10
Mentre
en Han dormia dins del bany curatiu de la solució bacta, l'alt comandament va
analitzar les últimes dades remeses per les sondes d'èxtasi amagades en les
profunditats del cúmul, i els wookiees van preparar al Falcó per a la batalla
que els esperava. En Luke, que no es trobava inclòs en cap d'aquestes
activitats, es va trobar sol i amb molt temps lliure.
Va
anar a la cabina de la Wialu i l’Akanah amb la intenció de tornar a obrir el
tema de la Nashira. Però la Wialu no hi era i l’Akanah no va voler dir-li on
podia trobar-la.
-Ha
de preparar-se, i romandrà sumida en una profunda meditació fins que arribi el
moment -va dir l’Akanah -. Això serà molt difícil, i la Wialu ha de ser prou
forta per mantenir la projecció fins i tot si hi ha lluita.
-
L’ajudaràs?
-No
m'ho ha demanat.
-
Creus que puc...?
-
Demanar-me que l'ajudi o ajudar-la?
-Ajudar-la
-va dir en Luke.
-No.
Posseeixes un gran poder, Luke, però això no és una cosa que requereixi poder.
Quan els dits de la teva ment toquen el Corrent, el frec encara és mil vegades
més intens del que hauria de ser.
En
Luke va digerir aquesta informació en silenci.
-
Sabies que hi ha una fallanassi a bord de l'Orgull de Yevetha? Almenys això és
el que m'ha semblat entendre després d'haver escoltat el relat d’en Chewbacca.
Es diu Enara. –en Luke va bellugar el cap-. Havien de comptar amb alguna mena
d'ajuda, per descomptat, o en cas contrari mai haurien aconseguit sortir
d'allà... Ficar-se en el cau del llop d'aquesta manera va ser una autèntica
bogeria per part seva. Sí, va ser una magnífica demostració de bogeria wookiee,
aquest tipus de bogeria que neix de l'excés de valor i la falta de paciència...
-Ho
sé -va dir l’Akanah.
-
Creus que l’Enara podrà ajudar a la Wialu?
-No
ho crec.
En
Luke va arrufar les celles.
-Tinc
la impressió que des que vam arribar a J't'p'tan et costa molt més parlar amb
mi que abans.
-Les
circumstàncies han canviat -va dir l’Akanah, i els seus llavis es van corbar en
una tènue somriure plena de malenconia.
-
Per què? Perquè la Wialu està aquí per escoltar i vigilar?
-Hem
perdut quelcom més que la intimitat -va dir l’Akanah-. Ja no estem avançant en
la mateixa direcció.
-Si
saps això, llavors saps bastant més que jo..., perquè segueixo sense tenir molt
clar cap a on vaig -va dir en Luke, allargant el braç per agafar una cadira i
asseient-se en ella amb el suport per davant -. Ara tinc més preguntes que mai.
-
I no sents la temptació de tractar d'obligar la Wialu a què respongui a elles?
-Va preguntar l’Akanah.
-La
temptació és merament ocasional, i no em costa gaire resistir-la -va admetre en
Luke-. Sé que no obtindria res amb això.
-Seria
un error incommensurable.
-També
ho sé -va dir en Luke-. Però tu podries respondre a algunes de les meves
preguntes..., com la meva mestra.
L’Akanah
va abaixar la vista i va moure el cap.
-No
ho crec, Luke.
-
Per què? Perquè la Wialu va dir que no tenies dret a considerar-te com a tal?
Va dir que no eres més que una nena...
-I
tenia raó -va dir l’Akanah -. El dia en què ens vam conèixer ja et vaig dir que
estava incompleta..., que hi havia una debilitat, un espai buit dins meu...,
que la pèrdua del que m'hauria ensenyat la meva mare m'havia impedit assolir la
plenitud.
-Sí,
suposo que m'ho vas dir -va murmurar en Luke -. Però suposo que en aquell
moment vaig prestar més atenció a tot el que estaves dient sobre mi.
-Oblidar-me
de mi mateixa no em va costar gaire -va dir l’Akanah -. Però el poc temps que
he passat al costat de la Nori ha estat suficient perquè comprengués fins a
quin punt m'he extraviat en no tenir una guia adequada. Aquests dies al costat
de la Wialu m'han demostrat que hauré de recórrer una gran distància per poder
tornar al camí correcte.
-La
teva mare... Talsava... Està amb el Cercle?
-No
-va dir l’Akanah -. Quan haguem acabat el que hem vingut a fer aquí, li
demanaré a la Norika que sigui la meva mestra.
En
Luke va creuar els braços sobre el respatller de la cadira i va recolzar la
barbeta en ells.
-Així
que el viatge ha acabat.
L’Akanah
moure el cap.
-Només
està començant. Sé que hauré de retrocedir i oblidar totes les lliçons
equivocades que he après abans que pugui tornar a avançar. No m’envegis massa,
Luke.
En
Luke va respondre amb un somriure bastant tens.
-Només
ha estat un moment de debilitat -va dir -. Bé, suposo que no puc demanar-te que
m'ajudis a dominar l'art de fer desaparèixer les coses.
-Si
decideixes seguir avançant per aquest camí i convertir-te en un adepte del
Corrent, hauràs de buscar una altra persona perquè t'ensenyi els seus misteris
-va dir l’Akanah, tractant d'aconseguir que les seves paraules sonessin el més
persuasives possible -. Espero que ho faràs. Tens una gran força, Luke, però la
teva ànima busca desesperadament la llum. Aquesta és una part del do que t'ha
estat negat.
En
Luke va arrufar les celles, va redreçar l'esquena i va tensar les mans sobre la
vora del respatller de la cadira.
-Bé,
llavors almenys potser puguis respondre a una pregunta... Si l’Enara podia
amagar el Falcó i crear ostatges fantasma, per què no va poder protegir en
Shoran?
-Em
sap greu enormement la terrible pèrdua que ha patit teu amic -va dir l’Akanah,
i després va guardar silenci durant uns moments -. No sé quins són els límits
de les capacitats de l’Enara. Però crear un reflex a partir de la superfície
del Corrent i fondre objectes propers amb el Corrent són dues tasques molt
diferents. Fer les dues coses al mateix temps resulta terriblement difícil. I a
part d'això hi ha alguna cosa més, Luke: una persona no pot romandre immòbil
dins del flux de la forma en què sí que pot fer-ho un objecte sense volició.
Un
flaix de comprensió va il·luminar els ulls d’en Luke.
-
I aquesta és la raó per la qual el Cercle segueix a J't'p'tan? T’estaves
referint a això quan vas dir que no podien anar-se'n? -Va preguntar-. Perquè
sembla com si els fallanassis fossin capaços d'amagar el temple als ulls dels
yevethans i marxar, i tot i així el temple seguiria amagat després que se
n'haguessin anat...
-Sí.
Els objectes immòbils o que segueixen el flux sense resistir-s'hi romandran en
el seu estat de fusió fins que es produeixi alguna intervenció exterior -va dir
l’Akanah -. Tot l'esforç s'ha de fer al principi, i un sol adepte pot
aconseguir-ho. Però amagar a la comunitat dels h'kigs requereix l'atenció
constant d'un nombre enormement gran d'adeptes, i l'esforç mai acaba.
Mentre
l'escoltava, en Luke va experimentar una mena de sobtada il·luminació mental.
-Sí
-va murmurar -. Sí, és l'única forma en què es podria fer. Saps si...?
-Ja
he parlat massa -va dir l’Akanah, movent el cap -. Et prego que no em facis més
preguntes, Luke. Tant el fet de respondre't com el fet de negar-me a fer-ho
farien que em sentís igualment culpable.
-Ho
sento, i t'asseguro que ho comprenc -va dir en Luke.
-Ho
entens, i ho has utilitzat per obtenir la resposta -va replicar secament
l’Akanah. Després els seus llavis es van corbar en un fugaç somriure que va fer
desaparèixer qualsevol ferida que poguessin haver infligit les seves paraules
-. Si us plau, Luke... Vés-te’n.
-D'acord
-va dir en Luke, posant-se dret i tornant la cadira a la seva posició original.
Però quan va arribar a la porta de la cabina es va aturar i va mirar cap
enrere-. Ho sento. He de fer-te una pregunta més.
L’Akanah
va assentir sense dir res, com si ja ho hagués estat esperant.
-
Vas veure a La Nashira a J't'p'tan?
-No
-va dir l’Akanah, visiblement afligida -. No sé on és.
Tothom
va estar d'acord pràcticament des del principi en què l'engany de la «flota
fantasma» havia de ser assajat allà on pogués produir el major impacte
possible..., i això significava que s'havia de dur a terme sota la llum del sol
de N 'zoth, sobre la capital de la Lliga de Duskhan i la llar del virrei Nil
Spaar.
-N'zoth
compta amb la flota yevethana més potent de totes les que hem localitzat fins
al moment..., especialment després del rescat del Comodor -va explicar en
Corgan durant la sessió d'estratègia en la qual els plans d'atac van ser
exposats per primera vegada -. Si els yevethans segueixen estant al corrent del
que passa a Coruscant gràcies a la seva xarxa
d'espionatge, llavors saben que la presidenta ens està enviant reforços, i això
ajudarà a «vendre» l'engany.
»
Hem planejat dur a terme una finta a Doornik-319 el dia anterior per evitar que
baixin la guàrdia, i a més, així potser puguem atreure una nau o dues d'altres
zones. I quan arribi el gran dia apareixerem amb
un considerable desplegament de forces a Wakiza, Tizon i Z'fell, i també anirem
a per la drassana que acabem de descobrir prop de Tholaz. Però la gran funció
tindrà lloc a N'zoth..., i aquí és on haurem d'acabar amb l'amenaça yevethana
d'una manera o d'una altra.
Portar l’Intrèpid a N'zoth significava que caldria transferir
al Han de la sala mèdica del vaixell insígnia a una fragata del cos mèdic que
romandria a la rereguarda juntament amb les altres naus que no prendrien part
en el combat. La transferència, al seu torn, va
significar els primers moments de consciència per al Han des que havia pujat a
bord.
Tant
en Chewbacca com en Luke van aprofitar aquella oportunitat. El wookiee va tenir una reunió altament emotiva amb
Han mentre els metges i el K-1B el sotmetien a un ràpid però conscienciós
examen. En Luke va preferir deixar que passessin aquesta estona a soles, i va
esperar fins que va poder viatjar amb Han a bord de la llançadora de
transferència.
-Ei!
-va dir en Han, tornant el cap cap a la direcció de la qual li havia arribat la
veu d’en Luke-. Fa temps vaig conèixer un tipus que s'assemblava molt a tu.
-
I què ha fet? -Va preguntar en Luke, replicant a la seva broma amb una altra
mentre trobava un lloc on seure al costat de la llitera i sostenia la mà dreta
d’en Han amb la seva-. Què tal et van les coses?
-Quan
comences a preguntar què serà el que per fi acabi matant-te, de seguida saps
que estàs començant a fer-te vell -va dir en Han amb un feble somriure -.
Suposo que hauré de fer repòs durant algun temps, eh?
-Sí,
llevat que experimentem una sobtada necessitat de disposar d'alguns
comandaments subaquàtics -va dir en Luke-. M'han dit que encara hauràs de
passar cinc dies més dins del tanc.
La
preocupació va enterbolir les faccions d'en Han.
-Escolta,
creus que podries utilitzar els teus poders de persuasió per aconseguir que em
deixessin parlar amb la Leia abans que tornin a ficar-me al tanc? Saps si algú
li ha informat de...?
-Tot
estarà preparat per acollir-lo quant arribem a la fragata, Comodor -va dir el
metge assegut a la capçalera de la llitera que observava les lectures.
-Per
descomptat que l'han informat de tot -va dir en Luke -. El General va enviar un
missatge amb prou feines vas pujar a bord, i en Chewie va parlar amb ella més
tard.
En
Luke va veure que han s'havia adonat de l'omissió.
-Bé,
doncs quan parlis amb ella assegura't que no se t'oblidi dir-li que he estat
intentant conquistar totes les doctores..., perquè en cas contrari es
preocuparà -va dir -. Ei, què tal està el noi d’en Chewie? Per fi ha aconseguit
convertir-se en tot un adult, oi? En Chewie em va explicar que allò va ser
alguna espècie de ritu d'iniciació, i sembla que ara ha adoptat un nou nom...
Crec que em va dir que havia passat a dir-ser Lumpawaroo.
-Amb
Waroo com el cognom familiar -va dir en Luke -. Em sembla que vol dir «fill del
coratge».
-Bé,
és un nom molt adequat..., en ambdós sentits -va dir Han -. He sentit dir que
Waroo també vindrà a la fragata. Crec que això deixa al Falcó amb un seient
buit.
-I jo crec que el comitè de reclutament no veuria amb bons
ulls que intentés ocupar-lo -va dir en Luke, estrenyent suaument la mà d’en Han
i deixant-la anar després -. En Chewbacca sembla pensar que
et vaig abandonar als yevethans.
-Oh,
apa... Ja se li passarà. Segueix estant
una mica tens, això és tot. No vaig aconseguir
treure-li del caparrot aquesta boja idea que ha de tornar a N'zoth amb tu.
Pensa que li ho deu a Shoran, o alguna cosa per l'estil.
-Ningú pot discutir amb un wookiee -va dir en Luke -. No
li passarà res. Hi haurà tan pocs trets que no
haurem de preocupar-nos per ell.
En aquell moment el metge va veure en les seves lectures la
mateixa fatiga que en Luke estava veient a la cara d’en Han i els va ordenar
que posessin punt final a la conversa. Van completar el viatge fins a la
fragata en silenci, excepte pel suau cantussol desentonat del pilot de la
llançadora i el panteix que se sentia al final de cada exhalació d'en Han.
Durant l'últim terç del viatge va semblar que en Han estava adormit.
Però quan l'escotilla es va haver obert i els infermers
estaven deixant anar la llitera de les seves subjeccions per dur al Han, aquest
va obrir els ulls i va clavar la mirada en el rostre d’en Luke.
-Eh...,
noi.
-
Sí?
-Si
ho haguessis sabut hauries vingut a rescatar-me, oi?
-Saps
que ho hauria fet -va dir en Luke, i després va permetre que els seus llavis
s'anessin corbant en un somriure burleta -. És una mala costum adquirida en els
vells temps.
En
Han va deixar que el seu cap fos inclinant-se cap enrere i que els seus ulls es
tanquessin.
-I
espero que mai et lliures d'ella -va dir -. Fes que aquests bastards lamentin
haver nascut, noi. S'ho han guanyat.
La conferència tàctica final de l'operació Darrera Partida va
incloure no només als comandants dels setze grups de combat, mitjançant
l’hipercomunicació hologràfica ja que els grups s'havien desplegat en els seus
punts de salt, sinó també al Luke, la Wialu i els cinc ajudants de
camp de l’Àbaht.
-Començaré
exposant les bones notícies -va dir el Coronel Corgan -. La finta de Doornik-319 no només es va dur a terme
sense cap pèrdua, sinó que a més, de propina, vam aconseguir una oportunitat
d'atacar a un Gras que es dirigia cap a l'exterior del sistema i vam traiem el
màxim profit possible d'ella. El mèrit d'aquesta petita victòria
correspon bàsicament al Capità Ssiew i al Núvol de Tempesta, i m'agradaria
agrair-los que ens hagin ensenyat el camí que hem de seguir.
-Anem
a per les notícies interessants -va dir el Coronel Mauit'ta -. Després d'haver
examinat les dades de l'acció d'avui i haver-les confrontat amb les de
l'enfrontament que va tenir lloc a ILC-905, creiem que els yevethans han
decidit crear la seva pròpia variant del vell joc de “trobar-el-caramel”. És a
dir, ara estem convençuts al noranta per cent que hi ha dues versions del
tipus-I yevethà: una d'elles és un vaixell de combat, i l'altra és un transport
desarmat. De moment encara estem intentant trobar alguna pista identificadora
que puguem comunicar a les dotacions dels seus sistemes sensors, però creiem
que els riscos involucrats justificarien seguir una regla bastant senzilla: no
es molestin a disparar sobre cap objectiu que no estigui disparant contra
vosaltres.
-I
ara, les males notícies -va dir el General Àbaht -. L'última exploració dels
sistemes de N'zoth i Z'fell mostra que les flotes yevethanes destacades en
aquesta zona segueixen sent reforçades per naus procedents d'altres punts del
Cúmul de Koornacht. Ara N'zoth compta amb quaranta-sis navilis de combat de
grans dimensions, i Z'fell compta amb trenta-quatre. Això vol dir que si decideixen plantar cara i acaben haver de lluitar,
només disposarem d'un avantatge de sis a cinc..., i fins i tot és possible que
estiguéssim numèricament igualats per quan arribéssim allà. Rebrem un sondeig
més de les nostres sondes d'èxtasi just abans del salt. –l’Àbaht va
mirar la Wialu -. Moltes coses dependran de vostè, senyora. Si hi ha alguna raó
per pensar que...
-Estic
preparada -va dir la Wialu en veu baixa i suau.
-Llavors
partirem en els moments establerts dins de la revisió 9 del pla coordinat -va
dir l’Àbaht-. Bona sort a tots..., i si la sort decideix jugar-nos-la, llavors
bona cacera per a tots. –L’Àbaht es va tornar
cap al Luke mentre els hologrames començaven a dissoldre un darrere l'altre -. Podríem
parlar un moment?
Aquella conversa sí que va ser realment privada, perquè en
Luke i el General van parlar a soles darrere de la porta tancada del despatx de
l'Àbaht.
-He estat retardant el moment de treure a la llum aquest tema
perquè pensava que era preferible que vostè vingués a veure’m quan li semblés
adequat i m’informés de quina classe de paper vol jugar en tot això -va dir
l’Àbaht-. Però ens estem aproximant al moment en què haurem de deixar de
parlar, així que aniré directament al gra. Si acabem havent de lliurar una
guerra oberta, m'agradaria poder beneficiar-me de la seva experiència i el seu
lideratge.
» Sé que hi
ha alguns problemes burocràtics concernents a quina és exactament la seva
situació i el seu rang militar actual, però això m'és igual. M'agradaria
oferir-li el comandament de l’Esquadró Roig E. Està format per dotze dels
millors pilots d'ala-E d'aquesta nau, i sé que ningú es prendrà malament el que
assumeixi el comandament d'aquesta manera tan poc ortodoxa. Podeu utilitzar el
meu caça personal. Els tècnics el tenen sempre a punt a...
-Ho sento
-va dir en Luke -. Li agraeixo la confiança que està dipositant en mi, però he
de respondre amb un no.
L’Àbaht va
arrufar les celles.
-No estic
molt segur d'entendre'l. Quins...? Eh... Quins són els seus plans llavors?
En Luke es
va aixecar.
-Tinc
intenció d'estar a la coberta d'observació amb la Wialu i l’Akanah. Les
obligacions que he contret amb elles tenen preferència sobre tota la resta.
L’Àbaht el
va contemplar en silenci durant uns moments, observant-lo amb els ulls
entretancats i sense saber què dir.
-Si el que
li preocupa és la seva seguretat, puc enviar a tots els homes armats que vulgui
a aquesta coberta, i això li deixaria lliure per...
-Els homes
armats no serviran per fer que se sentin segures -el va interrompre en Luke -.
La resposta és no. Si la meva contestació ha suposat una desil·lusió per a
vostè, ho lamento.
-Més que
desil·lusionar-me em confon -va dir l’Àbaht -. L'elecció li correspon únicament
a vostè, és clar..., però li agrairia que em donés una explicació, si és que
existeix.
En Luke va
sentir com el terrible pes de les expectatives queia sobre les seves espatlles.
«Si no permets que triïn per tu, llavors t'exigeixen que et justifiquis davant
seu... Ah, Ben, vas aconseguir aprendre a dir que no sense que et remordís la
consciència per això?»
-Les
obligacions de què he parlat no inclouen protegir els fallanassis -va dir per
fi -. No puc tenir un peu en el seu món i l'altre en el seu. Els vaig demanar
que s'involucressin en el nostre conflicte per una qüestió de principis. Ara he
de demostrar-los que jo també respecto aquests principis.
-Sí, però
llavors... A qui considera que deu lleialtat exactament?
-És una
pregunta enganyosament simple, General, i no disposem del temps que es
necessitaria per explorar-la -va replicar en Luke -. Ha de ser explorada, per
descomptat..., perquè sospito que és la pregunta que va acabar impulsant a
Palpatine a ordenar l'eliminació dels Cavallers Jedi.
-No tenia
cap intenció de qüestionar el seu sentit de l'honor -va dir l’Àbaht.
-Ja ho sé,
General -va dir en Luke -. Al final, tot acaba reduint-se a un fet molt simple:
el que em senti en aquesta carlinga ens faria perdre molt més del que vostè
podria treure si m'assegués en ella. Disposa de bons pilots i bones
tripulacions, i és capaç d'oferir tot el lideratge que calgui. Celebraré la
victòria amb vostè sigui quina sigui la manera en què s'hagi obtingut, però el
paper que jo interpreti en la seva obtenció no serà el d'un guerrer.
Les sondes
203, 239 i 252 es van convertir en els heralds que anunciarien l'arribada de la
gran armada.
Eren les
últimes supervivents de les més de cinquanta sondes que Alfa Blava i la Flota
havien enviat a l'interior del sistema de N'zoth. Les altres havien estat
aniquilades per les patrulleres yevethanes o havien acabat sucumbint a les
dures exigències del perfil de la seva missió.
Indetectable
a l'hiperespai, una sonda d'èxtasi només entrava a l'espai real durant el temps
just per prendre una instantània sensora, transmetre les dades al seu
controlador i rebre la instrucció d'interval referent a la seva pròxima
aparició. Totes aquestes operacions normalment només exigien uns vint segons, i
les sondes només utilitzaven sensors passius. El sigil era essencial per a la
supervivència de la sonda.
En
circumstàncies normals, el desafiament més sever a què s'havia d'enfrontar
aquest sigil venia donat per la radiació Cronau que acompanyava les entrades i
sortides del salt hiperespacial. Però amb la velocitat espacial zero de les
sondes, la radiació Cronau quedava col·lapsada en una estreta zona cònica que,
a més, era curosament canalitzada per allunyar-la dels sensors enemics.
Tanmateix,
les últimes instruccions rebudes per les tres sondes distaven molt de
l’ordinari. De fet, la seva estranyesa no tenia precedents..., i eren prou
estranyes perquè cabés la possibilitat que unes sondes dotades de sistemes
androides més sofisticades s'haguessin negat a obeir-les.
Les sondes
havien de dur a terme una maniobra d'orientació giroscòpica perquè el con de la
radiació Cronau de la seva pròxima entrada quedés dirigit cap a N'zoth i
resultés tan cridaner com el feix lluminós d'un gran focus. Després havien
d'iniciar una operació de sondeig actiu i enviar senyals òptics i de radar
separats per intervals de deu segons. Finalment, havien de continuar operant
dins d'aquesta modalitat durant els cent minuts següents.
En conjunt,
aquestes instruccions garantien que les sondes serien localitzades i destruïdes
molt abans que haguessin transcorregut aquests cent minuts. El flux de noves
dades quedaria interromput, i les missions de les sondes acabarien bruscament i
en el fracàs més absolut.
Però no es
pretenia que sobrevisquessin. Les dades que estaven transmetent ja no tenien
cap importància. Les sondes anaven a ser sacrificades per aconseguir que el
major nombre d'ulls yevethans possible mirés cap a l'exterior i cap amunt i, en
definitiva, per reunir el públic de l'espectacle que s'iniciaria a continuació.
I com a
heralds, les sondes ho van fer meravellosament bé.
Durant
aquell dia, la màxima prioritat d’en Nil Spaar havia estat tornar a omplir els
seus reproductoris. Gairebé tots els nous embulls havien estat destruïts durant
el maldestre i infructuós intent de rescatar en Han Solo dut a terme per les
feristeles. Les pèrdues van deixar Nil Spaar tan afligit com enfurismat, i el
virrei s'havia tancat en les seves estances amb les marasis més selectes per assegurar-se que les alcoves dels
reproductoris que no havien patit danys s'omplirien el més ràpidament possible.
Però les
notícies transmeses a les seves estances amb gran timidesa pel segon guardià de
defensa semblaven prou importants per justificar la interrupció.
-Us demano
deu mil disculpes, Darama, però naus
alienígenes d'un tipus desconegut acaben d'aparèixer a les zones de defensa 9 i
11-va dir el guardià, encongint-se temorosament davant el virrei -. La nostra
flota està sent sotmesa a un sondeig general. El primat Dar Bille ha ordenat
que tots els sistemes i dotacions de la nau es preparin per entrar en acció i
suplica el vostre consell.
Quan en Nil
Spaar va arribar al pont, es va trobar amb una lamentable confusió. Múltiples
alarmes sonaven estridentment, i el nou guardià de defensa del món-bressol
estava mantenint un sorollós enfrontament amb el primat de la nau per decidir
qui havia d’inclinar-se davant qui. Però l'arribada del virrei va resoldre la
crisi jeràrquica, ja que tant Tho Voota com Dar Bille es van agenollar davant
seu i li van exposar els seus respectius arguments.
-Mostreu-me
què ha passat -va dir en Nil Spaar, escombrant les seves paraules amb un gest
de la mà.
En Nil Spaar
va clavar els ulls a la pantalla principal i va anar seguint atentament les
dades dels arxius d'esdeveniments dels diferents monitors i navilis
d'exploració que els tècnics es van afanyar a rebobinar per a ell. Tres sondes
alienígenes havien aparegut a intervals d'uns quants segons..., i eren de la
mateixa mida, i potser fins i tot del mateix tipus, que aquelles sondes que les
patrulles del perímetre exterior ja portaven algun temps destruint amb certa
regularitat. Les sondes semblaven marcar els vèrtexs d'un triangle irregular on
el costat més llarg abastava quinze graus del cel, i la insistència amb què
llançaven dolls d'energia radiònica i lumínica cap a la flota explicava
l'ensordidora activitat de la majoria d'alarmes del pont.
-Dar Bille
ha sabut interpretar correctament la situació -va dir en Nil Spaar-. El
significat de tot això és que s'aproximen més naus. Avançarem immediatament cap
a aquestes sondes.
-Però Darama... Us prego que penseu en les
possibles conseqüències. Si això acaba resultant ser una altra falsa ofensiva,
tal com va passar ahir a Freza... -Va intentar protestar el guardià.
-Llavors les
feristeles no passaran prou a prop nostre perquè puguem arribar a entaular
combat des d'aquesta òrbita -va dir en Dar Bille.
-El seu
propòsit podria ser allunyar-nos d'aquí i deixar desprotegit el món-bressol.
-Hi ha naus
suficients per ocupar-se de les dues coses -va dir en Nil Spaar, posant fi a la
discussió -. Però el navili insígnia del Protectorat no necessita témer cap
enemic. Iniciarem l'operació d'intercepció.
En Dar Bille
es va girar.
- Comunica
als nostres navilis companys que sortirem de l'òrbita, timoner! Fixa un curs
cap a les anomalies i avança a un quart de la velocitat màxima quan el camí
hagi quedat aclarit.
La proa del
gegantesc Destructor Estel·lar va girar cap amunt i cap a fora amb gràcil
majestuositat, i el viratge va col·locar el triangle de sondes enemigues en el
centre del seu finestral principal. En Nil Spaar va seure a la sala de
comandament, va clavar la mirada en aquest triangle i va omplir la seva ment
amb reconfortants pensaments de venjar l'aniquilació dels seus fills.
Era de nit a
Giat Nor i, com passava en gairebé totes les nits de N'zoth, no hi havia vent i
el cel estava totalment serè sota l'esplendor del Tot.
Però un
sentinella havia fet que en Ton Raalk anés al pati de la residència del guardià
de la ciutat per informar sobre un esdeveniment bastant estrany: tres
centelleigs havien il·luminat el cel en les latituds nord de N'zoth.
-Van
aparèixer un darrere l'altre, com una paraula que segueix a una altra -va dir
el sentinella -. I eren molt brillants..., més que qualsevol de les llums del
Tot. Només vaig veure directament el tercer d'ells, però em va deixar mig
encegat durant diversos minuts després que l’hagués contemplat.
Al pati
també hi havia alguns familiars i servents d’en Ton Raalk que havien vist
il·luminar-se el cel o el terra a través d'una finestra o una porta. El guardià
era molt conscient de la seva presència quan va obrir la boca per respondre al
sentinella.
-Jo no veig
res estrany en el cel, i tampoc veig que hi hagi cap raó per preocupar-se -va
dir alçant la veu-. Segurament era una part de la nostra gloriosa flota partint
per iniciar la cacera de les feristeles.
Però el
sentinella no estava disposat a deixar-se convèncer tan fàcilment. Mentre
muntava guàrdia havia tingut ocasió de veure moltes naus que arribaven als cels
de N'zoth o que hi partien, i aquesta llum només havia estat un parpelleig en
comparació amb aquells cops de geni.
- I no pot
ser que hi hagi combats en aquesta zona, etapes?
Potser seria convenient treure a les famílies d'aquí per posar-les fora de
perill...
I llavors
algú va cridar i va alçar el braç per assenyalar el cel. Ton Raalk es va tornar
cap al so i després va aixecar el cap..., i va romandre immòbil, tan perplex
com els altres, mentre una petita àrea del cel, que tindria la mida de la seva
mà si l'hagués contemplat amb el braç estès, començava a tremolar i s'agitava
en una enlluernadora dansa de llum.
A mesura que
un vaixell de combat darrere l'altre anava apareixent dins del triangle
dibuixat per les sondes extraterrestres, en Nil Spaar es va anar inclinant cap
endavant en la butaca amb una impacient alegria cremant en els seus ulls.
-Sí...
Veniu, veniu -els va instar -. Quina victòria tan gloriosa aneu a donar-nos.
Quin cel tan esplèndid, ple d'objectius per als nostres canons. Avui hi haurà
honor de sobres per a cada yevethà, i venjança per a cada nen perdut.
Però de
moment les dues flotes encara estaven molt allunyades del radi d'abast de
l'armament de cadascuna. Encara hi havia temps perquè els planificadors de jocs
tàctics de tots dos bàndols disposessin les seves peces per a la batalla i
busquessin l'avantatge en l'enfrontament que no trigaria a produir-se. La lenta
gràcia d'aquella dansa ocultava el propòsit d'aniquilació que la impulsava.
Dar Bille va
ordenar a l’Interdictor Esplendor de Yevetha que avancés cap al vèrtex inicial
del desplegament per protegir el navili insígnia de qualsevol possible atac per
sorpresa arribat l'hiperespai. Tho Votha va mantenir al navili insígnia i als
seus companys en un vector de velocitat reduïda mentre el gruix de la flota del
món-bressol abandonava la seva òrbita per iniciar una veloç ascensió i
reunir-se amb ells.
Mentrestant,
el recompte de l'armada que s'aproximava havia continuat pujant fins que va
superar els dos-cents navilis abans que les llampades de l'entrada a l'espai
real cessessin per fi. Després la formació va començar a desplegar-se,
disgregant-se en unitats de la mida d'un esquadró disposades en una graella
d'un en fons que permetia veure cada nau. La seva lenta i gairebé majestuosa
aproximació declarava una arrogant seguretat.
-Estem
rebent un senyal de les feristeles, Darama
-va anunciar el guardià de comunicacions.
-Em
divertiré escoltant-la -va dir en Nil Spaar, aixecant-se de la seva butaca -.
Que tots puguem sentir-la, guardià... Aquestes paraules seran una confessió de
la impotència i la debilitat del nostre enemic. Fanfarronejaran i amenaçaran, i
després ocultaran la seva covardia sota la disfressa de la clemència.
-Aquí el
General Etahn Àbaht, comandant de les forces combinades de la Nova República
enviades a Farlax. Aquesta és la meva advertència final als ciutadans i mons de
la Lliga de Duskhan: hem vingut aquí per posar fi als seus crims contra els
pobles pacífics de Koornacht. Han de renunciar al territori del qual es van
apoderar il·legalment mitjançant l'ús de la força. Han de tornar immediatament
a tots els ostatges, sans i estalvis...
En Sil
Sorannan va contemplar l'arribada de la flota de la Nova República en els
monitors tridimensionals del centre de control de foc del vaixell insígnia.
Les
diferents bateries de l'Orgull de Yevetha rebrien les seves assignacions de
blancs d'aquella sala. Aquelles decisions estaven en mans dels tres oficials
yevethans asseguts a les consoles del pou. La responsabilitat d’en Sorannan es
limitava a atendre el servidor de dades que alimentava el registre de blancs i
les seves connexions electròniques escampades per tota la nau.
Així i tot,
en Sorannan va estudiar la imatge-mapa hologràfica amb tan devota atenció com
els guardians del control de foc. Quan els primers navilis de combat van
aparèixer en ella, la mà d'en Sorannan es va introduir a la seva butxaca i va
trobar la duresa de les pues de la pinta. En Sorannan va acariciar nerviosament
la pinta mentre veia créixer la flota de la Nova República. El respecte que
havien començat a inspirar-li els atacants també va anar creixent a mesura que
escoltava l'advertència del seu comandant.
-... les
agressions que van cometre en el passat no tornaran a ser tolerades. No
permetrem noves agressions futures. Exigeixo a tots els capitans de les naus
yevethanes que descarreguin les seves bateries i baixin els seus escuts.
Mantinguin les seves òrbites actuals..., o seran destruïts. Exigeixo al virrei
Nil Spaar que ordeni la rendició immediata de totes les forces yevethanes
estiguin on estiguin. Si renuncia a la seva autoritat i al càrrec de virrei,
les seves ciutats no patiran cap dany. Oposi resistència i causarà la
destrucció total tant de la seva flota com de la seva forma de vida.
«Un atac
frontal llançat amb unes forces aclaparadores... Així és com cal fer la guerra
-va pensar en Sorannan amb admiració -. Força contra força i que la més gran
venci, en comptes de les tàctiques covardes i temoroses de l'Aliança Rebel. Heu
crescut una mica des de la nostra última trobada.»
Mentre
l’Àbaht parlava, en Sorannan va anar cap a l'extrem esquerre de la seva consola
i va obrir un dels diversos panells de manteniment les petits requadres que recobrien
la instrumentació de la seva superfície. Però encara no va agafar el
desintegrador construït a mà que reposava sobre els seus circuits a l'interior
del buit. Estava esperant la resposta d'en Nil Spaar, encara que tenia molt
pocs dubtes en quina consistiria.
L’Etahn
Àbaht, immòbil amb els braços creuats i els peus separats, va arrufar les
celles mentre contemplava com la flota yevethana anava assumint la seva
formació davant seu. El pont de l’Intrèpid havia anat caient en un silenci
asfixiant a mesura que el General enviava el seu ultimàtum, i el silenci
s'anava tornant més tens i difícil de suportar a cada segon que passava.
- Hi ha
alguna resposta? -Va preguntar per fi.
-No, llevat
que es pugui considerar com a tal el que segueixin venint cap a nosaltres.
-Potser
sigui tota la contestació que anem a obtenir -va dir l’Àbaht-. Quant falta per
l'activació de l'armament?
-Sis minuts
i vint segons.
L’Àbaht va
assentir.
-Molt bé -va
dir amb un sospir -. Que els pilots pugin a les seves carlingues. Inicien el
procés de tancament de les portes blindades. Ah, i que vint de les nostres
bateries il·luminen aquest Súper Destructor Estel·lar amb fogonades làser de
seguiment. Anem a recordar al nostre estimat virrei que sabem on viu...
Mentre els
minuts anaven transcorrent i la distància que separava a una flota d'una altra
continuava encongint, en Sil Sorannan va treure la pinta de la butxaca i la va
fer relliscar per entre els seus ja prou escassos flocs pèl-rojos. Sabia que el
silenci d’en Nil Spaar era una expressió de menyspreu cap als seus adversaris,
però també confiava que el virrei seria incapaç de resistir la temptació
d'expressar el seu menyspreu directament. Sorannan va esperar pacientment i
tranquil·lament l'arribada d'aquest instant.
Però quan
les armes, més poderoses de l'Orgull de Yevetha –de l’Intimidador, es va
recordar a si mateix Sorannan -ja només necessitaven un minut de càrrega més
per ser capaces de donar un cop efectiu al navili de la Nova República més
proper, en Sorannan va decidir que no podia seguir esperant ni un instant més.
Sostenint la pinta davant d'ell amb les dues mans, la va fer girar bruscament
entre els seus dits fins que la pinta es va partir per la meitat. Un dels
fragments en què s’havia quedat convertit li va proporcionar una prima vareta
proveïda de tres diminuts botons que havia estat amagada dins de l'espina buida
de la pinta.
En Sorannan
va seguir vigilant amb un ull als guardians i els hologrames de seguiment
mentre desplaçava la vareta fins a la seva mà dreta i empunyava el
desintegrador amb l'esquerra. Mentre ho feia, en Nil Spaar va començar a
transmetre la seva desafiant resposta a les dues flotes.
-Sou unes
criatures impures i insignificants, i les vostres amenaces no signifiquen res
per a mi -va dir el virrei -. La vostra presència embruta la perfecció del Tot
i ofèn l'honor dels Beneïts. Obriré en canal els tous ventres blancs de les
vostres naus i escamparé les seves fastigoses entranyes per l'espai perquè
tothom pugui veure-les. Els vostres pulmons anhelaran l'aire, però no el
trobaran. La vostra sang tèbia i falta de vigor bullirà en les vostres oïdes.
Les vostres súpliques no obtindran resposta, i els vostres crits no seran
escoltats per ningú. Els vostres cossos cauran dins del sol i seran consumits.
Els vostres descendents us oblidaran, i les vostres companyes portaran sang
nova als seus llits.
«Estúpid -va
pensar en Sorannan -. Superen a la teva flota en una proporció de tres a un...,
i la superioritat aviat serà de cinc a un.»
Sense que la
seva expressió canviés en el més mínim, en Sorannan va pressionar els primers
dos botons de la vareta amb el polze i després va alçar el desintegrador fins
deixar-lo alineat amb la seva espatlla i va començar a disparar.
L’Àbaht
estava escoltant la salvatge arenga d’en Nil Spaar amb la mandíbula
ombrívolament tensa i els últims centelleigs d'esperança agonitzant en els seus
ulls.
-Bé, s’ha
acabat -va dir -. Treguin a aquestes persones de la coberta d'observació: estar
allà a dalt aviat serà bastant perillós. Trenquin la formació Aparador i
energeixin totes les bateries fins al nivell de màxima potència.
- La navili
insígnia yevethà està reduint la velocitat, General! -Va anunciar l'oficial
tàctic.
L’Àbaht va
inclinar el cap per indicar que li havia sentit.
-Si en Nil
Spaar ha decidit permetre que la resta de la flota s'encarregui de lliurar la
batalla per ell, això potser ens faciliti una mica les coses.
-Tots els
tipus imperials estan reduint la velocitat, senyor... El Súper, l’Interdictor,
els DE... Tots ho estan fent. I a més sembla que tenen molta pressa per
aturar-se... S'han quedat immòbils en l'espai i no estan fent res. No
aconsegueixo entendre aquesta tàctica... Els tipus-I resulten més difícils de
destruir, però els dissenys imperials tenen més potència de foc.
L’Àbaht va
clavar la mirada a la pantalla tàctica.
-Comuniqui a
l'armada que totes les naus han de reduir la velocitat a un vuitè. Guanyarem
una mica de temps per tractar d'entendre tot això. I què passa amb els tipus-I?
Hi ha algun que s'hagi aturat?
-No, ni un
de sol. Segueixen venint cap a nosaltres -va dir l'oficial tàctic. Van
transcórrer uns segons -. General, els tipus imperials estan alterant el rumb.
Ja no hi ha cap dubte d'això. No sé què pot estar passant... Potser el virrei
hagi tingut un atac de seny.
L’Àbaht va
pensar immediatament en l'afirmació, oficialment negada, que la Lliga havia
signat un tractat amb una cosa anomenada la Gran Unió Imperial.
-O algú que
no és el virrei acaba de tenir-ne -va dir -. Potser hi ha hagut una petita
discrepància entre amics mentre venien cap aquí. Anem a veure si podem
agreujar-la. Forces Expedicionàries Liana Negra, Àpex i Pany: ja poden treure’s
el morrió. Persegueixin l'enemic i iniciïn la confrontació amb ell.
A bord de
l'Orgull de Yevetha hi havia cinc-cents tretze veterans del Comandament Espasa
Negra i més de quinze mil yevethans. Aquestes proporcions no preocupaven al
Major Sorannan. El seu contingent estava armat amb una mica més que els
desintegradors i una profunda motivació. La nau ja es trobava sota el seu
control, i ocupar-se dels seus últims propietaris no era més que un simple
detall.
En Sorannan
va pensar que hi havia una ironia deliciosa en el fet que l'instrument
principal de la seva llibertat fos un circuit de control remot al qual els
enginyers solien referir-se anomenant-lo circuit esclau.
Tres minuts
després que hagués pressionat el botó que havia desviat les naus de la
trajectòria de confrontació amb la flota de la Nova República per dirigir-les
cap a Byss, el Capità Eistern i tres homes més que en el passat havien exercit
funcions de comandament a la secció d'enginyeria es van reunir amb ell a la
sala de control de foc.
-Sembla que
ha aconseguit arreglar-se-les molt bé sense nosaltres, senyor -va dir l’Eistern
mentre contemplava la carnisseria del pou i els circells de fum que encara
brollaven dels controls sobre els quals havia ensorrats tres cadàvers més
ennegrits.
-No m'han
donat cap problema -va dir en Sorannan amb evident satisfacció.
L’Eistern va
alçar la mirada cap a l’holograma de seguiment.
-Tant de bo
pogués dir això sobre l'Aliança -va murmurar -. Sembla que vénen a per
nosaltres... Suposo que ja sap que no estem preparats per pilotar aquesta nau
en una situació de combat, oi?
-Ens anirem
abans que puguin arribar-hi -va dir en Sorannan.
-Ni tan sols
saben què està passant aquí. Si ho sabessin, potser ni es molestarien a acabar
amb nosaltres.
-Tinc
intenció d'explicar-los-hi, però no per aquesta raó -va dir en Sorannan-. Vull
que sàpiguen a qui deuen aquesta victòria.
Va tornar a
la seva butaca de control, va extreure un parell de taulers de sistemes dels
panells i va tornar a introduir-los després d'haver-los donat la volta. Els
monitors van parpellejar mentre les pantalles s'alteraven per reflectir les
noves funcions que estaven sent controlades des d'aquell nexe.
- Pot sentir
aquesta transmissió, General Àbaht?
-Aquí
l’Àbaht. -Hi havia curiositat en el seu to -. Tingueu la bondat
d'identificar-vos.
-M'enorgulleix
poder fer-ho, General. Aquí el Major Sil Sorannan del Comandament Espasa Negra
de l'Armada Imperial, Capità en funcions del Destructor Estel·lar Intimidador i
Comodor de l’Esquadró del Campament Pa'aal.
-No estic
familiaritzat amb la seva unitat, Major.
En Sorannan
va deixar escapar una seca riallada.
-Acaba
d'entrar en acció, General, i lamento que vostè no hagi pogut estar present per
assistir al seu baptisme de foc.
-Si les
seves intencions no són hostils...
-Segueixen
sense agradar-nos tan poc com l'última vegada en què ens vam enfrontar amb
vostès -va dir en Sorannan-, però no lluitarem per defensar els que ens van
esclavitzar.
-Lliurin-se
i no patiran cap dany.
-Oh, no -va
dir en Sorannan-. Ja portem massa temps aquí. Hem aguantat gairebé tretze anys
d'infern en aquest lloc, i sense gaudir ni un sol dia de vacances... No,
General. Això és un comiat. Ens emportem tot el que ens pertany, començant per
la nostra llibertat i aquestes naus. Pel que fa als yevethans, deixarem que
vostès s'ocupin d'ells.
En Sorannan
va pressionar els botons central i tercer de la vareta i un senyal
d’hipercomunicacions que no podia ser bloquejada ni interferida va travessar el
buit fins arribar als circuits de control remot enterrats en les profunditats de
l'arquitectura del sistema de comandament de cada navili de combat imperial
desplegat a N'zoth i en els seus mons-fills escampats per tot el cúmul.
Els pilots
automàtics van calcular els vectors de salt i els motivadors d’hiperimpulsió
van invocar l'immens poder dels reactors d’ionització solar. L'espai va
tremolar, es va retorçar i es va obrir en un immens badall al voltant dels
navilis per acollir la seva sobtada acceleració.
I uns
moments després la retirada del Comandament Espasa Negra del Cúmul de Koornacht
per fi va quedar completada.
Un esclat de
crits va fer tremolar el pont de l’Intrèpid quan el cor de la flota yevethana
va desaparèixer de les pantalles de seguiment, però l’Àbaht de seguida va posar
fi a l'erupció d'alegria.
-No tenim
cap forma de verificar el que acabem de sentir -va dir -. Aquestes naus podrien
sortir de l'hiperespai a mig any llum de distància i tornar a tota velocitat
per caure sobre el flanc. I a més encara queden més de quaranta naus del
tipus-I allà fora, i de moment cap d'elles ha abandonat la formació. Això
encara no ha acabat.
Ja faltava
molt poc perquè la fragmentada formació yevethana i la flota de la Nova
República es trobessin. L’Àbaht va invertir la major part d'aquest temps a
enviar una altra crida a la rendició, dirigint-la als diferents capitans de les
naus que s'aproximaven a la seva flota i posant un gran èmfasi en la
superioritat numèrica dels seus efectius.
Però no hi
va haver cap rèplica, i tampoc es va produir cap canvi en el desplegament de la
flota yevethana. Fossin quines fossin les ordres que Nil Spaar havia impartit
abans d'esfumar-se, pel que sembla seguien sent obeïdes. Més que cap altra
cosa, això va convèncer a l’Àbaht que encara no havien vist per última vegada
al contingent imperial.
-No puc creure
que una unitat que ha estat delmada o, més ben dit, que ha patit una destinació
encara pitjor que aquesta, abans que comenci la batalla, que ha perdut els seus
comandants abans que s'hagi efectuat un sol tret i que s'enfronta a una força
vastament superior sigui capaç de seguir unida sense enfonsar-se -va dir el
General -. Siguin quins siguin els criteris racionals que utilitzem, resulta
obvi que aquests comandants haurien d'estar pensant en la rendició o en la
retirada.
-Bé, doncs
no ho estan fent -va dir el Coronel Corgan -. Els blancs divuit, vint i
vint-i-u acaben d'obrir foc sobre els elements fantasma de la Força
Expedicionària Símbol.
-I per tant
em veig obligat a arribar a la conclusió que cap d'aquestes coses ha passat -va
dir l’Àbaht-. La seva força no ha estat delmada, i només ha quedat dividida. La
seva estructura de comandament segueix estant intacta..., i disposen d'altres
forces que encara no han estat assignades a la zona de combat. En conseqüència,
podem suposar que ens enfrontem a una sèrie d'efectius de baixa valoració que
han estat enviats aquí merament per mantenir-nos ocupats, pertorbar la nostra
formació i estovar-nos amb vistes al contraatac que planegen llançar
posteriorment.
-Estic
d'acord en què les evidències poden ser interpretades d'aquesta manera -va dir
el Coronel Corgan -. Bé, General... Com hem de jugar les nostres cartes a
partir d'ara?
L’Àbaht va
estudiar la pantalla tàctica durant uns moments abans de respondre.
-Hem de
neutralitzar aquesta força sense posar en perill la integritat o la mobilitat
de la nostra unitat -va dir per fi -. Transmeti les següents ordres: els
bombarders romandran en els seus hangars. Les pantalles de patrulla es
mantindran el més a prop possible, i els interceptors ala-A seran llançats a
l'espai únicament en resposta a una amenaça directa procedent d'altres ocells
petits. La unitat operacional que emprarem durant tot aquest enfrontament serà
l'esquadró de la flota, i els comandants d'esquadró disposen d'autonomia
operacional a partir d'aquest mateix instant. Que totes les unitats
persegueixin a tots els blancs que se’ls hi posin a tir, i que entaulin combat
amb ells i els destrueixin. Atès que insisteixen a voler lluitar, anem a
satisfer els seus desitjos.
- Què hi ha
dels ostatges, senyor?
L’Àbaht va
moure el cap.
-Resi per
ells, Coronel. És l'únic que podem fer.
Un gran
conflicte no és més que el resultat d'unir moltes petites conteses, i així va
ocórrer amb la batalla de N'zoth. No hi havia cap punt d'observació privilegiat
des del qual es pogués abastar la totalitat, i ni tan sols la coberta
d'observació del vaixell insígnia de la Nova República permetia veure clarament
tot el que estava passant.
En Luke i
l’Akanah havien acomiadat al Tinent que es va presentar per treure'ls de la
coberta. El començament de les hostilitats no havia suposat la fi dels esforços
de la Wialu que, per a gran sorpresa d’en Luke, seguia projectant la il·lusió
dels navilis de combat fantasmes tot i que les andanades dels canons iònics i
les bateries làser ja estaven començant a il·luminar la negror de l'espai al
seu voltant.
-Em va dir
que mantindria la integritat de la projecció mentre fos capaç de seguir
fent-ho, fins i tot si els yevethans no es rendien -va murmurar l’Akanah.
En Luke va
assentir.
-Si els
navilis fantasmes aconsegueixen atreure la seva quota de trets yevethans...
-La Wialu va
dir que ningú moriria a bord d'una nau que no hi era.
Però els dos
podien veure amb tota claredat que l'esforç estava començant a afectar la
Wialu. A mesura que la batalla prosseguia i les restes flamejants dels navilis
de combat començaven a tatxonar el negre teló de les estrelles, la Wialu es va
anar encorbant visiblement. Finalment, uns moments abans que un vaixell
d'escorta de la Nova República es volatilitzés en una espectacular explosió a
pocs quilòmetres de distància, el cos de la Wialu es va desplomar cap endavant
fins a caure sobre la coberta sobre de la que havia estat asseguda i els
fantasmes van desaparèixer de les formacions de la Nova República.
Però fins i
tot llavors, la Wialu va tornar a sorprendre al Luke quan es va negar a
permetre que l'ajudessin a sortir de la coberta d'observació de l’Intrèpid.
-Veuré al
final. Sigui quin sigui el camí que segueixes, mai has d'oblidar el que
significa la guerra -va dir, permetent que l’Akanah la guiés cap a una de les
butaques mig-reclinables.
En Luke feia
hores volent fer-li una pregunta que s'havia anat tornant més urgent amb
l'espera.
-Hi ha una
cosa que he de saber, Wialu -va dir, agotzonant-se prop de la seva butaca i
donant l'esquena a la batalla -. Hi ha fallanassis a bord d'alguna d'aquestes
naus?
-Sí -va
respondre la Wialu.
En Luke va
respirar fondo i va deixar escapar l'aire en una lenta i prolongada exhalació.
- I la
Nashira... es troba a bord d'alguna d'aquestes naus?
-No puc
sentir la teva pregunta -va dir la Wialu.
En Luke li
va donar l'esquena amb una ganyota d'irritació, sentint com la seva frustració
s'intensificava fins a fregar el dolor.
-Només puc
dir-te que no són ostatges -va murmurar la Wialu-. Van triar prestar aquest
servei l'últim matí en què el Corrent va bullir tal com ho està fent ara..., el
dia en què els yevethans van baixar del cel per reclamar el que consideren seu.
Van ser molts, molts els que van morir aquell dia... Però alguns van ser
salvats pels que es van interposar entre ells i la mort. No els vaig demanar
que ho fessin, però els honro i honoro el seu sacrifici.
I mentre
contemplava un vaixell d'impulsió yevethà embolicat en flames, en Luke va
descobrir que l'únic que podia fer era respectar aquell sacrifici amb el
silenci.
En realitat,
el desenllaç de la batalla de N'zoth havia quedat decidit des del moment en què
Sil Sorannan va abandonar la formació emportant-se els navilis del Comandament
Espasa Negra.
Però això no
va fer que la batalla resultés menys brutal o menys difícil de guanyar. Els
escuts dels navilis d'impulsió yevethans eren superiors als escuts de les naus
de la Nova República, i la simetria esfèrica del disseny del vaixell d'impulsió
feia que resultessin encara més efectius. I encara que el seu armament no era
excessivament poderós per a l'habitual en els patrons imperials -la potència de
foc combinada de les vuit bateries era inferior a la d'una canonera, per no
parlar ja d'un navili d'escorta o un creuer pesat -, la capacitat de concentrar
tota l'energia sobre una zona relativament petita els proporcionava el poder
d'impacte d'una nau molt més gran.
Els navilis
de combat yevethans van anar sucumbint un per un i van caure sota l'atac
combinat de tres o quatre naus de la Nova República. Però això va obligar a
lliurar una guerra de desgast, amb gairebé tantes pèrdues -el Núvol de
Tempesta, l’Abukir, el Fulminant, el Werra, el Garlanda, el Banshee -com
victòries.
I no totes
les pèrdues van tenir lloc entre les naus més petites. El Yakez, manat pel
Comodor Farley Carson, va quedar atrapat entre dos navilis d'impulsió i va ser
partit en dues meitats per la detonació de l'arsenal davanter després que els
seus escuts de proa s'esfondressin. El transport Ballarat va patir l'impacte
d'una salva de coets yevethans just davant de la coberta de vol número quatre,
i la cadena d'explosions subsegüent va fer miques a tres esquadrons d'ales-E i
ales-X i va llançar les restes ennegrides a l'espai.
L'infortuni
del Ballarat va proporcionar a Plat Mallar la seva primera oportunitat de fer
alguna cosa més que contemplar la batalla des de les gargamelles entreobertes
d'una coberta de vol. Tots els esquifs, xalupes i llançadores de la flota
havien estat preparats per fer tasques de rescat i recuperació, i després
havien estat distribuïts entre les diferents forces expedicionàries. En Mallar
i la seva llançadora havien estat assignats al creuer Mandjur, el qual formava
part de l'esquadró del Ballarat i era el vaixell que es trobava més a prop
d'ell quan els coets yevethans van esclatar. Mentre el Mandjur s'embrancava en
un duel amb el navili de combat yevethà, en Mallar va portar a la nau a un
pilot viu i dos morts en tres viatges a través d'una zona sotmesa a un intens
diluvi de foc.
Però malgrat
les nombroses pèrdues escampades per tota la zona de batalla, el seu curs
general estava bastant clar.
Només hi va
haver dos moments en què aquest curs va amenaçar amb arribar a invertir-se. El
primer va tenir lloc quan els fantasmes van desaparèixer, permetent així que
les naus yevethanes poguessin concentrar el seu foc sobre les amenaces reals.
El segon va arribar quan ja faltava poc perquè la batalla finalitzés i els
últims onze navilis d'impulsió supervivents van llançar els seus caces
tri-alats a l'espai..., caces que van caure udolant sobre els navilis de la
Nova República, introduint-se per les esquerdes dels escuts que els havien
obert les bateries yevethanes per precipitar-se sobre els seus blancs com
altres tants projectils suïcides.
En només
cinc minuts, mitja dotzena de les naus que estaven lluitant amb les restes de
la flota yevethana van ser destruïdes o es van veure obligades a retirar-se. El
Mandjur es trobava entre les naus que van acudir a omplir els buits, però va
ser assolit dues vegades prop de la popa abans que hagués tingut temps de
llançar la meitat dels seus interceptors. La nau va començar a surar a la
deriva per l'espai, ferida i vulnerable, amb els motors inutilitzats i els
escuts de popa esvaïts.
Durant els
moments següents a les violentes sacsejades produïdes pels impactes bessons que
van fer tremolar tot el creuer, en Mallar va anar corrent a reunir-se amb un
grup de pilots, tècnics de coberta i androides que estaven intentant apartar un
ala-E danyat de l'embocadura de la coberta de vol. Les converses que els va
sentir mantenir li van explicar el que estava passant fora de la nau i van
decidir el curs d'acció que seguiria.
Des que va
pujar a bord del Mandjur, en Mallar no havia apartat els ulls de l'ala-X del
Capità Tegget. Pintat d'un viu color vermell, el caça estava estacionat en una
plaça reservada sota les enormes transparències del departament de control de
vol. I quan les restes van ser apartades per fi i els interceptors que no
havien patit danys van començar a lliscar sobre la coberta per a ser llançats a
l'espai, en Mallar va córrer cap a l'ala-X vermell en comptes de tornar a la
seva llançadora.
Quan el cap
d'operacions de vol li va donar permís perquè connectés els motors en comptes
de tractar d'expulsar-lo de la carlinga, en Mallar va comprendre fins a quin
punt era desesperada la situació del vaixell. Utilitzant l'energia de la
signatura identificadora del seu aparell, en Mallar es va posar entre dues ales-E
i no va trigar gaire a veure aparèixer la bola verda que li donava permís per
llançar-se a l'espai.
- Tinc
quatre contactes aproximant-se! -Va sentir cridar pel canal de comunicacions de
la seva cabina mentre el Mandjur s'anava empetitint ràpidament darrere d'ell -.
Aquí Blau Cinc... Necessito ajuda!
En Mallar va
fer que l'ala-X descrivís un brusc viratge cap a la popa del creuer i va
experimentar un fugaç instant de vertigen. Després va sentir com la veu de
l’Ackbar ressonava dins la seva ment. «No intentis girar amb ells... Utilitza
la teva velocitat, i aprèn a conèixer els teus recursos i les teves
limitacions.» En Mallar va veure cremar a Polneye darrere dels seus ulls.
«Gràcies per
les lliçons, Almirall -va pensar -. Gràcies per haver-me donat aquesta
oportunitat.»
Mentre
premia el botó de comunicacions, En Mallar va veure que una ala-E virava
juntament amb ell i que una altra apareixia per darrere per col·locar-se al
costat de la seva ala d'estribord.
-Aquí Líder
Vermell -va dir amb veu ferma i segura -. Vaig cap allà amb una mica de
companyia, Blau Cinc. Ocupa't del primer i nosaltres ens encarregarem dels
altres.
Després va
empènyer les palanques de control i el caça va sortir disparat cap endavant amb
una nerviosa impaciència que no tenia res a envejar a la del propi Mallar.
Els informes
que arribaven de les diferents fonts d'intel·ligència escampades per la
perifèria del cúmul eren molt semblants: les naus que havien estat orbitant les
colònies destruïdes havien desaparegut. Posteriorment l'anàlisi de Seguiment de
Recursos mostraria que aquestes mateixes naus es trobaven entre les que havien
reforçat les flotes de N'zoth, Wakiza, Z'fell i els altres mons que albergaven
poblacions considerables.
Els informes
procedents de les forces expedicionàries enviades a aquests mons reflectien
l'experiència de N'zoth: les naus imperials havien alterat bruscament la seva
trajectòria per saltar a l'hiperespai sense que hi hagués cap causa o
explicació aparent, però ni un sol navili yevethà s'havia rendit o havia fugit.
Tots els navilis d'impulsió havien lluitat implacablement, enfrontant-se a la
Flota amb la ferocitat pròpia de qui defensa la seva llar d'un agressor fins
que van ser destruïts.
L’Àbaht mai
havia vist res semblant en quaranta anys de carrera militar, i estava bastant
afectat.
-Fins ara
sempre havia estat suficient amb derrotar l'enemic -va dir a Morano en la
intimitat de la sala de situació, que havia passat a estar molt silenciosa -.
Mai he conegut a un enemic que m'obligués a destruir-lo per complet. Al final,
gairebé buscava formes de no haver de destruir aquestes últimes naus... Si els
seus capitans m'haguessin donat alguna oportunitat de perdonar-los la vida, si
haguessin mostrat alguna vacil·lació, encara que només s'haguessin limitat a
interrompre l'enfrontament i haguessin fugit...
-No ens van
donar ni una sola possibilitat d'evitar el fet d’haver-los de destruir -va dir
Morano, movent el cap -. No pots permetre't recórrer a la clemència amb algú
que s'està llançant sobre la teva gola.
-No -va
murmurar l’Àbaht.
El General
va començar a examinar els resums de baixes, fent avançar les pantalles amb
suaus copets del seu dit índex sobre una tecla. Va trigar bastant a arribar al
final del fitxer.
-Això és un
error -va dir detenint-se en un moment donat -. En Tegett no va arribar a
sortir del Mandjur... El seu caça era pilotat per una altra persona. Segueixen
sense saber qui va ser.
-Llàstima.
Això farà malbé una gran història heroica que hauria encantat a les xarxes de
notícies -va dir Morano -. Un Capità salva la seva nau envestint a un bombarder
suïcida...
-Segueix
havent-hi una història per explicar -va dir l’Àbaht, tornant a prémer la tecla
d'avanç -. Hi ha un munt d'històries en aquest fitxer, i no totes arribaran a
ser explicades...
Tap...
Tap... Tap...
L’Àbaht va
moure el cap.
-Quin preu
tan terrible hem hagut de pagar per aquesta victòria.
- Està
començant a pensar que potser podríem haver obrat d'una altra manera, General?
-No -va dir
l’Àbaht amb fermesa -. Oh, no. El que vaig dir abans, això que volia evitar que
haguessin de morir... Per sort no se m'ha ofert aquesta possibilitat. Hauria
estat un error.
-No
l'entenc.
L’Àbaht va
assenyalar la pantalla.
- Pot
imaginar-se què hauria passat si els yevethans haguessin tingut la paciència
necessària per esperar deu anys més i haguessin dedicat tot aquest temps a
estudiar-nos i augmentar la seva flota? No, Capità... No em penedeixo de res
del que he fet. En realitat, m'alegro del que ha passat avui..., tot i que el
fet de fer-ho em regira l'estómac. M'alegro que hàgim fet això abans que els
yevethans arribessin a ser més forts o poguessin entendre'ns millor. -El
General va tancar l'arxiu de baixes i va apartar el seu quadern de dades -.
Espero que ara serem prou intel·ligents com per trobar una manera d'evitar que
mai tornin a construir una nau estel·lar.
Els braços
d'en Nil Spaar estaven lligats als seus costats, i la barra de restricció havia
immobilitzat les seves urpes i les havia reduït a la impotència. Els seus
turmells també estaven immobilitzats per un tros de cable de duracer.
Tanmateix, el virrei va intentar llançar-se sobre en Sil Sorannan quan
l'oficial imperial va aparèixer al túnel d'accés al mòdul d'escapament del pont.
La seva
connexió no li va portar molt lluny. Ni tan sols va ser necessari que algú
disparés contra el virrei..., perquè el Tinent Gar, un dels quatre testimonis,
es va limitar a frenar el cable que envoltava els turmells d'en Nil Spaar amb
l'empenya del peu, fent que el yevethà caigués estrepitosament sobre la
coberta.
-Mai podré
fer-te el dany suficient perquè paguis dotze anys de tortura i la pèrdua de
massa amics -va dir en Sorannan, donant un pas cap a ell -. Ja sé que matar-te
no resultarà satisfactori. No importa com ho faci ni quant temps tardi a
fer-ho, perquè demà despertaré i veuré el rostre d'algú que no va tornar a casa
amb nosaltres..., i sabré en el més profund del meu cor que vas sortir massa
ben lliurat.
» Però tot i
així, continues mereixent morir. I l'única manera d'ajudar-me a respondre les
preguntes mudes d'aquestes cares que apareixen en la meva ment que se m'ha
passat pel cap és fer que hagis d'esperar molt de temps abans de morir..., i
assegurar-me que el meu rostre romangui gravat en la teva ment mentre esperes.
» Així
doncs, vaig a dir-te algunes coses que hauries de saber sobre mi. Abans que
m’unís al Comandament Espasa Negra, vaig ser assignat a la Secció
d'Investigació en qualitat de pilot per a l'equip d’hiperfísica experimental.
Estàvem intentant esbrinar com llançar bombes des de l’hiperespai. Mai vam
arribar a trobar una forma d'aconseguir-ho.
En Sorannan
es va ajupir al costat del cap d’en Nil Spaar, i quan va tornar a parlar va
emprar un to de veu molt més suau.
-Veuràs, el
problema rau en què sigui quin sigui el sentit en què travesses la porta
màgica, sempre necessites un sistema d’hiperimpulsió per obrir-la..., i en
conseqüència qualsevol cosa que deixéssim flotant a la deriva a l'hiperespai es
limitava a quedar-s'hi. Fins i tot vam arribar a emprar una sonda robotitzada i
la vam fer esclatar dins de l'hiperespai per esbrinar si això podia obrir la
porta. Ni una sola partícula de les restes de la sonda va reaparèixer a l'espai
real.
Mentre
tornava a alçar-se, Sorannan va fer un senyal al Capità Eistern i aquest va
anar fins l'escotilla del mòdul d'escapament 001 i la va obrir.
-Sí,
realment és una llàstima que el projecte fos un fracàs... -Va dir en Sorannan,
retrocedint un parell de passos mentre Gar i un altre testimoni tiraven de Nil
Spaar fins aixecar-lo.- Perquè el cas és que llançar un objecte a l'hiperespai
és molt fàcil. Només cal donar-li una bona empenta...., com el que pot produir
la càrrega d'ejecció d'un mòdul d'escapament, per exemple.
El virrei va
romandre immòbil i en silenci, i va contemplar a Sorannan amb les faccions
plenes de menyspreu i altiu orgull.
En Sorannan
es va inclinar fins que el seu rostre va quedar tan a prop del de Nil Spaar que
l'hàlit del seu murmuri va besar les galtes del virrei.
-No sé
durant quant temps podràs sobreviure allà dins -va dir -. Però sé que moriràs
allà dins.
Després el
Major va retrocedir i va contemplar com els altres oficials obligaven a Nil
Spaar a entrar en el mòdul d'escapament i segellaven l'escotilla.
-Mor
lentament -va dir Sorannan amb veu rogallosa, i va deixar caure la mà sobre
l'interruptor de llançament.
I el mòdul
d'escapament va sortir disparat al buit i al no-res de l'espai amb un rugit
ensordidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada