l’Interdictor ocupant la punta. Uns moments després van saltar del punt
d'emboscada, amb la seva missió aparentment completa.
«Per què ens
han deixat amb vida?», Es va preguntar Mallar.
La resposta
va arribar gairebé immediatament, i va fer que sentís un calfred d'horror.
«Perquè puguem explicar a la Flota i a Coruscant el que li ha passat al Comodor
-va pensar -. Perquè sàpiguen que els yevethans tenen al seu poder a Han
Solo...»
En Han va
ser portat davant Nil Spaar no com un trofeu, sinó com un objecte de
curiositat.
La trobada
va tenir lloc en privat, amb ningú més present llevat dels guàrdies d’en Han,
dos mascles yevethans immensament forts que no portaven armes i, tenint en
compte la solidesa dels lligams d’en Han, no semblava molt probable que anessin
a necessitar-les, i es va desenvolupar en un lloc bastant sorprenent; aquell
recinte no era una sala del tron o una sorra d'humiliació per als vençuts, sinó una càmera recoberta de
llosetes amb forats de drenatge a terra i vàlvules expulsores de líquid
sobresortint de la part de dalt de les parets. Al Han li va recordar una sala
de dutxes, o un escorxador..., i de seguida va desitjar no haver pensat en la
segona possibilitat.
Mentre el
virrei yevethà anava traçant un lent cercle al voltant del seu presoner, va
semblar mostrar un interès especial pels morats i cremades de fricció que en
Han havia adquirit resistint-se quan els soldats yevethans van abordar el
Tampion. En Nil Spaar es va inclinar sobre ell per estudiar les marques, però
es va assegurar que no tocava en cap moment al Han ni tan sols amb les mans enguantades.
-Ets el
company de la Leia.
-Vaja, veig
que el gran secret ha deixat de ser-ho -va dir en Han, decidint que intentaria
fer-se una idea de com era realment el seu raptor -. I tu ets en Nil Spaar. He
sentit parlar molt de tu, i tot el que deien era dolent... Has passat a ocupar
el primer lloc de la cistella de persones menys preferides. Vaig haver
d’esborrar a Jabba el Hutt de la llista per fer-te lloc. Em sembla que t'he de
dir que el meu gran objectiu a la vida és sobreviure a tots els noms de la llista.
Ja gairebé ho havia aconseguit abans que reemplacessis a Jabba.
El governant
yevethà no semblava estar prestant cap atenció a les provocacions d’en Han.
- Quina mena
de feristela ets?
-Crec que
t'has equivocat de paraula. La paraula que hauries emprar és «escòria», com per
exemple en «escòria corelliana»-va replicar en Han -. També m'han dit «pirata»,
«contrabandista», «lacai fastigós», «llepagripaus», «delinqüent» i unes quantes
coses més. Però en el lloc del que vinc no tots aquests apel·latius són
considerats com a formes corteses de dirigir-se a algú, naturalment..., així
que no sempre reacciono molt cortesament quan sento que m'insulten. Només
perquè ho sàpigues, «feristela» probablement també s'hauria de considerar com
un insult.
-Ets més fort
que ella -va dir en Nil Spaar, inclinant lleument el cap cap a un costat -. Per
què fas el que et diu? Per què no ets tu qui mana?
En Han va
respondre amb una mirada despectiva i una remenada de cap.
-Anava a
dir-te que capturar-me ha estat el major error de tota la teva vida -va
replicar -. Ara veig que és el segon gran error. Has jutjat equivocadament a la
Leia des del principi. La meva dona potser és la persona més forta que he
conegut mai..., i ara vas a descobrir-ho per les dolentes.
En Nil Spaar
no va dir res i es va retirar fins a l'altre extrem de la cambra, com si es
disposés a marxar. Després va fer un senyal als guàrdies i va pronunciar unes
quantes paraules en un idioma desconegut per en Han. Un guàrdia es va apartar
d’en Han i es va col·locar al costat del mur. L'altre guàrdia, amb les crestes
de les temples sobtadament inflades, es va plantar davant d'en Han..., i va
caure sobre ell en un moviment tan vertiginosament veloç que en Han no va poder
esquivar el seu atac.
El cop va
caure sobre el seu braç dret, just a sobre de la cremada de desintegrador
causada per l'únic i precipitat tret que el capità Sreas havia aconseguit fer,
i que havia acabat donant en un blanc equivocat. La força de l'impacte va
incrustar l'os en l'articulació de l'espatlla, deixant-li el braç sobtadament
insensible. El següent cop de puny va anar dirigit cap a la seva cara, i en Han
va aconseguir suavitzar l'impacte tornant el cap. Però tot i així el cop va
resultar terriblement dolorós.
La pallissa
gairebé semblava ser una mena d'experiment. En Nil Spaar va romandre immòbil i
la va observar amb expressió impassible, com si estigués esperant que passés
alguna cosa..., amb una curiositat gairebé clínica, i sense donar cap mostra
d'alegria o satisfacció. En Han fins i tot va arribar a preguntar-se si el
guàrdia hauria vist a algun ésser humà amb anterioritat i va intentar fixar-se
en com i on era colpejat, pensant que això podia oferir alguna pista sobre les
vulnerabilitats dels yevethans.
El seu
intent d'observar aquell brutal càstig com si estigués sent administrat a un
altre va durar fins que un cop de puny assestat al cap va deixar al Han jaient
de costat a terra i amb filets de sang fluint del seu nas i la seva boca.
Llavors en Nil Spaar va donar una seca ordre al guàrdia, qui va retrocedir
immediatament. El virrei va anar cap en Han, es va ajupir al seu costat i va
contemplar les seves lesions amb visible curiositat. En Nil Spaar va estendre
una mà enguantada i va submergir les puntes dels dits al bassalet de sang que
s'anava estenent al costat del cap d'en Han. El virrei es va emportar el guant
a la cara i va agitar els dits ensangonats en l'aire per davant de les
protuberàncies òssies de la cara, com si els estigués ensumant.
- Això és la
teva sang? Sembla com si tinguessis aigua a les venes..., igual que totes les
bèsties -va dir en Nil Spaar -. Sí, és com l'aigua... No fa que el cor s'infli
i comenci a bategar més de pressa. No alimenta els Maranes. No fa madurar el receptacle de naixement. No entenc per
què la Leia s'ha lliurat a tu. No entenc per què no has mort sense haver-te
aparellat.
Després es
va aixecar, es va treure els guants i els va deixar caure sobre les llosetes.
-Tar tnakara -va dir, girant-se cap als
guàrdies -. Talbran.
Els dos
guàrdies es van agenollar davant el virrei i li van oferir el seu coll.
-Ko, Darama –van murmurar.
Quan Nil
Spaar es va haver marxat, els guàrdies van netejar al Han i la cambra, aplicant
la mateixa diligència i idèntic vigor als dos treballs, i després se'l van
emportar per tornar-lo a la cel·la on li estaven esperant el tinent Barth i el
cos del capità Sreas.
L'almirall
Ackbar va tornar a entrar a la sala familiar amb la cara encara més ombrívola
que quan havia sortit d'ella uns moments abans. Va mirar la Leia, que estava
asseguda a terra, envoltant la Jaina amb els braços mentre li murmurava
paraules de consol i esperança, i va saber que aquelles paraules mai podrien
travessar el mur d'angoixa que s'havia elevat al voltant del cor de la Leia.
-Leia... -Va
dir l’Ackbar, i va escurar la gola per aclarir-se-la -. Podria venir amb mi, si
us plau? Hi ha una cosa que ha de fer, i em temo que no pot esperar.
La Leia li
va dirigir una mirada queixosa el seu significat no podia estar més clar: «No,
si us plau... Ja n'hi ha prou». Però va permetre que la Wínter s’emportés a la
Jaina i va seguir a l’Ackbar fins al pati.
- Ha sabut
alguna cosa més sobre en Han? Han dit alguna cosa els yevethans?
L’Ackbar va
bellugar el cap i va assenyalar el camí que portava fins a l'entrada, on un
missatger esperava immòbil a l'altre costat de la reixa.
La Leia li
va llançar una mirada d'incredulitat i va arrencar a caminar pel sender fins a
arribar a l'androide de seguretat, que romania vigilantment immòbil al costat
de la porta.
-Princesa
Leia, he estat enviat pel president en funcions del Consell de Govern del Senat
per lliurar-li personalment aquesta convocatòria.
La Leia va
allargar la mà i va acceptar el sobre que li oferia. Mentre el prenia, va veure
en Behn-kihl-Nahm esperant en silenci a un parell de metres darrere del
missatger, mig amagat entre les ombres.
-Ho sento
-va dir en Behn-kihl-Nahm, donant un pas cap endavant -. No he pogut fer res
per impedir-ho.
-Deixa
entrar en Bennie -va dir la Leia, girant-se cap l'androide i retrocedint per
fer-li lloc en el camí -. Qui? Qui ha pogut ser capaç de fer-me això ara?
La cara d’en
Behn-kihl-Nahm es va arrufar en una ganyota d'indecisió, com si no volgués
respondre a aquesta pregunta.
-La
convocatòria ha estat sol·licitada per en Beruss.
El vell amic
de Bail Organa, i el segon millor aliat de la Leia després d’en Bennie... El
nom va caure sobre ella amb l'impacte d'un cop de puny i va fer que trontollés.
- Per què?
-Va preguntar amb veu queixosa.
-Doman opina
que ha arribat el moment que algú que no estigui involucrat d'una manera tan
personal en tot aquest assumpte comenci a prendre les decisions -va dir en
Behn-kihl-Nahm amb dolçor -. Espera que ho comprenguis i que sàpigues
acceptar-ho. Tem que puguis actuar... d'una manera excessivament precipitada.
-Així que
tem que pugui actuar d'una manera excessivament precipitada, oi? -La seva
riallada estava tenyida d'amargor -. Oh, que bé em coneix... Res m'agradaria
més que enviar a la Cinquena Flota perquè esborrés als yevethans de la
superfície de N'zoth. Però com puc fer-ho? Per ventura puc fer alguna cosa,
Bennie? -Va preguntar, i la seva veu suplicava una resposta -. Els yevethans
tenen al meu marit. El pare dels meus fills està en mans d’en Nil Spaar.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada